champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Es columnista en el diario La Vanguardia y es o ha sido colaboradora o tertuliana de programas radiofónicos y televisivos como Julia en la onda, 8 al día o La noria. Fue miembro del Consejo Asesor para la Transición Nacional, un organismo adscrito al Departamento de la Presidencia de la Generalidad creado en 2013 para asesorar sobre el proceso de independencia de Cataluña.
Militante y dirigente de Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) en su carrera política, y tras su abandono de la formación siendo una de las cabezas visibles del Partit per la Independència, Rahola se autodefinió en 2006 como «de izquierda».
Fue calificada como «periodista de izquierda» en 2004, aunque se ha señalado más recientemente su acercamiento a posiciones de la centro-derechista Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).
También ha sido miembro de múltiples comisiones parlamentarias, entre ellas la comisión de exteriores.
En 1996 abandonó ERC para fundar, junto a Àngel Colom y Joan Laporta, el Partit per la Independència (PI), que no obtuvo representación parlamentaria. Tras el fracaso político del PI abandonó la política activa para volver al periodismo y la escritura.
Desde 2013 fue miembro del Consejo Asesor para la Transición Nacional, órgano de la Generalitat encargado de preparar una consulta por la independencia de Cataluña, butifarréndum , hasta que éste fue suprimido el 27 de octubre de 2017 por el gobierno de España en aplicación del artículo 155 de la Constitución española.
Además, hasta 2003 fue directora de la Fundación Acta, para la difusión del pensamiento y el debate. Como periodista, estuvo en diversos conflictos como la guerra entre Etiopía y Eritrea, la guerra de los Balcanes, la primera guerra del Golfo (desde Jerusalén), la caída del muro de Berlín, el asalto al Parlamento Ruso y el proceso de independencia de los países bálticos.
Ha sido colaboradora en varios programas de televisión como Els Matins de TV3 y 8 al día de 8tv, en ambos con Josep Cuní o Crónicas Marcianas, La noria y Sábado Deluxe de Telecinco. En la radio presentó Vis à vis, programa de entrevistas -exclusivamente a hombres- que se emitió en Ona Catalana de 2000 a 2003 y que en 2006 se adaptó a la televisión para emitirse por BTV.
Desde 2007 colabora en el programa de radio Julia en la Onda en Onda Cero, con Julia Otero, en el que da su opinión sobre diversos temas, entre los que se cuentan el nacionalismo catalán, los derechos de la mujer y el conflicto árabe-israelí. Respecto a este último tema, su posicionamiento a favor de Israel y sus críticas hacia determinados aspectos del islam la ha llevado a recibir críticas en varios medios, algunos de ellos de tendencia islámica.
Ha dado conferencias en Universidades de Argentina, Colombia, Brasil, México, Costa Rica, Israel, Perú y Chile. También las ha dado en diversas ciudades norteamericanas, entre ellas Miami, San Diego, Palm Beach, así como en Puerto Rico, en el Palacio Legislativo de Uruguay y en Panamá, donde Jordi Pujol llevaba calerons.
Diversos familiares se han dedicado a la política. Uno de ellos, Pedro Rahola, fue dirigente de la Lliga Catalana, diputado, senador, ministro sucesivamente de Marina y sin cartera en los últimos gobiernos del bienio radical-cedista durante la Segunda República y amigo de Francisco Cambó. Otro, Frederic Rahola, fue el primer Síndico de Agravios (greuges) de Cataluña tras la restauración de la Generalidad. También es familiar de Carles Rahola, intelectual catalán condenado a muerte por el franquismo en 1939. A cualquiera llaman intelectual.
Está casada y tiene tres hijos, dos de ellos adoptados en Barcelona y Siberia respectivamente. Este último no es de raza pura catalana, si conseguís la independencia lo van a mirar con malos ojos.
En 2014 saltó la noticia de que la versión en español de su currículum en su página web personal había estado errado durante varios años, acreditándose en él dos doctorados inexistentes. Espero que Ignacio Sorolla Vidal tenga al menos uno.
