Mostrando las entradas para la consulta Comarca ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Comarca ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 17 de julio de 2026

Terra, Terreta, Terral, Terros, Terrier, Terren - Terratremol

Terra, s. f., lat. terra, terre.
Fructifica plus en magra terra que en grassa. V. et Vert., fol. 75.
Fructifie plus en maigre terre qu'en grasse.
Il fan ficar un albre en terra. Liv. de Sydrac, fol. 31.
Ils font planter un arbre en terre.

Peñarroya de Tastavins, Pena-roja, Penarroija

- Domaine, propriété.
La vescomtessa donet lo decime de tota sa terra. Titre de 1160.
(chap. La vizcondessa va doná la déssima de tota sa terra. Se entén mol be lo chapurriau del añ 1160.)
La vicomtesse donna le dixième de toute sa terre.
No 'ls laisses terra tenir.
(chap. literal: No 'ls dixare terra tindre.)
Folquet de Romans: Tornatz es.
Ne les laissât terre posséder.
Terra es el mech de la regio del mon pauzada. Eluc. de las propr., fol. 146.
La terre est au milieu de la région du monde posée.

Planeta, planetes, Mercurio, Venus, la Terra, Marte, Júpiter, Saturno, Urano, Neptuno, Plutón, Haumea, Makemake, Eris Ceres

- Partie solide du globe.
Tan cum mar clau, ni terra pot estendre.
Arnaud de Marueil: Anc vas Amors.
Autant comme mer enclot, et terre peut (s') étendre.
Loc. Sebelhit en terra de promissio. V. et Vert., fol. 80.
Enseveli en terre de promission.
Adv. comp. Gran tempesta que met a terra los grans albres.
V. et Vert., fol. 9.
Grande tempête qui met à terre les grands arbres.
Fon lo murs per terra, e 'l castels pres. V. de Bertrand de Born.
Le mur fut par terre, et le château pris.
CAT. Terra. ESP. Tierra. PORT. IT. Terra. (chap. Terra, terres.) 

2. Terreta, s. f. dim., petite terre, petit domaine.
Ab onor pretz mais pauca terreta
Qu' un emperi tener a dezonor.
(chap. En honor apressio mes menuda terreta que un imperi tindre a deshonor.)
Bertrand de Born: Pus Ventedorn.
Avec honneur je prise davantage petite terre qu'un empire tenir à déshonneur. 
CAT. Terreta. IT. Terretta. (chap. Terreta, terretes; patria menuda, la terra aon se ha naixcut y un ha creixcut o se ha criat; la meua es Beseit, Beceite, y la comarca del Matarraña, lo riu: aigua de Terrañes.)

Beceite, el pueblo, casco urbano, las eras, les eres

3. Terral, s. m., terreau, terre.
Del loc alsor
Jos al terral.
A. Daniel: Chanson.
Du lieu plus haut en bas à la terre.
ANC. FR.
Del mur e del terrail lor esteut départir. Roman de Rou, v. 4080.

4. Terros, adj., lat. terrosus, terreux.
Fon derieire totz terros. Roman de Jaufre, fol. 39.
(chap. Estabe (anabe) detrás tot terrós : tacat de terra.)
Fut derrière tout terreux.
Tan bon elme brunit veiretz terros,
Envers, jazer sanglens.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 4.
Tant bon heaume bruni vous verrez terreux, renversé, gésir sanglant.
- Décomposé. 
Una partida del os,... e ja era terros. Trad. d'Albucasis, fol. 45.
Une partie de l'os,... et déjà il était terreux.
CAT. Terros. ESP. IT. Terroso. (chap. Terrós, terrosos, terrosa, terroses; vore tarrós, tarrossos.)

5. Terrier, s. m., terrier, terrasse.
L' aut mur e 'l terrier.
Giraud de Borneil: Lo doutz chant.
Le haut mur et le terrier.
Ni fossat ni terrier que no destruu. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 23.
Ni fossé ni terrasse qu'il ne détruise.
ANC. FR.
Li roi d'Aufrique as hui fet trébuchier
Et son cheval abatu el terrier.
Roman d'Agolant, Bekker, p. 179.
ESP. Terrero. (chap. Terré, terrés.)
- Seigneur terrien.
Sai prelatz e terriers e borzes.
G. Gaucelm: A penas.
Je sais prélats et terriers et bourgeois.
E 'l segons es adreg e bons terriers.
Ralmenz Bistors: En Azemars.
Et le second est juste et bon terrier.

