Mostrando las entradas para la consulta Ignacio Sorolla ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Ignacio Sorolla ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

martes, 27 de octubre de 2026

Aiso son las naturas d'alcus auzels e d'alcunas bestias.

Aiso son las naturas d'alcus auzels e d'alcunas bestias.

Del pol. 
La natura del pol es que canta lo vespre, can sent venir la nuech, pus soven; e l mati, can sen venir lo jorn, canta pus soven; e vas la mieia nueg engrueissa sa vot e canta pus larc e pus clar.

Aiso son las naturas d'alcus auzels e d'alcunas bestias; Del pol (gall)

- De l'aze. 
La natura de l'aze es que canta, cant a fam et on mais se trebalha. 

qui no te conégue que te compro, burro, Cándido, Juan Valera

- Del lop. 
La natura del lop es que, can ve hom' enans c'om lo veya, el li tol lo parlar. E si l'ome lo ve enans, l'ome li tol la forsa. Et a l col tan rot que no l pot plegar. E so que cassa va fort luenh de sa lobeyra; e cant vol intrar en cortal, va fort suau, e can mena segle ab sos pes, el pren son pe a mors fort e rege, et aysi s'en venja.

ball del poll, bureo


- Del grilh.
Lo grilh a tal natura que tant ama son cantar e tan s'en delecha que no s percassa de vianda e mor cantan.

Lo sebollot Ignacio Sorolla Vidal li riu les poques grassies a un grillat de Benavarre.

- Del signe. 
Lo signes a tal natura que, can deu morir, canta tan clar que, si hom li ve denan ab esturmens, el si acordara ab los esturmens; adoncx conoys hom que deu morir.
- Del ca. 
Lo ca, cant a manjat et es sadol e ples, el geta so que a manjat; e cant a fam, o torn' a manjar.
- De la vibra. 
La vibra, can ve home nut, ela non l'auza regardar de paor; e cant lo ve vestit, no l preza re e sauta li desus. 

Víbora, hocicuda, Puertos de Beceite






- Del simi. 
Lo simi vol centrafar (contrafar) tot cant ve far. E cant hom lo vol penre, hom se met en loc que lo veya, e caussa unas sabatas ab corregas e pueys laissa las sabatas e va s metre a una part. E l simi va e fay aital; 
e cant es caussatz, hom lo pren. 

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

- Del corp. 
Lo corp, cant a sos corbatos, que son ses pluma e no semblan paire ni 
mayre, ja non lur donara clam ni cosselh, tro que an pluma e que ls semblo. E cant troba home mort, premieiramen li manja los huelhs e per los huelhs lo servel.

Lo corv. Edgar Allan Poe.


- Del leon. 
Can lo leon a preza e home li passa denan, ja no l tocara, que passar y pot set vetz, sol que l'home no l regarde. Mas si l'ome lo garda, el es tan senhorilh que cui' esser deceubutz, car esgart d'ome es tan senhoril, e per so el laisa la cassa e cor vas hom e l cofon. E cant hom lo cassa que ve que no s pot defendre e l'aven a fugir, el cobri sas pezadas ab la coa dereire, per so c'om no veya son esclau. E can la leonessa a leonat, el nais mort; e tres jorns lo paire crida e rugis sobre el e fay lo vieure.
- De la mostela. Can la mostela a son mostelon qu'es natz, ela l muda per paor c'om no lo y emble; e si hom lo y men' a mort, ab c'om lo y rendes, ela l revieu. 
- Del calandri. 
Si l calandri porta hom denan un malaute et hom lo geta sul lieg, e lo calandri gara lo malaute en la cara, senhal es de guerir; e si l gira la coa, es senhal de mort.
- Serena canta tan dossamen que tot hom que l'auia, ven vas ley, e non pot estar que no s'adorma; e cant es adormit, ela l met mort. 
- De aspis. 
Aspis es la serp que garda lo basme; e cant hom vol aver del basme, hom lo adormis ab esturmens, e pren hom del basme; e can ve que es enganatz, el se clau la una aurelha ab la coa e freta tan l'autra per terra, tro que tota l'a clauza, per so que non auia los esturmens e velha.
- Del merle. 
Merles noiris hom volontiers; e non canta mas tres mes de l'an, e fa l pus plazen can que auzel que sia.
- De l'huelh de veire. Huelh de veire es un petitet auzel blanc e vert, et a la pus sotil vista que res que sia, que be veiria tras un paret.
- De la talpa.
Talpa no ve, ans a los huelhs desotz lo cuer, e sen pus fort d'autra bestia, e vieu de pura terra.
- Del pluvier. 
Pluvier vieu de pur aire del cel. 
- De la salamandra. 
Salamandra vieu de pur foc; e de son pel fa hom un drap que foc no l pot cremar. 
- De l'eranh. 
Eranh vieu de pur' aiga.
- De la trida. 
Can la trida a sos cadels, e ls cassadors la casson que l volon emblar sos tridos, els meton miralhs per aqui on els van e prendo sos tridos; e cant 
la trida a perdutz sos cadels, ela torna forssenada e sec per esclau los cassadors e troba los miralhs e mira se, et a tal gaug, can se ve, que tota sa dolor pert et aisi s'oblida de sos tridos. 
- De l'unicorn.
Hunicorn es la pus salvatja bestia que sia, que non es res que l'auzes 
esperar, ab un corn que a sul cap; et a ta gran plazer de flairor de pieuzela e de verginitat que, cant los cassadors lo volo penre, els li meton el pas una pieussela; e can la ve, el s'adorm e sa fauda, et adoncx es pres. 
- De la pantera. La pantera a tan dous ale e tan be flairan, que tot' autra bestia, pueys que l'a vista, no s vol d'ela partir, tro qu'es morta, per la flairor de l'ale.
- De las gruas. Gruas an tal natura que s'ajuston en grans tropels; e lur natura fa las trop dormir, e la una fay la garda, can las autras dormo; e per tal que la garda no s'adorma, ela met a sos pes de petitas peiretas, per tal que non puesca estar ferma, car lur natura es que dormon en pes.

