champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
miércoles, 29 de abril de 2026
Rude - Rutela
lunes, 31 de marzo de 2025
Pilar Rahola, Manuel Valls, Vargas Llosa
Pilar Rahola Martínez (Barcelona, 21 de octubre de 1958) es una filóloga, política, y periodista española, tertuliana radiofónica, y habitual de TV3 y de televisión española de ideología independentista catalana.
Fue diputada por Barcelona en el Congreso dentro del Grupo Parlamentario Mixto entre 1993 y 2000.
wiki

Es columnista en el diario La Vanguardia y es o ha sido colaboradora o tertuliana de programas radiofónicos y televisivos como Julia en la onda, 8 al día o La noria. Fue miembro del Consejo Asesor para la Transición Nacional, un organismo adscrito al Departamento de la Presidencia de la Generalidad creado en 2013 para asesorar sobre el proceso de independencia de Cataluña.
Esquerra Republicana de Catalunya, Partit per la Independència
Militante y dirigente de Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) en su carrera política, y tras su abandono de la formación siendo una de las cabezas visibles del Partit per la Independència, Rahola se autodefinió en 2006 como «de izquierda».
Fue calificada como «periodista de izquierda» en 2004, aunque se ha señalado más recientemente su acercamiento a posiciones de la centro-derechista Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).
Fue autora también en 2010 de la biografía —calificada por analistas críticos con formato «de loa»— de Artur Mas, presidente de CDC, de CiU y de la Generalidad de Cataluña y en la que parte de la crítica señaló en 2010 un «profundo resentimiento» hacia ERC y el tripartito de izquierdas.
Ha sido destacado su papel como «gran amiga del pueblo de Israel».También se la ha caracterizado como «hipercrítica» respecto al mundo Islámico.
Fue la única representante de Esquerra Republicana de Catalunya en el Congreso de los Diputados en la V y VI Legislatura (1993-2000), así como teniente de alcalde de Barcelona.
Formó parte de diversas comisiones de investigación, entre ellas, la comisión Roldán, que investigó el caso más grave de corrupción del último gobierno socialista (anterior a los ERE) de Felipe González.
También ha sido miembro de múltiples comisiones parlamentarias, entre ellas la comisión de exteriores.
En 1996 abandonó ERC para fundar, junto a Àngel Colom y Joan Laporta, el Partit per la Independència (PI), que no obtuvo representación parlamentaria. Tras el fracaso político del PI abandonó la política activa para volver al periodismo y la escritura.
Desde 2013 fue miembro del Consejo Asesor para la Transición Nacional, órgano de la Generalitat encargado de preparar una consulta por la independencia de Cataluña, butifarréndum , hasta que éste fue suprimido el 27 de octubre de 2017 por el gobierno de España en aplicación del artículo 155 de la Constitución española.
Y Montoro dice que no hay malversación.
Rahola es licenciada en Filología Hispánica y Filología Catalana por la Universidad de Barcelona. Es autora de diversos libros publicados en castellano y catalán, ha colaborado con diversos periódicos españoles, como El País, y ahora es colaboradora fija del periódico La Vanguardia. También ha colaborado con el diario argentino La Nación y el periódico electrónico Diario de América que se edita en Estados Unidos.
Desde 1987 hasta 1990, fue directora de la editorial catalana Pòrtic, con diversas colecciones literarias a su mando.
Publicó, entre otros, Bella del señor de Albert Cohen y La hoguera de las vanidades de Tom Wolfe.
Además, hasta 2003 fue directora de la Fundación Acta, para la difusión del pensamiento y el debate.
Como periodista, estuvo en diversos conflictos como la guerra entre Etiopía y Eritrea, la guerra de los Balcanes, la primera guerra del Golfo (desde Jerusalén), la caída del muro de Berlín, el asalto al Parlamento Ruso y el proceso de independencia de los países bálticos.
Ha sido colaboradora en varios programas de televisión como Els Matins de TV3 y 8 al día de 8tv, en ambos con Josep Cuní o Crónicas Marcianas, La noria y Sábado Deluxe de Telecinco. En la radio presentó Vis à vis, programa de entrevistas -exclusivamente a hombres- que se emitió en Ona Catalana de 2000 a 2003 y que en 2006 se adaptó a la televisión para emitirse por BTV.
Desde 2007 colabora en el programa de radio Julia en la Onda en Onda Cero, con Julia Otero, en el que da su opinión sobre diversos temas, entre los que se cuentan el nacionalismo catalán, los derechos de la mujer y el conflicto árabe-israelí. Respecto a este último tema, su posicionamiento a favor de Israel y sus críticas hacia determinados aspectos del islam la ha llevado a recibir críticas en varios medios, algunos de ellos de tendencia islámica.
