Quintil., Institut., orat. IX, 2.
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
lunes, 8 de diciembre de 2025
Prozopopeya - Psalteri, Salteri, Sauteri
Quintil., Institut., orat. IX, 2.
viernes, 5 de diciembre de 2025
Prophecia, Prophetia
Prophecia, Prophetia, s. f., lat. prophetia, prophétie.
Se
compli la prophecia. Brev. d'amor, fol. 81.
(chap. Se cumplix la professía.)
S'accomplit la prophétie.
David,
en la prophetia
Dis, en un salme que fes.
P.
Cardinal: Vera Vergena.
David, en la prophétie dit, dans un
psaume qu'il fit.
CAT.
ESP. (Profecía) Profecia. PORT. Profecia, prophecia. IT.
Profezia.
(chap. Profecía, profecíes; professía, professíes. A Pedro Saputo en chapurriau ne ix una:
Si te cases tindrás home,
llágrimes, pena y doló;
conserta sola lo teu amor
2. Prophetisar, Prophetizar, Profetizar, v., lat. prophetizare, prophétiser, prédire.
Las
bonas gens que naisseran de sa generatio, prophetisaran l' avenimen
del filh de Dieu. Liv. de Sydrac, fol. 27.
(chap. Les bones gens
que naixerán de sa (la seua) generassió, profetisarán l'avenimén
del fill de Deu; la vinguda, advén, adviento.)
Les bonnes gens
qui naîtront de sa génération, prophétiseront l'avénement du
fils de Dieu.
Si 'l prophetizet ben e mau.
Marcabrus:
Lo vers.
S'il prophétisa bien et mal.
So que Merlis,
Prophetisan, dis
Del
bon rey Loys.
Germonde de Montpellier: Greu m'es.
Ce que
Merlin, en prédisant, dit du bon roi Louis.
Part.
pas. Sibilla avia profetizat. Cat. dels apost. de Roma, fol.
4.
(chap. La sibila habíe profetisat : predit, previst.)
La sibylle avait prédit.
CAT.
Profetisar. ESP. PORT. Profetizar. IT. Profetizzare,
profetiggiare.
(chap. Profetisá : profetiso, profetises,
profetise, profetisem o profetisam, profetiséu o profetisáu,
profetisen; profetisat, profetisats, profetisada, profetisades;
profetisaré; profetisaría; si yo profetisara.)
3. Propheta, s. m. et f., lat. propheta, prophète.
El
temps del bon propheta, lo filh de Dieu. Liv. de Sydrac, fol. 8.
Au
temps du bon prophète, le fils de Dieu.
Es la paraula escricha
Per prophetas e averada.
Trad.
d'un Évangile apocryphe.
La parole est écrite par les prophètes
et avérée.
Helizabeth qu' es emprenhada
D' una propheta,
san Johan.
Los
VII Gaugs de la Verge.
Élisabeth qui est engrossée d'un
prophète, saint Jean.
CAT. ESP. PORT. IT. Profeta. (chap.
Profeta, profetes.)
4. Profetissa, s. f., lat. prophetissa, prophétesse.
Anna,
que era profetissa. Trad. d'un Évangile apocryphe.
Anne, qui
était prophétesse.
CAT. ESP. Profetisa. PORT. Profetissa. IT.
Profetessa.
(chap. Profetisa, profetises; profetissa,
profetisses.)
5. Prophetial, prophetal, adj., lat. prophetialis, prophétique, de prophète.
Avem plus ferma paraula prophetial a la qual nos entendem.
Trad.
de la 2e Épître de S. Pierre.
Nous avons plus ferme parole
prophétique à laquelle nous portons affection.
Per
dezignar sa dignitat prophetal. Eluc. de las propr., fol. 8.
Pour
désigner sa dignité de prophète.
(chap. Profétic, profetics,
profética, profétiques.)
6. Prophetizamen, s. m., prophétie, prédiction.
Anet
ad infern, en lay tot drechamens,
Per adhomplir los ditz e 'ls
prophetizamens.
Pierre
de Corbiac: El nom de.
Alla en enfer, par là tout directement,
pour accomplir les dits et les prophéties.
De Merlin lo salvage,
com dis escuramens
De totz los reys engleis lo
prophetizamens.
(chap. De Merlín lo salvache, com va di oscuramen
de tots los reys inglesos lo profetisamén : professía, predicsió.)
Pierre de Corbiac: El nom de.
De
Merlin le sauvage, comment il dit obscurément de tous les rois
anglais la prédiction.
(chap. profetisamén, profetisamens :
professía, professíes, predicsió, predicsions)
miércoles, 3 de diciembre de 2025
Prezentier, Prezepi, Prim, Aprimairamen
Prezentier, adj., gracieux, avenant, prévenant, attentif à plaire, libre, dispos.
Ieu serai en cort presentiers
Entre domnas e cavaliers.
B. de Ventadour: Pels dols.
Je serai en cour attentif à plaire entre dames et cavaliers.
L' acuilhir e 'l gen respos
Don es presenteira
Dins son ais.
Bertrand de Born: Domna puois.
L'accueillir et la gentille réponse dont elle est gracieuse dans son agrément.
No li siatz ges presenteira,
Mas vergoinosa e pauc parleira.
Un troubadour anonyme: Seinor vos que.
Ne lui soyez pas prévenante, mais réservée et peu parleuse.
E 'l rei son plus de falhir prezentier,
Quar greu auz' om vedar so que rei quier.
Nat de Mons: Lo voler.
Et les rois sont plus libres de faillir, car difficilement on ose défendre ce que roi cherche.
2. Prezenti, adj., agréable, gracieux, avenant.
Us joglaretz pus prezentis.
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
Un petit jongleur plus avenant.
Prezepi, s. m., lat. praesepium, crèche.
Viro lo filh santa Maria
El prezepi en que jazia.
Los VII Gaugs de la Mayre.
Ils virent le fils de sainte Marie en la crèche en quoi il gisait.
CAT. Pessebre. ESP. Pesebre. PORT. Presopio. IT. Presepio, presepe.
(chap. Pesebre, pesebres; pessebre, pessebres. valensiá, Vita Christi, Capitol LXVI. Com la sanctissima verge reposa lo seu diuinal fill en lo pesebre: e fon conegut e reuerit per lo bou e ase; divinal, reverit.)
Prim, adj., lat. primus, premier.
Guillem, prims iest en trobar, a ma guia.
T. des deux Guillaumes: Guillem.
Guillaume, tu es premier eu trouver, à ma guise.
M' enseingn' Amors qu' ieu fass' adonc
Tal chan que n' er segons ni tertz,
Ans prims d' afrancar cor agre.
A. Daniel: En breu briza.
Amour m'enseigne que je fasse alors tel chant qui ne sera second ni troisième, mais premier pour affranchir coeur aigre.
Seran complit set ans al prim erbatge.
Cadenet: Ab leial cor.
Seront accomplis sept ans au premier herbage.
Substantiv. Esta dona paset
En l' ora de la prima.