grulles que se aguantáen sobre una pota, com solen fé cuan dormen

- Del paon. 
Paon, tota la garda que a, es en regardar sa coa.
- De l'argus. 
Argus es homs que a cen huelhs, e dorm de dos en dos huelhs, et enaisi velha tostemps. 
- De la randola. 
Randola, qui trazia los huelhs a sos randolos e ls y tornava, la maire los 
fay revezer; e no manja ni pais mas en volans, e non a paor d'auzel de cassa.
- Del pellica.
Pellicans es us auzel que ama mot sos poletz; e cant sos pols lo senton venir, els baton lurs alas e donon ne al pellican per los huelhs; e l  pellican es tan ergulhos e de tal natura que totz los aussi; e cant ve que son mortz, el a gran dol e leva l'ala et ab lo bec obri son costat et arroza ls de son sanc, e tornon vieus. 
- Del castor.
Lo castors es una bestia que a un membre que porta medecina, e per aco lo cassa hom; e can ve c'om lo cassa, a gran paor de mort e sap que per lo membr' es cassatz, c'aital es sa natura; et el lo pren ab las dens et arraba lo s e laissa l cazer el sol, e ls cassadors venon aprop e, can vezon lo membre, prenon lo e laisso l anar; enpero d'an en an remet lo membre. 

ASCUMA, junta, presidente, Joaquín Monclús, garbier; Cobeitos, Cubitos; ceu, seu, sebo, sagí

- Del pic. 
Pic a aital natura que fai son nis en albre cavat, e cant hom li tapa son nis ab que que sia, el va per una erba e toca lo n, e tantost es hubert.
- De l'erisso. 
Erisso a tal natura que se met en las grans bartas et en las grans rodas d'espinas que no l puesca hom penre, que per totas partz ponh; e garda que sia en loc pres de pomier, que dins de la barta puesca manjar. 
- De la cocodrilla. 
Cocodrilha es una bestia mala; e can ve hom, ela l devora tot, e cant lo a manjat, ela lo plora totz los temps que vieu. Et estalva se que una serp, que a nom idre, ven vas la cocodrilla e fa se adormitz; e can la cocodrilla ve que l'idres dorm, ela l devora en un morcel; e can lo idre ve qu'es el ventre de la cocodrilla, el li trauca los costatz e va fora gauzens, e la cocodrilla mor.

baturro, aragonés, Calaseit, Calaceite, Lacoste : sargantana o fardacho

- De l'idre. 
Idre es una serp que, cant hom li talha una testa, el ne met doas; e d'aquel idre s'a paor la cocodrilla. 
- De la vibra.
Can la vibra vol aver paria de sa par, el met son cap en la boca bayan de 
la femela; e la femela estrenh li tan fort lo bec e l cap al mascle que 
mantenen mor; e la femela reman prenhs de doas vibras, mascle e feme; e can devon naysser, els salhon per l'esquina, e la maire mor; et enaisi el mon non son mas dos. 
- De la simia.
La simia fay dos simos; e cant hom la cassa, ela met sel que mens ama sul col, e tenga se, si s vol; e sel que mays ama, lo maior, met entre sos bras, e fug ab dos pes. E cant ve que non li val re, per tal que puesca mielhs fugir ab catre pes, ela laissa sel que mays ama, e fug s'en ab lo menor.

jueves, 22 de octubre de 2026

A, Nachet, Nachet, Nachet. Cansoneta (Ignacio Sorolla Vidal)


Ay, Nachet, Nachet, Nachet.


Cansoneta leu e plana,
farai eu de mo Nachet,
qu'es d'engan farsitz e ples.
A, Nachet, Nachet, Nachet,
d'engans etz farsitz e ples.

Nachet, ben aion las peiras
a Melgurs de pres Someiras,
on perdetz de las denz très; 
ni ten dan que las primeiras
i son e no i paron ges.
A, Nachet, Nachet, Nachet,
d'engans etz farsitz e ples.

Del bratz no us pretz una figa,
que cabrella par de biga
e portatz lo mal estes;
obs i auria ortiga
que l nervi vos estendes.
A, Nachet, Nachet, Nachet,
d'engans etz farsitz e ples.

gardar se deu totas ves,
com que s'ane de clar dia,
de noit ab vos non an ges.
A, Nachet, Nachet, Nachet,
d'engans etz farsitz e ples.

Nachet, ben es fols qui s vana
c'ab vos tenga meliana,
meins de braias de cort ves,
et anc fils de cristiana
peior costuma no mes.
A, Nachet, Nachet, Nachet,
d'engans etz farsitz e ples.


Eixecacóduls, haciendo escuela, Moncho, pedrolo, piedra, roca

domingo, 20 de septiembre de 2026

Vita, Vida, Via, Viu, Vieu, Vivamen, Viure, Vieure, Sobreviure, Vianda, Vivenda, Vital, Vidal - Reviscolar

Vita, Vida, Via, s. f., vie.

Tan quan la vida m' er durans.

B. de Ventadour: Pel dols chant.

Autant que la vie me sera durant.

Exercitat en vida activa.

V. et Vert., fol. 83.

Exercé à vie active.

- Nourriture.

No pusquan prendre aucuna pecunia,... mas... receban la vita tant solamen.

Statuts de Provence. Bomy, p. 42.

Qu'ils ne puissent prendre aucun argent,... mais... qu'ils reçoivent la vie tant seulement.