Ha dado conferencias en Universidades de Argentina, Colombia, Brasil, México, Costa Rica, Israel, Perú y Chile. También las ha dado en diversas ciudades norteamericanas, entre ellas Miami, San Diego, Palm Beach, así como en Puerto Rico, en el Palacio Legislativo de Uruguay y en Panamá, donde Jordi Pujol llevaba calerons.
Diversos familiares se han dedicado a la política. Uno de ellos, Pedro Rahola, fue dirigente de la Lliga Catalana, diputado, senador, ministro sucesivamente de Marina y sin cartera en los últimos gobiernos del bienio radical-cedista durante la Segunda República y amigo de Francisco Cambó. Otro, Frederic Rahola, fue el primer Síndico de Agravios (greuges) de Cataluña tras la restauración de la Generalidad. También es familiar de Carles Rahola, intelectual catalán condenado a muerte por el franquismo en 1939. A cualquiera llaman intelectual.
Está casada y tiene tres hijos, dos de ellos adoptados en Barcelona y Siberia respectivamente. Este último no es de raza pura catalana, si conseguís la independencia lo van a mirar con malos ojos.
En 2014 saltó la noticia de que la versión en español de su currículum en su página web personal había estado errado durante varios años, acreditándose en él dos doctorados inexistentes.
Espero que Ignacio Sorolla Vidal tenga al menos uno.
- Aquell estiu color de vent - Editorial Pòrtic 1983. ISBN 84-7306-208-6
- Color de verano - Editorial Pòrtic 1983. ISBN 84-7306-208-6
- Aperitiu nocturn - Editorial Pòrtic 1985. ISBN 84-7306-260-4
- La qüestió catalana - Editorial Columna 1993. ISBN 84-7809-515-2
- Mujer liberada, hombre cabreado - Editorial Planeta 2000 ISBN 84-08-03499-5
- Dona alliberada, home emprenyat - Editorial Planeta 2000 ISBN 84-08-03477-4
- Carta a mi hijo adoptado - Editorial Planeta 2001 ISBN 84-08-03886-9
- L'adopció un acte d'amor - Editorial Columna 2001 ISBN 84-8300-760-6
- Carta ao meu filho adoptado - Editorial Ambar 2003 ISBN 972-43-0654-2
- Historia de Ada - Editorial RandomHouse Mondadori 2002 ISBN 84-97590-26-6
- 3x1: El món actual a través de 3 generacions - Editoral Plaza & Janes 2003 ISBN 84-01-38626-8
- Catalunya, any zero -Editorial Ara llibres 2004 ISBN 84-96201-16-3
- A favor de Israel -Editorial Certeza (2005) ISBN 84-96219-20-8
- Atrapados en la discordia: conversaciones sobre el conflicto Israel-Palestina -Editorial Destino (2009) ISBN 978-84-2334-169-6
- La máscara del rey Arturo -Editorial RBA libros (2010) ISBN 978-84-9867-817-8
- La República Islámica de España -Editorial RBA libros (2011). ISBN 978-84-9867-986-1
- El carrer de l'embut Editorial RBA libros (2013). ISBN 978-84-826-4629-9
En la misma entrevista se muestra crítica con «la izquierda antimoderna, reaccionaria y antisemita que se enamoró de Stalin y de Castro y que ahora está enamorada de Chávez» y afirma que «combate a la izquierda que siempre se enamora de monstruos»
- Biografía.
- González Cuevas, 2010, p. 12.
- Congreso de los Diputados (ed.). «Ficha de Pilar Rahola en la V Legislatura».
- Congreso de los Diputados (ed.). «Ficha de Pilar Rahola en la VI Legislatura».
- directe.cat, ed. (3 de diciembre de 2012). «La Vanguardia propugna la dimissió de Mas» (en catalán).
- «Onda Cero rectifica y vuelve a contar con Pilar Rahola». Diario Público. 7 de octubre de 2011.
- Miguel Ángel Aguilar (24 de diciembre de 2013). «Autodeterminación y referéndum». El País.
- Europa Press, ed. (25 de abril de 2012). «'La Noria' se para en Telecinco».
- Cañizares, María José (30 de diciembre de 2013). ««Glamour» independentista». ABC.
- «Pilar Rahola: "La ONU actúa como esclava del mundo islámico"». La Nación.com. 4 de octubre de 2006. Consultado el 15 de enero de 2014.
- Perednik, 2004, p. 5.
- del Cañuelo, 2013, p. 7.
