champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
viernes, 24 de abril de 2026
Rendre, Reddre, Redre, Retre
Reire, Reyre - Detras
Reire, Reyre, adv., lat. retro, arrière, postérieurement, de nouveau.
Non deu reyre maldire. Regla de S. Benezeg, fol. 18.
Ne doit pas arrière médire.
Las attestations presas... non si podon recensar, ni reire auzir.
Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 542.
Les attestations prises... ils ne peuvent être recensés, ni être entendus de nouveau.
Reine ausir... reire examinar. Statuts de Provence. BOMY, p. 201.
Ouïr postérieurement... examiner postérieurement.
Adv. comp. Noble Arnal Baras, senher de Reduer, filhs en reire del noble, etc.
Charte de Gréalou, p. 60.
Noble Arnal Barras, seigneur de Beduer, arrière-fils du noble, etc.
Que avia sa en reire.
Tit. de 1246. Arch. du Roy., comtes de Toulouse.
Qu'il avait çà en arrière.
Tota obligansa sai en reire facha. Tit. de 1270 de la famille Gasc.
Toute obligation çà en arrière faite.
Que sia estat negligens de sa en reyres. Leys d'amors, fol. 88.
Qui soit été négligent de çà en arrière.
Coma es acostumad d' aissi en reire.
Tit. du XIIIe siècle, Arch. du Roy., J, 310.
Comme il est accoutumé d'ici en arrière.
Prép. Pueys l' estaquetz, quan l' aguetz reire vos.
Passio de Maria.
Puis vous l'attachâtes, quand vous l'eûtes derrière vous.
Buou... geta reyre si, quatre passes, sa egestios. Eluc. de las propr., fol. 240.
Boeuf... jette derrière soi, quatre pas, sa déjection.
Voyez Garar, v°. Garda; Rendre, v°. Renda.
(chap. Detrás, detrás de, cap atrás, etc.)
![]() |
2. Redier, adj., dernier.
En lo redier tractat. V. de S. Honorat.
Dans le dernier traité.
(chap. Vésten a la part d'atrás, de detrás.)
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, c. 37.
Va-t'en à la partie dernière.
(chap. Radé, radés, radera, raderes; zagué, zagués, zaguera, zagueres a La Codoñera. Vore lo pun 7.)
3. Reiratge, Reyratge, s. m., arrérage.
Li dreytz, o reyratges.
Autres reiratges, o dreytz.
Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 13 et 14.
Les droits, ou arrérages.
Autres arrérages, ou droits.
4. Areire, Arreire, Areyre, Areires, adv., arrière, en arrière.
Arreire s trais per miels salhir enan.
Folquet de Marseille: Ai! quant.
Arrière se retire pour mieux sauter en avant.
Mes li la corona en la testa e trames lo areyre que fezes complir lo peccat.
V. et Vert., fol. 98.
Lui mit la couronne sur la tête et le transmit en arrière pour qu'il fit accomplir le péché.
Ilh tornero areires, e repauzero se V dias. Liv. de Sydrac, fol. 4.
(chap. Ells van torná cap atrás, y van reposá sing (5) díes.)
Ils retournèrent en arrière, et se reposèrent cinq jours.
Prov. Qui avan no garda, areyre cay. Leys d'amors, fol. 138.
Qui en avant ne regarde, en arrière tombe.
ANC. FR. Une heure avant, une heure arrières.
G. Guiart, t. II, p. 169.
CAT. Arrera. (chap. Atrás, cap atrás.)
5. Areyrage, Arreyrage, s. m., arrérage.
Rendas e reyrerendas,... e areyrages.
Terrier de la Confr. du Saint-Esprit de Bordeaux, fol. 187.
Rentes et arrière-rentes,... et arrérages.
Que aquels dits deutors non sian tenguts de pagar los dits arreyrages.
Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 426.
Que ces dits débiteurs ne soient tenus de payer lesdits arrérages.
(chap. Atrás, atrasos; llogué atrasat, interesos atrasats, renta atrasada, rentes atrasades.)
6. Dereire, Dareyre, prép., derrière, en arrière, par derrière.
Qui dereir' autrui
Cavalgua, non baiza qui vol.
(chap. Qui detrás de un atre cavalgue, no bese a qui vol.)
Amanieu des Escas: Dona per cui.
Qui derrière autrui chevauche, ne baise pas qui il veut.
Met si dareyre algu fort aybre. Eluc. de las propr., fol. 240.
(chap. Se fique detrás de algún fort abre, albre, arbre.)
Se met derrière aucun fort arbre.
Cat. Derrèra, darrera. (chap. Detrás (de))
7. Derrier, Derrer, Derier, Derer, Darrier, adj., dernier.
Quan venra al derrier badaill.
(chap. Cuan vindrá al radé badall : cuan estirará la garra.)