Aquell estiu color de vent - Editorial Pòrtic 1983. ISBN 84-7306-208-6
Color de verano - Editorial Pòrtic 1983. ISBN 84-7306-208-6
Aperitiu nocturn - Editorial Pòrtic 1985. ISBN 84-7306-260-4
La qüestió catalana - Editorial Columna 1993. ISBN 84-7809-515-2
Mujer liberada, hombre cabreado - Editorial Planeta 2000 ISBN 84-08-03499-5
Dona alliberada, home emprenyat - Editorial Planeta 2000 ISBN 84-08-03477-4
Carta a mi hijo adoptado - Editorial Planeta 2001 ISBN 84-08-03886-9
L'adopció un acte d'amor - Editorial Columna 2001 ISBN 84-8300-760-6
Carta ao meu filho adoptado - Editorial Ambar 2003 ISBN 972-43-0654-2
Historia de Ada - Editorial RandomHouse Mondadori 2002 ISBN 84-97590-26-6
3x1: El món actual a través de 3 generacions - Editoral Plaza & Janes 2003 ISBN 84-01-38626-8
Catalunya, any zero -Editorial Ara llibres 2004 ISBN 84-96201-16-3
A favor de Israel -Editorial Certeza (2005) ISBN 84-96219-20-8
Atrapados en la discordia: conversaciones sobre el conflicto Israel-Palestina -Editorial Destino (2009) ISBN 978-84-2334-169-6
La máscara del rey Arturo -Editorial RBA libros (2010) ISBN 978-84-9867-817-8
La República Islámica de España -Editorial RBA libros (2011). ISBN 978-84-9867-986-1
El carrer de l'embut Editorial RBA libros (2013). ISBN 978-84-826-4629-9
En la misma entrevista se muestra crítica con «la izquierda antimoderna, reaccionaria y antisemita que se enamoró de Stalin y de Castro y que ahora está enamorada de Chávez» y afirma que «combate a la izquierda que siempre se enamora de monstruos»
Biografía.
González Cuevas, 2010, p. 12.
Congreso de los Diputados (ed.). «Ficha de Pilar Rahola en la V Legislatura».
Congreso de los Diputados (ed.). «Ficha de Pilar Rahola en la VI Legislatura».
directe.cat, ed. (3 de diciembre de 2012). «La Vanguardia propugna la dimissió de Mas» (en catalán).
«Pilar Rahola: "La ONU actúa como esclava del mundo islámico"». La Nación.com. 4 de octubre de 2006. Consultado el 15 de enero de 2014.
Perednik, 2004, p. 5.
del Cañuelo, 2013, p. 7.
Moreras, Jordi (2012). «Country surveys: Spain (páginas 545-562)». Yearbook of Muslims in Europe, Volumen 4 (en inglés). (editado por Jørgen S. Nielsen, Samim Akgönül, Ahmet Alibasi y Egdunas Racius). BRILL. pp. 560-561. ISBN 9004225218.
Vi un flum mot espaventable, el cal a motas bestias diablessas.
Revelatio de las Penas dels inferns.
Je vis un fleuve moult épouvantable, dans lequel a beaucoup de bêtes diablesses.
ESP. Diablo (diablesa). IT. Diavolo.
3. Diablia, s. f., diablerie, enfer.
Fai diablia
Peior que negun raubaire.
P. Cardinal: Qui ve gran.
Fait diablerie pire qu'aucun voleur.
Si 'l me vol metre en la diablia,
Ieu li dirai: Senher, merce, no sia;
Qu'el mal segle trebaliey totz mos ans.
P. Cardinal: Un sirventes.
S'il me veut mettre en enfer, je lui dirai: Seigneur, merci, que ce ne soit pas; vu que je me tourmentai dans le méchant siècle toute ma vie.
ANC. FR. Mais ançois fist grant deablie.