- Moreras, Jordi (2012). «Country surveys: Spain (páginas 545-562)». Yearbook of Muslims in Europe, Volumen 4 (en inglés). (editado por Jørgen S. Nielsen, Samim Akgönül, Ahmet Alibasi y Egdunas Racius). BRILL. pp. 560-561. ISBN 9004225218.
- Traducción: Partido por la independencia.
- http://www.broadcaster.cat/TV/default.cfm/ID/2720/SF/2684/PROGRAMES/vis-vis.htm
- La Vanguardia, órgano oficial del Estado de Israel webislam, acceso 01 junio, 2010
- El "hiyab" y la libertad amenazada webislam, acceso 1 de junio de 2010
- Keren Hoy Especial Rahola consultado el 17 de abril de 2007.
- La periodista Pilar Rahola, Premio Daniel Pearl por su "lucha contra el antisemitismo" La Vanguardia, 4 de octubre de 2010
- Los editores catalanes premian a Pep Guardiola y Pilar Rahola Europa Press, 10 de noviembre de 2010
- V Premios CMN a la Excelencia Empresarial y Profesional de Mujeres de Negocios Círculo de Mujeres de Negocios, 25 de noviembre de 2010
- Pilar Rahola, premiada por los agentes como Mosso d'Honor
- El Fòrum Carlemany premia Pilar Rahola i Josep M. Soler (catalán)
- «Pilar Rahola, Premi Ramon Llull». La Vanguardia. Consultado el 3 de febrero de 2017.
- El País, Archivo-Hemeroteca, 24 de febrero de 1996 Pilar Rahola saca su coche del depósito de la grúa sin pagar la multa.
- «Los falsos doctorados de Rahola». Elmundo.es. 5 de febrero de 2014.
- Pilar Rahola lleva a su hija a un colegio de 130.000 euros. El Economista.es. 29/07/2015, Eva Díaz. Consultado el 1 de febrero de 2018.
- La Vanguardia, 30 de noviembre 2008 Sentencia contra los Mossos.
- El País, 23 de noviembre 2012 El Gobierno concede un segundo indulto a cuatro mossos condenados por torturas.
- Libertad Digital
- Tous expulsa a Rahola y a la esposa de Artur Mas de su fundación para zanjar el boicot. El Confidencial, 21.11.2017, David Brunat. Consultado el 1 de febrero de 2018.
- http://www.govern.cat/pres_gov/govern/ca/grans-reptes/transicio-nacional/notapremsa-192868.html
- http://www.kkl.org.il/eng/about-kkl-jnf/green-israel-news/march-2013/pilar-rahola-visit-negev/
- del Cañuelo, Luis G. (2013). «De cómo los líderes de ERC acaban casi todos en Convergència» (pdf). El Siglo de Europa (1002). ISSN 2254-9234.
- Perednik, Gustavo D. (2004). «De judeofobia israelita y judeofilia cristiana». El Catoblepas, revista crítica del presente (28): 5. ISSN 1579-3974.
- González Cuevas, Pedro Carlos (2010). «Retrato patético de un líder catalanista». El Catoblepas, revista crítica del presente (106): 12. ISSN 1579-3974.
- Artículos de Pilar Rahola en La Vanguardia.
- Artículos de Pilar Rahola en El País.
- Ángel Font (11 de diciembre de 2002). Testimonios para la historia, ed. «Pilar Rahola. Diputada (1993-2000). Escritora. (Entrevista a Pilar Rahola)».
- El Club Super3 felicita à Pilar Rahola
sábado, 21 de septiembre de 2024
Plaga, Plagua, Playa - Complanher, Complagner, Complaigner, Complaingner, Complanger
Plaga, Plagua, Playa, s. f., lat. plaga, plaie, blessure.
Plaguas me feyron mais de cen.
Le Comte de Poitiers: En Alvernhe.
Plaies me firent plus de cent.
Mas que m val, s'ieu demostrar
Ja non l' aus ma mortal playa!
P. Raimond de Toulouse: Ar ai.
Mais que me vaut, si montrer désormais je ne lui ose ma mortelle plaie!
Fig. Dossamens deu homs tractar las plagas del cor e de l'arma.
V. et Vert., fol. 57.
Doucement on doit traiter les plaies du coeur et de l'âme.
CAT. ANC. ESP. Plaga. ESP. MOD. Llaga. PORT. Chaga. IT. Piaga.
(chap. Llaga, llagues; ferida, ferides; nafra, nafres, ñafra, ñafres.
Plaga, plagues de llangostos, sequía o sequera; peña de Valjunquera.)
2. Plagar, v., blesser, meurtrir.
Si us servs d'autrui plagara lo mieu serv.
Trad. du Code de Justinien, fol. 22.
Si un serf d'autrui blessera le mien serf.
