champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Antoni Maria Alcover Sureda (Manacor, 1862-Palma de Mallorca, 1932) fue un religioso, escritor modernista, profesor, lingüista, folclorista y publicista español.
Nació en Santa Cirga, finca situada entre Manacor y Porto Cristo, hijo de labradores acomodados. Tras estudiar latín y cultura clásica se trasladó, a los quince años de edad a Palma para estudiar en su seminario.
Muy rápidamente se dio a conocer como polemista intransigente, puesto que su carácter recio le hizo intervenir en furiosas polémicas.
Su vocación literaria se despertó primero en español, y a partir del 1879 en catalán y mallorquí. A partir de este año inició la tarea de recoger en el mallorquín coloquial de Mallorca las fábulas, que empezó a publicar el 1880 con el pseudónimo de "Jordi d'es Racó". La primera fábula aparece en la revista La Ignorancia. En 1885 publica Contarelles, un recuento de narraciones de tema popular. En 1886 fue ordenado presbítero. Fue vicario de la parroquia de Manacor, y en 1888 obtuvo la cátedra de Historia Eclesiástica del Seminario. Más adelante llegaría a ser vicario general y canónigo de la Sede de Mallorca.
Su obra magna fue el Diccionario Catalán Valenciano Balear, que no vio terminado, y que acabó su colaborador Francesc de Borja Moll.
Fuertemente enfrentado a Pompeu Fabra (Pompeyo) por su gramática de laboratorio, Alcover llegó a afirmar que Fabra había sido uno de los gramáticos más funestos que había tenido jamás la lengua catalana, que había pretendido imponer una ortografía exótica y que había creado un estado de violencia entre los estudiosos del catalán, haciendo de la lengua una bandera de separatismo y de odio contra España.
Entre otros, tuvo el cargo de corresponsal de la Academia de Buenas Letras de Barcelona y mantenedor de los Juegos Florales de Barcelona.
En política fue uno de los principales promotores del partido integrista en Mallorca. Inicialmente dio apoyo al movimiento autonomista de la Solidaridad Catalana. Jodó con la solidaridad catalana, dinero para el proceso, millones de euros que no van a los pobres o enfermos.
No obstante, tras su intensa pelea con el Instituto de Estudios Catalanes y la Liga Regionalista hacia finales de la década de 1910, se opuso al catalanismo político y se hizo maurista.
Su producción literaria, dirigida a la investigación lingüística, la historia, la descripción de costumbres populares, la recogida de materiales folclóricos, cuando no se dedica a la polémica, es de pocos artificios, prosa sin voluntad estética, se reduce a la Recopilación de Rondallas Mallorquinas de Jordi des Racó, algunas biografías, como la Vida abreviada de Santa Catalina Tomassa, una novela de tono costumbrista (Arnau), y los dietarios de sus viajes.
Fue impulsor del Diccionari Català-Valencià-Balear, obra lexicográfica que recoge el conjunto del léxico catalán, mallorquín, valenciano en todos los dialectos y todas las épocas. Los tres son idiomas muy próximos al aragonés y occitano antiguo.
http://dcvb.iec.cat/results.asp
seguramente está más que manipulado, no es como el original, aparece País Valencià, por ejemplo, dudo mucho que Alcover escribiese o dijese País Valencià.
Laínz Fernández, Jesús (2012). Desde Santurce a Bizancio: El poder nacionalizador de las palabras. Encuentro. p. 405. ISBN 978-84-9920-095-8.
Massot i Muntaner, Josep (1985). Antoni M. Alcover i la llengua catalana: II Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 49. ISBN 84-7202-745-7.
Mayurqa, n.º 23. Universitat de les Illes Balears. 1990-96. p. 112.
https://web.archive.org/web/20010814220339/http://www.terra.es/personal6/scabello/cope1.htm Además de describir el fenómeno de la popularidad de los programas de radio incluye un catálogo de las Rondallas publicadas y las grabaciones.
http://rondalles.uib.es/ Biblioteca virtual de la Universidad de les Illes Balears dedicada a las Rondallas Mallorquinas
Josep Massot Muntaner, nascut a Palma el 1941, es va llicenciar en Filologia romànica a la Universitat de Barcelona i és monjo de Montserrat des de 1962. Des de 1971 dirigeix les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. És director també de les revistes Serra d’Or, Randa i Llengua i Literatura, i codirector de la Catalan Historical Review. És membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, vicepresident de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, i responsable de publicacions de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Ha publicat una seixantena de llibres i més de mil articles, pròlegs i ressenyes extenses sobre temes de llengua, literatura i història dels inexistents Països Catalans. És doctor honoris causa per la Universitat de ses Illes Balears i ha rebut un bon nombre de premis, entre els quals destaca el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, l’any 2012.