- Histoire, biographie.

De motz martyrs, trobam en lurs vidas que se alegravon els turments.

(chap. De mols martirs, trobam a les seues vides (biografíes) que se alegraben als (dels) tormens o suplissis.)

V. et Vert., fol. 65.

Touchant de nombreux martyrs, nous trouvons dans leurs vies qu'ils se réjouissaient dans les tourments.

- Conduite.

Ben es totz hom d' avol vida,

Qu' en joy non a son estatge.

B. de Ventadour: La doussa votz.

Bien est tout homme de mauvaise vie, qui en joie n'a pas son séjour.

Loc. Ben venran a vita eterna.

Bertrand de Born: Greu m' es.

Bien ils viendront à vie éternelle.

Viure en carn, e non seguir ni sentir la passion de la carn, non es vida terrenal, mays celestial. V. et Vert., fol. 94.

Vivre en chair, et ne pas suivre ni sentir la passion de la chair, ce n'est pas vie terrestre, mais céleste.

Li dona Dieus esperit de vida. Liv. de Sydrac, fol. 92.

Lui donne Dieu esprit de vie.

Recebra la corona de vida que Dieus promes. Trad. de Bède, fol. 21.

Recevra la couronne de vie que Dieu promit.

Fontana de vida perdurabla. V. et Vert., fol. 99.

(chap. Fon de vida perdurable : eterna. Vore: Artur Quintana Font.)

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

Fontaine de vie éternelle.

Cellui perdei c' a ma vida,

E 'n serai totz jorns marrida.

Azalais de Porcairagues: Ar em al.

Je perdis celui qui a ma vie, et j'en serai toujours marrie.

Per Dieu, En bacalar truan,

Non podetz la vida portar.

Roman de Jaufre, fol. 49.

Par Dieu, seigneur bachelier misérable, vous ne pouvez la vie porter.

Adv. comp. Ieu no voill qu' a mort ni a vida

La nostra amors sia partida.

Un Troubadour Anonyme: Seinor vos que.

Je ne veux qu'à mort ni à vie le notre amour soit séparé.

Tot quant avem ni adenant aurem a vida et a mort.

Tit. du XIIe siècle. DOAT, t. CXXXIV, fol. 23.

Tout ce que nous avons et désormais aurons à vie et à mort.

Ieu no 'n partray a ma vida.

P. Raimond de Toulouse: Pos lo prims.

Je ne m'en séparerai de ma vie.

Lo malfachor que, a sa vida,

Fetz penitentia complida.

V. de S. Honorat.

Le malfaiteur qui, à (durant) sa vie, fit pénitence accomplie.

Jorn de lor vida sai n' auran membransa.

P. Lanfranc de Pistoie: Valens senher.

Jour de leur vie ici ils en auront souvenance.

Ja, al jorn de ma via,

No serai d' autra jauzire.

Augier: Per vos belha.

Jamais, au jour de ma vie, je ne serai d'une autre joyeux.

Voyez Menar, Frug.

CAT. ESP. PORT. Vida. IT. Vita. (chap. Vida, vides; Vore: La Vita Christi en llengua valensiana, editat per mí; vidorra, vidorres.)

Vita Christi de la Reuerent Abb´adl´atínta. (la t está damún de la radera a. pareix un muixó. (Abbadessa de la Trinitat)

2. Viu, Vieu, adj., lat. vivus, vif, vivant.

Pueis un cabri viu escorjatz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Puis un chevreau vif écorchez.

L' enfans lur rent qu' es vieus e sans. V. de S. Honorat.

Il leur rend l'enfant qui est vif et sain.

Donacion entre vius. Tit. de 1468. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 37.

(chap. Donassió entre vius.)

Donation entre vifs.

Loc. Ja per ren vius no m' accossegria. 

Le Moine de Montaudon: Aissi cum cel.

Jamais pour rien vivant il ne m'atteindrait.

- Jaillissant, sortant de source.

Fon d' aigua viva corren. Cant. de S. Augustin.

(chap. Fon d'aigua viva corrén o correnta). 

Fontaine d'eau vive courante.

- Ardent, enflammé.

Tenia la viva brasa. V. de S. Honorat.

Tenait la vive braise.

Subst. Ar l' ai tocat al viu, qu' ieu dic cantan 

Ver de sos caitiviers.

Sordel: Sel que m.

Maintenant je l'ai touché au vif, vu qu'en chantant je dis vrai de ses misères.

CAT. Viu. ESP. PORT. IT. Vivo. (chap. Viu, vius, viva, vives; vivet, com lo mote del meu amic Luis Giner de Fransa - Beseit, vivets, viveta, vivetes.)


3. Vivamen, adv., vivement.

Taing s' esfortz tot jorn plus vivamen.

Aimeri de Peguilain: Qui be s.

Il convient qu'il s'efforce toujours plus vivement.

CAT. Vivament. ESP. PORT. IT. Vivamente. (chap. Vivamen, exactamen com en ocsitá.)


4. Viure, Vieure, v., lat. vivere, vivre, exister.

Ja Dieus no m do pueis viure lonjamen.

Arnaud de Marueil: Aissi cum selh.

Que jamais Dieu ne me donne ensuite de vivre longuement.

Viu de beutat ses pars.

Paulet de Marseille: Ges pels croys.

Elle existe sans pareille en beauté.

- Se conduire, se comporter.

Drechura fay home viure drechurieyramen entre las gens. V. et Vert., fol. 48.

Droiture fait vivre l'homme droitement entre les gens.

Que visquesso honestament coma bos religios. Philomena.

(chap. Que vixqueren (vigueren) honestamen com a bons religiosos.)

Qu'ils vécussent honnêtement comme de bons religieux.