Part. pas. Y fo plagatz de lansa.
R. Gaucelm: Qui vol aver.
Y fut blessé avec lance.
Mas si lo servs meus es plagatz. Trad. du Code de Justinien, fol. 20.
Mais si le serf mien est blessé.
ANC. FR. Tuit furent batu et plaié.
Là ot des morz et des plaiez
Tant que n'en sai dire le conte.
Roman du Renart, t. II, p. 43; et t. III, 245.
De mortel apostume navrent leurs cuers et plaient.
Jehan de Meung, Test., v. 1067.
ANC. CAT. ANC. ESP. Plagar. ESP. MOD. Llagar. PORT. Chagar. IT. Piagare.
(chap. Llagá: llago, llagues, llague, llaguem o llagam, llaguéu o llagáu, llaguen; llagat, llagats, llagada, llagades; ferí; nafrá, ñafrá.)
3. Plagador, s. m., lat. plagiator, plagiaire.
Als plagadors, als mensongiers.
Trad. de la 1re Épître de S. Paul à Timothée.
Aux plagiaires, aux menteurs.
(chap. Plagiadó, plagiadós, plagiadora, plagiadores; llagadó, llagadós, llagadora, llagadores; feridó, feridós, feridora, feridores; nafradó, nafradós, nafradora, nafradores; ñafradó, ñafradós, ñafradora, ñafradores.)
Plais, s. m., bois, bosquet, taillis.
Ar vei vermeills, blaus, blancs e grocs
Vergiers, plans, plais, tertres e vaus.
(chap. Ara vech roijos, blaus, blancs y grocs vergés, plans, bosquets, collets y valls, valletes.)
A. Daniel: Ar vei.
Maintenant je vois vermeils, bleus, blancs et jaunes vergers, plaines, bois, tertres et vallons.
Son sec li ram pels plais,
Que flors ni fuelha no i nais.
(chap. Están seques les rames pels bosquets, que flo ni fulla no hi naix.)
Azalais de Porcairagues: Ar em.
Sont secs les rameaux par les bosquets, vu que fleur ni feuille n'y naît.
2. Plaissat, Playssat, s. m., taillis, bois, bosquet, fort.
Aug lo chan dels auzelos
Que fan los playssatz retendir.
E. Cairels: Mout mi.
J'entends le chant des oisillons qui font les bosquets retentir.
Quan son vert li plaissatz.
G. Rainols d'Apt: Auzir cugei.
Quand sont verds les taillis.
ANC. FR. Sa meson sist joste un plessié,
Parmi un plesséis de saus.
Roman du Renart, t. I, p. 184; et t. III, p. 323.
Ne *bois hautein ne riche plesséis... (N. E. Hay un pliegue en el scan.)
Si n' *el chassièrent jusques à un plesséis.
Roman de Garin. Du Cange, t. V, col. 573.
3. Playssa, s. f., haie, bosquet, taillis.
Qu'ans fos yeu trencatz ab ayssa
Qu'es en forest ni en playssa.
G. Adhemar: Lanquan vey.
Q' auparavant je fusse coupé avec hache qui est dans forêt et dans taillis.
4. Plaissaditz, s. m., bosquet, taillis, haie.
S' esbaudeia
Lo rossinhol e domneia
Ab sa par per pleissaditz.
G. Faidit: Pel joi.
Le rossignol se réjouit et s' ébat avec sa compagne à travers bosquets.
Fon justa un plaissaditz.
Giraud de Borneil: L'autr'ier.
Fut auprès d'une haie.
5. Playssadenc, s. m., haie, buisson, bouquet de bois.
E 'l gibres e 'l neus son a flocx
Pels tertres e pels playssadencx.
P. Raimond de Toulouse: Era pus.
Et le givre et la neige sont à flocons par les tertres et par les haies.
6. Playssar, v., garnir d'arbres, entourer de haies, palissader.
Fig. Selh que, per sos peccatz, riga
Sos huelhs ploran, planta e playssa,
Don melhor frug que d' avayssa
N' aura lay on fis gaugz canta.
B. Alahan de Narbonne: No puesc.
Celui qui, pour ses péchés, arrose ses yeux en pleurant, plante et palissade, de quoi meilleur fruit que d' avaysse il en aura là où pure joie chante.
ANC. FR. Les haies fait plaissier et enforcir.
Roman de Garin. Du Cange, t. V, col. 573.
Tant à plesser en mes plessez... qu'à faire toutes autres besognes.
Tit. de 1445. Du Cange, t. V, col. 573.
Plan, adj., lat. planus, plan, uni, aplani, poli, plain, effilé.
E 'ls vostres detz grailes e plas.