Roman du Renart, t. IV, p. 291.
Dunc par les regnes en i ot tanz
Que trop en sordeit diablies.
B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 80.
ESP. Diablura. PORT. Diabrura. IT. Diavoleria. (chap. diablura, diablures.)
4. Diabolic, adj., lat. diabolicus, diabolique.
Per movament diabolic. Doctrine des Vaudois.
Par mouvement diabolique.
CAT. Diabolic. ESP. (diabólico) PORT. IT. Diabolico. (chap. diabólic.)
5. Diablal, adj., diabolique.
Mas es terrenals e bestials e diablals.
Trad. de l'Épître de S. Jacques.
Mais est terrestre et bestial et diabolique.
6. Diabolical, adj., diabolique.
Unas gens diabolicals, so es semblans a diable.
Leys d'amors, fol. 142.
Unes gens diaboliques, c'est-à-dire semblables au diable.
7. Endiablar, v., endiabler.
Part. pas. Cant es tan grands malignes e tan endiablatz que non tem a far gran malignitat... Aytals gens endiabladas fan trop de mal.
V. et Vert., fol. 16 et 14.
Quand il est tellement grand méchant et tellement endiablé qu'il ne craint pas de faire grande méchanceté...
Telles gens endiablées font beaucoup de mal.
CAT. ANC. ESP. Endiablar. PORT. Endiabrar. IT. Indiavolare. (chap. endiablá; endiablat, endiablats (com los de La Portellada), endiablada, endiablades; endemoniat, endemoniats, endemoniada, endemoniades.)
8. Diantre, s. m., diantre, diable.
Deu hom dire yssamen diables, dyantres en tres sillabas.
Leys d'amors, fol. 6.
On doit dire également diable, diantre en trois syllabes.
CAT. ESP. Diantre.
Diacre, Diague, s. m., lat. diaconus, diacre.
Diacre et subdiacre.
(chap. ESP. Diácono y subdiácono.)
Tit. de 1535. DOAT, t. XC, fol. 210.
Diacre et sous-diacre.
Per me o pel diague que m'estara de latz.
Izarn: Diguas me tu.
Par moi ou par le diacre qui me sera à côté.
CAT. Diaca. ESP. (diácono) PORT. IT. Diacono.
2. Archidiaque, Arquidiaque, Ardiaque, s. m., lat. archidiaconus, archidiacre.
So testimones... P. de Tribas, archidiaques de Rodes.
(chap. Són testimonis... P. de Tribas, archidiácono de Rodes.)
Tit. de 1208, Hist. de Languedoc, t. III, pr., col. 210.
Sont témoins... P. de Tribas, archidiacre de Rodès.
Demandet a son arquidiaque.
V. et Vert., fol. 75.
Demanda à son archidiacre.
Almornier, archipreire,
Ardiaque, presbot. (presbot : prebost)
G. Riquier: Pus Dieu.
Aumôniers, archiprêtres, archidiacres, prévôts.
CAT. Ardiaca. ESP. Arcediano. PORT. Arcediago. IT. Arcidiacono. (chap. archidiácono.)
3. Arquediaguenat, s. m., lat. archidiaconatus, archidiaconat.
La honor del arquediaguenat.
Tit. de 1206. DOAT, t. CV, fol. 163.
L'honneur de l' archidiaconat.
CAT. Ardiaconat. ESP. Arcedianato. PORT. Arcediagado. IT. Arcidiaconato. (chap. archidiaconat.)
4. Subdiacre, Sobdiague, s. m., sous-diacre.
Diacre e subdiacre.
Tit. de 1535. DOAT, t. XC, fol. 210.
Diacre et sous-diacre.
Lo VI estamen hont hom deu gardar castetat es de clergues adordenatz, sobdyagues, dyagues e capellas e prelatz... sobdiague, diague e capella.
V. et Vert., fol. 96 et 5.
Le sixième état où on doit garder chasteté est de clercs ordonnés, sous-diacres, diacres et prêtres et prélats... Sous-diacre, diacre et prêtre.