6. Terren, Terre, adj., lat. terrenus, terrestre.
En est segle terre.
Folquet de Marseille: Vers Dieus.
En ce monde terrestre.
Pus tota re terrena
S' alegra quan fuelha nais.
(chap. Pos tota cosa terrenal se alegre cuan naix la fulla.)
Arnaud de Marueil: Bel m' es.
Puisque toute chose terrestre se réjouit quand feuille naît.
Fig. Ab trop d' erguelh m' eslais
De tota beutat terrena.
Bertrand de Born: Cazutz sui.
Avec trop d'orgueil je m'enlace de toute beauté terrestre.
Subst. Jamais no veirai ome de mon terren.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 83.
Jamais je ne verrai homme de mon territoire.
ANC. FR. Vuider les sens de toute terrienne affection. Rabelais, liv. III, ch. 36.
Desdaignant les sceptres et les couronnes terriennes.
Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 118.
Propos un peu trop libre en ce qui regarde les puissances terriennes.
Mémoires de Sully, t. 1, p. 274.
CAT. ESP. PORT. IT. Terreno. (chap. Terreno, adj., de la terra.)

7. Terrenal, adj., terrestre, de la terre.
En mi avetz poder major
Que dona del mon terrenal.
Amanieu des Escas: Dona per.
En moi vous avez pouvoir plus grand que dame du monde terrestre.
S' ieu fos reys terrenals. Trad. de l'Évangile de Nicodème.
(chap. Si yo fora (siguera) rey terrenal.)
Si je fusse roi de la terre.
Fig. Non aesma pas los terrenals tems qui espera en la durabletat de Dieu.
Trad. de Bède, fol. 82.
N'estime pas les temps terrestres qui espère en l'éternité de Dieu.
CAT. ESP. Terrenal. PORT. Terreal. (chap. Terrenal, terrenals.)

8. Terraire (Terrayre), Terrador, s. m., terroir, territoire, pays, contrée.
Encaras s' apella lo terrayres de plan,
Per los gens, al dragon desobre Draguignan.
V. de S. Honorat.
Encore s'appelle le territoire simplement, par les gens, au dragon dessus Draguignan.
Pessa en qual terrador
Emblaran siei guazanhador.
P. Cardinal: D' Esteve. 
Pense en quel territoire voleront ses pillards.

9. Territori, Terratori, s. m., lat. territorium, territoire.
Del territori de Tholosa. Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 36.
Du territoire de Toulouse.
El terratori de Lemotjas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 78.
(chap. Al territori de Limoges - se parle y se escriu lo lemosí, llemosí, limousin. Vore textos de San Marsial - Saint-Martial - de esta siudat.)
Au territoire de Limoges.
CAT. Territori. ESP. PORT. IT. Territorio. (chap. Territori, territoris.)

Francesc Serès, Serés, sirás franchista, Saidí, Zaidín, escriptor, escritor, franja

10. Terrestre, Terrestri, Terrest, adj., lat. terrestris, terrestre, de la terre.
Dieus plantet paradis terrestre de bos albres. V. et Vert., fol. 36.
(chap. Deu va plantá un paraísso terrestre de bons abres - albres, arbres.)
Dieu planta le paradis terrestre de bons arbres.
Be semblet rey terrestre, can fo sus el destrier. Roman de Fierabras, v. 157.
Bien il sembla roi de la terre, quand il fut sur le destrier.
Las fueillas de leune terrest. 
Deudes de Prades, Auz. cass.
Les feuilles de lierre terrestre.
Fig. D' onor terrestri non an gran cobeetat. Poëme sur Boèce.
D'honneur terrestre ils n'ont pas grande convoitise.
CAT. ESP. PORT. IT. Terrestre. (chap. Terrestre, terrestres; extraterrestre com Gurb, extraterrestres.)

