Yo votaré desde Alemania. Ya ting les papeletes y demés a casa, me arribe per correu.
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
viernes, 23 de enero de 2026
Elecsions pera les Corts de Aragó 2026
Yo votaré desde Alemania. Ya ting les papeletes y demés a casa, me arribe per correu.
lunes, 31 de marzo de 2025
Pilar Rahola, Manuel Valls, Vargas Llosa
Pilar Rahola Martínez (Barcelona, 21 de octubre de 1958) es una filóloga, política, y periodista española, tertuliana radiofónica, y habitual de TV3 y de televisión española de ideología independentista catalana.
Fue diputada por Barcelona en el Congreso dentro del Grupo Parlamentario Mixto entre 1993 y 2000.
wiki

Es columnista en el diario La Vanguardia y es o ha sido colaboradora o tertuliana de programas radiofónicos y televisivos como Julia en la onda, 8 al día o La noria. Fue miembro del Consejo Asesor para la Transición Nacional, un organismo adscrito al Departamento de la Presidencia de la Generalidad creado en 2013 para asesorar sobre el proceso de independencia de Cataluña.
Esquerra Republicana de Catalunya, Partit per la Independència
Militante y dirigente de Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) en su carrera política, y tras su abandono de la formación siendo una de las cabezas visibles del Partit per la Independència, Rahola se autodefinió en 2006 como «de izquierda».
Fue calificada como «periodista de izquierda» en 2004, aunque se ha señalado más recientemente su acercamiento a posiciones de la centro-derechista Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).
Fue autora también en 2010 de la biografía —calificada por analistas críticos con formato «de loa»— de Artur Mas, presidente de CDC, de CiU y de la Generalidad de Cataluña y en la que parte de la crítica señaló en 2010 un «profundo resentimiento» hacia ERC y el tripartito de izquierdas.
Ha sido destacado su papel como «gran amiga del pueblo de Israel».También se la ha caracterizado como «hipercrítica» respecto al mundo Islámico.
Fue la única representante de Esquerra Republicana de Catalunya en el Congreso de los Diputados en la V y VI Legislatura (1993-2000), así como teniente de alcalde de Barcelona.
Formó parte de diversas comisiones de investigación, entre ellas, la comisión Roldán, que investigó el caso más grave de corrupción del último gobierno socialista (anterior a los ERE) de Felipe González.
También ha sido miembro de múltiples comisiones parlamentarias, entre ellas la comisión de exteriores.
En 1996 abandonó ERC para fundar, junto a Àngel Colom y Joan Laporta, el Partit per la Independència (PI), que no obtuvo representación parlamentaria. Tras el fracaso político del PI abandonó la política activa para volver al periodismo y la escritura.
Desde 2013 fue miembro del Consejo Asesor para la Transición Nacional, órgano de la Generalitat encargado de preparar una consulta por la independencia de Cataluña, butifarréndum , hasta que éste fue suprimido el 27 de octubre de 2017 por el gobierno de España en aplicación del artículo 155 de la Constitución española.
Y Montoro dice que no hay malversación.
Rahola es licenciada en Filología Hispánica y Filología Catalana por la Universidad de Barcelona. Es autora de diversos libros publicados en castellano y catalán, ha colaborado con diversos periódicos españoles, como El País, y ahora es colaboradora fija del periódico La Vanguardia. También ha colaborado con el diario argentino La Nación y el periódico electrónico Diario de América que se edita en Estados Unidos.
Desde 1987 hasta 1990, fue directora de la editorial catalana Pòrtic, con diversas colecciones literarias a su mando.
Publicó, entre otros, Bella del señor de Albert Cohen y La hoguera de las vanidades de Tom Wolfe.
Además, hasta 2003 fue directora de la Fundación Acta, para la difusión del pensamiento y el debate.
Como periodista, estuvo en diversos conflictos como la guerra entre Etiopía y Eritrea, la guerra de los Balcanes, la primera guerra del Golfo (desde Jerusalén), la caída del muro de Berlín, el asalto al Parlamento Ruso y el proceso de independencia de los países bálticos.