Arnaud de Marueil:, Dona genser.
Et les votres doigts délicats et effilés.
Ausberc, lansa plana
E bon bran d'acier.
B. Arnaud de Montcuc: Er can.
Haubert, lance polie et bon glaive d'acier.
Cors ben fag, delgatz e plans.
B. de Ventadour: Lonc temps.
Corps bien fait, délié et plan.
- Direct.
Qu'aissi tengues ma via plana.
P. Vidal: Abril issic.
Que je tinsse ici ma voie directe.
- Exact, régulier.
Cinq copdadas d'aut a, de mesura plana,
Lo molon de la legna.
V. de S. Honorat.
Cinq coudées de haut a, de mesure exacte, le tas de bois.
- Fig. Simple, pur.
Sias humils e non vils,
Plans et amezuratz.
V. de S. Honorat.
Sois humble et non vil, simple et mesuré.
Me dis en razon plana
Que mos chantars li plai.
B. de Ventadour: Quan la.
Me dit avec ton simple que mon chanter lui plaît.
Mas il o fai, so cre, per plan essai.
B. de Ventadour: Bels m'es qu'ieu.
Mais elle le fait, cela je crois, pour simple essai.
Tramet lo vers en chantan
En plana lengua romana.
G. Rudel: Quan lo rius.
Je transmets le vers en chantant en pure langue romane.
Loc. E 'ls verses del compost volc tornar en vers plans.
Sabia ben que aisso es ver plan.
V. de S. Honorat.
Et les versets du comput voulut tourner en vers libres.
Savait bien que ceci est vers simple.
- Adv. Uniment, simplement, également, juste.
S' ella me gualia,
Gualiador me trobara,
E si m vai dreita via,
Ieu l' irai pla.
P. Cardinal: Ben tenh.
Si elle me trompe, elle me trouvera trompeur, et si elle me va droit chemin, j' irai également avec elle.
Pla a l'albor de dia. Guillaume de Tudela.
Juste à l'aube du jour.
Lur dis plan e suaumens. Fragment de la Vie de S. Georges.
Leur dit uniment et simplement.
Adv. comp. Jesu Crist l' appelam de plan.
La donna si leva de plan.
A l' islla de Lerins s'en intreron de plan. V. de S. Honorat.
Jésus-Christ nous l'appelons simplement.
La dame se lève aussitôt.
A l'île de Lerins ils entrèrent d'emblée.
Voyez perdos.
CAT. Pla. ESP. Plano, llano. PORT. Plano. IT. Piano.
(chap. Pla, plans, plana, planes.)
2. Plan, Pla, s. m., plaine, plateau.
Per plans e per vals.
Aicartz del Fossat: Entre dos.
Par plaines et par vallées.
Anc pus menut ayga non ploc
Cum els passon e prendo 'ls plas.
Gavaudan le Vieux: Senhors per los.
Oncques plus menu eau ne plut comme ils passent et prennent les plaines.
Combas e plas e boscatge.
B. de Ventadour: La doussa votz.
Vallons et plaines et bocage.
Loc. Leys servir en pla ni en desert.
E. Cairels: Abril ni mai.
La servir en plaine et en désert (en tous lieux).
ANC. FR. Et entra en plain yver ès plainz de Lombardie.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. V, p. 240.
Si tost com il furent au plain.
Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 351.
Lesse le corre par le plain. Roman du Renart, t. 1, p. 296.
Louenge aux dieux des hauts monts et des plains.
Cl. Marot, t. III, p. 303.
CAT. Pla. ESP. PORT. Plano (llano). IT. Piano.
(chap. Pla com lo del Coco a Beseit, Pla d' En Bot, plans, plana, planes com les de Peñarroija de Tastavins.)
3. Planet, adj. dim., plain, uni, simplet.
Fig. En mon cor ai un novellet chantar,
Planet et leu, e qu'el fai bon auzir.
Arnaud de Marueil: En mon cor.
En mon esprit j'ai un nouvelet chanter, simplet et léger, et qu'il fait bon ouïr.
IT. Pianetto. (chap. Planet com lo carré Constitución a Beseit, planets, planeta com lo camping de Beseit y la cova de la planeta, planetes.)
4. Plana, Planha, Plaigna, s. f., plaine, pays plat.
Aras quan par lo guais termenis gens
Que fai la flor espandir per la planha.
Pons de Capdueil: Leials amics.
Maintenant quand paraît le gai printemps gentil qui fait épanouir la fleur dans la plaine.
Res tan no m' esbaudis
Co ill aucellet per la planha.
Folquet de Marseille: Ja no volgra.
Rien tant ne me réjouit comme les oiselets dans la plaine.
- Page, feuille.