Sense notissies de Gurb, traducsió al chapurriau

11. Terrestritat, s. f., terrosité, qui est de la nature de la terre.
Maduras,... lor terrestritat es mixta ab alcuna aygosa dossor.
(chap. Mores,... la seua terrosidat está mesclada en alguna aiguosa dolsó.)
Es pura, ses terrestritat.
Eluc. de las propr., fol. 218 et 264.
Mûres,... leur terrosité est mêlée avec aucune douceur aqueuse.
Est pure, sans terrosité.
ESP. Terrestridad (terrosidad). IT. Terrestrità, terrestritate, terrestritade.
(chap. Terrosidat, terrosidats.)

12. Terage, s. m., terre, domaine, territoire.
Magdalena m' a fag issir de mon terage. V. de sainte Magdelaine.
Magdelaine m'a fait sortir de ma terre.

13. Terreisme, s. m., terroir, terrain.
La meitats de tot aicel terreisme, lo qual es outra l' estrada comunal.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXXXVII, fol. 237.
La moitié de tout ce terroir, lequel est par delà le chemin communal.

14. Aterrar, v., atterrer, renverser.
No sai per que m' aterra. Leys d'amors, fol. 28.
Je ne sais pourquoi elle me renverse.
Fig. Sobra 'l sen et aterra. Leys d'amors, fol. 22.
Surmonte et atterre le sens. 
Part. pas. Tost serem del tot aterrat.
G. Riquier: Be m degra.
Tôt nous serons entièrement atterrés.
Son chaval aucit, lhui aterrat. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 106.
Son cheval tué, lui renversé.
CAT. ESP. Aterrar. PORT. Atterrar. IT. Atterrare. (chap. Aterrá : caure an terra, tombá; aterrisá o aterrissá.) 

15. Aterrir, v., consumer, réduire en terre.
Part. pas. 1 gran femoras vil et aterrit. V. et Vert., fol. 95.
Un grand tas de fumier vil et réduit en terre.
- Fig. Infirme, cassé.
Ieu que suy vieyls et aterritz. V. de S. Honorat. 
Moi qui suis vieux et infirme.

16. Enterrar, v., enterrer.
Far enterrar los que eran morts. Chronique des Albigeois, col. 48.
(chap. Fé enterrá als que (eren) estaben morts.)
Faire enterrer ceux qui étaient morts.
Subst. Devo esser a son servizi d' el, al enterrar.
Ord. pour Carcassonne., Ord. des R. de Fr., 1411, t. IX, p. 608.
Doivent être à son service de lui, à l'enterrer.
ANC. FR.
Quant il fut enterret et la pere fut mise.
Fragm. du Ms. de la Rés. de J.-C.
CAT. ESP. PORT. Enterrar. IT. Interrare. (chap. Enterrá, enterrás : yo me enterro en arena a la playa, enterres, enterre, enterrem o enterram, enterréu o enterráu, enterren; enterrat, enterrats, enterrada, enterrades; tos enterraré a tots; enterraría la destraleta de guerra; si yo enterrara.)

Aquí descanse Fulano, que va aná a vore en un misto si ñabíe gas al depósit, y sí que ne quedabe. RIP (no ton enriguéu o enrigáu)

17. Enteraire, s. m., fossoyeur.
Peire Fabre, enteraire de Nemse.
(chap. Pedro o Pere Fabre, enterradó de Nîmes.)
Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr. p. 227.
Pierre Fabre, fossoyeur de Nîmes.
ESP. (Enterrador) PORT. Enterratore. (chap. Enterradó, enterradós, enterradora, enterradores; fossadó, fossadós, fossadora, fossadores.)

18. Sosterrenh, adj., sous la terre, en dessous de la terre.
La lun' es sosterrenha, que cor plus bassamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
La lune est en dessous de la terre, vu qu'elle court plus bas.

19. Subterrane, adj., lat. subterraneus, souterrain.
Cum appar en la subterranea consumpcio de las ribas.
Eluc. de las propr., fol. 152.
Comme il apparaît en la souterraine destruction des rives.
(chap. Subterráneo, subterráneos, subterránea, subterránees.
ESP. Subterráneo, etc.)

