champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Pedro de Portugal, nombrado rey de Aragón, conde de Barcelona, por los traidores catalanes.
(El rey en 1464 es Juan II, hasta su muerte y exequias, y le sucede Ferrando, Fernando II de Aragón, el católico. Otra cosa es lo que hagan los catalanes, que siempre quisieron ir a su bola, y así les fue, les ha ido, les va y les irá, por imbéciles). Patrocina la entrada el Instituto Nueva Histeria:
Hasta la última fecha citada, ocho de
marzo de mil cuatrocientos sesenta y cinco, en que se aprueba la
deliberación tomada en dos del propio mes, ninguna interrupción ha
habido respecto al orden cronológico de los actos, sesiones,
deliberaciones, correspondencias y demás, aun cuando, ya desde algún
tiempo, ha de haberse observado la decadencia del cuerpo que
representaba en cierto modo el espíritu del país, y la
transformación consiguiente que aquel, por la misma causa hubo de
sufrir. Así en un principio se ve obrar a la Diputación con toda su
fuerza e influencia; más adelante, cuando los apuros crecen y
aparecen defecciones inesperadas, aquel cuerpo se da la mano, como
igualándose mutuamente sus poderes, con el concejo de la ciudad de
Barcelona, en términos, que al pie de cada deliberación va la
aprobación o desaprobación de la ciudad, notándose ya en este caso
gran simplificación en lo concerniente a la parte que podría
llamarse ceremonial del cuerpo; y por último, se llega ya al extremo
de prescindirse enteramente de los individuos que componían los
diferentes brazos, cuya asistencia en las sesiones del consejo
general era indispensable para votar y deliberar, y se faculta a un
determinado número de personas que, representando a la Diputación y
a la ciudad, deliberen de común acuerdo con los pocos o muchos
diputados u oidores que se hayan mantenido en su cargo hasta la fecha
a que antes se ha hecho referencia, siendo de esta clase la
última sesión y deliberación con que da fin el registro que
concluye en la página precedente, y con la circunstancia, además,
de llevar al pie una aprobación de la ciudad, cuando las que la
preceden de su clase no la llevan, y de no advertirse al margen,
según era costumbre, que las tres personas facultadas para deliberar
con las que representan a la Diputación pertenezcan al Cuerpo
municipal. Otras variaciones pueden haberse observado en el
decurso de estos importantes
hechos, sobre todo en los que empiezan en el tomo anterior, a saber,
la desaparición de la correspondencia oficial, desde el agosto del
año mil cuatrocientos sesenta y dos en adelante, de modo que desde
esta fecha quedan consignadas solamente en los registros las
deliberaciones y se prescinde enteramente de toda carta; y luego la
reducción del número de sesiones, en términos que, pasado el mes
de enero de mil cuatrocientos sesenta y cinco, que contiene un número
regular, se reducen las demás a una docena para llegar al julio del
mismo año, o acaso al marzo del siguiente, pues hay que advertir,
que se encuentra este mes con posterioridad al julio de mil
cuatrocientos sesenta y cinco, aunque estas equivocaciones,
frecuentes en las últimas páginas, son fáciles de adivinar en los
demás casos y quizá se deban en gran parte al copista. Inducen
estas observaciones a pensar si podían haber influido en el ánimo
de las personas que dirigían los negocios públicos, en la marcha de
estos y por consiguiente en el orden y sistema de administrarlos y
regirlos, ya que en todo se observa una transformación decadente,
los fatales sucesos que tuvieron lugar durante el año mil
cuatrocientos sesenta y cuatro, a saber, el hambre y miseria que se
experimentaron en varios puntos del Principado, la inevitable entrega
de Lérida al rey don Juan, la concordia entre este y don Juan
de Beaumont, la batalla de Calaf, donde el condestable de
Portugal, el mismo que habían aclamado por rey los catalanes,
quedó vencido y derrotado, mientras que hubieron de pasar al
cautiverio la mayor parte de caudillos que representaban y defendían
los principios proclamados por la Diputación; o por otra
parte, si, para adoptar otro sistema menos complicado en la formación
de los registros, se prefirió, desde la fecha ya citada
anteriormente, separar toda la correspondencia de las actas y con
ella arreglar otra colección especial de cartas, instrucciones etc.