Papa de Roma, Francisco, cardenal Omella, Queretes, Cretas

- Manger, se repaître.

La formitz que si trebalha en estiu per aver so que vieu en ivern.

Liv. de Sydrac, fol. 69.

La fourmi qui se tourmente en été pour avoir ce qu'elle mange en hiver.

Prov. Apren a ben morir, si vols ben viure. V. et Vert., fol. 27.

(chap. Adeprén a morí be, si vols viure be.)

Apprends à bien mourir, si tu veux bien vivre.

Exclam. Viva sant Honorat! V. de S. Honorat.

(chap. ¡Viva san Honorat! En valensiá : vixca Sant Vicent Ferrer.)

Vive saint Honorat!

Tot lo poble cridet:... Viva, viva lo rey!

(chap. Tot lo poble va cridá: … ¡viva, viva lo rey!)

Hist. de la Bible en provençal, fol. 37.

Tout le peuple cria:... Vive, vive le roi! 

Substantiv. Las! e viures que m val?

B. de Ventadour: Lo gens temps.

Malheureux! et le vivre que me vaut-il?

Part. prés. El frug es tan belhs e tan bos

Que, qui 'l culhira ben e gen,

Totz temps aura vida viven.

P. Cardinal: Dels quatre caps.

Le fruit est si beau et si bon que, qui le cueillera bien et gentiment, aura (en) tout temps vie vivante.

Subst. Possezidors de la terra dels vivens. V. et Vert., fol. 58.

(chap. Posseedós de la terra dels vivens - vius.)

Possesseurs de la terre des vivants.

Adv. comp.

No m do ja Dieus nul be a mon viven,

S' ieu ja per re de vos amar mi tuelh.

Arnaud de Marueil: Us jois.

Que jamais Dieu ne me donne nul bien de mon vivant, si jamais pour rien je cesse de vous aimer.

Farai o al mieu viven,

Que d' al res non sui amaire.

Rambaud d'Orange: Non chant per.

Je le ferai à mon vivant (durant ma vie), parce que d'autre chose je ne suis pas amant.

Ieu non ai poder ni talen

Qu' ieu m' en parta de mon viven.

Pons de Capdueil: S' anc fis ni dis.

Je n'ai pouvoir ni désir que je m'en sépare de mon vivant.

ANC. FR. A la fin cil qui viveront, 

Ce dit la lestre, sauf seront.

Si je vif demain jusqu'à none.

Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 285, et t. III, p. 104.

Voyez Gabar, Dol.

CAT. Viurer. ESP. Vivir. PORT. Viver. IT. Vivere. (chap. Viure : vic o vixgo o vixco, vius, viu, vivim, viviu, viuen; vixcut, vixcuts, vixcuda, vixcudes; viuré; viuría; si yo vixquera o viguera.)


5. Sobreviure, v., lat. supervivere, survivre.

Aquell que sobreviu deu tener castetat en estamen de veuvetat.

(chap. Aquell que sobreviu deu tindre castidat en estamén (estat) de viudedat.)

V. et Vert., fol. 93.

Celui qui survit doit tenir chasteté en état de veuvage.

Part. prés. subst. Pagat al... sobrevivent.

(chap. Pagat al... supervivén o sobrevivén.)

Tit. de 1310. DOAT, t. XV, fol. 222.

Payé au... survivant.

CAT. Sobreviurir. ESP. Sobrevivir. PORT. Sobreviver. IT. Sopravvivere.

(chap. Sobreviure : sobrevic o sobrevixgo o sobrevixco, sobrevius, sobreviu, sobrevivim, sobreviviu, sobreviuen; sobrevixcut, sobrevixcuts, sobrevixcuda, sobrevixcudes; sobreviuré; sobreviuría; si yo sobrevixquera o sobreviguera.)


6. Vianda, s. f., nourriture, aliment, pâture, mets, proie.

Dans la basse latinité, le mot vivanda avait cette acception:

Excepto vivanda et fodro, quod iter agentibus necessaria sunt.

Baluz., Capit. reg. franc., an. 803, t. 1, col. 399.

La sieua vianda era

Pans et aygua tot dia.

V. de S. Honorat.

(chap. La seua vianda (minjá) ere pa y aigua cada día : tots los díes.)

La sienne nourriture était du pain et de l'eau toujours.

E 'l cors es sai vianda dels lombricx.

P. Cardinal: D' un sirventes.

Et le corps est ici pâture des vers.

Cum so viandas faytas de froment cueyt am aigua e ris.

(chap. Com són viandes (alimens) fetes de formén (blat tardá) cuit en aigua y arrós.)

Trad. d'Albucasis, fol. 56.

Comme sont aliments faits de froment cuit avec eau et riz.

Voluptat... en viandas et assaboramens. Eluc. delas propr., fol. 115.

Volupté... en aliments et saveurs.

Fig. Essenhamens e pretz e cortezia

Trobon en vos lurs obs e lur vianda.

Perdigon: Aissi cum selh.

Éducation et mérite et courtoisie trouvent en vous leur besoin et leur nourriture.

Ce mot, d'abord employé généralement pour toute sorte de nourriture, n'a servi dans la suite qu'à désigner la chair des animaux, qu'on a appelée viande; cependant les troubadours en firent parfois usage dans ce sens. 

Carnicería , Ginesa Gil, Beceite, Beseit, llenguañissa, longaniza

Als frairis donava viandas e peysson,

Segon que s trobava.

V. de S. Honorat.

Aux souffreteux il donnait viandes et poisson, selon qu'il se trouvait.

CAT. ESP. PORT. Vianda. (chap. Vianda, viandes; minjá, minjás; alimén, alimens.)


7. Vivenda, s. f., nourriture.

Als grans et als menors

Voill donar lor vivenda.