Marcabrus: Emperaire.
Quand il viendra au dernier bâillement.
Auiatz la derreira chanso
Que jamais auziretz de me.
(chap. Escoltéu la radera cansó que may mes escoltaréu de mí.)
Giraud le Roux: Auiatz la.
Écoutez la dernière chanson que jamais vous ouïrez de moi.
Subst. An ne mais li derrier
Qu' ieu que n' ai fag lonc badatge.
B. de Ventadour: La doussa.
En ont davantage les derniers que moi qui en ai fait longue attente.
Adv. El cap derrier e 'l pes avan,
Lor coven dels palaiz issir.
Marcabrus: Emperaire.
La tête derrière et les pieds avant, il leur convient de sortir des palais.
Di 'l que, d' anz e deriers,
Tal amor ai clausa e centa.
B. Zorgi: Entro.
Dis-lui que, de devant et (de) derrière, tel amour j'ai clos et ceint.
An mes derer so qu' anava denan.
(chap. Han ficat detrás lo que anabe dabán.)
H. Brunet: Pois lo dreich.
Ils ont mis derrière ce qui allait devant.
Adv. comp. En derreir, perseveransa de totz be. Trad. de Bède, fol. 16.
En dernier, persévérance de tous biens.
En darrier fo fahtz papa. Cat. dels apost. de Roma, fol. 199.
(chap. Al final va sé fet Papa; pera postre. Lo cardenal que parle chapurriau, Omella de Queretes, no ha sigut elegit Papa al radé cónclave.)
En dernier il fut fait pape.
Subst. No s' en gauzish al en derrier. Leys d'amors, fol. 65.
Ne s'en réjouit pas à la fin.
ANC. FR. Ilz trouvèrent ledit Loiz de Bueil qui, par cas d'aventure, estoit demouré plus derrier. Œuvres d'Alain Chartier, p. 152.
CAT. Derrer, darrer. (chap. Radé, radés, radera, raderes.)
8. Derreiramen, adv., par derrière, dernièrement, en dernier.
Ab que m fier derreiramen.
Lanfranc Cigala: Un avinen.
Avec quoi elle me frappe par derrière.
Aquel a cui es la causa messa en penhora derreiramen.
Trad. du Code de Justinien, fol. 88.
Celui à qui la chose est mise en gage dernièrement.
(chap. Raderamen; per detrás. A Ignacio Sorolla Vidal y Manel Riu Fillat los agrade mol esta paraula.)
9. Deren, adj., dernier.
Adv. comp. Pueis en deren, levet las mas. Passio de Maria.
Puis en dernier, leva les mains.
10. Derrairia, s. f., fin, achèvement.
Adv. comp. Lur dis a la derrairia. Brev. d'amor, fol. 177.
Leur dit à la fin.
(chap. A les raderíes, al fin o final, al cap del tems.)
11. Dereiran, Darrairan, (Darreiran) adj., dernier.
La darreirana volontat del testator. Cout. de Gourdon, de 1244.
(chap. La radera voluntat del testadó : qui fa lo testamén; últim, últims, última, últimes.)
La dernière volonté du testateur.
Si... alcuna derairana dispozition fara.
(chap. Si... alguna radera disposissió fará - o faiguere.)
Statuts de Montpellier, de 1258.
Si... aucune dernière disposition il fera.
12. Aderairar, Aderrairar, v., arriérer.
Non... aderairaray las fazendas del cossalat (cossolat) per las mieuas.
(chap. No... retrasaré o atrasaré les faenes del consulat per les meues.)
Cartulaire de Montpellier, fol. 83.
Non... arriérerai les affaires du consulat pour les miennes.
- Rétrograder, reculer.
Quar paratges
Si vai aderrairan.
B. Sicard de Marjevols: Ab greu.
Parce que parage se va rétrogradant.
13. Reiropios, adj., rétif.
Bestia espaventosa o reiropia.
Trad. du Code de Justinien, fol. 41.
Bête peureuse ou rétive.
14. Retroencha, s. f., retroence, sorte de poésie.
La prima retroencha d' En Giraud Riquier.
Titre de la pièce de Giraud Riquier: Pus astres.
La première retroence du seigneur Giraud Riquier.
Aissi cum es de cansos e de verses e de pastorellas e de retroenchas.
V. de G. Riquier.
Ainsi comme il est de chansons et de vers et de pastorelles et de retroences.
Voyez Gra.
15. Atras, adv., du lat. a retro, arrière, en arrière, à la renverse.
Torn atras quan cug anar enan.
(chap. Torno cap atrás cuan crec aná cap abán.)
G. Faidit: Mantas sazos.
Je retourne en arrière quand je crois aller en avant.
Si per so vauc atras o avan,
No m' en rancur, ans m' es tot bon e belh.
