Mostrando las entradas para la consulta Tomás Bosque ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Tomás Bosque ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

domingo, 21 de junio de 2026

Sotlar; Sotol; Sotz; Soudan; Soven, Soen

Sotlar, s. m., soulier.
Esperos ab sotlar.
(chap. Esperons o espolons en sola.)
B. Martin: A senhors.
Éperons avec soulier.
Sotlars e causas de lana.
(chap. Soles y calses de llana.)
Marcabrus: L' autr ier.
Souliers et chausses de laine. 
Sotlars ben causans.
B. de Ventadour: Lanquan vei.
Souliers bien chaussant.
ANC. FR. Aurés grans solers à liens
Larges à metre grans panufles.
Roman de la Rose, v. 9346.
(chap. Sola, soles; ESP. Suela, suelas.)

abarca, abarques, albarca, albarques, sola de goma, sandalia

Sotol, s. m.; basse lat. sotulum, base, fondement, emplacement.
Los sotols de la maio del castel de Capdenac... El sotol de la dicha maio.
Tit. de 1271. Arch. de la maison de Lentillac.
Les fondements de la maison du château de Capdenac... Au fondement de ladite maison.
III d. del sotol de la plassa. Cartulaire du Bugue, fol. 4.
Trois deniers de l'emplacement de la place.
ESP. Sotillo. (chap. Solamén, solamens; fundamén, fundamens; basse, basses; alacet, alacets o alazet, alazets.)

Sotz, prép., lat. subtus, sous.
En Eblos lo feri sotz la forsela. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 81.
Le seigneur Ébles le frappa sous la fourcelle.
Sotz son elme s' enbronca. Guillaume de Tudela.
Sous son heaume il se refrogne.
La lor amor m' agra ferit sotz l' ala.
T. de B. de Ventadour et d'Albert de Sisteron: En amors.
Le leur amour m'aurait frappé sous l'aile.
ANC. FR.
Myeux vault vivre soubz gros bureaux
Pauvre, qu'avoir esté seigneur,
Villon, p. 22.
CAT. Sotz (MOD. Sota el llit té la ma Maria). IT. Sotto. (chap. Daball, deball, davall, devall, baix, abaix.)

Manel Riu Fillat, Natxo Sorolla; Sota el llit te la mamaria

2. Desotz, Desostz, prép., dessous.
Senhor que sia desostz lo solelh. Lett. de preste Jean à Fréderic, fol. 31.
(chap. Siñó que estigue daball del sol.)
Seigneur qui soit dessous le soleil.
Trauca 'lh costat, desotz l' aiscela. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 81.
Lui perce le côté, dessous l'aisselle.
Desotz son mantel vayre.
B. Martin: Quan l' herba.
Dessous son manteau vair.
(chap. Daball de son mantel vert : manta verda.)
Prép. comp. Per desotz lor gonelas. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 32.
Par-dessous leurs gonelles.
ANC. FR. Tot droit par-desoz un auvant. 
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. 1, p. 16.
IT. Disotto. (CAT. MOD. De sota, a sota.)

3. Desotz, Desot, adv., dessous.
Sant Peyre fo pausa en la croc, li pe desobre e lo cap desot. 
Doctrine des Vaudois.
Saint Pierre fut placé en la croix, les pieds dessus et la tête dessous.
(chap. San Pere va sé posat a la creu, los peus damún y lo cap daball.)
Loc. Que 'l roda no s vire
So dessus desotz.
Folquet de Romans: Far vuelh.
Que la roue ne se tourne c'en dessus dessous.
IT. Disotto.

4. Sotzcela, s. f., housse, chabraque.
Tug arsso foro de jaspe
E la sotzcela d' un diaspe.
P. Vidal: Lai on cobra.
Tous les arçons furent de jaspe et la housse d'un diaspre.
Voyez Sella.

5. Soteiran, Soteira, Sotiran, Sotira, adj., inférieur, ravalé, obscur.
An baissat l' erguelh dels Genoes,
Que fan estar aunitz e soteiras.
P. Vidal: Ara m' alberc.
Ont abaissé l'orgueil des Génois, qu'ils font être honnis et ravalés.
La carrieyra soteirana. Brev. d'amor, fol. 15.
La route inférieure.
Fig. Els vostres faitz soteiras.
Rambaud d'Orange: Amors com er.
Les vôtres faits obscurs.
Totz vostres fagz sotiras.
Marcabrus: Senher.
Tous vos faits obscurs.
Subst. Al soteiran de jos 
Pot ben estre que salis.
Bertrand de Born: Be m platz.
A l'inférieur dessous il peut bien être qu'il saute.
Adv. comp. Pero manhs cavaliers
Abaissa fagz vilas,
E torna 'l nom desobre soteiras.
Giraud de Borneil: Dels bels digz.
Pourtant vilaine action abaisse maints cavaliers, et tourne le nom dessus dessous.