CAT. Subdiaca. ESP. Subdiácono. PORT. Suddiacono. IT. Soddiacono, suddiacono.
Diadema, Dyadema, s. f., lat. diadema, diadème.
Li donec sa corona, que s'apelava diadema.
(chap. Li va doná sa corona, que se díe diadema.)
L'Arbre de Batalhas, fol. 11.
Lui donna sa couronne, qui s'appelait diadème.
Meiro una dyadema a son cap. Cat. dels apost. de Roma, fol. 113.
Mirent un diadème à sa tête.
CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Diadema.
Diafan, adj., du gr. *, diaphane.
I lampea... diafana. Lett. de preste Jean à Frédéric, fol. 44.
Une lampe... diaphane.
CAT. ESP. (diáfano) PORT. IT. Diafano.
Dialectica, s. f., lat. dialectica, dialectique.
Per dialectica sai molt razonablamens
Apauzar e respondre.
P. de Corbiac: El nom de.
Par dialectique je sais moult raisonnablement apposer et répondre.
CAT. ESP. (chap. dialéctica) PORT. Dialectica. IT. Dialettica.
Diarria, Dyarria, s. f., lat. diarrhoea, diarrhée.
Dyarria es simple cors de ventre... Greviat... per... diarria.
Eluc. de las propr., fol. 94 et 54.
Diarrhée est simple cours de ventre... Affecté... par... diarrhée.
CAT. ESP. PORT. IT. Diarrea. (chap. diarrea, diarrees; cagarrina, cagarrines, está escargarsat, escargarsats, escagarsada, escargarsades.)
2. Dyasretic, adj., diarrhétique.
Tremor dita cardiaca... ha doas especias: una es dita dyasretica, so es a dire aperitiva, quar totz temps es ab apericio dels pors.
Eluc. de las propr., fol. 87.
Le tremblement dit cardiaque... a deux espèces: une est dite diarrhétique, c'est-à-dire apéritive, car toujours elle est avec ouverture des pores.
Diaspe, Diaspre, s. m., diaspre, sorte d'étoffe précieuse.
Dans la basse latinité, diasprus a indiqué panni pretiosioris speciem; on trouve aussi diaspra.
Tunica de diaspra alba.
Tit. de 1218. Du Cange, t. II, col. 1470.
Tug harsso foro de jaspe
E la sotz cela d'un diaspe.
P. Vidal: Lai on cobra.
Tous arçons furent de jaspe et la housse de diaspre.
Un diaspre vestic que lutz e flameya.
Roman de Fierabras, v. 4355.
Il revêtit un diaspre qui luit et flamboie.
ANC. FR. D'un bon diaspre frésé menuement
Estoit couvers. Roman de Gaydon. Du Cange, t. II, col. 1470.
Dic, s. m., digue, rempart.
Tan que si no fos N Albricx
El marques, que es tos dicx,
Nulhs hom no t' alberguaria.
Hugues de Saint-Cyr: Messonget.
Tellement que si ne fut le seigneur Albéric le marquis, qui est ton rempart, personne ne t'hébergerait.
ESP. PORT. Dique. IT. Diga. (chap. dique, muro de pantano.)
Dictar, Ditar, v., lat. dictare, dicter, enseigner, composer.
Dans le prologue de la loi salique, on lit:
“Dictaverunt salicam legem proceres ipsius gentis qui tunc temporis apud eamdem erant rectores.”
Eccard, dans son commentaire, s'explique en ces termes:
“Verbum vero dictare hic adhibetur, pro componere et in scripto referre.”
Marculfe, dans la préface de ses Formules, dit:
“Viros eloquentissimos ac rhetores et ad dictandum peritos.”
L'allemand a conservé dichten, faire des vers, etc. (N. E. Dichter : poeta.)
El dicta et jutja si que tug l'an entes.