P. Cardinal: Totz temps.
Si pour cela je vais arrière ou avant, je ne m'en chagrine, au contraire tout m'est bel et bon.
CAT. ESP. (atrás) PORT. Atras. (chap. Atrás, que igual u vorás; cap atrás. Los cangrejos no van cap atrás com los catalanistes, caminen de gairó, de costat.)
16. Detras, adv., derrière.
D' autres an 1 huelh davant, d' autres detras.
(chap. Datres (uns) tenen un ull dabán, datres (los atres) detrás.)
Lett. de preste Jean à Frédéric, fol. 3.
D'autres ont un oeil devant, d'autres derrière.
Adv. comp. Quant er so denan detras,
L' avol bo, e bo malvatz.
Garins d'Apchier: Cominal vielh.
Quand elle sera c'en devant derrière, les méchants bons, et les bons méchants.
CAT. ESP. Detras (detrás). PORT. Detraz. (chap. Detrás - de; a detrás ting la franja, entre les molles del cul.)
viernes, 6 de febrero de 2026
Qui - Quisquilha - Quotar, Cota, Cotta, Cottization
Qui, pron. rel., lat. qui, qui.
Suj. sing. Li respont: ieu suy qui suy. V. de S. Honorat.
(chap. Li respón: yo soc qui soc; com la cansó de Pedro Infante, o la coneguda frasse que Deu li va di a Moisés.)
Lui répond: je suis qui je suis.
La bona dona valen
Qui tan gen vos aculhit.
Peyrols: Quant Amors.
La bonne dame méritante qui si gentiment vous accueillit.
Qui per nesci cuidar
Fai trop gran falhimen,
A dan li deu tornar.
Pons de Capdueil: Qui per nesci.
Qui par ignorant penser fait trop grande faute, à dommage (cela) lui doit tourner.
Peire, qui ama desena.
T. de Pierre d'Auvergne et de B. de Ventadour: Amicx.
Pierre, qui aime perd le sens.
Pauc ama, qui non fai messios.
B. de Ventadour: Bels Monruels.
Peu aime, qui ne fait dépenses.
Rég. dir. sing.
Ben gardaratz qui faitz emperador.
Peyrols: Pus flum Jordan.
Bien vous regarderiez qui vous faites empereur.
Ieu no sai dire qui!
(chap. Yo no sé di qui! - o quí -)
J. Esteve: Francx reys.
Je ne sais dire qui!
Non truep qui m guirenta.
P. Rogiers: Tan no plou.
Je ne trouve qui me garantisse.
Suj. pl. Los pros de Proenza
Qui renhan ab conoissensa.
B. de Ventadour. En aquest.
Les preux de Provence qui se conduisent avec connaissance.
Las forças qui ara i son. Titre de 1137.
(chap. Les forses que ara ñan (hi són); fortaleses.)
Les forteresses qui maintenant y sont.
Rég. dir. pl. Dui rei qu' estan
D' ajudar vos, ara entendatz qui.
Bertrand de Born: Ara sai ieu.
Deux rois qui diffèrent de vous aider, maintenant entendez qui.
Le datif latin Cui fut employé comme régime indirect sans préposition.
Sens, cui ieu ges non cre,
Mostra me que no s cove.
Giraud le Roux: A la mia.
Sens, à qui point je ne crois, me montre qu'il ne convient pas.
Selhs cui desplay jonglaria,
E selhs cuy desplay cortezia.
Bernard de tot lo mon: Be m'agrada.
Ceux à qui déplaît jonglerie et ceux à qui déplaît courtoisie.
ANC. FR. N'i a celui cui il n'anuit.
Nous ne savon cui est li cors.
Fabl. et cont. ant., t. IV, p. 205 et 41.
Je ving au conte de Soissons, cui cousine germainne j'avoie épousée.
Joinville, p. 51.
Fen nostre très chier seigneur et pere, cui Dieu pardonne.
Ord. des R. de Fr., 1461, t. XV, p. 1.
Car j'amerai, puisqu'il me siet,
Cui qu'il soit bel ne cui qu'il griet.
Roman de la Rose, v. 3198.
On le trouve pourtant précédé de prépositions.
Totz aquelhs a cuy be far desplai.
Bernard de tot lo mon; Be m'agrada.
Tous ceux à qui bien faire déplaît.
Que non aia blasme de cui que sia.
Cadenet: De nulha.
Qu'il n'ait blâme de qui que (ce) soit.
Na Beatrix la valen
En cui es gaug, deport e rire.
Pons de Capdueil: Ben sai que.
Dame Béatrix la méritante en qui est joie, amusement et rire.
ANC. FR. Rendues à cens à cui eles estoient avant.
Arch. du Roy., Tr. des Ch., reg. 44, pièce 81.
De la cui mort demora li roiaumes de France plains de dolor.
Gestes de Louis-le-Débonnaire. Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 137.
