Yo votaré desde Alemania. Ya ting les papeletes y demés a casa, me arribe per correu.
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
viernes, 23 de enero de 2026
Elecsions pera les Corts de Aragó 2026
Yo votaré desde Alemania. Ya ting les papeletes y demés a casa, me arribe per correu.
jueves, 4 de diciembre de 2025
Proar
Proar,
v., lat. probare, prouver, démontrer.
Tot quan en dic entr' els
fins amadors
Posc ben proar, qu' es vertatz e mesura.
Pistoleta:
Sens e sabers.
Tout ce que je dis entre les fidèles amants je
puis bien prouver, vu que c'est vérité et mesure.
-
Éprouver, constater, vérifier.
Fornaz e 'l focz proa l' aur e
l'argent. Trad. de Bède, fol. 81.
La fournaise et le feu éprouve
l'or et l'argent.
Aras pot hom conoisser e proar
Que de bons
faitz ren Dieus bon guizardo.
Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.
(Raimbaud)
Maintenant on peut reconnaître et constater que de
bonnes actions Dieu rend bon guerdon.
Fig. A la cocha pot hom
proar
Amic de bocha.
(chap. A la nessessidat se pot probá
amic de boca; cuan te fa falta ajuda, probes los amics o les amigues
“de boca”; cocha ocsitá, fransés besoin, ocsitá bezonh.)
Pierre
d'Auvergne: Abans que.
(chap. Abans en chapurriau : antes, abans
de : antes de; abans que : antes de que; fa tems, aixó se fée
abans, allacuanta.)
Au besoin l'on peut éprouver ami de
bouche.
Part. pas. Non es amors, ans es engans proatz.
(chap.
No es amor, sino engañ probat. Lo latín probare passe a probá; no
sé per qué ni cuan va passá a v, provar.)
T. de Blacas et de P.
Vidal: Peire.
Ce n'est pas amour, mais c'est tromperie
prouvée.
Ayzo es cauza proada. V. de S. Honorat.
(chap. Aixó
(assó, açó) es cosa probada.)
Ceci est chose prouvée.
CAT.
ESP. Probar. PORT. Provar. IT. Provare.
(N. E. Cuando Raynouard
escribía este Lexique Roman, aún encontraba en el dialecto occitano catalán el verbo probar, con b de Barchinona.)
(chap. Probá,
probás: yo me probo, probes, probe, probem o probam, probéu o
probáu, proben; probat, probats, probada, probades.)
2. Prova, Proa, s. f., lat. proba, éprouvette, sonde.
Vos
lo coretz e sabetz co,
Ab una prova de lato.
Deudes
de Prades, Auz. cass.
Vous le parcourez et vous savez comment,
avec une sonde de laiton.
Li qual pauzeron la proa e troberon XX passes.
Trad. des Actes des Apôtres, ch. 27.
Lesquels posèrent la sonde et trouvèrent vingt pas.
CAT. Proba. ESP. Prueba. PORT. IT. Prova, pruova. (chap. Proba, probes.)
3. Proazo, Probatio, s. f., lat. probatio, épreuve, essai.
Parti se de la folla proazo que avia faita.
V.
de Pons de Capdueil.
Il se départit de la folle épreuve qu'il
avait faite.
Pas a damnament, mas a probatio. Trad. de Bède,
fol. 30.
Pas à damnation, mais à épreuve.
ANC. FR. La
probation de vraye amour gist en fait.
Trad. de S. Bernard.
Montfaucon, Bib. bibl. Ms., p. 1390.
CAT. Probació. ESP. Probación. PORT. Provação. IT. Probazione, provazione, provagione.
4. Proansa, Probansa, Provansa, s. f., preuve.
Proansa, so es leials demostransa d' aquela causa dont es doptes.
Trad.
du Code de Justinien, fol. 27.
Preuve, c'est loyale démonstration
de cette chose dont est doute.
De
falsa carta o de falsas probansas.
For de Montcuc. Ord. des R. de
Fr., 1463, t. XVI, p. 129.
De faux actes ou de fausses preuves.
Aras
diguam d' aquelas provansas que son faitas per estruments.
(chap.
Ara diguem (parlem) d'aquelles probes que són fetes per instrumens.)
Trad.
du Code de Justinien, fol. 29.
Maintenant parlons de ces preuves
qui sont faites par instruments.
ANC.
FR. Par le prouvanche des anchiens escrips.
Cartulaire 21 de
Corbie. Carpentier, t. III, col. 406.