V. de sainte Magdelaine.
Cette dame passa à l'heure de la prime.
Adv. comp.
E 'l bel semblan que m fetz al prim,
Quan s' esdevenc qu' amdui nos vim.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Et le beau semblant que vous me fîtes à l'abord, quand il advint que tous deux nous nous vîmes.
La Marchia, Foys e Rodes vim
Falhir ades als ops de prim.
Guillaume de Montagnagout: Belh m' es.
La Marche, Foix et Rodez nous vîmes faillir toujours aux besoins de prime abord.
- Proche parent.
Lo prim aya offert et realment depositada la soma.
Fors de Béarn, p. 1085.
Que le proche parent ait offert et réellement déposé la somme.
ANC. FR. Le peuple restitué en sa prime liberté.
Trad. des Paradoxes de Cicéron, fol. 12.
Ny mousse au bois ne revestit l'escorce
Si tendre qu'elle en la prime saison,
Ronsard, t. I, p. 108.
Prin jor de mai, si com estez commance.
Roman de Gérard de Vienne, v. 4018.
ESP. PORT. IT. Primo. (chap. Primé, primés, primera, primeres.)
- Délicat, délié, dégagé, mince, subtil, fin, léger.
Mi fes barreyra d' un prim mur.
Giraud de Borneil: Nuilla res.
Me fît barrière d'un mince mur.
Moral.
Ieu non y vey d' obra sotil ni prima.
Aimeri de Peguilain: Ses mos apleitz.
Je n'y vois pas d'oeuvre subtile ni délicate.
Puois ieu mi feing, mest los prims entendens
Saber un chan primamenz afinar.
B. Zorgi: Puois ieu.
Puisque je me suppose, entre les délicats amants, savoir un chant délicatement polir.
En aital rimeta prima.
Rambaud d'Orange: En aital.
En telle petite rime légère.
Fig. Pos lo prims verjans botona
De que nais lo frug e 'l fuelh.
P. Raimond de Toulouse: Pos lo prims.
Puisque le verger délicat boutonne de quoi naît le fruit et la feuille.
Adverbial. Trazon prim
L' arquier melhor.
Guillaume de Montagnagout: Belh m' es.
Tirent menu les archers meilleurs.
CAT. Prim. ESP. PORT. Primo. (ESP. delgado, fino, ligero.)
(chap. Prim, prims, prima, primes.)
2. Primessa, Primeza, s. f., primauté.
Hereditat que, per dret de primessa..., avenga.
Fors de Béarn, p. 1087.
Hérédité qui, par droit de primauté..., advienne.
- Petitesse, ténuité, délicatesse.
Primeza et menudeza de popas designa que femna ha pauca layt.
(Les mamelles primes y menudes indiquen (designen) que la dona té poca lleit.)
Eluc. de las propr., fol. 51.
Petitesse et délicatesse de mamelles indique que femme a peu de lait.
3. Primamen, adv., finement, subtilement, délicatement, ingénieusement.
Seigne 'N Jacmes, mout es sennatz,
E primamen vos razonatz.
T. de Jacme Grill et de Simon Doria: Seigne 'N.
Seigneur Jacme, vous êtes moult sensé, et ingénieusement vous raisonnez.
Saber un chan primamen afinar.
B. Zorgi: Puois ieu.
Savoir un chant délicatement polir.
ANC. ESP. IT. Primamente.
4. Primas, adv., d'abord, premièrement.
Primas me amen, pois me van aissent. Poëme sur Boèce.
D'abord ils m'aiment, puis me vont haïssant.
Adv. comp. Si 'l laisses de primas enansar.
T. d'Aimeri et de Guillaume de Berguedan: En Berguedan.
Si je le laissasse s'élancer de prime abord.
En primas donan.
Cout. d'Alais, Arch. du Roy., K, 704.
Tout d'abord donnant.
ANC. FR.
Ne set asquels torner ne asquels prime fière.
Roman de Rou, v. 926.
Lors primes s'est levez li prestres.
Fables et cont. anc., t. IV, p. 8.
5. Primer, Primier, Premier, Prumier, adj., lat. primarius, premier.
Lo premier jorn qu' ieu anc vos vi.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Le premier jour qu'oncques je vous vis.
Ben fo astrucx qui primer sap amar.
Giraud de Borneil: Non es.
Bien fut heureux qui premier sut aimer.
Subst. Ab los prumiers s' es crozat voluntos.
Aimeri de Peguilain: Ara parra.
Avec les premiers il s'est croisé volontaire.
Adverb. Miels fora qu' ieu muris primier.
(chap. Milló seríe que yo me moriguera primé.)
Gavaudan le Vieux: Crezens.
Mieux serait que je mourusse premièrement.
Adv. comp. Per cert lo diable malvatz
Fon de premier angels creatz.
(chap. Per sert lo diable (dimoni) malvat va sé primé ángel creat.)
Brev. d'amor, fol. 18.
Pour sûr le diable méchant fut d'abord ange créé.
En primier
Quan vi son cors plazentier.
Gaubert, moine de Puicibot: Uns jois.
En premier quand je vis sa personne agréable.
Conj. comp. Primiers que tu o aguesses comensat yeu ho hauria finit.
(chap. literal: Primé que tú u hagueres escomensat yo u hauría acabat (finit, finiquitat; antes de que tú..)
Leys d'amors, fol. 90.
Avant que tu l'eusses commencé je l'aurais fini.
ANC. FR. Tel kuida altre abatre ki el primier chaï.
Roman de Rou, v. 1537.
CAT. Primer. ESP. Primer, primero. PORT. Primeiro. IT. Primiero.
(chap. Primé, primés, primera, primeres.)
6. Primieramen, Primeiramen, Premieramen, Prumierament, adv., premièrement, en premier lieu, pour la première fois.
De la Gleysa, vos dic primeiramen
Que y corr engans.
Pons de la Garde: D' un sirventes.
Quant à l'Église, je vous dis premièrement que tromperie y court.
Lo jorn qu' ie us vi, domna, primieramen.
Guillaume de Cabestaing: Lo jorn.
Le jour que je vous vis, dame, pour la première fois.
Mais prumierament se cove, seynher, que y pausatz abbat.
Philomena.
Mais en premier lieu il convient, seigneur, que vous y placiez abbé.
CAT. Primerament. ESP. Primeramente. PORT. Primeiramente.
IT. Primieramente. (chap. Primeramen, primeramén, priméramen; la primera vegada; antes de tot.)
7. Primar, v., primer, dominer.
Part las valens prima.
Raimond de Miraval: Aissi m.
Par-dessus les méritantes elle prime.
(chap. Primá : sé lo primé, la primera : destacá : sobrepujá.)
8. Primeiran, Primairian, Primayran, Prumairen, adj., premier.
Falcx laniers es primeiras
De totz los autres.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Le faucon lanier est le premier de tous les autres.
La primairana corda s' entona jotz greumens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
La première corde s'entonne bas gravement.
Substantiv.
Pons de Bretanha guida los prumairens.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 80.