ANC. ESP. Demas qui lo cobrís non avria pavor.
Poema de Alexandro, cop. 92.
Todos los sus miraglos qui los podie contar.
Vida de S. Domingo de Silos, cop. 384.
CAT. Qui. ESP. MOD. Quien. PORT. Quem. IT. Chi. (chap. Qui, quins, quina, quines; ¿quí, quíns, quína, quínes? ¡Quí puguere! ¡Quíns ulls mes majos! ¡Quína dona mes templada! ¡Quínes figues mes bones!)
Qui était employé dans des phrases absolues manquant de la préposition qui semblait devoir le gouverner.
Re no val sabers, qui no 'l despen.
Bernard d'Auriac: S' ieu agues.
Rien ne vaut le savoir, (pour) qui ne le dépense pas.
En calque part la pena sia
Dreisar la deu hom tota via;
Qui no la dreisa, leu se briza.
Deudes de Prades, Auz. cass.
En quelque part que soit la plume on doit toujours la dresser; qui ne la dresse, elle se brise facilement.
Loc. Ieu n' ai perdutz
Mains dos, qui s vuelha 'ls prenda.
Guillaume de Cabestaing: Lo dous.
J'en ai perdu maints dons, qui se veuille les prenne.
Qui m crida ni m brai,
Eu non aug nulha re.
B. de Ventadour: Pus mi preiatz.
Qui me crie et me braille, je n'entends nulle chose.
L'autr' en Espagna, qui aval qui amon. Guillaume de Tudela.
(chap. Los atres a España, qui aball qui amún; los uns cap aball, los atres cap amún.)
Les autres en Espagne, qui aval qui amont.
En gran dolor
Foran ab plor
Frances, qui qu' o desvuelha.
Guillaume de Montagnagout: Bel m'es.
En grande douleur seraient les Français, avec pleur, qui que ce soit qui ne veuille pas cela.
Qui que romaigna, ieu irai volentos.
Pons de Capdueil: So qu' hom vol.
Qui que ce soit qui reste, j'irai volontaire.
Qui que m n' am mais o m n' azir.
Rambaud d'Orange: Mon vers.
Qui que ce soit qui m'en aime davantage ou m'en haïsse.
Vas Nems t' en vai, chansos, qui que s n' azire.
Folquet de Marseille: Tan m' abelis.
Vers Nîmes va-t'en, chanson, qui que ce soit qui s'en fâche.
ANC. FR. Ce propos,.. pourroit sembler véritable, qui le transféreroit au gouvernement de Phocion. Amyot. Trad. de Plutarque. Vie de Phocion.
Qui osteroit de ces miens ouvrages les authoritez des écrivains passez, je ressemblerois ceste corneille d'Horace et resterois nud.
Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 437.
Estuet aujourd'ui, qui qu'en gront ou en derve,
Qu'à leur obédiance ta seignorie serve.
J. de Meung, Test, v. 679.
Traïson en fera, ki k'en puiz mal en die.
Roman de Rou, v. 2641.
ANC. IT. Che molto più risplende
Lo poco chi lo spende
Tosto e larga mano.
Brunetto Latini, Tes., p. 76.
Quil, Quill, s. m., gazouillement, piaillement, murmure, exclamation.
Braitz, chanz, quil, criz
Aug dels auzels pels plaissaditz.
Rambaud d'Orange, Braitz, chanz.
Piaillements, chants, gazouillements, cris des oiseaux j'entends dans les bocages.
La regina va gitar 1 gran quil.
Plainte sur la mort de Robert, roi de Naples.
La reine va jeter une grande exclamation.
Fig. Ges quil ni brail non enten de pervers.
E. Cairel: Abril ni mai.
Point murmure ni cri je n'entends de pervers.
Per lieys don muer ses quill.
Raimond de Miraval: Aissi m.
Pour elle dont (pour qui) je meurs sans murmure.
(chap. Crit, crits; piulamén, piulamens de muixons; exclamassió, exclamassions.)
2. Quilar, Quillar, v., piailler, babiller, murmurer, exclamer.
Veramen faitz cridar, quilar ni braire.
Guillaume de Saint-Didier: D' una dona.
Vraiment vous faites crier, piailler et brailler.
Qui qu'en cosselh ni 'n quill,
D'amar vos suy el drech fil.
P. Bremon Ricas Novas: Ben dey.
Qui que ce soit qui en conseille et en babille, de vous aimer je suis au droit fil.
(chap. Cridá o quirdá, piulá un muixó, exclamá. Yo crido, crides, cride, cridem o cridam, cridéu o cridáu, criden; cridat, cridats, cridada, cridades; yo piulo, piules, piule, piulem o piulam, piuléu o piuláu, piulen; piulat, piulats, piulada, piulades.)
Quin, Quinh, pron. rel., quel.