Vingt et sieis linhas en cascuna plana, et en cascuna linha sinc mots.
Fors de Béarn, p. 1077.
(chap. Vintissís línies a cada plana, y a cada línia sinc paraules.)
Vingt-six lignes en chacune page, et en chacune ligne cinq mots.
- Planche.
Ayas una plana de rovre. Traité de l'Arpentage, part. II, ch. 30.
Ayez une planche de rouvre.
CAT. ESP. (página) PORT. Plana. IT. Piana.
(chap. Plana, página, planes, págines.)
5. Planissa, s. f. dim., esplanade.
Ves leis vau per la planissa.
Marcabrus: L'autr'ier.
Vers elle je vais à travers l'esplanade.
(ESP. Planicie; chap. Planissie, planissies; esplanada, esplanades.)
6. Planeza, s. f., plaine.
En las planezas de Chalo.
L' aiga... tan sobrondet que tota aquela planeza cobria.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 58 et 178.
Dans les plaines de Châlon.
L'eau... tant déborda que toute cette plaine elle couvrait.
7. Planiol, s. m. dim., petit plateau, esplanade.
Era pausat en lo sol
Aqui en un petit planiol.
El planiol asetet si.
V. de S. Énimie, fol. 30.
Était posé sur le sol là en une petite esplanade.
Au petit plateau elle s'assit.
8. Planar, v., aplanir, unir, polir.
Fig. Vau un chantaret planan
De digz escurs.
Giraud de Borneil: Tot suavet.
Je vais polissant un petit chant de paroles obscures.
IT. Pianar.
9. Planamen, adv., entièrement, complètement.
Per que conosc qu' aucir m' a planamen,
Si 'n breu vas me non domda son coratge.
Cadenet: Ab leyal.
C'est pourquoi je connais qu'elle me tuera complètement, si en peu à mon égard elle n' adoucit son coeur.
Fauta de vezer planamen las estorias. Arbre de Batalhas, fol. 63.
Faute de voir entièrement les histoires.
PORT. Planamente. IT. Pianamente. (chap. Planamen.)
10. Aplanar, v., aplanir, unir, niveler, combler.
Fes tantost aplanar los valhatz.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 19.
Fit aussitôt combler les fossés.
Aplanar los fossatz. Cat. dels apost. de Roma, fol. 165.
Combler les fossés.
- Fig. Caresser, cajoler, dorloter, adoucir, flatter.
Un gosset li fasia festa... lo aplanava, e lo payssia de sas viandas.
V. et Vert., fol. 61.
Un petit chien lui faisait fête... il le caressait, et le nourrissait de ses mets.
Com l' austor qu'es pres en l' aranh,
Qu' es fer tro s' es adomesjatz;
Pueis torna maniers e privatz
S' es qui be 'l tenga ni l' aplanh.
P. Vidal: Neu ni gel.
Comme l'autour qui est pris dans le filet, qui est farouche jusqu'à ce qu'il soit apprivoisé; puis il devient maniable et familier s'il est (quelqu'un) qui bien le tienne et le flatte.
Ap bel dig pot hom son deptor
Gen aplanar et apaiar.
T. de G. Gasmar et d'Ebles de Signe: N Eble.
Avec belle parole on peut son débiteur gentiment adoucir et apaiser.
Sitot se penh ni s mira ni s' aplanha.
P. Vidal: Jes pel temps.
Quoiqu'il se peigne et se mire et se dorlote.
Tals se pimpa e s' aplanha
Cui malvestatz serra e lia.
H. Brunet: Lanquan son.
Tel se pomponne et se dorlote que méchanceté serre et lie.
ANC. FR. La cerfve moult aplanicha.
Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 321.
Quant lor enfant lavent et baingnent
Qu' el les debaisent et aplaingnent.
Roman de la Rose, v. 6972.
Si tu n' applanis les passions de ton âme.
Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. 1, p. 234.
- Polir.
Fig. E 'l rossinholet el ram
Volt e refranh, et aplana
Son dous chantar e l' afina.
G. Rudel: Quan lo rius.
Et le rossignolet sur le rameau fredonne et cadence et polit son doux chanter et l'épure.
CAT. Aplanar. ESP. Aplanar, allanar. PORT. Aplainar. IT. Appianare.
(chap. Aplaná: aplano, aplanes, aplane, aplanem o aplanam, aplanéu o aplanáu, aplanen; aplanat, aplanats, aplanada, aplanades.)
11. Aplanir, v., aplanir, combler.
Far aplanir los valatz. Traité de l'Arpentage, part. II, ch. 24.
Faire combler les fossés.
(chap. Aplaní; t' aplaniré.)