Giraud de Salignac: Esparviers.

Aux grands et aux moindres je veux donner leur nourriture.

Pétrarque a employé ce mot dans le sens général de nourriture:

La mensa ingombra

Di povere vivande

Simili a quelle ghiande.

Petrarca, canz. IX.

IT. Vivanda.


8. Vital, Vidal, adj., lat. vitalis, vital, pour la vie.

Aquil vida es vidals, e no mortals. Trad. de Bède, fol. 82.

Cette vie est vitale, et non mortelle.

Es dit pels phizicias esperit vital. Eluc. de las propr., fol. 20.

Est dit par les médecins esprit vital.

E 'l bes sia tals

Que tos temps sia vidals. 

G. Riquier: Be m volgra.

Et que le bien soit tel qu'en tout temps il soit pour la vie.

ANC. FR. O bois vital qui la vie à tous donne.

La Boderie, Hymnes ecclés., fol. 42.

CAT. ESP. PORT. Vital. IT. Vitale. (chap. Vital, vitals; Vidal es un apellit, per ejemple de Ignacio Sorolla Vidal, Nacho Vidal, Silvia Dilla Vidal.
A Beseit, Daniel Vidal. Vore la foto en lo seu burro Moreno.)

Daniel Vidal con Moreno, carretera de Valdarrores

9. Vitailla, Vitalha, Vitoalha, s. f., victuaille, nourriture.

D' una vert rana faitz vitailla.

Deudes de Prades, Auz. cass.

D'une raine verte faites victuaille.

rana, ranes, granota, granotes; raneta, ranetes; granoteta, granotetes

La vitalha que i era, pan e vi e froment. Guillaume de Tudela.

La victuaille qui y était, pain et vin et froment.

L' enfant no pren nulha vitoalha. V. de S. Honorat. 

L'enfant ne prend nulle nourriture.

ANC. FR. Çaiens a poi car, vin et blé,

Pain, besquit et autre vitaille.

Roman du Renart, t. IV, p. 268.

CAT. ESP. Vitualla. PORT. Vitualha, victualha. IT. Vittuaglia, vittovaglia. 

(chap. Vitualla, vitualles.)

10. Victual, adj., lat. victualis, alimentaire.

Lo blat, vi, mercadieras, et autras causas victuals.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. CXXV, fol. 98.

Le blé, vin, marchandises, et autres choses alimentaires.


11. Vivatz, Viatz, adv., vite, vivement, promptement.

Si 'l deu far, fassa 'l socors vivatz.

Lanfranc Cigala: Si mos chanz.

S'il doit le faire, qu'il lui fasse secours promptement.

Al prince, lor segnor, o manderon vivatz. V. de S. Honorat.

Au prince, leur seigneur, ils le mandèrent promptement. 

Viatz ve e viatz vai.

B. de Ventadour: E manht genh.

Vite il vient et vite il va.

E 'l vida es breus, e la mortz ven viatz.

Sordel: Qui se membra.

Et la vie est courte, et la mort vient promptement.

Adv. comp.

Eu, quan venc vas vos, en vau de cors

Tost e viatz.

Pistoleta: Sens e sabers.

Moi, quand je viens vers vous, j'en vais à la course tôt et vite.

ANC. FR. Si m'amenés vias Renart,

Si ert pendus à une bart.

Lors prist Ysengrins à issir

Apriès Orguel tost et vias.

Roman du Renart, t. IV, p. 154 et 146.

Voyez Tost.

12. Vivacitat, s. f., lat. vivacitatem, vivacité, activité, vigueur.

Granda vivacitat. Eluc. de las propr., fol. 65.

Grande vivacité.

CAT. Vivacitat. ESP. Vivacidad. PORT. Vivacidade. IT. Vivacità, vivacitate, vivacitade. (chap. Vivassidat, vivassidats, casi com la que seguix:)


13. Vivassedat, s. f., vivacité.

Ab tota vivassedat o acochamen anon. Regla de S. Benezeg, fol. 53.

Qu'avec toute vivacité du promptitude ils aillent.


14. Vivassamen, adv., vivement, promptement, rapidement.

Mandatz nos o vivassamen. Roman de Jaufre, fol. 121.

Mandez-nous cela vivement.

IT. Vivacemente. 


15. Vivasseiramens, Vivassieyramen, adv., rapidement, vivement.

Cant el se tornava tost e vivasseiramens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Quand il se tournait tôt et vivement.

Volem pervenir vivassieyramen ad aquela celestial auteza.

Regla de S. Benezeg, fol. 23.

Nous voulons parvenir rapidement à cette céleste hauteur.


16. Vivacier, Viacier, adj., vif, prompt, pétulant, ardent, empressé, alerte, 

rapide.

Cest nos fai vivaciers e leugiers e bordens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Celui-ci nous fait vifs et légers et sautants.

Ferms e vivaciers

D' encausar heretjia sia tos cossiriers.

Izarn: Diguas me tu.

Que ferme et ardent à poursuivre l'hérésie soit ton penser.

Part, es bestia sobre viaciera. Eluc. de las propr., fol. 256.

Léopard, c'est bête très alerte.

Deu haver so joyos e alegre per dansar, no pero ta lonc coma vers ni chansos, mas 1 petit plus viacier. Leys d'amors, fol. 40.

Doit avoir son joyeux et gai pour danser, non pourtant si long comme vers ou chanson, mais un peu plus vif.

17. Viassament, Viassamens, adv., vitement, promptement, vivement.

Viassament lh' anet un basto aportar. Roman de Fierabras, v. 2065.

Vitement il lui alla un bâton apporter.

Ab tant veus 1 messatge que venc viassamens. Guillaume de Tudela.

En même temps vous voilà un message qui vint vitement.

