Mostrando las entradas para la consulta adependre ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta adependre ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 2 de septiembre de 2026

Venre, Vendre, divendres, Divenres, Vent, Ven, Ventada - Sobrevent, Sobreven

Venre, Vendre, s. m., lat. veneris, vendredi.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Jeudi, vendredi et samedi qui par les Juifs est célébrant (célébré). 
Sel c' al lairo perdonet, al saint vendre.
(chap. Aquell que al lladre va perdoná, lo divendres san.)
Un Troubadour Anonyme: Flors de paradis.
Celui qui au larron pardonna, au saint vendredi.
ESP. Viernes.

2. Divenres, s. m., vendredi.
Del benezeh divenres qu' el filh de Dieu sera mortz.
(chap. Del beneit divendres que lo fill de Deu sirá mort; divendres san.) 
Sera en terra lo divenres e 'l dissapte.
Liv. de Sydrac, fol. 136.
Du vendredi béni que le fils de Dieu sera mort.
Sera en terre le vendredi et le samedi.
ANC. FR. Et tant c'à un quaresme avint
Tout droit au jour du bon devenres.
Fabl. et cont. anc., t. I, p. 210.
Voyez Dia.
(chap. Divendres : día de Venus, veneris. Es un bon día pera enchampá alguna enfermedat venérea si se ix a rondá los pubs y discoteques.)

Markel Bringuè, Marcel Pena, lo pena de Marsel, lo reguer, Franja Viva, Franja Morta, Alguer, Alguero.

Vent, Ven, s. m., lat. ventus, vent.
Belh m' es quan lo vens m' alena
En abril, ans qu' intre mays.
Arnaud de Marueil: Bel m' es quan.
Il m'est beau quand le vent souffle vers moi en avril, avant qu'entre mai.
Falha m vens, quan serai sobre mar.
Bertrand de Born: Ieu m' escondisc. 
Que le vent me manque, quand je serai sur mer.
Fig. El vens d' ergoil. Trad. de Bède, fol. 65.
(chap. Lo ven d'orgull; lo ven del nort, de Raimon, lo catalaniste dels pocs collons.)  
Le vent d'orgueil.
So son los XII vens de vana gloria. V. et Vert., fol. 9.
Ce sont les douze vents de vaine gloire.
Loc. Vogan a forza, et an bon vent. V. de S. Honorat.
Ils voguent à force, et ont bon vent.
Lor cenres gitad' al vent.
(chap. La seua sendra (gitada, tirada) aventada al ven.)
Le Comte de Foix: Frances a.
Leur cendre jetée au vent.
Trastotz los penderon al vent. V. de S. Honorat.
Tous ils les pendirent au vent.
Elh segles non es mas vent.
P. Vidal: Si m laissava.
Le siècle n'est que vent.
Flacs, avars, cor de ven.
P. Vidal: Dieus en sia.
Flasque, avare, coeur de vent.
Escars de fag e larcs de ven.
Alegret: Ara pareisson.
Avares de faits et généreux de vent.
Tot atressi com fortuna de ven
Que torba 'l mar, e fa 'ls peyssos gandir.
P. Cardinal: Tot atressi.
Tout pareillement comme coup de vent qui trouble la mer, et fait les poissons fuir.
- Gaz renfermé dans le corps, pet.
(chap. Gas tancat dins del cos, pet.)
Vol passar tan gen cors avinen
Ab vent de cul, en terra de Suria.
Le Comte de Provence: Amics.
Veut passer si gentil corps avenant avec vent de cul, en terre de Syrie.
Voyez Canon, Cor, Pols.
CAT. Vent. ESP. Viento. PORT. IT. Vento. (chap. Ven, vens.)

2. Ventada, s. f., ventée, coup de vent.
Aiga ni ventada de vens. Trad. de la règle de Ss. Benoît, fol. 2.
Eau et ventée de vent.
CAT. Ventada. (chap. Ventada, ventades; ventolina, ventolines; airegaz.)

Airegaz = Viento fuerte , en Torrevelilla  ven, ventolina a Beseit

3. Ventos, Ventuos, s. m., lat. ventosus, venteux.
Primavera humida et autom ventos... fai yvern ventos. Calendrier provençal.
(chap. Primavera humida y otoño ventós... fa hivern (o ivern) ventós.)
Printemps humide et automne venteux... fait hiver venteux.
- Qui cause des vents dans le corps.
Mel,... sa substancia,... quan es cruza,... es mot ventuoza et inflativa.
Eluc. de las propr., fol. 272.
Miel,... sa substance,... quand elle est crue,... est moult venteuse et gonflative. 
ANC. FR. Comme un venteux ballon de vague en vague saute.
Du Bartas, p. 398.
Non les fiers aquilons de leur venteuse haleine. Bertaut, p. 16.
CAT. Ventos. ESP. PORT. IT. Ventoso. (chap. Ventós, ventosos, ventosa, ventoses.)

4. Ventositat, Ventozitat, s. f., lat. ventositatem, ventosité.
Si de la plaga yeys ventositat. Trad. d'Albucasis, fol. 42.
(chap. Si de la llaga (ferida) ix ventosidat.)
Si de la plaie sort ventosité.
Ventozitat d' estomach. Eluc. de las propr., fol. 146.
(chap. Ventosidat d'estómec.) 
Ventosité d'estomac.
CAT. Ventositat. ESP. Ventosidad. PORT. Ventosidade. IT. Ventosità, ventositate, ventositade. (chap. Ventosidat, ventosidats; pet, pets; petera, peteres. Els pets o los pets va sé un grup de música catalá. Los integrans seguramen enteníen lo ocsitá, pero a escola no lo deuríen adependre.)



5. Ventar, v., venter, souffler.
Quan la doss' aura venta
De ves vostre pais.
B. de Ventadour: Quan la.
Quand la douce aure souffle devers votre pays.
(N. E. Este pais no se refería a los ficticios países catalanes. Ventadour o Ventadorn hablaba y escribía en plana lengua romana, occitano, chapurriau antiguo. Por supuesto, cualquier catalanoparlante podrá todavía comprender su lengua materna, la lengua de òc, Languedoc.)
Platz me...
... Dormir, quan venta ni trona.
(chap. M'agrade dormí cuan vente (fa ven) y trone. A mí, Moncho, tamé, com al monjo de Montaudon.)
Le Moine de Montaudon: Mout.
Me plaît... dormir, quand il vente et tonne.
- Jeter au vent.
(chap. Ventá; vore Ventadó.)
Que fon ars, e fos cenres, c' om lo pogues ventar.
Izarn: Diguas me tu.
Qui fût brûlé, et fût cendre, qu'on le pût jeter au vent.
Loc. O cremar o ventar el vent. V. et Vert., fol. 80.
(chap. O cremá o ventá al ven.)
Ou brûler ou jeter au vent.
- Vanner.
Ab las quals hom venta lo blat. Cartulaire de Montpellier, fol. 115.
(chap. En les cuals se vente lo blat : forca, forques.)
Avec lesquelles on vente le blé.
- Agiter l'air, battre des ailes.
Fig. Joan, l' aigla que tan fort ventava,
Es gran tesaur que mena en Lombardia
L' emperaire.
T. de Jean d'Aubusson et de Nicolet: En Nicolet.
Jean, l'aigle qui si fort battait des ailes, c'est grand trésor que mène en Lombardie l'empereur.
Part. pas. Cant es batut, se deu ventar, e ventat, belament porgar.
Leys d'amors, fol. 36.
(chap. Cuan es batut, se deu ventá, y ventat, bellamen porgá : purgá : llimpiá de grapisos o grapissos, tochets, etc.)
Quand il est battu, il se doit venter, et venté, bellement purifier.
ANC. FR. Li vent à venter si forment que il arrachoit les paveillons.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 192.
Et arder en feu, é poiz venter en cendre. Roman de Rou, v. 4228.
CAT. ESP. PORT. Ventar. IT. Ventare. (chap. Ventá : vento, ventes, vente, ventem o ventam, ventéu o ventáu, venten; ventat, ventats, ventada, ventades; ventaré en lo ventadó (les olives); ventaría; si yo ventara lo pallús mesclat en lo gra.)