Pons de Bretagne guide les premiers.
Adv. comp.
Mai, tot en primairia, vuel be que sapiatz.
Izarn: Diguas me tu.
Mais, tout en premier, je veux bien que vous sachiez.
ANC. FR. Renart l'a premerains saisie.
Roman du Renart, t. I, p. 84.
Ce est l'estoile primeraine.
Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 329.
CAT. Primerenc. (chap. Primerenc, primereng, primerencs, primerengs, primerenca, primerenques; se sol di de la fruita que ve la primera, com les sireres primerenques, lo siré primerenc.)
9. Primordial, adj., lat. primordialis, primordial, originel.
La primordial materia.
Eluc. de las propr., fol. 281.
La primordiale matière.
CAT. ESP. PORT. Primordial. IT. Primordiale.
(chap. Primordial, primordials.)
10. Primitiu, adj., lat. primitivus, primitif.
La Gleisa primitiva..., segon l' Evangeli. Doctrine des Vaudois.
L'Église primitive..., selon l'Évangile.
Subst. Distinctios entr' el primitiu e 'l derivatiu.
Leys d'amors, fol. 44.
Distinction entre le primitif et le dérivatif.
CAT. Primitiu. ESP. PORT. IT. Primitivo.
(chap. Primitiu, primitius, primitiva, primitives.)
11. Primicias, Premicias, s. f. pl., lat. primitias, prémices.
De totas mas divicias
Doni demes e premicias.
Brev. d'amor, fol. 96.
De toutes mes richesses je donne dîmes et prémices.
Las primicias de ton champ. Trad. de Bède, fol. 46.
Les prémices de ton champ.
CAT. ESP. PORT. Primicias. IT. Primizie, premizie.
(chap. Primissia, primissies.)
12. Primat, s. m., lat. primates, primat.
Que negus arcivesques no sio apelatz primatz ni patriarcas, mas aquels que teno premieras ciotatz. Cat. dels apost. de Roma, fol. 19.
Que nuls archevêques ne soient appelés primats ni patriarches, excepté ceux qui tiennent les premières cités.
CAT. Primat. ESP. Primado, primaz. PORT. Primaz. IT. Primate.
(chap. Primat, primats; primada, primades : que cap arzobispo sigue anomenat primat ni patriarca, mes que aquells que tenen les primeres siudats.)
13. Aprimar, v., amincir, affaiblir, rendre exigu.
Fig. No vuel ges que trop m' aprimes
Ni trop m' asotiles ni m limes.
Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.
Je ne veux point que trop tu m'amincisses ni que trop tu me subtilises ni me limes.
- Faire une pointe, pénétrer.
Fig. E 'l reis frances vai si trop apriman,
Et ai paor que veinha sobre mi.
Bertrand de Born: Fuilheta.
Et le roi français s'en va beaucoup faisant une pointe, et j'ai peur qu'il ne vienne sur moi.
- Rafiner, subtiliser.
Part. pas. Cels subtils aprimatz
A cui bel saber platz.
G. Riquier: Als subtils.
Ces subtils rafinés à qui beau savoir plaît.
ANC. FR. Quar tel quide aloignier sa mort
Qui l'aproche et aprime fort.
Un poi s'est de lui aprimez.
Roman du Renart, t. II, p. 244, et t. I, p. 85.
CAT. Aprimar. (chap. Aprimá, aprimás, debilitá, debilitás, llimá, afluixá, afluixás : yo me aprimo, tú te aprimes, ell se aprime, natros mos aprimem o aprimam, vatros tos apriméu o aprimáu, ells se aprimen; aprimat, aprimats, aprimada, aprimades; débil, debilitat, debils, debilitats, débil, debilitada, debils, debilitades; llimat, llimats, llimada, llimades; afluixat, afluixats, afluixada, afluixades; fluix, fluixos, fluixa, fluixes; fluixet, fluixets, fluixeta, fluixetes. Vore arguellat.)
14. Aprimairar, v., approcher, avancer.
Part. pas.
Rogers Bernartz cavalga que s'es aprimairatz.
L' ivesque de Nemze s'es tant aprimairatz.
Guillaume de Tudela.
Roger Bernard chevauche (de sorte) qu'il s'est approché.
L'évêque de Nîmes s'est tant approché.
(chap. Aproximat, arrimat, aproximats, arrimats, aproximada, arrimada, aproximades, arrimades.)
15. Aprimairamen, s. m., primauté, droits de primogéniture.
De Jacob, sai ieu be per cals sosplantamens
Ac la benedictio ni 'ls aprimairamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Touchant Jacob, je sais bien par quelles supercheries il eut la bénédiction et les droits de primogéniture.
(chap. Primogenitura, primogenitures : primo + genitus : lo primé engendrat; tamé se li díe primogénito o primogénit al siguién, en cas de morí lo primé fill; lo mes famós de Aragó va sé lo Príncipe de Viana, Carlos, fill de Juan II y Juana Enríquez. La que se va liá! Se troben mols documens de eixa época a la Colecsió de Bofarull, “levantamiento y guerra...”)
lunes, 31 de marzo de 2025
Pilar Rahola, Manuel Valls, Vargas Llosa
Pilar Rahola Martínez (Barcelona, 21 de octubre de 1958) es una filóloga, política, y periodista española, tertuliana radiofónica, y habitual de TV3 y de televisión española de ideología independentista catalana.
Fue diputada por Barcelona en el Congreso dentro del Grupo Parlamentario Mixto entre 1993 y 2000.
wiki

Es columnista en el diario La Vanguardia y es o ha sido colaboradora o tertuliana de programas radiofónicos y televisivos como Julia en la onda, 8 al día o La noria. Fue miembro del Consejo Asesor para la Transición Nacional, un organismo adscrito al Departamento de la Presidencia de la Generalidad creado en 2013 para asesorar sobre el proceso de independencia de Cataluña.
Esquerra Republicana de Catalunya, Partit per la Independència
Militante y dirigente de Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) en su carrera política, y tras su abandono de la formación siendo una de las cabezas visibles del Partit per la Independència, Rahola se autodefinió en 2006 como «de izquierda».
Fue calificada como «periodista de izquierda» en 2004, aunque se ha señalado más recientemente su acercamiento a posiciones de la centro-derechista Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).
Fue autora también en 2010 de la biografía —calificada por analistas críticos con formato «de loa»— de Artur Mas, presidente de CDC, de CiU y de la Generalidad de Cataluña y en la que parte de la crítica señaló en 2010 un «profundo resentimiento» hacia ERC y el tripartito de izquierdas.
Ha sido destacado su papel como «gran amiga del pueblo de Israel».También se la ha caracterizado como «hipercrítica» respecto al mundo Islámico.
Fue la única representante de Esquerra Republicana de Catalunya en el Congreso de los Diputados en la V y VI Legislatura (1993-2000), así como teniente de alcalde de Barcelona.
Formó parte de diversas comisiones de investigación, entre ellas, la comisión Roldán, que investigó el caso más grave de corrupción del último gobierno socialista (anterior a los ERE) de Felipe González.
