Mostrando las entradas para la consulta ademés ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta ademés ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 5 de septiembre de 2024

Pasta - Pacha

Pasta, s. f., pâte.

Voyez Denina, t. III, p. 57, et Muratori, Diss. 33.

Si com lo levat corromp la pasta, e la torna a sa sabor.

V. et Vert., fol. 85.

Ainsi comme le levain corrompt la pâte, et la tourne à sa saveur. 

Que non aia blat ni vi ni pan ni pasta. 

Un Troubadour Anonyme, Coblas esparsas.

Qu'il n' ait blé ni vin ni pain ni pâte.

Aquest pa apellan nostre, car fo fag de nostra pasta.

V. et Vert., fol. 43. 

Ce pain nous appelons nôtre, car il fut fait de notre pâte. 

CAT. ESP. IT. Pasta. (chap. Pasta, pastes; pastera, pasteres: aon se guardabe la pasta o lleute pera a fé pa. Pasteta, pastetes : ademés de diminutiu de pasta, ere lo fang que féem cuan erem chiquets; pasterada, pasterades.)

lleute

2. Pastela, s. f., pastille.

De vipra se fan pastelas... contra veir. Eluc. de las propr., fol. 162.

De vipère se font pastilles... contre venin.

(chap. Pastilla, pastilles; en este cas, de escursó se fan pastilles... contra veneno; antídoto.)

3. Pastar, v., faire de la pâte, gâcher, délayer, broyer.

De barutelar..., de pastar. Cartulaire de Montpellier, fol. 59.

De bluter..., de faire de la pâte. 

Part. pas. L' onhemen es complitz 

E pastatz e pestritz.

P. Cardinal: Sel que fes. 

L' onguent est composé et délayé et pétri.

CAT. Pastar. (chap. pastá: pasto, pastes, paste, pastem o pastam, pastéu o pastáu, pasten; pastat, pastats, pastada, pastades.)

4. Pestre, s. m., lat. pistorem, pétrisseur, boulanger.

Sai esser pestres e cocx.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy. 

Je sais être boulanger et cuisinier. 

Li pestres que fan lo pan a vendre.

Coutume d'Alais. Arch. du Roy., K, 704. 

Les pétrisseurs qui font le pain à vendre. 

IT. Pistore. (chap. Pastadó, pastadós.)

5. Pastoressa, Pestoresa, s. f., pétrisseuse, boulangère.

De cada pastoressa, que fassa pan a vendre. 

Tit. de 1246. Arch. du Roy., comtes de Toulouse. 

De chaque pétrisseuse, qui fasse pain à vendre. 

De pestres e de pestoresas de Monpeslier. 

Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle.

De boulangers et de boulangères de Montpellier.

(chap. Pastadora, pastadores.)

6. Pestoria, s. f., boulangerie.

Perda e cesse de tot en tot de son ofizi de pestoria per tres ans.

Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle.

Qu'il perde et qu'il se désiste de tout en tout de son métier de boulangerie pendant trois ans.

7. Pestrir, Prestir, v., du lat. pistrina, pétrir, façonner.

De cela aiga prestiron. Guillaume de Tudela.

De cette eau ils pétrirent.

Fig. Als clercx se laisso pestrir.

P. Cardinal: Qui vol sirventes.

Par les clercs ils se laissent pétrir.

8. Empastar, v., empâter.

Fig. Empastatz coblas

Ab soill de descovinensa.

Lanfranc Cigala: Lantelm qui us.

Vous empâtez des couplets avec fange d' inconvenance.

- Part. pas. substantiv. Pâté.

An aste o empastat. Brev. d'amor, fol. 130. 

Ont broche ou pâté. 

De salsas de girofle e de bos empastatz.

Izarn: Diguas me tu.

De sauces de girofle et de bons pâtés.

ANC. CAT. ESP. PORT. Empastar. IT. Impastare. (chap. Empastá; fanguejá; fé pastetes; fé paté; fé empastres.)


Pastenaga, s. f., lat. pastinaca, carotte.

Herbas ab razitz trop nutritivas, quals so raba et pastenaga.

(chap. Herbes en arraíls mol nutritives, com son raba (o churuvía) y safranoria, sanfandoria y varians.)

Eluc. de las propr., fol. 220 et 221.

Herbes avec racines fort nutritives, telles que sont rave et carotte. 

CAT. Pastanaga. PORT. IT. Pastinaca. (ESP. Zanahoria. 

Chap. safranoria : del coló del safrá : taronja, sanfandoria y varians).

safranoria : del coló del safrá : taronja, sanfandoria y varians

2. Pastenegla, s. f., carotte.

Prenetz pastenegla, verben' e cost,

E cozetz lo fort tot ensemps.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Prenez carotte, verveine et coq, et cuisez-le fort tout ensemble.


Patac, s. m., patart, sorte de monnaie.

En moneda de papa XXIII gros, VII patacs bons.

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 226.

En monnaie de pape vingt-trois gros, sept patarts bons.


Pataris, s. m., paterin, sectaire vaudois.

Los truans pataris, que van per lo setgle..., tan enportunamens mostron lurs paupertatz. V. et Vert., fol. 69.

Les gueux paterins, qui vont par le monde..., si importunément montrent leur pauvreté.


Patena, Padela, s. f., lat. patena, patène. 

La patena era hornada entorn de noblas peyras presiosas. Philomena.

(chap. La patena estabe adornada en rogle (voltada) de nobles pedres pressioses.)

La patène était ornée autour de nobles pierres précieuses.

Las causas sagradas ni la padela del calix.

(chap. Les coses sagrades ni la patena del cáliz.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 19.

Les choses sacrées ni la patène du calice.

