Mostrando las entradas para la consulta reys Aragó ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta reys Aragó ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 24 de noviembre de 2018

Los reys cataláns eren uns faches

Los reys cataláns eren uns faches, mira que titulás reys de ARAGÓ y datres com reys de MALLORCA (Majorice)...  Regis Aragonum
* Bofarull y de Sartorio; Proceso contra el Rey de Mallorca Jaime III, 1866 (añ com un brandy de Larios)

Montispesulani = Montpellier, Rossilionis = Rosellón, Ceritanie = Cerdaña, karissimo, com en italiá "caro", cariño, mol volgut, Rex Aragonum Valentie (Valénsia) Sardinie (Cerdeña), Corsice (Córcega), comes Barchinone = conde de Barcelona, allacuanta se díe Barchinona, y mol abáns, Barcino.

Los reys cataláns eren uns faches, mira que titulás reys de ARAGÓ y datres com reys de MALLORCA...  Regis Aragonum  * Bofarull y de Sartorio; Proceso contra el Rey de Mallorca Jaime III, 1866



Petronila, Petrvs, reina, Aragón, Aragó, testamento

El 18 de junio del año 1164 la reina Petronila transfirió a su hijo Alfonso sus derechos sobre el reino de Aragón. Alfonso I “el Batallador” era un gran militar, un guerrero que conquistó ni más ni menos que Saraqusta –Zaragoza- . Pero todo lo que ganaba en la guerra lo perdía en la diplomacia. Así perdió, por ejemplo, Soria, que aunque conquistada por él acabó en manos castellanas. No tuvo descendencia y poco antes de morir, en un acto más de ceguera política, decidió legar el Reino de Aragón a las órdenes militares.
Como era de esperar no se respetó el testamento de Alfonso I y se nombró rey a su hermano Ramiro II “el Monje”, que en ese momento era obispo de Roda. Ramiro ejerció como rey tan sólo el tiempo justo para dar un heredero al trono. De esta manera salió del convento y se casó con Inés de Poitou. Fruto de este matrimonio nació en 1136 Petronila.
En Barbastro, tan solo un año después, se firmaron las capitulaciones matrimoniales entre Petronila y Ramón Berenguer IVconde de Barcelona. Pero la boda no se celebró hasta el año 1150 en Lérida, ya que el Derecho Canónico marcaba que hasta los catorce años no se podía consumar el matrimonio. De este enlace nació en Huesca en 1157  Alfonso II.
El matrimonio de Petronila con Ramón Berenguer IV supuso la unión dinástica del Reino de Aragón con Barcelona. A consecuencia de esto, algunos, bien por desconocimiento o bien con fines torticeros, utilizan términos como Corona Catalano-Aragonesa, Confederación Catalano-Aragonesa o Corona Catalana y llaman a Ramón Berenguer IV rey de Aragón.
Signum Regis -firma de Petronila
Signum Regis -firma de Petronila-.
La realidad es que Ramón Berenguer IV antes de casarse con Petronila tenía el título de conde de Barcelona y como tal murió. Nunca jamás ostentó el título de rey, aunque también es cierto que fue él quien realmente gobernó Aragón en este período como príncipe, ya que Ramiro II , una vez cumplió su función de dotar al reino de un heredero y después de casar a su hija Petronila con Ramón Berenguer, se retiró al monasterio de San Pedro el Viejo de Huesca y su mujer Inés de Poitou volvió a Francia. Sin embargo, a pesar de delegar el gobierno en Ramón Berenguer y de vivir retirado en un monasterio, conservó su título de rey hasta su muerte en el año 1157.
Una vez muerto Ramiro “el Monje”, quien seguía gobernando era Ramón Berenguer, pero el título real lo ostentaba Petronila que para eso era hija del rey de Aragón. Al morir Ramón Berenguer en el año 1162, Petronila abdicó en su hijo Alfonso II, que heredó el reino de Aragón por parte de madre y el condado de Barcelona por parte de padre.
A partir de entonces los reyes de Aragón van a hacerse nombrar en los documentos reyes de Aragón y condes de Barcelona, nunca jamás reyes de Cataluña, reyes de los catalano-aragoneses o demás términos que el nacionalismo catalán quiera inventar. Transcurridas unas cuantas centurias, ya en el siglo XV, se consolidó el término Corona de Aragón para nombrar al conglomerado de territorios gobernados por los reyes de la Casa de Aragón.
Santiago Navascués Alcay
Lcdo. en Historia por la Univ. de Zaragoza

Crónica Ramón Muntaner

http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/cronica-manuscrit--0/html/003bfd1a-82b2-11df-acc7-002185ce6064.html



Crónica Ramón Muntaner

Chronica, o descripcio dels fets, e hazanyes del inclyt Rey don Jaume Primer


Chronica, o descripcio dels fets, e hazanyes del inclyt Rey don Jaume Primer
1558