Guillaume de Tudela.
Il dicte et décide tellement que tous l'ont entendu.
VII notaris, liqual lhi ajudavo a escrire quant el dictava.
(N. E. Esta frase la tendría que comparar un aragonés catalanista alucinado - Javiercico Giralt Latorre, profesor de la universidad de Zaragoza, nido de ratas catalanistas con muy poquica letra, - con los textos notariales que ha seleccionado de archivos del Matarraña, por ejemplo Fuentespalda.
En chapurriau se escriu: Set notaris, los cuals li ajudaben a escriure cuan ell dictabe.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 23.
Sept notaires, lesquels lui aidaient à écrire quand il dictait.
Giraud de Calanso
Que dictet la chanso.
G. Riquier: Als subtils.
Giraud de Calanson qui composa la chanson.
Substantiv. Non es maistres bos
Per sol dictar apellatz,
Si 'ls faitz no fai cabalos.
G. Riquier: Cristian.
Il n'est pas appelé bon maître à cause du seul enseigner, s'il ne fait pas des actions distinguées.
Part. prés. De sapiencia anava en ditan. Poëme sur Boèce.
J'allais composant sur la sagesse.
- Ordonner.
Segon que dicto et mando. Eluc. de las propr., fol. 9.
(chap. Segons lo que dicten y manen.)
Selon ce qu'ils ordonnent et commandent.
ANC. FR. M'aviez fait entendre que si j'entreprenois dicter en vers françois la vie de la glorieuse vierge sainte Catherine, vous y prendriez bien plaisir. F. P. Crespet, Vie de sainte Catherine.
Il vaut trop mieux en un lieu solitaire,
En champs, en bois pleins d'arbres et de fleurs,
Aller dicter les plaisirs ou les pleurs
Que l'on reçoit de sa dame chérie.
C. Marot, t. 1, p. 328.
L'art de dictier et de fère chansons, balades, etc.
Eustache Deschamps, p. 261.
CAT. ESP. PORT. Dictar. IT. Dittare. (chap. dictá: dicto, dictes, dicte, dictem o dictam, dictéu o dictáu, dicten; dictat, dictats, dictada, dictades. Cuan lo mestre dicte y tú has de escriure, diém lo dictado.)
2. Dictat, s. m., composition, oeuvre d'imagination.
En autres dictatz
Qu'avem desus nomnatz.
G. Riquier: Sitot s' es.
En d'autres compositions que nous avons dessus nommées.
Calque bel dictat
Gent e be maistrat.
G. Riquier: Si m fos.
Quelque belle composition agréable et bien arrangée.
Car greu pot hom de bas loc belhs dictatz
Far, per que m suy tant aut enamoratz.
Izarn Marquis: S'ieu fos.
Car difficilement on peut faire belles compositions de bas lieu, c'est pourquoi je me suis épris si haut.
- Jugement, décision.
Per cuy nostre dictatz
Er vist et entendutz.
Nat de Mons: Al bon rey.
Par qui notre jugement sera vu et entendu.
Falsat non ay lo dictat.
T. de G. Riquier, de Caudelet et de Michel: A 'N Miquel.
Je n'ai pas faussé le jugement.
A ditz als autres: Entendetz est dictat. Guillaume de Tudela.
Il a dit aux autres: Entendez cette décision.
ANC. FR. Dist assés bien, en son ditié,
Que veut amis, ce veut l'amie...
Rimez en ai, é fait ditié.
Marie de France, t. 1, p. 492 et 44.
J'ay escouté
Et bien noté
Vostre musique,
Dont le dicté
N'a pas esté
Fort autentique.
Blason des faulces amours, p. 221.
PORT. (ESP.) Dictado. IT. Dittato.
3. Dictamen, s. m., jugement, opinion.
Anc tant durs sofismes ni tan clus dictamens
No foron ditz ni fait, ni tant grans sobresens.
Guillaume de Tudela.