20. Sosterrar, Sotzterrar, Soterrar, v., enterrer, inhumer.
Qu' el poguessan soterrar. V. de S. Honorat.
(chap. Que lo pugueren enterrá - inhumá - sebelí.)
Qu'ils le pussent enterrer.
Pero, quals que s' en sotzterre,
Clerg' en faran a Dieu lau.
Raimond de la Tour: Ar er dregz.
Pourtant, quel qui s'en enterre, les clercs en rendront louange à Dieu.
Fig. Sosterra pretz, e destrui cortesia.
Lanfranc Cigala: Estiers mon.
Enterre mérite, et détruit courtoisie.
Veiatz del fals com erra,
Que per aver veda, solv e soterra.
Bertrand d'Allamanon: Del arcivesque.
Voyez du faux comme il erre, vu que pour argent il met en interdit, absout et enterre.
P. Vidal: Tant me platz.
CAT. ESP. PORT. Soterrar. IT. Sotterrare. (chap. Enterrá.)

Desideri Lombarte Arrufat, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins, dialecto catalán

21. Sotolterci, s. m., souterrain.
Per un sotolterci a los comtes menatz 
Dreyt a la sinagoga.
Roman de Fierabras, v. 2841.
Par un souterrain a les comtes menés droit à la synagogue.
22. Mediterrane, adj., lat. mediterraneus, méditerrané, qui est au milieu des terres.
Mar... mediterranea,... pel miech de la terra, corr... entre Asia, Affrica et Europa. Eluc. de las propr., fol. 153.
(chap. Lo mar... mediterráneo,... pel mich de la terra, corre... entre Asia, África y Europa.)
La mer... méditerranée, par le milieu de la terre, court... entre Asie, Afrique et Europe.
(chap. mediterráneo; Mediterráneo, aon va naixe Joan Manuel Serrat; mediterráneos, mediterránea, mediterránees. Lo riu Matarraña naix mol prop del mar, a Terrañes, - ma + Terrañes : Terranyes : terránees - pero primé desemboque al Ebro a Fayó, y “mor” al mar al delta. ESP. Mediterráneo.)

SAN SEBASTIÁN VA LLIBERÁ DE LA LEPRA A FAYÓ  (SIGLO XIV. FAYÓ)

23. Cambaterrar, v., démonter, mettre pied à terre, descendre de cheval.
Part. pas. Com es cambaterratz ?
Avez vostre caval prestatz ? 
Son tuit ensemps cambaterrat. 
Roman de Jaufre, fol. 95 et 107.
Comment êtes-vous démonté? Avez-vous prêté voire cheval?
Ils sont tous ensemble descendus de cheval.
(chap. Cama + terra : camaterrá : desmontá del caball.)

24. Deyssoterrar, v., désenterrer, exhumer. 
Part. pas. La toseta a deyssoterrada. V. de S. Honorat.
(chap. La sagala ha desenterrat - desenterrada)
La jeune fille il a désenterrée.
CAT. Dessoterrar. ANC. ESP. Desoterrar (MOD. Desenterrar, exhumar).
IT. Disotterrare. (chap. Desenterrá, exhumá : desenterro, desenterres, desenterre, desenterrem o desenterram, desenterréu o desenterráu, desenterren; desenterrat, desenterrats, desenterrada, desenterrades; desenterraré; desenterraría; si yo desenterrara un tessoro.)

"L'art estava sepultada 
en sepulcra lemosí, 
mes ara desenterrada 
y molt ben afeyzonada
para tot bon us y fí, 
la us dona un malorquí." 

25. Terragarda, s. f., messiage, fonction du messier, du garde champêtre.
Contra la dita terragarda.
Aprop lo qual dia de terragarda deu respondre lo deffendent et ades sens tota dilatio. Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 250.
Contre ledit messiage.
Après lequel jour de messiage doit répondre le défendant et incessamment sans nulle dilation.
(chap. Terraguarda, terraguardes; guarda campestre.)

