Mostrando las entradas para la consulta CHA ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta CHA ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 4 de septiembre de 2026

Vermelh, Vermel, Vermellet, Vermelheza, Vermelho, Vermillon, Vermeillon, Vermelhejar, Vermelheiar

Vermelh, Vermel, adj., vermeil.
Prat me semblon vert e vermelh
Eissamen com lo temps de mai.
B. de Ventadour: Era non vei.
Les prés me semblent verts et vermeils également comme le temps de mai.

Chapurriaudín; (chap. Roch, rochos o roijos, rocha o roija, roches o roiges.)

Aus, tu que as draps e pelhas
E vezes de freg vermelhas
Las gens.
(chap. Sens (escoltes), tú que tens draps y pells y veus de fret roiges les gens.)
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Entends, toi qui as draps et fourrures et vois de froid les gens vermeilles.
Subst. Era revironada de polpra e de vermel. Trad. de l'Apocalypse, ch. 17.
Était environnée de pourpre et de vermeil.
CAT. Bermell. ESP. Bermejo. PORT. Vermelho. IT. Vermiglio.
(chap. Roch, rochos o roijos, rocha o roija, roches o roiges.)

Rochos (agüelo Sebeta)

2. Vermellet, adj. dim., vermeil.
(chap. Bell nas y boques roigetes o rochetes.)
Un Troubadour Anonyme: Seinor vos que.
Beau nez et bouches vermeilles.
IT. Vermiglietto. (chap. Roiget o rochet com Carlos Rallo Badet, roigets o rochets com los ascumites, roigeta o rocheta com la Silvia Dilla Vidal de la CHA, roigetes o rochetes com les sossialistes, comunistes, republicanes. 
A Arnes existix lo mote : cara colorada o roija.)

Silvia Dilla Vidal, jotera, chiqueta

3. Vermelheza, s. f., vermillon, couleur vermeille.
Flor dita de camp... ha... vermelheza. Eluc. de las propr., fol. 209.
Fleur dite de champ... a... couleur vermeille.
IT. Vermigliezza. (chap. Roijó o rochó, roijós o rochós.)

San Pere, baturro, Zirigoza, rana

4. Vermelho, Vermillon, Vermeillon, s. m., du lat. vermilium, vermillon,
écarlate.
De blanquet e de vermeillon.
Le Moine de Montaudon: Quant tuit.
De blanchet et de vermillon.
Vermillon, clam vos faz
D' un avol pega peincha.
Folquet de Marseille: Vermillon.
Vermillon, je vous fais réclamation d'une méchante poix colorée.
La cal era cuberta de bis e de polpra e de vermelho.
Trad. de l'Apocalypse, ch. 18.
Laquelle était couverte de lin et de pourpre et d'écarlate.
ANC. CAT. Vermeyló. CAT. MOD. Bermelló. ESP. Bermellón. PORT. Vermelhão. IT. Vermiglione. (chap. Bermellón o bermelló, bermellons; escarlata : com la de “lo que lo ven se va emportá”, O'Hara, escarlates.)

Markel Bringuè, Marcel Pena, lo pena de Marsel, lo reguer, Franja Viva, Franja Morta, Alguer, Alguero.

5. Vermelhejar, Vermelheiar, v., devenir couleur de vermillon, rougir, devenir rouge.
Trastota la porta viratz vermelhejar. Guillaume de Tudela.
Toute la porte vous verriez devenir rouge.
ANC. FR. Tote li vermeillist la face. Roman du Renart, t. II, p. 349.
Tandis nous voyons d'avanture
Vermeiller dedans un pastis.
R. Garnier, Trag. d'Hippolyte, act. I, choeur.
CAT. Bermellejar. ESP. Bermejear. IT. Vermigliare. (chap. Rogejá o rochechá; ya rochechen les sireres, a La Fresneda, o Vallchunquera. Ficás roch, de fret, vergoña.
Al roiget de Ignacio Sorolla Vidal no lo vorás ficás roch de vergoña, perque no ne té ni mica.)