Por lo primero no sería de extrañar que los papeles concernientes a
una causa vencida quedaran acaso en cierto desorden, y hubiera poco
interés en coordinarlos o salvarlos: así se encuentra el único
registro de cartas a que se alude presentando la fecha del primer
documento que encierra, posterior de un año a la que lleva la última
carta transcrita en el tomo precedente, y así se observa en la
última página de aquel empezada una carta que no concluyó, de
manera que por ello no puede deducirse si faltan solamente folios al
registro o si se extraviaron el volumen de cartas pertenecientes al
tiempo intermedio que se indica y los que tal vez seguían al único
salvado; y de lo segundo, ninguna duda puede quedar ya al lector,
cuando el tomo que se conserva ofrece una serie no interrumpida de
cartas, que guarda riguroso orden cronológico, con la particularidad
de ser estas solamente las emitidas por la Diputación, y no a la vez
las emitidas y recibidas, como se había practicado en los registros
anteriores, cuando se copiaban al pie de las deliberaciones, lo que
cuando menos revela un nuevo plan o sistema. Este interesante
volumen de correspondencia es el que ofrecemos, pues, a los lectores,
con la idea de proporcionar todos los datos que puedan contribuir a
poner en claro la turbulenta época en que reinó don Juan II,
y de aglomerar materiales, aun cuando fueron inconexos (inconnexos)
entre sí, para formar un conjunto diplomático sobre la misma
época, con ayuda del cual, (conforme ¡remos acreditando en lo
sucesivo,) pueda después el historiador trazar con toda
imparcialidad y fácilmente el cuadro de los sucesos, y presentar a
los que en ellos intervinieron con los grados de mérito o culpa que
desapasionadamente se les deban atribuir. Sin apartarnos, por
consiguiente, del sistema adoptado (odoptado) en todos los
tomos ya publicados, y trasladando el volumen con la exactitud que
corresponde, esto es, sencillo como puede serlo un copiador de
cartas, sin que le preceda advertencia, portada o prefacio alguno,
daremos principio por la primera carta que encierra, cuyo contenido
es como sigue.
Al molt alt e excellent senyor lo Rey de
Portugal et cetera. Illustrissimo e Serenissimo Senyor.
Rebuda ab degut honor la letra de vostra excellencia scrita en Lisboa
a VI de juliol prop passat e oyda la creença en virtut de aquella
explicada per Alonso Periz apres la demostracio de bona voluntat e
amicicia que vostra Altesa e los Illustrissimos Reys predecessors de
aquella haveu e han hagudes als serenissimos Reys Darago de
loabla memoria e a aquest Principat de Cathalunya e ciutat de
Barchinona havem compres vostra senyoria haver enuig de les
diferencies suscitades entre lo Rey don Johan e lo dit
Principat per les quals remediar e pau e concordia procurar de bona
voluntat se ofer intercessora mediadora e tractadora a efecte de
esser restituhit lo dit Principat al dit Rey don Johan ab integracio
de leys e libertats e seguretat de persones e bens e a la fi
concloent que si fer no ho volem vostra celsitut enten valer al dit
Rey don Johan avoncle seu contra los dits Principat e ciutat. Venints
al fet de la resposta Senyor molt alt nosaltres som be certs de la
amicicia e bona voluntat dessus dita e semblantment aquests Principat
e ciutat tota via son stats afectats al servey de vostra Excellencia
a la qual fem gracies infinides de la tramesa del dit embaxador e
molt mes de la predita oferta la qual si en temps opportu venguda fos
haguerem tant accepta quant de Rey o altre senyor del mon com aquell
per lo qual desijam fer totes coses possibles lo dit empero Rey don
Johan contra leys divines e humanes ha talment tractat lo dit
Principat que fahent si matex e sa posteritat indignes de la senyoria
ha covengut per restauracio de la cosa publica haver aquells per
enemichs. E per que algun tant la Magestat vostra haje noticia de les
coses jatsie aquelles amplament al dit embaxador sien stades narrades