Els inicis del Diccionari català-valencià-balear a través de l'espistolari d'A. M. Alcover i F. de B. Moll amb J. Calveras (Textos i Estudis de Cultura Catalana)
Narcís Iglésias Franch
El Diccionari català-valencià-balear i les seves fonts bibliogràfiques (Biblioteca Miquel dels Sants Oliver)
Obrar, v., lat. operare, ouvrer, opérer, travailler, ouvrager.
Prepausan en lur cor que morissan enan
Que obressan la festa. V. de S. Honorat.
Proposent dans leur coeur qu'ils mourussent avant qu'ils ouvrassent la fête.
Lo fust s' obra per lo fer. Liv. de Sydrac, fol. 81.
Le bois s' ouvrage par le fer.
Fig. Obri e lim
Motz de valor.
A. Daniel: Chanson.
Je travaille et lime mots de valeur.
Si no so sanas tas pessas,
Obras a ton dampnamen.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Si ne sont saines tes pensées, tu travailles à ta damnation.
Vers paires Dieus, ...
Faitz nos obrar tals obras ab crezensa
Qu' entr' els gueritz trobem ab vos guirensa.
G. Riquier: Fortz guerra.
Vrai père Dieu,... faites-nous ouvrer telles œuvres avec croyance, qu'entre les préservés nous trouvions avec vous refuge.
Part. prés. Obrant e fazent de sas artz. V. de S. Honorat.
Travaillant et faisant de (pratiquant) ses arts.
Part. pas. Qui vi las peyras entailladas,
D' anticas figuras obradas.
V. de S. Honorat.
Qui vit les pierres entaillées, d'antiques figures ouvragées.
Copas obradas meravelosament. Philomena.
Coupes ouvragées merveilleusement.
CAT. ESP. PORT. Obrar. IT. Operare. (chap. Obrá: obro, obres, obre, obrem u obram, obréu u obráu, obren; obrat, obrats, obrada, obrades; operá: opero, operes, opere, operem u operam, operéu u operáu, operen; operat, operats, operada, operades. Sinónim de traballá o treballá, cuan se referix a pedres, escultures, joyes, etc.)
2. Obra, s. f., lat. opera, oeuvre, ouvrage, action.
Erguelhs non es sinon obra d' aranha.
P. Vidal: Quor qu' om.
Orgueil n'est sinon ouvrage d'araignée.
Obras servils que podon esser fachas els autres jorns ferials.
(chap. Obres servils que poden sé fetes als atres díes ferials : festius, de festa.)
V. et Vert., fol. 89.
Œuvres serviles qui peuvent être faites aux autres jours fériaux.
Fig. Se deu hom gardar de obras de peccat.
Las VI obras de misericordia. V. et Vert., fol. 2 et 96.
(chap. Les sis (6) obres de misericordia. Recordéu que, en ocsitá, tan los articuls com los noms, com los adjetivos se solíen escriure en A:
las obras. Per supost, passabe lo mateix al dialecte catalá, inclús después de la gramática de laboratoris Pompeyo Fabra, escrita en llengua castellana per als semi analfabetos catalans que la teníen que lligí. La mayoría de los que se consideren catalanoparlans no han lligit ni una página de aquell llibre, com a mol del que va fé después lo IEC pera despistá e intentá apartás del ocsitá, castellá, fransés, sense conseguíu.)
On doit se garder d' œuvres de péché.
Les six œuvres de miséricorde.
Loc. A las obras pareis
Qu' el vol tant pretz e tant (') bon' aventura.
Bertrand de Born: Nostre Senher.
Aux œuvres il paraît qu'il veut tant gloire et tant bonne aventure.
Proverb. Qui fai deslial obra,
Segon c' a servit, o cobra.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Qui fait oeuvre déloyale, selon qu'il a mérité, le recouvre.