26. Terragardar, v., faire fonction de garde champêtre, de messier.
Aver sos predits dias... per terragardar. 
Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 250.
Avoir ses avantdits jours... pour faire fonction de garde champêtre. 
(chap. Terraguardá : guardá la terra : fé la funsió de guarda campestre.)

27. Terramajor, Terramaior, s. f., terre-majeure, terre-sainte.
Nostr' ancessor
Conquesteron terramaior. 
Aimeri de Bellinoy: Cossiros cum.
Nos ancêtres conquirent terre-sainte.
(chap. Terramajó, terra santa.)

28. Terramaire, s. f., mère-terre, terre.
Lo soleilhs, ab sa calor,
Tira terrenal vapor,
E pueis la freior del aire
Empenhen vas terramaire
La vapor terrenal sa jos,
Fai las dichas impressios.
Brev. d'amor, fol. 38.
Le soleil, avec sa chaleur, attire la vapeur terrestre, et puis la froideur de l'air poussant vers la terre la vapeur terrestre en bas, fait lesdites impressions.
(chap. Terra mare.)

Terra lliure, Juaquinico el Torrao, organizador, paradas, país, Catalunya

29. Terratremol, s. m., tremblement de terre.
Quan lo terratremols se fay. Brev. d'amor, fol. 39.
Quand le tremblement de terre se fait.
Venc terratremols per l' engenh del diable. Liv. de Sydrac, fol. 7.
Vint tremblement de terre par l'engin du diable.
ANC. FR. Ce terretremble... qui esbranla toute la maison.
Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 6.
ANC. CAT. Terratremol. ESP. Terretremo. (terremoto) (chap. Terremoto,  terremotos : cuan tremole la terra; no diem terratrémol, pero sí “tremola, porró”. Se li diu terremoto a un chiquet o chiqueta mol mogut, com Chicho, o Marcel Pena, lo pena de Marsel.)

Markel Bringuè, Marcel Pena, lo pena de Marsel, lo reguer, Franja Viva, Franja Morta, Alguer, Alguero.

lunes, 13 de julio de 2026

Foc a Penarroija de Tastavins

Foc a Penarroija de Tastavins.


Lo passat domenge 12 de juliol se van ajuntá uns cuans catalanistes del Matarraña pera fé una barbacoa a un mas de Penarroija de Tastavins.
Van rostí lo corderet de la chiqueta María.

La chiqueta María teníe un corderet; incendio, Peñarroya de Tastavins

Se creu que cantaben una versió en dialecte ocsitá catalá de
La Barbacoa que va traduí Desideri Lombarte.

Ja fa bon temps, el sol ja pica,

Uns porten pa, d'altres beguda,


Calor insoportable? Aire de la sierra! Ja fa bon temps, el sol ja pica,

Encén les brases, vigila el foc,

que si t'adorms, no queda ni un tros.

La colla riu, la música sona,

i el veí pregunta si encara en queda.

Tornada

Vinga, vine cap aquí,
que avui ningú no es queda al sofà.
Carn, verdures i bon humor,
que la festa acaba quan marxa el sol.

Algú remena les botifarres,
un altre gira les costelles.
però sempre crema el primer tall.

Els nens juguen pel jardí,
Quan s'acaba el dinar, sense pensar,
ja surt algú amb unes postres per celebrar.


que avui ningú no es queda al sofà.
Entre rialles i bona companyia,
la millor recepta és passar-ho bé.

Quan la nit ja va arribant,
encara queda alguna cançó.
Recollim la taula, fem l'últim brindis,
i prometem repetir ben aviat.

Ignacio Sorolla Vidal, Natxo Sorolla Vidal, Penarroija de Tastavins



Alguns videos del foc:

La Comarca:


Antena3:


Aquí y ahora:

miércoles, 27 de mayo de 2026

Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

(traducsió y edissió de la entrada de la PANHC en castellá.)

Cuan escric lo gos rabiós me referixco al imbéssil de Arturico Quintanilla y Fuentecica. La rabia continuará, perque ñan bastans gossos y gosses rabiosos y rabioses que seguixen mamán de la mamella plena.