Mostrèrent du fet la
provance.
Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 316.
ESP.
Probanza. PORT. Provança. IT. Provanza.
5. Proaire, s. m., essayeur, examinateur.
La
toisos de la lana...
Don fo Gedeons proaire.
Pierre
de Corbiac: Domna dels.
La toison de la laine... dont Gédéon
fut essayeur.
ESP. Probador. PORT. Provador. IT. Provatore.
(chap. Probadó, probadós, probadora, probadores.)
6.
Provament, s. m., épreuve, essai.
Lo provament de l' obra es
compliment de l' amor.
Doctrine des Vaudois.
L'épreuve de l'oeuvre est complément de l'amour.
IT. Provamento.
7. Aproar, Aprobar, v., lat. approbare, approuver.
Los
quals enten aproar l' avesques de Caortz.
Tit. du XIIIe siècle.
DOAT, t. XVIII, fol. 78.
Lesquels entend approuver l'évêque de
Cahors.
CAT. ESP. Aprobar. PORT. Approvar. IT. Approvare.
(chap.
Aprobá: aprobo, aprobes, aprobe, aprobem o aprobam, aprobéu o
aprobáu, aproben; aprobat, aprobats, aprobada, aprobades; aprobaría;
aprobaré; si yo aprobara.)
-
Éprouver, essayer.
Part. pas. fig. No fo anc bos cel que non es
aproat per la aspredat dels mals. Trad. de Bède, fol. 65.
Ne fut
jamais bon celui qui n'est pas éprouve par l'âpreté des maux.
(N.
E. Observen aspredat occitano, âpreté francés de tiempos de
Raynouard, más antiguo “aspreté”; chapurriau aspredat, aspró.)
Valhen...
et aprobat en bonas vertus.
(chap. Valén... y aprobat en bones
virtuts.)
Genologia
dels contes de Tholoza, p. 3.
Vaillant... et éprouvé en bonnes
vertus.
8.
Aprobatiu, adj., approbatif.
Que aprobatiu. Leys d'amors, fol.
77.
Que approbatif.
ESP. Aprobativo. (RAE: aprobatorio, https://www.rae.es/tdhle/aprobativo)
9.
Comprobar, v., lat. comprobare, prouver, approuver.
Part. pas. Om
comprobat qu' en fossetz... per batailla.
Titre
de 960.
(chap. Home comprobat que ne foreu... per batalla. Ojo com
cambie lo ocsitá del añ 960 en lo chapurriau de 2025; sol han
passat 1065 añs desde entonses y yo u enteng perfectamen. No crec
que los catalans dels añs 960 anigueren a enseñáls a parlá als
Francos y caudillos de la época.)
Homme prouvé que vous en
fussiez... par bataille.
-
Éprouver.
Subst. Al comprobad o per batala venend o que combatre
no n' aus.
Titre
de 1025.
(chap. Al comprobat o per batalla vinén o que combatre
no n'ose; no osá : no tindre collons, no atrevís; v. combatre, o
combatí: combatixgo o combatixco, combatixes, combatix, combatim,
combatiu, combatixen; combatut, combatuts, combatuda, combatudes;
combatit, combatits, combatida, combatides.)
A l'épreuve ou par
bataille venant ou qui combattre n'en ose.
CAT.
ESP. Comprobar. PORT. Comprovar. IT. Comprobare.
(chap. Comprobá,
comprobás: yo me comprobo, comprobes, comprobe, comprobem o
comprobam, comprobéu o comprobáu, comproben; comprobat, comprobats,
comprobada, comprobades; comprobaría; comprobaré; si yo
comprobara.)
10. Esproar, Esprohar, v., éprouver, vérifier, reconnaître.
En
Guillen dis qu' el o volia esproar. V. de Guillaume de Balaun.
(chap.
Mossen Guillén (Guillermo, Guillem, Guiem) va di que ell u volíe
probá : verificá, reconeixe.)
Le seigneur Guillaume dit qu'il
voulait éprouver cela.
Lo
fuocs esproa lo fer. Trad. de Bède, fol. 45.
(chap. Lo foc probe
lo ferro, lo fierro.)
Le feu éprouve le fer.
Fig. A la cocha
pot hom son amic esproar.
Roman de Fierabras, v. 720.
Au besoin
on peut éprouver son ami.
Part.
pas. Si non es premieyramens ben esprohatz.
Coma bona moneda ben
esprohada.
