Mostrando las entradas para la consulta Cataluña ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Cataluña ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 4 de octubre de 2024

Poizo, Poyzon - Polguar


Poizo, Poyzon, s. m., lat. potionem, potion, breuvage.

(N. E. Acordaros de la potion magique, la poción mágica de Panorámix, el druida, brebaje que bebía Astérix y todo el pueblo bretón para luchar contra los locos romanos; excepto Obélix, que se cayó en la marmita de pequeño y no le daban, pese a insistir. Carlos Rallo Badet se cayó en la marmita de la gilipollez en Calaceite.)

Eixecacóduls, haciendo escuela, Moncho, pedrolo, piedra, roca

Pueis gitara

La poizo e la malautia.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Puis il jettera la potion et la maladie.

A fag far poyzons, un dia, 

D' alcunas herbas que sabia.

(chap. Ha fet (va fé) fé possions, un día, d' algunes herbes que sabíe, coneixíe.)  

V. de S. Honorat.

A fait faire breuvages, un jour, d'aucunes herbes qu'il connaissait.

ANC. FR. Que je vos ai la poison quise

Qui bone est contre vostre mal. 

Vez la poison ci en present, 

Je l' aportai por vos garir. 

Roman du Renart, t. II, p. 358 et 359.

ESP. Poción. IT. Pozione. (chap. Possió, possions, per ejemple la possió mágica de Panorámix.)

2. Poizonar, v., donner des potions, abreuver, médicamenter, empoisonner, enivrer.

Mas el es soen en paor et en doptansa de poizonar o de beure la mort.

Liv. de Sydrac, fol. 107.

Mais il est souvent en crainte ou en incertitude de s'empoisonner ou de boire la mort. 

Fig. Ab sos belhs huoills amoros 

De qe m poizona e m faitura

Silh que m' a joya renduda.

B. de Ventadour: Aitantas bonas. 

Avec ses beaux yeux amoureux dont m'empoisonne et m'enchante celle qui m'a rendu la joie. 

Part. pas. Can l' auretz aisi poizonat.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Quand vous l'aurez ainsi médicamenté.

PORT. Peçonhentar. (chap. Medicá, medicás, medicamentá, medicamentás; tamé envenená, envenenás.)

3. Empoizonar, Enpoyzonar, v., empoisonner.

Qui tol ni trais ni men

Ni aucis ni empoizona.

P. Cardinal: L'arcivesque.

Qui prend et arrache et ment et tue et empoisonne.

Part. pas. Ni ja de lunh (: nulh) veri non er enpoyzonat.

Roman de Fierabras, v. 2031.

Ni jamais d'aucun venin ne sera empoisonné.

PORT. Empeçonhentar. (chap. envenená, envenenás)


Pol, s. m., lat. pullus, poulet, coq.

La natura del pol es que canta lo vespre... e 'l mati.

Naturas d'alcus auzels. 

La nature du coq est qu'il chante le soir... et le matin.

Anet al moli, e pres X pols que y avia bos e grosses amb una galina.

(chap. Va aná al molí, y va pendre deu pollastres que ñabíen bons y grossos en una gallina. Pol tamé pot sé lo gall.)

Philomena. 

Il alla au moulin, et prit dix poulets qu'il y avait de bons et gros avec une poule.

Il se disait en parlant des petits des oiseaux.

Ufriron doas tordolas 

Per ell e dos polz de colombas.

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Ils offrirent deux tourterelles pour lui et deux petits de colombes.

Totz aucels naturalmen 

Noiris sos pols.

Brev. d'amor, fol. 51.

Tout oiseau naturellement nourrit ses petits. 

CAT. Poll. ESP. IT. Pollo. (chap. Pollastre, pollastres; poll, polls són los piojos; polla, polles : lloca, lloques, gallines ponedores que s' alloquen, cloca, cloques; cría, críes de muixons : pollet, pollets, polleta, polletes, sobre tot los de la gallina, pollastret, pollastrets, pollastreta, pollastretes; no confundí en la polleta o polla estreta de Mario Sasot, 

lo capsot franchiste de Saidí.)

2. Pola, s. f., poule.

No chant' auzels ni pola.

A. Daniel: En breu.

Ne chante oiseau ni poule.

Las polas fan atretal.

Deudes de Prades: Auz. cass.

Les poules font pareillement.

ANC. FR. Je n' ai chapon, oison ne pole.

Roman du Renart, t. II, p. 259.

CAT. ESP. Polla. (chap. Polla, polles; lloca, lloques; cloca, cloques. Vore lo nial. La polla del home, lo pene, se diu aixina perque está damún dels ous, pareix que los covo.)

3. Polhe, Polet, Pollet, s. m., poulet.

Mais volria una calha 

Estreg tener en mon se

No faria un polhe

Qu' estes en autrui sarralha.

Cercamons: Car vei.

Davantage je voudrais une caille étroitement tenir dans mon sein que je ne ferais un poulet qui fût en la clôture d'autrui.

Il se disait en parlant des petits des oiseaux.

Pelican es un auzels que ama mot sos poletz. Naturas d'alcus auzels.

Le pélican est un oiseau qui aime moult ses petits. 

Una colomba noiris los polletz de l' autra. V. et Vert., fol. 73.

Une colombe nourrit les petits de l'autre.

CAT. Pollet. ESP. Pollito. (chap. Pollet, pollets, polleta, polletes.)

4. Pollat, s. m., poulet.

L' emportet plus leu assatz

Que no fai l' aygla un pollatz.

Trad. de l'Évangile de Nicodème. 

Escudo español en el suelo de la embajada de la Santa Sede

L'emporta plus légèrement beaucoup que ne fait l'aigle un poulet. 

CAT. Pollastre. IT. Pollastro. (chap. Pollastre, pollastres; pollastret, pollastrets.)

5. Polier, s. m., poulailler, marchand de volaille.

Que cascun polier, que d'ayssi enans tenra o menara bestia, fazen lo mestier de polaria. Cartulaire de Montpellier, fol. 186.

Que chaque poulailler, qui dorénavant tiendra, ou mènera bête, faisant le métier de poulaillerie.

ESP. Pollero. (chap. Pollé, pollés : los que se encarregaben del menesté u ofissi de pollería, mercadé de pollastres y volatils o avería.)

6. Polieyra, s. f., poulaillère, marchande de volaille.

Que cascun polier e cascuna polieyra. Cartulaire de Montpellier, fol. 186.

Que chaque poulailler et chaque poulaillère.

(chap. pollera, polleres : mercaderes, venedores de avería, volatils, pollastres y demés muixons pera minjá.) 

7. Polaria, s. f., poulaillerie, commerce de volaille.

Cascun home e cascuna femena, que uze del mestier de polaria, portan gals o galinas, o pols o polas. Cartulaire de Montpellier, fol. 186.

Retrato de Jaime I, por Jaume Mateu. Museo de Arte de Cataluña.

Chaque homme et chaque femme, qu'il use du métier de poulaillerie, portant coqs ou gelines, ou poulets ou poules.

ESP. Pollería. (chap. Pollería, comers de pollastres, volatils, avería, muixons pera minjá.)

8. Pouzi, Polzi, s. m., poussin, poulet.

Prendetz la carn d'un auco tenre

O de vacca o de pouzi.

(chap. Prenéu la carn d' una oca tendra o de vaca o de pollastret, pollet; tamé pot sé lo pollet del colom, un colomet o pichó. Yo ne vach minjá bastans de chiquet y de sagal.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Prenez la chair d'un oison tendre ou de vache ou de poulet.

Si las peiras eran pa... 

E li pueg bacon e pouzi.

(chap. Si les pedres foren pa... y los puchs (collets) cuixots y pichons. Siríe tanta la gloria que 'n parlaríe la historia...)

P. Cardinal: Tan son.

Si les pierres étaient pain... et les coteaux jambons et poulets.