A l' obra conois hom l' obrier. Brev. d'amor, fol. 81.
A l' oeuvre on connaît l'ouvrier.
CAT. ESP. PORT. Obra. IT. Opera. (chap. Obra, obres.)
3. Obralha, s. f., ouvrage, fabrique.
Ilh son de peior obralha
Que non es lo fers san Launart.
Bertrand de Born: Un sirventes on.
Ils sont de pire fabrique que n'est le fer de saint Léonard.
Aquel om fai furt, qui adobra, en alcuna maniera, la causa d' autrui contra la volontat del senhor. Trad. du Code de Justinien, fol. 54.
Cet homme fait vol, qui façonne, en aucune manière, la chose d'autrui contre la volonté du maître.
Fig. Que lo jutges e l' actors e 'l reus, cadaus d' aquels adobre son offici.
Trad. du Code de Justinien, fol. 13.
Que le juge et le demandeur et le défendeur, chacun de ceux-là exerce son office.
IT. Adoperare. (chap. Adobá se fée aná antigamen en lo sentit de prepará. Avui en día sol se diu cuan se fique algún alimén en adobo, en espessies, o be colgat de oli, vinagre, etc. Té que vore en embuchá.)
Obstant, adj., lat. obstantem, obstant, qui s'oppose, qui fait obstacle. Adv. comp. Non obstant l' appellation.
Fors Beaérn (: Fors de Béarn, Fuero de Bearne), p. 1073.
Non-obstant l'appellation.
CAT. Obstant. ESP. PORT. IT. Obstante.
(chap. Obstán, obstans : que se opose, que fa obstácul; ob + stantem. Sempre lo fem aná en no dabán: no obstán : sense fé obstácul.
Yo soc una persona que se opose, que fa obstácul a consevol idiota que parle o escriu sense sabé de qué. Ma mare va naixe a Alustante, Guadalajara, Castilla la Mancha; mon pare a Beseit, Teruel, Aragó.
Lo dit leguat era obstinat. Chronique des Albigeois, col. 9 et 15.
Les avait trouvés grandement obstinés.
Ledit légat était obstiné.
CAT. ESP. PORT. Obstinar. IT. Ostinare.
(chap. Obstiná, obstinás : sé tossut en contra, ficás en contra: yo me obstino, obstines, obstine, obstinem u obstinam, obstinéu u obstináu, obstinen; obstinat, obstinats, obstinada, obstinades: tossut, tossuts, tossuda, tossudes.)
(chap. Foradá, fé un forat, dos forats; foradat, foradats, foradada, foradades; forado, forades, forade, foradem o foradam, foradéu o foradáu, foraden. Si yo tinguera una barrina, cuáns caps de catalanistes foradaría.)
2. Perforacio, s. f., lat. perforatio, perforation, trou.
Dens alcunas vetz prendo perforacio, autras vetz rupcio.
(chap. Les dens algunes vegades prenen perforassió (se queren), datres vegades ruptura: se trenquen, se chafen.)
Eluc. de las propr., fol. 43.
Les dents quelquefois prennent perforation, d'autres fois rupture.
Am perforacio ampla. Trad. d'Albucasis, fol. 33.
Avec perforation ample.
PORT. Perforação. IT. Perforazione. (ESP. Perforación. Chap. perforassió, perforassions; v. perforá, foradá, fé forats, excavá, esgarrapá, etc.)
3. Perforador, s. m., qui perfore, opérateur.
Entro qu' el perforador venga ad aquela peyra.
(chap. Hasta que 'l perforadó (foradadó) vingue (arribo) an aquella pedra.)
Trad. d'Albucasis, fol. 32.
Jusqu'à ce que l' opérateur vienne à cette pierre.
4. Perforatiu, adj., perforatif, propre à perforer.
De las partidas que han mestier de perforacio... perforativa.
Eluc. de las propr., fol. 19.
Perforative... des parties qui ont besoin de perforation.
(chap. Perforatiu com un puntero de la Liebherr, un kango, un taladro, perforatius, perforativa com una barrina o broca o tacha o agulla, perforatives.)
5. Perforar, v., lat. perforare, perforer, percer.
(chap. Forn, forns; forné, fornés, fornera, forneres; fornejá: coure lo pa y datres alimens al forn, com los cocs, casquetes, mantecats, carquiñols, amelats, rosques de Pascua, etc, etc.)