6. Ventalh, Ventaylh, s. m., ventilateur, éventail.
Pulmo es ventalh del cor.
Eventar... com un ventaylh per mitigar sa granda calor.
Eluc. de las propr., fol. 51 et 105.
Le poumon est le ventilateur du coeur.
Éventer... comme un ventilateur pour mitiger sa grande chaleur.
CAT. Ventall. ESP. Ventalle (abanico). IT. Ventaglio. (chap. Ventall pera avivá lo foc, ventalls; abanico, abanicos, v. abanicá, abanicás; ventiladó, ventiladós.)

batre 3

7. Ventalha, s. f., ventaille, visière, espèce de soupape placée devant la bouche, et qu'on relevait pour respirer.
Desarmatz, fo de peior merce
Que quant el cap ac la ventalha mesa.
Bertrand de Born le fils: Pois sai.
Désarmé, il fut de pire merci que quand au chef il eut la ventaille mise.
Ab ventalha
Ampla pels muscles sus.
Arnaud de Marsan: Qui comte.
Avec ventaille ample par dessus les épaules.
ANC. FR. Il mit le heaume ou chief sans lasser la ventaille.
Hist. de Gérard de Nevers, part. II, p. 60.
CAT. ESP. Ventalla. IT. Ventaglia. (chap. Ventalla, ventalles de una armadura; com una visera, viseres pera la boca.)

8. Ventilar, v., lat. ventilare, agiter, débattre.
Fig. Las causas et questions que si ventilan en las cors.
(chap. Les coses y cuestions que se ventilen a les corts.)
Statuts de Provence. BOMY, p. 11.
Les causes et questions qui se débattent dans les cours.
ANC. FR. Et les enseignes de cendal venteler.
Roman de Garin le Loherain, t. 1, p. 58.
CAT. ESP. PORT. Ventilar. IT. Ventilare. (chap. Ventilá : ventilo, ventiles, ventile, ventilem o ventilam, ventiléu o ventiláu, ventilen; ventilat, ventilats, ventilada, ventilades; ventilaré; ventilaría; si yo ventilara. Dixá entrá aire o ven a una habitassió, casa; ventilá una cuestió a la cort, a un juissi.) 

9. Ventosa, Ventoza, s. f., ventouse.
Las ventosas atyro 'l sanc. Eluc. de las propr., fol. 51.
(chap. Les ventoses atrauen la sang o sanc.)
Les ventouses attirent le sang.
L' art de surgaria et de fleuvatomia et de ventosas.
Statuts des Barbiers de Toulouse. Ord. des R. de Fr., 1457, t. XIV, p. 437.
L'art de chirurgie et de phlébotomie et des ventouses.
CAT. ESP. PORT. IT. Ventosa. (chap. Ventosa, ventoses.)

10. Ventozaire, Ventozador, s. m., ventouseur, celui qui applique les 
ventouses.
Cove que comandes al ventozador que no prema la sua ma.
Trad. d'Albucasis, fol. 54.
Il convient que tu commandes au ventouseur qu'il ne comprime pas la sienne main.
(chap. Ventosadó : aquell que aplique les ventoses, ventosadós, ventosadora, ventosadores.)

11. Ventozacio, s. f., ventousation, action de poser des ventouses.
De ventozacio, et de las qualitatz de uzar de aquelas. Trad. d'Albucasis, fol. 54.
De ventousation, et des qualités d'user de celles-là.
(chap. Ventosassió, ventosassions : acsió de ficá o posá les ventoses.)

12. Ventozar, v., ventouser, appliquer des ventouses.
Part. pas. Una ventoza am la qual es ventozat. Trad. d'Albucasis, fol. 54.
(chap. Una ventosa en la cual es ventosat.)
Une ventouse avec laquelle il est ventousé.
(chap. Ventosá : ficá o posá ventoses; ventosat, ventosats, ventosada, ventosades; no confondre o confundí en ben tossat, cuan te tosse un borrego com Juaquín Monclús per detrás, a traissió.)

13. Ventailli, s. m., du lat. ventilabrum, van.
Lo ventailli, lo qual es en la soa man. Doctrine des Vaudois.
Le van, lequel est en la sienne main.
(chap. Pala de ventá o aventá al ven la palla pera separá lo gra, que pese mes.)

14. Eventament, s. m., ventilation. 
Per eventament sa complexio pren bona dispozicio. Eluc. de las propr., fol. 53.
Par ventilation sa complexion prend bonne disposition.

15. Esventar, Eventar, v., rafraîchir, éventer, faire du vent, souffler.
No t' esventar pas a tot vent. Trad. de Bède, fol. 73.
Ne pas t'éventer à tout vent.
La cordial calor si eventa.
Vent boreal... eventan, dona freior.
Eluc. de las propr., fol. 53 et 133.
La cordiale chaleur s'évente.
Vent boréal... en soufflant, donne froidure.
ANC. FR.
Un doux zéphyre esvante noz beaux champs. 
Scévole de Sainte-Marthe, fol. 64.
ANC. CAT. Esventar. IT. Sventare. (chap. Bufá lo ven, fé ven.)

16. Sobrevent, Sobreven, s. m., sur-vent, vent-arrière.
Be m' a lonc temps menat ab fort aura
Ma bon' amors, co fai naus sobrevens.
Le Moine de Foissan: Be m' a lonc.
Bien m'a longtemps mené avec forte aure mon bon amour, comme fait vaisseau le vent-arrière.
CAT. Sobrevent. IT. Sopravvento. (chap. Sobrevén, sobrevens : ven de popa.)

Lo agüelo y lo Mar.

jueves, 27 de agosto de 2026

Vedel, Vedelh, Vedela, Vedella, Vitulame, Vedel mari, Vegetar, Vegetacio, Vegetatiu

Vedel, Vedelh, s. m., du lat. vitulus, veau.
Ab so vedelh
Que gardava.
(chap. En son vedell que guardabe; bovet; pastora de bous, vedells, vaquera.)
J. Esteve: Ogan.
Avec son veau qu'elle gardait.