6. Sotran, Sotra, adj., inférieur.
Que non ause esser sobras qui non apres esser sotras. Trad. de Bède, fol. 55.
Qu'il n'ose pas être supérieur qui n'apprit pas à être inférieur.
Anc, domna qui gen sermo,
Per nuill ric home non fo
Ni tornet de pretz sotrana.
Rambaud d'Orange: A mon vers.
Oncques, dame qui gentiment raisonne, par nul noble homme ne fut ni devint en mérite inférieure.
Subst. Li sotra conprant aquo que il sobra pechun. Trad. de Bède, fol. 6. 
Les inférieurs acquièrent ce que les supérieurs négligent.

7. Sostror, s. f., abaissement, mépris.
Loc. 
Dompna, tornatz m' avetz a gran sostror.
Lo dreh Dieu an tornat en gran sostror.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 101 et 107.
Dame, vous m'avez tourné en grand abaissement.
Le droit de Dieu ils ont tourné en grand mépris.
8. Sosta, s. f., délai, sursis, reste.
Vendre mais que no val per lo terme o per la sosta que hom dona.
V. et Vert., fol. 17.
Vendre plus qu'il ne vaut par le terme ou par le délai qu'on donne.
Pus l' autrui brost as
Ab gran tort, ab paucas sostas. 
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Puisque le (bien) d'autrui tu as dévoré à grand tort, avec petits restes.
IT. Sosta.

Soudan, Soda, Saudan, s. m., soudan.
Vai ost e setjes tener
Sobr' el soudan.
Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.
Va armée et siéges tenir contre le soudan.
Quan li fe 'l soudan honrada patz e bona.
(chap. Cuan li va fé lo sultán honrada y bona pau - o pas.)
G. Figueiras: Un nou sirventes ai.
Quand lui fit le soudan honorable paix et bonne.
Lay al saudan del Cayre.
P. Bremond Ricas Novas: Pus partit.
Là au soudan du Caire.
Mandero al soda de Babilonia. Cat. dels apost. de Roma, fol. 115.
Mandèrent au soudan de Babylone.
CAT. Soldá. ESP. Soldan (sic: sultán). PORT. Soldão. IT. Soldano. (chap. Sultán, sultans, sultana, sultanes.)
2. Sultan, s. m., sultan.
Lai al sultan del Caire.
P. Bremond Ricas novas: Pus partit. Var.
Là au sultan du Caire.
CAT. Sultá. ESP. Sultán. PORT. Sultão. IT. Sultano. (chap. Sultán.)


Soven, Soen, adv., du lat. soepe, souvent.
Soven mi levi en sezens.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Souvent je me lève en séant.
Soen mi fai Amors ab se contendre.
Pons de la Garde: Sitot non.
Souvent me fait Amour avec soi contester.
Adv. comp. Esser soven e menut
A refrescar vostra vertut.
P. Vidal: Abril issic.
Être souvent et menu à rafraîchir votre vertu.
L'auteur du Dictionnaire universel, critique, encyclopédique de la langue italienne déclare que l'adverbe sovente est dérivé du provençal.
CAT. Sovint. IT. Sovente. (chap. Assobín; en frecuensia; moltes vegades; repetídamen.)

lo camí, Miguel Delibes, Moncho, chapurriau

2. Sovendet, adv. dim., fréquemment.
Sovendet los lavatz.
Arnaud de Marsan: Qui comte.
Vous les lavez fréquemment.
Adv. comp. Sovendet e menut Sibilia li venia. V. de S. Honorat.
Fréquemment et menu Sibilie venait à lui.
(chap. Assobintet; en frecuensia, frecuenmen.)

3. Sovendier, Soendier, adj., assidu, coutumier, fréquent.
Anc fort no fui sovendiers
De tals lauzars plazentiers.
Giraud de Borneil: S' ara no.
Oncques je ne fus fort coutumier de tels louers agréables.
Soendeira orazos estien las batalhas dels vices.
Trad. de Bède, fol. 27.
Oraison fréquente éteint les combats des vices.
Loc. Toza, sovendier
Aurai est semdier.
G. Riquier: L' autre jorn.
Fillette, assidu j'aurai (je fréquenterai souvent) ce sentier.