Ha sido colaboradora en varios programas de televisión como Els Matins de TV3 y 8 al día de 8tv, en ambos con Josep Cuní o Crónicas Marcianas, La noria y Sábado Deluxe de Telecinco. En la radio presentó Vis à vis, programa de entrevistas -exclusivamente a hombres- que se emitió en Ona Catalana de 2000 a 2003 y que en 2006 se adaptó a la televisión para emitirse por BTV.
Desde 2007 colabora en el programa de radio Julia en la Onda en Onda Cero, con Julia Otero, en el que da su opinión sobre diversos temas, entre los que se cuentan el nacionalismo catalán, los derechos de la mujer y el conflicto árabe-israelí. Respecto a este último tema, su posicionamiento a favor de Israel y sus críticas hacia determinados aspectos del islam la ha llevado a recibir críticas en varios medios, algunos de ellos de tendencia islámica.
Ha dado conferencias en Universidades de Argentina, Colombia, Brasil, México, Costa Rica, Israel, Perú y Chile. También las ha dado en diversas ciudades norteamericanas, entre ellas Miami, San Diego, Palm Beach, así como en Puerto Rico, en el Palacio Legislativo de Uruguay y en Panamá, donde Jordi Pujol llevaba calerons.
Diversos familiares se han dedicado a la política. Uno de ellos, Pedro Rahola, fue dirigente de la Lliga Catalana, diputado, senador, ministro sucesivamente de Marina y sin cartera en los últimos gobiernos del bienio radical-cedista durante la Segunda República y amigo de Francisco Cambó. Otro, Frederic Rahola, fue el primer Síndico de Agravios (greuges) de Cataluña tras la restauración de la Generalidad. También es familiar de Carles Rahola, intelectual catalán condenado a muerte por el franquismo en 1939. A cualquiera llaman intelectual.
Está casada y tiene tres hijos, dos de ellos adoptados en Barcelona y Siberia respectivamente. Este último no es de raza pura catalana, si conseguís la independencia lo van a mirar con malos ojos.
En 2014 saltó la noticia de que la versión en español de su currículum en su página web personal había estado errado durante varios años, acreditándose en él dos doctorados inexistentes.
Espero que Ignacio Sorolla Vidal tenga al menos uno.
- Aquell estiu color de vent - Editorial Pòrtic 1983. ISBN 84-7306-208-6
- Color de verano - Editorial Pòrtic 1983. ISBN 84-7306-208-6
- Aperitiu nocturn - Editorial Pòrtic 1985. ISBN 84-7306-260-4
- La qüestió catalana - Editorial Columna 1993. ISBN 84-7809-515-2
- Mujer liberada, hombre cabreado - Editorial Planeta 2000 ISBN 84-08-03499-5
- Dona alliberada, home emprenyat - Editorial Planeta 2000 ISBN 84-08-03477-4
- Carta a mi hijo adoptado - Editorial Planeta 2001 ISBN 84-08-03886-9
- L'adopció un acte d'amor - Editorial Columna 2001 ISBN 84-8300-760-6
- Carta ao meu filho adoptado - Editorial Ambar 2003 ISBN 972-43-0654-2
- Historia de Ada - Editorial RandomHouse Mondadori 2002 ISBN 84-97590-26-6
- 3x1: El món actual a través de 3 generacions - Editoral Plaza & Janes 2003 ISBN 84-01-38626-8
- Catalunya, any zero -Editorial Ara llibres 2004 ISBN 84-96201-16-3
- A favor de Israel -Editorial Certeza (2005) ISBN 84-96219-20-8
- Atrapados en la discordia: conversaciones sobre el conflicto Israel-Palestina -Editorial Destino (2009) ISBN 978-84-2334-169-6
- La máscara del rey Arturo -Editorial RBA libros (2010) ISBN 978-84-9867-817-8
- La República Islámica de España -Editorial RBA libros (2011). ISBN 978-84-9867-986-1
- El carrer de l'embut Editorial RBA libros (2013). ISBN 978-84-826-4629-9
En la misma entrevista se muestra crítica con «la izquierda antimoderna, reaccionaria y antisemita que se enamoró de Stalin y de Castro y que ahora está enamorada de Chávez» y afirma que «combate a la izquierda que siempre se enamora de monstruos»
- Biografía.
- González Cuevas, 2010, p. 12.
- Congreso de los Diputados (ed.). «Ficha de Pilar Rahola en la V Legislatura».