En son vedell que guardabe; Clarín, Adiós Cordera

Miels es que hom appelle, ab charitat, als chauls manjar que a vedel gras, ab ira. Trad. de Bède, fol. 72.
Il est mieux qu'on appelle, avec charité, à manger des choux qu'à veau gras, avec colère.
ANC. FR. Un tor et une vache ensemble
Qui a avec lui son véel.
Roman du Renart, t. I, p. 213.
Et vaches qui aient védels. Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 8.
CAT. Vedell. IT. Vitello. (chap. Vedell, vedells; bovet o bouet, bovets o bouets, boveta o boueta, bovetes o bouetes. Cría del bou y vaca.)

CAT. Vedell. IT. Vitello. (chap. Vedell, vedells; bovet o bouet, bovets o bouets, boveta o boueta, bovetes o bouetes. Cría del bou y vaca.)



2. Vedela, Vedella, s. f., du lat. vitula, génisse.
La cenres esparsa de la vedella. Trad. de l'Épître de S. Paul aux Hébreux.
La cendre répandue de la génisse.
CAT. Vedella. IT. Vitella. (chap. Vedella, vedelles.)

3. Vitulame, s. m., lat. vitulamen, rejeton.
Vitulame, es planta borda et no fructuoza, nayshent de la razitz de la vit. 
Eluc. de las propr., fol. 226.
(chap. Rechito (vime), es planta borda y no fructuosa, naixén de l'arraíl de la viña. Sarmens borts.)
Rejeton, c'est plante parasite et non productive, naissant de la racine de la vigne.
(chap. Rechito, rechitos; vime, vimes o vímec, vimecs.)

4. Vedel mari, s. m., veau-marin.
En mar ha una bestia de forma de vedel, per que es dita vedel mari.
Eluc. de las propr., fol. 261.
(chap. Al mar ña una bestia de (en) forma de vedell, per lo que es dita vedell marí : vaca marina.)
En mer il y a une bête de forme de veau, c'est pourquoi elle est dite 
veau-marin.
(chap. Vaca marina, vaques marines.)

Vegetar, v., lat. vegetare, végéter, croître.
Tres proprias operacios: la prumiera vegetar, la segunda es sentir, et la tersa entendre. Eluc. de las propr., fol. 14.
Trois propres opérations: la première croître, la seconde est sentir, et la troisième entendre.
CAT. ESP. PORT. Vegetar. IT. Vegetare. (chap. Vegetá : creixe, sobre tot les plantes.)

2. Vegetacio, s. f., lat. vegetatio, végétation, croissance.
Irrigacio, humectacio et vegetacio.
Dona als cors noyriment et vegetacio.
Eluc. de las propr., fol. 136 et 26.
Irrigation, humectation et végétation.
Donne au corps aliment et croissance.
ESP. Vegetación. PORT. Vegetação. IT. Vegetazione. (chap. Vegetassió, vegetassions; plantes; creiximén.)

3. Vegetatiu, adj., lat. vegetativus, végétatif. 
Cors vivens o vegetatius. Leys d'amors, fol. 44.
(chap. Cos viu o vegetatiu : que creix.)
Corps vivant ou végétatif.
Arma rationals doncx es
Arma d' ome,...
E de bestias, sensetiva,
Et d' albres, vegetativa.
Brev. d'amor, fol. 54.
Âme raisonnable donc est âme d'homme,... et (celle) des bêtes, sensible, et (celle) des arbres, végétative.
CAT. Vegetatiu. ESP. PORT. IT. Vegetativo. (chap. Vegetatiu, vegetatius, vegetativa, vegetatives; que creix, creixén. Lo capsot de Mario Sasot no va sé mol vegetatiu, se va quedá esmirriat per la mala sang que porte, lo pobret franjista anti franquista.)

Vehemensia, Vehementia, s. f., lat. vehementia, véhémence, violence.
Per vehementia de freg. Trad. d'Albucasis, fol. 13.
(chap. Per vehemensia de fret o fred.)
Par véhémence de froid.
CAT. ESP. PORT. Vehemencia. IT. Veemenza, veemenzia.
(chap. Vehemensia, vehemensies; violensia, violensies. Expliquéuli a Bernat Catasús de aon ve lo dialecte ocsitá catalá. A l'Ana Casasús de Calaseit tamé li convé adependre una mica.)

Expliquéuli a Bernat Catasús de aon ve lo dialecte ocsitá catalá

2. Vehement, adj., lat. vehementem, véhément, impétueux, violent.
Faras accidir al malaute dolor vehement. Trad. d'Albucasis, fol. 47.
Tu feras arriver au malade douleur violente.
CAT. Vehement. ESP. PORT. Vehemente. IT. Veemente.
(chap. Vehemén, vehemens, vehementa, vehementes; violén, violens, violenta, violentes.)

miércoles, 27 de mayo de 2026

Sicomor, Sicamaur - Signe

Sicomor, Sicamaur, s. m., lat. sycomorus, sycomore.
Plus que serps de sicomor
M' en deslong.
Guillaume de Cabestaing: Ar vey.
Plus que serpent de sycomore je m'en éloigne. 
Ac fer en sa lansa de sicamaur.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 75.
Eut fer en sa lance de sycomore.
ANC. FR. Qui gist mors lès le sicamor.
Roman du comte de Poitiers, v. 639.
CAT. ESP. Sicomoro. PORT. Sycomoro. IT. Sicomoro. (chap. Sicomoro,  ficus sycomorus, abre o albre de la familia dels morés o moreres y del género de la figuera, figueres. Va sé mol importán a Egipto o Egipte, pero ya no sen trobe casi cap allí.)

Sicomor, Sicamaur, Sicomoro, Sycomoro, sycomorus, sycomore



Signe, s. m., lat. signum, signe, marque, indice.
En signe de victoria e d' absolution. 
Signe li fes
Aissi com raire si volgues.
V. de S. Honorat.
En signe de victoire et d'absolution. 
Il lui fit signe ainsi comme s'il voulût se raser.
Ni parlo mas ab signes. Eluc. de las propr., fol. 250.
Ni (ne) parlent excepté avec signes.
Loc. Signes de croz el front. Trad. de Bède, fol. 79.
Signes de croix au front.
(chap. La siñal de la creu al fron.)
- Miracle, phénomène.
Nos trobam escrich 
C' oms pecayres non fai tals signes
Ni miracles.
Trad. d'un Évang. apocr.
Nous trouvons écrit qu'homme pécheur ne fait tels signes ni miracles.
Gran signe en vi antan un dia
Que ploc terra e sanc verayamen.
Pons de la Garde: D' un sirventes.
Grand signe j'en vis l'an dernier un jour qu'il plut vraiment de la terre et du sang.
- Insigne, marque de distinction.
Los signes que hom portava
Denant Pilat, cora jutjava,
S' enclinero tug al intrar. 
Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Les insignes qu'on portait devant Pilate, lorsqu'il jugeait, s'inclinèrent tous à l'entrer.
- Constellation.
Lo sol e' ls signes del cel.
Pierre d'Auvergne: Dieus vera.
Le soleil et les signes du ciel.
Al movemen dels signes e de las planetas. Liv. de Sydrac, fol. 42.
Au mouvement des signes et des planètes.
CAT. Signe. ESP. PORT. Signo. IT. Segno. (chap. Siñal, siñals; signo, signos, com los del zodiaco o la llengua de signos; insignia, insignies; sello, sellos; cuño, sig+num, firma.)