Jamais si durs sophismes, ni si aveugles jugements, ni si grands contresens ne furent dits ni faits.
- Ordre, commandement.
Per lor emperi e dictamen... No fan lors operacios per emperi de voluntat ni segon dictamen de razo. Eluc. de las propr., fol. 9 et 23.
Par leur puissance et commandement... Ne font leurs opérations par empire de volonté ni selon l'ordre de raison.
CAT. ESP. Dictamen. PORT. Dictame. IT. Dettamento.
4. Dictayre, Dictador, s. m., auteur, compositeur.
L'entendemen del dictayre. Leys d'amors, fol. 21.
L'entendement de l'auteur.
Li subtil dictador e trobador.
Leys d'amors, La Loubère, p. 13.
Les subtils auteurs et troubadours.
- Prôneur.
De far l'obra son trop li dictador
De drechura, e pauc li fazedor.
G. Riquier: Jamais non er.
Les prôneurs de faire l'oeuvre de droiture sont nombreux, et peu les faiseurs.
Tenez à la diète l'oiseau qui se jette volontiers en l'eau.
La noyrissa deu tener dieta convenient. Eluc. de las propr., fol. 68.
La nourrice doit tenir diète convenable.
Fig. Mas d'una ren vau trop doptan,
Si m fai trop dieta tenir...
... Paor ai l'arma s'en an.
P. Raimond de Toulouse: Enquera m vau.
Mais je vais redoutant beaucoup une chose, si elle me fait beaucoup tenir la diète... J'ai peur que l'âme ne s'en aille.
CAT. ESP. PORT. IT. Dieta.
Digerir, Degerir, v., digerere, digérer.
So plus... durs per digerir... Manja fer e 'l digerish.
(chap. Són mes... dus per a digerí... Minge ferro y lo digerix o paíx. Com veéu, la provensal fée aná sh : x : digerish, convertish, y tamé digeris : que se escriuríe en chapurriau digerís : digerix.)
Fig. La calor del solelh... digeris la humor et convertish la en dossor.
Eluc. de las propr., fol. 277, 148 et 129.
Sont plus... durs pour digérer... Elle mange le fer et le digère.
Fig. La chaleur du soleil... digère l'humeur et la convertit en douceur. Part. pas. Que la vianda sia degerida en l'estomac.
Trad. d'Albucasis, fol. 23.
(chap. Que lo minjá sigue digerit al estómec. Vianda significabe minjá en general, nutriens, nourriture, después en fransés signifique carn.)
Que la nourriture soit digérée dans l'estomac.
CAT. ESP. PORT. Digerir. IT. Digerire. (chap. digerí: digerixco o digerixgo, digerixes, digerix, digerim, digeriu, digerixen; digerit, digerits, digerida, digerides.)
2. Digest, adj., lat. digestus, digéré, rangé par ordre.
Uous d'estruci, d'anet e de pau no so de ta bo noyriment; mas digestz, plus tard se dissolvo; be digestz, mot coforto.
(chap. literal: Ous de avestrús, de pato (ánec, anátida, anátides) y de pavo (pau o pago) no són de tan bon nutrimén; pero digerits, mes tard se desfán; ben digerits, mol conforten.)
Eluc. de las propr., fol. 277.
Oeufs d'autruche, de canard et de paon ne sont d'aussi bonne nourriture; mais digérés, plus tard ils se dissolvent; bien digérés, ils confortent beaucoup.
Fig. Per so proar, ystorias so prestas
Trop may de mil, veras et be digestas.
Palaytz de Savieza.
Pour prouver cela, beaucoup plus de mille histoires sont prêtes, vraies et bien digérées.
ESP. PORT. IT. Digesto. (chap. digerit, digerits, digerida, digerides. v. digerí o paí.)
3. Digestiu, adj., lat. digestivus, digestif.
Maior es l'appetiment que virtuz digestiva... E de frugz plus sopte digestiva. Eluc. de las propr., fol. 74 et 24.