encara certificam vostra gran senyoria que feta per lo dit Rey don
Johan contra tota umanitat e pietat capcio de la persona del
Illustrissimo don Carles de gloriosa recordacio fill seu e cosingerma
de vostra Altesa lo qual de obediencia honesta vida e conservacio ab
compliment de moltes virtuts ere singularment dotat amich de Nostre
Senyor Deu fahents testimoni los grans e maravellosos miracles que
continuament se manifesten per merits del dit glorios don Carles lo
dit Principat per satisfer a la fidelitat a que ere obligat la qual
altrament salvar no podie com apres los dies del dit Rey don Johan la
successio pertangues al dit don Carles primogenit seu ab molta
pertinencia per mija de solemnes embaxadors prostrats ab scampament
de moltes lagremes suplica e primerament de gracia e clemencia e
apres de justicia insisti molt umilment per la sua liberacio
fahents per aço molts actes deguts e permesos segons leys libertats
e practiques del dit Principat los quals apres per lo dit Rey don
Johan foren loats e approvats e ratificats ab composicio de certa
capitulacio per ell e per lo dit Principat fermada solemnament jurada
tirant a efecte daquiavant no poder recaure algun inconvenient entre
lo dit Rey don Johan e dit don Carles fill seu ne lo dit Principat e
singulars daquells. Seguida empero la mort del dit don Carles
encontinent los dits cathalans usants de lur innata e intacta
fidelitat ab gran amor e devocio demanaren e reberen en primogenit
don Ferrando fill del dit Rey don Johan e per la sua edat admeteren
en tudriu la Reyna dona Johana muller sua tot aço empero no obstant
lo dit Rey don Johan retenint vers si odi contra los cathalans per
destruir aquells e lurs leys e libertats hasta aliança ab lo
Christianissimo Rey de França e per major eficacia de portar a fi
son proposit proposit liura e mes presonera en poder de sos enemichs
la virtuosissima princesa filla sua e dona o enpenyora al dit
Illustrissimo Rey de França los comdats de Rossello e de Cerdanya
qui son membres units e indissolublament agregats al dit
Principat segons per lo dit Rey don Johan e sos predecesors en lo
introhit de lur regiment ere stat solemnament jurat. Ignorant e no
cogitant lo dit Principat tals incidies alienacions e mals
tractes com aquells qui de la promesa fe jurament e paraula reyal
confiaven los dits Rey don Johan dona Johana don Ferrando
fidelissimament solien no resmenys tracta ab intervencio de la dita
Reyna dona Johana tudriu certa cedicio e o conjuracio en
aquesta ciutat de Barchinona per matar nosaltres e los consellers a
qui lo carrech de la cosa publica es comanat e altres gents daquella
e procurar cautalosament comocio dels homens vulgarment dits
de remença prenents color de no esser tenguts no voler paguar a lurs
senyors los drets e servituts que habien acostumat als quals homens
asigna per capita hun pages qui ab bandera reyal oficials e
gran exercit e ma armada insolta lo dit Principat per les quals
causes precedints diverses embaxades a la dita Reyna axi en la
present ciutat de Barchinona com en la ciutat de Gerona on
apres ana suplicants fes cessar los dits actes comocions tant
tameraris e de irreparable perill fou per la dita Reyna apres
molts tractats respost que hi havie fet e faye lo possible axi ab
provisions e manaments en scrits com altrament pero que los dits
homens aquells e aquelles no volien obtemperar la qual resposta
encontinent per nosaltres e los dits concellers no volents tals
carrechs a la corona Reyal fossen fets per los dits homens en no
optemperar los manaments reginals e per conservacio del patrimoni
Reyal e cedar tals comocions e perills fou delliberat fer exercit de
gent a cavall e a peu per asistir als oficials de la dita Reyna en
fer optemperar sos manaments e castigar los culpables e axi fou fet e
notificat a la dita Reyna del qual exercit fou capita lo comte de
Pallars lo qual anant per la dita raho a la dita ciutat de Gerona
per oferir se a la dita Reyna hague en contra dels dits homens de