CAT. ESP. PORT. IT. Patena. (chap. Patena, patenes.)


Patent, adj., lat. patentem, patent.

Exemple patent e manifest. Arbre de Batalhas, fol. 70. 

Exemple patent et manifeste.

Baylar sas lettras patentas en forma authentica.

Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 426. 

Bailler ses lettres-patentes en forme authentique.

Doas letras patens e doas clauzas. Tit. de 1392. Bailliage de Sisteron.

(chap. Dos lletres patentes y dos tancades.)

Deux lettres-patentes et deux closes.

CAT. Patent. ESP. PORT. IT. Patente. (chap. Patén, patens, patenta, patentes.)


Pati, s. m., pays.

Depopulet lo pati arvernicimi.

El pati de Lemotjas.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 145.

Dépeupla le pays auvergnat.

Au pays de Limoges.

Pierre, Peire; d' Alvernha, Alverne, Auvergne (1130 – 1190)

Patir, v., lat. pati, pâtir, souffrir.

A luec en meillura

Qui pas amesuradamen.

B. Zorgi: Totz hom qu'enten.

Parfois en améliore qui pâtit raisonnablement. 

E 'l mal qu' el pat li nede sa propria colpa..., el s' auci, cant lo mal que pat non reconois aver deservit. Trad. de Bède, fol. 11.

Et que le mal qu'il souffre lui nettoie sa propre faute..., il se tue, quand il ne reconnaît pas avoir mérité le mal qu'il souffre.

CAT. Patir. ESP. PORT. Padecer. IT. Patire. 

(chap. Patí: patixgo o patixco, patixes, patix, patim, patiu, patixen; patit, patits, patida, patides.

A Beseit ñabíe un chiquet que los va demaná una bissicleta als reixos.
Li van portá un patí o patinet. Lo chiquet plorabe y díe: “no vull patí”, y son yayo li va contestá: “pos no patixques o patixgues.”

los reixos de Orient eren cataláns

2. Patient, Pacient, Pascien, Passien, adj., lat. patientem, patient, endurant, souffrant, tolérant, paisible.

S' afina e s' adoussis

Lo bons paupres paciens

En las trebalhas cozens.

P. Cardinal: Pus ma boca. 

Le bon pauvre patient s'épure et s'adoucit dans les tribulations cuisantes.

Devem esser patient vers los mals que hom nos fai. 

Trad. de Bède, fol. 21. 

Nous devons être endurants à l'égard des maux qu'on nous cause.

Fig. Patz passien ven del Senhor

Que, per nos, pres carn, e moric.

Gavaudan le Vieux: Patz passien.

Paix paisible vient du Seigneur qui, pour nous, prit chair, et mourut.

Subst. Si 'l pasciens es vigoros. Brev. d'amor, fol. 95. 

Si le patient est vigoureux. 

Vianda deu estre ministrada segon la diversitat de la malautia, segon la virtut del pacient. Eluc. de las propr., fol. 74. 

Nourriture doit être administrée selon la diversité de la maladie, selon la force du patient. 

CAT. Pacient. ESP. PORT. Paciente. IT. Paziente. 

(chap. Passién, passiens, passienta, passientes.)

3. Paciencia, Pasciensa, s. f., lat. patientia, patience, tranquillité d'âme. Per que Dieus fa, ses pro, far penedensa 

Als crestias crestatz de paciensa.

G. Riquier: Fortz guerra. 

C'est pourquoi Dieu fait, sans profit, faire pénitence aux chrétiens privés de patience.

Pasciencia es lo escut daurat que sosten totz los colps per la amor de Dieu, e cobriss home de totas partz. V. et Vert., fol. 65. 

La patience est l' écu doré qui soutient tous les coups pour l'amour de Dieu, et couvre l'homme de toutes parts. 

Adv. comp. Li requeron que portes

Sos mals en vera pacienza. V. de S. Honorat. 

Lui requièrent qu'il portât ses maux en véritable patience.

Loc. Los fatz de Jhesu Crist non as en pacienza. V. de S. Honorat. 

Les faits de Jésus-Christ tu n' as en patience (ne peux supporter).

CAT. ESP. PORT. Paciencia. IT. Pazienza. (chap. Passiensia, passiensies.)

4. Patienment, Pacienmen, adv., patiemment.

Si pacienmen o soste. Brev. d'amor, fol. 59. 

Si patiemment il le supporte. 

Ieu te pregui que mi auias patienment.

(chap. Yo te demano que me escoltos passienmen.)

Trad. des Actes des Apôtres, ch. 26. 

Je te prie que tu m'écoutes patiemment. 

CAT. Pacientment. ESP. PORT. Pacientemente. IT. Pazientemente.

(chap. Passienmen : en passiensia.)

5. Passio, s. f., lat. passio, passion, souffrance, maladie.

Verbs es una part d'oratio significans actio o passio. 

Leys d'amors, fol. 73.

Le verbe est une partie d'oraison signifiant action ou passion.

Suffriron passion per mans de Sarrazins. V. de S. Honorat.

(chap. Van patí passió a mans dels Moros.)

Souffrirent passion par mains de Sarrasins.

Greus passios et mortals. Eluc. de las propr., fol. 31. 

Graves maladies et mortelles.

Il se dit plus particulièrement en parlant de Jésus-Christ.

Venc, per nostre salvamen, 

Recebre mort e passio.

Pierre d'Auvergne: Lo Senher. 

Vint, pour notre salut, recevoir mort et passion.

Creessen Deu que sostenc passio. Poëme sur Boèce. 

Qu'ils crussent Dieu qui supporta passion.

- Mouvements charnels.

Aquel deu donar issemple en totas maneiras, que es morz en totas las passios de la charn. Trad. de Bède, fol. 80. 