3. Fornatz, Fornas, s. f., lat. fornax, fournaise.
Cum l'aurs s'afina en la fornatz.
G. Faidit: Chant e deport.
Comme l'or s'épure dans la fournaise.
Fornas ont ardon las armas de purgatori. V. et Vert., fol. 28.
(chap. Calderes aon se cremen les almes del purgatori.)
Fournaise où brûlent les âmes de purgatoire.
ANC. ESP. En medio del infierno fumea un fornaz.
(chap. Al mich del infern fumege una caldera.)
Poema de Alexandro, cop. 2248.
Jacie en paz el ninno en media la fornaz.
Milagros de Nuestra Señora, cop. 366.
CAT. Fornal. ESP. MOD. Hornaza. PORT. Fornalha. IT. Fornace.
4. Fornada, s. f., fournée.
Una olada de braza de la premera fornada.
(chap. Una ollada, calderada, topinada de brasa de la primera fornada.)
Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 130.
Une potée de braise de la première fournée.
CAT. Fornada. ESP. Hornada. PORT. Fornada. IT. Fornata. (chap. Fornada, fornades: una tongada del forn, lo que cap a dins del forn.)
5. Fornatge, Fornague, s. m., fournage.
Tres deniers... de fornatge.
(chap. Tres dinés... de fornache; dret que se pagabe per fé aná lo forn, que ere normalmén de los siñós. Lo rey solíe resservás uns cuans forns, a part de datres possessions.)
Tit. de 1254. DOAT, t. CXV, fol. 91.
Trois deniers... de fournage.
La tersa part de totz fornatges... Per aquesta part d' aquestz fornatges.
Tit. de 1229. Arch. du Roy, J. 323.
La troisième partie de tous fournages... Pour cette partie de ces fournages.
Deu donar mandagues e fornagues.
Tit. de 1204. Arch. du Roy., J. 320.
Doit donner mandages et fournages.
ESP. Hornage. (N. E. Con la ortografía actual: hornaje, derecho que se pagaba por usar el horno de un señor.)
6. Fornilha, s. f., chauffée de four, la quantité de bois nécessaire pour chauffer un four une fois.
La fornilha a son pa cozer de guaric e de castain.
Cartulaire du Bugue, fol. 28.
La chauffée de four en chêne et en châtaignier pour cuire son pain.
7. Fornaria, s. f., fournerie, lieu où sont les fours.
La fornaria de la dicha vila. Tit. de 1270. Arch. du Roy., J. 4.
(chap. La fornaria de la dita vila. Puesto aon están los forns. Tamé ñabíen forns apartats de les viles, als monasteris o convens, alqueríes, aldees, cases apartades, pero se controlaben y se teníe que pagá.)
12. Fornicador, s. m., lat. fornicator, fornicateur.
Deus damnara los fornicadors.
(chap. Deu condenará als fornicadós rojos, com los de la Ascuma.)
Trad. de Bède, fol. 40.
Dieu damnera les fornicateurs.
CAT. ESP. PORT. Fornicador. IT. Fornicatore. (chap. fornicadó com Artur Quintana Font, fornicadós com los de Clarió, fornicadora com Carmen Junyent, fornicadores com les asqueroses de la CUP.)
13. Fornicadre, s. m., fornicateur.
Toz fornicadres es no nedes.
(chap. Tot fornicadó no es puro, llimpio; nedes : net : nedea en valensiá es la puresa, la llimpiesa.)
Trad. de Bède, fol. 44.
Tout fornicateur est non pur.
14. Fornicairitz, s. f., fornicatrice.
Adject. Filhs de femna fornicairitz. Brev. d'amor, fol. 131.
(chap. Fill de femella, dona, fornicadora. Com sa mare de Pedro Saputo no estabe casada cuan lo va tindre, se li díe la pupila, la pubilla, pero no ere virgen. Sol María va conservá la virginidat al tindre a Jesús, nostre Siñó.)
15. Fornicar, Fornigar, v., lat. fornicare, forniquer.
Ben deffent la ley velha fornigar. La nobla Leyczon.