Il se disait en parlant des petits des oiseaux.

Pan' al auzel son pouzi.

Marcabrus: Soudadier per. 

Vole à l'oiseau son petit. 

ANC. FR. Les poules... avec quelle diligence et sollicitude traitent-elles leurs poulcins étendant leurs aeles. 

Amyot, trad. de Plutarque. Morales, t. II, p. 129. 

IT. Pulcino.

9. Polin, Poli, s. m., poulain.

Aras naiso dui poli

Bel e borden, ab saura cri.

Marcabrus: Dirai vos.

Maintenant naissent deux poulains beaux et bondissants, avec blonde crinière.

Ieu doney a son senhor polin paissen.

Le Comte de Poitiers: Companho.

Je donnai à son seigneur poulain paissant.

CAT. Pollí. ESP. Pollino. PORT. Poldro. IT. Poledro, puledro.

(chap. Pollino, pollinos, cría del burro, ruc, ase, acémila, burret, ruquet, aset, com lo fill que tingue Carlos Rallo Badet.)

Una sagala que vivíe a un poble del Matarraña, Pepa,


Polce, Pouse, Polzer, Pauzer, Poze, Pous, Poutz, s. m., lat. pollicem, pouce.

Fa m batre 'ls polces

Cum li martel can fero sus l' enclutge. 

Leys d'amors, fol. 20.

Me fait battre les pouces comme les marteaux quand ils frappent sur l'enclume.

Vi 1 polzer de trop gran blancor. 

Tres gotas de sanc ichiro tantost del poze.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 80. 

Vit un pouce de fort grande blancheur. 

Trois gouttes de sang sortirent aussitôt du pouce.

Metre pogratz per la nar

Amdos los pouses, ses mal far.

Roman de Jaufre, fol. 12.

Mettre vous pourriez dans la narine les deux pouces, sans mal faire.

Segon la longitut del dit pous. Trad. d'Albucasis, fol. 3.

Selon la longueur dudit pouce. 

Premier apelam... poutz. Eluc. de las propr., fol. 49.

Le premier nous appelons... pouce. 

Pouzer a nom l' arteill premers.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Pouce a nom l'orteil premier.

- Ergot.

Pouze, talo et arteill gros.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Ergot, talon et gros orteil.

CAT. Polse. IT. Pollice. (chap. Pols, polsos; pulsera, pulseres (tamé patilla, patilles); lo dit gros se diu pulgar (pun 2 y 3) perque té pols, se note la intermitensia de la sang o sanc; un púlsar es paregut.)

2. Polga, s. f., pouce.

Premier apelam polga. Eluc. de las propr., fol. 49.

Le premier nous appelons pouce.

3. Polguar, s. m., pouce.

Tota la ley qu'el plus de las gens au

Escriuri' eu en un petit de pelh,

En la meitat del polguar de mon guan.

P. Cardinal: Tos temps.

Toute la loi que le plus des gens ont, j' écrirais sur un peu de peau, sur la moitié du pouce de mon gant.

ESP. Pulgar. PORT. Polgar, polegar.

viernes, 9 de agosto de 2024

Offendre, Ofendre - Defensiu

 

Offendre, Ofendre, v., lat. offendere, offenser, blesser.

S' om pogues partir de follor...

E no volgues Dieus tan soven offendre. 

Bernard d'Auriac: Be volria.

Si l'homme pouvait se départir de folie... et qu'il ne voulût pas si souvent offenser Dieu.

Non t' ofendas a la peira. Trad. de Bède, fol. 73.

Que tu ne te blesses pas à la pierre. 

Part. pas. Car l' avem ofendut.

(chap. Ya que l' habem ofés. Miréu que en ocsitá ere ofendut, y en castellá ofendido.)

G. Riquier: Qui conois.

Car nous l'avons offensé.

ANC. FR. Soy instamment exercer et travailler, part à la fortification de sa patrie et la défendre, part au repoulsement des ennemis et les offendre. Rabelais, Prologue, liv. III.

Vous gardez à tout povoir de offendre Dieu. 

Jehan de Saintré, t. I, p. 86. 

Se nous avons offendu à nulluy.

Roman fr. de Fierabras, liv. II, part. II, ch. 5.

CAT. Ofendrer. ESP. Ofender. PORT. Offender. IT. Offendere.

(chap. Ofendre, ofendres: yo me ofenc u ofeng, ofens, ofén, ofenem, ofenéu, ofenen; ofés, ofesos, ofesa, ofeses; ofengut, ofenguts, ofenguda, ofengudes.)

2. Offensa, Offenssa, Ofensa, s. f., lat. offensa, offense, lésion.

Patz e perdos d' ofensa.

G. Riquier: Cristian.

Paix et pardon d'offense. 

Gardar de peccat e de la offenssa de Dieu. V. et Vert., fol. 92.

Préserver de péché et de l'offense de Dieu.

CAT. ESP. Ofensa. PORT. Offensa. IT. Offenza. (chap. Ofensa, ofenses.)

3. Offensio, Ofensio, s. f., lat. offensio, offense, outrage.

Offensio no us fis jorn de ma via.

Rambaud d'Orange: Si de trobar. 

Offense je ne vous fis jour de ma vie. 

Qu' ela degues penre venjansa de lui, si el avia faita ofensio vas ela.

V. de Pons de Capdueil. 

Qu' elle dût prendre vengeance de lui, s'il avait fait offense envers elle.

ANC. FR. Et a faict tous les deux gravement par son authorité, et sans grande offension d'esperit.

J. Collin, Tr. d' Amytié de Cicéron, p. 36. 

ESP. Ofensión (ofensa). IT. Offensione. 

(chap. Ofensió, ofensions : ofensa, ofenses.)

4. Offensatio, s. f., offense.

Per las offensatios: Regla de S. Benezeg, fol. 79. 

Par les offenses.

5. Offendement, s. m., lat. offendimentum, offense, embarras, transgression.

Per offendement. Trad. de Bède, fol. 59.

Par offense.

Ieu m' excuzi en ayso ses offendement, avent bona consciencia.

Trad. des Actes des apôtres, ch. 24.

Je m' excuse en ceci sans transgression, ayant bonne conscience.

IT. Offendimento.

6. Offendedor, s. m., violateur, transgresseur.

Vengar... de negun tort que sia fatz ad aquel offendedor.

Statuts de Montpellier, de 1204.

Venger... de nul tort qui soit fait à ce transgresseur.

ANC. CAT. Ofenedor. (chap. Ofenedó, ofenedós, ofenedora, ofenedores.)

Manuel Riu Fillat insulte a amics del chapurriau, Ignacio Sorolla li riu les poques grássies

7. Defendre, v., lat. defendere, défendre, garantir, prohiber.

Ieu no soy reis coronatz...

Que posc' a mon fort seignor 

Defendre mas heretatz.

Le Dauphin d'Auvergne: Reis pus vos. 

Je ne suis pas roi couronné... (pour) que je puisse contre mon seigneur puissant défendre mes héritages.

Mi sui trebalhatz 

Cum pogues mi dons defendre 

Dels manens malvatz.

Pierre de Bussignac: Sirventes.

Je me suis tourmenté comment je pusse défendre ma dame des riches méchants.

- Faire défense, interdire, se refuser. 

Combat so don ieu no m posc defendre.

G. Magret: En aissi. 

Je combats ce dont je ne puis me défendre. 

Si vol autr' amador 

Ma domna, non lo y defen.

B. de Ventadour: Acossellatz mi. 

Si ma dame veut autre amant, je ne le lui défends pas.

Maynthas vetz dreitz defen 

So qu'amors cossen.

Aimar de Rocaficha: Si amors. 

Maintes fois droit interdit ce que amour permet. 

Es tan fers e salvatges que del ballar se defen. 

Le Comte de Poitiers: Companho. 

Il est si farouche et sauvage que du danser il se défend.