Celui-là doit donner exemple en toutes manières, qui est mort pour toutes les passions de la chair.

Al cor me toca una tals passios.

P. Vidal: Aissi m'ave. 

Au coeur me touche une telle passion. 

CAT. Passió. ESP. Pasión. PORT. Paixão. IT Passione. 

(chap. Passió, passions.)

6. Passionar, v., tourmenter, supplicier.

Part. pas. Fon passionatz fora la porta.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Hébreux. 

Fut tourmenté hors de la porte.

Motz sanhs son passionatz per diversas provincias.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 21.

De nombreux saints sont martyrisés dans diverses provinces.

IT. Passionare. (chap. atormentá, causá suplissi, torturá, martirisá.)

7. Passibilitat, s. f., lat. passibilitatem, passibilité, sensibilité.

Terra... ha major passibilitat. Eluc. de las propr., fol. 157.

La terre... a plus grande sensibilité.

CAT. Passibilitat. ESP. Pasibilidad. PORT. Passibilidade. IT. Passibilità, passibilitate, passibilitade. (chap. Sensibilidat, sensibilidats: passibilidat, passibilidats.)

8. Passiu, adj., lat. passivus, passif.

L' autre es dit entendement passiu. Eluc. de las propr., fol. 22.

L'autre est dit entendement passif.

- Subst. Terme de grammaire.

L' actiu, lo passiu e 'l neutri.

Tres significatios... l' activa, la passiva, la neutrals.

Leys d'amors, fol. 74 et 100.

L' actif, le passif et le neutre.

Trois significations... l' active, la passive, la neutre.

CAT. Passiu. ESP. (pasivo) PORT. IT. Passivo. 

(chap. Passiu, passius, passiva, passives.)

9. Passivamen, adv., passivement.

Doas manieras de significar, so es activamen e passivamen.

Leys d'amors, fol. 74. 

Deux manières de signifier, c'est-à-dire activement et passivement.

ESP. Pasivamente. PORT. IT. Passivamente. (chap. Passivamen.)

10. Inpacient, adj., lat. impatientem, impatient.

Els so inpaciens, et fan rezistencia. Eluc. de las propr., fol. 32.

Ils sont impatients, et font résistance.

CAT. Impacient. ESP. PORT. IT. Impaciente. 

(chap. Impassién, impassiens, impassienta, impassientes.)

11. Inpaciencia, Enpaciencia, s. f., lat. impatientia, impatience.

Non pot esser soptatz ni torbatz per ira ni per inpaciencia.

Per sa enpaciencia.

V. et Vert., fol. 58 et 13.

Ne peut être surpris ni troublé par colère ni par impatience.

Par son impatience.

CAT. ESP. PORT. Impaciencia. IT. Impazienza. 

(chap. Impassiensia, impassiensies.)

12. Compatir, v., lat. compatiri, compatir, avoir pitié.

Part. prés. Fos piatos ni compaciens ni misericordios. V. et Vert., fol. 82.

Fut sensible et compatissant et miséricordieux.

CAT. Compadexer. ESP. PORT. Compadecer. IT. Compatire.

(chap. Compadí, compadís: co + patí : patí en algú : tindre piedat, misericordia.)

13. Compassio, s. f., lat. compassio, compassion. 

Ab pietat et ab compassio. V. et Vert., fol. 61. 

Avec pitié et avec compassion.

- Douleur, souffrance, affliction.

Cant 1 membre es malautes o nafratz, gran compassio n' a lo cors.

V. et Vert., fol. 57.

Quand un membre est malade ou blessé, grande souffrance en a le corps.

CAT. Compassió. ESP. Compasión. PORT. Compaixão. IT. Compassione.

(chap. Compassió, compassions.)


Patz, s. f., lat. pax, paix, repos, tranquillité. 

Bona patz mi platz, quan dura,

E patz forsada no m platz ges.

Bertrand de La Barthe: Foilla ni flors. 

Bonne paix me plaît, quand elle dure, et paix forcée ne me plaît point.

Ben volgra qu' el reis dels Frances 

E 'l reis engles fezeson patz.

Pons de Capdueil: En onor. 

Je voudrais bien que le roi des Français et le roi anglais fissent paix.

Loc. Ilh escoutan, e feron patz. V. de S. Honorat. 

Ils écoutent, et firent paix.

Adv. comp. Ieu n' am mais soffrir en patz

Penas e dans e dolor.

Alfonse II, Roi d'Aragon: Per mantas.

J'aime mieux en souffrir en paix peines et dommages et douleur. 

Joves, deu far guerra e cavalaria, 

E, quant er veillz, taing ben qu' en patz estia.

Rambaud de Vaqueiras: Del rei d'Aragon. 

Jeune, il doit faire guerre et chevalerie, et quand il sera vieux, il convient bien qu'il soit en repos.

ANC. CAT. Patz (MOD. Pau). ESP. PORT. Paz. IT. Pace. (chap. Pas o pau.)

2. Pazibletat, s. f., tranquillité, paix.

La segurtatz de princes fai plus certana pazibletatz.

Tals deu esser pazibletatz de prince.

Trad. de Bède, fol. 8 et 6. 

La sûreté de princes fait tranquillité plus certaine.

Telle doit être tranquillité de prince.

(chap. Tranquilidat : pas o pau.)

3. Pazible, Paizible, Paisible, adj., paisible, tranquille, calme.

Per aysso especialmens son appellatz homes pazibles filhs de Dieu.

Cant elhs seran en pazibla possessio de l' heritatge de lur payre.

V. et Vert., fol. 105. 

Pour cela spécialement les hommes paisibles sont appelés fils de Dieu.