L'appétit est plus grand que la vertu digestive... Et plus rapidement digestive de fruits.
CAT. Digestiu. ESP. PORT. IT. Digestivo. (chap. digestiu, digestius, digestiva, digestives; una copeta d' aiguardén de herbes de Herbés después de minjá es digestiva. Un vermut de Crial de Lledó en sifó de Copet de Valderrobres – Arrufat - antes o abans de diná es digestiu.
Lo fonoll escaldat en un rach de oli es digestiu. Les sopes de timó són digestives. Los pixapins del área metropolitana de Barselona li diuen farigola, y los de Lleida los diuen farigoleros per naixó, perque arrepleguen timó per les cunetes.)
4. Digestible, adj., lat. digestibilem, digestible, facile à digérer.
Uous... lo blanc es plus freg qu'el muiol et mens digestible... Sos poletz so mal digestibles. Eluc. de las propr., fol. 277 et 149.
Oeufs... le blanc est plus froid que le jaune et moins digestible... Ses petits sont mal digestibles.
ESP. Digestible. IT. Digestibile.
5. Digestio, s. f., lat. digestio, digestion.
Per confortar la digestio. Eluc. de las propr., fol. 54.
(chap. Per a confortá la digestió.)
Pour conforter la digestion.
CAT. Digestió. ESP. Digestión. PORT. Digestão. IT. Digestione.
6. Digestibilitat, s. f., digestibilité.
Lur cara de maior digestibilitat.
Eluc. de las propr., fol. 140.
Leur chair de plus grande digestibilité.
7. Indigest, adj., lat. indigestus, indigeste, non digéré.
Be digestz mot coforto et indigestz grevio l'estomach.
Eluc. de las propr., fol. 277.
Bien digérés confortent beaucoup, et non digérés ils chargent l'estomac. CAT. Indigest. ESP. PORT. IT. Indigesto. (chap. no paít, que no u pots paí o digerí.)
8. Indigestio, Endegestio, s. f., lat. indigestio, indigestion.
Per indigestio sobrevenent. Eluc. de las propr., fol. 94.
Par indigestion survenant.
Que endegestios non puescha aver loc.
Regla de S. Benezeg, fol. 50.
Qu'indigestion ne puisse avoir lieu.
CAT. Indigestió. ESP. Indigestión. PORT. Indigestão. IT. Indigestione.
9. Indigestibilitat, s. f., du lat. indigestibilis (indigestibilitatem), indigestibilité.
Ayga... cum sia subtil, appar que non ha indigestibilitat.
Eluc. de las propr., fol. 74.
L'eau... quoique elle soit légère, il paraît qu'elle n'a pas indigestibilité.
IT. Indigestibilità. (ESP. Indigestibilidad.)
Digne, adj., lat. dignus, digne.
Car anc nul hom dignes de merceyar,
Si la us preyet, no i laissetz fadiar.
Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques.
Car jamais homme digne d'obtenir merci, s'il vous la demanda, vous n'y laissâtes manquer.
6. Denhar, Deingnar, Deinar, v., lat. dignari, daigner, accueillir, approuver. Si us plagues que m denhessetz grazir.
Arnaud de Marueil: Si m destrenhetz.
S'il vous plaisait que vous me daignassiez agréer.
Can vi Jaufre, sol no s deina
Movre.
Roman de Jaufre, fol. 56.
(chap. Cuan va vore a Jaufre, no se va digná a moure.)
Quand elle vit Jaufre, seulement elle ne se daigne pas mouvoir.
Per autra que t deing ni te voilla.
A. Daniel: Ans qu'els sims. Var.
Pour autre qui t'accueille et te vueille.
M'a faig dire fols motz qu'ieu non deing.
Rambaud d'Orange: Braitz, chans, quils.
M'a fait dire mots fous que je n'approuve pas.