Part. pas. Me sui d'amor defendut tota via, 

Domna, tro vi vostre cors benestan. 

Ralmenz Bistors d'Arles: Aissi col fort. 

Je me suis toujours défendu d'amour, dame, jusqu'à ce que je vis votre personne agréable. 

ANC. CAT. Defendre, denfendrer. ESP. PORT. Defender. IT. Difendere. 

(chap. Defendre, defendres: yo me defenso, defenses, defén, defenem, defenéu, defenen; defengut o defés, defenguts o defesos, defenguda o defesa, defengudes o defeses.)

8. Defensa, s. f., lat. defensa, défense. 

Los castels e plassas de sa terra, los quals so de defensa, fara abatre e demolir. Chronique des Albigeois, col. 31. 

Les châteaux et places de sa terre, lesquels sont de défense, il fera abattre et démolir.

Non vol admetre las exceptions, allegations e defensas.

Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 430. 

Ne veut admettre les exceptions, allégations et défenses.

CAT. ESP. PORT. Defensa. IT. Difensa. (chap. Defensa, defenses.)

9. Defendensa, s. f., résistance.

Selh qui, per nos, fon pausatz en la crotz, 

E clavellatz ses tota defendensa.

Pujols: Dieus es. 

Celui qui, pour nous, fut posé en la croix, et cloué sans toute résistance.

10. Defensio, Defension, Defencion, s. f., lat. defensionem, défense, résistance, retranchement, protection, forteresse. 

Per la defension del pays. Reg. des États de Prov., de 1401. 

Pour la défense du pays.

O gienhs, o defensios, 

O castelhs.

Cadenet: Amors e. 

Ou engin, ou retranchement, ou château. 

La defension qu'eu ai al monestier de Tornac. 

Tit. de 1174. Hist. de Languedoc, t. III, pr., col. 134. 

Le retranchement que j'ai au monastère de Tornac. 

Defencion d' aqui enant non sia recebedoira. 

Statuts de Montpellier, de 1258.

Défense de là en avant ne soit recevable. 

Vos pensetz de far defensio. 

Rambaud de Vaqueiras: Valen marques. 

Vous pensâtes de faire résistance. 

S'alegra molt per la defensio de Miraval. V. de Raimond de Miraval.

Raimond de Miravals, Miraval, Miravalh

Se réjouit moult à cause de la protection de Miraval.

ANC. FR. Pour la deffension desdites frontières. Monstrelet, t. I, fol. 162.

De porter la parole en defension publique. 

Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. III, p. 250.

- Prohibition.

Mandat m'a, III jors a, e fait defensio 

Que no lays pasar home de lunha regio. 

Roman de Fierabras, v. 4050. 

M' a mandé, il y a trois jours, et fait défense que je ne laisse passer homme d'aucune région.

ANC. FR. Mandé m' a, jà III fois, et fait defencion 

Que je ne lais aler escuier ne garchon,

Chevalier ne sergant, si je ne sai le non. 

Poëme de Fierabras en vers français. 

ANC. CAT. Defensió. ESP. Defensión. PORT. Defensão. IT. Difensione.

(chap. Defensió, defensions; resistensia, resistensies; protecsió, protecsions; fortalesa, fortaleses; defensa, defenses.)

11. Defendement, Defendemen, Deffendement, s. m., défense, protection.

Aquel deffendement qu' el fara en aquest plag, el pensa far per so dreg.

Trad. du Code de Justinien, fol. 12. 

Il pense faire pour son droit cette défense qu'il fera en ce plaid.

Vers paires Dieus, ...

Defendemens, defendens d' aversiers. 

G. Riquier: Fortz guerra.

Vrai père Dieu,... protection, protégeant d' ennemis.

Per donar... als uelhs defendement. Eluc. de las propr., fol. 39. 

Pour donner... aux yeux défense.

ANC. FR. Que il n' i ot desfendement. Roman de Brut, t. I, p. 297.

ANC. CAT. Defeniment, deffeniment. ANC. ESP. Defendimiento. 

PORT. Defendimento. IT. Difendimento. 

(chap. Defendemén, defendemens : defensa, defenses.)

Memorial en defensa de la lengua catalana para que se predique en ella en Cataluña.

12. Defensal, s. m., retranchement, barrière. 

L' autre portal es fermatz... 

E pois aquest es passatz, 

Pois no i ha nuil defensal.

Un troubadour anonyme: Chastel. 

L' autre portail est fermé... et après que celui-ci est passé, puis il n'y a nulle barrière. 

ANC. FR. Iloec avait tel defensail. G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 551.

13. Defensailla, s. f., résistance. 

Volpills e nuailhos

Flacs, ses tota defensailla.

Bertrand de Born: Maitolin. 

Poltren et lâche, flasque, sans toute résistance.

14. Defendedor, s. m., défenseur.

Trop son li combatedor

E pauc li defendedor.

Aimeri de Peguilain: Li folh. 

Beaucoup sont les assaillants et peu les défenseurs. 

E 'l coms a cor d' esvazidor, 

E 'l vescoms de defendedor, 

E veiam los lai al pascor.

Bertrand de Born: Rassa tan.

Et le comte a coeur d' envahisseur, et le vicomte de défenseur, et voyons-les là au printemps. 

ANC. CAT. Deffendedor, defenedor. ANC. ESP. PORT. Defendedor. 

IT. Difenditore. (chap. Defenedó, defensó, defenedós, defensós, defenedora, defensora, defenedores, defensores.)

15. Defensible, adj., défensible.

Lo castel, lo qual era fort defensible. Chronique des Albigeois, p. 52. 

Le château, lequel était fort défensible. 

ANC. ESP. Defensible. (chap. Defensible, defensibles : que se pot defensá; defendible, defendibles.)

16. Defensar, v., défendre.

Los vassals son tengutz de defensar la persona de lor senhor.

Arbre de Batalhas, fol. 106.

Les vassaux sont tenus de défendre la personne de leur seigneur.

Contra freior defensar. Eluc. de las propr., fol. 42.

Défendre contre froideur. 

CAT. ANC. ESP. Defensar. IT. Difensare. (chap. Defensá, defensás: yo me defenso, defenses, defén, defenem, defenéu, defenen; defensat, defensats, defensada, defensades; defengut, defenguts, defenguda, defengudes.)

17. Defendalh, s. m., retranchement, barrière.

El frontal del mur havia C (100) portas de metalh, et per tot eviro certas estaggas e defendalhs ordenatz egalment a defendre.

Eluc. de las propr., fol. 167.

A la façade du mur il y avait cent portes de métal, et partout environ certains étages et retranchements ordonnés également pour défendre.

18. Defensor, s. m., lat. defensor, défenseur.

No era razo que natura layshes ses armas defensivas aquel qui es del grey defensor. Eluc. de las propr., fol. 234.

Il n'était pas raison que nature laissât sans armes défensives celui qui est défenseur du troupeau. 

CAT. ESP. PORT. Defensor. IT. Difensore. 

(chap. Defensó, defensós, defensora, defensores; defenedó, defenedós, defenedora, defenedores.)

19. Defensiu, adj., défensif.

Membres... defensius, so del cervel las doas telas e 'l test.

Eluc. de las propr., fol. 33. 

Membres... défensifs, ce sont les deux tissus du cerveau et le têt.

Anar en armas defensivas. Arbre de Batalhas, fol. 222. 

Aller en armes défensives.

CAT. Defensiu. ESP. PORT. Defensivo. IT. Difensivo.

(chap. Defensiu, defensius, defensiva, defensives.)

lunes, 29 de julio de 2024

4. 7. Seguix lo registre de les novies. Festa y ball a una aldea.

Capítul VII.

Seguix lo registre de les novies. Festa y ball a una aldea.


De Ayerbe va aná cap a Alharre, aon ne portabe un atra, pero la va trobá en un genio com un barrócul, pareixíe picada de les peñes de la serra veína.