También ha sido miembro de múltiples comisiones parlamentarias, entre ellas la comisión de exteriores.
En 1996 abandonó ERC para fundar, junto a Àngel Colom y Joan Laporta, el Partit per la Independència (PI), que no obtuvo representación parlamentaria. Tras el fracaso político del PI abandonó la política activa para volver al periodismo y la escritura.
Desde 2013 fue miembro del Consejo Asesor para la Transición Nacional, órgano de la Generalitat encargado de preparar una consulta por la independencia de Cataluña, butifarréndum , hasta que éste fue suprimido el 27 de octubre de 2017 por el gobierno de España en aplicación del artículo 155 de la Constitución española.
Y Montoro dice que no hay malversación.
Rahola es licenciada en Filología Hispánica y Filología Catalana por la Universidad de Barcelona. Es autora de diversos libros publicados en castellano y catalán, ha colaborado con diversos periódicos españoles, como El País, y ahora es colaboradora fija del periódico La Vanguardia. También ha colaborado con el diario argentino La Nación y el periódico electrónico Diario de América que se edita en Estados Unidos.
Desde 1987 hasta 1990, fue directora de la editorial catalana Pòrtic, con diversas colecciones literarias a su mando.
Publicó, entre otros, Bella del señor de Albert Cohen y La hoguera de las vanidades de Tom Wolfe.
Además, hasta 2003 fue directora de la Fundación Acta, para la difusión del pensamiento y el debate.
Como periodista, estuvo en diversos conflictos como la guerra entre Etiopía y Eritrea, la guerra de los Balcanes, la primera guerra del Golfo (desde Jerusalén), la caída del muro de Berlín, el asalto al Parlamento Ruso y el proceso de independencia de los países bálticos.
Ha sido colaboradora en varios programas de televisión como Els Matins de TV3 y 8 al día de 8tv, en ambos con Josep Cuní o Crónicas Marcianas, La noria y Sábado Deluxe de Telecinco. En la radio presentó Vis à vis, programa de entrevistas -exclusivamente a hombres- que se emitió en Ona Catalana de 2000 a 2003 y que en 2006 se adaptó a la televisión para emitirse por BTV.
Desde 2007 colabora en el programa de radio Julia en la Onda en Onda Cero, con Julia Otero, en el que da su opinión sobre diversos temas, entre los que se cuentan el nacionalismo catalán, los derechos de la mujer y el conflicto árabe-israelí. Respecto a este último tema, su posicionamiento a favor de Israel y sus críticas hacia determinados aspectos del islam la ha llevado a recibir críticas en varios medios, algunos de ellos de tendencia islámica.
Ha dado conferencias en Universidades de Argentina, Colombia, Brasil, México, Costa Rica, Israel, Perú y Chile. También las ha dado en diversas ciudades norteamericanas, entre ellas Miami, San Diego, Palm Beach, así como en Puerto Rico, en el Palacio Legislativo de Uruguay y en Panamá, donde Jordi Pujol llevaba calerons.
Diversos familiares se han dedicado a la política. Uno de ellos, Pedro Rahola, fue dirigente de la Lliga Catalana, diputado, senador, ministro sucesivamente de Marina y sin cartera en los últimos gobiernos del bienio radical-cedista durante la Segunda República y amigo de Francisco Cambó. Otro, Frederic Rahola, fue el primer Síndico de Agravios (greuges) de Cataluña tras la restauración de la Generalidad. También es familiar de Carles Rahola, intelectual catalán condenado a muerte por el franquismo en 1939. A cualquiera llaman intelectual.
Está casada y tiene tres hijos, dos de ellos adoptados en Barcelona y Siberia respectivamente. Este último no es de raza pura catalana, si conseguís la independencia lo van a mirar con malos ojos.
En 2014 saltó la noticia de que la versión en español de su currículum en su página web personal había estado errado durante varios años, acreditándose en él dos doctorados inexistentes.
Espero que Ignacio Sorolla Vidal tenga al menos uno.
- Aquell estiu color de vent - Editorial Pòrtic 1983. ISBN 84-7306-208-6
- Color de verano - Editorial Pòrtic 1983. ISBN 84-7306-208-6
- Aperitiu nocturn - Editorial Pòrtic 1985. ISBN 84-7306-260-4
- La qüestió catalana - Editorial Columna 1993. ISBN 84-7809-515-2
- Mujer liberada, hombre cabreado - Editorial Planeta 2000 ISBN 84-08-03499-5
- Dona alliberada, home emprenyat - Editorial Planeta 2000 ISBN 84-08-03477-4
- Carta a mi hijo adoptado - Editorial Planeta 2001 ISBN 84-08-03886-9
- L'adopció un acte d'amor - Editorial Columna 2001 ISBN 84-8300-760-6
- Carta ao meu filho adoptado - Editorial Ambar 2003 ISBN 972-43-0654-2
- Historia de Ada - Editorial RandomHouse Mondadori 2002 ISBN 84-97590-26-6
- 3x1: El món actual a través de 3 generacions - Editoral Plaza & Janes 2003 ISBN 84-01-38626-8
- Catalunya, any zero -Editorial Ara llibres 2004 ISBN 84-96201-16-3
- A favor de Israel -Editorial Certeza (2005) ISBN 84-96219-20-8
- Atrapados en la discordia: conversaciones sobre el conflicto Israel-Palestina -Editorial Destino (2009) ISBN 978-84-2334-169-6
- La máscara del rey Arturo -Editorial RBA libros (2010) ISBN 978-84-9867-817-8
- La República Islámica de España -Editorial RBA libros (2011). ISBN 978-84-9867-986-1
- El carrer de l'embut Editorial RBA libros (2013). ISBN 978-84-826-4629-9
En la misma entrevista se muestra crítica con «la izquierda antimoderna, reaccionaria y antisemita que se enamoró de Stalin y de Castro y que ahora está enamorada de Chávez» y afirma que «combate a la izquierda que siempre se enamora de monstruos»
- Biografía.
- González Cuevas, 2010, p. 12.
- Congreso de los Diputados (ed.). «Ficha de Pilar Rahola en la V Legislatura».
- Congreso de los Diputados (ed.). «Ficha de Pilar Rahola en la VI Legislatura».
- directe.cat, ed. (3 de diciembre de 2012). «La Vanguardia propugna la dimissió de Mas» (en catalán).
- «Onda Cero rectifica y vuelve a contar con Pilar Rahola». Diario Público. 7 de octubre de 2011.
- Miguel Ángel Aguilar (24 de diciembre de 2013). «Autodeterminación y referéndum». El País.
- Europa Press, ed. (25 de abril de 2012). «'La Noria' se para en Telecinco».
- Cañizares, María José (30 de diciembre de 2013). ««Glamour» independentista». ABC.
- «Pilar Rahola: "La ONU actúa como esclava del mundo islámico"». La Nación.com. 4 de octubre de 2006. Consultado el 15 de enero de 2014.
- Perednik, 2004, p. 5.