remença per celada que ells molts en nombre e hun cavaller de casa
de la dita Reyna ab certa gent a cavall li havien mesa en lo cami e
per gracia divina aquells rompe e desbarata e com fon prop la dita
çiutat volent fora aquella atendar lo dit exercit per que no fos
feta novitat alguna la dita Reyna qui ja tenia sos conceptes e
tractes fets mana tancar les portes e feu acometre lo dit comte e la
sua gent de ballestes e altres municions donant occasio de venir
a les armes e los matexos dies lo dit Rey don Johan continuant la
ruptura de la dita capitulacio per executar lo seu sinistre proposit
e no volent se recordar dels grans serveys ampliacio exaltacio que lo
dit Principat per sa amor e fidelitat havie fets al dit Rey e als
gloriosos Reys passats entra lo dit Principat ab molta gent
darmes cremant viles e lochs matant rescatant e robant homens
dones e infants e apres pochs dies entraren les gents darmes de
França en nombre de passats XIIII M. Pensar pot vostra Magestat
aquestes coses eren de luny pastades e concertades per esser tot
succehit en uns matexos dies car altrament fer no ere possible ab les
quals gents franceses la dita Reyna e don Ferrando se mesclaren e lo
dit don Ferrando armat e com a cap del exercit entrevenie e present
ere en les execusions crueltats e inhumanitats ques fahien. En
apres lo dit Rey don Johan ab son poder se ajunta ab la dita Reyna
don Ferrando e francesos ab tots ensems tingueren siti per hun
mes sobre aquesta ciutat per terra e per mar e discorregueren moltes
parts del dit Principat cremants e destrouints prenents matants e
rescatants viles castells lochs homens dones infants e esglesies ab
gran inhumanitat e crueltat. Per les quals causes dessus dites e
altres moltes lo dit Principat havent per indignes los dits Rey Reyna
don Ferrando e posteritat lur de la Senyoria proclama en e per
senyorlo Serenissimo e potentissimo senyor Rey de Castella
a la corona del
qual pertanyie. En axi que ni un sol momentsensRey
e Senyor star no fou nostre proposit. Si lo dit Illustrissimo
Rey de Castella volia lexar e o de la sua corona segragar
lo dit Principat segons pot esser cregut (vaya breva nos hubiese
caído, y vaya pufo para Castilla, JA JA!!) tota via aquest
Principat recorrera a Senyor pertinentment e deguda com loablament a
acostumat car huncha (nuncha, nunca;
may, mai) fou ne sera sens senyor unit e ans sotz
domini de Rey governat e regit vol esser. Adonchs vostra gran
senyoria en ses eponderades les coses dessus dites les quals en fet e
scriptura e la mes part son notories a Deu e al mon compendra
nosaltres e lo dit Principat no haver fet alre que lo degut e que
odiava la voluntat cupiditat de regiment bens oficis ne altres
utilitats nons ha induhits mas sola necessitat de restauracio de la
cosa publica a la qual apres Deu inmediadament e primer en orde stam
obligats testificant ho la sacra scriptura ne duptam prosseguints
tanta justicia a la qual com dessus es dit nos obligua la fidelitat e
encare deute de caritat en respecte de la liberacio del dit don
Carles cosingerma de vostra Magestat lo qual per levar li la succecio
ere detengut. Vostra merce haura per loablas les coses per nosaltres
fetes e no solament cessara fer guerra com a Rey virtuos e de molta
prudencia dotat ans encara procurara tota indemnitat al dit Principat
lo qual sempre sera dispost fer tots serveys possibles a vostra
excellent senyoria la qual Nostre Senyor Deu mantingue e prosper
longament segons desige. Scrita en Barchinona a XXVII de septembre
del any MCCCCLXIII. - De vostra excellencia devots
servidors qui en gracia de aquella se recomanen los deputats del
General e consell representants lo Principat de Cathalunya. Domini
Deputati et consilium mandaverunt mihi Anthonio Lombard.
En nom de Deu sie e de la gloriosa
Verge Nostra dona Santa
Maria e del benaventurat
cavaller mossen Sant Jordi
e de madona Santa Eulalia
cors sant de Barchinona e de tots los sants e santes del Peradis.