Adv. comp. La osts va al pertrait tost e viassamens. Guillaume de Tudela.

L'armée va au convoi tôt et vivement.


18. Viacerament, adv., promptement, vivement.

Que tan viacerament fa tremer et movre la lengua. Eluc. de las propr., fol. 44.

Qui si vivement fait trembler et mouvoir la langue.

19. Vivificacio, s. f., lat. vivificatio, vivification.

Sa perfiecha formacio et vivificacio. Eluc. de las propr., fol. 68.

Sa parfaite formation et vivification.

CAT. Vivificació. ESP. Vivificación. PORT. Vivificação. IT. Vivificazione. 

(chap. Vivificassió, vivificassions.)

20. Vivifiar, Vivificar, v., lat. vivificare, vivifier.

Vivifia l' arma, e auci lo cors. Trad. de Bède, fol. 53.

(chap. Vivifique l'alma, y mate lo cos.) 

Vivifie l'âme, et occit le corps.

Lo conservara, e lo vivificara. V. et Vert., fol. 82.

(chap. Lo conservará, y lo vivificará.)

Le conservera, et le vivifiera.

Part. prés. Arma,...

... es esperitz

Vivificans cors humanal.

Brev. d'amor, fol. 53.

L'âme,... c'est esprit vivifant corps humain.

CAT. ESP. PORT. Vivificar. IT. Vivificare. (chap. Vivificá : vivifico, vivifiques, vivifique, vivifiquem o vivificam, vivifiquéu o vivificáu, vivifiquen; vivificat, vivificats, vivificada, vivificades; vivificaré; vivificaría; si yo vivificara.)

21. Vivificatiu, adj., vivifique, confortatif, propre à vivifier.

Es vivificativa, quar es dels esperits restaurativa. Eluc. de las propr., fol. 24.

Elle est vivifique, car elle est des esprits restaurative.

CAT. Vivificatiu. ESP. PORT. IT. Vivificativo. (chap. Vivificatiu, vivificatius,  vivificativa, vivificatives; vivificadó, vivificadós, vivificadora, vivificadores.)

22. Vitamen, adv., vitement, rapidement. 

El deissendra vitamen.

(chap. Ell dessendrá (baixará) rápidamen, a escape.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Il descendra vitement.

ANC. IT. Vistamente andarono incontro al loro campione.

Cento Novelle antiche, 92.


23. Avivar, Avidar, v., aviver, animer, vivifier.

Erbas e plantas aviva. Brev. d'amor, fol. 38.

Herbes et plantes elle vivifie.

Homes et angels avida. Leys d'amors, fol. 136.

Hommes et anges anime.

Fig. Vostre pretz vers aviva 

Lur lauzor.

P. Bremon Ricas Novas: Be volgra.

Votre mérite vrai vivifie leur louange.

L' arditz, on pretz s' aviva,

Sap gen sa valor enansar.

T. d'une Dame et de Rofin: Rofin.

Le courageux, où mérite se vivifie, sait gentiment sa valeur avancer.

- Enflammer, allumer.

Per lo vent de follas paraulas, aviva soven et ensent lo diable fuoc de luxuria.

V. et Vert., fol. 84.

Par le vent de folles paroles, le diable avive souvent et enflamme le feu de luxure.

ANC. FR. Mès ce que l'en les garde plus...

Fet lor amor plus aviver.

Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 330.

CAT. ESP. PORT. Avivar. IT. Avivare. (chap. Avivá - lo foc -, animá, vivificá.)

24. Covivens, adj., bon vivant.

L' efan que nayssera er covivens. Calendrier provençal.

L'enfant qui naîtra sera bon vivant.


25. Revidacio, s. f., nouvelle vie, renaissance.

Es temps de revidacio, quar aybres et autras cauzas que semlan mortas en yvern, en aquest temps revidon. Eluc. de las propr., fol. 128.

C'est temps de nouvelle vie, car les arbres et autres choses qui semblent mortes en hiver, dans ce temps revivent.


26. Revivar, Revidar, Revisdar, v., raviver, ranimer, revivre.

Don me pot leu, mort, revivar.

B. de Ventadour: Quan lo.

Dont, mort, il me peut facilement raviver.

Fig. Aybres... en aquest temps revidon. Eluc. de las propr., fol. 128.

(chap. Abres (albres)... an este tems reviuen.)

Arbres... en ce temps ils revivent.

Part. pas. Toquet sus lo pietz lo mort,

E dix: Femna, aias conort,

Que veti ton fill revisdat.

Trad. d'un Évang. apocr.

Toucha le mort sur la poitrine, et dit: Femme, aie courage, vu que te voilà ton fils ressuscité.

IT. Ravvivare. (ESP. Revivir, reanimar, resucitar.)


27. Reviure, v., lat. revivere, revivre, ressusciter.

Cent vetz muer lo jorn de dolor,

E reviu de joy autras cen.

B. de Ventadour: Non es meravilla.

Cent fois je meurs le jour de douleur, et je revis de joie autres cent.

Motz amicxs del rei Pepi... revisquero. Cat. dels apost. de Roma, fol. 99.

De nombreux amis du roi Pepin... ressuscitèrent. 

Molhatz d' oli, moro,... mas per vinagre revido. Eluc. de las propr., fol. 262.

Mouillés d'huile, ils meurent,... mais par vinaigre ils revivent.

Fig. Nais proeza e reviu.

Arnaud de Marueil: Razos es.

Naît prouesse et revit.

- Ranimer, raviver.

E m reviu e m rejovenis.

(chap. Y me reviu (reviscole, reanime) y me rejuvenix o rejovenix.)

R. Vidal de Bezaudun: Bel m' es.

Et me ravive et me rajeunit.