A Bolea ne ñabíen dos, la una, beata, absoluta y novelera, l'atra, filla de un lletrat y tan docta com son pare. A la primera li va fé la creu; la segona va volé enseñáli a parlá, dién mol remilgada al cas de nomená a sa yaya, no la vach coneixe; y sobre viure a la siudat o a l'aldea, que enteníe la diferensia.

Se li va tallá l'estómec a Pedro Saputo, y en tres minuts va vomitá o gitá cuatre vegades. Tans vomits li va doná sentíla.

Va seguí al peu de la serra aon va vore algunes flos desfullades. Y al passá per Lierta va mirá cap a Gratal y li va apetí, se li va antojá pujá a la seua picosa. Lo día convidabe, ere apassible y sereno al mes de setembre, que alguna vegada es tan amable com lo mach. Va cridá, pos, a un paissano del poble, perque ni ell ni lo seu criat se sabíen lo camí; va fé que se portare bon minjá a la delissiosa fon del prat del Solaz, y va empendre la pujada. Una vegada a dal, ¡quín goch al cor! ¡quín airet tan puro! ¡quín sol y quín sel al michdía! ¡quíns plans hasta Saragossa! ¡cuáns pobles sembrats an aquella noble y grassiosa vega! Y a la esquena y als costats, ¡cuántes puntes! Pero fixán la vista a Huesca, va di: "¡Qué ben assentada estás, siudat alta y composta, siudat de les sen torres als teus muros! ¡Qué maja la teua catedral soberana en lo seu edifissi y tan vistosa en les seues agulles al ven! ¡En quín señorío y grandesa reines a la teua Hoya, amor que vas sé y Corona de Aragó als teus siglos passats, siudat libre y gloriosa per los Sanchos, per los Pedros y los Alfonsos! ¡Cuántes y qué hermosures vas amagá sempre, brilláes, vas sé la enveja de Palos y de Citera! ¡Y no hay de vóreles ara, an este radé viache dels meus amors! Pero així u ordenen los hados. Y encara... encara... Pero no; está ahí tancada la meua sort per un pare a qui venero.

Y no vull patí lo cacarech de les vostres maldites agüeles trilingües.» Y en aixó va girá la esquena, y se va aviá com qui diu a redolá monte aball. Díe trilingües a les agüeles de Huesca no perque parlaren o sapigueren tres idiomes, que may ne van sabé mes que lo seu, sino perque teníen tres llengües pera parlá y parláen en les tres a un tems. ¡Quínes agüeles aquelles! Va passá felismen la seua generassió; y ya después, agüeles y joves, segons informes que se han ressibit, sol tenen una llengua, expeditilla, sí, pero una sola.

Va passá dabán y va arribá al Abadiat

- Se sen cantá, va di als de Montearagón, y se note al flat lo incienso que allí cremen. Anem cap abán. Conque va pujá a Santolaria a vore als seus parens y a la viuda de marres, y se va aviá cap al Semontano. Yo empero no haguera passat tan de volada, perque lo sel particulá del Abadiat, encara que menut, es amable, lo país joyós, lo terreno fássil y bo, y sol criá algunes plantes espessials.

Al Semontano va fé moltes equis y esses anán de uns pobles als atres, perque ya se veu, no estáen tots alineats y va passá una llarga revista de donselles contanles casi per dotsenes, encara que no totes eren adotsenades.

¿A quína valleta no naixen distinguides, perfumades y majes flos, al voltán de les fees, vanes y vulgás?

Ñabíe, pos, de tot; y si abundabe la roba de almassén, la quincalla de cantonada y los cuadros de almoneda y hasta de sobres, tamé sen trobabe alguna que atra que foren mol bon descans de consevol peregrinassió. Y yo fío, de no está preocupat de atres amors, allí me haguera quedat prendat de ells, si ñabíe entonses donselles com algunes que conec al nostre tems, sin embargo del sin embargo.

No les produíx aquell país arteres, falses, astutes, ni fingides; y si alguna s'hi torne es perque les obliguen en engañs los que les traten.

Se va trobá a la festa de un poble, y es cosa de contás. Va arribá a una aldea, y a la casa aon se va hospedá ñabíe una filla y una neboda que sol aguardaben a eixecás de la taula a michdía pera anassen a la festa de un atre poble, que uns diuen que ere Colungo, atres Casbas, atres Abiego; y ña qui afirme que va sé Adahuesca. Pero yo que u sé be dic que va sé Colungo. Portáe carta per al pare de la filla, que ere tamé de les de la llista, y li van proposá que anare en elles. Va asseptá y agarrán a cascarrulles a la seua Helena (que Helena se díe), ya que podíe mol be portán la maleta lo criat en una mula, van aná al atre poble, aon no se sap si ne teníe alguna al seu registre.

Per la nit y al hora primera de la velada van acudí mes de sen persones a la casa a vore als forastés, y mes veus, crits, chillits y rissotades que a una plassa de bous. Van cridá a la taula, y se va amontoná la gen de manera que estáen a micha vara, y cada cadira ere un mun de cossos, brassos y caps, perque en ves de sis huespeds convidats ne van vindre sis sisos. Lo sopá, abundán, pero mal acondissionat y gossamen servit. Encara estáen als postres cuan va sobrevindre una ola de sagales acompañades de uns mossos, que donanse espentes, chillán, entropessán y agarrades dels brassos y serpenteján van di que veníen a buscá a les chiques pera aná al ball de casa de N.

- Sí, sí, va di lo pare; ya van, y ya elles se habíen eixecat y s'agarráen a les atres. Pero no sen anaben, estáen mirán com si les faltare algo.

- Anem, don Pedro, li va di lo huésped. Vostra Mersé se servirá acompañales y suposo que ballará en Helena.

- ¡Home!, va contestá una de les de la casa, zurda, mofletuda y de pit eixecat; aixó faltaríe, que don Pedro no vinguere al ball. Lo sel li va caure damún al sentí aixó; y advertín lo capellá la seua perplejidat, va di que hi aniríe tamé, ya que no podíe excusás. 

Va baixá entonses lo cap, sabén que no evitaríe que se l' emportaren, encara que se empeñare una comisió sansera.

Ya están a la casa del ball. ¡Quína confusió! ¡Quín jaleo! ¡Quína bahorrina! Ere gran la sala, pero estáen com a sardines a un cubo o guardiassivils. Va escomensá, o mes be va continuá la música, que se reduíe a un mal violín, a una pijó viola, y a una pandereta, tan desafinats los dos instrumens de corda, que féen mal als oíts y per ells se ficáe dolenta l'alma. Va habé de ballá sense remey, habén ballat la radera vegada a la Cort cuan ere estudián de tuna. 

Se va retirá después a una cadira que li van oferí, y cuan se ficáe a observá lo que veíe, se li foten damún disparatades y corrén dos forasteres y les atres dos sagales del seu huésped, y en la mes gran desenvoltura se li assente la creguda privilegiada als ginolls, y les atres dos damún y dabán de aquella cul en falda, servín ell de fundamén o solamén a tota la batería.

- ¿Qué feu, Helena, qué feu?, li va preguntá admirat. 

- ¡Un atra!, va contestá ella, en mol desenfado, que ya per sí pecabe mes per afable que per fura; lo que fan totes (cosa fan tutti), después de un canari, de una chacona o un mal tros de un atre ball, anaben a sentás als ginolls dels mossos. Teníe prop al capellá, y li va di:

- ¿Pero es possible que sigue costum aixó?

- Sí, siñó, va contestá lo bo del benefissiat; aquí se fa y ningú fique cap reparo.