STOP  - y per qué dius que la siñal está escrita en chapurriau ? - Perque son les sigles de : Si Tens Ous Passa.

2. Seing, Seng, s. m., signe, marque.
Si que dos mes hi paregra lo seings.
B. de Ventadour: Quant erba.
Tellement que deux mois y paraîtra le signe.
Loc. Lo seng de la crotz al peit. Doctrine des Vaudois.
(chap. La siñal de la creu al pit. Lo de dal es chapurriau de Suiza, del Vaud.)
Le signe de la croix à la poitrine.
ANC. CAT. Seny.

3. Signaso, s. f., lat. signatio, signe, marque.
Pos Dieus t' en a mostrat la signaso.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 114.
Puisque Dieu t'en a montré la marque.

4. Signa, Segna, Seinha, Seynha, Senha, s. f., signe, marque, indice.
Per lieys que m fa de desgrat senha.
T. d'un Marquis et de G. Riquier: Guiraut.
Pour celle qui me fait de mauvais gré marque.
Las signas del mieu apostolat son faches en vos.
Trad. de la 2e Épître de S. Paul aux Corinthiens.
Les signes du mien apostolat sont faits en vous.
- Enseigne, étendard.
Si no vezem vostra seinha destorta
Contra Frances.
Montant Sartre: Coms de.
Si nous ne voyons votre enseigne déployée contre Français.
Vei de senhas bruelha.
G. de Montagnagout: Bel m' es.
Je vois d'enseignes une forêt.
Loc. Aqui auzim vas manthas partz sonar
Manh corn, manh grayle, manta senha criar.
Rambaud de Vaqueiras: Honratz marques.
Là nous entendîmes vers maints côtés sonner maint cor, maint clairon, mainte enseigne crier.
Comensec a cridar autament sa seynha. Philomena.
Il commença à crier hautement son enseigne.
CAT. Senya. ESP. Seña. PORT. Senha. (chap. Siñal, com la del rey d'Aragó, la Siñal real; insignia; estandart; bandera.)

5. Signet, s. m., seing, signature, signet.
Signada de mon signet acostumat.
Tit. de 1361. DOAT, t. XIII, fol. 298.
Signée de mon seing accoutumé.
IT. Segnetto. (chap. Siñaleta, siñaletes; sellet, sellets (sello mes menut); cuñet, cuñets; firmeta, firmetes.)

Lo agüelo y lo Mar. Ernest Hemingway; Siñaleta, siñaletes; sellet, sellets (sello mes menut); cuñet, cuñets; firmeta, firmetes.

6. Senet, s. m., concile, assemblée convoquée par des lettres closes scellées d'un sceau.
Devetz saber qu' el senet que papa Esteve avia fah contra papa Formos, fo en aquest senet revocat. Cat. dels apost. de Roma, fol. 124.
Vous devez savoir que le concile que le pape Étienne avait fait contre le pape Formose, fut en ce concile révoqué.

7. Senh, Sen, Cen, s. m., bas. lat. signum, seing, cloche.
Daus la basse latinité le mot signum fut employé pour désigner la cloche qui appelait les fidèles aux églises.
Signum ecclesiæ, statuta hora, sicut mos erat pulsare coepit... nullam ad pulsantis nisum, signum reddidit sonum.
V. S. Eligii. Spicil., t. II, p. 108.
Duas turres ad signa dependenda in fronte ecclesiæ.
Hist. mon. nov. pict. Martenne, Th. nov. anecd., t. II, col. 1212.
Van s' en a la gleiza, e fan los senhs sonar. Guillaume de Tudela.
(chap. Sen van a la iglesia, y fan les campanes soná; campana : señ.)



Ils s'en vont à l'église, et font sonner les seings.
Sonan clocas e sens. V. de S. Honorat.
Sonnent cloches et seings.
A la cloca del sen meian venrai.
A la cloca del cen major.
(chap. Al toc del señ majó : campana mes gran.)
Cartulaire de Montpellier, fol. 119.
Je viendrai à la cloche du seing moyen.
À la cloche du seing majeur.
Fig. Om es lo senhs del batalh.
(chap. L'home es lo señ del batall. Suposo que no se referix a que lo home es la campana del batall, que li penge.)
Gavaudan le Vieux: Lo vers.
L'homme est le seing du battani.
ANC. FR. Les sains tot avant soneras,
Car on ne doit messe chanter
Devant qu'ait fet les sains soner.
Roman du Renart, t. I. p. 126.
Le mot tocsin a été formé en français de toc, racine de tocar, toucher, et de sin, cloche.
ANC. CAT. Seny. PORT. Sino. ANC. IT. Segno. (chap. Señ, señs, campana, campanes; no confondre o confundí en lo señ : raó, coneiximén.)

La campana de Huesca, políticos catalanes


8. Segnal, Senhal, Seynal, s. m., signe, marque, sceau.
Il n' ai mostrat maint seignal.
Aimeri de Peguilain: Pus ma belha.
Je lui en ai montré mainte marque.
Aquo fo senhal que sos peccatz li eron perdonatz. V. et Vert., fol. 78.
(chap. Aixó va sé una siñal de que sons pecats li eren perdonats : se li perdonaben.)
Cela fut signe que ses péchés lui étaient pardonnés.
Desliar los VII senhals d' aquel. Trad. de l'Apocalypse de S. Jean, ch. 5.
Délier les sept sceaux de celui-là.
Loc. Lo segnal de la crotz.
Fetz lo seynal de Crist, non vol autra armadura.
V. de S. Honorat.
Le signe de la croix.
Il fit le signe du Christ, il ne veut pas autre armure.
- Enseigne, bannière, étendard.
Portaretz armas de mon segnal.
(chap. Portaréu armes de mon (o ma) siñal.)
T. de Taurel et de Falconet: Falconet.
Vous porterez armes de mon enseigne.
Non es mieus lo senhal ni 'l ranson.
Bertrand de Born: Non estarai.
N'est mien l'étendard ni la troupe.
CAT. Senyal. ESP. Señal. PORT. Sinal. IT. Segnale. (chap. Siñal, siñals, per ejemple lo real, del rey d'Aragó.)



9. Seigneira, Seinhera, Seynhieira, Senheira, s. f., bannière, enseigne.
Seigneiras e cavals armatz.
Gui de Cavaillon: Seigneiras.
Enseignes et chevaux armés.
Trompas, tabors, seinheras e penos.
Bertrand de Born: Miez sirventes.
Trompettes, tambours, enseignes et pennons.
Fig. Tort porta la senheira,
Et Erguelh la guia.
P. Cardinal: Qui ve gran.
Tort porte l'enseigne, et Orgueil la guide.
Quan ma seynhieira despley.
(chap. Cuan ma señera desplego.)
Un Troubadour Anonyme: Ar el mes.
Quand mon enseigne je déploie.
Voyez Levar.
ANC. CAT. Senyera. ESP. Señera. (chap. señera, señeres; bandera, banderes; estandart, estandarts.)