CAT. ESP. PORT. Dignar. IT. Degnare. (chap. digná, dignás: yo me digno, dignes, digne, dignem o dignam, dignéu o dignáu, dignen. Dignat, dignats, dignada, dignades. No se va digná a diná en mí.)
7. Dignificar, v., remplir de dignité, honorer, dignifier.
Part. pas. Trinitat es nombre plus dignificat, nobilitat, magnificat et a Dieus apropriat. Eluc. de las propr., fol. 3.
Trinité est nombre plus dignifié, ennobli, magnifié et approprié à Dieu. ESP. Dignificar. IT. Degnificare. (chap. dignificá: dignifico, dignifiques, dignifique, dignifiquem o dignificam, dignifiquéu o dignificáu, dignifiquen. Dignificat, dignificats, dignificada, dignificades.)
8. Desdenhos, adj., dédaigneux.
Ome que s fai desdenhos
Lai on non es locs ni sazos.
Le Moine de Montaudon: Amicx Robert.
Homme qui se fait dédaigneux là où il n'y a lieu ni temps.
6. Neclechos, Negligos, adj., lat. neglectus, négligent, paresseux.
Cal que sia 'l preveire forfag o neclechos.
Izarn: Diguas me tu.
Quel que soit le prêtre coupable ou négligent.
Mas ades hom n'es negligos
Vas selh que conoys aziros.
Raimond de Miraval: Delz quatre.
Mais on en est toujours négligent envers celui qu'on connaît colérique.
7. Negligentia, Negligencia, s. f., lat. negligentia, négligence, paresse.
Per la soa negligencia, so es que el non ag tal cura en l' aministrar cum el deg.
Trad. du Code de Justinien, fol. 7.
Par sa négligence, c'est-à-dire qu'il n'eut pas en l'administrer tel soin qu'il devait.
Per emendar las negligentias que hom fa.
V. et Vert., fol. 89.
Pour réparer les négligences qu'on fait.
CAT. ESP. PORT. Negligencia. IT. Negligenzia. (chap. negligensia, negligensies.)
8. Negligensa, s. f., négligence.
Esmende totas las negligensas e los mescapz del autre temps.
Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 25.
Qu'il corrige toutes les négligences et les méchefs de l'autre temps.
IT. Negligenza. (chap. negligensa, negligenses. Si no coneixéu estes paraules es perque ha ñagut molta negligensa o negligensia en lo estudi del chapurriau; pero la cosa está cambián.)
Diluvi, Dulivi, s. m., lat. diluvium, déluge, inondation.
En autompne seran grans diluvis. Calendrier provençal.
(chap. Al otoño ñaurán grans diluvios: grans plogudes, inundassions, creixcudes de aigües. A Beseit només cal vore les riades del octubre.)
En automne seront grandes inondations.
El temps del diluvi... lo dulivi duret sobre la terra XL dias et el carantem dia comtat. Liv. de Sydrac, fol. 3 et 48.
(chap. Lo tems del diluvio (universal)... lo diluvio va durá sobre la terra coranta díes y lo coranta día contat. Carantem (caranten) siríe en chapurriau antic “coranté”; después va aná a regá Carlos Rallo Badet, y va pedre una chapa per a que no li prengueren l'aigua.)
Au temps du déluge... Le déluge dura sur la terre quarante jours et le quarantième jour compté.
ANC. FR. Tout le mont par aighe noia,
Quant le grant deluve envoia.
(N. E. ¿Alguien conoce el río Noia, Anoia? San Saturnino, Sant Sadurní. En francés, noyer es ahogar, inundar.)
Roman de Mahomet, v. 682.
CAT. Diluvi. ESP. PORT. IT. (chap.) Diluvio.
2. Esdilovi, Esdoluvi, s. m., déluge, inondation.
Motz grans plueias et seran esdiluvis. Calendrier provençal.
Moult grandes pluies et seront des inondations.
Noe apres l'esdoluvi. Declaramens de motas demandas.
(chap. Noé después del diluvio (universal). Declaramens de moltes preguntes.)