Lo van liberá pronte de aquell pes perque van traure a ballá a les cuatre chiques, y ell se va ficá a mirá la sala. Ñabíe per allí algunes mares que pareixíen habé anat a cuidá de les seues filles y de atres, y ere en lo que menos pensaben. Sentades an terra y per aquelles arques unes se contaben los partos que habíen tingut y los mesos que la veína va pugué doná lleit al primé chiquet; atres les lleits que va mamá lo seu; atres s'adormíen a un racó; atres animaben a les sagales tímides; hasta que van traure una canasta vestida de gala en molta roba pera fé calseta y plena de tortelles de oli mes estopenques y dures que una mula sorda. An este mateix pun estáe ell discurrín una treta pera no ballá mes, pos ya li habíen intimat les chiques que volíen ballá en ell; y li va eixí perfectamen. Li van presentá lo canastet, va agarrá una tortella y se va eixecá pera repartíla a les sagales, que acababen de ballá; pero va fé vore que se li retortigáe un turmell y com estáe tan espessa la sala, va dixá incliná lo cos y va caure damún de una pobre dona que veénsel caure a plom va tirá lo cos cap atrás y van caure los dos: ella pancha per amún, y ell de esquena y de costat, saltánli la tortella cap aon ella va volé aná. Sen van enriure tots mol; se va eixecá coixeján que ere una llástima, y agarrat del bras del capellá sen va aná a la cuina aon se va bañá lo peu en aigua freda, pera dissimulá, y així se va librá de torná al ball dién que encara no podíe caminá.

En tot, sobre les onse va eixí a la sala, va demaná lo violín, lo va afiná, y va preguntá si sabíen ballá lo gitano. Van di que be o mal tamé lo ballaben.

- Que ixque, pos, una parella, o dos si volen, va di ell. Y fen callá al de la viola, y advertín al del pandero que donare sol alguns cops y lo acompañare en soroll baix continuo, va escomensá a tocá lo fandango mes rabiós que se va sentí de mans de músic: unes vegades alt y estrepitós; atres blan y suavet; unes picat y mordén, atres ligat y pla; ya com un riu ple y desmadrat que arrastre lo que trobe; ya com una corrén apassible que se remanse y pareix que se amague a la chopera hasta que fa un remolino, y arribe y cau despeñat en gran brogit y estruendo a la vall y montes veíns. Tots se van abalotá per les vibrassions de ixos ecos tan provocadós. 

Al prinsipi, sol balláen dos parelles; mol pronte ne va eixí un atra, después un atra, después ya totes; y hasta les agüeles que s'adormíen y les comares que parláen se van ficá de peu y féen meneos en lo cos y en lo cap, y no podíen tartí, y se derretíen y disfrutáen o chaláen. La rissa escomensáe, creixíe, cundíe, se va fé general; y entre lo violín, y les castañoles, y tal bullí y saltá, y tan arrope y jadeo; y lo foc que se habíe ensés a tots, igual agüelos que joves se va soltá la corda, y tots per los ulls y per la boca y per tot lo cos flamejaben. Los miráe Pedro Saputo, y espessialmen se divertíe al vore lo meneo y gestos de les agüeles, cuan pareixenli ya massa perillós lo efecte de la seua endemoniada música, va pegá una gran gabiñetada al violín, y en un gorjeo de oronetes se va tallá aquell insendi y estrago, dixanse caure los bailarins, ballarins o balladós per aquelles cadires y per aon podíen, fets tots un volcán, y procurán en una gran rissa dissimulá una mica lo que los passáe, elles en molta vergoña y no menos desfissi, ells perdut lo tino, desmandats casi a vistes y no assertán una paraula a dretes. 

¡Ah mares, les que voléu librá de perills a les vostres filles! 

En quinse díes no van torná les pobres sagales al seu temple ordinari; en sol pensá en lo ball se tornáen a destemplá o destrempá y s'enseníen. Pero lo que es la memoria va durá sempre. Ya eren mares, ya yayes, y hasta rebisyayes, si no habíen mort les que habíen assistit, encara parláen y nomenáen lo gitano de aquell añ.

Y per aquella nit, ¿quí estáe ya pera mes obra ni ball? 

Pera desbraváu del tot, va pendre un atra vegada lo violín y va di: vach a tocá una cosa que vach compondre al doló y llágrimes de ma mare, habenli dit un traidó que yo había mort a Cataluña. 

Y va tocá una compossisió mol triste y patética, sense tindre mol en cuenta les regles del art perque va sé una idea repentina y suposat lo motiu; per de pronte se van calmá aquells jovens y va torná tot al orden. Van escoltá en maravillós silensio, no va ñabé qui no se dixare penetrá y ficás tendre de una música tan afectuosa; y algunes dones hasta van plorá, perque va esforsá ell mol lo sentit del doló y del desconsol (o lo desconort de Ramon Lull).

obras rimadas Ramon Lull, Gerónimo Rosselló, idioma catalan-provenzal, Raimundo Lulio

Va acabá, van tocá les mares a retirás, y se van retirá tots. Pero a casa de Pedro Saputo se va abalansá tal batería de sagales y en tanta algassara, que no cabíen per la escala, y va pensá que veníen fugín de alguna emboscada o cam de batalla, o que volíen acabá de vore en qué parabe la locura y desenfreno de aquell día; pero se va assossegá cuan va sentí que veníen a dormí en les forasteres y les huéspedes. Cóm se gobernaríe lo dormitori pera tantes no u enteníe; ell va tindre que anassen al seu llit en lo capellá y no va pegá los ulls. Conque va matiná, y despedinse casi en mala cara, perque volíen que se estare totes les festes, y dixán desconsolades a les sagales y mes a Helena, va montá a caball y sen va aná, respirán així que se va vore al monte, com los de una cuina plena de fumarrina de gom a gom al hivern ixen a respirá y recuperá l'alé a una sala o a la finestra.

domingo, 28 de julio de 2024

3. 7. De cóm Pedro Saputo va doná cuenta del seu viache de la volta a España.

Capítul VII.

De cóm Pedro Saputo va doná cuenta del seu viache de la volta a España.


Restituít a casa seua, no lo dixaben viure preguntanli pel seu gran viache; y pera satisfé a tots a la vegada va fé pregoná que acudigueren a la plassa; van acudí, y desde lo balcó va di: 

"Si tot lo que hay vist y me ha passat haguera de referitos, en un mes no acabaría. Pero algunes coses particulás les aniré contán als amics, y ells les contarán a datres, y així les sabréu tots. Atres no les diré ni an ells ni a dingú, perque no vach demaná llissensia pera publicales y lo món es mol mal pensat.»

Sabéu pos, amics y compatrissis meus, que a tot arreu hay trobat homens espabilats, y homens tontos; de éstos mes que de aquells; homens que se creurán lo que se 'ls diu als chiquets, que lo sel es de seba y que los faríeu combregá en rodes de molí. Aixó tos u dic pera que veigáu en quina raó podrán di per neixos pobles veíns que sou los mes tontos del món. ¡Cuáns ne ña que u són mes que vatres!, perque encara que es verdat que vau aná al planet de Violada a cavá ixos forats buscán tessoros amagats, pero aixó u han fet y u fan mols atres que se tenen per mol espabilats, y troben lo mateix que vatres, que es la terra fresca y lo fron suat. Pero dingú de Almudévar ha anat a vórem pegá lo salt de Alcolea, perque ya tos figurabeu que ere pera fótretos lo pel, cuan hi han anat mols doctós de la Universidat de Huesca, y hasta colegials de Santiago y de San Vissén, alguns canonges, mols caballés y dames prinsipals, y totes les sing pes de la copla. De Barbastro, pos, no dic res; hi van aná de tres parts les dos, sén los que en mes llargs nassos se van quedá veén volá l'áliga del meu gabán desde la Ripa. Y nomenantos a Huesca y Barbastro, no ña pera qué mensioná a Fraga, Monsó, Binéfar, Tamarit y tota la Litera o Llitera, Graus, Benabarre, Fonz, Estada, Estadilla o Estadella, Sariñena, Ayerbe, Loarre, Bolea, ni los pobles de la Hoya, ne van aná mes que al jubileu del añ san; com igualmén del Somontano y Sobrarbe o Superarbe. Conque be podéu consolatos y no tíndretos per mes tontos que atres, perque no u sou com estáu sentín.