- del Cañuelo, 2013, p. 7.
- Moreras, Jordi (2012). «Country surveys: Spain (páginas 545-562)». Yearbook of Muslims in Europe, Volumen 4 (en inglés). (editado por Jørgen S. Nielsen, Samim Akgönül, Ahmet Alibasi y Egdunas Racius). BRILL. pp. 560-561. ISBN 9004225218.
- Traducción: Partido por la independencia.
- http://www.broadcaster.cat/TV/default.cfm/ID/2720/SF/2684/PROGRAMES/vis-vis.htm
- La Vanguardia, órgano oficial del Estado de Israel webislam, acceso 01 junio, 2010
- El "hiyab" y la libertad amenazada webislam, acceso 1 de junio de 2010
- Keren Hoy Especial Rahola consultado el 17 de abril de 2007.
- La periodista Pilar Rahola, Premio Daniel Pearl por su "lucha contra el antisemitismo" La Vanguardia, 4 de octubre de 2010
- Los editores catalanes premian a Pep Guardiola y Pilar Rahola Europa Press, 10 de noviembre de 2010
- V Premios CMN a la Excelencia Empresarial y Profesional de Mujeres de Negocios Círculo de Mujeres de Negocios, 25 de noviembre de 2010
- Pilar Rahola, premiada por los agentes como Mosso d'Honor
- El Fòrum Carlemany premia Pilar Rahola i Josep M. Soler (catalán)
- «Pilar Rahola, Premi Ramon Llull». La Vanguardia. Consultado el 3 de febrero de 2017.
- El País, Archivo-Hemeroteca, 24 de febrero de 1996 Pilar Rahola saca su coche del depósito de la grúa sin pagar la multa.
- «Los falsos doctorados de Rahola». Elmundo.es. 5 de febrero de 2014.
- Pilar Rahola lleva a su hija a un colegio de 130.000 euros. El Economista.es. 29/07/2015, Eva Díaz. Consultado el 1 de febrero de 2018.
- La Vanguardia, 30 de noviembre 2008 Sentencia contra los Mossos.
- El País, 23 de noviembre 2012 El Gobierno concede un segundo indulto a cuatro mossos condenados por torturas.
- Libertad Digital
- Tous expulsa a Rahola y a la esposa de Artur Mas de su fundación para zanjar el boicot. El Confidencial, 21.11.2017, David Brunat. Consultado el 1 de febrero de 2018.
- http://www.govern.cat/pres_gov/govern/ca/grans-reptes/transicio-nacional/notapremsa-192868.html
- http://www.kkl.org.il/eng/about-kkl-jnf/green-israel-news/march-2013/pilar-rahola-visit-negev/
- del Cañuelo, Luis G. (2013). «De cómo los líderes de ERC acaban casi todos en Convergència» (pdf). El Siglo de Europa (1002). ISSN 2254-9234.
- Perednik, Gustavo D. (2004). «De judeofobia israelita y judeofilia cristiana». El Catoblepas, revista crítica del presente (28): 5. ISSN 1579-3974.
- González Cuevas, Pedro Carlos (2010). «Retrato patético de un líder catalanista». El Catoblepas, revista crítica del presente (106): 12. ISSN 1579-3974.
- Artículos de Pilar Rahola en La Vanguardia.
- Artículos de Pilar Rahola en El País.
- Ángel Font (11 de diciembre de 2002). Testimonios para la historia, ed. «Pilar Rahola. Diputada (1993-2000). Escritora. (Entrevista a Pilar Rahola)».
- El Club Super3 felicita à Pilar Rahola
sábado, 14 de septiembre de 2024
Persona - Petar
Persona, s. f., lat. persona, personne.
Si que anc jorn no fon persona a cui ela parles ni demandes de lui.
V. de Pons de Capdueil.
De sorte qu'oncques jour (jamais) ne fut personne à qui elle parlât ni s' informât de lui.
Un sirventes farai d'una trista persona.
Palais: Un sirventes.
Un sirvente je ferai sur une triste personne.
Mas anc non vist menar son par dol a persona. V. de S. Honorat.
Mais oncques vous ne vîtes mener son pareil deuil à personne.
- Corps, individu.
Li vestiment son saint, mas fals' es sa persona.
Le Dauphin d'Auvergne: Vergoigna aura.
Les vêtements sont saints, mais faux est son individu.
Loc. Ieu, qu' en pert lo cor e la persona.
Rambaud de Vaqueiras: D'amor no.
Moi, qui en perds le coeur et le corps.
Adv. comp. Fassa hom gach en persona.
Tit. de 1412. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 209.
Qu'on fasse guet en personne.
- Terme de théologie.
Lo Senher qu'es una persona en tres.
Aimeri de Peguilain: Era par ben.
Le Seigneur qui est une personne en trois.
De Nazareth reys Jhesus,
Pair' en tres personas, us
E Filhs e Sanhs Esperitz.
Pierre d'Auvergne: Dieus vera.
De Nazareth roi Jésus, un, en trois personnes, Père et Fils et Saint-Esprit.
- Terme de grammaire.
Aici finis en las tres personas el singular del temps presen del indicatiu.
Gramm. provençal.
Ainsi finit avec les trois personnes le singulier du temps présent de l'indicatif.
CAT. ESP. Persona. PORT. Pessoa. IT. Persona. (chap. Persona, persones.)
2. Personatge, Personage, s. m., personnage.
Lo dit personatge trames devers lo visconte.
Chronique des Albigeois, col. 16.
Ledit personnage transmis devers le vicomte.
D'un personage a lui fidel.
Fors de Béarn, p. 1074.
D'un personnage à lui fidèle.
CAT. Personatge. ESP. Personage (personaje). PORT. Personagem.
IT. Personaggio. (chap. Personaje, personajes; personache, personaches.)
3. Personal, adj., lat. personalis, personnel.
Execution tant personal coma autra per deutes.
Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 490.
Exécution tant personnelle comme autre pour dettes.
Las dictios dels verbs personals. Leys d'amors, fol. 56.
Les termes des verbes personnels.
Subst. Personal val mays qu' impersonal. Leys d'amors, fol. 75. Personnel vaut mieux qu'impersonnel.
CAT. ESP. Personal. PORT. Pessoal. IT. Personale.
(chap. Personal, personals.)
4. Personalment, adv., personnellement.
Adjornar personalment per denant lui.
Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. IX, fol. 167.
Ajourner personnellement par devant lui.
CAT. Personalment. ESP. Personalmente. PORT. Pessoalmente.
IT. Personalmente. (chap. Personalmen.)
5. Personalitat, s. f., lat. personalitatem, personnalité.
Aquesta pluralitatz significa motas personalitatz.
Leys d'amors, fol. 54.
Cette pluralité signifie de nombreuses personnalités.
Angel ha... perfiecha personalitat. Eluc. de las propr., fol. 9.
(chap. L' ángel té... perfecta personalidat.)
Ange a... parfaite personnalité.
(chap. Personalidat, personalidats. ESP. Personalidad.)