Crónica Ramón Muntaner 2

Crónica Ramón Muntaner, epistola


Lo prolech qu·en Ramon Muntaner feu. [fol. 8r] · Con en Ramon Muntaner estant en sa alqueria. [fol. 8r] | [fol. 8v] · La visió d'en Ramon Muntaner. [fol. 8v] | [fol. 9r] · Com començà a parlar dels Reys d'Aragó. [fol. 9r] · Com el Rey en Pere pres muller. [fol. 9r] | [fol. 9v] · Con los prohòmens parlaren ab lo cavaller. [fol. 9v] | [fol. 10r] · Con Madona Maria meseren en la cambra. [fol. 10r] · Com lo senyor Rey jach ab la dita dona. [fol. 10r] | [fol. 10v] · Com el Rey Jacme fo coronat Rey. [fol. 10v] · Com fo Rey de virtut. [fol. 10v] | [fol. 11r] · Com no·s trobava qui·s gosàs contrestar. [fol. 11r] · De les gràcies que Déus feu al Rey. [fol. 11r] · De les gràcies del Rey en Jacme. [fol. 11r] · Con tench setge a Mallorcha. [fol. 11r] | [fol. 11v] · Con lo Rey en Jacme hac presa Mallorcha. [fol. 11v] · Con se'n tornà en Cathalunya. [fol. 11v] | [fol. 12r] · Com los moros de València se alsaren. [fol. 12r] | [fol. 12v] | [fol. 13r] · Com donà muller al inffant en Jacme. [fol. 13r] | [fol. 13v] · Con feu archebisbe l'inffant en Sanxo. [fol. 13v] · Com hac heretats tots sos fills. [fol. 13v] · De la ajuda de Castella. [fol. 13v] | [fol. 14r] · De la promesa de valença que feu al Rey de Castella. [fol. 14r] | [fol. 14v] · Con l'infant en Pere vench de una correguda. [fol. 14v] · Con manà corts. [fol. 14v] | [fol. 15r] · Com partí de València. [fol. 15r] | [fol. 15v] · Con lo Rey ajustà son poder. [fol. 15v] · Con lo senyor Rey hac presa Murcia. [fol. 15v] | [fol. 16r] · Com lo dit senyor Rey hac poblada Murcia. [fol. 16r] | [fol. 16v] · Dels dos fills de cavallers. [fol. 16v] · Con en Roger pres per muller filla d'en Berenguer d'Entença. [fol. 16v] | [fol. 17r] · Com en Corrall fo tramés. [fol. 17r] · Com en Corrall anà al trahut a Tuniç. [fol. 17r] | [fol. 17v] · Com en Corral Lança hac vençuda la batayla. [fol. 17v] | [fol. 18r] · De les gràcies que fa als sotsmeses. [fol. 18r] · Dels missatges del Papa. [fol. 18r] | [fol. 18v] · Con hordenà que anàs al Consili. [fol. 18v] · Con exí a carrera al Rey de Castella. [fol. 18v] | [fol. 19r] | [fol. 19v] · Com lo Rey de Castella fo anat al concili. [fol. 19v] | [fol. 20r] · Com lo Rey anà al concili. [fol. 20r] · Con lo Rey de Castella anà per ésser emperador. [fol. 20r] · Con ach acompanyat lo Rey de Castella. [fol. 20r] | [fol. 20v] · Com vench mal al senyor Rey. [fol. 20v] · Con mil hòmens a cavall entraren a Murcia. [fol. 20v] | [fol. 21r] · Com l'imfant en Pere vensé los dits moros. [fol. 21r] | [fol. 21v] · Com lo Rey en Jacme fo mort. [fol. 21v] · Com lo senyor inffant en Pere se coronà Rey. [fol. 21v] | [fol. 22r] · Com anà visitant ses terres e lochs. [fol. 22r] · Com l'inffant en Jacme se coronà. [fol. 22r] · Com en Corral anà al trahut. [fol. 22r] | [fol. 22v] · Com en Corrall anà ab X galeas a Capiç. [fol. 22v] | [fol. 23r] | [fol. 23v] · Com Frederich fo ellet emperador. [fol. 23v] | [fol. 24r] · Com lo comte de Proença anà a Pariç. [fol. 24r] | [fol. 24v] · Com anà al Papa. [fol. 24v] | [fol. 25r] · Com lo Rey Corral vench contra el rey Karles. [fol. 25r] · Com en Corral fo vengut de Tuniç. [fol. 25r] | [fol. 25v] · Dels darraçanals. [fol. 25v] · Com lo Rey sabé que Karles ac Sicília. [fol. 26r] · Com lo Rey en Pere anà a França. [fol. 26r] | [fol. 26v] | [fol. 27r] · Del cambi de Muntpasler. [fol. 27r] | [fol. 27v] · Com en Fernando de Castella pres muller. [fol. 27v] | [fol. 28r] · Com lo Rey de Castella féu jurar en Xanxo. [fol. 28r] · Com lo Rey ach vista ab lo Rey de Castella. [fol. 28r] · Dels missatges de Granada. [fol. 28r] | [fol. 28v] · Del príncep de Taranto, fill de Karles. [fol. 28v] · Com lo Rey Karles se dubtava del Rey en Pere. [fol. 28v] | [fol. 29r] · Com los sicilians se revellaren contra lo Rey Karles. [fol. 29r] | [fol. 29v] · Com Mirabuçach fo creat Rey de Tuniç. [fol. 29v] · Com lo Rey en Pere feu fer naus. [fol. 29v] | [fol. 30r] · Com lo Rey de Mallorcha vench al Rey. [fol. 30r] · Com en Sanxo se viu ab lo Rey. [fol. 30r] | [fol. 30v] · Dels grans apparellaments que·l Rey feya. [fol. 30v] · Com tota Barberia havia pahor. [fol. 30v] · Com lo Rey en viu acabats los affers. [fol. 30v] | [fol. 31r] · Com lo senyor Rey ach dit ço que volia fer als barons. [fol. 31r] | [fol. 31v] · Com lo Rey se recullí. [fol. 31v] · Com lo senyor Rey hac feta vela. [fol. 31v] · Con lo senyor Rey fo a Mahon. [fol. 32r] | [fol. 32v] · Com lo senyor Rey en Pere fo al Cayll. [fol. 32v] · Dels missatgers que·l senyor Rey en Pere tramés al Papa. [fol. 32v] | [fol. 33r] · Com los dits missatgers parlaren ab lo papa. [fol. 33r] · La resposta del Papa. [fol. 33r] | [fol. 33v] · Com los sarrayns tractaren de venir al comte. [fol. 33v] · De dos barons de Sicília que vengueren al Rey d'Aragó. [fol. 33v] | [fol. 34r] · La resposta que·l Senyor Rey feu als Sicilians. [fol. 34r] | [fol. 34v] · De les maravelles que els sicilians se donaren. [fol. 34v] · Com en Guillem del Castellnou fo vengut. [fol. 34v] | [fol. 35r] · Con lo Rey ach hoyt lo respost del Papa. [fol. 35r] | [fol. 35v] · Con lo senyor Rey viu que tot hom volia anar en Sicilia. [fol. 35v] · Com los sarrayns veeren les veles. [fol. 35v] · Com lo Rey pres terra a Trapena. [fol. 35v] | [fol. 36r] · Com lo Rey tramés a Karles que li lexàs la terra. [fol. 36r] · Com lo senyor Rey se coronà a Palerm. [fol. 36r] | [fol. 36v] · Com almugàvers entraren a Meçina. [fol. 36v] | [fol. 37r] · Com lo Rey Karles se levà de Meçina. [fol. 37r] · Com lo Rey Karles fo a la Gatuna. [fol. 37r] | [fol. 37v] · Com lo senyor Rey en Pere tramés darrera ells. [fol. 37v] · Com se reculliren per anar a ells. [fol. 37v] | [fol. 38r] · De la victoria que agueren en Pere de Queralt. [fol. 38r] | [fol. 38v] · Com lo senyor dix la Salve Regina. [fol. 38v] · De les males noves que·l Rey Karles hoy. [fol. 38v] | [fol. 39r] · Dels almugàvers qui anaren guanyar. [fol. 39r] · Com los almugàvers anaren a la Gatuna. [fol. 39r] | [fol. 39v] · Com foren dins la Gatuna. [fol. 39v] | [fol. 40r] · Com agueren mort lo Comte de Lençó. [fol. 40r] · Com lo Rey Karles se pensà que reptàs lo rey en Pere. [fol. 40r] | [fol. 40v] · Los missatges que Karles tramés al Rey. [fol. 40v] · Missatges que·l Rey tramés a Karles. [fol. 40v] · De la resposta dels reptaments que·l Rey d'Aragó feu a Karles. [fol. 40v] | [fol. 41r] | [fol. 41v] · Com los reptaments foren fermats. [fol. 41v] · Com lo Rey Karles pensà que no aturà's a Rèjoll. [fol. 41v] | [fol. 42r] · Com hac fermades les batalles. [fol. 42r] · Com deliurava tots quants prohòmens hi havia. [fol. 42r] · Com lo Rey d'Aragó anava per combatre ab Karles. [fol. 42r] | [fol. 42v] | [fol. 43r] · Com lo Rey feu almirayl en Roger. [fol. 43r] | [fol. 43v] · Com lo senyor Rey pres comiat de Mecina. [fol. 43v] | [fol. 44r] · Com Karles se n'anà al Papa. [fol. 44r] | [fol. 44v] · Com lo Papa respòs al Rey Karles. [fol. 44v] · Com lo Rey Karles anà parlar ab lo Rey de França. [fol. 44v] · Com lo Rey de França respòs a Karles. [fol. 44v] | [fol. 45r] · De la proferta que·l Rey de França feu a Karles. [fol. 45r] | [fol. 45v] · Com Karles se'n tornà en Proença. [fol. 45v] · Com Karles fo a Marçella. [fol. 45v] | [fol. 46r] · Com en Guillem Cornut armà Xxv galeas. [fol. 46r] · Com en Roger se combaté ab en Guillem Cornut. [fol. 46r] | [fol. 46v] | [fol. 47r] | [fol. 47v] · Com en Roger pres les galeas. [fol. 47v] · Com en Roger anà, senyera levada a Malta. [fol. 47v] | [fol. 48r] · Com en Roger se'n tornà en Sicília ab la presa. [fol. 48r] · Com lo senyor Rey d'Aragó partí de Tràpena ab iiii galeas. [fol. 48r] | [fol. 48v] | [fol. 49r] · Com lo senyor Rey passà per Alcoyl ab les iiii galeas. [fol. 49r] · Com lo Rey en Pere pres terra a Cullera. [fol. 49r] | [fol. 49v] · Com lo senyor Rey tramés missatges a Bordeu. [fol. 49v] · Com lo missatge fo a Bordeu. [fol. 49v] | [fol. 50r] · Com lo senyor Rey vench a Jacha. [fol. 50r] · Com Karles tramés per los cavallers. [fol. 50r] · Com lo Rey de França e Karles foren a Bordeu. [fol. 50v] · Com lo Rey d'Aragó parlà ab en Domingo de la