CORONA DE ARAGÓN; señera, señeres; bandera, banderes; estandart, estandarts

10. Signar, Sinhar, Seignar, Segnar, Senhar, Senar, Cenar, v., lat. signare, signer.
Amors lo lor ha sagellat...
E segnet lo de sa man destra.
Un Troubadour Anonyme: Seinor vos que.
Amour le leur a scellé... et le signa de sa main droite.
- Faire signe, appeler.
Senet c' om mot no i sones. Roman de Jaufre, fol. 123.
Il fit signe qu'on n'y sonnât mot.
La reina cenet un comte Bertalais. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 91.
La reine appela un comte Bertalais.
Fig. Dirai vos d' amor cum sinha;
De sai guarda, de lai guinha.
Marcabrus: Dirai vos.
Je vous dirai d'amour comme il fait signe, de çà il regarde, de là il guigne.
- Faire le signe de la croix, bénir par un signe de croix.
Ab tant Folquetz l' avesques los a pres a senhar. Guillaume de Tudela.
En même temps Folquet l'évêque les a pris à signer.
L' ermitas lo senh e 'l beneditz. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 85.
(chap. L'ermitaño lo signe y lo beneíx.)
L'ermite le signe et le bénit.
No us poiretz adreg segnar. 
Bertrand de Born le Fils: Pos sai es.
Vous ne vous pourrez droitement signer.
Loc. Genser dona no s senh.
A. Catalan: Amors ricx.
Plus belle dame ne se signe.
Be m seignei ab bona ma,
Lo jorn qu' eu venc al bon prebost, son oncle.
Guillaume de Saint-Gregori: Ben grans.
Bien je me signai avec bonne main, le jour que je vins au bon prévôt, son oncle.
Part. pas. Escricha aquesta polissia e senhada de ma propra man.
(chap. Escrita esta pólissa y firmada de ma propia ma : sig+num se solíe trobá als textos antics, lo + es una creu.)

Aragón, Petronila, Ramón Berenguer IV, conde de Barcelona, Alfonso II, el casto, rey de Aragón, casa real, casa de Aragón

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 229.
Cette police écrite et signée de ma propre main.
Me donero de l' ayga senhada.
(chap. Me van doná (de l') aigua beneita.)

Matapaelles, Sardina, Curiós insidén,  misa,  San Bartolomé , Beseit

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice.
Me donnèrent de l'eau signée (bénite).
Monge senhatz.
T. de Gui et de Falco: Falco en.
Moine signé (profès).
Loc. Dissi 'l: D' on venetz?
- Senher, tan senhada
Sui de Compostella
Que vos o conoissetz.
G. Riquier: D' Astarac.
Je lui dis: D'où venez-vous? - Seigneur, je suis si signée de Compostelle que vous le connaissez.
ANC. FR. Puis commanda qu'on le segnast du signe de la sainte croix.
Gestes de Louis-le-Débonnaire, Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 169.
Adoncques ses mains esleva,
Et les seigne, et es cieulx s'en va.
Jehan de Meung, Test., v. 1058.
Ele segna son cief, si se laissa glacier aval le fossé.
Réclamez Dieu, si vos seigniez.
Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 396, et t. IV, p. 402.
Voyez Crotz.
ANC. CAT. Senyar. CAT. MOD. Signar. ANC. ESP. Señar. ESP. MOD. Signar (firmar). IT. Segnare. (chap. Señá, señás; signá, signás : fé, fés la siñal de la creu; firmá, cuñá en lo signo sig+num; siñalá : ficá una siñal : apuntá en lo dit : marcá.)

11. Assenhal, s. m., bannière, étendard.
No m part de l' assenhal. 
Giraud de Borneil: Jois e chans.
Je ne me sépare pas de la bannière.
Loc. fig. Si m mes al sieu assenhal
Que del sieu colp no m puosc mover.
Giraud de Borneil: Nuilla res.
Tellement elle me mit à sa bannière que du sien coup je ne me puis mouvoir.

12. Assignar, Asignar, v., lat. assignare, assigner, exposer, déterminer.
L' autra razon pot hom assignar. V. et Vert., fol. 47.
L'autre raison on peut assigner.
Assignet li lo jorn que vengues. V. de G. Faidit.
Elle lui assigna le jour pour qu'il vint.
Part. pas. Per lur offici, ells son propriamens assignatz al servizi de Dieu en son 
temple et en son autar. V. et Vert., fol. 96.
Par leur office, ils sont proprement assignés au service de Dieu dans son temple et à son autel.
Deu hom dejunar los divenres assignatz. Declaratio de motas demandas.
(chap. Se deu dijuná (dejuná) los divendres assignats. Declarassió de moltes preguntes : demandes.)
On doit jeûner les vendredis assignés.
La pensio annual a nos assignada.
Hist. de la maison de Turenne, 1482, Justel, p. 227.
La pension annuelle à nous assignée.
CAT. Assignar. ESP. Asignar. PORT. Assignar. IT. Assegnare. (chap. Assigná : assigno, assignes, assigne, assignem o assignam, assignéu o assignáu, assignen; assignat, assignats, assignada, assignades; assignaré; assignaría; si yo assignara.)

13. Assignament, s. f., assignation, indication.
El assignament, empero el do que es faitz.
Tit. de 1278, maison de Courcèle.
A l'assignation, pour cela au don qui est fait.
ANC. FR.
Que se venir poois par nul assenement. Roman de Berte, p. 70.
IT. Assignamento. (chap. Assignamén, assignamens; assignassió, assignassions.)

14. Assignadamen, Asignadamens, adv., ponctuellement, exactement.
Deu se rendre et emendar assignadamen a aquel de cuy fo.
V. et Vert., fol. 3.
Doit se rendre et s'acquitter ponctuellement à celui de qui il fut.
Deu se rendre asignadamens ad aquel de qui es estat.
Les dix Commandements de Dieu.
(chap. Los deu manamens de Deu.)
Doit se rendre exactement à celui de qui il a été.
IT. Assegnatamente. (chap. Assignadamen o assignádamen : puntualmen, exactamen o exáctamen.)

15. Assignation, s. f., lat. assignationem, assignation.
Per assignation a me facha.
(chap. Per assignassió a mí feta. Lo chapurriau actual s'assemelle mol al de Nîmes del añ 1428; facha es feta, no vol di fascista, que ve de feix.)
Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 229.
Par assignation à moi faite.
CAT. Assignació. ESP. Asignación. PORT. Assignação. IT. Assegnazione.
(chap. Assignassió, assignassions.)

16. Consignar, v., lat. consignare, contre-signer, contre-sceller.
Sagellem et consignem aquesta carta.
(chap. Sellem y consignem esta carta; consigná : contrassellá : contra + sellá, cuñá, ficá lo contrassello; sig+num. Lo chapurriau actual no se diferensie mol en lo del añ 1268, no sé de quín puesto.)
Tit. de 1268. DOAT, t. CXXVI, fol. 82.
Nous scellons et contre-signons cette charte.
CAT. ESP. PORT. Consignar. IT. Consegnare. (chap. Consigná, contrassellá : consigno, consignes, consigne, consignem o consignam, consignéu o consignáu, consignen; consignat, consignats, consignada, consignades; consignaré; consignaría; si yo consignara una carta y la dividira o dividiguera per alfabeto, la faría mol mes segura, mol difíssil de falsificá, cosa que los agrade mol als catalanistes desde fa siglos.)