Fig. Un joy m confort e m reviu.

Arnaud de Cotignac: Lo vers comens.

Une joie me réconforte et me ranime.

Part. pas. Per mort es vida reviscuda. Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Par mort est vie ravivée.

CAT. Reviurer. ESP. Revivir. PORT. Reviver. IT. Rivivere. (chap. Reviure; torná a la vida; reviscolá, reviscolás; reanimá; resusitá.)

28. Reviscolar, v., ressusciter, revivre.

Mas can lo mandamen fon vengut, lo peccatz reviscolet.

(chap. Pero cuan lo manamén va vindre (va sé vingut), lo pecat va reviscolá.)

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Romains.

Mais quand le commandement fut venu, le péché ressuscita.

Reviscola per calor. Eluc. de las propr., fol. 147.

Revit par chaleur.

(chap. Reviscolá, reviscolás : yo me reviscolo, reviscoles, reviscole per caló, reviscolem o reviscolam, reviscoléu o reviscoláu, reviscolen; reviscolat, reviscolats, reviscolada, reviscolades; reviscolaré; reviscolaría; si yo reviscolara.)

sábado, 12 de septiembre de 2026

Vil, Vilh, Vilmen, Viltat, Viutat, Vilatge, Vilhura, Vileza - Sobrevil

Vil, Vilh, adj., lat. vilis, vil, bas, méprisable.
Sias humils e non vils. V. de S. Honorat.
Sois modeste et non vil.
- En parlant du bas prix des marchandises.
Compron al plus vil pretz que podon. V. et Vert., fol. 17.
(chap. Compren al mes vil preu que poden; al preu mes baix.)

Ignacio Sorolla Vidal, Natxo Sorolla Vidal; Sias humils e non vils. V. de S. Honorat.

Ils achètent au plus vil prix qu'ils peuvent.
Fig. Amors es cara, et ieu soi vils.
Guillaume de Cabestaing: Er vey que.
Amour est précieux, et je suis vil.
- Ordinaire, commun, à la portée de tous.
Leu chansoneta e vilh.
Giraud de Borneil: Leu chansoneta.
Chansonnette légère et commune.
En rima vil e plana.
Rambaud d'Orange: A mon vers. 
En rime commune et simple.
- Vite, rapide, léger.
Vils plus que cabrol ni sers.
Giraud de Borneil: Quan lo freitz.
Rapide plus que chevreuil et cerf.
Loc. Tal ren ten hom vil, qu' es prezans.
G. Faidit: Tant ai sufert.
Telle chose on tient (pour) vile, qui est ayant du prix.
Adv. comp. Mos bos digs non esvila,
N' ieu no los dic en vil.
Mes bons propos elle n'avilit pas, et je ne les dis pas par mépris.
Elha m respos tost e vil,
Cossi fos dona de castelh.
Guillaume d'Autpoul: L' autr' ier.
Elle me répondit tôt et vite, comme si elle fût dame de château.
CAT. ESP. PORT. Vil. IT. Vile. (chap. Vil, vils. Dona de castelh o castell o château es igual castellana com catalana.)

La rosada del matí, rosades; châtelain, catalán, català, catalá, catalan, castell, castellán, castellano, castlà, castla,

2. Vilmen, adv., vilement, bassement.
Vilmen, ses tot dever.
G. Riquier: El nom de.
Vilement, sans aucun devoir.
Prov. Qui ama vilmen si eis vilzis.
Guillaume de Montagnagout: Non an.
Qui aime vilement s'avilit lui-même.
ANC. FR.
Le tirèrent arrière plus vilment d'un garçon.
Roman de..., Bibl. du R., Ms. 7188.
CAT. Vilment. ESP. PORT. IT. Vilmente. (chap. Vilmen.)

3. Viltat, Viutat, s. f., lat. vilitatem, bassesse, indignité, grossièreté.
Perdet per viutat l' ardimen e la forsa. V. de Bertrand de Born.
Il perdit par bassesse la hardiesse et la force.
Non dissesses folia ni viutat. 
G. Rainols d'Apt: Auzir cugei.
Que vous ne dissiez folie ni grossièreté.
- Abondance, avilissement, en parlant du bas prix des choses.
Assatz es viltatz
De condugz e de blatz.
P. Cardinal: Selh jorn.
Il est assez avilissement de vivres et de blés.
Fig. De razo atruep mout gran viutat.
Folquet de Romans: Quan lo dous.
De raison je trouve moult grand avilissement.
Prov. Anc grans viutat no fo dieutatz.
T. de Lignaure et de Giraud de Borneil: Ara m platz.
Oncques grande abondance ne fut richesse.
ANC. CAT. Viltat. IT. Viltà, viltate, viltade. (chap. Vildat, vildats; vilesa, vileses; baixesa, baixeses; indignidat, indignidats; grossería, grosseríes; villanía, villaníes.)

4. Vilatge, s. m., vilenie, grossièreté.
Molt fara gran vilatge, s' el m' evais. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 4.
Il fera moult grande vilenie, s'il m'attaque.
ANC. FR. 
Sire, por Dieu merci, trop m'avez en viltage. Romancero françois, p. 23.

5. Vilhura, s. f., bassesse, mépris.
Dona, ges vilhura
Non ai. 
G. Riquier: D' Astarac.
Dame, point de mépris je n'ai.

6. Vileza, s. f., bassesse, avilissement, opprobre.
Peccat de luxuria, e neys contra natura, que es gran vileza.
V. et Vert., fol. 91.
Péché de luxure, et même contre nature, qui est grand avilissement.
Loc. So tenian a gran vileza. V. de S. Honorat.
Ils tenaient cela à grand avilissement.
CAT. Vilesa. ESP. PORT. Vileza. IT. Vilezza. (chap. Vilesa, vileses. No confondre o confundí en Vileda.)