Figuera. [fol. 50v] | [fol. 51r] | [fol. 51v] | [fol. 52r] | [fol. 52v] · Com lo senyor Rey fo a Bordeu e fo al camp. [fol. 52v] · Com lo senyor Rey portà tot lo camp apparellat de batayla. [fol. 53r] · Com lo Senescal dix al rey Karles e la venguda del Rey d'Aragó. [fol. 53r] · Com Karles sabé que·l Rey en Pere era estat al camp. [fol. 53v] · Com lo Rey d'Aragó se'n tornà. [fol. 53v] | [fol. 54r] · Com en Roger armà xxx galeas. [fol. 54r] · Com lo senyor Rey anà a Calathiu. [fol. 54v] | [fol. 55r] · Com lo senyor Rey fo a Barchinona. [fol. 55r] | [fol. 55v] · Com lo senyor Rey tramés madona la Reyna en Sicilia. [fol. 55v] | [fol. 56r] · Com les naus agueren feta vela e foren a Trapena. [fol. 56v] · Com aquells de Palerm faeren festa de la Reyna. [fol. 56v] · Com en Ramon Marquet tramés per II layts a Catalunya. [fol. 57r] · Com madona la Reyna tramés per sos cavalers. [fol. 57r] | [fol. 57v] · Com madona la Reyna feu gràcies al general. [fol. 58r] · Com lo Rey de Mallorcha partí de Barchinona. [fol. 58r] | [fol. 58v] · Com l'almirayl hac lenga de xxxvi galeas de Nàpols. [fol. 59r] | [fol. 59v] | [fol. 60r] | [fol. 60v] · Com Madona la Reyna manà a l'almirayl. [fol. 60v] · Com misser Arnau de Vela se aparellà. [fol. 60v] · Com misser Arnau de Vela barrejà Agosta. [fol. 61r] | [fol. 61v] · Com lo senyor infant en Jacme perdonà a misser Arnau de Vela. [fol. 61v] · Com lo senyor infant forní e stablí lo castell d'Agosta. [fol. 61v] | [fol. 62r] · Com en Villaragut pres iii naus. [fol. 62r] | [fol. 62v] · Com lo senyor Rey aplegà corts en Saragoça. [fol. 62v] | [fol. 63r] · La proferta que Aragó feu al Rey. [fol. 63r] · Com lo Rey feu exir la senyera de Saragoça. [fol. 63r] | [fol. 63v] · Com lo Rey aplegà corts a Barchinona. [fol. 63v] | [fol. 64r] · Com lo Rey tramés al Rey de Mallorqua. [fol. 64r] · Com lo Rey de Mallorqua fo ab lo senyor Rey a Gerona. [fol. 64r] | [fol. 64v] · Com l'almirayl feu adobar XL galees. [fol. 64v] | [fol. 65r] · Com l'almirayl se combaté ab lo príncep. [fol. 65r] | [fol. 65v] | [fol. 66r] · Com lo príncep fo pres e rere la germana de la Reyna. [fol. 66r] · Com lo senyor infant tramés al Rey que farie del príncep. [fol. 66r] | [fol. 66v] · Com lo senyor infant feu dar sentència al príncep. [fol. 66v] | [fol. 67r] · Com lo príncep fo tramés al senyor Rey pres. [fol. 67r] | [fol. 67v] · Com lo senyor infant en Jacme conquerí gran res de Calàbria. [fol. 67v] · Com lo senyor infant establí Calàbria. [fol. 67v] | [fol. 68r] · Com lo Rey Karles hoy les novelles del príncep. [fol. 68r] | [fol. 68v] · Com lo Rey de França tractà que pogués passar per Rosselló. [fol. 68v] · Com lo rey feu pagua e fo venguda l'oriflama. [fol. 69r] · Com lo Rey d'Aragó sabé que·l Rey de França era exit de París. [fol. 69r] | [fol. 69v] · Com lo Rey de França hac aplegada tota sa gent apparellats. [fol. 69v] | [fol. 70r] · Com lo senyor Rey de Mallorqua feu manament a Euna. [fol. 70r] · De les IIII monges qui mostraren camí. [fol. 70r] | [fol. 70v] | [fol. 71r] | [fol. 71v] · Com lo Rey d'Aragó viu tot lo poder de França. [fol. 71v] | [fol. 72r] · De la fembra qui pres lo cavaller. [fol. 72r] | [fol. 72v] · Com lo Rey exí de Perallada. [fol. 72v] | [fol. 73r] · Com Perellada fo cremada e presa e destrovida. [fol. 73r] | [fol. 73v] · Com lo Rey passa per Castelló. [fol. 73v] | [fol. 74r] · Com lo Rey d'Aragó hac establida Gerona. [fol. 74r] | [fol. 74v] · Com lo Rey hac hordenades les fronteres. [fol. 74v] | [fol. 75r] | [fol. 75v] · Com lo Senyor Rey tramés a l'almirayl que vengués. [fol. 75v] · Com en Ramon Marquet se fo reculit. [fol. 75v] | [fol. 76r] · Com en Ramon Marquet tramés a·n Gras. [fol. 76r] | [fol. 76v] | [fol. 77r] | [fol. 77v] · Com en Ramon Marquet amenà les XI galeas. [fol. 77v] | [fol. 78r] · Com en Ramon Marquet e en Berenguer Mayol adobaren les galeas. [fol. 78r] | [fol. 78v] | [fol. 79r] · Com lo Rey hac vensut lo comte Nivers e levaren lo camp. [fol. 79r] | [fol. 79v] · Com lo senyor Rey feu armar totes les galeas a Sicília. [fol. 79v] · Com en Ramon Marquet feu armar XVI galeas. [fol. 79v] | [fol. 80r] · Com en Ramon Marquet esperà l'almirayl. [fol. 80r] | [fol. 80v] · Com lo Rey de França se tornà. [fol. 80v] | [fol. 81r] · Com lo Rey de França fo mort. [fol. 81r] | [fol. 81v] · Com passà lo coyl. [fol. 81v] | [fol. 82r] | [fol. 82v] · Com l'oriflama fo passada per lo coyl de Panissars. [fol. 82v] · Com lo senyor rey dix a l'infant que s'aparelàs. [fol. 82v] · Com lo senyor infant se recullí per anar a Mallorcha. [fol. 82v] | [fol. 83r] | [fol. 83v] · Com lo Senyor Rey scriu al Rey de Mallorcha. [fol. 83v] | [fol. 84r] · Com lo senyor infant pres traüt a Mallorcha. [fol. 84r] | [fol. 84v] · Com lo senyor Rey fo malalt e feu testament. [fol. 84v] | [fol. 85r] · Com lo Senyor Rey fo mort. [fol. 85r] · Del dol que·s feu gran per totes les terres. [fol. 85r] · Com anaren missatges en Mallorcha e en Sicília. [fol. 85r] | [fol. 85v] · Com lo Rey N'Anfós tramés en Sarrià en Calàbria. [fol. 85v] | [fol. 86r] · Com en Sarrià vench ab gran guany en Sicília. [fol. 86r] | [fol. 86v] · Com lo Rey N'Amffós sabé la mort del Rey. [fol. 86v] · Com lo Rey N'Amffós se coronà Rey. [fol. 86v] | [fol. 87r] | [fol. 87v] · Com lo Rey N'Amffós feu absolre son pare lo hom Rey. [fol. 87v] · Com l'almirayl trasch de Narbona navili. [fol. 87v] | [fol. 88r] · Com lo Rey tramés cartes per en Berenguer en Sicília. [fol. 88r] | [fol. 88v] | [fol. 89r] · Com lo Senyor Rey desaffià lo Rey de Castella. [fol. 89r] | [fol. 89v] · Com lo Rey de Castella hoý. [fol. 89v] · Com lo Rey donà a l'almirayl Gerba. [fol. 89v] | [fol. 90r] · Com l'almirayl pres terra a Matagriffo. [fol. 90r] | [fol. 90v] · Com l'almirayl fo a la ciutat d'Otrento. [fol. 90v] · De la cavaleria que volia entrar. [fol. 90v] | [fol. 91r] · Com lo senyor Rey feu taules redones a Barchinona. [fol. 91r] · Com lo Rey de Sicilia armà LXXX galeas. [fol. 91r] | [fol. 91v] · Com lo Comte d'Artés vench. [fol. 91v] | [fol. 92r] · Com lo Rey d'Aragó esposà la filla del Rey. [fol. 92r] · Com lo Rey d'Aragó trasch a taulat a Aleró. [fol. 92r] | [fol. 92v] · Com lo Rey Karles se viu ab lo Rey d'Anglaterra. [fol. 92v] · Com lo Rey Karles anà en Proença. [fol. 92v] | [fol. 93r] · Com lo Rey Karles tramés cartes al Rey de Sicília. [fol. 93r] | [fol. 93v] · Com lo Rey fo tornat d'Allero. [fol. 93v] · Com lo Rey se aparellà per Manorqua. [fol. 93v] · Del miracle que sdevench a Portu Pi. [fol. 93v] | [fol. 94r] · Com lo Rey passà a Manorcha per pendra-la. [fol. 94r] | [fol. 94v] · Com lo senyor Rey n'ach tramés el moxerif. [fol. 94v] | [fol. 95r] · Com lo Rey ac la ylla. [fol. 95r] · Com lo Rey fo tornat a Barchinona. [fol. 95r] | [fol. 95v] · Dels missatges que·l Rey tramés a Tarasco. [fol. 95v] · Com los missatges foren a Tarascho. [fol. 95v] | [fol. 96r] · Com vench malaltia al Senyor Rey N'Anffós. [fol. 96r] | [fol. 96v] · Com lo comte d'Empúries anà en Sicília al Rey. [fol. 96v] · Com lo senyor Rey en Jacme se'n tornà en Cathalunya. [fol. 96v] | [fol. 97r] · Com lo Senyor Rey en Jacme pres terra a Barchinona. [fol. 97r] | [fol. 97v] · La resposta que·l senyor Rey feu als missatges de Castella. [fol. 97v] | [fol. 98r] · Com lo senyor Rey fo a Calathaiú. [fol. 98r] · Com lo senyor Rey mès tota la terra en pau. [fol. 98r] | [fol. 98v] · De l'almirayl qui feu taula redona a Calathaiú. [fol. 98v] | [fol. 99r] · Com lo senyor Rey manà a l'almirayl. [fol. 99r] · Com Karles Martell fo mort. [fol. 99r] | [fol. 99v] · De la pau del Rey d'Aragó e de França. [fol. 99v] · De la sentencia que·l Papa revocà. [fol. 99v] | [fol. 100r] · Com lo senyor feu aplegar corts a Barchinona. [fol. 100r] | [fol. 100v] · Com lo Senyor Rey hac presa per muller Madona Blancha. [fol. 100v] · Com l'inffant en Pere ach muller. [fol. 100v] | [fol. 101r] · Com l'inffant Frederich s'emparà de Sicília. [fol. 101r] | [fol. 101v] · Com Frederich se coronà Rey. [fol. 101v] | [fol. 102r] · Com lo Rey retench les ylles al Rey. [fol. 102r] · Com lo senyor Rey en Jacme pres Alacant. [fol. 102r] | [fol. 102v] | [fol. 103r] · Com lo senyor hac hordonat