Artur Quintana Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica; Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

//

Ajuntem nota de prensa, aixina com fons y enllassos.

Atentamen,

Ejecutiva (de la) PLATAFORMA ARAGONESA NO HABLAMOS CATALÁN (PANHC), no charrem catalá.

plataforma no hablamos catalán, no charrem catalá


La Generalidat finansie en 70.000 euros a dos assossiassions que tilden de “genocides” als aragonesos.

Així tapa el nacionalisme l’escut de Felip V amb l’escut de Felip V

Asseguren tamé que “desde la recuperassió de la democrassia, ham vist la consolidassió de una nova (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragó y Cataluña”.

Gabriel Rufián, la constitución española de 1978 la hicieron los fascistas, lo dice la historia contemporánea, Forges, cómic

Les entidats subvensionades, Assossiassió Catalanista del Matarraña (Ascuma) y lo Sentro de Estudis Ribagorsans, juns en lo Institut de Estudis del Baix Cinca conformen la Inissiativa Catalanista de la Franja del meu cul y editen una revista o panfleto catalanista, Tems de  la Francheta del meu cul, a la que asseguren que los aragoneses són “xenófobos, genocides y anticatalans desde fa mes de 500 añs” y que lo Gobern de Aragó “fa vore que ignore tota la legislassió mundial”.

Ademés, hasta no fa mol tems manteníen dos secsions diferentes titulades “Aragó” y, l'atra, “Paísos Cagalans”.

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2


Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.
 
Lo escandalós es que estes entidats están finansiades tamé desde Aragón a través de les Diputassions de Huesca (Osca) y Teruel, ya que la primera es filial del Institut de Estudis Turolenses, pero són una sucursal del IEC, y, les atres dos, del Institut de Estudis alt-aragonesos.


Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)





El hombre andaluz no es un hombre coherente, es un hombre anárquico. Es un hombre destruido, es, generalmente, un hombre poco hecho, un hombre que vive en un estado de ignorancia y de miseria cultural, mental y espiritual. 

Segons va informá ahí (26-5-2026) Lo periódic de Cataluña, a Aragó la Generalidat de Cataluña (PSC-ERC) subvensionará en 50.000 euros a la Assossiassió Catalanista del Matarraña y, en 20.000€ al Sentro de Estudis Ribagorsans.

indulto del gobierno frentepopulista de Pedro Sánchez de Luis Companys:  un genocida.


catalanismo: fanatismo, victimismo, arrogancia, hipocresía y castellanofobia


A la página 16 del passat número de giné de 2026 de la revista - panfleto que publiquen estes assossiassions (Tems de la Franja del meu cul) se promossione lo Mapa de les puntes o sims dels Paísos Cagalans y se destaque que “la intensió de los creadós es que lo mapa sigue “una invitassió a coneixe la nassió sansera, a relligá la catalanidat, a entendre y descubrí los Paísos Cagalans hasta los seus confins. […]’”. (Dal o baix, hasta lo Vaud, a Suiza, y per baix hasta Murcia y mes abán.)

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals


Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio. 

Inclús, al editorial de dita publicassió (página 3), se assegure que “A la Franja, desde la recuperassió de la democrassia, ham vist la consolidassió de una nova (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragó y Cataluña, convertida progressivamen en una frontera cada vegada mes sólida”.

En la Franja, desde la recuperación de la democracia, hemos visto la consolidación de una nueva (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragón y Cataluña, convertida progresivamente en una frontera cada vez más solida


dialèctes occitans, catalan comprés 

Esta revista-panfleto que publiquen les tres assossiassions que reivindiquen lo dialecte ocsitá catalá a Aragó está tamé respaldada explíssitamen, segons apareix a la página 2, per les institussions aragoneses de la Comarca del Matarraña, la sitada Diputassió de Huesca, y per les institussions catalanes de la Diputassió de Leyda, Institut dels Estudis Ilerdencs y Generalidat de Cataluña. Curiosamen esta revisteta-panfletet suposadamen aragonesa forme part de la Assossiassió Cagalana de la Prensa Comarcal.