Quand ils seront en paisible possession de l'héritage de leur père.

Mais val hom seglars paizibles que morgues iraissables.

Trad. de Bède, fol. 62. 

Mieux vaut homme du monde paisible que moine irascible.

Subst. Bonazuratz son los pazibles, car ells seran appellatz fils de Dieu.

V. et Vert., fol. 105. 

(chap. Benaventurats són los passifics, ya que ells sirán nomenats fills de Deu.)

Bienheureux sont les paisibles, car ils seront appelés fils de Dieu.

(chap. Passífic, passifics, passífica, passífiques; calmat, calmats, calmada, calmades; tranquil, tranquils, tranquila, tranquiles.)

4. Paziblament, Paziblamen, adv., paisiblement, tranquillement.

Tro, a tota lur voluntat, 

Paziblamen aio pauzat

Sant Alexi al monimen.

V. de S. Alexis. 

Jusqu'à ce que, selon toute leur volonté, ils aient posé tranquillement saint Alexis au tombeau.

Vera pacientia, es cant hom sufri los mals que hom li fai paziblament.

Trad. de Bède, fol. 21.

Véritable patience, c'est quand l'homme souffre paisiblement les maux qu'on lui fait.

5. Pacific, Passific, Passiffic, adj., lat. pacificus, pacifique, paisible, tranquille.

El es pacific senhor de la dita terra. Chronique des Albigeois, col. 20. 

Il est tranquille possesseur de ladite terre.

Devon tenir la Gleysa passifica. Arbre de Batalhas, fol. 161. 

Ils doivent tenir l'Église paisible.

CAT. Pacific. ESP. (pacífico) PORT. IT. Pacifico. (chap. Passífic.)

6. Pacificar, v., lat. pacificare, pacifier, tranquilliser.

Semenan discordias, e non pacifican. La Confessio.

Sèment discordes, et ne pacifient pas. 

CAT. ESP. PORT. IT. Pacificare. (chap. Passificá: passifico, passifiques, passifique, passifiquem o passificam, passifiquéu o passificáu, passifiquen; passificat, passificats, passificada, passificades.)

7. Pacifficament, Pacificamen, adv., pacifiquement, tranquillement.

Los tractar ben e pacificamen. Chronique des Albigeois, col. 8. 

Les traiter bien et pacifiquement.

Pacifficament, bonament, en pacz.

Tit. de 1402, Bordeaux. Cab. Monteil. 

Pacifiquement, bonnement, en paix.

CAT. Pacificament. ESP. (pacíficamente) PORT. IT. Pacificamente.

(chap. Passíficamen : en pas o en pau.)

8. Pagar, Paguar, Paiar, Payar, v., lat. pacare, payer, satisfaire, acquitter. Voyez Denina, t. III, p. 54.

Quan Peire Pelissiers volc l' aver recobrar, lo Dalfins no 'l volc pagar.

V. de Pierre Pélissier. 

Quand Pierre Pélissier voulut recouvrer l'argent, le Dauphin ne voulut pas le payer. 

Los deutes que devia trastotz li vai paguar. V. de S. Honorat.

Les dettes qu'il devait toutes il va lui acquitter. 

Coblas e motz, cordos, anel e guan

Solian pagar los amadors un an.

H. Brunet: Pus lo dous. 

Couplets et mots, cordons, anneaux, et gants soulaient satisfaire les amoureux un an.

Fig. Longamen lo paget esta dona ab sas folas promessas.

V. de Savari de Mauléon.

Longuement le paya cette dame avec ses folles promesses.

Que m fai del mieu turmen pagar.

B. Calvo: Tant auta. 

Vu qu'elle me fait du mien tourment payer. 

Loc. Ieu am trop mais frug que flor, 

E mais ric don de senhor

Que si m pagava del ven.

T. de Blacas et de Rambaud de Vaqueiras: En Raimbaud.

J'aime beaucoup plus fruit que fleur, et plus riche présent de seigneur que s' il me payait du vent.

Prov. Vos mi paguatz d'autrui borsel.

Cercamons: Car vei. 

Vous me payez de la bourse d'autrui. 

Subst. Ben pot esser fis qu' al pagar 

Venra centismes gazardos.

Giraud de Borneil: Ben es adregz. 

Il peut bien être sûr qu'au payer viendra centuple gain.

Part. pas. Si 'l fetz tan d'onor qu'el s'en tenc fort per pagatz.

V. de Bertrand de Born.

Ainsi lui fit tant d'honneur qu'il s'en tint fort pour payé.

K. iratz e mal paguatz de la mort de sa compainha. Philomena.

Charles chagriné et mal satisfait de la mort de sa compagne.

Non es dona el mon que no s degues tener per pagada de sa amor.

V. de Gaucelm Faidit.

Il n'est dame au monde qui ne se dût tenir pour payée de son amour.

ANC. FR. Tout son despens li a payet.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 100.

Les parchoniers qui auroient paiet leur part de l' héritaige.

Paix de Valenciennes, 1114, p. 434.

CAT. ESP. PORT. Pagar. IT. Pagare. 

(chap. Pagá: pago, pagues, pague, paguem o pagam, paguéu o pagáu, paguen; pagat, pagats, pagada, pagades.)

9. Paga, Pagua, Paia, Paya, s. f., paie, paiement, solde.

Recebon paga temporal. Brev. d'amor, fol. 68. 

Reçoivent paie temporelle. 

En Uc, lo sart, o sap qui fe la paia.

Lanfranc Cigala: Ramon Robin. 

Le seigneur Hugues, le tailleur, qui fit le paiement, le sait.

Deziron la mort ayssi co fay lo logadier la hora de sa paga.