Alacant. [fol. 103r] | [fol. 103v] · Com lo senyor vehia en gran gràcia son frare. [fol. 103v] | [fol. 104r] · De la gran batayla e del camp que levaren. [fol. 104r] | [fol. 104v] · Com lo príncep vench a Tràpena. [fol. 104v] | [fol. 105r] · Com lo príncep se reté al senyor Rey. [fol. 105r] | [fol. 105v] · Com lo duch sabé la presó del príncep. [fol. 105v] | [fol. 106r] · Dir-vos he d'un vench frare Roger. [fol. 106r] | [fol. 106v] · Com frare Roger vench en Sicília. [fol. 106v] | [fol. 107r] · Com frare Roger anà al Rey que ac guanyat. [fol. 107r] | [fol. 107v] · Com en Blascho entrà en Meçina. [fol. 107v] | [fol. 108r] | [fol. 108v] · Com se feu pau entre el Rey Frederich. [fol. 108v] | [fol. 109r] · Com fra Roger tractà que se'n passàs en (...) [fol. 109r] | [fol. 109v] · Com fra Roger tramés a l'Emperador. [fol. 109v] | [fol. 110r] · Com frare Roger se aparellà de anar. [fol. 110r] | [fol. 110v] · Com l'emperador ac fet fra Roger megaduch. [fol. 110v] | [fol. 111r] · Com lo megaduch feu donar muller a·n Ferran d'Eunes. [fol. 111r] | [fol. 111v] · Com lo magaduch sobre els turchs antrar. [fol. 111v] | [fol. 112r] | [fol. 112v] · Com lo magaduch entra a·l Regne del Natulí. [fol. 112v] · Com lo magaduch fo a Philidelfia. [fol. 112v] | [fol. 113r] | [fol. 113v] · Com lo magaduch reebé Bernat de Rochafort. [fol. 113v] | [fol. 114r] · Com lo magaduch entrà a l'emperador. [fol. 114r] | [fol. 114v] · Com lo megaduch anà en Contestinoble a l'Emperador. [fol. 114v] | [fol. 115r] · Com lo megaduch fo fet Cèsar qui és aprés de l'emperador. [fol. 115r] | [fol. 115v] · Com la host de la companya stava a Gallipoll. [fol. 115v] | [fol. 116r] · Com lo Cèsar anà a Andrinòpol. [fol. 116r] | [fol. 116v] · Com en Berenguer d'Entença anà a la ciutat de Recrea. [fol. 116v] | [fol. 117r] · Com en Berenguer d'Entença ac la ciutat de Recrea. [fol. 117r] | [fol. 117v] · Com en Berenguer d'Entença fo pres. [fol. 117v] · Com la companya se combaté a Brandis. [fol. 117v] | [fol. 118r] | [fol. 118v] · Com la companya levà lo camp. [fol. 118v] · Com la companya se combaté ab fill de l'emperador. [fol. 118v] | [fol. 119r] · Com la companya anà barrejar la ciutat de Rodisto. [fol. 119r] | [fol. 119v] | [fol. 120r] · Com Berenguer Cristòvol Jordi vench a Gallipoli combatre. [fol. 120r] | [fol. 120v] · Com en Rochafort correch a l'Estanyare. [fol. 120v] · Com en Muntaner guardàs Gallípol. [fol. 120v] | [fol. 121r] | [fol. 121v] · Com la companya tornà a Galípoll. [fol. 121v] | [fol. 122r] · Com vengueren combatre Gallípol. [fol. 122r] | [fol. 122v] | [fol. 123r] · Com los turchs tornaren al Natulí pendre. [fol. 123r] | [fol. 123v] · Com en Muntaner feu pau entre los bons homes. [fol. 123v] | [fol. 124r] | [fol. 124v] · Com lo senyor en Ferrando vench per cap a la companya. [fol. 124v] | [fol. 125r] | [fol. 125v] | [fol. 126r] · Com en Berenguer d'Entença morí a tort. [fol. 126r] | [fol. 126v] | [fol. 127r] · Com la companya hac Fulla. [fol. 127r] | [fol. 127v] · Com en Ferrando fo pres per venecians. [fol. 127v] | [fol. 128r] | [fol. 128v] · Com en Tibaut fo capità de la companya. [fol. 128v] | [fol. 129r] · De les galeas d'en Rienbau de Far. [fol. 129r] | [fol. 129v] · Com lo senyor Rey sabé la presa d'en Ferrando. [fol. 129v] | [fol. 130r] | [fol. 130v] · Com lo Duch d'Etenes lexà lo ducat al Comte de Brenda. [fol. 130v] | [fol. 131r] · Com los turchs se tornaren a lur pahís. [fol. 131r] | [fol. 131v] · Com la companya pres lo ducat d'Etenes. [fol. 131v] | [fol. 132r] · Dels dos prínceps qui conquistaren primerament lo ducat d'Etenes. [fol. 132r] | [fol. 132v] · De un gentilhom qui vench en Tenes. [fol. 132v] | [fol. 133r] · Com lo rey d'Aragó ac levat lo Regne de Murcia. [fol. 133r] · Com lo senyor Rey anà assetjar Almeria. [fol. 133r] | [fol. 133v] · Com los moros vengueren a batayla ab lo Rey. [fol. 133v] | [fol. 134r] · Com lo Rey de Granada tramés pres al Rey. [fol. 134r] | [fol. 134v] · Com Gerba se revoltà e com en Roger. [fol. 134v] | [fol. 135r] · Com aquells de Mistoua senyorejaven Gerba. [fol. 135r] · Com la companya que Rey de Sicília hac tramesa a Gerba fo morta. [fol. 135r] | [fol. 135v] | [fol. 136r] · Com lo Senyor Rey de Sicília feu capità en Muntaner. [fol. 136r] | [fol. 136v] | [fol. 137r] · Com en Muntaner fo a Gerba per capità e major. [fol. 137r] | [fol. 137v] | [fol. 138r] · Com tota Gerba se reté a·n Muntaner. [fol. 138r] | [fol. 138v] · Com misser Cornel venc a Gerba. [fol. 138v] | [fol. 139r] | [fol. 139v] · Com se romperen les treves de Sicília. [fol. 139v] | [fol. 140r] · Com lo Rey volia trametre asetjar Gerba. [fol. 140r] | [fol. 140v] · Com lo Rey anà al munt Sent Julià. [fol. 140v] | [fol. 141r] | [fol. 141v] · Com lo Rey Robert requés treves al rey de Sicília. [fol. 141v] | [fol. 142r] | [fol. 142v] · Com lo fill del rey Karles pres la filla del príncep. [fol. 142v] | [fol. 143r] · Com la princessa pres marit. [fol. 143r] · Com lo comte d'Aria ac Matagrifo. [fol. 143r] | [fol. 143v] · Com en Ferrando pres per muller dona Isabell. [fol. 143v] | [fol. 144r] | [fol. 144v] · Com en Ferrando tramés son fill en Jacme a Perpinyà. [fol. 144v] | [fol. 145r] · Com en Ferrando anà en Clarença. [fol. 145r] · Com en Muntaner noliejà una nau. [fol. 145r] | [fol. 145v] · Com en Muntaner pres l'inffant en Jacme. [fol. 145v] | [fol. 146r] | [fol. 146v] · Com lo senyor en Ferrando tramés al Rey. [fol. 146v] | [fol. 147r] · Com lo senyor Rey en Jacme d'Aragó manà Cort a la ciutat de Gerona. [fol. 147r] | [fol. 147v] · Del Sermó que·n Muntaner tramés. [fol. 147v] | [fol. 148r] | [fol. 148v] | [fol. 149r] · Sermó que·l Senyor Rey hac de Muntaner. [fol. 149r] | [fol. 149v] · Com lo senyor inffant assetgà Viladesgléyes. [fol. 149v] | [fol. 150r] | [fol. 150v] · Com lo senyor inffant N'Anffós ac la batayla ab Comte Ner. [fol. 150v] | [fol. 151r] · De la batayla dels almugàvers ab los del Comte. [fol. 151r] | [fol. 151v] · Com los de Càller exiren per anar a Bonayre. [fol. 151v] | [fol. 152r] · Com lo senyor Rey tramés XX galeas al senyor inffant. [fol. 152r] | [fol. 152v] · Com aquells de Córcega faeren homenatge. [fol. 152v] | [fol. 153r] · Com lo senyor Rey de Mallorca en Sanxo morí. [fol. 153r] | [fol. 153v] · Com lo Rey en Jacme reté castells al Papa. [fol. 153v] | [fol. 154r] · Com lo Rey Robert se apparellà de passar en Sicília. [fol. 154r] · De la victoria qu·l Rey de Sicília hac de Karles. [fol. 154r] | [fol. 154v] · Com los de Sahona vengueren en ajuda del Duch, fill del Rey Karles. [fol. 154v] | [fol. 155r] · Com lo Rey de Sicília fo decebut en aquells de Sahona. [fol. 155r] | [fol. 155v] · Com l'almirayl entés que ajuda venia del Papa. [fol. 155v] | [fol. 156r] · Com l'estol del Papa fo partit per venir en Kaller e com perderen la galea. [fol. 156r] | [fol. 156v] · Com l'almirayl hac les VII galees de Pisa. [fol. 156v] | [fol. 157r] · Com los pisans trencaren les convincences. [fol. 157r] | [fol. 157v] · De la gran venjança que Deus feu contra los pisans. [fol. 157v] | [fol. 158r] | [fol. 158v] · Com lo senyor Rey tractava tot dies de trametre socors. [fol. 158v] | [fol. 159r] · Com l'almirayl en Berenguer Carrós e·l Jutge entraren en Càller. [fol. 159r] | [fol. 159v] · Com l'inffant en Jacme renuncià al Regne. [fol. 159v] | [fol. 160r] | [fol. 160v] · Com lo senyor Rey en Jacme pasa d'esta vida. [fol. 160v] | [fol. 161r] · Com lo senyor Rey N'Amfós pres homenatge de tot hom generalment. [fol. 161r] | [fol. 161v] · Com lo Rey N'Amfós se coronà e pres cavalleria. [fol. 161v] | [fol. 162r] | [fol. 162v] · Com lo senyor Rey feu cavallers molts nobles. [fol. 162v] | [fol. 163r] | [fol. 163v] · En qual manera pres cavalleria lo senyor Rey. [fol. 163v] | [fol. 164r] | [fol. 164v] | [fol. 165r] | [fol. 165v] | [fol. 166r] | [fol. 166v] · Finito libro sit laus gloru Jesucristo. [Colofó, any 1342]. [fol. 166v] · [Memorial] Lo present memorial es scrit a etterna memoria e per relatio dels annals.[Relació de bisbes de diòcesis catalanes]. [fol. 193v] | [fol. 194r] | [fol. 194v] | [fol. 195r] | [fol. 195v] | [fol. 196r] · Ordinacions de Sancta Cília.