Instruccions per los molt reverent egregi nobles e magnifichs
senyors deputats del General e consell representants lo Principat de
Cathalunya fetes entrevenint consentint hi la ciutat de Barchinona al
honorable mossen Francesch Ramis ciutada qui ab les dues gualeas
(galees, galeres; galeras)
patronejades per lo honorable En
Rafel Julia de lur
ordinacio va vers lo regna
de Portugal per les coses
devall scrites. Fara donchs lo dit mossen Francesch Ramis tota sa
diligencia les dites dues gualeas
se transfiren en lo dit
regne com abans poran
squivant totes terres e parts de les quals algun impediment haver
pogues e stant tota via molt recelos en no exir presencialment en
part alguna fins a tant sie al loch (loçh)
hon haura necesariament explicar la creença que sen porte e
demostrant en totes coses esser gualeas
de cossaris
e provehints nos puixe haver lengua
dell ne dels negocis per que es trames. E com lo dit sera en lo
regna de Portugal fara
exir en aquella part que li semblara algun home de recapte e discret
lo qual en cauta manera se informara on se trobe lo
Illustrissimo don Pedro de Araguo
al qual si vist li sera trametre la dita o altre persona feel ab
letra o altre senyal denunciant li en gran secret la sua venguda e
suplicant lo vulle dispondre si matex en poder oyr comodament e a ple
lo dit mossen Ramis. Pervengut lo dit mossen Francesch Ramis lla
hon sera lo dit Illustrissimo
Don Pedro Daraguon ab
aquella millor gravitat e gest de homenia que pora e sabra dira a
la sua senyoria com los deputats e consell e representants lo
Principat de Cathalunya se rechomanen en gracia sua e liurar li ha la
letra de creença que sen porte intitulada al Illustrissimo
e virtuos senyor Don Pedro de Araguo
en virtut de la qual apres que sia legida suplicara la sua senyoria
li vulla donar audiencia e a soles e axi apartats lo dit mossen
Francesch Ramis splicara afectualment unes tals o semblants paraules.
- Illustrissimo e virtuos senyor. No deu ser ignorat per vostra
senyoria que temps ha lo
dit Principat Cathalunya es viduat de Rey e senyor.
(Juan II está bien vivo,
y el heredero, príncipe Fernando o Ferrando, futuro rey católico) E
per quant los cathalans uncha
han haguda intencio ne voluntat sens
rey e senyor viure com
sempre han acustumat e
molts princeps
e senyors
hajen acostament a la successio
entre los quals es vostra
Illustrissima Senyoria.
Per ço los dits deputats e consell me han trames a aquella per
saber on a nostre Senyor Deu los plasent ells recayguesseu en
voluntat e delliberacio de
haver vostra Illustrissima Senyoria per Rey e Senyor
si acceptaria la senyoria
e si seria en disposicio decontinent anar enCathalunya.
- E si lo dit virtuosissimo S. decontinent ho
apres passat algun intermedi de temps respondra esser content e de
fet dira ell acceptar e voler anar la hora lo dit mossen Francesch
Ramis suplicara aquell li placie manar fer venir devant les gents de
la sua senyoria de la sua cort o altres que alli seran si a la sua
Senyoria plaura e o volra lo dit mossen Ramis en presencia de tots
retirat ab pertinent composicio de persona atras per spay de VIII o X
passes en la millor manera que pora tornantse acostar al dit senyor
ans que del tot sie ab ell fara reverencia
ginoll ficatno
pero a terra e apres
acostar se ha mes aginollat
a terrabesarli
ha la ma com ere
acustumat
als predecessors
e gloriososReys
de loabla memoria dient unes tals o semblants paraules. - Molt alt e
molt excellent Senyor. Los deputats e consell representants lo
vostre Principat de Cathalunyase rechomanen en gracia e
merce de vostra alta
Senyoria han me liurada aquesta letra. - E besada
primer metra li en la ma
aquella intitulada Al molt
alt e molt excellent senyor lo senyor En
Pere per la gracia
de Deu Rey Daraguo
et cetera comte de
Barchinona et cetera.
E legida la dita letra lo dit mossen Francesch
Ramis demanara alli (al)
dit senyor si sera plasent a la sua celsitut que explique les coses
que ha dir en presencia o a part de les dites gents e seguint la
voluntat del dit Senyor
Rey lo dit mossen
Francesch Ramis de part dels dits deputats e consell explicara a la
sua excellencia que com los
cathalanslo
demanen el amen per senyor
e stiguen ab grandissimo desig veure la sua reyal
persona la qual
divinament inspirats sempre han tengut e tenen en les visceres com
aquella qui vertaderament devalle de la massa
dels Reys Daraguo
e a la qual pertany la Senyoria
li placie decontinent se reculle en les dites gualeas
per venir en lo dit seu
Principat e dominar
aquell e pendre e haver la universal senyoria
qui li sta aparellada suplicant e ab paraules pertinents e accomodes
requerint ne virilment la Sua
Magestat. Certificant lo
dit mossen Francesch Ramis la clemencia sua que per los dits deputats
e consell e altres
cathalans
es axi ferventment e de amor natural volguda demanada e desijada fins
als petits infants que es cosa incredible.