Baro, dis l'amiran, quinh cosselh mi donatz?
Quina es la razo que as devizat tan?
Roman de Fierabras, v. 880, 881, 2542 et 1277.
Barons, dit l'émir, quel conseil me donnez-vous?
Quelle est la raison que tu as tant conversé?
CAT. Quin. (chap. Quin, quins, quina, quines; quín, quíns, quína, quínes?!)
2. Cayn, pron. rel., quel.
A lur dig: Tost mi digas
Cayna malvestat trobas.
Quant lo santz auzi la cayna.
Donc am cayna color
Mi conortas tu d' esperanza?
V. de S. Honorat.
Leur a dit: Tôst dites-moi quelle méchanceté vous trouvez.
Quand le saint entendit laquelles.
Donc avec quelle couleur d'espérance m'encourages-tu?
Quintal, s. m., quintal.
Aldrete, p. 366; Mayans, t. II, p. 234 et 252, le disent d'origine arabe.
No ilh daria hom mezalha del quintal.
P. Cardinal: D'un sirventes.
On ne lui donnerait maille du quintal.
Quintal de coire. Cartulaire de Montpellier, fol. 116.
Quintal de cuivre.
Loc. Quan a pres a quintals et a fais.
Bertrand de Born: Pus lo gens.
Quand il a pris à quintaux et à faix.
ESP. PORT. Quintal. IT. Quintale. (chap. Quintal, quintals; del ár. hisp. qinṭár, este del siriaco qanṭīrā, y este del latín centenarium “sentenari”. Pes de 100 libres equivalén a Castilla o Castella a 46 kg aproximadamén.)
Quintana, s. f., quintaine, sorte de mannequin figurant un homme armé, le bouclier d'une main et l'épée de l'autre.
Voyez Du Cange, Dissert. VII, p. 181 et 182.
Lhi donzel van burdir a la quintana.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 32.
Les damoisels vont s'amuser à la quintaine.
ANC. FR.
Quintaines fait drecier, et jouster i faisoit,
Et donoit an biau pris celui qui miex joustoit.
Vie de Duguesclin. Du Cange, Dissert. VII.
A la quintaine et à l'escu jouster.
Roman de Jordain de Blaye. Du Cange, t. V, col. 1075.
Quintaine font drecier en un bel pré fleuri.
Roman de Berte, p. 145.
IT. Quintana. (chap. Quintana, quintanes no es lo mateix que en ocsitá o fransés, un maniquí de un home armat pera entrená cap a les justes, es: mas, masada, masos, masades; una de les portes, víes o plasses dels campamens romanos o romans aon se veníen víveres o vitualles, coses pa viure.
- Apellit del lladre presidén honorari u honorífic de la Ascuma, assossiassió catalanista del Matarraña = IEC; ICF: Iniciativa cultural de la franja del meu cul.)
Quisquila, s. f., caille.
Quisquila fa uous petitz, redons, menors que perditz, et major que alauza.
Eluc. de las propr., fol. 276.
Caille fait oeufs petits, ronds, moindres que perdrix, et plus grands qu'alouette.
(chap. Codorniu, codornius, coturnix coturnix; gualla, gualles ve del alemán Wachtel, la w germánica pot passá a g, com Wimara Guimara Guimerá, Wilhelm Guillem Guilhem Guillermo, Wifredo Guifredo Guifre, etc, etc.
La primera vegada que vach sentí gualles va sé perque mon cusí que va viure a Tamarite y después a Barbastro, teníe una granja de gualles. Guatlla, guatlles.)
Quisquilha, s. f., du lat. quisquilia, criblure, balayure, immondice.
Quisquilhas, so remazulhas del froment cazens, quan si purga.
Eluc. de las propr., fol. 220.
Criblures, ce sont les restes du froment quand il s'épure.
(ESP. Quisquilla, menudencia. Chap. cascarilla que cau del formén o blat, cuan se porgue o cribe; cribá : criblures; cascarilles; clasca, clasques del gra, blat, sibada, avena, etc. No sé si algú de vatros diu quisquilla, quisquilles.)
IT. Quisquillia, quisquiglia.
Quotar, v., du lat. quot, coter.
Regardan lo nombre, quotant lo fuelh.
Eluc. de las propr., fol. 283.
Regardant le nombre, cotant la feuille.
IT. Quotare.
2. Cota, Cotta, s. f., lat. quota, cote, quotité.
Refusans de pagar lor cotta... la portio e cota.
Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 422.
Refusant de payer leur cote... la portion et quotité.
CAT. Cota, quota. ESP. Cota, cuota. (chap. cuota del préstamo, les cuotes de la comunidat de veíns.)
3. Cottization, s. f., cotisation.
A la cottization provederai.
(chap. A la cotisassió proveiré.)