domingo, 6 de enero de 2019

CUAN CATALUÑA Y CASTILLA VAN ATACÁ A ARAGÓ Y VALÉNSIA, 1462

¿PAÏSOS CATALANS? CUAN CATALUÑA Y CASTILLA VAN ATACÁ A ARAGÓ Y VALÉNSIA, 1462  




Real Senyera valenciana,  CUAN CATALUÑA Y CASTILLA VAN ATACÁ A ARAGÓ Y VALÉNSIA, 1462

A la segona mitat del siglo XV, lo Regne de Valencia se va enfrentá un atra vegada als seus incómodos veíns del nort, los cataláns. Estos se van eixecá contra lo monarca aragonés.
La rebelió catalana va sé la prinsipal caussa de la decadénsia de la Corona de AragóLos cataláns se van aliá en Fransa y en Castilla contra los valensiánsaragonesos mallorquíns, explique lo professó Ricart García Moya.
Lo capellán de Alfonso lo Magnánim, al seu Dietari, va escriure:
“Digous, a XXXVI de noembre e any LXVI, toquada la oracio, per Valencia foch feta crida com lo Rey de França avia cridat en França la guerra contra lo rey de Arago e terres e gents del dit rey a foch e sanch, de la qual cosa Valencia e tot lo regne an gran tresticia e dolor; consident los tans e tans grans mals que per causa del cathalans ha en la major part de Spanya e casi tota divisio dels reys, regnes, de terres, de senyors, discordia en mala voluntad ¡e qui pot dir ni estimar les persones que per causa de vostra llibertat son mortes! e quants son fora de sos regnes perdent, presones, bens, heretats ¡e quantes senyores dones e donzelles envergonyides, e van desolades ¡o catalans! e quant ni en quin temps aurem reparat tals actes criminosos”.
Estes lamentassións van está motivades per la guerra entre cataláns y valensiáns, que al 1462 ere una lucha generalissada. Los valensiáns van tíndre que soportá los ataques de cataláns y castelláns.
La Real Senyera presidíe la eixida de les tropes desde Valénsia y en algunes ocasións va aná en elles als combates. Anabe sempre escoltada per la compañía del Centenar de la Ploma que la protegíe y salvaguardabe.

domingo, 28 de julio de 2024

3. 13. De la comisió de les tres figues.

Capítul XIII.

De la comisió de les tres figues.


¡Oy!, ¡cuántes classes, espessies y géneros de lladres ñan al món! Uns en trajes de caballé, atres en lo de pillos. Uns roben desde casa seua, a peu firme y a lance segú; atres al carré, al campo, als camins; ñabenne a tot arreu y pera tot, y están tan poc segús de ells los palaus y hasta les mateixes corones dels reys, com la mes solitaria aldea y la fruita mes roína del abre que creix sol al desert com lo dels Monegros. Pero en tanta variedat y diferensies de lladres, cuatreros y tahurs, cap de ells són mes serenos y rematats que los historiadós; y encara presumín mol de honrats sol perque no roben o furten per an ells. Pero per aixó lo furt no dixe de séu, y la despulla. A fé que si los despullats no estigueren morts, generalmen, que no sempre, los estiguere be lo seu atrevimén.

Ha de sabé lo lectó, que un autó extrangé (de La Portellada no) li ha tret a Pedro Saputo lo fet y comissió de este capítul, pera donálay a un personache arrapiezo que may ha existit, y a qui fingix una vida y aventures tan enatizas com la persona, pera entretindre a gen, musics, mossos de botiga, pajes, lacayos y chiquets de escola

Y después vol dissimulá y realsá la baixesa de la seua invensió en alegoríes de aquell tems, que així medren als meus enemics com diuen a la fábula y lo seu puro significat. Sempre han fet aixó los extranjés; espessialmen los italians y los fransesos, habén casi arribat a di aquells que lo Gran Capitán va adependre a montá a caball de un padrone que va tindre a la Calabria; y éstos, que Cervantes va naixe a la botiga de un barbé de Versalles. 

¿Qué extrañ es, pos, que homens de tan poc aquell (vergoña anaba a di) se haiguen propassat traénli a Pedro Saputo la gloria del fet que referim?

Lo que yo mes séntigo es que lay haiguen atribuít a un fulano de tan poc valor, ridícul y carregat de despressio, aixó ha corromput la grassia, ha malmetut lo coló y revocat la dignidat de la acsió al héroe de Almudévar. Pero tindrá lo seu mérit, original y primitiu, mal que li peso al menguat biógrafo que va adorná en ella la vida del seu arrugat y monstruós engendro.

A la esplanadeta del collet de la Corona ñabíe una figuera que may habíe donat fruit, y aquell añ va doná tres figues tan hermoses, redones y extraordinaries, que lo consell va determiná enviales de regalo a S. M., y van nombrá a Pedro Saputo per al encárrec y comissió de portales. Van maná fé una sistelleta mol pulida a un sistellé de Huesca, lo mes famós que ñabíe a la siudat, trunfero per afissió, en tres compartimens pera ficá les figues separades. Y una vegada fet tot y ficades les figues ben tobetes, li van doná a Pedro Saputo la sistella, li van doná perres per al viache, y va empendre lo camí de la Cort.

Al poc tros va escomensá a dís per an ell; aixó que fan los del meu poble es una grandíssima burrada, y no sé yo cóm dissimulala pera que no u paregue. Suposat que arribo allá: y ¿qué dic? ¿Qué diré an aquelles raboses descoades dels cortesans? Y ¿qué dirán cuan veiguen que desde Almudévar, a Aragó, porten tres figues a S. M. y demano audiensia y les vull presentá e insistixco en alló? A mí no me importe aná a la Cort; ha de vóretos y ressibitos lo Rey o yo no soc Pedro Saputo. Pero ¿cóm mu faré yo pera que esta ignoransia y sagalería redundo en estimassió y crédit dels del meu poble? 

Y així discurrín va aná caminán la seua jornada, y lo cuart día va arribá a Alcalá de Henares, enrecordansen del gran Miguel de Cervantes Saavedra y del poble de Horna, aon naix lo riu. Ya estic prop, va di; y per al que ting cavilat, lo mateix són dos figues que tres; men minjo una. Y se la va minjá y va tirá cap abán. Arribat al puesto que diuen la venta del Espíritu San, va di: per al que hay tornat a pensá, lo mateix es una figa que dos; men minjo un atra, y se la va empassá o cruspí y va tirá cap abán. Va arribá al Bon Retiro aon ressidíe lo Rey y tota la real familia; y com tot u portáe mol discurrit, compost y considerat, va entrá a palacio mol confiat y sereno.

Ere entonses lo que privabe a palau, per sé lo gust dominán, les bufonades y chocarreríes. De modo que la grassia y mérit de la bona conversa y trate cortessano consistíe en chistes, equívocos, conceptillos y agudeses mes que menos indessentes, passán tot de bona ley a títul de discressió y galantería. Va sabé aixó Pedro Saputo cuan va passá l'atra vegada per la Cort; per sert que se va avergoñí de vore tanta baixesa al mateix tems que majestat y dignidat que corresponíe a un imperi tan gloriós, a una Cort com la de España, siñora de tans mons. Pero ara li va pareixe que aixó mateix li fassilitáe la seua comissió, y esperabe eixissen de ella airós.

En efecte, va arribá a palau, y fen lo pas del baubo va demaná vore a S. M., a qui portáe un ofissi de la Vila de Almudévar y en ell un regalo que seríe contat als anals del regne per la cosa mes estupenda que s'haguere vist. Li van preguntá al pun los cortesans qué ere lo que portáe, y va contestá que primé u habíe de sabé 

Sa Majestat, que ells u voríen pero no u cataríen. Y que no lo entretingueren mol perque ere home de poca passiensia y se embutiríe a la cámara y hasta al llit de S. M. digueren lo que digueren. Ells van volé divertís, y lo paraben insistín pera vore lo que portáe a la sistella. Ell los va di, sempre fense lo simplet com Rallo Badet:

- Miréu, polilles, que si me cabrejo, arrenco o apreto a corre cap ahí dins, despenjo la espasa de S. M. y tos conjuro en ella y tos envío a per almes de alquiler si ña a la Cort qui les alquilo, perque tos hau de quedá sense la vostra.