- Congreso de los Diputados (ed.). «Ficha de Pilar Rahola en la VI Legislatura».
- directe.cat, ed. (3 de diciembre de 2012). «La Vanguardia propugna la dimissió de Mas» (en catalán).
- «Onda Cero rectifica y vuelve a contar con Pilar Rahola». Diario Público. 7 de octubre de 2011.
- Miguel Ángel Aguilar (24 de diciembre de 2013). «Autodeterminación y referéndum». El País.
- Europa Press, ed. (25 de abril de 2012). «'La Noria' se para en Telecinco».
- Cañizares, María José (30 de diciembre de 2013). ««Glamour» independentista». ABC.
- «Pilar Rahola: "La ONU actúa como esclava del mundo islámico"». La Nación.com. 4 de octubre de 2006. Consultado el 15 de enero de 2014.
- Perednik, 2004, p. 5.
- del Cañuelo, 2013, p. 7.
- Moreras, Jordi (2012). «Country surveys: Spain (páginas 545-562)». Yearbook of Muslims in Europe, Volumen 4 (en inglés). (editado por Jørgen S. Nielsen, Samim Akgönül, Ahmet Alibasi y Egdunas Racius). BRILL. pp. 560-561. ISBN 9004225218.
- Traducción: Partido por la independencia.
- http://www.broadcaster.cat/TV/default.cfm/ID/2720/SF/2684/PROGRAMES/vis-vis.htm
- La Vanguardia, órgano oficial del Estado de Israel webislam, acceso 01 junio, 2010
- El "hiyab" y la libertad amenazada webislam, acceso 1 de junio de 2010
- Keren Hoy Especial Rahola consultado el 17 de abril de 2007.
- La periodista Pilar Rahola, Premio Daniel Pearl por su "lucha contra el antisemitismo" La Vanguardia, 4 de octubre de 2010
- Los editores catalanes premian a Pep Guardiola y Pilar Rahola Europa Press, 10 de noviembre de 2010
- V Premios CMN a la Excelencia Empresarial y Profesional de Mujeres de Negocios Círculo de Mujeres de Negocios, 25 de noviembre de 2010
- Pilar Rahola, premiada por los agentes como Mosso d'Honor
- El Fòrum Carlemany premia Pilar Rahola i Josep M. Soler (catalán)
- «Pilar Rahola, Premi Ramon Llull». La Vanguardia. Consultado el 3 de febrero de 2017.
- El País, Archivo-Hemeroteca, 24 de febrero de 1996 Pilar Rahola saca su coche del depósito de la grúa sin pagar la multa.
- «Los falsos doctorados de Rahola». Elmundo.es. 5 de febrero de 2014.
- Pilar Rahola lleva a su hija a un colegio de 130.000 euros. El Economista.es. 29/07/2015, Eva Díaz. Consultado el 1 de febrero de 2018.
- La Vanguardia, 30 de noviembre 2008 Sentencia contra los Mossos.
- El País, 23 de noviembre 2012 El Gobierno concede un segundo indulto a cuatro mossos condenados por torturas.
- Libertad Digital
- Tous expulsa a Rahola y a la esposa de Artur Mas de su fundación para zanjar el boicot. El Confidencial, 21.11.2017, David Brunat. Consultado el 1 de febrero de 2018.
- http://www.govern.cat/pres_gov/govern/ca/grans-reptes/transicio-nacional/notapremsa-192868.html
- http://www.kkl.org.il/eng/about-kkl-jnf/green-israel-news/march-2013/pilar-rahola-visit-negev/
- del Cañuelo, Luis G. (2013). «De cómo los líderes de ERC acaban casi todos en Convergència» (pdf). El Siglo de Europa (1002). ISSN 2254-9234.
- Perednik, Gustavo D. (2004). «De judeofobia israelita y judeofilia cristiana». El Catoblepas, revista crítica del presente (28): 5. ISSN 1579-3974.
- González Cuevas, Pedro Carlos (2010). «Retrato patético de un líder catalanista». El Catoblepas, revista crítica del presente (106): 12. ISSN 1579-3974.
- Artículos de Pilar Rahola en La Vanguardia.
- Artículos de Pilar Rahola en El País.