E per ço placie a la sua clemencie
se reculle decontinent tant per seguretat de la sua reyal
persona e visitacio de
sos fidelissimos vassalls
e institucio e ordinacio de la sua reyal
casa quant per subvenir a
les necessitats occorrents al dit seu
Principat qui sta vexat a
causa de la guerra narrant lo dit mossen Francesch Ramis al dit
Senyor Rey
aquelles de les particularitats de la guerra e del stament del
Principat e altres coses que li semblara e persuadint e solicitant
tota via ab pertinents humiltat e paraules la sua
altesa opportunament e si
master sera importuna de recullir se a venir de part deça al mes
prest que puixe com en la trigua porien succehir grans contraris e
inconvenients. E on la sua Altesa metes en noves lo dit mossen
Francesch Ramis de la proclamacio
del serenissimo Rey de Castella
dira e respondra que com la sua
Altesa sera
presencialment en lo dit Principat li sera dada tal raho de totes les
coses que la sua Magestat ne sera contenta com a virtuosissima que
es. E si possible sera lo dit mossen Francesch Ramis fara e
procurara per son poder lo
dit Senyor Rey vingue
acompanyat axi de gents com de fustes al mes que pora com en la
custodia de sa reyal
persona vage tant com per
los tots es pensat e on axi facilment fustes nos puguessen haver
vingue en nom de Deu ab les dites dues gualees
precipitant la venguda com mes pora. E jure lo dit ambaxador a
Nostre Senyor Deu e als sants quatre Evangelis qui directament o
indirecta publicament ho
amagada per si ne per altres no procurara alguns oficis beneficis o
altres utilitats gracies del dit Senyor
Rey a obs de ell dit
ambaxador ne de altres qualsevol persones ne entendra en altres coses
sino en les dessus dites. Data en Barchinona a XXVII de octubre del
any de la Nativitat de Nostre Senyor Deu MCCCCLXIII. - M. de Montsuar
dega de Leyda. Domini deputati et cetera.
1464: 7 DE FEBRERO.
Deliberación.
Fou deliberat e conclos que les persones derrerament eletes
en fet den Rafel Julia axi com havien lo poder ab referir sie sens
referir e encare de nou donaren poder a les dites persones que
ensemps ab los senyors deputats vegen e apunten ço que demane lo dit
Rafel Julia per lo viatge que ha fet ab les dues galees
portant la Magestat del Senyor Rey e se informen de les
coses e façen conclusio que deu haber per lo dit viatge tot
sens referir. E per que lo artiachaÇariera ere hu de
aquelles dites persones eletes e de present es fora la ciutat de
Barchinona elegiren en loctinent seu lo honorable mossen Johan
Comes canonge.
Aprobación posterior de la ciudad.
A
VIII del dit mes de fabrer los honorables consellers e consell
de XXXII e XVI loaren approvaren e consentiren a la dita
delliberacio.
8 DE FEBRERO.
I.
Deman jo Raphel
Julia al Principat de Cathalunya per part del qual mossen Pere de
Belloch mossen (se lee Authoni) Anthoni Lonch En Pere
Julia stant lavors consellers En Barthomeu Costa
e Nanthoni Lombart notari de la casa (de la
Diputacio) me prometerenhem donaren paraula degues
ab les mies dues gualeres e berganti anar
en Portugal per portar la Magestat del Senyor Reyab
les quals galeres munta En Franci Ramis per ambaxador
al dit Senyor Rey. E volgueren los sobre dits que per
la dita anada jo prestas sagrament e homenatge al dit Principat de
Cathalunya de star a ordinacio per la dita materia del dit Franci
Ramis lo qual sagrament jo liberament presti al dit Principat
açoperquen stigues ab lanimo per reposat. E
parti de la plage (playa; platja) de Barchinona
a XXX del mes de octubre e son arribats anBarchinonaab lo dit Senyor Rey a XXI del mes de janer que
son dos mesos XXIII jornsçensa que apres les
dites galeres son stades vengudes son stades continuament e stan a
tota ordinacio del Principat. E la una de les quals galeres es apres
de la dita venguda anada de ordinacio del dit Principat per lavar
e aportarlabat de Montserrat. E muntenlos
dits tres mesos a raho de CCCC lliures per galera axi
com primer jo comptava que son …. II M CCCC lliures.