V.
et Vert., fol. 83 et 59.
S'il n'est premièrement bien éprouvé.
Comme bonne monnaie bien éprouvée.
ANC. FR. Al besuin est
truved l'ami e épruved.
Philippe Than, Liv. des Créatures.
11.
Esproadamens, adv., d'une manière éprouvée, avérée,
certainement. Mot esproadamens. Trad. des Actes des Apôtres, ch. 1.
Moult certainement.
(chap. Probadamen, de una manera probada,
verificat, averiguat, sertamen.)
12. Esproa, s. f., épreuve.
Per sas bonas armas, las quals el ben sap de bona esproa.
Arbre de Batalhas, fol. 77.
Par ses bonnes armes, lesquelles il sait bien de bonne épreuve.
13. Esproansa, Esprovanza, s. f., épreuve, essai.
Pos
de Capduelh fon lo plus alegres homs del mon, e dis que mais no
faria esproansa. V. de Pons de Capdueil.
Pons de Capdueil fut le
plus allègre homme du monde, et dit que davantage il ne ferait
épreuve.
Comtet li tot l' isquern e com o fes per esproansa.
V.
de Guillaume de Balaun.
(N. E. Creo que isquern tiene algo que ver
con escarnio.)
Il lui conta toute la plaisanterie et comment il le
fit pour essai.
Non
las jutges doncs per semblanza,
Mas per ver e per esprovanza.
Deudes
de Prades, Poëme sur les Vertus.
Que tu ne les juges donc pas
par ressemblance, mais par vérité et par épreuve.
14. Esproaire, s. m., essayeur, examinateur.
Ieu sui assatz esproaire.
Marcabrus:
El son.
Je suis assez examinateur.
ANC. FR.
Quelque
morceau d'esprouveur de triacle.
J. Marot, t. V, p. 85.
15.
Reproar, Reprovar, v., lat. reprobare, réprouver.
Provi, aprovi,
reprovi. Leys d'amors, fol. 90.
(chap. Probo, aprobo, reprobo.)
Je
prouve, j'approuve, je réprouve.
Subst. Que non caia en reproar.
Trad.
de la 1re Épître de S. Paul à Timothée.
Qu'il ne tombe pas
dans le réprouver.
Part. pas. Mas aquest sian reproat.
Trad.
de la 1re Épître de S. Paul à Timothée.
Mais que ceux-ci
soient réprouvés.
Mays volgra esser morts que si 'lh fos
reprovat.
Roman
de Fierabras, v. 1379.
Davantage il vaudrait être mort que s'il
fut réprouvé.
CAT.
ESP. Reprobar. PORT. Reprovar. IT. Riprovare.
(chap. Reprobá:
reprobo, reprobes, reprobe, reprobem o reprobam, reprobéu o
reprobáu, reproben; reprobat, reprobats, reprobada, reprobades;
reprobaría; reprobaré; si yo reprobara.)
16.
Repropche, s. m., reproche, blâme.
Ses negun orguelh e ses negun
repropche. Liv. de Sydrac, fol. 37.
Sans nulle insolence et sans
nul reproche.
No ti fassa aver reproche. Trad. de Bède, fol.
70.
Qu'elle ne te fasse avoir reproche.
ESP. Reproche. (chap.
Reproche, reproches.)
17. Reprochier, s. m., reproche, outrage.
De
reprochiers sadolatz.
(chap. De reproches saturat.)
Passio de
Maria.
Rassasié d'outrages.
18. Reprochament, s. m., reproche, blâme.
Apres
ma mort n' auran reprochament,
Si sai mi laisson pres.
Richard
Coeur-De-Lion: Ja nuls.
(N. E. Sí, Ricardo Corazón de León
también hablaba y escribía en occitano. Sus textos son los
favoritos de Ignacio Belanche y Silvia Dilla, filólogos de inglés
en el instituto de Valderrobres. Ambos de la CHA.)
Après ma mort
ils en auront reproche, si ici ils me laissent prisonnier.
Per que Dieus lo tornet en grans reprochamens.
Pierre
de Corbiac: El nom de.
C'est pourquoi Dieu le tourna en grands
reproches.
19.
Repropchar, v., reprocher.
No m pot dir nuls hom, ni repropchar
Qu' anc, en guerra, m volgues de vos lunhar.
Rambaud
de Vaqueiras: Senher marques.
Ne me peut dire nul homme, ni
reprocher que oncques, en guerre, je voulusse m'éloigner de
vous.