Natxo Sorolla Vidal, Ignacico, aragonés catalanista, doctorcico

miércoles, 2 de septiembre de 2026

Verberar, Reverberacio, Vere, Veri, Verinamen, Verenos, Verinos, Verenar, Venefici - Vergar

Verberar, v., lat. verberare, battre, frapper.
Verberar vilamen.
Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 29.
En frappant vilainement.
ESP. Verberar. (chap. Verberá, esbatussá, pegá, fotre una palissa, batre, acalentá an algú, per ejemple a un catalaniste en una branca de lladoné. Estos díes han verberat a un catalaniste culé, de cul, a Élig, Elig, Elche, la polissía.)

Estos díes han verberat a un catalaniste culé, de cul, a Élig, Elig, Elche, la polissía



2. Reverberacio, s. f., réverbération.
Reverberacio del solelh. Eluc. de las propr., fol. 134.
Réverbération du soleil.
CAT. Reverberació. ESP. Reverberación. PORT. Reverberação. 
IT. Reverberazione. (chap. Reverberassió, reverberassions; batusseo, batusseos.)

Boadella, cul, culo, culé, bandera, estelada, La Franja del meu cul

Vere, Veri, s. m., lat. venenum, venin, poison.
Ben camja sivada per juelh,
E bon beurage per vere.
(chap. Be cambie sibada per cañota, y bona beguda per veneno.)
P. Cardinal: D' un sirventes.
Bien il change avoine pour ivraie, et bon breuvage pour poison.
Fan poyzos, o donon tueyssec o veri. V. et Vert., fol. 16.
Font potions, ou donnent poison ou venin.
Fig. Lo vere d' ira en lor cors. Trad. de Bède, fol. 22.
Le venin de colère dans leurs coeurs.
CAT. Veri (MOD. verí). (chap. Veneno, venenos, com lo veneno de ira que tenen a la sang los catalanistes, tan los de la Ascuma com Catasús.)

Veneno, venenos, com lo veneno de ira que tenen a la sang los catalanistes, tan los de la Ascuma com Catasús

2. Verinamen, s. m., empoisonnement. 
O malautia d' autrui o verinamen d' amicx. V. et Vert., fol. 10.
Ou maladie d'autrui ou empoisonnement d'amis.
(chap. Envenenamén, envenenamens. ESP. Envenenamiento.)

3. Verenos, Verinos, adj., venimeux, vénéneux.
Lo serpen verinos de yfern. V. et Vert., fol. 68.
(chap. La serp venenosa del infern.)
Le serpent venimeux d'enfer.
Qui pendria la plus verenosa serpen del mon. Liv. de Sydrac, fol. 49.
(chap. Qui pendríe la mes venenosa serp del món.)
Qui prendrait le plus venimeux serpent du monde.
Fig.
Tos temps mays fugiras lauzengier verinos. V. de S. Honorat.
En tout temps davantage tu fuiras les flatteurs venimeux.
CAT. Verinos. IT. Velenoso.

4. Venenos, adj., venenosus, vénéneux, venimeux.
Serpol... val contra mors venenos.
Colloquintida, es herba... venenoza.
Eluc. de las propr., fol. 223 et 203.
Serpolet.. vaut contre morsures venimeuses.
Coloquinte, c'est herbe... vénéneuse.
ESP. PORT. IT. Venenoso. (chap. Venenós com un arraclau o arreclau - vore La Perla en chapurriau -, venenosos com los escursons, venenosa com una de la CHA, venenoses com les dones ascumites.)

La Perla, chapurriau, novela, John Steinbeck

5. Verenar, v., lat. venenare, empoisonner, donner du venin.
Serpent que verena las aygas. Eluc. de las propr., fol. 278.
(chap. Serp que envenene les aigües.)
Serpent qui empoisonne les eaux.

6. Venefici, s. m., lat. veneficium, poison, sortilége.
Quar femnas encantayritz uzo d' ela, quan volo home redre amoros, es dita venefici d' amor. Eluc. de las propr., fol. 246.
Parce que les femmes enchanteresses usent d'elle, quand elles veulent rendre l'homme amoureux, elle est dite sortilége d'amour.
ESP. PORT. IT. Veneficio. (chap. Venefissi, venefissis, de fé + veneno. Algunes vegades, un venefissi pot portá algún benefissi, com passabe en los Papes a Roma, Cardenals, Reys, etc.)

Algunes vegades, un venefissi pot portá algún benefissi, com passabe en los Papes a Roma, Cardenals, Reys, etc.