(chap. Be prohibix la ley vella fornicá. Tos recomano lligí la nobla Leyczon, y los atres textos del Vaud, a Suiza, Vaudois. Són del 1100 y anteriós. Consevol que parlo catalá los hauríe de entendre, si no fore per la manipulassió de la seua llengua, sobre tot después de Pompeyo Fabra y dels que li van maná fé la gramática, que va escriure en castellá. Después lo IEC va corre a féla en catalá normatiu.)
(chap. Aixina com se sen (s' aulore) la pudó del femé.)
P. Cardinal: Anc no vi.
Ainsi comme on sent puanteur de fumier.
ANC. FR. Du coc racunte ki munta
Sour un femier, è si grata.
Marie de France, t. II, p. 62.
Soit en palès, soit en femier.
Roman de la Rose, v. 5911.
CAT. Femer.
4. Femorie, Fomorie, s. m., fumier.
Per so femories no pudo en yvern.
Pudor d'alh escantish pudor de fomories.
Eluc. de las propr., fol. 268.
Pour cela fumiers ne puent pas en hiver.
Puanteur d'ail éteint puanteur de fumier.
5. Femoras, s. m., tas de fumier.
Coma I gran femoras vil et aterrit que non gieta sinon ortigas.
V. et Vert., fol. 95.
Comme un grand tas de fumier vil et terreux qui ne produit sinon orties.
6. Femadura, s. f., engrais.
Fems a femaduras. Eluc. de las propr., fol. 234.
Fumier à engrais.
7. Femar, v., fumer.
Part. pas. Milgranier amar femat de fems porci.
(chap. Mangrané amarc femat de fem de gorrino, porc: ESP. porcino.)
Eluc. de las propr., fol. 196.
Grenadier amer fumé de fumier de porc.
De la terra no femada. Cout. de Condom.
(chap. De la terra no femada: abonada.)
De la terre non fumée.
CAT. Femar. (chap. Femá (escampá fem): femo, femes, feme, femem o femam, feméu o femáu, femen; femat, femats, femada, femades; fematé, fematés, fematera, femateres : los que buscaben per les cases y carrés les sobres, lo fem, de la gen, normalmén la rica. Hau de lligí “el femater” (en castellá) de Vicente Blasco Ibáñez.)
Feme, s. f., lat. femina, femelle, femme.
Li feme son desiron.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Les femelles sont désireuses.
Adj. L'efan mascle o feme.
(chap. Lo chiquet mascle o femella : la chiqueta.)
Izarn: Diguas me tu.
L'enfant mâle ou femelle.
2. Femna, Femena, s. f., lat. femina, femme.
Ni hom ni femna, homes ni femnas. Tit. de 1059.
Si homme ni femme, hommes ni femmes.
Dis mal de las femnas e d'amor. V. de Marcabrus.
Dit mal des femmes et d'amour.
De home sout e de femenas veuvas.
(chap. De home solt (solté) y de femelles viudes.)
V. et Vert., fol. 18.
D'homme libre et de femmes veuves.
Non deu forsar vezoa o alcuna femena de penre marit.
Statuts de Montpellier de 1204.
Ne doit forcer veuve ou aucune femme de prendre mari.
ANC. ESP.
A esta buena femna quitala d' est dolor.
(MOD. A esta buena mujer quítala, líbrala de este dolor.)
V. de S. Domingo de Silos, cop. 301.
Una femna flaquiella è prennada.
(MOD. Una mujer débil, debililla, flaquilla, y preñada.)
Milagros de Nuestra Señora, cop. 437.
ANC. CAT. Femna, fembra. ESP. MOD. Hembra.
PORT. Femea (chap. Femella, femelles). IT. Femina, femmina. (ESP. Fémina.)
3. Femenege, s. m., chaleur, appétit de la femelle pour le mâle.
Li feme son desiron,
E 'l femeneges si 'lls destrenh.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Les femelles sont désireuses, et la chaleur ainsi les presse.
4. Femel, adj., féminin.
Fig. Lo vers dey far en tal rima,
Mascl' e femel, que ben rim.
Gavaudan le Vieux: Lo vers dey.
Je dois faire le vers en telle rime, masculine et féminine, qui rime bien.
Son masculinas o femelas.
(chap. Són masculines o femenines. Se referix a les paraules, y a les rimes que se féen en estes paraules al antic chapurriau.)