Robert Masip Vallès, Ferran Montardit Asènsio, David Prenafeta Agelet



Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,









Ademés, esta revistota-panfletot subvensionada desde fa décades per institussions aragoneses se ha posissionat ofissialmen y, desde sempre, en contra de la tornada de los bens sacres de les parroquies aragoneses, incluín les del monasteri de Sijena. (Les leys sol están pera los que les cumplixen. En cambi, les branques, los verdangs, los vimes de sarguera están mol a ma, y no se fan aná.)

LA REINA SANCHA FUNDA EL MONASTERIO DE SIGENA  (SIGLO XII. VILLANUEVA DE SIGENA)


obras rimadas Ramon Lull, Gerónimo Rosselló, idioma catalan-provenzal, Raimundo Lulio


Desideri Lombarte Arrufat, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins, dialecto catalán

Com no podíe sé datra manera, lo Ejecutiu aragonés que va sé liderat per PSOE y CHA li va consedí ex aequo lo Premio Desiderio Lombarte del añ 2021 an esta revistucha. Este premio en favor del dialecte ocsitá catalá a Aragó lo va creá al 2016, cóm no, lo Gobiarn aragonés de PSOE y CHA.

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.


Ignacio Sorolla Vidal, de Peñarroya de Tastavins, pupilo de Arturo
 
 
Aragó, a 26 de mach del 2026.

châtelain, chastelain, chastel, castel, castell, castiello, etc, Frederic Mistral, Felibrige


Alfonse II, Roi d'Aragon.

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.


Per mantas guizas m' es datz
Joys e deport e solatz;
Que per vergiers e per pratz,
E per fuelhas e per flors,
E pel temps qu' es refrescatz,
Vei alegrar chantadors:
Mas al meu chan neus ni glatz
No m' ajuda, ni estatz,
Ni res, mas dieus et amors.

Estire la garra lo folclorista Carrégalo

E pero ges no m desplatz
Lo belh temps, ni la clardatz,
Ni 'l dous chans qu' aug pels playssatz
Dels auzelhs, ni la verdors;
Qu' aissi m suy ab joy lassatz
Ab una de las melhors,
Qu' en lieys es sens e beutatz;
Per qu' ieu li don tot quan fatz,
E joys e pretz et honors.

Carles Terés Bellés, licantropia


En trop ricas voluntatz
S' es mos cors ab joy mesclatz;
Mas no sai si s' es foudatz,
O ardimens, o paors,
O grans sens amezuratz,
O si s' es astres d' amors;
Qu' anc, de l' hora qu' ieu fuy natz,
Mais no m destreys amistatz,
Ni m senti mals ni dolors.

Francesc Serès, Saidí, Zaidín, escriptor, escritor


Tan mi destrenh sa bontatz,
Sa proeza e sa beutatz,
Qu' ieu n' am mais sofrir en patz
Penas e dans e dolors,
Que d' autra jauzens amatz:
Grans bes faitz e grans secors;
Sos homs plevitz e juratz
Serai ades, s' a lieys platz,
Denan totz autres senhors.

El filólogo Javier Giralt habló de las lenguas en el Aragón oriental


Quan mi membra dels comjatz
Que pres de lieys totz forsatz,
Alegres suy et iratz;
Qu' ab sospirs mesclatz de plors
Me dis: “Belhs amics, tornatz,
Per merce, vas me de cors.”
Per qu' ieu tornaray viatz
Vas lieys, quar autre baysatz
No m' es delietz ni sabors.

catalán = castellano, Castelongne, Cathelongne


Copia de la entrada en castellá an estes webs sense subvensioná:

https://chapurriau.wordpress.com/2026/05/27/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma-cerib-iebc/

https://historia-aragon.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://pininfarinetes.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://tabarnia-independent.blogspot.com/2026/05/subvencion-ascuma-cerib-iebc-aragoneses-genocidas.html

https://catanazis.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://pueblosdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/morira-gos-rabia-continuara.html

https://paraulesdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://lopapaparlechapurriau.blogspot.com/2026/05/ascuma-cerib-iebc-subvencion.html