7. Enverinar, Everinar, Esverenar, v., envenimer, empoisonner.
Am que enverina la gent. V. de S. Honorat.
Avec quoi il empoisonne la gent.
E 'ls esverenet del dig mal. Brev. d'amor, fol. 80.
Et il les empoisonna dudit mal.
Fig. Aquest peccat everina lo cor,... e pueys las obras. V. et Vert., fol. 10.
Ce péché empoisonne le coeur... et puis les oeuvres.
Part. pas.
L' acier fon trencans e 'l fer enverinatz. Roman de Fierabras, v. 421.
L'acier fut tranchant et le fer empoisonné.
ANC. FR. Envenimez fu, si moru. Roman de Rou, v. 46.
CAT. Enverinar. (chap. Envenená.)

Verga, Vergua, Verja, s. f., lat. virga, verge, brin, scion, baguette.
Una verga secada. Brev. d'amor, fol. 80.
(chap. Una verga secada o seca : pera fé un garrot, gayata o gallata.)
Une verge séchée.
Vergua... naysh de ram. Eluc. de las propr., fol. 225.
(chap. (una) Verga... naix de (una) rama.)
Scion... naît de rameau.
Fig. Malvestatz bat l' ades de sa verja.
Guillaume de Saint-Gregori: Ben grans.
Méchanceté le bat incessamment de sa verge.
Prov. Sel que perdona sas verguas,
Per sert adzira sos efans.
G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.
Celui qui ménage ses verges, pour sûr hait ses enfants.
- Le membre viril.
(chap. Lo membre viril : sigala, polla, simal, rata.)
Genitius so membres ministrans a generacio,... un es dit verga.
Eluc. de las propr., fol. 58.
Génitoires sont membres servant à génération,... un est dit verge.
- Tiret, trait de plume.
Colum, es us ponchs ses tota verga. Leys d'amors, fol. 144.
Colum, c'est un point sans aucun tiret.
CAT. ESP. PORT. IT. Verga. (chap. Verga, vergues; vergueta com la de Artur Quintana Font, verguetes com les de los catalanistes de La Codoñera.)

2. Veg, Vieg, Viet, s. m., verge, membre viril.
Sos viegz non es ses guahina.
Guillaume de Berguedan: Un trichayre.
Sa verge n'est pas sans gaîne.
Met li 'l viet el con
E 'ls coilz al cul penduz.
Palais: Molt m' enoia.
Lui met la verge au vagin et les testicules au cul pendus.

3. Vergueta, s. f. dim., petite verge, petite baguette, barrette.
Metetz deves cascuna part
Una vergueta.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Mettez devers chaque côté une petite baguette.
- Petit trait de plume.
Ab una tirada, so es ab una vergueta tirada en jos. Leys d'amors, fol. 144.
Avec un tiret, c'est-à-dire avec un petit trait de plume tiré en dessous.
ANC. FR. Pour la cage et l'oiseau je veux mettre un panier
D'artifice, enlassé de vergettes d'ozier.
Ronsard, t. I, p. 311.
CAT. Vergueta. ESP. Vergueta, vergeta. IT. Verghetta. (chap. Vergueta, verguetes; la virgulilla de la ñ ve de esta paraula, de vírgula.)

4. Vergil, s. m., verge, baguette, houssine.
Ieu soi batutz plus fort que d' un vergil. 
Raimond de Miraval: Selh cuy joy.
Je suis battu plus fort que d'une baguette.

5. Vergan, Verjan, s. m., verge, rameau, baguette.
Qui 'l feri pel nas ab un vergan. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 61.
Qui le frappa par le nez avec une baguette.
Selha que m bat de son verjan.
P. Vidal: Ges del joi.
Celle qui me bat de sa verge.

6. Vergantet, s. m. dim., petite verge, baguette, houssine.
Pueis prendetz un vergantet.
Batetz lo mout azautet
Per lo peit ab un vergantet.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Puis vous prenez une petite verge.
Battez-le moult doucement par la poitrine avec une petite verge.

7. Vergar, v., du lat. virgatus, vergeter, rayer, barrer.
Part. pas. Ac lassat un elme vergat d' aur fi.
Eut lacé un heaume vergeté d'or fin.
Olivier vay ferir sus son elme vergat. Roman de Fierabras, v. 1163.
Olivier il va frapper sur son heaume vergeté.
ANC. FR. Le saion luit vergé de raion franc.
Desmasures, trad. de l'Énéide, p. 428.
IT. Vergare.

miércoles, 27 de mayo de 2026

Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

(traducsió y edissió de la entrada de la PANHC en castellá.)