- Ángel Font (11 de diciembre de 2002). Testimonios para la historia, ed. «Pilar Rahola. Diputada (1993-2000). Escritora. (Entrevista a Pilar Rahola)».
- El Club Super3 felicita à Pilar Rahola
miércoles, 10 de abril de 2024
Lexique roman; Humil, Omil, Huimu - Sobrestoriat
Humil, Omil, Huimu, adj., lat. humilis, humble, soumis, modeste.
Sias humils e non vils, plans et amesuratz. V. de S. Honorat.
Sois humble et non vil, simple et mesuré.
E 'l sui humils on piegz mi fai e m ditz.
Rambaud de Vaqueiras: Savis e folhs.
Et je lui suis soumis où pire elle me fait et me dit.
Leial serv e humius,
La on es plus aforziz,
Deu esser plus obesitz.
Pons de la Garde: Anz ogan.
Serviteur loyal et humble, là on il est plus affermi, doit être plus exaucé.
Substant. O as revelat als humils. V. et Vert., fol. 53.
Cela tu as révélé aux humbles.
- Doux, indulgent.
Qu' om sia humils als bos
Et als mals ergulhos.
Arnaud de Marueil: Razos es.
Qu'on soit indulgent envers les bons et envers les méchants altier.
Leial domna, franqu' e omil.
Raimond de Miraval: Cel que jois.
Loyale dame, franche et indulgente.
ANC. FR. Ce qui près toy me rend bas et humile.
Clément Marot, t. II, p. 377.
CAT. ANC. ESP. Humil. ESP. MOD. PORT. Humilde. IT. Umile. (chap. Humil, humils.)
2. Humilmen, adv., humblement, modestement, indulgemment.
Aysi ti pregua lo tieu sers humilmen. V. de S. Honorat.
Ainsi te prie le tien serviteur humblement.
Parlar humilment e savia. V. et Vert., fol. 42.
(chap. Parlá humilmen y sabiamen.)
Parler modestement et sagement.
Qui ves la crotz de bon cor s'umilia,
Perdon n' aura per la crotz humilmen.
Pons de Capdueil: Er nos sia.
Qui vers la croix de bon coeur s'humilie, pardon en aura par la croix indulgemment.
CAT. Humilment. ANC. ESP. Humilmente. ESP. MOD. PORT. Humildemente. IT. Umilmente. (chap. Humilmen.)
3. Humiliu, adj., indulgent, modeste.
Ieu 'n sui als pros plus humilius
E plus orgulhos als savais.
Guillaume de Cabestaing: Ar vey qu'em.
J'en suis envers les preux plus modeste et plus fier envers les méchants.
4. Humilitat, Umilitat, Omilitat, s. f., lat. humilitatem, humilité, modestie. Morgues tenia humilitat de vestidura. Trad. de Bède, fol. 62.
Que moine conserve modestie de vêtement.
- Indulgence, bonté, pitié.
S'il forses tan son cor humilitatz
Que m des un bais.
G. Faidit: Era coven.
Si lui forçât tellement son coeur indulgence qu'elle me donnât un baiser.
Dona, si us platz, aiatz humilitat
De mi.
Arnaud de Marueil: Tot quant ieu.
Dame, s'il vous plaît, ayez pitié de moi.
Mostra m qu' omilitatz
L' a tant en poder
Que bens m'en pot eschazer.
Folquet de Marseille: Uns volers.
Me montre que bonté l'a tellement en pouvoir que bien m'en peut arriver.
Sai que non puesc guerir,
S' umilitatz n'es a dire.
Elias de Barjols: Car comprei.
Je sais que je ne puis guérir, si indulgence en est à dire (y manque). ANC. FR. L' ensengnement à la soriz
Fist li lions, si fu gariz
E de la fosse est eschapez:
Là li valu humilitez.
Marie de France, t. II, p. 118.
Mais d'une rien vos sai bon gré,
Que cuidiés faire humelité.
Roman de Partonopeus, t. I, p. 107.
Il ait pleu à vostre... seignourie, par très grant humilité.
Dem. de Charles VI et rép., p. 153.
CAT. Humilitat. ESP. Humildad. PORT. Humildade. IT. Umilità, umilitate, umilitade. (chap. Humildat, humildats.)