4. Sovendejar, Sovendeiar, Sovendeyar, v., mentionner, répéter, redoubler souvent.
Aquels vulhatz sovendeyar.
P. Vidal: Abril issic.
Ceux-là veuillez mentionner souvent.
S' entr' els desconoisedors
Sovendejava mos chans. 
Raimond de Miraval: S' adreg fos.
Si entre les ignorants et les dames de mauvais désirs je répétais souvent mes chants.

Tomás Bosque Peñarroya; S' entr' els desconoisedors E donas de mals talans Sovendejava mos chans.

Subst. Non lauza Dieus lo sovendeiar de motz. V. et Vert., fol. 97.
Dieu n'approuve pas le répéter souvent des mots.
CAT. Sovintejar. (chap. Sobintejá; mensioná, repetí, redoblá assobín.)

5. Sovendierament, Soendeirament, adv., souvent, fréquemment.
Grant honor es parlar sovendierament e familiarment an lo rey terrenal.
Doctrine des Vaudois.
C'est grand honneur de parler fréquemment et familièrement avec le roi de la terre.
(chap. Gran honor es parlá frecuenmen y familiarmen en lo rey terrenal - de la terra.)
S' esforsa soendeirament de nos tirar. Trad. de Bède, fol. 12.
S'efforce fréquemment de nous attirer.
IT. Soventemente. (chap. frecuenmen, assobín.)

miércoles, 27 de mayo de 2026

Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

Aragonesos genocides : subvensió, Ascuma, CERIb, IEBC.

(traducsió y edissió de la entrada de la PANHC en castellá.)

Markel Bringuè, Marcel Pena, lo pena de Marsel; Litera, Llitera; Aragonesos genocides : subvensió, Ascuma, CERIb, IEBC.

Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.
Cuan escric lo gos rabiós me referixco al imbéssil de Arturico Quintanilla y Fuentecica. La rabia continuará, perque ñan bastans gossos y gosses rabiosos y rabioses que seguixen mamán de la mamella plena.

Artur Quintana Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica; Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

//

Ajuntem nota de prensa, aixina com fons y enllassos.

Atentamen,

Ejecutiva (de la) PLATAFORMA ARAGONESA NO HABLAMOS CATALÁN (PANHC), no charrem catalá.

plataforma no hablamos catalán, no charrem catalá


La Generalidat finansie en 70.000 euros a dos assossiassions que tilden de “genocides” als aragonesos.

Així tapa el nacionalisme l’escut de Felip V amb l’escut de Felip V

Asseguren tamé que “desde la recuperassió de la democrassia, ham vist la consolidassió de una nova (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragó y Cataluña”.

Gabriel Rufián, la constitución española de 1978 la hicieron los fascistas, lo dice la historia contemporánea, Forges, cómic

Les entidats subvensionades, Assossiassió Catalanista del Matarraña (Ascuma) y lo Sentro de Estudis Ribagorsans, juns en lo Institut de Estudis del Baix Cinca conformen la Inissiativa Catalanista de la Franja del meu cul y editen una revista o panfleto catalanista, Tems de  la Francheta del meu cul, a la que asseguren que los aragoneses són “xenófobos, genocides y anticatalans desde fa mes de 500 añs” y que lo Gobern de Aragó “fa vore que ignore tota la legislassió mundial”.

Ademés, hasta no fa mol tems manteníen dos secsions diferentes titulades “Aragó” y, l'atra, “Paísos Cagalans”.

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2


Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.
 
Lo escandalós es que estes entidats están finansiades tamé desde Aragón a través de les Diputassions de Huesca (Osca) y Teruel, ya que la primera es filial del Institut de Estudis Turolenses, pero són una sucursal del IEC, y, les atres dos, del Institut de Estudis alt-aragonesos.


Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)





El hombre andaluz no es un hombre coherente, es un hombre anárquico. Es un hombre destruido, es, generalmente, un hombre poco hecho, un hombre que vive en un estado de ignorancia y de miseria cultural, mental y espiritual. 