12. Esplanar, v., unir, polir, expliquer, donner l'explication, interpréter.
En Nicolet, d'un songe qu'ieu sognava
Miravilios, una noit, quan mi dormia,
Voill m' esplanes.
T. de Jean d'Aubusson et de Nicolet: En Nicolet.
Seigneur Nicolet, d'un songe que je songeais merveilleux, une nuit, quand je dormais, je veux que vous me donniez l'explication.
CAT. Esplanar, explanar. ESP. Explanar (explicar). PORT. Esplanar, explanar.
IT. Spianare. (chap. Explicá; explaná : fé pla : fé fássil.)
13. Explanatio, s. f., lat. explanatio, explication.
En la explanatio de las ditas paraulas. Leys d'amors, fol. 126.
Dans l'explication desdites paroles.
CAT. Explanació. ESP. Explanación (explicación). PORT. Explanação.
IT. Spianazione. (chap. Explicassió, explicassions; explanassió, explanassions.)
14. Complanacio, s. f., nivellement, aplanissement.
Equalitat et complanacio. Eluc. de las propr., fol. 27.
Égalité et nivellement.
(chap. Nivellamén, nivellamens; anivellassió, anivellassions; aplanamén, aplanamens; explanassió, explanassions.)
Planca, Plancha, Planqua, s. f., lat. planca, planche.
Ab frevol planca.
Gavaudan le Vieux: A la pus.
Avec fragile planche.
- Petit pont de bois.
Loc. S'ieu ai passatz pons ni planchas
Per lieis.
A. Daniel: Ans qu' els.
Si j'ai passé ponts et planches pour elle.
Loc. fig. De selhs de qui fetz planqua e pon.
G. Anelier de Toulouse: Ara farai.
De ceux de qui il fit planche et pont.
Lai on merce li fai planca e pon.
R. Gaucelm: A penas vauc.
Là où merci lui fait planche et pont.
CAT. Planxa, palanca. ESP. Plancha. PORT. Plancha, prancha.
(chap. Palanca, palanques; plancha, planches de ferro.)
2. Plancat, s. m., plancher.
Totas las clausuras e 'ls plancatz desfaretz. Guillaume de Tudela.
Toutes les clôtures et les planchers vous déferez.
Planch, Plan, Plang, Plain, s. m., lat. planctus, plainte, gémissement, lamentation.
Gavaudas non pot fenir
Lo planch ni 'l dol qu' el fa martir.
Gavaudan le Vieux: L'autre dia.
Gavaudan ne peut finir la plainte ni la douleur qui le fait martyr.
Lagremas e plans e plors,
So son, a l' arma, frutz e flors.
Folquet de Marseille: Senher Dieu.
Larmes et gémissements et pleurs, ce sont, pour l'âme, fruits et fleurs. ANC. FR. Et après a jeté un plaint. Roman du Renart, t. III, p. 187. Proufiter ne me peuvent mes plains. Charles d'Orléans, p. 105.
Cessez, mes vers, cessez ici vos plaincts.
Cl. Marot, t. III, p. 303.
Faire mes plaintz vers vostre majesté. Cretin, p. 180.
- Complainte, sorte de poésie.
Plangz es us dictatz qu' om fay per gran desplazer e per gran dol.
Leys d'amors, fol. 41.
La complainte est une composition qu'on fait par grand déplaisir et par grande douleur.
Lo plainz qu' En Bertrans de Born fetz del rei jove.
V. de Bertrand de Born.
La complainte que le seigneur Bertrand de Born fit sur le roi jeune.
CAT. Plant. ANC. ESP. Planto (llanto, lamentación). PORT. Pranto.
IT. Pianto. (chap. Gemec, gemecs; lamentassió, lamentassions; plo, plos; plorera, ploreres.)
2. Planher, Plagner, Plaigner, Plaingner, Planger, Plainer, Planer, v., lat. plangere, plaindre, regretter.
Tota Guiana plaing
Lo rei Richart.
Bertrand de Born le fils: Quan vei.
Toute la Guienne regrette le roi Richard.
Aissi quon hom planh son filh e son paire
E son amic, quan mortz lo y a tolgut,
Planc ieu los vius que sai son remazut,
Fals, deslials, fellons.
P. Cardinal: Aissi quon.
Ainsi comme l'homme regrette son fils et son père et son ami, quand la mort le lui a enlevé, moi je plains les vivants qui sont demeurés ici, faux, déloyaux, félons.
Plan se sos dols e sos menuz pecaz. Poëme sur Boèce.
Il plaint à soi ses fautes et ses menus péchés.
- Gémir, soupirer.
Auzi plainer et ronflar
Un cavallier e sospirar.