ESP. Reprochar. (chap. reprochá: reprocho, reproches,
reproche, reprochem o reprocham, reprochéu o reprocháu, reprochen;
reprochat, reprochats, reprochada, reprochades; reprocharé;
reprocharía; si yo reprochara.)
20. Reprochier, Reprovier, Reproier, s. m., proverbe.
Vers
es lo reprochier c' om di:
Tal se cuia calfar que s' art.
Amanieu
des Escas: Dona per.
Est vrai le proverbe qu'on dit: Tel se croit
chauffer qui se brûle.
Del
reprovier mi sove:
Qui non contraditz autreia.
(N. E. El que
calla, otorga; quien no contradice, otorga.)
Peyrols:
Nuls hom.
Du proverbe il me souvient: Qui ne contredit octroie.
E
'l reproiers es vertatz:
Del cal seignor tal mainada.
T. du
Dauphin d'Auvergne et de Bertrand de la Tour: Mauret.
Et le proverbe est vérité: Duquel seigneur tel domestique.
ANC. FR.
Ke
bien savès, ja n'iert, en reprovier,
D'orgellex cuer, bone
cançons cantée.
Le Roi de Navarre, chanson 14.
jueves, 3 de abril de 2025
The Occitan Language in Education in France
The Occitan Language in Education in France
Berthoumieux, Michel; Willemsma, Adalgard
Occitan: The Occitan Language in Education in France.
Regional Dossiers Series.
Fryske Academy, Leeuwarden (Netherlands).
Mercator - Education.
European Commission, Brussels (Belgium).
32p.; Prepared with assistance from S. Dupuy, P. Sarpoulet, M. Stenta, C. Remund, S. Arneodo, and A. Cazes . For other documents in the series...
Ljouwert / Leeuwarden, The Netherlands. Tel: 31-58-2131414;
Fax: 31-58-2131409; e-mail : mercator@f a . knaw. nl ; Web site:
http://www.fa.knaw.nl/uk/mercator/fa-merc.html
Cultural Maintenance; Educational Policy; Ethnic Groups; Foreign Countries; French; *Heritage Education; *Language
Maintenance; Language Minorities; *Language Planning;
National Programs; *Native Language Instruction; Official
Languages; Second Language Instruction; Second Language
Learning; Uncommonly Taught Languages
European Union; *France; *Occitan
ABSTRACT:
This regional dossier aims to provide concise, descriptive
information and basic educational statistics about minority language
education in a specific region of the European Union- -the South of France.
Details are provided about the features of the educational system, recent
educational policies, divisions of responsibilities, main actors, legal
arrangements, support structures, and qualitative information on a number of
schools, teachers, pupils, and financial investments. This information is
designed to serve the needs of policy makers, researchers, teachers,
students, and journalists as they assess the developments in European
minority language schooling. This information may also serve as a first
orientation towards further research (additional readings are suggested and
contact information provided). Specifically, information is provided on
preschool, primary, secondary, vocational, higher, and adult education, as
well as a review of educational research, summary statistics, and overall
prospects for the use of the language under study. The subject of this
dossier is Occitan. Occitan is a Romance language spoken in seven regions in
the southern France- -Provence -Cote d'Azur, Aquitaine, Auvergne, Dauphine,
Limousin, Languedoc-Roussillon, and Midi-Pyrenees.
Occitan has four main dialects, and its use has significantly waned in recent decades.
(Contains 20 references.) (KFT)
See also Vaudois
And, of course, Catalan

viernes, 26 de julio de 2024
2. 9. De cóm Pedro Saputo se va fé estudián de la tuna.
Capítul IX.
De cóm Pedro Saputo se va fé estudián de la tuna.
Eixe es lo sol: a tota la terra ilumine, y tota la terra es meua. Perdono mare, no torno per ara al seu cariño. Y dién aixó afluixáe lo pas y camináe en nou sabor y contén pareixenli que ere la primera vegada que fée aná la seua agilidat. No sabíe cap aón anáe, y sol procuráe donali la esquena a la seua terra, vinguere lo que vinguere. Pero va vore no mol lluñ una serra tota vestida de abres y mol tancada, y se va adressá cap an ella pera atravessala en lo propósit de amorsá allá dal, mirán cap atrás y cap abán pera vore lo país y lo sel que dixáe y lo que anáe a registrá per primissies del seu viache. Va empendre la costa amún; y veén una quebrada, un claro, una selva espessíssima va aná cap allá, com Pelayo a Beseit, y la frescoreta del puesto lo va convidá a sentás, y después va traure les provisions, detall de sor Mercedes y la mare priora, va minjá pera tot lo día, perque en eixecás de allí no pensabe pará mes que pera beure de la primera aigua que trobare; y se va ficá a reflexioná sobre la temeridat de habés embutit al convén, pareixenli entonses tan gran hassaña, que tremoláe de pensáu. Habíe dormit poc la nit passada; y trobanse mol cómodo sentat y apoyat contra un terré se va quedá adormit com un soc.