5. Humiliatio, Humiliacio, s. f., lat. humiliatio, humiliation, abaissement, modestie.
Aylas! e co es doloyroza aquesta humiliatio! V. et Vert., fol. 23.
Hélas! et comme est douloureux cet abaissement!
Per la puritat de sa consiencia e humiliacio de sa pessa.
V. de S. Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 269.
Par la pureté de sa conscience et modestie de sa pensée.
CAT. Humiliació. ANC. ESP. Humiliacion. ESP. MOD. Humillación.
PORT. Humilhação. IT. Umiliazione. (chap. Humillassió, humillassions.)
6. Humiliar, Umiliar, Omeliar, v., lat. humiliare, humilier, abaisser, avoir de la modestie.
Qui pus val, pus se humilia. V. et Vert., fol. 100.
(chap. Qui mes val, mes se humille.)
Qui plus vaut, plus s'humilie.
Mas qui 'l dopta ni vas lui s' omelia.
G. Faidit: Cascus hom.
Mais qui le redoute et vers lui s' humilie.
- Être soumis, obéir.
Fig. Totz joys li deu humiliar.
Le Comte de Poitiers: Mout jauzens.
Toute joie lui doit être soumise.
Part. prés. Ieu serai, en cort, prezentiers,
Entre domnas et cavaliers
Franc e dous et humilians.
B. de Ventadour: Pel dols chant.
Je serai, en cour, parmi dames et cavaliers gracieux, franc et doux et ayant de la modestie.
Part. pas. Toz hom que se esalsa er humiliaz, e qui s'umilia er esalsaz.
Trad. de Bède, fol. 24.
Tout homme qui s'élève sera abaissé, et qui s'abaisse sera élevé.
ANC. FR. Humiliet sui mult.
Humiliet furent en lur félunies.
Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 141 et 105.
Cele qui fu humelians.
Fables et cont. anc., t. I, p. 428.
De son fieu ne se daingne verz vous humélier.
Roman de Rou, v. 4427.
Il s'essauce ki s'umélie.
Roman du Renart, t. IV, p. 392.
CAT. Humiliar. ESP. Humiliar. PORT. Humilhar. IT. Umiliare.
(chap. Humillá, humillás: yo m' humillo, humilles, humille, humillem o humillam, humilléu o humilláu, humillen; humillat, humillats, humillada, humillades.)
Humor, Umor, Ymor, s. f., lat. humor, humeur, humidité, liqueur, liquide. De la humor de la terra. Liv. de Sydrac, fol. 77.
De l'humidité de la terre.
La dous' umor de la saba.
(chap. La dolsa humitat de la saba; la saba es com la sang dels abres.)
Rambaud d'Orange: Er quan.
La douce liqueur de la sève.
No se cargara de negun cargamen ni de neguna ymor.
Cartulaire de Montpellier, fol. 192.
Ne se chargera d'aucune charge ni d'aucun liquide.
Fig. Deu secar tota humor de luxuria. V. et Vert., fol. 99.
Doit sécher toute humeur de luxure.
- Sève.
Per fauta de humor si ret infructuos. Eluc. de las propr., fol. 207.
Par faute de sève se rend infructueux.
- Suc des plantes.
Vescoza, plena d' umors.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Visqueuse, pleine d'humeurs.
- En parlant du corps humain.
Fay d' umors gran transmudamen
La luna merman et creissen.
Brev. d'amor, fol. 34.
La lune fait grand changement d'humeurs en diminuant et en croissant. ANC. FR. Les cercles de ses humors voit. Roman du Renart, t. II, p. 364.
CAT. ESP. PORT. Humor. IT. Umore. (chap. Humitat, humitats; saba, sabes; suc, sucs.)
2. Humoros, Ymoros, adj., plein d'humeur, humoreux.
La luna, diso li auctor,
Qu'es humorosa am freior.
Brev. d'amor, fol. 34.
La lune, disent les auteurs, qui est humoreuse avec le froid.
S' ill fonge son molt humoros.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Si les fongus sont moult humoreux.
- Humide.
Mercadiers que tenon las cauzas ymorosas en luoc ymoros per mays pezar. V. et Vert., fol. 17.
Marchands qui tiennent les choses humides en lieu humide pour plus peser.
Substantiv. El fai acordamens
Dels humoros, dels freitz.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Il fait l'accord des humides, des froids.