Petit Thalamus de Montpellier. Martin, p. *154.
A la cotisation je pourvoirai.
4. Aliquot, adj., lat. aliquot, aliquote.
Partida aliquota apelam tota partida que es meitat del nombre o 'l ters o 'l quart o 'l quint. Eluc. de las propr., fol. 280.
Nous appelons partie aliquote toute partie qui est moitié du nombre ou le tiers ou le quart ou le cinquième.
domingo, 25 de enero de 2026
Confirmacio, Juan I, capitols, Barchinona, consell, consellers
LXXXVIII. Reg. n. 1895, fol. 116. 25 nov. 1388.

(texto en latín mes aball.
Per qué no li diuen y escriuen Barchinona cuan se trobe tantíssimes vegades este nom als textos antics? Los catalanistes com los de la Ascuma sol volen cambiá o recuperá los noms que an ells los apetix, pero Gerona o Leyda, Ilerda, Ilerde, Lerida sense tilde o en tilde, Lérida, no los agrade. Tampoc li dirán Dertusa o Dertosa a Tortosa. O Sent Boy. O mols atres noms: Terraça, Sabadel, Martoreyes, Corro jusa, Muncada, Munbuy, etc. del Censo de Pedro IV o Pere IV o En Pere de Aragó.
Imagineutos:
Aeroport Josep Tarradellas - Lo Prat - (BCHN) Barchinona;
Porta de Barchinona a la autopista;
Festas de la Mercè de Barchinona;
IEC de Barchinona;
Lotja de Barchinona (en 1 L, com los conductós novels o novatos); Universitat de Barchinona (UB : Uns Burros);
Parc Güell de Barchinona;
Sagrada Familia de Barchinona;
Fòrum Barchinona;
La Seu - Catedral de Barchinona;
Lo Palau de la Música Catalana a Barchinona (o sigue: ocsitana)
Lo Palau Real, Reyal, Reial Major de Barchinona;
Lo Monasteri de Valldonzella de Barchinona;
Lo Monasteri de Monserrat o Monserrate o Montserrat prop de Barchinona, a Monistrol;
Las Ramblas de Barchinona; sí, lo plural en catalá, dialecte ocsitá, se escribíe en a, no en e, que es mes valensiá.
Lo Call de Barchinona; La Boqueria de Barchinona; Sant Jaume de Barchinona; Lo Portal de Sant Antoni de Barchinona; Lo Palau Episcopal o del Bisbe de Barchinona; Lo Archiu de la Corona de Aragó a Barchinona, al carré dels Comtes de Barchinona; Lo Hospital u Ospital de Santa Creu de Barchinona; Lo Monestir de Valldonzella de Barchinona ont per las monjas fou rebut (Juan II) e exint al pati ab Creu processionalment ...; Lo clero de la Seu, los canonges, etc. camí de Poblet, aon se enterraben mols Reys de Aragó; Ramón Berenguer IV no haguere pugut sé enterrat allí, perque no va sé Rey de Aragó, pero sí Princeps aragonensi, Princep, Príncipe, Lo prinsipal. Lo rey ere Ramiro II, la reina Petronila, Peronella, y después Alfonso II va sé rey de Aragó, y conde de Barselona, y marqués de Provensa, Marca + Provintia.
Per sert, escribíe o dictabe mol be en llengua ocsitana o plana lengua romana o vulgar - ya se troben (Raynouard) paraules al 842 a Straßburg, Estrasburgo-, vore lo poema de Namfos (Alfonso II): "Per mantas guizas m' es datz" y vore los Serments traduíts al fransés a Archive.org:
https://archive.org/details/sermentsprtsstr01mithgoog/page/n30/mode/2up)
Confirmacio feta per lo senyor rey dels capitols novellament ordonats per la ciutat de Barchinona e consell de aquella sobre la eleccio dels V consellers que la dita ciutat per privilegi ha acostumat de elegir cascun any en la festa de sant Andreu en e sobre lo regiment de la dita ciutat. Per ço com experiencia de fet monstra dels actes fets lur efficacia e virtut e per experiencia se sia clarament atrobat en la ciutat de Barchinona e en lo concell de cent jurats de aquella que la ordinacio en lany passat feta per lo consell de la dita ciutat e confirmada per lo senyor rey no es expedient ne profitosa en la forma que jau a la dita ciutat: per ço la dita ciutat e consell daquella compreses clarament los dits defalliments volent obviar a aquells et provehir de remey covinent ordona los capitols seguents sobre la forma de la eleccio de la consellaria e dels officials qui regexen los officis de mostaçaf e de la administracio de la casa del pes de la dita ciutat e supplica humilment al senyor rey que sia sa merce los dits capitols segons lur seria e tenor loar approbar e confirmar e en aquells interposar sa auctoritat e decret. Es conclos quel nombre de les persones a qui seran dats los rodolins sien XXIIII solament ço es VIII de cascun estament com no sia expedient que a tots aquells qui son en lo consell lo dia de sant Andreu sien dats rodolins car pot caure la eleccio en persones ineptes: les quals XXIIII persones es conclos que sien preses triades e elegides de totes aquelles qui seran en lo dit consell lo dit dia de sant Andreu en la forma seguent. Ço es quels ciutadans honrats ans de totes coses elegesquen VIII dels mercaders e apres