No va passá ni una hora que dormíe, cuan van assertá a passá per allí prop uns estudians que anáen de motus, que com joves y de peus ligeros buscaben les dresseres hasta aon no les ñabíe per lo gust de no aná pel camí. Lo van vore y se li van arrimá; lo van mirá un rato, y ell dorm que dormirás. La seua apassibilidat, juventut, la seua pressiosa cara, aquells pels tan negres y solts que tan l'habíe adornat com a dona y ara fée gloria a la vista, van encantá als estudians, y un de ells va di:
- ¿Qué li fa falta an este mosso pera sé un ángel? ¿Qué no donaríe per séli pare lo mateix Rey de España y de les Indies?
- Dixémlo en pas, va di un.
- No, va replicá l'atre, que l’ham de despertá y emportámol en natros. Va parlá lo cuart (pos no ne eren mes) y va di lo mateix, y pareixénlos be als dos primés lo van despertá cridán un de ells: expergiscere, frater, et surge (que vol di: desperta, germá, y ix, paraules de Cristo a Lázaro.)
Se va ficá dret de un bot, no per la forsa del latín, que ell no lo enteníe, sino per lo soroll de les paraules que van entrá als seus oíts; y al vóres dabán als cuatre llissensiats, va pensá que siríen alguasils; pero los va vore alguns instrumens de música y reparán en lo traje va adiviná lo que eren.
- Noli turbari, va di lo mateix, escolastici enim sumus, et te miramur et amore prosequimur. (Vol di: no te turbos, no te assustos, pos som estudians y te contemplam admirats y te volem.)
- Siñós, va di ell ya eixecat: si vostres mersés no me parlen en la meua llengua, no entendré lo que me diuen.
- Non licet nobis, va di sempre lo mateix, alio sermone uti quam latino. (No mos es permitit parlá mes que latín.)
- Siñós, va di ell una mica mes sansé; si me ha de fé la burla, parlo en llengua que yo entenga, y voré lo que me convé.
- Calléu, per la vostra vida, va di un de ells en latín; lo mosso té raó. ¿Qué li hau de di en latín? Sabéu, jove exelén, que tos ham topetat y mos hau paregut be. Sentim que no sigáu del gremio, perque vindríeu en natros, y tos sertifico per la experiensia que ting, que passaríeu la vida mes alegre que hau de coneixe al món.
- Esta faena, siñós, va di ell entonses, no me pareix a mí cosa roína; eixe latín es lo que me estorbe, perque si se oferix alguna vegada parlál descubriré la meua falsa roba.
- Yo tol enseñaré, va di un de ells, en quinse díes.
- Pos yo, va contestá Saputo, tos dono paraula de adepéndrel en vuit, y ton sobren set pera mirá y remirá la obra que hauréu fet.
Va sé tan lo gust que los va doná als cuatre esta resposta, que lo van abrassá en molta alegría, diénli ya compañ.
- La primera dificultat, va di ell, está al vestit, pos no ting capa (manteo).
- Aixó es lo que no tos faltará, va contestá un; lo meu está sansé; que vingue una navalla o estisora y lo retallarem. Y dién y fen van agarrá entre dos lo manteo, lo van tallá de dal a baix, van hilvaná les noves vores, lo va pendre Pedro Saputo, y ficánsel y fen en ell tres o cuatre plantes, va quedá ordenat estudián.
Después de un retall de un atre manteo van ficá de dol la gorra en una funda, y van arrencá a caminá, beneín primé un de ells en moltes creus la nova roba y la persona del nou compañ.
Pel camí y abans de eixí del brosquill de la selva los va di:
- Yo no dudo, siñós, que sabrán moltes habilidats; yo voré tamé de ajuntán algunes meues. Per ejemple: quedautos firme (va di a un de ells), y tersianse, apartanse a una vora, lo tros de manteo y después dixanlo caure, va pegá una correguda de tres passes y li va salta als muscles.