ANC. FR.
L'autre semence est cheüe en lieu pierreux,
Non pas assez profond, ny humoreux.
Foucqué, V. de J.-C, p. 215. (N. E. Avangeli de li quatre semencz.)
ESP. Humoroso (húmedo). IT. Umoroso.
(chap. Humit, humits, humida, humides.)
3. Humiditat, s. f., lat. humiditatem, humidité.
Per la gran humiditat, las viandas ero corrompudas.
Tan gran humiditat que tot entorn lo sepulcre a I gran lac d'aigua.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 164 et 137.
Par la grande humidité, les aliments étaient corrompus.
Si grande humidité que tout autour du sépulcre il y a un grand lac d'eau. IT. Umidità, umiditate, umiditade. (chap. Humitat, humitats.)
4. Humid, Humit, adj., lat. humidus, humide.
Fuocx es cautz, secx naturalmens,
E l' aires humit e calens.
Brev. d'amor, fol. 54.
Le feu est chaud, sec naturellement, et l'air humide et ardent.
Primavera humida. Calendrier provençal.
(chap. Primavera humida.)
Printemps humide.
CAT. Humid. ESP. Húmedo. PORT. Humido. IT. Umido.
(chap. Humit, humits, humida, humides.)
5. Humens, adj., lat. humens, humide.
L'us es cautz, l' autre fregz; l' us secx, l'autre humens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
L'un est chaud, l'autre froid; l'un sec, l'autre humide.
6. Humectacio, s. f., lat. humectatio, humectation, humidité.
Irrigacio, humectacio et vegetacio.
Refrigeri et humectacio.
Eluc. de las propr., fol. 136 et 52.
Irrigation, humectation et végétation.
Rafraîchissement et humectation.
ESP. Humectacion (humidificación).
7. Humectatiu, adj., humectatif, qui a la propriété d' humecter.
Del ventre humectatiu.
Nutritiva, humectativa.
Eluc. de las propr., fol. 75 et 273.
Humectatif du ventre.
Nutritive, humectative.
ESP. Humectativo. IT. Umettativo.
8. Humectar, v., lat. humectare, humecter.
Tempradament la humecta. Eluc. de las propr., fol. 269.
L' humecte modérément.
Ayguas que mollifican e humectan. Trad. d'Albucasis, fol. 37.
Eaux qui mollifient et humectent.
Part. pas. Es humectat per la vapor. Trad. d'Albucasis, fol. 14.
Est humecté par la vapeur.
Si no era humectada. Eluc. de las propr., fol. 126.
Si elle n'était humectée.
CAT. ANC. ESP. PORT. Humectar. IT. Umettare. (chap. Humidificá, bañá, arruixá: humidifico, humidifiques, humidifique, humidifiquem o humidificam, humidifiquéu o humidificáu, humidifiquen; humidificat, humidificats, humidificada, humidificades.)
Hurar, v., habituer, accoutumer.
Part. pas. Mot hurat d'armas.
Non soy huratz de portar aitals armas. Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 15. Moult habitué aux armes.
Je ne suis pas habitué à porter telles armes.
(chap. Aveá o abeá; abeat, abeats, abeada, abeades o aveat, aveats, aveada, aveades; acostumá o acostumbrá; acostumat, acostumats, acostumada, acostumades.)
Hutar, v., hurler, crier.
Auziratz bozinas e cors d' argen sonar,
E Turcx e Sarrazis e glatir et hutar.
Roman de Fierabras, v. 3360.
Vous entendriez clairons et cors d'argent résonner, et Turcs et Sarrasins et glapir et hurler.
Huyssier, s. m., balancelle, vaisseau de transport.
Pueys an apparelhat e barcas et huyssier. V. de S. Honorat.
Puis ils ont appareillé et barques et balancelles.
ANC. FR. Vinrent les galies totes et li vissiers et les autres nés.
Villehardouin, p. 29.
Hyat, s. m., lat. hiatus, hiatus.
Hyats es maior vicis amb unas meteychas vocals que am diversas.
Leys d'amors. La Loubère, p. 4.
Hiatus est un plus grand défaut avec les mêmes voyelles qu'avec différentes.
Per esquivar hyat deu hom pauzar z ou d aprop a prepositio.