Segons va informá ahí (26-5-2026) Lo periódic de Cataluña, a Aragó la Generalidat de Cataluña (PSC-ERC) subvensionará en 50.000 euros a la Assossiassió Catalanista del Matarraña y, en 20.000€ al Sentro de Estudis Ribagorsans.

indulto del gobierno frentepopulista de Pedro Sánchez de Luis Companys:  un genocida.


catalanismo: fanatismo, victimismo, arrogancia, hipocresía y castellanofobia


A la página 16 del passat número de giné de 2026 de la revista - panfleto que publiquen estes assossiassions (Tems de la Franja del meu cul) se promossione lo Mapa de les puntes o sims dels Paísos Cagalans y se destaque que “la intensió de los creadós es que lo mapa sigue “una invitassió a coneixe la nassió sansera, a relligá la catalanidat, a entendre y descubrí los Paísos Cagalans hasta los seus confins. […]’”. (Dal o baix, hasta lo Vaud, a Suiza, y per baix hasta Murcia y mes abán.)

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals


Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio. 

Inclús, al editorial de dita publicassió (página 3), se assegure que “A la Franja, desde la recuperassió de la democrassia, ham vist la consolidassió de una nova (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragó y Cataluña, convertida progressivamen en una frontera cada vegada mes sólida”.

En la Franja, desde la recuperación de la democracia, hemos visto la consolidación de una nueva (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragón y Cataluña, convertida progresivamente en una frontera cada vez más solida


dialèctes occitans, catalan comprés 

Esta revista-panfleto que publiquen les tres assossiassions que reivindiquen lo dialecte ocsitá catalá a Aragó está tamé respaldada explíssitamen, segons apareix a la página 2, per les institussions aragoneses de la Comarca del Matarraña, la sitada Diputassió de Huesca, y per les institussions catalanes de la Diputassió de Leyda, Institut dels Estudis Ilerdencs y Generalidat de Cataluña. Curiosamen esta revisteta-panfletet suposadamen aragonesa forme part de la Assossiassió Cagalana de la Prensa Comarcal.

Robert Masip Vallès, Ferran Montardit Asènsio, David Prenafeta Agelet



Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,









Ademés, esta revistota-panfletot subvensionada desde fa décades per institussions aragoneses se ha posissionat ofissialmen y, desde sempre, en contra de la tornada de los bens sacres de les parroquies aragoneses, incluín les del monasteri de Sijena. (Les leys sol están pera los que les cumplixen. En cambi, les branques, los verdangs, los vimes de sarguera están mol a ma, y no se fan aná.)

LA REINA SANCHA FUNDA EL MONASTERIO DE SIGENA  (SIGLO XII. VILLANUEVA DE SIGENA)


obras rimadas Ramon Lull, Gerónimo Rosselló, idioma catalan-provenzal, Raimundo Lulio


Desideri Lombarte Arrufat, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins, dialecto catalán

Com no podíe sé datra manera, lo Ejecutiu aragonés que va sé liderat per PSOE y CHA li va consedí ex aequo lo Premio Desiderio Lombarte del añ 2021 an esta revistucha. Este premio en favor del dialecte ocsitá catalá a Aragó lo va creá al 2016, cóm no, lo Gobiarn aragonés de PSOE y CHA.

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.


Ignacio Sorolla Vidal, de Peñarroya de Tastavins, pupilo de Arturo
 
 
Aragó, a 26 de mach del 2026.

châtelain, chastelain, chastel, castel, castell, castiello, etc, Frederic Mistral, Felibrige


Alfonse II, Roi d'Aragon.

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.


Per mantas guizas m' es datz
Joys e deport e solatz;
Que per vergiers e per pratz,
E per fuelhas e per flors,
E pel temps qu' es refrescatz,
Vei alegrar chantadors:
Mas al meu chan neus ni glatz
No m' ajuda, ni estatz,
Ni res, mas dieus et amors.

Estire la garra lo folclorista Carrégalo

E pero ges no m desplatz
Lo belh temps, ni la clardatz,
Ni 'l dous chans qu' aug pels playssatz
Dels auzelhs, ni la verdors;
Qu' aissi m suy ab joy lassatz
Ab una de las melhors,
Qu' en lieys es sens e beutatz;
Per qu' ieu li don tot quan fatz,
E joys e pretz et honors.

Carles Terés Bellés, licantropia


En trop ricas voluntatz
S' es mos cors ab joy mesclatz;
Mas no sai si s' es foudatz,
O ardimens, o paors,
O grans sens amezuratz,
O si s' es astres d' amors;
Qu' anc, de l' hora qu' ieu fuy natz,
Mais no m destreys amistatz,
Ni m senti mals ni dolors.

Francesc Serès, Saidí, Zaidín, escriptor, escritor


Tan mi destrenh sa bontatz,
Sa proeza e sa beutatz,
Qu' ieu n' am mais sofrir en patz
Penas e dans e dolors,
Que d' autra jauzens amatz:
Grans bes faitz e grans secors;
Sos homs plevitz e juratz
Serai ades, s' a lieys platz,
Denan totz autres senhors.