V. et Vert., fol. 33. 

Désirent la mort ainsi comme fait le mercenaire l'heure de sa paie.

Loc. fig. Quar a la pagua van tut

L' enganat e l' enganaire.

P. Cardinal: Razos es.

Car à la paie ils vont tous le trompé et le trompeur.

CAT. ESP. PORT. IT. Paga. (chap. Paga, pagues; pagueta, paguetes.) 

10. Pagamen, Paguamen, Paiamen, Payamen, s. m., paiement, rétribution.

Cel que non fai paiamen.

B. Zorgi: Atressi cum. 

Celui qui ne fait pas paiement. 

Ses payamen o ses jauzir.

Raimond de Miraval: Res contr' amors.

Sans rétribution ou sans jouir.

CAT. Pagament. ESP. PORT. IT. Pagamento. (chap. Pagamén, pagamens.)

11. Pagaire, Pagador, s. m., lat. pacator, payeur. 

Deveire e pagaire. Tit. de 1198. Arch. du Roy., J. 320. 

Débiteur et payeur.

Devedor e pagador principals. Tit. de 1278. Château de Capdenac. Débiteur et payeur principaux.

- Adj. Payable.

Quinze livras de cens... pagaduyras cascun an.

Tit. de 1386. Bordeaux. Cab. Monteil. 

Quinze livres de cens... payables chaque année.

(chap. Pagable, pagables; pagadó, pagadós, pagadora, pagadores.)

12. Apagar, Apaguar, Apaiar, Apaziar, v., apaiser, calmer, pacifier.

Apagaran se entre lor. Trad. du lapidaire de Marbode. 

S' apaiseront entre eux. 

Lengua suaus apaia ira. Trad. de Bède, fol. 21. 

Langue douce apaise colère. 

Pens e sospir, e puois m' apai.

B. de Ventadour: Ara no. 

Je pense et soupire, et puis je m'apaise. 

Us dous dezirs me ten guay e m' apaya.

Pons de Capdueil: Humils e fis. 

Un doux désir me tient gai et me calme. 

Part. pas. Lo cors toz apasiaz.

La pessa ben apaziada e serena. 

Trad. de Bède, fol. 12 et 18. 

Le coeur tout calmé. 

La pensée bien apaisée et sereine.

Subst. Om troba en l' Avangeli: Benaurat li apaziat.

Trad. de Bède, fol. 18.

On trouve dans l'Évangile: Bienheureux les pacifiés.

- Se complaire, s'affectionner, s'attacher, s'appuyer.

Vielha la tenc si de dos drutz s' apaya. 

Bertrand de Born: Belh m'es. 

Je la tiens vielle si elle s'affectionne à deux amants.

Ges per so, dona, no us cal temer,

En dreg d'amor, qu'ieu vas autra m' apays.

Pons de Capdueil: Tant m' a donat. 

Point pour cela, dame, il ne vous faut craindre, en justice d'amour, que vers autre je m' affectionne. 

Vei mort jovent e valor

E pretz, que non trob' on s' apays.

P. Vidal: Per pauc de. 

Je vois morte grâce et valeur et mérite, vu qu'elle ne trouve où elle s' appuye. 

Si la guerra no s' apaia,

Crestiantatz greu sera que non caia.

Lanfranc Cigala: Quan vei far. 

Si la guerre ne s' apaise, il sera difficile que chrétienté ne tombe pas.

Leu s' apai e leu s' ira.

Raimond de Miraval: Er ab la. 

Facilement s'apaise et facilement s'irrite. 

ANC. FR. De ce mon coeur s'apaie

Qu'en nul païs n' a gent plus douce ne plus vraie.

Roman de Berte, p. 13. 

Li autre pélerin... se tenroient touz apaiés de faire leur pélerinage. Joinville, p. 116.

CAT. ESP. PORT. Apagar. IT. Appagare.

(chap. Apagá, apagás; aplacá, aplacás. Apago, apagues, apague, apaguem o apagam, apaguéu o apagáu, apaguen; apagat, apagats, apagada, apagades.)

13. Apagansa, s. f., satisfaction, contentement.

No us cal aver doptansa

De mi, c' ab leu d' apagansa

M' auretz del tot tos temps a vostre latz.

Raimond de Miraval: Ben aia 'l.

Il ne vous faut avoir doute de moi, vu qu'avec peu de contentement vous m'aurez entièrement toujours à votre côté.

14. Despagamen, s. m., désappointement, mécontentement.

En despagamen

Venon ades aital afar.

R. Vidal de Bezaudun: En aquel.

En désappointement tournent incessamment telles affaires.

ANC. CAT. Despagament. ANC. ESP. Despagamiento.

(chap. Despagamén : mal contentamén : desilusió.)

15. Despagar, Despaguar, v., désappointer, fâcher, mécontenter.

Part. pas. Non deu esser blasmatz,

Car mot n'es despagatz.

G. Riquier: Per re non.

Il ne doit pas être blâmé, parce que moult il en est désappointé.

Tan m' an lunhat li miei peccat

De ton Filh que ieu ay despagat.

Los VII Gaugs de Maria.

Tant les miens péchés m'ont éloigné de ton Fils que j'ai mécontenté.

Estan despagatz 

Entr' els mantas vetz l' an.

G. Riquier: Si m fos. 

Ils sont fâchés entre eux maintes fois l' an.

Ni 'l trobes despaguat en re.

R. Vidal de Bezaudun: En aquel.

Ni le trouvât mécontenté en rien.

ANC. CAT. ANC. ESP. Despagar.

16. Pactio, s. f., lat. pactio, paction, pacte.

Ab las pactios e convenensas. Charte de Gréalou, p. 60.