17. Dezignacio, s. f., lat. designatio, désignation, signe.
Sompnis..., algus escurs et ab figural dezignagio.
Eluc. de las propr., fol. 77.
Songes..., aucuns obscurs et avec figurative désignation.
CAT. Designació. ESP. Designación. PORT. Designação. IT. Designazione. 
(chap. Designassió, designassions; dessignassió, dessignassions.)

18. Designatiu, adj., indicatif.
O son... designativas o designans. Leys d'amors, fol. 27.
(chap. O són... dessignatives o dessignans.)
Ou elles sont... indicatives ou indiquantes.
(chap. designatiu, designatius, designativa, designatives; designán, designans, designanta, designantes; en ss: dessignatiu, dessignatius, dessignativa, dessignatives; dessignán, dessignans, dessignanta, dessignantes; indicatiu, indicatius, indicativa, indicatives.)

19. Deseingnaire, s. m., dessinateur.
Era laboraire d' or e d' argen e deseingnaire d' armas. (N. E. fabre, or fabre : órfebre; or : oro; argen : argentum : plata, AG.)
V. d'E. Cairels.
Il était travailleur d'or et d'argent et dessinateur d'armes.
IT. Disegnatore. (chap. Disseñadó, com Carlos Rallo Badet, que fa cochets que no corren, pero són mol majos, Pininfarinetes; disseñadós, disseñadora, disseñadores.)

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

20. Designar, Dezignar, Desegnar, v., lat. designare, désigner, indiquer.
Lo pairos pot desegnar son libertin, ad un de sos filhs, en son testamen.
Trad. du Code de Justinien, fol. 58.
Le patron peut désigner son affranchi, à un de ses fils, dans son testament.
Lor designet per rey Henric.
Designan que aquel devia venir.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 127 et 5.
Leur désigna pour roi Henri.
Désignant que celui-là devait venir.
Part. prés. O son... designativas o designans. Leys d'amors, fol. 27.
Ou elles sont... indicatives ou indiquantes.
Part. pas. Mas que certa persona no sia nomnada ni dezignada. 
Leys d'amors, fol. 118.
Pourvu que certaine personne ne soit nommée ni désignée.
CAT. ESP. PORT. Designar. IT. Designare. (chap. Designá, dessigná : dessigno, dessignes, dessigne, dessignem o dessignam, dessignéu o dessignáu, dessignen; dessignat, dessignats, dessignada, dessignades; dessignaré; dessignaría; si yo dessignara lo meu criat afranquit a un de mons fills al testamén, cap de ells lo ressibiríe, perque no ting cap fill ni cap criat o siervo.)

21. Enseigna, Ensegna, Enseyna, Ensenha, Essenha, s. f., marque, indice. 
Tro qu' en trop ensenha.
Pierre d'Auvergne: Rossinhol.
Jusqu'à ce qu'il en trouve indice.
Non trobero degun' enseyna. V. de S. Honorat.
Ne trouvèrent nul indice.
Sagel commu... et altras enseignas de universitat.
Charte de Gréalou, p. 64.
Sceau commun... et autres marques d'universalité.
- Signe, constellation.
Esgardatz las ensenhas del cel.
Giraud de Borneil: Rei glorios.
Regardez les signes du ciel.
Quant a regardat las ensegnas del cel. V. de S. Honorat.
Quand il a regardé les signes du ciel.
- Enseigne, bannière.
Quan trob tornei ni cembel,
Volontiers desplei m' enseigna.
P. Vidal: Pois ubert.
Quand je trouve tournoi et joûte, volontiers je déploie mon enseigne.
Loc. Escridan lor essenhas tuh a un clas.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 54.
Crient leurs enseignes tous à un cri.
Loc. fig. Fai bobans ab enseigna destorta.
B. Calvo: S' ieu dirai.
Fait ostentation à enseigne déployée.
ANC. FR. Et lui sembla bien que tous ses amis l'abandonneroient aux enseignes qu'il avoit veues déjà à sa première perte de Granson.
Comines, liv. 1, p. 270.
CAT. Insignia. ANC. ESP. Enseña. ESP. MOD. PORT. Insignia. IT. Insegna. 
(chap. Insignia, com lo Opel, insignies.)

22. Ensenhiera, s. f., enseigne, bannière.
Davant XII ensenhieras de diversas colors per significensa dels XII trips d' Israel. Hist. de la Bibl. en prov., fol. 63.
Devant, douze enseignes de diverses couleurs par signification des douze tribus d'Israël.

23. Ensegnamen, Ensenhamen, Enseignamen, Essegnamen, Essenhamen, 
s. m., enseignement, instruction, éducation, politesse.
La lauzor
E 'ls bos enseignamens
Que Dieus vos a donat.
Arnaud de Marueil: Aissi cum.
La louange et les bons enseignements que Dieu vous a donnés.
Aurion pro de vostr' essenhamen.
Richard de Barbezieux: Tug demandon.
Auraient assez de votre éducation. 
Essenhamen e pretz e cortesia
Trobon ab vos lur ops e lur vianda.
Perdigons: Aissi cum selh.
Éducation et mérite et courtoisie trouvent avec vous leur profit et leur nourriture.
ANC. CAT. Enseignament. ESP. Enseñamiento. IT. Insegnamento.
(chap. Enseñamén, enseñamens; amostramén, amostramens; educassió, educassions; instrucsió, instrucsions; bons modos o modals.)


24. Ensegnaire, Essenhaire, Enseinhaire, Enseignador, Essenhador, s. m., maître, instituteur, précepteur.
Vils enseinhaires d' enjans.
(chap. Vil enseñadó d' engañs : lo maestre o mestre dels engañs : Artur Quintana Font, co-fundadó de la Ascuma a Calaseit. Un cohet al cul li fa falta desde lo 1989.)

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

Cadenet: Ben volgra.
Vil maître de fourberie.
Mov del mal enseignador.
T. de Pierre d'Auvergne et de B. de Ventadour: Amicx.
Provient du mauvais maître. 
Pro ai del chan essenhadors 
Entorn mi.
G. Rudel: Pro ai del.
Assez j'ai de maîtres de chant autour de moi.
ANC. FR. Il vous a baillez enseigneurs par quoy vous cognoissiés quant vous faites le bien et quant vous faites le mal. Joinville, p. 94.
Fut maistre et enseigneur de ceux qui aimoient la vérité.
Contes d'Eutrapel, fol. 209.
Puisqu'il vous plaist tant m'estre enseigneur. Cretin, p. 134.
De tes sentes et adresses
Veuilles moi estre enseigneur.
Cl. Marot, t. IV, p. 266.
ESP. Enseñador. IT. Insegnatore. (chap. Enseñadó, enseñadós, enseñadora, enseñadores; amostradó, amostradós, amostradora, amostradores; maestre, maestres, maestra; mestre, mestres, mestra.)

25. Ensenayrier, s. m., porte-enseigne. 
Campions et ensenayriers
De la Gleysa de Roma.
V. de S. Honorat.
Champions et porte-enseigne de l'Église de Rome.
(chap. Siñalé, siñalés, siñalera, siñaleres; portainsignia, portainsignies. 
Als textos antics podréu trobá: senyaler real.)