  La Llitera no e Cataluña,tshirt,camiseta

Pos respecte al meu viache, hau de sabé que hay recorregut lo Prinsipat de Cataluña, lo Regne de Valensia, los cuatre de Andalusía y les Castelles; y total hay vist lo que vatros veéu sense móuretos de casa, apart dels rius, montes, siudats y datres coses que tamé són com les que vatres teniu vistes de lluñ o de prop. Així mateix a tot arreu lo sol ix per lo matí y se pon per la tarde, y sempre la lluna fa llum de nit y a les dotse es michdía menos a la Cort, que michdía es a les cuatre de la tarde, y micha nit es a les sis del matí.

Perque a les terres aon es de día cuan aquí de nit, hivern cuan aquí estiu, y estiu cuan aquí hivern, yo no hi hay estat, perque hay que caminá mol cap al frente o a la zaga, a la dreta o a la zurda.

De les costums dels pobles ña mol que di. Pero miréu; que porton la robeta mes o menos llarga, enaigüetes a modo de calses, montera, gorra, boina o barretina a modo de sombrero; que amorson figues y panses, o migues y sopes de oli, y berenon gazpacho o be pa en tomata y formache; a la postre homens y dones són tots, y tots lo mateix que vatres se maten per nelles y per los dinés; y a tot arreu ñan rics y pobres, y lo mes tonto es lo alcalde y lo mes sego lo que los guíe. Per lo demés a Cataluña me vach vore una mica apuradet; a Valensia me va aná be; y a Andalusía vach guañá lo que vach volé, y vach di y fe lo que vach voldre, y tot su van creure y tot u donáen per be, remitinme a les probes. A Cataluña vach vore comersians y marinés; a Valensia artistes, volatines y gaités; a Andalusía comares y matons mes femelles encara que les comares. A Castilla es la gen de un modo que pareix que ara ixquen del ou y que no han ubert los ulls.

Pel meu gust, aniría a Castilla per nessessidat, a Andalusía per curiosidat, a Barselona o Barchinona hi viuría tres mesos, a Valensia un añ, y a Saragossa tota la vida. Y aixó que Valensia es un món abreviat, perque lo que ha vist tot lo món y lo que sol ha vist Valensia, lo mateix han vist la un que l’atre, y encara mes potsé lo segón que lo primé.

Va escomensá en aixó a ploure una mica, y va di: Lo tems no vol que acaba la meua relassió, pero ya estáe mol abansada. Una cosa vull que entengáu sobre tot; y es, que aon vullgue que vach procuro doná honra a la meua patria. Perque tos fach sabé que al meu cor ñan dos grans amors, lo de la meua bona mare y lo vostre, enrecordanmen sempre de lo mol que per nella y per mí hau fet desde lo meu naiximén.

¡Viva Pedro Saputo!, va cridá lo poble: ¡Viva lo nostre fill y veí! 

¡Viva la gloria de Almudévar! Y se va dispersá la gentada alabán y beneín a Deu, que tan sabé y tanta virtut habíe donat al fill de la pupila.

Dins a la sala estáen lo justissia, los jurats y los prinsipals del poble, y lo bon Sisenando, a qui li caíe la baba de gust. Allí lo van agassajá o convoyá en un vermutet y después en un gran sopá o sena a la que casi los va agarrá lo día assentats.

sábado, 27 de julio de 2024

3. 3. De cóm Pedro Saputo va fé un atre viache mes llarg.

Capítul III.

De cóm Pedro Saputo va fé un atre viache mes llarg.


Dos añs y mich fée que habíe tornat de la seua primera ixida, y va viure en un ay perque continuamen li escribíen y cridáen pera obres de pintura, volén tots donálay an ell en gran enveja dels pintós que hasta entonses se féen la competensia entre ells al país; y com reconeixíen la maestría de Pedro Saputo, callaben y se féen fotre. Tamé aixó sentíe ell, y pera que no patigueren nessessidat, se excusabe de la mayoría de les obres, y alguna vegada de totes per no oferís cap de mes gran empresa. Al mateix tems se li fée estret aquell sel a la seua alma tan gran; y consebín ya atres coses diferentes a les de la primera eixida, va determiná anassen a corre la España, sense limitás per tan a sol España si li veníe be.

Una vegada resolt lo viache, va comprá una mula de bona presensia y poc preu, una bona espasa (que sabíe fe aná), y lo día fixat pera la ixida, va montá y va tirá cap a Cataluña. Y sa mare, y la padrina y sa filla, Eulalia y Tereseta, que ploraren lo que vullgueren, perque per nelles no habíe ell de viure y morí an aquell racó del món.

Desmemoriada mula vella, Desideri Lombarte, Pedro Bel Caldú

No va entrá al seu plan aná a vore a les seues amigues, perque la edat les debíe aná demanán a tota pressa les raderes paraules que totes volen sentí dels homens, y ell no se trobabe an eixe cas. 

Pero passáe no mol lluñ de la aldea de les novissies, y no va pugué evitá torse allí lo camí, senne dos no podíen ficál en apuros, com sí que u faríe Morfina, que be sentíe no vórela.

Va arribá, y al entrá ixíe son pare de Juanita, que lo va coneixe; se van saludá y van aná juns a casa seua, y juns van passá después a la de Paulina, encara abans de diná, perque eren sobre les deu del matí. Com lo creíen navarro y estudián se van extrañá que viachare de aquell modo: ell, que may se quedáe parat, los va di:

- Enguañ, curs perdut. Unes vegades valen mes lletres que hassienda; atres, hassienda que lletres. Lo tems es lo que goberne; y les lletres sempre se troben; pero la hassienda pot pedres. 

Y yo me trobo ara an este segón cas. Les sagales sempre eren les mateixes, y així que lo van vore, sen va aná lo juissi de casa. Después van voldre sabé lo misteri de la seua persona, y li van di que les dos estáen demanades en matrimoni, y encara que los partits eren mol ventajosos, espessialmén lo que lograbe Juanita, li demanáen consell, ya que encara no estáen del tot obligades. 

Ell va contestá que cuan estigueren casades les diríe quí ere, ara ni u podíe di ni les conveníe sabéu. Si puguera casám en les dos (les va di), vatres siríeu les meues dones; pero la ley no u permitix, y cap voldríe vore a l'atra casada en mí. Per tan debéu casatos. Y passat lo día mol alegremen en elles, va continuá lo seu viache en son demá.

Al poc mes de dos legües va entropessá la mula desmemoriada y va caure en ell a un forat. Se va assustá de aixó y va di:

- Pos si ara me haguera trencat un bras o una cama, ¿quí me traíe de aquí y me portabe aon me curaren? Es di, que debíe portá un criat; es di, que teníe que viachá en alguna autoridat; es di, que ya no soc Pedro Saputo lo libre, lo sabut, lo sense temó, lo sense respecte a cap vanidat. Mula, mula, una me n'has fet y no men farás dos; poc valíes, y ara vals menos; ¡pren!, y tirán de la espasa la hi va embutí per lo pit hasta la empuñadura y la va dixá espiritán, y en dos potades que va pegá se va quedá morta pera sempre y carn per als corvs y llops de la comarca. Va traure de la maleteta uns tapissos, y una llibreta en blang, dos camises y un gabanet (los dinés per supost, encara que no ne va pendre cap gran cantidat de casa), va formá un paquetet en tot, va atravessá per nell la espasa, se u va ficá al muscle, y fen la siñal de la creu, va di: 

San Perico: ¡adiós, mare!; ¡adiós, amors meus!; ¡adiós, Aragó!; ¡hasta que torna!