Puigdemont, Vileda I de Cataluña

7. Vilzimen, s. m., avilissement.
Darai tals dos c' al sobrier vilzimen,
Que pretz a pres, done restauramen.
T. de G. Riquier et d'Henri: Senh' En Enric.
Je donnerai tels dons de manière qu'à l'extrême avilissement, que le mérite a pris, je donne restauration.
Adv. comp. A deshonor viven,
Ditz hom, per vilzimen.
G. Riquier: El nom del.
A déshonneur ils vivent, dit-on, par avilissement.

8. Vilzir, Veuzir, v., avilir, abaisser, ravaler.
Eu, per ver, vey dregz delir,
E merces e pretz veuzir.
G. Anelier de Toulouse: Ar farai.
Pour vrai, je vois détruire droit, et merci et mérite avilir.
Part. pas. Es punitz e damnatz
E vilzitz pels peccatz
D' alcu son ancessor.
Nat de Mons: Al bon rey.
Est puni et condamné et avili pour les péchés d'aucun son ancêtre.
IT. Vilire. 

9. Vilificar, v., avilir.
Mot se vilifica qui servis a tan vil senhor, co es son ventre.
V. et Vert., fol. 101.
Moult s'avilit qui sert à si vil seigneur, comme est son ventre.
PORT. Vilificar. IT. Vilificare.

10. Viltenensa, s. f., mépris, opprobre, dédain.
En viltenensa
An tot bon pretz mes.
B. Arnaud de Montcuc: Er can li.
En mépris ils ont tout bon mérite mis.
ANC. FR. Por nos soffri assez viltance. Fabl. et cont. anc., t. I, p. 281.
ANC. ESP. Viltanza.

11. Viltener, v., tenir à mépris, avilir, mépriser.
No us o pogron blasmar ni viltener. 
Aimeri de Peguilain: Destreitz cochatz.
Ne vous le purent reprocher ni tenir à mépris.
Part. pas. Er es tant viltengut sai
E blasmat.
G. Riquier: Qui m disses.
Maintenant il est tant méprisé ici et blâmé.

12. Avilament, Anveliamen, s. m., avilissement.
Aqui fo dels Judeus tan gran avilamentz.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Là fut des Juifs si grand avilissement.
Un manuscrit porte anveliamens.
ANC. FR.
Che seroit grant reproche et grant avillement.
Poëme d'Hugues Capet, fol. 15.

13. Avilir, Avilsir, Aveuzir, v., avilir, outrager, abaisser, s'avilir.
Qui ten car so que l' avilis.
Arnaud de Marueil: Cui que.
Qui tient cher ce qui l'avilit.
Fig. Intelligencia de Sainta Escriptura avilsira, si fos aperta a toz.
Trad. de Bède, fol. 37.
L'intelligence de la Sainte-Écriture s'avilirait, si elle était ouverte à tous.
So don lurs poders s' avil.
R. Vidal de Bezaudun: Entr' el taur.
Ce dont leur pouvoir s'avilit.
Part. pas. Per que m tenc per avilit.
B. Martin: Companho.
C'est pourquoi je me tins pour avili.
ANC. CAT. Avilir. IT. Avvilire.

14. Avilar, v., avilir.
Ben deu sos pretz asordeiar 
Et avilar a quada mes.
Marcabrus: Cortezamens.
Elle doit bien ses mérites souiller et avilir à chaque mois.
Part. pas. Fon proessa mantenguda,... 
Mas aras l' an avilada 
Duc e rei et emperaire.
Marcabrus: Al son. Var.
Prouesse fut maintenue,... mais maintenant l'ont avilie ducs et rois et empereurs.
ANC. FR. Qu'il aidast à la Terre-Sainte
Que gent sarrazinoize avile.
G. Guiart, t. II, p. 50.
La roine mout avila.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. I, p. 271.
Aviler la dignité des dons de Dieu. Œuvres d'Alain Chartier, p. 371.
Ils s'estoient ainsi abbaissez et avilez que d'aller faire la cour aux barbares.
Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de Lysandre.
ANC. CAT. ANC. ESP. Avilar. IT. Avvilare. (chap. Avilá, avilás; avilí, avilís.)

15. Esvilar, v., avilir, abaisser.
Mos bos digs non esvila,
N' ieu no los dic en vil.
Raimond de Miraval: Aissi m.
Mes bons propos elle n'avilit pas, et je ne les dis pas par mépris.

16. Envelzir, Envilezir, Envilizir, v., avilir, outrager.
Ja tan fort no 'l sabrai envelzir
Que 'l vill baron messongier deslial.
Durand de Carpentras: Un sirventes.
Jamais si fort je ne saurai l'avilir que les vils barons menteurs déloyaux.
Per so que la costuma de las armas no se envilizisca. V. et Vert., fol. 102.
Pour cela que la coutume des armes ne s'avilisse pas.
Hom que sa lauzor declara,
L' envilezish.
Leys d'amors, fol. 119.
L'homme qui sa louange proclame, l'avilit.
ESP. PORT. Envilecer.

17. Envilir, Enveillir, v., avilir, outrager.
Part. pas. Sui per lei enveillitz.
Rambaud d'Orange: Brais chans.
Je suis par elle avili.
Ton cors envilit. V. de S. Honorat.
Ton corps avili.
CAT. Envilir. IT. Invilire. (chap. Envilí.)

18. Sobrevil, adj., sur-vil, très vil, extrêmement vil.
En sobrevil servitut. V. et Vert., fol. 58.
En très vile servitude.
(chap. Sobrevil, sobrevils. En sobrevil servitut.)

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica; Sobrevil, adj., sur-vil, très vil, extrêmement vil.