26. Ensenhairitz, s. f, maîtresse, institutrice.
Pro ai del chan essenhadors
Entorn mi et ensenhairitz.
G. Rudel: Pro ai del.
Assez j'ai de maîtres de chant autour de moi et de maîtresses.
IT. Insegnatrice. (chap. Institutrís, enseñadora, maestra, mestra. ESP. Institutriz.)

Silvia Dilla Vidal; enseñadora, maestra, mestra, professora, ensenhairitz

27. Ensenhable, Enseignable, Esseniable, Esseignable, adj., enseignable, 
capable d'être enseigné, digne d'être instruit.
Aquel es esseniables qu' es suaus a apenre. Trad. de Bède, fol. 78.
Celui-là est digne d'être instruit qui est docile à apprendre.
Seran li home ensenhable de Dieu. Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 6.
(chap. Sirán los homens enseñables de (per) Deu; Deu los podrá enseñá, amostrá, instruí; dignes de sé instruits, enseñats, amostrats per Deu.)
Les hommes seront dignes d'être instruits par Dieu.
ANC. ESP. Enseñable. (chap. enseñable, enseñables.)

28. Enseignar, Enseynar, Ensenhar, Esseignar, Essenhar, v., enseigner,
instruire, apprendre.
Avia tres enfans entre mans,
Qu' els enseynava de clergia.
V. de S. Honorat.
Il avait trois enfants entre les mains, de sorte qu'il les instruisait dans la science.
Mesura essenh' a faire
So per que bos pretz pot durar.
Pons Fabre d'Uzès: Luecx es.
Mesure apprend à faire ce par quoi bon mérite peut durer.
Qu' om no li puesca essenhar
Petit o pro.
Marcabrus: Cortezamens.
Qu'on ne lui puisse enseigner peu ou prou.
Non cre genser s' enseigna.
G. Rudel: Quant lo.
Je ne crois pas que plus belle s'instruise.
Part. pas. Coms, si voletz esser prezatz,
Siatz adreitz et enseignatz.
Gui de Cavaillon: Seigneiras.
Comte, si vous voulez être prisé, soyez juste et enseigné.
Plus franc e plus essegnat.
Rambaud de Vaqueiras: Ges om pres.
Plus franc et plus enseigné.
- Indiquer.
A lur enseynat los deniers aplatatz. V. de S. Honorat.
(chap. Los ha enseñat los dinés amagats.)
Il leur à enseigné les deniers cachés.
Subst. Ieu ai vist en domnas ponhar
D' ensenhatz e de ben apres.
G. Adhemar: Ieu ai ja.
J'ai vu auprès des dames s'efforcer des enseignés et des bien appris.
CAT. Ensenyar. ESP. Enseñar. PORT. Ensinar. IT. Insegnare. (chap. Enseñá, amostrá, educá, instruí : enseño, enseñes, enseñe, enseñem o enseñam, enseñéu o enseñáu, enseñen; enseñat, enseñats, enseñada, enseñades; enséñam la mostra; enseñaré; enseñaría; si yo enseñara; amostro, amostres, amostre, amostrem o amostram, amostréu o amostráu, amostren; amostrat, amostrats, amostrada, amostrades; amostraré; amostraría; si yo amostrara; vols dependre chapurriau? natros te l' amostrem (penya pork de Fórnols); adependre (aprehendere) se diu a Beseit, a Fórnols dependre.)

Vols dependre chapurriau ? , natros te l'amostrem, penya porc, peña porc


29. Essenhadamens, adv., savamment, en homme bien appris.
Parli essenhadamens
A mos enemics mortals.
(chap. Yo parlo enseñadamen (sabiamen, educádamen) a mons enemics mortals.)
Raimond de Miraval: S' adreg fos.
Je parle en homme bien appris à mes ennemis mortels.

30. Adessenhar, v., apprendre, instruire.
Per nos adessenhar a fugir la lauzor e la favor del pobol e tot movement de vana gloria. V. et Vert., fol. 55.
Pour nous apprendre à fuir la louange et la faveur du peuple et tout mouvement de vaine gloire.

31. Desensenhar, v., désapprendre, ignorer.
Part. pas. Lauzengier fals, enoios, fradel,
Desensenhatz, vilas e malapres.
Bertrand de Born: Quan la novelha. Var.
Faux médisants, ennuyeux, infâmes, ignorants, vilains et mal-appris.
ANC. FR. Maistre qui désensaigne
Son aprenant, mehaigne.
Les Proverbes au comte de Bretagne, p. 174.
CAT. Desensenyar. ESP. Desenseñar. PORT. Desensinar. (chap. Desenseñá, ignorá; adj. desenseñat, desenseñats, desenseñada, desenseñades; ignorán, ignorans, ignoranta o ignorán, ignorantes.)

Javier Giralt Latorre; desenseñat, desenseñats, desenseñada, desenseñades; ignorán, ignorans, ignoranta o ignorán, ignorantes

32. Entresenh, Entreseinh, s. f., signe, marque, indice, geste.
Que, s' il plai, de s' amor me denh
Far alque novel entresenh.
Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs.
Que, s'il lui plaît, de son amour elle daigne me faire quelque nouveau signe.
Parlar pogram ab cubertz entreseinhs.
B. de Ventadour: Quant erba.
Nous pourrions parler avec des signes cachés.
ANC. FR. Par fois y disnoit de ce qui se trouvoit au pot, sans souffrir que la broche tournast, intersignes de grande familiarité. Contes d'Eutrapel, fol. 18.
- Bannière, enseigne, banderole.
D' entreseingz e de gonfanos.
Bertrand de Born: Ar ven la.
De bannières et de gonfanons.
Molt m' am entresenh et auberc.
Hameus de la Broquerie: Quan reverdejon (N. E. reverdeion anteriormente).
J'aime moult banderole et haubert.
(chap. Entreseñ, entreseñs : señera, siñal, bandera.)

33. Entreseigna, Entresenha, Entressenha, s. f., signe, marque, indice.
De voler patz no fan entreseigna.
Lanfranc Cigala: Mos chans. 
De vouloir paix ils ne font signe.
Per qual razo ni per quals entressenhas pot hom conoisser bona manieira ni avol de la gen.
La poma que Adams manget... porta sas entresenhas de la morsura que Adams y fetz.
(chap. La poma que Adán se va minjá... porte les entreseñes (mostres, marques) del mos que Adán hi va fé. Si se la haguere minjat tota, no les portaríe.)
Liv. de Sydrac, fol. 126 et 95.
Par quelle raison et par quels indices peut-on connaître la bonne ou la mauvaise manière de la gent.
La pomme qu'Adam mangea... porte ses marques de la morsure qu'Adam y fit. 
ANC. CAT. Entresegna. CAT. MOD. Entresenya. ANC. ESP. Entreseña. ANC. IT. Intrasegna. (chap. Entreseña, entreseñes : marca, marques; mostra, mostres;  indissi, indissis.)