que per la part dels dits mercaders sien elegits VIII dels ciutadans honrats e puys quels notaris especiers o aquells qui siuran en los escons qui son en la part dels mercaders elegesquen IIII dels manestrals qui sian de la part dels dits ciutadans honrats e subseguentment quels menestrals qui siuran en los escons de la part dels dits ciutadans honrats elegesquen IIII dels notaris e especiers o altres qui siuran en los escons de la part dels mercaders e que cascuns se esforcen de elegir com millors e pus enteses persones poran: e que mentre la una eleccio se fara nos procehesca en laltre mas fet per los primers eleccio ço es per los ciutadans honrats que elegesquen los segons ço es los mercaders e puys los tercers e los quarts qui son menestrals segons lorde dessus posat. E feta la eleccio dels dits XXIIII segons que dit es quels damunt dits se hagen a apartar en quatre parts ço es los VIII ciutadans honrats a una part e los VIII mercaders a laltre e los IIII de part dels notaris e speciers a laltre e los IIII menestrals de la part dels ciutadans honrats a laltre: e aço fet als dits VIII ciutadans honrats sien donats VIII rodolins eguals en forma e pes de cera ço es cascun I lo qual sia pres e tret per un infant de un baci ple daygua qui sia cubert en los quals VIII rodolins ne haje IV on haja en cascun un albera de pergami on sia escrit aquest nom elegidor e aquells a qui per lur sort vendra rodoli ab albara sien elegidors e per semblant manera sien dats VIII rodolins als VIII mercaders elegits e aquells IIII qui hauran rodoli ab albara sien elegidors e per semblant manera sien donats IIII rodolins als quatre elegits dels escons dels notaris e especiers en los quals IIII rodolins haja dos ab semblant albera com dessus es dit e aquells dos a qui vendran los rodolins ab albarans sien elegidors e aximateix sien dats IIII redolins als IIII menestrals en los dos dels quals rodolins haje semblants albarans e aquells dos a qui vendran los dits dos rodolins ab los albarans sien elegidors dels consellers del any subseguen. E hauts los dits XII elegidors per sort en la forma dessus dita apartarse han ab lo notari del consell en lo arxiu fet primerament per ells en lo consell de C jurats lo sagrament acustumat e tots XII o la major partida dells absent lo dit notari nomenaran III persones qui a lur coneguda sien bones e aptes per esser conseller en cap e lo notari appellat puys per ells scriura aquelles tres persones: e aço fet los dits XII tantost elegiran un prohom de si mateixs ço es aquell que Deus los administrara e lo dit prohom elegit en presencia de tots los XI sos companyons jur que de paraula o de continença no induesca los altres companyons seus o algun daquells de donar sa veu a certa persona ans haja a callar e star segur en sos continents dementre se fara la nominacio seguent: e tantost aço fet lo dit prohom elegit ensemps ab lo notari vagensen vers la lotja de la casa del consell e con seran a la porta del arxiu qui passa en lo verger daqui appellen un dels X elegidors qui seran romasos en lo arxiu e aquell appellat en presencia dels dits prohom e notari dins la dita lotja anomenen en conseller en cap un daquells tres qui per tots eren elegits en conseller en cap per aquell any lo qual vot de continent lo dit notari meta en scrit: e aquell qui haura dat son vot no torn a sos companyons ans sen pas en la casa del consell qui vuy se diu de XXX e apres los dits prohom e notari vinent ensemps a la dita porta del arxiu hajenne appellar altre de aquells qui son romases en lo dit arxiu e en presencia dels dits prohom e notari anomen aquell qui vijares II sera dels dits III per esser conseller en cap aquell any lo qual vot axi mateix lo dit notari scriva: e no torn aquell qui haura dat son vot a sos companyons qui seran romases en lo arxiu ans sen pas en la casa del consell demunt dita de XXX e axi sia fet de tots los altres de un a un qui seran romases en lo arxiu. E com tots hauran dats lurs vots vegen los dits prohom e notari qual dels dits III hauran mes veus e aquell qui mes veus haura sia escrit per lo dit notari per conseller en cap daquell any: e de continen los dits prohom e notari manifesten a tots los dits XI elegidors lo nom de aquell qui haura les meus veus. Pero si sesdevenia que dos dels dits III hagessen paritat de veus ço es que la un hagues V veus e laltre altres V e lo tercer una veu o en altre manera que sesdevengues paritat de veus que en aquell cas lo dit prohom qui sera stat ab lo dit notari ladonchs haja a donar la sua veu a la un daquells qui haura paritat de veus a aquell empero