6. Personat, Perzonat, s. m., personnat, bénéficier.
Per los personatz
O dic o per prelats.
G. Riquier: Pus Dieu.
Pour personnats je le dis ou pour prélats.
- Adj. Qualifié, élevé en dignité.
Aitan be son perzonatz.
P. Vidal: Abril issic.
Si bien ils sont qualifiés.
CAT. Personat. ESP. Personado. (chap. Personat, personats, personada, personades : personalidat, personalidats : gen importán;
benefactó, benefactós, benefactora, benefactores.)
7. Despersonar, v., dépeupler.
Lo reierme de Fransa desfai e despersona.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 1.
Le royaume de France détruit et dépeuple.
(chap. Despoblá: despoblo, despobles, despoble, despoblem o despoblam, despobléu o despobláu, despoblen; despoblat, despoblats, despoblada, despoblades. Contrari: poblá, repoblá.)
3. Impersonal, adj., lat. impersonal, impersonnel.
L' infinitius es impersonals, so es ses persona.
Del verb impersonal no tractem.
(chap. L'infinitu es impersonal, aixó es sense persona.
Del verbo impersonal no tratem.)
Leys d'amors, fol. 75 et 90.
L'infinitif est impersonnel, c'est-à-dire sans personne.
Du verbe impersonnel nous ne traitons pas.
CAT. ESP. Impersonal. PORT. Impessoal. IT. Impersonale.
(chap. In + personal, n se fa m dabán de la p: impersonal, impersonals.)
Perspectiu, adj., du lat. perspectus, perspectif, qui a rapport à la perspective.
Segon que demostra la sciencia perspectiva.
Eluc. de las propr., fol. 107.
Selon que démontre la science perspective.
(chap. Perspectiu, perspectius, perspectiva, perspectives.)
2. Perspectiva, s. f., perspective, traité de perspective.
Segon que ditz Alacen en sa perspectiva. Eluc. de las propr., fol. 14.
Selon que dit Alacen en sa perspective.
(chap. Perspectiva, perspectives.)
Pertus, Pertuis, s. m., du lat. pertusus, pertuis, trou, crevasse.
Aia al mieh luoc un pertus. Liv. de Sydrac, fol. 138.
Qu'il y ait au milieu un trou.
Tu qu' estas com fan rat en pertus.
G. Rainols d'Apt: A tornar m' er.
Toi qui demeures comme font rats en trou.
Per un pertuis de taraire.
Marcabrus: Auias de chan.
Par un pertuis de tarière.
ANC. FR. Li berteisches garnir, è li pertuz garder. Roman de Rou, v. 4261. Dans les pertuis de ton tronc.
Ronsard, t. I, p. 498.
Par le petit pertuis d'un gran tuyau percé.
Premières Œuvres de Desportes, fol. 242.
IT. Pertuso, pertugio. (N. E. Véase el puerto Perthus, Pertús : tajo, raja, apertura. Chap. Cribassa, cribasses; tall, talls; bada, bades; forat, forats.)
2. Pertusos, adj., poreux.
Sucre... es pertusos, e fon de leu. Eluc. de las propr., fol. 228.
Sucre... est poreux, et fond facilement.
(chap. Lo sucre... es porós, y se fon fássilmen.)
3. Pertusar, v., percer, trouer, perforer, cribler.
Darz d'acer voill que ill pertus la pansa.
Lanza: Emperador avem.
Je veux que dard d'acier lui perce la panse.
Ambas las nars li pertuzatz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Les deux narines vous lui percez.
Part. pas.
Non es mes en bassac pertussat.
G. Rainols d'Apt: Auzir cugei.
N'est pas mis en bissac troué.
Quan be se dreça, lo cel n' a pertusat. Poëme sur Boèce.
Quand bien elle se dresse, le ciel elle en a percé.
Fort destreg de lebrozia que l' a tot pesseiat e pertuzat.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 3.
Fortement étreint de lèpre qui l' a tout brisé et criblé.
ANC. FR. Nulz vers ne la puet pertuisier
Ne son vernis vermenuisier.
Jehan de Meung, Trésor, v. 634.
Faisant parler dessous ses divins doigts
Un chalumeau pertuisé par neuf fois.
Scevole de Sainte-Marthe, p. 69.
IT. Pertugiare.
Peryodus, s. m., périodus, sorte de ponctuation qui correspondait au point et virgule.
Peryodus es us ponchs ab una tirada, so es ab una vergueta tirada ad enjos (N. E. Algo parecido a ĭ). Leys d'amors, fol. 144.
Le périodus est un point avec un tiret, c'est-à-dire avec une petite barrette tirée en dessous (ĭ).
Pes, Pez. f., lat. pix, poix, glu, colle.
Apres aiatz de pes fort neta.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Après ayez de la poix fort nette.
Qui tocha la pez. Trad. de Bède, fol. 35.
Qui touche la poix.
ESP. PORT. Pez. IT. Pece. (chap. La pez es una pega que se fique a dins de les botes de cuero; tamé se li pot di brea, que se fa aná per a calafatá o embreá barcos o barques.)
2. Pegz, s. f., poix.
Saumada de pegz.
Cartulaire de Montpellier, fol. 114.
Charge de poix.
3. Pega, Peja, s. f., lat. pice, résine.
Pega es humor de pi, per decoctio de foc negra et indurzida.
Eluc. de las propr., fol. 218.
Résine est suc de pin, par décoction de feu noire et durcie.
- Poix, colle, glu.
Pudion a pegua e a solpre. Revelatio de las penas d'yferns.
(chap. Putíen (pudíen, féen pudó) a pega y a sofre.)
Puaient à poix et à soufre.
Lo pegairos dona, l' an, de leida, II massas de peja.
Charte de Besse en Auvergne, de 1270.
Le marchand de poix donne, par an, de leude, deux masses de poix.
ANC. FR. Il estoit noir comme peige bouillie.
Roman français de Fierabras, liv. II, part. III, c. 6 et 7.
CAT. ESP. Pega. (chap. Pega, pega grega per a empeltá; pegues; pegamento, pegamentos; cola, coles.)
4. Pegar, v., lat. picare, poisser, goudronner, enduire, cirer.
Una caysseta mandet far,
E vay la defora pegar.
V. de S. Honorat.
Une cassette il commanda de faire, et va la poisser extérieurement.
CAT. ESP. PORT. Pegar. (chap. Apegá, pegá; apego, apegues, apegue, apeguem o apegam, apeguéu o apegáu, apeguen; apegat, apegats, apegada, apegades.)
5. Pegairos, adj., marchand, fabricant de poix.
Lo pegairos dona, l' an, de leida, II massas de peja.
Charte de Besse, en Auvergne, de 1270.
Le marchand de poix donne, par an, de leude, deux masses de poix.
6. Empeguir, v., poisser, oindre, frotter, s'embrouiller.
Fig. Don fassa home empeguir.
Vos, sitot non an sazo
Lur dig, no vulhatz enpeguir.
Els s' empeguisson de plazer.