- Caminéu, compañ, li va di, que yo vach aquí tan formal y segú com a la seua llitera una matrona romana. Va caminá lo estudián algunes passes, y Pedro Saputo va fé l'águila, lo mono, lo gorrino, lo tornavos, l'ama que críe, lo sastre, lo sabaté, y datres coses y figures, tot en gran admirassió dels compañs, que van di que sol en alló pensaben guañás la renta de un canónigo o canonge de Toledo aquell estiu.
- ¿Sabéu, compañ, va di lo que lo portáe, que me pareix que sou tot espíritu segons lo poc que pesáu?
- Pos, ara, va di Pedro Saputo, forméu corro; lo van formá y donáe la volta per los muscles y hasta per los caps de tots. Los va fé formá lo púlpito, y cubrín lo cap a tots en lo seu manteo menos al que miráe dabán, va di en veu de predicadó, que aquell ere l'ángel conductó que veníe a redimí al món perdut. Y escomense de repén un sermó irónic tan disparatat, que de rissa no van pugué mantindre la forma de moxiganga los compañs castellés y van caure tots llarcs enriénsen mich cuart de hora.
- Ara, pos, los va di, vull fetos vore si soc espíritu com diéu, compañ, o si ting ossos y musculs. Veniu astí, y no sigáu torpe.
Li va ficá lo peu al costat, li va fotre la má al cul y alsanlo de enterra y aviánlo com un barró, lo avente a deu passes com si fore un ninot de palla, esbarramuixons, o de un atra materia mes llugera o ligera.
Lo van mirá entonses los estudians, y se van enrecordá de la forma en que los habíe preguntat si li féen la burla en lo seu latín que no enteníe. En tot los va agradá la proba, y pera perfecsionala van volé que la faiguere moltes vegades en tots ells, perque podríe vindre be alguna vegada pera dixá admirada a una sala.
Cap de ells pesabe deu arrobes, ni la mitat, y tots estáen entre los setse y vin añs; pero un en particulá, lo mes grassiós, Francisco (se creu que se apellidabe Celma Tafalla), com a músic ere mol pito, se diríe que se va dixá a casa seua les carns y que se va emportá sol en ell per al viache los ossos y la pell; an este va agarrá moltes vegades y lo aventáe moltes passes, y ell anáe entrenán a caure de peus ya com una estatua, ya com una birla, ya de atres maneres, movense mol be al mateix tems, y pareixén segons jugabe que los brassos y cames los teníe apegats al cos.
- Botovadéu, va di un de ells, que vosté, compañ, sou desde avui lo faraute o heraldo, lo mestre y cap de la compañía. Diguéu quí sou, de aón y cóm tos diéu; perque res li habíen encara preguntat.
Y ell va contestá:
- Lo que soc, siñós ya u veéu; de aón ving, me se está olvidán a tota mecha y ya no podría díu; lo meu nom, lo que vullguéu, perque tantes regirades li hay donat al que solía tindre, que per totes les seues lletres se está desfén. No reparéu en tornám a batejá y fiqueume lo nom que tos paregue, encara que sigue de dona, perque igual tos podéu topetá en una sagala mes gachona que una gitana y mes sandunguera que una bandera de régim; o be per lo contrari, mes modesta y gazmoña que una beata. Lo que tos asseguro es que lo vostre nou compañ es honrat y ve de bones, y que no se trobe tan desastrat per lo presén. Si algún día falte la Providensia tunesca, porto aquí en mí la santa compañía de vin a trenta escuts d'or y plata que no ña cosa mes sana y pura a les mines de América.
Los estudians al sentí tantes discressions y al vore tantíssimes grassies y tal noblesa no acababen de admirás y de manifestá lo contens que estáen, li van ficá nom; y pera que no fore difíssil diferensiá lo de home y lo de dona van aprobá unanimemen lo de Paquito. No va volé ell asseptá la direcsió de la compañía excusanse en que ere lo radé que habíe entrat an ella y en que en realidat no ere estudián. Pero en estos jocs y olvidos no van repará en que lo día habíe avansat mol, y van minjá de les vitualles de Pedro Saputo y de lo que ells portáen, que se reduíe a pa y vi, perque tamé portáe una bota de cuartet y mich; be que tots piaben per aigua, secs del mol parlá y de la caló del día que no va sé poca.
Van eixí al final de la serra y van prosseguí lo seu camí.