- ¿Hau vist, va di un de ells, un lloco mes grassiós? Portemlo a S. M. que, per San Jorge, li agradará mol sentíl. Y lo van ficá entre mich de tots fen un rogle y lo van entrá a la cámara de S. M.

Arribat a la presensia del Rey en lo ofissi o plec a la má y la sistella a l'atra, li va demaná llissensia pera presentali un ofissi escrit del ajuntamén del seu poble, y S. M. lo va admití en agrado, y lligit lo que ñabíe, va di:

- ¿Conque me portes tres figues?

- Sí, siñó, aquí están, an esta sistelleta. Y lay entregue a S. M. 

La va obrí lo Rey, y no veén mes que una figa va di:

- Aquí sol ña una figa.

- Pos una, va contestá Saputo.

- Pero lo ofissi rese tres, va di lo Rey.

- Pos tres, va contestá lo bribón.

- Home, va di lo Rey; lo ofissi diu que me envíes tres figues y aquí sol ne vech una.

- Aixó, siñó Rey, consistix en que abans de arribá m'hay minjat yo les atres dos.

- ¡Te les has minjat! ¿Y com has pogut féu?, va preguntá lo Rey. 

- Aixina mateix, va contestá Pedro Saputo, y agarranli al Rey la figa de la má se la va fotre en molta grassia y desenvoltura. 

Los cortesans que u van vore van selebrá mol lo ingenio, van di que chiste com aquell no se habíe vist; y hasta S. M. se va alegrá y u va selebrá tamé, y va afavorí a Pedro Saputo. Així u habíe ell esperat y no se va engañá, coneixén la sagalería y cachondeo de la corte desde l’atre viache. Li va maná lo Rey que no ixquere del palau sense la seua orden, y als cortesans y caballés de casa seua que lo atengueren y mimaren.

Un día li va di lo Rey:

- Ya que has vist la meua taula, ¿te pareix si ñaurá algún príncipe al món que sense portá res de fora dels seus estats la tingue tan aufanosa? Y va contestá:

- Me pareix que no, perque no ña cap regne al món que produíxque tanta variedat de productes y tan exelens per al regalo de la vida. Pero ne falten moltes, siñó, a la taula de V. M., y yo sén lo que soc les ting cuan vull, mol mes exquissites, o me les mincho, que es lo mateix.

Perque Vostra Majestat no minge pa de Huesca ni de Andorra.

- No. - Pos yo, sí.

V. M. no se minge los corderets dels Monegros.

- No. - Pos yo, sí.

V. M. no se minge les truches del Cinca ni del riu de Troncedo. 

- No. - Pos yo, sí.

V. M. no minche churuvíes montañeses y de Mainar, ni les penques de carchofera ni la esquirola de Alcañís. 

- No. - Pos yo sí.

V. M. no minche formache de Tronchón, oli de Fórnols, fesols de Beseit, raím de Ráfels, sireres de Monsó, bresquilles de Torre del Compte, figues de Maella, ni les mangranes o los mullareros de Fraga. 

mullarero

- No. - Pos yo sí.

V. M. no minche cap oliva negra, ni maurada, ni moragues de empeltre del Baix Aragó.

- No. - Pos yo sí.

V. M. no beu aigua del Gállego o del Cinca.

- No. - Pos yo, sí.

- ¿Tan bona es?, va preguntá lo Rey.

- Es tan bona, siñó, va contestá, que ademés de sé mol ligera, fássil y suave, pura com la llum, mol primeta y la mes llimpia que corre damún de la terra, no patixen de gota ni apoplejíes o embolies los que la beuen; en espessial de les seues correns.

- No me has nomenat cap vi, li va di lo Rey.

- Siñó, no ne falten de mol espessials, pero per ara són millós los de les provinsies de Andalusía, que si los meus paissanos los aragonesos no tingueren lo talento de fé de bon raím vi roín, manaríe V. M. portán del Campo de Cariñena y atres, y los compararíen en los millós.

- Men alegro, li va di lo Rey, de que lo meu regne de Aragó sigue un paraís a la terra per los seus fruits naturals. Alguns ya yo los había sentit nombrá, atres ya venen a la meua taula y hasta alguns que tú no has nombrat, com la borraina y los crespells; y atres habíen arribat a la meua notissia. Pero, en efecte, yo crec que vas una mica massa exagerat al pun de exelensia.

- Siñó, va replicá ell, a Aragó tot está a un nivell, la exelensia dels fruits de la terra, y la noblesa dels cors dels seus naturals pera estimá al seu Rey, y la lealtat dels seus pits pera defendre la seua corona.

Esta conclusió va dixá al Rey mol pagat, y mes que va parlá Pedro Saputo en gran ahínco y firmesa, com home que sabíe lo que díe.

Tots los díes solíe cridál lo Rey a la seua cámara y folgabe mol de la seua discressió y dites fines; encara que no va tardá en vore que Pedro Saputo ere home pera mes que pera fé riure com un bufón sense cadiera ni mollera. Hasta lo va cridá alguna vegada cuan deliberabe en lo ministre, y li va arribá a demaná lo seu pareixe en gravissims, mol serios, negossis del estat. Per fin se va atreví Pedro Saputo a declarali a S. M. que la comissió y regalo de les figues, com lo papé de baubo que estáe fen, habíe sigut achaque pera introduís, y tot pera tindre ocasió de dili a S. M. lo que habíe observat al regne.

Les dames de palau lo volíen mol, y jugaben y sen enríen en ell per simple y sense malissia, y ell se dixáe marejá y anáe jugán, y traíe tot lo partit que podíe, que no ere poc de tots modos. Pero algunes van adiviná mol pronte que la seua simplissidat ere fingida, y lo trataben de un atra manera y lo afavoríen mes, y se enteníen en ell pera burlás de alguns caballés que se teníen per discrets.

Sen va cansá de está a la Cort y de vore al Rey seguidamen engañat per los seus ministres y consellés; y no atrevinse a combatí sol una batalla tan ressia com la que hauríe de doná a tans y tals enemics del Rey y del regne, va di un día a S. M.:

- Siñó, si V. M. me done llissensia, yo voldría torná a Aragó, perque ting que cumplí este añ un voto a la Virgen del Pilá, y se arrimen les festes. U va sentí lo Rey, perque li habíe agradat lo seu bon entenimén, y voldríe tíndrel sempre al seu costat. 

En tot li va contestá: 

- No te privaré de cumplí la teua bona obra; y sápigues que ting enveja als aragonesos que tan prop están de aquella siñora y mare de tots. Ves, pos, a la teua terra. Pero cuan estigues a pun de anaten, entrarás, que has de portá unes lletres meues y un encárrec de paraula an aquell lo meu virrey y Capitán General. 

- Siñó, va di Pedro Saputo; yo ya men aniría demá, si V. M. no me ha de menesté mes tems a la corte.

- Ten anirás, pos, demá, va contestá lo Rey; y entén que si vols torná, sempre te voré en gust y si algo me demanes no te u negará lo teu Rey.

En efecte, lo van despedí aquell mateix día; ell va besá la má del Rey, se va despedí de les seues amigues y dels seus amics, y carregat de regalos de elles, va eixí de la Cort y va empendre lo camí de Saragossa.

miércoles, 31 de julio de 2024

Nom


Nom, s. m., lat. nomen, nom.

La proprietatz del nom es significar substancia e qualitat, co es significar causa corporal e non corporal am determenada aprehensio.

Leys d'amors, fol. 43.

La propriété du nom est de signifier substance et qualité, c'est-à-dire de signifier chose corporelle et non corporelle avec signification déterminée.

Vers Dieus, el vostre nom e de sancta Maria

M' esvelharai hueimais.

Folquet de Marseille: Vers Dieus.

Vrai Dieu, au votre nom et de sainte Marie je m' éveillerai désormais.

El nom de Jhesum Crist qu' es nostre salvamens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Au nom de Jésus-Christ qui est notre salut.

Loc. Maistre Peire ai nom.

(chap. Maestre Peire, Pere, Pedro tinc nom : me dic mestre Pere, com Pedro Saputo, lo sabut de Almudévar.)

Vida de Pedro Saputo natural de Almudévar: Autó: Braulio Foz, Fórnols, Matarraña, Teruel, Aragó

Pierre de Corbiac: El nom de.

J'ai nom maître Pierre.

Quar reys joves aviatz nom agut.

Bertrand de Born: Mon chan fenisc.

Car vous aviez eu nom roi jeune.

Catre cauzas son fort nominativas ... 

L' un' a nom joc, l' autr' a nom amors.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

Quatre choses sont fort remarquables... l'une a nom jeu, l'autre a nom amour. 

ANC. FR. Marie ai num, si sui de France. Marie de France, t. II, p. 401.

Cette locution a été encore employée par Racine:

J'ai nom Éliacin.

Racine. Athalie, acte II, sc. 7.

PORT. A quarta avera nome Sancta Cruz. 

J. Barros, Dec. I, liv. I, cap. I. 

ANC. IT. Io ho nome don Diegio.

Cento novelle antiche, n° 17. 

Monna Isabelle avea nome. Boccaccio, Dec. III, 4. 