34. Signalar, v., signaler, signer, marquer.
Part. pas. Un escrint signalat del senhal de la cros.
Tit. de 1283. DOAT, t. X, fol. 286.
Un écrin marqué du signe de la croix.
CAT. Senyalar. ESP. Señalar. PORT. Sinalar. IT. Segnalare. (chap. Siñalá, señalá : siñalo, siñales, siñale, siñalem o siñalam, siñaléu o siñaláu, siñalen; siñalat, siñalats, siñalada, siñalades; siñalaré; siñalaría; si yo siñalara. Marcá, apuntá.)

amics del chapurriau, Y Saragossa va respóndre

35. Significamen, s. m., signification.
Entorn los XII signes ab se mescladamens,
D' aquels say yeu los bes e 'ls significamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Autour les douze signes avec lui ensemble, de ceux-là je sais les biens et les significations.
Sos noms es significamens.
(chap. Son nom es significamén : significat.)
Guillaume de Durfort: Quar say.
Son nom est signification.
ANC. FR.
Les perres ont en soi gran signifiement. Bekker, p. 182.
ANC. CAT. Significament. ESP. Significamiento (significado). IT. Significamento. 
(chap. Significamén, significamens : significat, significats; significada, significades.)

36. Significatio, Signification, s. f., lat. significationem, signification.
Transformatios d' una significatio ad autra. Leys d'amors, fol. 130.
(chap. Transformassió d'una significassió a datra; de un significat a datre.)
Transformation d'une signification en autre.
Loc. Si pren en bona signification. Regla de S. Benezeg, fol. 2.
Se prend en bonne signification.
CAT. Significació. ESP. Significación. PORT. Significação. IT. Significazione.
(chap. significassió, significassions : significat, significats; significamén, significamens.)

37. Signifianza, s. f., signification.
Qui a las aurelhas grans, es signifianza de rudeza. Liv. de Sydrac, fol. 127.
Qui a les oreilles grandes, c'est signification de rudesse.
ANC. FR. Plein est de figure et de signefiance.
Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 2.
Des choses que véu avez
Vus dirrons la sénéfiance.
Marie de France, t. II, p. 476.
Et cornes en sénéfiance
K'il doivent hurter durement.
Hélinand ou Thibaud de Mally (Marly anteriormente), Vers sur la Mort.
Lorsque nous destournons une diction de sa propre et naïfve signifiance pour l'usurper en une esloignée de sa nature.
Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 189.

38. Significansa, Significanza, s. f., signification.
De neguna significanza. V. de S. Honorat.
De nulle signification.
Los frayres de Joseph foron mot dolens d' aquesta significansa.
Hist. de la Bible en prov., fol. 9.
Les frères de Joseph furent moult dolents de cette signification.
ESP. IT. Significanza.

39. Significatiu, adj., lat. significativus, significatif.
Entendem de votz significativa que s puesca escriure. Leys d'amors, fol. 2.
(chap. Entenem de veu significativa que se pugue escriure.)
Nous entendons de voix significative qui se puisse écrire.
CAT. Significatiu. ESP. PORT. IT. Significativo. (chap. Significatiu, significatius, significativa, significatives.)

40. Signifiar, v., signifier, marquer, désigner.
Per signifiar son poder. Brev. d'amor, fol. 8.
Pour marquer son pouvoir.
E 'lh IIII cornh signifio los IIII evangilistas. Liv. de Sydrac, fol. 8.
(chap. Y los cuatre racons signifiquen los cuatre evangelistes : Mateo, Marcos, Lucas, Juan.)
Et les quatre coins signifient les quatre évangélistes.

41. Significar, v., lat. significare, signifier, marquer, désigner.
Zo significa del cel la dreita lei. Poëme sur Boèce.
Cela signifie du ciel la juste loi.
Part. pas. Aysso nos fon trop be significat el segon libre de la ley.
(chap. Aixó mos va sé mol be significat al segón llibre de la ley.)
V. et Vert., fol. 77.
Ceci nous fut fort bien signifié au second livre de la loi.
Subst. Per mudamen del accen mudo lur significat. Leys d'amors, fol. 7.
Par mutation de l'accent changent leur signification.
CAT. ESP. PORT. Significar. IT. Significare. (chap. Significá: significo, signifiques, signifique, signifiquem o significam, signifiquéu o significáu, signifiquen; significat, significats, significada, significades; significaré; significaría; si yo significara.)

42. Significativamen, adv., significativement.
Presens del infinitiu... pauzat significativamen, so es am significat..., te loc de nominatiu. Leys d'amors, fol. 66.
(chap. Lo presén del infinitiu... posat significativamen, aixó es en significat..., té puesto o lloc de nominatiu. Les Leys d'amors se podríen considerá la gramática escrita mes antiga del chapurriau. Después de tans siglos encara se entén prou be.)
Le présent de l'infinitif... posé significativement, c'est-à-dire avec signification..., tient lieu de nominatif.
ESP. Significativamente. (chap. Significativamen.)

43. Resignament, s. m., résignation, renonciation.
Ratifiament, resignament.
(chap. Ratificamén, resignamén o ressignamén : ratificassió, ressignassió.)
Tit. de 1310. DOAT, t. XV, fol. 230.
Ratification, résignation.
IT. Rassegnamento. (chap. resignamén o ressignamén, resignamens o ressignamens.)

44. Resignatio, Resignacio, Resignacion, s. f., résignation, abandonnement.
De sa electio fo gran meravilha e major de sa resignatio.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 204.
De son élection il fut grande merveille et plus grande de sa résignation.
Las quals donacion, cession, resignacion.
Tit. de 1468. Hist. de Languedoc, t. V, pr, col. 37.
Lesquelles donation, cession, resignation.
CAT. Resignació. ESP. Resignación. PORT. Resignação. IT. Rassegnazione. 
(chap. Resignassió o ressignassió, resignassions o ressignassions.)

45. Resignar, v., lat. resignare, résigner, renoncer.
Fetz una constitutio qu' el papa de Roma pogues resignar al papat.
Contra la volontat de la clercia resignet al papat.
(chap. Contra la voluntat del clero va resigná o ressigná (renunsiá) al Papat.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 204 et 24.
Fit une constitution que le pape de Rome pût renoncer à la papauté.
Contre la volonté du clergé il renonça à la papauté.
Part. pas. Donat... resignat e transportat per las presens.
Tit. de 1468. Hist. de Languedoc, t. V, pr. col. 37.
Donné... résigné et transporté par les présentes.
- Marquer, réprouver.
Sers resignatz d' avols maires.
Pierre d'Auvergne: Bel m' es.
Serfs réprouvés de mauvaises mères.
CAT. ESP. PORT. Resignar. IT. Rassegnare. (chap. resigná o ressigná; renunsiá : ressigno, ressignes, ressigne, ressignem o ressignam, ressignéu o ressignáu, ressignen; ressignat, ressignats, ressignada, ressignades; ressignaré; ressignaría; si yo ressignara.)

46. Sobreseinal, s. m., plumet, panache, aigrette.
E se garni
D' alberc e de sobreseinal
E d' elme.
Roman de Jaufre, fol. 112.
Il s'équipe de haubert et de panache et de heaume.
ESP. Sobreseñal. IT. Soprassegnale. (chap. Sobresiñal, sobresiñals; penacho, penachos; vore Pena : Ploma, com lo rat penat o rata penada o "empanada".)

a Valensia ña una assossiassió en defensa de la llengua valensiana, Lo Rat Penat,