dels dits II qui mils II dictam sa consciencia e aquell sia haut per conseller en cap: e lo dit seu vot do lo dit prohom aximatex en secret present solament lo notari. E guardse be lo notari que con scriura lo vot dels elegidors no puxen los dits elegidors legir ne veurer lo un lo vot del altre: e en la forma dessus dita sia per los dits XII elegidors procehit en la eleccio del segon conseller e del tercer e del quart e del quint. E jatsia per la forma ja ordonada fossen tenguts los elegidors tots anys elegir en consellers III novicis ara en lo esdevenidor no sien tenguts de necessitat metre sino un novici: pero sils era viyares fos expedient de mes puxen metre fins a tres e no pus: e aquell qui sera stat conseller en qualque grau se vulla haja a vagar de esser conseller dos anys e aquells finits puxe esser tornat en conseller. Item quel prohom del qual damunt es feta mencio no haja veu en la eleccio sino en cas de paritat de veus axi com dessus es dit e lavors no pusca dar sa veu sino a la un daquells dos qui seran pars en veus. Item quel dia de santa Lucia sien elets en consell de C jurats XII persones en la forma damunt contenguda en la eleccio dels consellers los quals sien elegidors dels officis de mostaçaf e del execudor de la casa del pes los quals officis aquell jorn se fan: e lur manera e eleccio sia tal que tots ensemps concordablament o a les meus veus fet abans per ells sagrament devant lo concell elegesquen de lur bona testa sens tota sort lo nombre de les persones que per cascun dels officis en lo dit jorn fahedors hauran elegir.
(aixó anabe primé:)
Pateat universis quod nos Johannes Dei gracia etc. licet ad omnium fidelium et dilectorum nostrorum favoribus debitis prosequenda commoda et honores munificencie nostre liberalitas quadam generalitate sit habilis illis tamen quadam specialitate fit debitrix quos utilia et continuata obsequia graciis et favoribus apud culmen regium nostrum dignos reddunt utique et acceptos. Ad memoriam igitur reducentes nos annus est lapsus seu circa ad humilem et ingentem supplicacionem nostrorum dilectorum consiliariorum et proborum hominum civitatis Barchinone nonnulla capitula ordinacionem consiliariorum et aliorum officialium per vos eligendorum utilitatem rei publice civitatis prefate concernencia laudasse approbasse confirmasse et ratificasse prout in quodam privilegio per nos vobis concesso dato die XXIII mensis octobris anni MCCCLXXXVII infra monasterium de Valdonzella et clauso per fidelem consiliarium et prothonotarium nostrum Galcerandum de Ortigiis seriosius continetur: nunc autem per nuncios civitatis predicte ad curias generales Montissoni celebrandas vestri ex parte destinatos pro utilitate declaracione et confirmacione premissorum capitulorum comparentes nonnulla capitula nobis oblata fuisse denique et ostensa tenoris et continencie subsequentis.
(y aixó después:)
- Nobis humiliter supplicando quod dicta capitula et contenta in eis laudare approbare et confirmare de nostra solita clemencia dignaremur nos dictis supplicationibus inclinati benigne comodumque ac utilitatem civitatis prefate omnimode affectantes concernentesque dicta capitula et contenta in eis prefate civitati fore utilia ac etiam opportuna: tenore presentis nostri privilegii per V annos proxime et continue secuturos ac postea ad nostre regie dignitatis beneplacitum duraturi predicta capitula et contenta in eis laudamus approbamus ratifficamus et nostre confirmacionis presidio roboramus: et casu quo elapsis dictis V annis tempore dicti beneplaciti nostri durante dicta capitula voluerimus revocare volumus et presentis serie consentimus ac mandamus quod privilegium et capitula ante presentem concessionem super dicta ordinacione prefate civitatis facta in ejus valore ac robore permaneant presenti privilegio in aliquo non obstante. Mandantes per eandem universis et singulis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris vel dictorum officialium locatenentibus quatenus presens nostrum privilegium et in eo contenta firmiter teneant pariter et observent et inviolabiliter observari faciant et in aliquo non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua racione. In cujus rei testimonium presentem fieri et sigillo nostro pendenti jussimus comuniri.
Data in Montesono die XXV novembris anno a nativitate Domini MCCCLXXXVIII regnique nostri secundo. - Sig+num Johannis Dei gratia etc. - Rex Johannes. - Testes sunt infans Martinus dux Montisalbi Garcias archiepiscopus Cesarauguste Gastonus de Montechateno Antonius de Vilariacuto Eximinus Petri de Arenosio milites.