Leys d'amors, fol. 4.
Pour éviter hiatus on doit poser z ou d après a préposition.
ESP. PORT. IT. (chap.) Hiato.
Hyena, Yenna, Iana, s. f., lat. hyaena, hyène.
Hyena es cruzel bestia, goloza cum lop. Eluc. de las propr., fol. 252.
(chap. La hiena es una bestial cruel, goluda com un llop. Hau de lligí lo llop blanc : una hiena que va matá alguns chiquets per Peñarroija y datres pobles.)
Hyène est cruelle bête, goulue comme loup.
Yenna es mot cruzel bestia. V. et Vert., fol. 24.
Hyène est moult cruelle bête.
Son escut de cartier,
Cobert d' un cuer de iana, e be obrat d'acier.
Roman de Fierabras, v. 53.
Son écu écartelé, couvert d'une peau d'hyène, et bien ouvragé d'acier. CAT. ESP. Hiena. PORT. Hyena. IT. Iena. (chap. Hiena, hienes.)
2. Ianeta, s. f. dim., petite hyène, peau de petite hyène.
La dotzena de ianetas, II d. Cartulaire de Montpellier, fol. 113.
(chap. La dotsena de hienetes, dos dinés.)
La douzaine de petites hyènes, deux deniers.
(chap. Hieneta, hienetes; pell de hieneta, hienetes.)
Hymne, Ymne, s. m., lat. hymnus, hymne.
Chanta los psalmes e 'ls hymnes. Trad. de Bède, fol. 26.
(chap. Cante los salmos y los himnos.)
Chante les psaumes et les hymnes.
Los ymnes de la sanhta Trinitat. Cat. dels apost. de Roma, fol. 50.
Les hymnes de la sainte Trinité.
CAT. Himne (N. E. Véase el himne feixista de ERC). ESP. Himno.
PORT. Hymno. IT. Inno.
Hypoteca, Ypotheca, Ypoteca, s. f., lat. hypotheca, hypothèque.
Han expressa hypoteca. Fors de Béarn, p. 1087.
Ont expresse hypothèque.
Per razo de ypothecas que ela aia els bes.
Tit. de 1275. Bibl. du R. f. de D. Villevieille.
Pour raison d' hypothèques qu'elle ait sur les biens.
A tot dreyt et ypoteca. Tit. de 1418, de Bordeaux. Bibl. Monteil.
A tout droit et hypothèque.
CAT. ESP. Hipoteca. PORT. Hypotheca. IT. Ipoteca. (chap. Hipoteca, hipoteques.)
2. Hipotecar, Ypothecar, v., hypothéquer.
Part. prés. Obliguan et ypothecan... totz los bes.
(chap. Obligán e hipotecán... tots los bens.)
Tit. de 1384. Arch. du Roy., K. 53.
Obligeant et hypothéquant... tous les biens.
Part. pas. Per razon de tal deute hipotecatz.
Fors de Béarn, p. 1079.
Pour raison de telle dette hypothéquée.
CAT. ESP. Hipotecar. PORT. Hypothecar. IT. Ipotecar. (chap. Hipotecá: hipoteco, hipoteques, hipoteque, hipotequem o hipotecam, hipotequéu o hipotecáu, hipotequen; hipotecat, hipotecats, hipotecada, hipotecades.)
Hyrunda, Irunda, Yrunda, s. f., lat. hirundo, hirondelle.
En temps que las hyrundas... veno. Eluc. de las propr., fol. 205.
Dans le temps que les hirondelles... viennent.
Ai! Dieus, ar sembles yrunda,
Que voles per l'aire.
B. de Ventadour: Tant ai mon.
Ah! Dieu, que maintenant je ressemblasse à hirondelle, que je volasse par l'air.
ANC. FR. Plus tost cort qu' aronde ne vole.
Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. I, p. 249.
Mon cueur vole comme l' aronde.
Clément Marot, t. II, p. 396.
Et aussi tost que le vol d'une aronde.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 714.
ESP. Golondrina. PORT. Andorinha. (chap. Oroneta, oreneta, oronetes, orenetes; Mallorca: Oronella, oronellas, oronelles. Sense diminutiu ix lo apellit Orona.)