Va arribá a Lérida, Ilerda o Lleida y va pensá en Julio César. 

Se va interná al Prinsipat, y va visitá lo famós monasteri de Montserrat, aon los flares li van contá la historia del sélebre Juan Garín en la filla del conde Jofré lo Velloso (lo pilós, pelut, Gofredo, Gottfried, Uvifredo, Wifredo, Guifredo, Guifre, etc.), y la va sentí en molta formalidat per respecte als presens. Después se va admirá de la penitensia de que parláen y del descans al que vivíen.

Va mirá les pintures que ñabíe y va passá cap abán, no parán hasta Gerona, Gerunda, Girona. Allí va voldre vore les mosques de san Narciso o Narsís; pero li van di que com la sang que chupaben dels fransesos ere sang venenosa y descombregada o excomulgada per la invicta espasa del gran Rey don Pedro, Pere, Peire III de Aragó, se van morí totes después de habeli ajudat a acabá en la canalla, a la que no li va valé portá lo estandart sagrat que diuen la Oriflama, or y flama: ni les bendissions y aigua beneita en la que los va arruixá lo papa cuan en mala hora van publicá la crusada contra lo Rey de Aragó, del que encara tenen memoria.

PEDRO III, EN LAS JUSTAS DE BURDEOS (SIGLO XIII. BURDEOS)

De allí per la costa va aná cap a la gran Barselona (Barchinona, Barcino, Barcelona, etc), y habén sabut que al port ñabíe un buque a pun de eixecá áncora o ancla y fé vela cap a Italia, va aná allá lo día y hora a la que debíe eixí; lo va vore, va envejá al mes infelís que an ell anáe, y lo va seguí en los ulls y lo cor hasta que lo va pedre de vista. Se va quedá sol mirán cap al mar, y desconsolat o desconortat, y casi plorán, va traure lo retrato de sa mare que sempre portáe damún, se va ficá de ginolls, girada la cara cap a Aragó, y va di:

- ¡Oh mare! Al teu amor y soledat oferixco este sacrifissi. Per tú no men vach a Italia; per tú no visito la siudat dels Cesars; per tú no voré la capital y siñora del món.

Seguín sempre la costa va arribá a Tarragona, y comparanla, lo que ere en lo que habíe sigut, y recordán la dominassió y poderío inmenso dels romanos, casi en ves de plorá li van doná ganes de riure considerán la vanidat y mindundi de les gran fetes humanes y dels imperis de la terra.

Va continuá y de allí va passá lo Ebro o Ebre cap a Tortosa (Dertusa, Dertosa), va entrá al regne de Valensia, va saludá a Peñíscola y va vore lo castell del papa Benedicto de Luna, XIII; va arribá a Valensia y va buscá la porta al seu muro, va vore al Rey Don Jaime fen tremolá lo seu gloriós estandart en siñal de victoria desde lo Real hasta aon estáe.
Va aná después al mateix Real, que eren palaus y jardins (ara sol jardins, solsits y enrunats aquells a la guerra de la independensia). Va visitá después lo Real primé del mateix Rey a Ruzafa, lo seu puesto ocupabe un convén de monges.

Y enrecordansen de les seues de un atre tems, va di:

- Siguéu santes les que aquí tos trobéu; pero procuréu que no penetro a dins de les reixes algún Pedro Saputo, perque li auxiliará la naturalesa que es tan poderosa, y... Perdonéu, filles del error o del espíritu de Deu, que de tot ñaurá entre vatres. Les que foreu víctimes de la violensia, del engañ o de un despit, aquí teniu un cor que tos acompañe en lo sentimén. Hau perdut lo món, y no sabéu si guañaréu lo sel; pero potsé no sirá vostra tota la culpa ni to se demanará tota la cuenta. Dites estes paraules en gran sentimén, va girá la esquena an aquell triste y melancólic edifissi, y va entrá a la siudat; a la que se va aturá prop de un añ, dedicat a la pintura, perque li van agradá los pintós valensians.

sábado, 15 de junio de 2024

Lexique roman; Mercuri - Meretrici


Mercuri, s. m., lat. Mercurius, Mercure, une des sept planètes.

Del Mercuri, so sapchatz,

Es le mercres aissi nomnatz.

Brev. d'amor, fol. 44. 

Du Mercure, sachez cela, est le mercredi ainsi nommé.

Mercuri, s. m., lat. Mercurius, Mercure, une des sept planètes.

Las VII planetas... salvat... Mercuri. Liv. de Sydrac, fol. 55. 

Les sept planètes... sauf... Mercure.

CAT. Mercuri. ESP. PORT. IT. (chap.) Mercurio.

2. Mercre, s. m., mercredi.

Pueis fe lo lus e 'l mars e 'l mercres eissament.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Puis il fit le lundi et le mardi et le mercredi également.

ESP. Miércoles. (chap. Dimecres.)

Voyez Dia.


Mercz, Mers, s. f., lat. merx, marchandise, mercerie.

Non podon lo paire ni lo senhor retener d'aquelas mercz, mas aitant quant il donon per pagamen. Trad. du Code de Justinien, fol. 31. 

Ne peuvent le père ni le seigneur retenir de ces marchandises, excepté qu'autant qu'ils donnent pour paiement.

Ven la mers pus que no val. V. et Vert., fol. 14. 

Vend la marchandise plus qu'elle ne vaut. 

Nenguns non comprara plus las merces de lor.

Trad. de l'Apocalypse, ch. 18.

Nul n' achètera plus les marchandises d'eux.

IT. Merce.

2. Mercer, Mercier, Merssier, s. m., mercier.

Atrestal razos es si lo paire fetz del filh taverner o mercer.

Trad. du Code de Justinien, fol. 31.

Pareille raison est si le père fit du fils tavernier ou mercier.

A merssiers del peiron. Cartulaire de Montpellier, fol. 44. 

A merciers du perron. 

De mercier o de sabbatier. 

Tit. de 1246. Arch. du Roy. Comtes de Toulouse.

De mercier ou de savetier.

CAT. Mercer. ESP. Mercero. PORT. Mercieiro. IT. Merciaio. (chap. Mersé, mersés, mersera, merseres; mercadé, comersián, botigué, tendé, qui té una mersería; mercadera, comersianta, botiguera, tendera.)

3. Mersaria, s. f., mercerie, marchandise.

Pecunia o mersaria o autras causas... penra en comanda.

Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle.

Pécune ou mercerie ou autres choses... prendra en commande.

CAT. Merceria. ESP. Mercería. PORT. Merciaria, mercearia. IT. Merceria. (chap. Mersería, merseríes. A Beseit estabe la de la Borrassa, la dona de Borrás; daball de la llonja y del estanc.)

Mercería, Borrás, Beceite, Beseit

4. Mercat, s. m., lat. mercatus, marché, lieu public où se font les ventes.

No vol que hom fassa de sa mayo mercat ni plassa. V. et Vert., fol. 89.

Ne veut pas qu'on fasse de sa maison marché et place.

Tant es trassios a vil for, 

Que si l' hom que plus n' a el cor

La trazia en plan mercat venal, 

No 'n trobera mezailla del quintal.

P. Cardinal: D' un sirventes faire.

Tant est trahison à vil prix, que si l'homme qui en a le plus au coeur l' exposait en plein marché vénal, il n' en trouverait maille du quintal. 

Fig. Petit troba hom que lur diga veritat, mais afflatarias; e de messorgas ha gran mercat en lurs parladors. V. et Vert., fol. 104. 

Peu trouve-t-on qui leur dise vérité, davantage flatteries; et il y a grand marché de mensonges entre leurs interlocuteurs.

- Arrangement, convention du prix d'une chose.

Fan mercat ab nostre senhor. V. et Vert., fol. 29. 

Font marché avec notre Seigneur.

Ben sai guazanhar mon pa

En totz mercatz.