Meseron li nom Maria. Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Lui donnèrent nom Marie.

Fier lo am l' espasa Joyosa per nom. Philomena.

Fier lo am l' espasa Joyosa per nom. Philomena.


Le frappe avec l'épée Joyeuse de nom.

Tu m' en covenras per nom de sacrament. Titre de 1023.

Tu m'en conviendras au nom de serment.

Adv. comp. D' ella fazia sas cansos; mas non las auzava dire a ela ni a negun per nom qu' el las agues faitas, ans dizia que autres las fazia.

V. d'Arnaud de Marueil.

D' elle il faisait ses chansons; mais il ne les osait dire à elle ni à personne nommément qu'il les eût faites, mais il disait qu'un autre les faisait. 

CAT. Nom. ANC. ESP. Nome. ESP. MOD. Nombre. PORT. IT. Nome.

(chap. Nom, noms. Vore la obra de Ramon LullLos cent noms de Deu.)

obras rimadas Ramon Lull, Gerónimo Rosselló, idioma catalan-provenzal, Raimundo Lulio

2. Nomnamen, s. m., nomination.

Al nomnamen o la eleccion del bailon. Cartulaire de Montpellier, fol. 48.

(chap. Al nomenamén o la elecsió del bailebaylebatlebatlle, y alguna versió mes se poden trobá als textos antics.)

A la nomination ou l'élection du bailli.

3. Nominatio, Nominacio, s. f., lat. nominatio, dénomination, nom.

De la terra on passa, pren fluvi bona o mala qualitat et conditio et propria nominacio. Eluc. de las propr., fol. 151.

De la terre où il passe, un fleuve prend bonne ou mauvaise qualité et condition et dénomination propre.

De la terra on passa, pren fluvi bona o mala qualitat et conditio et propria nominacio.

- Nomination, figuré de rhétorique. 

De quibus exornationibus nominatio est prima, quae nos admonet, ut, cui rei nomen aut non sit, aut satis idoneum non sit, eam nosmet idoneo verbo nominemus, aut imitationis, aut significationis causa.

Auctor ad Herenn., IV, 31. 

Nominatios, es cant hom nomna alcuna cauza, non ges per son propri nom, mas per altre assatz covenable. Leys d'amors, fol. 147. 

La nomination, c'est quand on nomme aucune chose, non point par son propre nom, mais par un autre assez convenable.

CAT. Nominació. ESP. Nominación. PORT. Nomeação. IT. Nominazione.

(chap. Nominassió, nominassions.)

4. Nominatiu, s. m., terme de grammaire, nominatif.

Li cas son seis... nominatius, etc. Gramm. provençal.

(chap. Los casos ne són sis... nominatiu, etc. Al alemán ne queden bastans del latín o llatí.)

Les cas sont six... le nominatif, etc. 

Nominatius est ditz nomnar, quar, per luy, es fayta nominatio.

Leys d'amors, fol. 57.

Le nominatif est dit (de) nommer, car, par lui, est faite la dénomination.

CAT. Nominatiu. ESP. PORT. IT. Nominativo. 

(chap. Nominatiu, nominatius, nominativa, nominatives.)

5. Nominatiu, adj., lat. nominativus, remarquable, renommé.

Es nominatius

Totz homs valens en mant bon luec per lor.

P. Cardinal: Non es cortes.

Est renommé tout homme vaillant en maint bon lieu par eux.

Catre cauzas son fort nominativas...

L' un' a nom joc, l' autr' a nom amors.

(chap. Cuatre coses són ben nominatives (remarcables, nomenades, anomenades)...

La una té nom joc, l' atra té nom amor. - Pos me falten dos coses, o té doble sentit. Per ejemple, joc : jou; amor : Roma.)

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.

Quatre choses sont fort remarquables... l'une a nom jeu, l'autre a nom amour.

6. Nomnar, v., lat. nominare, nommer, appeler, désigner.

Auzem comtar

Que s fai nomnar

Rey d'Arago.

Pierre, Roi d'Aragon: Peire.

(chap. Sentim (: escoltem, “oím”) contá que se fa nomená Rey d'Aragó. Este Peire es Pedro II, son pare de Jaume I, Jacobus, Jacme, Iavmes, Jaime, Santiago, Tiago, etc. No sé a quí se referix cuan diu que algú se fée cridá rey d'Aragó. Hauría de lligí lo poema “Peire” escrit per nell. 

Este Peire es Pedro II, son pare de Jaume I, Jacobus, Jacme, Iavmes, Jaime, Santiago, Tiago, etc.

Está mol cla que Pedro II escribíe y parlabe en ocsitá, apart de atres llengües y dialectes. De son pare Alfonso II tenim algún texto en llengua ocsitana, y de Jaime I se ha parlat y manipulat massa.)

Als presentz, als que son per venir, for durable que tots los omnes qui son e seran en Osca de dintz los murs d'esta terra sian salps e segurs de tots lurs enemics, e aquel que enuayará ad altre o fará de mays ad algún d'els en alguna cosa, sian pris e tot lo poble venguia se d'el.

Nous entendons conter qu'il se fait nommer roi d'Aragon.

Senher, sa gran valensa

Lo fai ab bevolensa

A totas gens nomnar.

Giraud Riquier: A Sant Pos.

Seigneur, sa grande vaillance le fait avec bienveillance par toutes gens nommer.

Bel sun si drap; no sai nomnar lo fil. Poëme sur Boèce.

Beaux sont ses vêtements; je ne sais désigner le fil.

Part. pas. Dieus paire, Filhs salvaire, Crist nomnatz. 

Guillaume d'Autpoul: Esperansa. 

Dieu père, Fils sauveur, appelé Christ. 

Anc de mala re nomnada, 

Ni d'enguan no fo appellada.

Bertrand de Born: Rassa tan. 

Oncques pour méchante chose ne fut désignée, ni de tromperie accusée.

ANC. FR. De cheli Rasoir devant nomet.

Charte de 1260. Carpentier, Hist. de Cambrai.

ANC. CAT. Nomenar. ESP. Nombrar. PORT. Nomear. IT. Nominare.

(chap. Nomená, anomená, nombrá: anomeno, anomenes, anomene, anomenem o anomenam, anomenéu o anomenáu, anomenen; anomenat, anomenats, anomenada, anomenades; nomeno, nomenes, nomene, nomenem o nomenam, nomenéu o nomenáu, nomenen; nomenat, nomenats, nomenada, nomenades; nombro, nombres, nombre, nombrem o nombram, nombréu o nombráu, nombren; nombrat, nombrats, nombrada, nombrades.)  

7. Nomnadamen, Nompnadamen, adv., nommément, nominativement, expressément.

Nompnadamen ad 1 cascun de sos enfans. V. et Vert., fol. 38. Nommément à un chacun de ses enfants. 

Deu los desheretar nomnadamen, e deu dire la causa per que el los deshereta. Trad. du Code de Justinien, fol. 60. 

(chap. Los deu desheredá nomenadamen (expresamen, nominativamen), y deu di la causa per la que ell los desherede. Antics capituls del código de Justiniano, alguns después se veuen als furs, fueros, com los de Jaca de 1077.)

Doit les déshériter nominativement, et doit dire la cause pour laquelle il les déshérite.

ANC. FR. Vint en terre de Israël, numéement en Afec.

Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 115.

ANC. CAT. Nomenadament. ESP. Nombradamente. 

PORT. Nomeadamente. IT. Nominatamente. (chap. Nomenadamen, expresamen, nominativamen, se teníe que nomená al hereu o al desheredat y nomená la causa, per qué se desheredabe, sinó teníe dret a apelá y a la herensia que li pertocare. Avui en día no ha cambiat mol este dret, se li pot dixá 1 euro a un hereu, y encara pagará gastos.)

8. Nominament, adv., nommément, nominativement.

Io dic nominament a vos. Doctrine des Vaudois.

(chap. Yo li dic nominativamen; yo dic nominativamen a vos.

Fixeuton que los Vaudois són del actual cantón de Vaud, a Suiza, Suissa, Schweiz, Suisse; tenen textos anteriós al 1100 que consevol que parlo chapurriau los pot entendre, después de 924 añs de cara als 1000.)

La nobla leyczon.

Je dis nominativement à vous.

9. Nomenativar, nomnativar, v., nommer, publier, divulguer.

Part. pas. Que es nomenativad dessus.

Tit. de 1192. Arch. du Roy. Toulouse, J. 322.

Qui est nommé dessus.

Mais no sia nomnativat el poble.

Trad. des Actes des Apôtres, ch. 4.

Plus ne soit divulgué au peuple.

10. Agnom, s. m., lat. agnomen, nom d'aventure, nom de guerre, sobriquet.

Jaciaysso que, segon lati, sian quatre..., prenoms..., propris noms..., sobrenoms..., agnoms.

Leys d'amors, fol. 46.

Bien que, selon le latin, ils soient quatre..., le prénom..., le nom propre..., le surnom..., le sobriquet.

11. Agnominatio, s. f., lat. agnominatio, agnomination, figure de mots.

Hinc est *gr, quae dicitur annominatio: ea non uno modo fieri solet, sed ex vicinia quadam praedicti nominis ducta casibus declinatur.

Quintilianus, Inst. or., IX, 3, 66.

Nombre de manuscrits portent agnominatio.