2. Irunde, Yrundre, s. f., hirondelle.
D' est' erba, cum diso li auctor,
Irundes sos paucx irundatz
Sana, quant an los huels crebatz.
Brev. d'amor, fol. 50.
De cette herbe, comme disent les auteurs, l' hirondelle guérit ses petits hirondeaux, quand ils ont les yeux crevés.
Que us gardatz del lays de la yrundre.
Isarn Risols: Aylas.
Que vous vous gardiez du lai de l' hirondelle.
3. Irondella, Ysrundella, s. f., hirondelle.
Per l'aire va com l' irondella. V. de S. Honorat.
Par l'air va comme l' hirondelle.
Plus tost no vola ysrundella.
Guillaume de Berguedan: Lai on.
Plus vite ne vole hirondelle.
ANC. FR.
Le printemps no se fait d'une seule arondelle.
(chap. La primavera no se fa de una sola oroneta.
ESP. Una golondrina no hace verano – primavera.)
Ronsard, t. 1, p. 279.
Je ressemblois l' arondelle qui vole.
Clément Marot, t. 1, p. 216.
4. Arondeta, s. f. dim., hirondelette.
Arondeta, de ton chan m'aer.
T. de L' Ami et de L' Hirondelle: Arondeta.
Hirondelette, je m'attache à ton chant.
5. Irundat, s. m., hirondeau, petit d' hirondelle.
Irundes sos paucx irundatz
Sana, quant an los huelhs crebatz.
Brev. d'amor, fol. 50.
L' hirondelle guérit ses petits hirondeaux, quand ils ont les yeux crevés.
6. Randola, s. f., hirondelle.
Randola, que trazia los huelhs a sos randolos, e els y tornava.
Naturas d'alcus auzels.
L' hirondelle, qui arrachait les yeux à ses hirondeaux, et les leur remettait.
IT. Rondine. (ESP. Golondrino, cría de la golondrina.)
7. Randolo, s. m., hirondeau, petit d' hirondelle.
Randola, que trazia los huelhs a sos randolos, e els y tornava.
Naturas d'alcus auzels.
L' hirondelle, qui arrachait les yeux à ses hirondeaux, et les leur remettait.
8. Hyrundinea, s. f., lat. hirundinaria, chélidoine, sorte de plante.
Hyrundinea... hyrundas fan d'ela a lors poletz medicina, quan so greviatz els uelhs. Eluc. de las propr., fol. 205.
Chélidoine... les hirondelles font d'elle remède pour leurs petits, quand ils sont grevés aux yeux.
ESP. Golondrinera.
Hystoria, Estoria, Storia, s. f., lat. historia, histoire.
Alcun yssemple o alquna hystoria. Leys d'amors, fol. 140.
Aucun exemple ou aucune histoire.
Car l' estoria es greus. V. de S. Honorat.
Car l'histoire est difficile.
K. apelec Filomena lo maestre de la estoria. Philomena.
Charles appela Philoména le maître de l'histoire.
La storia remembra. Cat. dels apost. de Roma, fol. 50.
L'histoire rappelle.
CAT. (història) ESP. PORT. Historia. IT. Istoria, storia. (chap. Historia, histories.)
2. Ystoragrafi, s. m., lat. historiographus, historiographe.
Orozi, ystoragrafi o escriva de las estorias.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 51.
Orose, historiographe ou écrivain des histoires.
ESP. (chap. Historiógrafo) PORT. Historiografo. IT. Istoriographo.
3. Ystorialmen, Estorialmen, adv., historiquement.
Se fay aquesta figura, allegoria,... ystorialmen.
Contada estorialmen.
Leys d'amors, fol. 135 et 140.
Cette figure, l'allégorie, se fait... historiquement.
Racontée historiquement.
ESP. Historialmente. IT. Istorialmente. (chap. Históricamen.)
4. Sobrestoriat, adj., très historié, fort embelli, surenjolivé.
Trop valgra mais donar
Mos gais sonetz joyos
Ab bels ditz et entiers,
Entendables e plas,
Que trop escurs ni sobrestorias.
Giraud de Borneil: Dels bels digz.
Il vaudrait beaucoup mieux donner mes gais sonnets joyeux avec beaux dits et entiers, intelligibles et simples, que trop obscurs et surenjolivés.