Le Comte de Poitiers: Ben vuelh.

Je sais bien gagner mon pain en tous marchés.

ANC. FR. Et qui donne son marchiet devant eschevins... que tel marchiet fait avoit. Charte de Valenciennes, 1114, p. 404.

CAT. Mercat. ESP. PORT. Mercado. IT. Mercato. (chap. Mercat, mercats.)

5. Mercacio, s. f., lat. mercatio, commerce, trafic.

Es temps de gazanh et de mercacio, quar la mar es be navigabla.

(chap. Es tems de guañ y de comers, ya que lo mar es ben navegable.)

Eluc. de las propr., fol. 129.

Il est temps de gain et de commerce, car la mer est bien navigable.

6. Mercadal, s. m., marché, place publique.

Intran a Murel per mei lo mercadal. Guillaume de Tudela. 

Entrent à Murel par le milieu du marché.

ANC. ESP. Otro dia mannana fuera al mercadal.

Poema de Alexandro, cop. 2374.

Adjectiv. A mesura mercadal del Pueg.

Tit. de 1279. Arch. du Roy., Toulouse, J. 321. 

A mesure marchande du Puy.

CAT. Mercadal. (N. E. Existen todavía en varios pueblos de Cataluña plazas con este nombre. Vestigio de la lengua occitana que se hablaba en ellos.)


7. Mercairol, s. m., boutique, son contenu.

S' us paubres hom emblava un lansol, 

Laires seri', et iria cap clis, 

E si us rics emblava mercairol,

Iria dreitz pueis denan Constanti.

P. Cardinal: Prop a guerra. 

Si un pauvre homme volait un linceul, il serait larron, et irait tête baissée, et si un riche volait une boutique, il irait droit ensuite devant Constantin.

8. Mercadaria, Mercadairia, s. f., marchandise. 

En totz mestiers vey far galiamen, 

Sol que y corra nulha mercadaria.

Pons de la Garde: D' un sirventes a far. 

En tous métiers je vois faire tromperie, pourvu seulement qu' y ait cours nulle marchandise. 

Mercadier pecco issamen, 

Lurs mercadarias venden.

Brev. d'amor, fol. 125. 

Les marchands pèchent également en vendant leurs marchandises.

(chap. Los mercadés pequen igualmen venén les seues mercaderíes o mercansíes.)

- Commerce, trafic.

Usura es en falsa mercadaria, quan ven la mers pus que no val.

Vida d' ome el regimen del mon es ayssi coma mercadaria.

V. et Vert., fol. 14 et 63.

Usure est en faux commerce, quand il vend la marchandise plus qu'elle ne vaut.

La vie de l'homme dans la conduite du monde est ainsi comme commerce.

CAT. Mercaderia. ESP. Mercadería (mercancía). PORT. Mercadoria.

IT. Mercanzia. (chap. Mercadería, mercaderíes; mercansía, mercansíes.)

9. Mercadier, s. m., marchand, commerçant, trafiquant. 

Era mercadiers que tenia draps a vendre. V. d'Aimeri de Péguilain. 

Était marchand qui tenait draps à vendre. 

Mercadiers qui enga dever Fransa. 

Bertrand de Born: Miez sirventes. 

Marchand qui aille devers la France.

ANC. ESP.

Fablemos su vegada del pleit del mercadero. 

Milagros de Nuestra Señora, cop. 681.

Non es mercador nin clerigo de scola

Que podies poner precio à la una espuera. 

Poema de Alexandro, cop. 84.

CAT. ESP. MOD. Mercader. PORT. Mercador (ANC. ESP.). IT. Mercadante, mercatante. (chap. Mercadé, mercadés.)

10. Mercadiera, Mercadieira, Mercaidera, s. f., marchande, commerçante, trafiquante. 

Fig. Aquellas qu'amon per aver, 

E son mercadieiras venaus.

B. de Ventadour: Chantars no. 

Celles qui aiment pour argent et sont marchandes vénales.

ESP. Mercadera. (chap. mercadera, mercaderes; comersianta, comersiantes.)

Adject. Rica genz mercaidera

Vos fetz aquo...

Ben car comprest so qu' embletz en la feira.

(chap. Ben car vau comprá lo que vau robá a la fira.)

T. de Bonnefoy et de Blacas: Seign' En.

Riche gent commerçante vous fit cela... 

Bien cher vous achetâtes ce que vous volâtes à la foire.

11. Mercadairet, s. m. dim., petit marchand.

Lo dotzes, es En Folquetz 

De Marcelha, us mercadairetz. 

Le Moine de Montaudon: Pus Peyre. 

Le douzième, c'est le seigneur Folquet de Marseille, un petit marchand.

(chap. Mercaderet, mercaderets; mercadereta, mercaderetes; comersiantet, comersiantets, comersianteta, comersiantetes.)

12. Mercadanier, s. m., marchand, trafiquant.

Fuy boviers, 

E mais d'un mes mercadaniers.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy. 

Je fus bouvier, et plus d'un mois trafiquant.

(chap. Traficán, traficans, traficanta, traficantes; mercadé, etc.)

13. Mercadana, s. f., ustensile de commerce.

Li pes, las aunas, las canas et altras mercadanas. 

Charte de Gréalou, p. 84.

Les poids, les aunes, les cannes et autres ustensiles de commerce.

14. Mercadar, Mercadeiar, Mercandeiar, Mercadiar, v., marchander, acheter, commercer, faire marché. 

Crompar..., mercadar en la dicha vila. Charte de Gréalou, p. 84.

(chap. Crompá o comprá..., mercadejá a la dita vila; comersiá, fé mercat, comprá, vendre.)

Acheter..., commercer dans ladite ville.

Sai ven e lai mercada.

Marcabrus: Al son. 

Ici vend et là achète.

Be m par qu' ieu mal mercadiei.

Brev. d'amor, fol. 114. 

Il me paraît bien que j'achetai mal. 

Lo borzeis enten a gazanhar et a mercadeiar et a multiplicar son aver.

V. et Vert., fol. 63. 

Le bourgeois entend à gagner et à commercer et à multiplier son avoir.

Ben sai mercandeiar, 

Mas del vendre sui plus coitos.

Gui de Glotos: Diode ben. 

Je sais bien acheter, mais je suis du vendre plus empressé.

Part. prés. substantiv. Guillems del Baus, princeps d' Aurenga, si raubet un mercadan de Fransa... El mercadans s'en anet a reclam al rei de Fransa. V. de Guillaume de Baux.

Guillaume de Baux, prince d'Orange, vola un marchand de France... 

Le marchand s'en alla en réclamation au roi de France.

Part. pas. Els avian mercadat Jhesu Crist per XXX deniers.

Hist. de la Bible en provençal., fol. 77. 

Ils avaient acheté Jésus-Christ pour trente deniers.

ANC. FR. Ce pauvre noble, autant affamé d'argent, comme le mercadant estoit. Contes d'Eutrapel, fol. 173. 

Ce que vantent si hault nos marcadants d' honneur.

Œuvres de Du Bellay, fol. 426. 

CAT. Mercadejar. ESP. Mercadear. PORT. Mercadejar. IT. Mercanteggiare.

(chap. Mercadejá: mercadejo, mercadeges, mercadege, mercadegem o mercadejam, mercadegéu o mercadejáu, mercadegen; mercadejat, mercadejats, mercadejada, mercadejades. Comersiá: comersio, comersies, comersie, comersiem o comersiam, comersiéu o comersiáu, comersien; comersiat, comersiats, comersiada, comersiades.)


Meretrici, s. m., lat. meretricium, prostitution.

Pretz gazanhat per meretrici. Eluc. de las propr., fol. 243.

Prix gagné par prostitution.

ANC. ESP. IT. Meretricio. (N. E. Meretriz : prostituta, puta. 

Chap. Meretrissi : prostitussió; meretrís, meretrises.)