Roman de Jaufre, fol. 9.
Il entendit gémir et râler un chevalier et soupirer.
Quant ieu cug chantar,
Planh e sospir.
Claire d'Anduse: En greu.
Quand je crois chanter, je gémis et soupire.
- Lamenter, désoler.
No s deu plaigner d' afan
Ni dire sa dolor.
Guillaume de Cabestaing: Ancmais no.
Ne se doit plaindre de souffrance ni dire sa douleur.
Denan lor no s' en planc.
Gavaudan le Vieux: Patz passien.
Devant eux il ne s'en plaint.
Prov. No sens, es cosselh demandar
Ad home de so que no sap,
Et es pauc planh de son mescap
Qui, ses cosselh, vol gran fag far.
Nat de Mons: Al bon rey.
Non sens, c'est demander conseil à homme sur ce qu'il ne sait pas, et peu est plaint, de son méchef, qui, sans conseil, veut grande affaire faire.
ANC. FR. Et faut que mes vers plaignent
La dure mort de la mère du roy.
Cl. Marot, t. II, p. 101.
On dit que le plaindre allége la douleur.
Comines, liv. I, p. 399.
De cest oiseau prendray le blanc pennage
Qui en chantant plaint la fin de son aage.
Œuvres de Du Bellay, fol. 64.
J'ay beau plaindre et beau soupirer. Malherbe, liv. V.
ANC. CAT. Planyer. IT. Piangere.
(chap. gemegá, lamentá, lamentás, plorá.)
3. Complancha, Complansa, s. f., complainte, plainte.
El ne fasia complancha al payre..., e lo payre ne fasia justicia.
Arbre de Batalhas, fol. 65.
Il en faisait plainte au père..., et le père en faisait justice.
Son totz enlassatz els lasses del dyable, so es em plachtz et en complanchas. V. et Vert., fol. 60.
Ils sont tous enlacés aux lacs du diable, c'est-à-dire en procès et en plaintes.
ANC. CAT. Complancta.
- Sorte de poésie.
Complansa, vai, senes tota bistensa,
Per lo pays, de levant al ponent.
Poëme sur la Mort de Robert, roi de Naples.
Complainte, va, sans aucun retard, par le pays, du levant au couchant.
4. Complanta, Complainta, s. f., plainte, complainte.
Clamor e complanta en sia feyta. Tit. de 1384. Arch. du Roy., K. 70. Réclamation et plainte en soit faite.
Que sias ses complainta e simple fil de Deu. Trad. de Bède, fol. 63.
Que tu sois sans plainte et simple fils de Dieu.
ANC. FR. Que que Bruns fesoit ses conplains.
Roman du Renart, t. I, p. 349.
Si que chascun entende nos complainctz. Cretin, p. 56.
Que nous pardonnez noz complains. Monstrelet, t. 1, fol. 322.
ANC. CAT. Complanta (complancta). IT. Compiante.
5. Complanhensa, s. f., plainte, réclamation.
En totas autras complanhensas en que hom pot menspenre e defalhir, fay hom emenda, o pren trevas. V. et Vert., fol. 32.
Dans toutes les autres réclamations en quoi on peut se méprendre ou se tromper, homme fait amendement, ou prend délai.
Fa complanhensa d' aquel deute denant la cort.
Statuts de Montpellier, de 1212.
Fait plainte de cette dette devant la cour.
6. Complanher, Complagner, Complaigner, Complaingner, Complanger,
v., plaindre, gémir, lamenter.
Totz aquels que avian causa de si complanger.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 182.
Tous ceux qui avaient motif de se plaindre.
Vos prec que ges, si m complanc, no m' azir
Vostra valors.
Arnaud de Marueil: Us joys d' amor.
Je vous prie que point, si je me plains, ne me haïsse votre mérite.
Mas quan cel qui s complaignia
Fag avia sa clamor.
B. Zorgi: L'autr'ier.
Mais quand celui qui se plaignait avait fait sa lamentation.
Prov. Membre s li qu' asatz quier qui s complaing.
Pierre d'Auvergne: D' un bon vers.
Qu'elle se souvienne qu'assez réclame qui se plaint.
Part. prés. subst. La persona del complanhent.
Statuts de Montpellier, de 1205.
La personne du plaignant.
ANC. FR. Il retournent à lui en complaignant.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 175.
Mon oeil et moi sans nul reconfort d'âme
Nous complaignons. Cl. Marot, t. 1, p. 336.
Complaingnans leurs douces dolours.
Roman du chastelain de Coucy, v. 16.
ANC. CAT. Complanyer. ANC. ESP. Complañir. IT. Compiagnere, compiangere.