El filólogo Javier Giralt habló de las lenguas en el Aragón oriental


Quan mi membra dels comjatz
Que pres de lieys totz forsatz,
Alegres suy et iratz;
Qu' ab sospirs mesclatz de plors
Me dis: “Belhs amics, tornatz,
Per merce, vas me de cors.”
Per qu' ieu tornaray viatz
Vas lieys, quar autre baysatz
No m' es delietz ni sabors.

catalán = castellano, Castelongne, Cathelongne


Copia de la entrada en castellá an estes webs sense subvensioná:

https://chapurriau.wordpress.com/2026/05/27/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma-cerib-iebc/

https://historia-aragon.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://pininfarinetes.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://tabarnia-independent.blogspot.com/2026/05/subvencion-ascuma-cerib-iebc-aragoneses-genocidas.html

https://catanazis.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://pueblosdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/morira-gos-rabia-continuara.html

https://paraulesdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://lopapaparlechapurriau.blogspot.com/2026/05/ascuma-cerib-iebc-subvencion.html

Aragoneses genocidas : subvención, Ascuma, CERIb, IEBC

Aragoneses genocidas : subvención, Ascuma, CERIb, IEBC.

Markel Bringuè, Marcel Pena, lo pena de Marsel; Litera, Llitera; Aragoneses genocidas : subvención, Ascuma, CERIb, IEBC.

Se morirá lo gos, pero la rabia continuará.

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

//

ADJUNTAMOS NOTA DE PRENSA, ASÍ COMO FUENTES Y ENLACES.

ATENTAMENTE,


plataforma no hablamos catalán, no charrem catalá


La Generalitat financia con 70.000 euros a dos asociaciones que tildan de “genocidas” a los aragoneses.

Així tapa el nacionalisme l’escut de Felip V amb l’escut de Felip V

Aseguran también que “desde la recuperación de la democracia, hemos visto la consolidación de una nueva (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragón y Cataluña”.

Gabriel Rufián, la constitución española de 1978 la hicieron los fascistas, lo dice la historia contemporánea, Forges, cómic

Las entidades subvencionadas, Associació Cultural del Matarranya (Ascuma) y Centre d’Estudis Ribagorçans (CERIb), junto con el Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC) conforman la Iniciativa Cultural de la Franja y editan una revista, Temps de Franja, en la que aseguran que los aragoneses son “xenófobos, genocidas y anticatalanes desde hace más de 500 años” y que el Gobierno de Aragón “hace ver que ignora toda la legislación mundial”. Además, hasta no hace mucho tiempo mantenían dos secciones diferentes tituladas “Aragó” y, la otra, “Països Catalans”.

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2


Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.
 
Lo escandaloso es que estas entidades están financiadas también desde Aragón a través de las Diputaciones de Huesca y Teruel, ya que la primera es filial del Instituto de Estudios Turolenses (IET) // son una sucursal del IEC // y, las otras dos, del Instituto de Estudios Altoaragoneses (IEA).

Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)






El hombre andaluz no es un hombre coherente, es un hombre anárquico. Es un hombre destruido, es, generalmente, un hombre poco hecho, un hombre que vive en un estado de ignorancia y de miseria cultural, mental y espiritual. 

Según informó ayer (26-5-2026) EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, en Aragón la Generalitat de Catalunya (PSC-ERC) subvencionará con 50.000 euros a la Associació Cultural del Matarranya y, con 20.000, al Centre d’Estudis Ribagorçans.

indulto del gobierno frentepopulista de Pedro Sánchez de Luis Companys:  un genocida.


catalanismo: fanatismo, victimismo, arrogancia, hipocresía y castellanofobia


En la página 16 del pasado número de enero de 2026 de la revista que publican estas asociaciones (Temps de Franja) se promociona el Mapa de las cimas de los Países Catalanes (Mapa dels cims dels Països Catalans) y se destaca que “la intención de los creadores es que el mapa sea “una invitación a conocer la nación entera, a religar la catalanidad, a entender y descubrir los Países Catalanes hasta sus confines. […]’”.

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals


Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio. 

Incluso, en el editorial de dicha publicación (página 3), se asegura que “En la Franja, desde la recuperación de la democracia, hemos visto la consolidación de una nueva (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragón y Cataluña, convertida progresivamente en una frontera cada vez más solida”.