P. Vidal: Abril issic.
Dont il fasse homme s'embrouiller.
Vous, quoique n'ont pas (ne soient pas de) saison leurs propos, ne veuillez pas vous embrouiller.
Ils s'embrouillent à plaisir.
Part. pas. Mentr' aissi son enpeguit.
P. Vidal: Abril issic.
Tandis qu'ils sont ainsi embrouillés.
ANC. FR. Vous me semblez à une souris empegée; tant plus elle s'efforce soy dépestrer de la poix, tant qu'elle s'en emberne.
Rabelais, liv. III, ch. 36.
ANC. CAT. Empeguir.
7. Empegar, Enpegar, Empezar, Enpezar, poisser, goudronner, enduire, empeser.
Ni 'ls capels blans engrezar ni enpezar, ni 'ls negres colrar ab pega non farem.
Ieu non empezarai ni farai empezar alcun capel.
Cartulaire de Montpellier, fol. 144.
Nous ne ferons ni oindre ni goudronner les chapeaux blancs, ni colorer les noirs avec de la poix.
Je ne goudronnerai ni ferai goudronner aucun chapeau.
Pega naval apta per linir et enpegar naus. Eluc. de las propr., fol. 218. Poix navale apte à enduire et goudronner navires.
CAT. ESP. Empegar. IT. Impeciare.
8. Empeguntar, v., poisser, enduire de poix.
Part. pas. Una caxeta empeguntada
E calefatada.
V. de S. Honorat.
Une petite caisse enduite de poix et calfatée.
CAT. ESP. Empeguntar.
Pessa, Peza, s. f., pièce, morceau, lambeau.
Voyez Denina, t. III, p. 58.
Lo mort, e 'nporta 1 pessa e pueys autra. V. et Vert., fol. 24.
Le mord, et emporte une pièce et puis l'autre.
Loc. prov. Per V sols a om la pess' e 'l pan.
(chap. Per sinc sous (sueldos) se té la passa y lo pa.)
Sordel: Qui be s membra.
Pour cinq sous on a la pièce et le pan.
- Espace de temps.
Quant el s' auzi saludar
De part vos, non poc mais sonar
D' una pessa.
Un troubadour anonyme: Senhor vos.
Quand il s' ouït saluer de par vous, il ne put plus parler d'un espace de temps.
Adv. comp. Gran peza lo deu hom tener.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Grand espace de temps on doit le tenir.
ANC. FR. Quant li rois ot demouré en ces parties une pièce.
Demoura une pièce du temps, puis s'en parti.
Chr. de Fr. Rec. des hist. de Fr., t. V, p. 237; et t. III, p. 155.
Grant pièce aveit lur terre éue. Roman de Rou, v. 7905.
Qui estoient bien las, car ils avoient grand pièce couru.
Comines, liv. I, p. 525.
IT. Dimorarsi una pezza con voi.
Egli ha gran pezza che, etc.
Boccaccio, Decameron, IV, 2; II, 5.
Li principi de' Romani si tacerono grande pezza.
Cento novel. antic., n° 92.
CAT. Pessa. ESP. Pieza. PORT. Peça. IT. Pezza. (chap. Pessa, pesses.)
2. Pesseiar, Peceiar, Pezeiar, Pesegar, Pessuguar, Peciar, v., briser, mettre en pièces, rompre, mutiler.
Lo fes tot pesseiar.
Bertrand de Born: Quan vey.
Le fit tout mettre en pièces.
Tant escut peciar e fendre. Guillaume de Tudela.
Tant d'écus briser et fendre.
Trenquet lo e 'l peseguet, et cant l' ac peseguat.
Abr. de l'A. et du N.-Test., fol. 12.
Le cassa et le mit en pièces, et quand il l'eut mis en pièces.
Combatr' et envazir
Murs, tors, e peceiar,
Ardre e fondr' eissamenz.
B. Calvo: Mout a que.
Combattre et envahir murs, tours, et mettre en pièces, brûler et renverser également.
Fig. Plus cai d'aut pretz, plus franh e pesseya.
Aimeri de Peguilain: Destreitz cochatz.
Plus mérite choit de haut, plus il se casse et se brise.
A penas sent qui 'l bat o 'l pessuga. Eluc. de las propr., fol. 77.
A peine il sent qui le bat ou le mutile.
Loc. Can se viron pesseiar a cartiers.
P. Cardinal: Tendas e traps.
Quand ils se virent briser à quartiers.
- Déchirer.
Lo peronhs es una veruga
Sus en la cropa, que s pessuga
Tot auzel, can se vol peronner.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Le péron est une verrue sur le croupion, que se déchire tout oiseau, quand il veut s'enduire.
Fig. Escas non vol qu' om lo pessug.
Bernard De Venzenac: Pus vey.
L'avare ne veut pas qu'on le déchire.
Prov. Qui non pot mordre, pessuga.
Gavaudan le Vieux: Lo vers.
Qui ne peut mordre, déchire.
Part. prés. O bona asta de fraisne o masa peceiant. Guillaume de Tudela.
Ou bonne lance de frêne ou masse mettant en pièces.
Part. pas. Aqui veirem manz sirventz peceiatz.
Blacasset: Gerra.
Là nous verrons maints sergents mutilés.
Manta testa pezeiada. V. de S. Honorat.
Mainte tête brisée.
Fig. En aitals motz peceiatz.
Giraud de Borneil: Si 'l cor no m.
En tels mots brisés.
ANC. FR. Qu'il li a pecoié l' escu. Roman du Renart, t. III, p. 245.
Que l' anelet qui fu s' amie
Féust perdus ne peçoiez.
Fables et cont. anc., t. II, p. 421.
Tant que l' eschine ai peçoiée. Roman du Renart, t. II, p. 339.
Que il le fist et fendre et peçoier.
Roman d'Agolant, v. 929.
ANC. CAT. Pecejar. CAT. MOD. Pessigar. IT. Pizzicare.
(chap. Fé a pesses, pessejá; pessigá, de pessic (pellizco en castellá): pessigo, pessigues, pessigue, pessiguem o pessigam, pessiguéu o pessigáu, pessiguen; pessigat, pessigats, pessigada, pessigades.)
3. Pessar, Pezar, v., briser, casser, rompre.
Pessa lazes e cordons.
(chap. Trenque (chafe) llassos y cordons.)
L'uns si pezet lo bratz, l'autre esdevenc rancs. V. de S. Honorat.
Brise lacets et cordons.
L'un se cassa le bras, l'autre devint boiteux.
Part. pas. De viure non ac conort,
Ans cugeron qu'ell fos pessat
Per lo verin qu'el ac tocat.
Trad. d'un Évangile apocryphe.
De vivre n'eut espoir, mais ils crurent qu'il fut brisé par le venin qu'il eut touché.
4. Peceiador, adj., briseur, casseur, coupeur.
Ab lui s'en van bel feridor de lanza,
Pecciador de cambas e de bratz.
B. Zorgi: No m laissarai.
Avec lui s'en vont beaux frappeurs de lance, briseurs de jambes et de bras.