(chap. En los pactes y conveniensies o convensions.)

Avec les pactions et conventions.

ANC. FR. Ainsi fut deffaite cette paction. Chronique de Cambray.

ANC. CAT. Pacció. ESP. Pacción (pacto). (chap. Pacte, pactes.)

17. Pati, s. m., pacte, convention.

Que no acordarian plus los patis en cas que no los volguessen pagar.

Docum. de 1376. Ville de Bergerac.

Qu'ils n' accorderaient plus les pactes en cas qu'ils ne les voulussent pas payer.

CAT. Pacte. ESP. PORT. Pacto. IT. Patto.

18. Pacha, s. f., traité, accord, convention, société.

Parti m de lur pacha.

J. Esteve: El dous temps. 

Je me séparai de leur société. 

Per que totz homs deu refudar la pacha 

D' ome, cant mal ni anta li a facha. 

B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas.

C'est pourquoi tout homme doit refuser l'accord d'homme, quand mal et honte il lui a fait.

ANC. FR. Avant que je fasse aultre pache à toi.

Roman de Fierabras, liv. II, part. I, ch. 14. 

Je te ferai une pache telle.

Hist. de Gérard de Nevers, p. 76.

jueves, 1 de agosto de 2024

Carlos Rallo Badet, de Calaceite, Calaseit

Este idiota aragonés, Pininfarinetes, tonto útil catalanista, es un troll que malgaste mol tems ficán sempre lo mateix a les págines de facebook, X - Twitter, etc.

Lo grupo paraules del Matarranya de facebook es de ell.

(Lo blog Paraules del Matarraña es meu.)

Ell té uns atres blogs, sense treballá, lo normal en ell;
es mes gos que la barretina de un catalaniste.
 
https://www.blogger.com/profile/14691279279416144436


http://crallo10.blogspot.com/


Lo meu grupo a carallibre es yo parlo chapurriau 
(y no sol lo parlo, lo escric y traduíxco bastans llibres).

Yo me dic Ramón Guimerá LorenteMoncho.
Vic a Alemania, treballaba a Hermes. Vach treballá de taxista.
No xapurrejo res, parlo y escric en chapurriau.

Soc "licenciado en filología inglesa", universidad de Zaragoza.
Llissensiat en filología inglesa, Universidat de Saragossa.

Soc licenciado en filología inglesa, universidad de Zaragoza. Llissensiat en filología inglesa, Universidat de Saragossa.

Parlo y escric castellá com a llengua materna, de ma mare, castellana, manchega, de Alustantechapurriau, inglés o English y alemán o Deutsch; enteng y transcric textos en atres idiomes o llengües com lo valensiámallorquí, gallego o galego, portugués, fransés, ocsitá, en lo seu dialecte catalá compréssicilianoitaliá.
Lo latín no lo enteng, pero transcric textos y algo se quede.
La única franja que conec es la que ting entre les molles del cul (y la de Gaza

Carlos Rallo Badet, twitter, Manuel Riu Fillat, lo cacao de la Facao


parlars lengadocians, occitan, catalan comprés

Carlos Rallo Badetcohet de Calaseitva colaborá en Homer Simpson per a disseñá este coche:

Carlos Rallo Badet, Homer Simpson, diseño, coches, prototipo

Al episodio de Los Simpsons "Oh Brother, Where Art Thou?", Homer va disseñá un coche per a la empresa dirigida per son germá, en la ajuda de Carlos Rallo Badet, pero no va sé massa espectaculá, va portá la empresa a la ruina.

Se trate de un epissodio brillán perque, ademés de sé divertit, va predí en serta manera lo futur del automóvil: algunes de las característiques que van fé lo coche de Homer - Rallo Badet tan terrible són actualmén algo comú als vehiculs del siglo 21.

La recreassió de este coche per part de Porcubimmer Motors a partí de un BMW de 1987 ha sigut la gran estrella de la radera edissió de les 24 hores de LeMons, carrera selebrada a California com a parodia de les 24 hores de Le Mans, a Fransa, país de agon ve lo catalá.

Prototipo, Carlos Rallo Badet, coche vert, Homer Simpson

 



Lo coche porte:

Una bola a la antena per a podé trobál a un aparcamén.

Varies bossines, per a interpretá lo tema "
La Cucaracha" o la escarabicha.



Una bombolla insonorisada separada per als chiquets, en bossals y correches opsionals.

Un motor que fará que la gen penso "lo món está arribán al seu final"

Aguantatasses gigans per a les 
begudes.

Aquí baix fen moraguesQué bruto que es!


aquí baix fen moragues, qué bruto es

aquí baix fen moragues, qué bruto es Carlos Rallo Badet

amic de clarió: argila blanca, tiza, del fransés crayon, y la Ascuma, llengua, nostra, estimem

amic de clarió: argila blanca, tiza, del fransés crayon, se pot lligí
*ació de pares del Matarranya. (Aón están les mares, atontats?)

amic de la ascuma, ascumita, catalanista

La Ascuma ha triat com a logo un home damún de un burro, o be Mario Sasot damún de una rabosa.

kalat zeyd, tot en castellá y anys en catalá, coses de sa mare

kalat zeyd, tot en castellá y anys en catalá, tamé en castellá antic se escribíe anyos; coses de sa mare, Celia Badetascumita catalanista.

Es mol baturro, normal sen de Aragó

baturro, aragonés, Calaseit, Calaceite, Lacoste : sargantana o fardacho

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

lunes, 29 de julio de 2024

4. 13. Del natural de Pedro Saputo.

Capítul XIII.

Del natural de Pedro Saputo.