Cuan escric lo gos rabiós me referixco al imbéssil de Arturico Quintanilla y Fuentecica. La rabia continuará, perque ñan bastans gossos y gosses rabiosos y rabioses que seguixen mamán de la mamella plena.

Artur Quintana Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica; Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

//

Ajuntem nota de prensa, aixina com fons y enllassos.

Atentamen,

Ejecutiva (de la) PLATAFORMA ARAGONESA NO HABLAMOS CATALÁN (PANHC), no charrem catalá.

plataforma no hablamos catalán, no charrem catalá


La Generalidat finansie en 70.000 euros a dos assossiassions que tilden de “genocides” als aragonesos.

Així tapa el nacionalisme l’escut de Felip V amb l’escut de Felip V

Asseguren tamé que “desde la recuperassió de la democrassia, ham vist la consolidassió de una nova (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragó y Cataluña”.

Gabriel Rufián, la constitución española de 1978 la hicieron los fascistas, lo dice la historia contemporánea, Forges, cómic

Les entidats subvensionades, Assossiassió Catalanista del Matarraña (Ascuma) y lo Sentro de Estudis Ribagorsans, juns en lo Institut de Estudis del Baix Cinca conformen la Inissiativa Catalanista de la Franja del meu cul y editen una revista o panfleto catalanista, Tems de  la Francheta del meu cul, a la que asseguren que los aragoneses són “xenófobos, genocides y anticatalans desde fa mes de 500 añs” y que lo Gobern de Aragó “fa vore que ignore tota la legislassió mundial”.

Ademés, hasta no fa mol tems manteníen dos secsions diferentes titulades “Aragó” y, l'atra, “Paísos Cagalans”.

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2


Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.
 
Lo escandalós es que estes entidats están finansiades tamé desde Aragón a través de les Diputassions de Huesca (Osca) y Teruel, ya que la primera es filial del Institut de Estudis Turolenses, pero són una sucursal del IEC, y, les atres dos, del Institut de Estudis alt-aragonesos.


Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)





El hombre andaluz no es un hombre coherente, es un hombre anárquico. Es un hombre destruido, es, generalmente, un hombre poco hecho, un hombre que vive en un estado de ignorancia y de miseria cultural, mental y espiritual. 

Segons va informá ahí (26-5-2026) Lo periódic de Cataluña, a Aragó la Generalidat de Cataluña (PSC-ERC) subvensionará en 50.000 euros a la Assossiassió Catalanista del Matarraña y, en 20.000€ al Sentro de Estudis Ribagorsans.

indulto del gobierno frentepopulista de Pedro Sánchez de Luis Companys:  un genocida.


catalanismo: fanatismo, victimismo, arrogancia, hipocresía y castellanofobia


A la página 16 del passat número de giné de 2026 de la revista - panfleto que publiquen estes assossiassions (Tems de la Franja del meu cul) se promossione lo Mapa de les puntes o sims dels Paísos Cagalans y se destaque que “la intensió de los creadós es que lo mapa sigue “una invitassió a coneixe la nassió sansera, a relligá la catalanidat, a entendre y descubrí los Paísos Cagalans hasta los seus confins. […]’”. (Dal o baix, hasta lo Vaud, a Suiza, y per baix hasta Murcia y mes abán.)

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals


Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio. 

Inclús, al editorial de dita publicassió (página 3), se assegure que “A la Franja, desde la recuperassió de la democrassia, ham vist la consolidassió de una nova (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragó y Cataluña, convertida progressivamen en una frontera cada vegada mes sólida”.

En la Franja, desde la recuperación de la democracia, hemos visto la consolidación de una nueva (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragón y Cataluña, convertida progresivamente en una frontera cada vez más solida


dialèctes occitans, catalan comprés 

Esta revista-panfleto que publiquen les tres assossiassions que reivindiquen lo dialecte ocsitá catalá a Aragó está tamé respaldada explíssitamen, segons apareix a la página 2, per les institussions aragoneses de la Comarca del Matarraña, la sitada Diputassió de Huesca, y per les institussions catalanes de la Diputassió de Leyda, Institut dels Estudis Ilerdencs y Generalidat de Cataluña. Curiosamen esta revisteta-panfletet suposadamen aragonesa forme part de la Assossiassió Cagalana de la Prensa Comarcal.