5. Peassar, v., rapiécer, raccommoder.
Sens peassa et ajusta
So que largueza frusta.
Nat de Mons: Sitot non es.
Sens rapièce et rajuste ce que largesse dépèce.
ESP. Pedazar.
6. Espessar, Espezar, v., briser, mettre en pièces, dépecer.
Colompnas e marmes entiers
A fag espessar per cartiers.
V. de S. Honorat.
Colonnes et marbres entiers il a fait briser par quartiers.
Bertran, mestier no m' azauta de sirven,
C' om l' espesa e l' eisorba e l' art e 'l pen.
T. d'Augier et de Bertrand: Bertran.
Bertrand, ne me convient pas le métier de sergent, vu qu'on le met en pièces et l'aveugle et le brûle et le pend.
IT. Spezzare.
7. Espesseiar, Espessegar, v., briser, mettre en pièces, déchirer.
Elhs los van totz espessegar, que no n' escapero mays IIII que aportero las novelhas. Philomena.
Ils les vont tous mettre en pièces, de sorte que n'en échappèrent que quatre qui apportèrent les nouvelles.
Part. pas. Mortz e nafratz tan laydament
Et espesseiatz per Sarrazins. V. de S. Honorat.
Tués et blessés si laidement et mis en pièces par Sarrasins.
Los autres, que no volgro penre baptisme, foro totz espessegatz.
Philomena.
Les autres, qui ne voulurent prendre baptême, furent tous mis en pièces.
ANC. FR. A plusurs fist traire les denz
E li altres fist espeecer.
Roman de Rou, v. 6098. Var.
(chap. Despedassá: despedasso, despedasses, despedasse, despedassem o despedassam, despedasséu o despedassáu, despedassen; despedassat, despedassats, despedassada, despedassades.)
3. Despessar, Despezar, Despechar, v., dépecer, mettre en pièces, diviser, distribuer.
Cels falz Juzieus ferir e despechar. Passio de Maria.
Ces faux Juifs frapper et mettre en pièces.
Lo despezon plus menudamens que hom no fay carn a mazell.
V. et Vert., fol. 25.
Le dépècent plus menuement qu'on ne fait chair à boucherie.
Be say que mos payres, lo reys,
Non despesa aysi son peys
Ni las viandas a sa gent.
V. de S. Honorat.
Je sais bien que mon père, le roi, ne distribue pas ainsi son poisson ni les subsistances à sa gent.
Part. pas. Totas sas viandas sant Honorat avia despesadas a paures.
V. de S. Honorat.
Toutes ses subsistances saint Honorat avait distribuées aux pauvres.
Pesseguier, Presseguier, s. m., du lat. persicus, pêcher.
Florisson li pesseguier.
(chap. Florixen los pressegués.)
Marcabrus: Al departir.
Fleurissent les pêchers.
Aquel presseguiers es floritz. Leys d'amors, fol. 73.
Ce pêcher est fleuri.
CAT. Presseguer. PORT. Pessegueiro. (chap. Pressegué, pressegués. ESP. Melocotonero.)
2. Presega, s. f., pêche.
De presegas auretz nogaills;
Faitz n' oli.
Deudes de Prades, Auz. cass.
De pêches vous aurez noyaux; faites-en huile.
CAT. Presseg. PORT. Pessego. IT. Persica. (chap. Préssec, pressecs, bresquilla, bresquilles; mullarero, mullareros per la zona de Fraga, Maials, etc. ESP. Melocotón.)
Pestar, v., lat. pistare, piler.
Voyez Muratori, Diss. 33.
Sol de pestar en morter
Pebre, e de tastar sabrer.
Le moine de Montaudon: Fort m'enoia. Var.
Seulement de piler en mortier poivre, et de tâter sauce.
ESP. Pistar. PORT. Pisar. IT. Pestare.
Pestilentia, Pestilencia, Pestilensa, s. f., lat. pestilencia, peste,
contagion.
Guerras e pestilentia an destrug la ciptat. V. de S. Honorat.
Guerres et peste ont détruit la cité.
Per la pestilencia d' aqui on ve lo vens. Liv. de Sydrac, fol. 48.
Par la contagion de là où vient le vent.
Roma delhiurada de la pestilensa.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 37.
Rome délivrée de la peste.
ANC. FR. D' estrange pestilence et de ocisiun.
Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 7.
CAT. ESP. PORT. Pestilencia. IT. Pestilenzia, pestilenza.
(chap. Peste bubónica, pestes; pestilensia, pestilensies; contagi, contagis; pandemia, pandemies; corrupsió, corrupsions; peste tamé es pudina, corrompina, mala auló, com passabe als puestos aon ñabíe peste.
Lo Decamerón, traduít al chapurriau, escomense en este tema.)
2. Pestilencial, adj., pestilentiel.
L' ayre pestilencial depuron. Eluc. de las propr., fol. 134-5.
(chap. L' aire pestilén depuren.)
Épurent l'air pestilentiel.
CAT. ESP. PORT. Pestilencial. IT. Pestilenziale.
3. Pestilent, adj., lat. pestilentem, pestilent, empesté.
Per infeccio d' ayre pestilent.
Soven engendra pestilens malautias.
Eluc. de las propr., fol. 81 et 16.
Par infection d'air empesté.
Engendre souvent maladies pestilentes.
CAT. Pestilent. ESP. PORT. IT. Pestilente.
(chap. Pestilén, pestilens, pestilenta, pestilentes.)
4. Pestiferat, adj., pestiféré.
Substantiv. Nombre de pestiferatz.
Carya Magalon, p. 52.
Nombre de pestiférés.
(chap. Apestat, apestats, apestada, apestades.)
Pet, Peit, s. m., lat. peditus, pet, vent.
Qu' eu fassa 'l petz per lor donar de ven.
T. du Comte de Provence et d'Arnaud: Amics.
Que je fasse le pet pour leur donner du vent.
Tals peitz que son de corn vos semblaran.
T. de Montan et d'une dame: Ieu veng.
De tels pets que son de cor ils vous sembleront.
CAT. Pet. ESP. Pedo. PORT. Peido. IT. Peto. (chap. Pet, pets.)
2. Petar, v., lat. pedere, péter, éclater.
Las castanhas del brasier
Peton quan no son mordudas.
(chap. Les castañes del brasé peten cuan no están mossegades - tallades, badades, ubertes, etc.)
Un troubadour anonyme: Las castanhas.
Les châtaignes du brasier pètent, quand elles ne sont pas mordues.
CAT. Petar. PORT. Peidar. (chap. Petá, petás: yo me peto, petes, pete, petem o petam, petéu o petáu, peten; petat, petats, petada, petades. Petaré, petarás, Juaquinico Monclús petará de gort, petarem, petaréu, petarán; petara, petares, petare, petarem, petareu, petaren; petaría, petaríes, petaríe, petaríem, petaríeu, petaríen; petera, peteres : ganes de fotres pets. Explotá, estallá.)