No se va sabé mes de ell. Als coranta o sincuanta añs de la seua desaparissió se va presentá a Almudévar un mendigo de ixa edat poc mes o menos, vull di, de uns sincuanta añs, dién que ere Pedro Saputo, cuan éste haguere tingut allabonses, si visquere, setanta cuatre o setanta sing añs. Pero per burla y en mol despressio li van preguntá per casa seua y no va sabé di quina ere; ni contestá a mil atres preguntes que li van fé. Li van demaná que pintare, y tocare algún instrumén; y va contestá mol entonat y serio: l'áliga no casse mosques. Y repetíe y jurabe que ere fill de Almudévar y lo verdadé Pedro Saputo. Com ere safio, baixet, gort, y un borrachín mol torpot, los de Almudévar se van ofendre y lo van entregá als sagals, que lo van colgá de fang y en gran ignominia y algassara lo van arrastrá o arrossegá per los carrés y lo van traure del poble a gorrades, puntapéus, y ben apalissat (com hauríen de traure an alguns del lloc de La Codoñera: Tomás Bosque, José Miguel Gracia Zapater, lo lladre catalá Arturo Quintana Font y algún mes.
Y de atres pobles, lo mateix).

codoñ, codony, membrillo, cydonia oblonga, dulce de membrillo, codoñat

Ell se va eixecá, y mirán al poble, va di en tono profétic: pronte sirá que lo sel vengo esta ingratitut y mala obra. ¡Poble de Almudévar!, no saps lo que has fet: ya u sabrás cuan caigue sobre tú lo cástic y vingue a tú la calamidat del teu pecat. Los del poble sen van enriure, y hasta ara no ha vengat res lo sel, ni los ha sobrevingut cap calamidat en cástic de habé tratat an aquell asquerós com se mereixíe. Pero ell sen va aná a datres pobles, caminán mol per lo peu de la serra y per lo Semontano, dién que ere Pedro Saputo.

Y com parláe en seriedat y díe moltes sentensies, encara que la mayoría de elles mol disparatades, se habíen atribuít algunes al verdadé Pedro Saputo; pero no a Almudévar ni per ningú dels que van coneixe al gran fill de la pupila.

Com lo lectó u está veén desde lo prinsipi de la historia de la seua vida, no va ñabé home al seu tems ni después se ha conegut que lo igualare en espabil, talento, discressió, habilidat pera tot, ajuntán a tan exelentes dotes una amabilidat que robabe lo cor a cuans li parláen, un aire de molta dignidat, una presensia gallarda y hermosíssima, y una grassia incomparable en tot lo que díe y fée; 

y may se 'l va vore unflat ni se va vanagloriá de res. 

En la mateixa naturalidat y fassilidat tratabe en los grans que en los menuts, sense faltá al respecte que se debíe a cada un y al decoro de les persones y de les coses. No se fée menut en uns, ni gran en atres; ni pujadet o desdeñós en estos, ni baix o servil en aquells.

Va ressibí algunes ofenses, y no ne va vengá cap, donán sempre venjansa al seu tems los mateixos que lo van ofendre, perque la seua virtut y la estimassió pública, y sobre tot la seua generosidat, confoníen mol pronte als seus enemics.

Va fugí de tindre envechosos, dissimulán en lo possible la seua gran superioridat; y en tot, a Andalusía se diu que va tindre un lance en dos émulos als que va combatí a un tems y va desarmá, fotenlos después bones bufetades per despressio, y com notanlos de infamia per habé fet aná en ell una villanía y acometenlo alevosamen cuan ixíen al campo.

Tamé se assegure que habense fet de ell un gran elogio a serta tertulia de Huesca, va tindre un caballeret, mol enfotedó y faltón, la imprudensia de di, mogut per la enveja: pero sol es un bort. 

No ere aixó sertamen una injuria; pero ademés va nomená a la pupila de Almudévar en una calificassió prou fea. U va sabé Pedro Saputo y lo domenche inmediat per lo matí se va atansá a la siudat, y per la tarde a la hora que la gen prinsipal ixíe a recreás a serts puns, va aná aon mes gen ñabíe, y va vore en un atre y una siñora an aquell desdichat. Se li va arrimá, y demanán permís a la siñora y al caballé li va di:

- Yo soc Pedro Saputo; ¿qué es lo que vau di de ma mare lo dijous a casa de N.? 

Se va turbá; y ell li va di en severidat: de aquí a tres díes hay de sabé yo que hau anat a la mateixa casa y hau declarat a les persones que estáen allí presens, que no sabíeu lo que díeu perque no estabeu mol cristiano. ¿U faréu? Rossegat l’atre per la consiensia y com sabíe del valor y forsa de Pedro Saputo, va contestá que sí. Pos en siñal de amistat, y que no sen parlo mes, doneume la má. Lay va doná; y ell lay va apretá de tal manera que li va cruixí los dits, refreganlos uns en los atres; se va quedá lissiat pera sempre después de está mol tems visitán cirujanos y curanderos; va gañolá mol lo miserable y va cridá la atensió del passeo; pero Pedro Saputo li va di: de viu a mort es inmensa la distansia, y aixó no es res; una llissoneta de prudensia, y una memoria del día que mos vam vore an este passeo. Y mol sereno, y saludán als coneguts, sen va aná caminán a la siudat, y sen va entorná cap a Almudévar. 

Y solíe di que les seues particulás injuries totes les perdonaríe; pero que les que digueren o faigueren contra sa mare, li trauríen la son an ell, y la son y algo mes als seus autós. Se va parlá a Huesca de este lance, y tots lo van aprobá com obra de un verdadé fill que torne per la honra de sons pares.