En la Franja, desde la recuperación de la democracia, hemos visto la consolidación de una nueva (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragón y Cataluña, convertida progresivamente en una frontera cada vez más solida


dialèctes occitans, catalan comprés 

Esta revista que publican las tres asociaciones que reivindican el catalán en Aragón está también respaldada explícitamente, según aparece en su página 2, por las instituciones aragonesas de la Comarca del Matarraña, la citada Diputación de Huesca, y por las instituciones catalanas de la Diputació de Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs y Generalitat de Catalunya. Curiosamente esta revista supuestamente aragonesa forma parte de la Associació Catalana de la Premsa Comarcal.

Robert Masip Vallès, Ferran Montardit Asènsio, David Prenafeta Agelet



Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,









Además, esta revista subvencionada desde hace décadas por instituciones aragonesas se ha posicionado oficialmente y, desde siempre, en contra del retorno de los bienes sacros de las parroquias aragonesas, incluyendo las del monasterio de Sijena.

LA REINA SANCHA FUNDA EL MONASTERIO DE SIGENA  (SIGLO XII. VILLANUEVA DE SIGENA)


obras rimadas Ramon Lull, Gerónimo Rosselló, idioma catalan-provenzal, Raimundo Lulio


Desideri Lombarte Arrufat, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins, dialecto catalán

Como no podía ser de otra manera, el Ejecutivo aragonés que fuera liderado por PSOE y CHA le concedió ex aequo el Premio Desideri Lombarte 2021 a esta revista. Este premio en favor del catalán en Aragón lo creó en 2016, cómo no, el Gobierno aragonés de PSOE y CHA.

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.


Ignacio Sorolla Vidal, de Peñarroya de Tastavins, pupilo de Arturo
 
 
Aragón, a 26 de mayo de 2026.

châtelain, chastelain, chastel, castel, castell, castiello, etc, Frederic Mistral, Felibrige


Alfonse II, Roi d'Aragon.

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.


Per mantas guizas m' es datz
Joys e deport e solatz;
Que per vergiers e per pratz,
E per fuelhas e per flors,
E pel temps qu' es refrescatz,
Vei alegrar chantadors:
Mas al meu chan neus ni glatz
No m' ajuda, ni estatz,
Ni res, mas dieus et amors.

Estire la garra lo folclorista Carrégalo

E pero ges no m desplatz
Lo belh temps, ni la clardatz,
Ni 'l dous chans qu' aug pels playssatz
Dels auzelhs, ni la verdors;
Qu' aissi m suy ab joy lassatz
Ab una de las melhors,
Qu' en lieys es sens e beutatz;
Per qu' ieu li don tot quan fatz,
E joys e pretz et honors.

Carles Terés Bellés, licantropia


En trop ricas voluntatz
S' es mos cors ab joy mesclatz;
Mas no sai si s' es foudatz,
O ardimens, o paors,
O grans sens amezuratz,
O si s' es astres d' amors;
Qu' anc, de l' hora qu' ieu fuy natz,
Mais no m destreys amistatz,
Ni m senti mals ni dolors.

Francesc Serès, Saidí, Zaidín, escriptor, escritor


Tan mi destrenh sa bontatz,
Sa proeza e sa beutatz,
Qu' ieu n' am mais sofrir en patz
Penas e dans e dolors,
Que d' autra jauzens amatz:
Grans bes faitz e grans secors;
Sos homs plevitz e juratz
Serai ades, s' a lieys platz,
Denan totz autres senhors.

El filólogo Javier Giralt habló de las lenguas en el Aragón oriental


Quan mi membra dels comjatz
Que pres de lieys totz forsatz,
Alegres suy et iratz;
Qu' ab sospirs mesclatz de plors
Me dis: “Belhs amics, tornatz,
Per merce, vas me de cors.”
Per qu' ieu tornaray viatz
Vas lieys, quar autre baysatz
No m' es delietz ni sabors.

catalán = castellano, Castelongne, Cathelongne


Copia de esta entrada en estas webs sin subvencionar:

https://chapurriau.wordpress.com/2026/05/27/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma-cerib-iebc/


https://historia-aragon.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html


https://pininfarinetes.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html


https://tabarnia-independent.blogspot.com/2026/05/subvencion-ascuma-cerib-iebc-aragoneses-genocidas.html


https://catanazis.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html


https://pueblosdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/morira-gos-rabia-continuara.html


https://paraulesdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html


https://lopapaparlechapurriau.blogspot.com/2026/05/ascuma-cerib-iebc-subvencion.html