Les commentateurs citent les exemples suivants d' agnominations: 

Tibi erunt parata verba, huic homini verbera. 

Terent., Heaut., II, 2, 356. 

Ex oratore, arator factus. Cic., Philipp., III, 9.

Agnominatios, la quals se fay ab aquela meteyssha maniera qu' es estada dicha. Leys d'amors, fol. 124.

L' agnomination, laquelle se fait de cette même manière qui a été dite.

CAT. Annominació. ESP. Agnominación, anominación. 

(chap. Anomenassió, anomenassions; v. anomená.)

12. Cognom, Cognon, s. m., lat. cognomen, surnom.

Part generalitat,

Per cognoms declarat.

G. Riquier: Sitot s' es.

Outre généralité, déclaré par surnoms.

Sera inscrits... los noms et cognons. Fors de Bearn, p. 1077.

Il sera inscrit... les noms et surnoms.

ANC. FR. Dont il a eu le cognom Aphricanus. 

J. Collin, trad. du Tr. de l'Amitié de Cicéron, p. 2. 

ANC. ESP. Cognombre. PORT. IT. Cognome.

(chap. Apellit, apellits. CAT. Cognom.)

13. Denominatio, Denominacio, s. f., lat. denominatio, dénomination, nom. 

De la qual tota aquela partida del cel pren denominacio.

Eluc. de las propr., fol. 119. 

De laquelle toute cette partie du ciel prend dénomination.

- Figure de rhétorique.

Denominatio est quae, a propinquis et finitimis rebus trahit orationem, qua possit intelligi res, quae non suo vocabulo sit appellata..., ut si quis Macedonas appellarit hoc modo: Non tam cito sarissae Graecia potitae sunt. Auctor ad Herenn., IV, 32.

C'est la figure que l'on appelle ordinairement métonymie *gr.

Denominatios tira vas si oratio per lo nom de las cauzas a liey mays promdanas e vezinas. Leys d'amors, fol. 131. 

La dénomination attire vers soi le discours par le nom des choses à elle plus proches et voisines. 

CAT. Denominació. ESP. Denominación. PORT. Denominação. 

IT. Denominazione. (chap. Denominassió, denominassions.)

14. Denominatiu, adj., lat. denominativus, dénominatif, dérivé.

Las formas dels noms, denominatius son aquestas.

Leys d'amors, fol. 49.

Les formes des noms dénominatifs sont celles-ci.

PORT. IT. (ESP.) Denominativo. (chap. Denominatiu, denominatius, denominativa, denominatives.)

15. Denommar, v., lat. denominare, dénommer.

Part. pas. Mas si non es dias denommatz.

Trad. du Code de Justinien, fol. 11. 

Mais si le jour n'est pas dénommé.

CAT. ESP. PORT. Denominar. IT. Denominare. 

(chap. Denominá: denomino, denomines, denomine, denominem o denominam, denominéu o denomináu, denominen; denominat, denominats, denominada, denominades.)

16. Paronomazia, s. f. 9 lat. paronomasia, paronomase, paronomasie, figure de rhétorique.

Paronomazia, es cant doas o motas dictios semblans, o quaysh semblans, en lo comensamen o en la fi, son pauzadas am diverses

significatz. Leys d'amors, fol. 124.

Paronomasie, c'est quand deux, ou plusieurs mots semblables, ou quasi semblables, au commencement ou à la fin, sont employés avec diverses significations. 

CAT. ESP. PORT. (chap.) Paronomasia.

17. Paranomeon, s. m., paranoméon, figure de rhétorique. 

Paranomeon, es can motas dictios comenso per una meteyssha letra.

Leys d'amors, fol. 125. 

Paranoméon, c'est lorsque nombre de mots commencent par une même lettre.

18. Prenom, s. m., lat. praenomen, prénom.

Jaciaysso que, segon lati, sian quatre..., prenoms..., propris noms..., sobrenoms... agnoms. Leys d'amors, fol. 46.

Bien que, selon le latin, ils soient quatre..., le prénom..., le nom propre..., le surnom..., le sobriquet.

19. Prenominatio, s. f., lat. pronominatio, pronomination, figure de mots.

Pronominatio est, quae sicuti cognomine quodam extraneo demonstrat id, quod suo nomine appellari non potest; ut si quis, cum loquatur de Gracchis: at non Africani nepotes, inquiet, istius modi fuerunt.

Auctor ad Herenn., IV, 31.

Quintil., VIII, 6, 29, appelle la même figure antonomosia.

*gr id est pronominatio quae pro proprio, alieno utitur.

Diomedes, t. II, col. 452, éd. Putsch.

Prenominatios es cant hom pausa 1 vocable agradable per no agradable, o pel contrari. Leys d'amors, fol. 147.

La pronomination est quand on pose un mot agréable pour un non agréable, ou par le contraire.

20. Pronom, Pronomen, s. m., lat. pronomen, pronom.

Pronomen es aici apelatz, quar es en loc de propri nome pausatz.

Gramm. provençal. 

Le pronom est ainsi appelé, parce qu'il est mis en place du propre nom.

Pronoms es una partz d'oratio, la qual es pausada en loc de propri nom.

Leys d'amors, fol. 71. 

Le pronom est une partie de discours, laquelle est mise en place du propre nom.

Sun apelat pronom demostratiu. Gramm. provençal.

Sont appelés pronoms démonstratifs. 

CAT. Pronom. ESP. Pronombre. PORT. IT. Pronome. 

(chap. Pronom, pronoms; pronominal, pronominals.)

21. Renom, s. m., renom, réputation, renommée.

Nobles homes e de gran renom. Arbre de Batalhas, fol. 48. 

(chap. Nobles homens y de gran renom.)

Nobles hommes et de grand renom. 

CAT. Renom. ESP. Renombre. PORT. Renome. (chap. Renom, renoms; renombrá: renombro, renombres, renombre, renombrem o renombram, renombréu o renombráu, renombren; renombrat, renombrats, renombrada, renombrades.)

22. Renomada, Renomnada, s. f., renommée.

De bon pretz la renomada.

Un troubadour anonyme: Hai! dolsa. 

La renommée de bon mérite. 

Proverb. Bona renomnada val mais que avers. Trad. de Bède, fol. 4.

Bonne renommée vaut davantage que richesse. 

IT. Rinomata. (chap. Reputassió, reputassions; renom.)

23. Renomansa, s. f., renommée.

Mas cant auzi lo reis de Fransa 

De la filha la renomansa.

V. de S. Énimie, fol. 39.

Mais quand le roi de France ouït la renommée de la fille. 

IT. Rinomanza.

24. Renomnar, Renompnar, Renomenar, v., renommer, célébrer, réputer.

Cant auzon renompnar 

Las soas bontatz en que a volgut renhar. 

Poëme sur la mort de Robert, R. de Naples.

Quand ils entendent célébrer les siennes bontés avec lesquelles il a voulu régner. 

Part. pass. Esser temutz et amatz,

E per lo mon renomenatz. 

Un troubadour anonyme: Seingner N enfantz. 

Être craint et aimé, et par le monde renommé. 

Ero renomnatz d'alquna proessa. Cat. dels apost. de Roma, fol. 164. Étaient réputés de quelque prouesse. 

ANC. FR. Ung dyamant que l'on renommoit de estre de la valeur de bien cinq cens ducatz. Légende de Faitfeu, p. 58.

ESP. Renombrar. IT. Rinomare. (chap. Renombrá, renomená.)

25. Sessionomaton, Scessinomaton, s. f., sessionomaton, scessinomaton, abondance de synonymes, figure de rhétorique.

Sessionomaton, en autra maniera dicha scessinomaton, es mouteza de dictios o d' oratios, quaysh significans una meteyssha cauza de dictios, coma: “Per greu temps mal, fer, e salvatge.”

Leys d'amors, fol. 124.

Sessionomaton, en autre manière appelée scessinomaton, est multitude de mots ou de discours, quasi signifiant une même chose de mot, comme: “Par temps dur, mauvais, cruel et sauvage.”

16. Sinonimar, v., synonymer, terme de rhétorique.

Part. pass. Motz sinonimatz, so es can motas dictios significo una cauza.

Leys d'amors, fol. 7. 

Mots synonymés, c'est quand nombre de mots signifient même chose.

(chap. Sinónim, sinonims; lo verbo sinonimá no se fa aná.)

27. Sobrenom, s. m., surnom. 

Al marques qu'el sobrenom gic

De Monferrat, e pren selh de sa maire.

E. Cairels: Pus chai. 

Au Marquis qui quitte le surnom de Montferrat, et prend celui de sa mère.

Car aquel sobrenom avian sos parentatz. V. de S. Honorat.

Car ce surnom avaient ses parents.

ANC. FR. Cest seurenom ai-je par vous.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 139.

CAT. Sobrenom. ESP. Sobrenombre. PORT. Sobrenome. IT. Soprannome. (chap. Sobrenom, sobrenoms : apellit.)

28. Transnominatio, s. f., du lat. transnomino, transnomination, figure de mots. 

Methonimia es transnominatios o transformatios d'una significatio ad autra. Leys d'amors, fol. 130. 

(chap. La metonimia es transnominassió o transformassió de un significat a un atre.)

La métonymie est transnomination ou transformation d'une signification à autre.