Robert Masip Vallès, Ferran Montardit Asènsio, David Prenafeta Agelet



Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,









Ademés, esta revistota-panfletot subvensionada desde fa décades per institussions aragoneses se ha posissionat ofissialmen y, desde sempre, en contra de la tornada de los bens sacres de les parroquies aragoneses, incluín les del monasteri de Sijena. (Les leys sol están pera los que les cumplixen. En cambi, les branques, los verdangs, los vimes de sarguera están mol a ma, y no se fan aná.)

LA REINA SANCHA FUNDA EL MONASTERIO DE SIGENA  (SIGLO XII. VILLANUEVA DE SIGENA)


obras rimadas Ramon Lull, Gerónimo Rosselló, idioma catalan-provenzal, Raimundo Lulio


Desideri Lombarte Arrufat, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins, dialecto catalán

Com no podíe sé datra manera, lo Ejecutiu aragonés que va sé liderat per PSOE y CHA li va consedí ex aequo lo Premio Desiderio Lombarte del añ 2021 an esta revistucha. Este premio en favor del dialecte ocsitá catalá a Aragó lo va creá al 2016, cóm no, lo Gobiarn aragonés de PSOE y CHA.

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.


Ignacio Sorolla Vidal, de Peñarroya de Tastavins, pupilo de Arturo
 
 
Aragó, a 26 de mach del 2026.

châtelain, chastelain, chastel, castel, castell, castiello, etc, Frederic Mistral, Felibrige


Alfonse II, Roi d'Aragon.

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.


Per mantas guizas m' es datz
Joys e deport e solatz;
Que per vergiers e per pratz,
E per fuelhas e per flors,
E pel temps qu' es refrescatz,
Vei alegrar chantadors:
Mas al meu chan neus ni glatz
No m' ajuda, ni estatz,
Ni res, mas dieus et amors.

Estire la garra lo folclorista Carrégalo

E pero ges no m desplatz
Lo belh temps, ni la clardatz,
Ni 'l dous chans qu' aug pels playssatz
Dels auzelhs, ni la verdors;
Qu' aissi m suy ab joy lassatz
Ab una de las melhors,
Qu' en lieys es sens e beutatz;
Per qu' ieu li don tot quan fatz,
E joys e pretz et honors.

Carles Terés Bellés, licantropia


En trop ricas voluntatz
S' es mos cors ab joy mesclatz;
Mas no sai si s' es foudatz,
O ardimens, o paors,
O grans sens amezuratz,
O si s' es astres d' amors;
Qu' anc, de l' hora qu' ieu fuy natz,
Mais no m destreys amistatz,
Ni m senti mals ni dolors.

Francesc Serès, Saidí, Zaidín, escriptor, escritor


Tan mi destrenh sa bontatz,
Sa proeza e sa beutatz,
Qu' ieu n' am mais sofrir en patz
Penas e dans e dolors,
Que d' autra jauzens amatz:
Grans bes faitz e grans secors;
Sos homs plevitz e juratz
Serai ades, s' a lieys platz,
Denan totz autres senhors.

El filólogo Javier Giralt habló de las lenguas en el Aragón oriental


Quan mi membra dels comjatz
Que pres de lieys totz forsatz,
Alegres suy et iratz;
Qu' ab sospirs mesclatz de plors
Me dis: “Belhs amics, tornatz,
Per merce, vas me de cors.”
Per qu' ieu tornaray viatz
Vas lieys, quar autre baysatz
No m' es delietz ni sabors.

catalán = castellano, Castelongne, Cathelongne


Copia de la entrada en castellá an estes webs sense subvensioná:

https://chapurriau.wordpress.com/2026/05/27/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma-cerib-iebc/

https://historia-aragon.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://pininfarinetes.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://tabarnia-independent.blogspot.com/2026/05/subvencion-ascuma-cerib-iebc-aragoneses-genocidas.html

https://catanazis.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://pueblosdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/morira-gos-rabia-continuara.html

https://paraulesdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://lopapaparlechapurriau.blogspot.com/2026/05/ascuma-cerib-iebc-subvencion.html