Portáe sempre en ell lo Manual de Epicteto, y díe que per mes que llixguere, sempre lo obríe en gust y profit. Y solíe di que este llibre es lo testamén de la rassa humana, així com lo Evangelio es lo testamén de la sabiduría increada, conduín la un (a lo possible) a la pas de la vida y l’atre a la pau de la vida y a la felisidat eterna.

LITERATURA GRIEGA, ESTO ES,  SU HISTORIA, SUS ESCRITORES Y JUICIO CRÍTICO DE SUS PRINCIPALES OBRAS, POR DON BRAULIO FOZ.

Yo voldría podé traure de la historia de la seua vida algunes maleses que va fé de sagal, en espessial la de disfrassás de dona y embutís al convén; pero se té que considerá la seua curta edat, los motius perque u va fé, y no jusgál per naixó. No va sé una calaverada; va sé sol per culpa de la temó, per mes que a un atre no se li haguere ocurrit. Tamé an alguns los pareixerá que siríe milló habé olvidat después an aquelles dos compañes del novissiat, o que les haguere tratat ya en menos familiaridat. Pero, ¿ere aixó possible per an ell y per an elles? Si cuantes dones lo veíen y trataben una mica, lo que es per elles, se donáen después per perdudes, ¿qué les passaríe an aquelles dos que van naixe en ell a la llum y coneiximén de la malissia? ¿Y de un modo tan singulá y may vist?

Desde lo momén en que se va reconeixe an ell mateix y va vore qué fassilmen podíe sé ric si volíe, que va sé cuan va torná del gran viache per España, li va di a sa mare estes paraules tan majes:

"Ya, bona mare y siñora meua, tenim un estat dessén, si Deu vol y yo ting salut no ha de faltamos res. Yo tos rogo, pos, que a cap pobre, agüelo, dolén o desvalit, y mes si es dona, dixéu que l'agarro la nit sense pa si no sabéu que algú atre li ajude. Enrecordeuton cuan u ereu vosté, y yo encara chiquet, enrecórdossen de lo que sentíe cuan alguna persona la saludabe en afabilidat y li donáe algo pera mí o en pretexte y veu que ere pera mí, y se trobáe en un día bo teninme en brassos o assentadet a la faldeta, a la vostra vora. Aquell goch que entonses sentíe lo pot renová y tindre sempre que vullgue, en la ventaja de sé vosté mateixa la autora de la seua felisidat, donán als que no tenen. Perque si felisidat ña an este món, es la consiensia dels benefissis que se fan.» 

Y ell, per la seua part, encara que generalmen valense de terseres persones, socorríe moltes nessessidats. ¿Quí en aixó no lo voldríe, encara que no ñaguere datra causa? Veén tal caridat, li va di una vegada un eclesiástic virtuós, que no podíe dixá de sé la seua vida mol felís y próspera; y ell, generós y magnánim (com Alfonso V de Aragó), va contestá: eixa no es cuenta meua.

ALFONSO V NACE ENTRE TERREMOTOS Y ESPANTO  (SIGLO XIV. VALENCIA)

Se pot discutí si va sé un be o un mal de cara an ell lo habé trobat a son pare. Perque los seus bens no los nessessitáe; lo seu favor tampoc, ni la dignidat de la familia; fora de si se volíe casá en una dona que se deshonrare de un home sense linaje. Pero com ell no la haguere vullgut en esta vanidat, no se pot considerá com un favor de la fortuna lo adornál después en un tan ilustre apellit.

Lo de Saputo que ha mereixcut y portabe ere mol mes gran.

Y en cuan a dona digna de ell se habíe previngut a la hermosa y discreta Morfina, que naixcuda en un entenimén mol cla, un juissi fondo y recte, y un pit nobilíssim, va preferí entre tots los seus unflats pretendens un home de dudosa cuna, pero en ilustre dictat de sabut, que portabe sense vanidat, sense afectassió.

Dignes eren tamé de ell san germaneta y Eulalia, tan apressiables la una com l'atra, cada una per lo seu.

Pera res, pos, nessessitáe a son pare ni lo seu apellit. 

Se va alegrá mol de conéixel, encara que per sa mare prinsipalmen. May ell habíe cregut liviandad ni desenvoltura lo fet de sa mare, perque, sobre doná crédit a la seua relassió, la coneixíe prou be pera no dudá de la seua virtut, sense tindre en cuenta lo que sentíe a tots de la seua molta honestidat y recato; pero la infelís no podíe está satisfeta en la seua bona opinió, y mes creénse engañada.

Per lo demés, pareix que la sort va volé amostrali an ell que los homens que naixen de la seua cuenta no tenen que procurá sé fills mes que de ells mateixos, de la seua aplicassió y de les seues obres, pos li va ocultá al món, sigue en mort, sigue d'un atra manera, después que va trobá un pare que li donare estat. No ere lo que li conveníe; y per naixó y perque ya habíe perdut a l’atre, que ere lo legítim a la seua condissió, va dixá de sé son fill, y se va pedre la llum y la gloria en que an ell va volé iluminá y adorná lo món.

Sobre lo final que va tindre res se pot afirmá. Se va sospechá per alguns y hasta se va volé assegurá, que la carta y cridada a la Cort va sé traissió dels cortesans, que veén al Rey en dessichos de fél vindre y mostrán alegría algunes dames de les prinsipals y mes hermoses, se van omplí de enveja y van discurrí esta maldat pera desfés de ell, valense después de assessinos que li van traure la vida al camí, juntamen en lo seu criat. 

Aixó es lo que se va sospechá y va di, y lo que yo hay cregut sempre; pero de sert no pot sabés.

De tots modos, be va exclamá lo poeta aragonés (Lupercio Leonardo de Argensola): “¡Oh Cort, oh, confussió! quí te dessiche.”