II.
Item
demana lo dit Raphel Julia que ha hagut lexar en Santa
Maria del Porto en Castella D quintars de pa e les coses
seguents. Aço per tant com lo dit Senyor havent deliberat de present
muntar e partir fonch deliberat lexar quant ere en terre
per fer nostre bon viatge que valia los dits D quintars …. CCCLXXV
lliures.
III.
Item mes que per la dita causa de la
dita prompte anada lexien terre en Santa Maria del
Porto En Jutglar per comprar algunes coses necessaries per
galera CL dobles e C crusados que valen …. CCXXV
lliures.
IIII.
Item una anchora. Item un
tonelldoli. Item IIIIetonells
de vi. Item IIII botes de vinagre. Item IIII dozenes
de lances de peres. Item dos caps plans. Item
dues gumenes. Item XX quintars de seu. (segó,
sego, pera fer pa de segó) Valen les dites coses …. CCL
lliures.
V.
Item demana lo dit Raphel Julia al dit
Principat que vulla haver sguart als grans perills que lo dit Raphel
Julia ha passats en lo dit viatge cuydantse perdre en la costa
de Castella donant a trevers ab la una galera de la qual perde
lo palament los placia vuyllen fer aquella gracia e
smena que condigna al servey fet losaparegua.
VI.
Item demana que ha perdut en lo dit viatge hunberguantiab XVII homens qui nagarenlo
que conexeran. VII.
Item demana lo dit Raphel Julia li
fonch promes degues nosdar XXX companyons mes
avant daquella que ordinariament aportavalo sou dels
quals me fonch ja paguat per dos mesos ab lamacio restant esser satisfet per XXIII jorns que a raho
de IIII florins lo mes son .... XXXXVIIII lliures.
VIII.
Item per la macio dels dits XXX companyons a raho de X
diners lo jorn son …. XXX lliures. (página 18 del
pdf ilegible, 12 del libro en papel)
per los dits dos
mesos axi en panatica com en diners o altres coses. Exceptat
ço que li fou dat per los homens de cap que de mes de lacustamat
havie portar ab quascuna de les dites galees per fer lo dit viatge. E
aximateix excetades aquelles XXXX o L lliures que foren
dades al dit Julia per confits sera gingebre vert
polvora de duch e altres menuderies que sen porta per
servey del dit Senyor Rey. En les coses contengudes
al segon e terç capitols posaren scilenci com aquelles que no
procehien de justicia segons a tots fou vist. Quant al fet de la
anchoratonelldoli IIII tonells de vi
IIII botes de vinagre IIII dotzenes de lances de peres dos
caps plans dues gumenes e XX quintars de seu
dixeren concordablament ques deu sobreseure quant a aço fins tant lo
dit Jutglarsie tornat e llavors aquell oyt sera
pensat que es fahedor. Al V capitol dixeren que lur
potestat no se sten a remunerar e per conseguent noy
podien provehir. Al VI capitol dixeren que no fou
concordat anas berganti al dit viatge e si anat ni ha ere
armat de la gent de les galees per les quals se paguelo sou e per ço no li taxaren res per lo
dit berganti. Quant al VIIe e VIIIe capitols deliberaren que sien
pagades al dit Julia les dues quantitats en aquells scrites prenents
suma de LXXVIIII lliures X sous per sou e messio dels dits homens
de cap per XXIII jorns que han servit mes dels dos mesos per
los quals ja foren paguats com les dites galees
foren expedites.
Aprobación posterior de la ciudad. A
X de febrer del any Mil CCCCLXIIII los honorables consellers e
consell de XXXII e XVI loaren e approvaren les dites coses
delliberades per les persones a qui aquelles eren remeses ey
consentiren.
19
DE MARZO.
Deliberaciones.
Per tots los demunt dits
concordablement fou feta deliberacio e conclusio que sien prestades
al Serenissimo Senyor Rey En Perehuy benaventuradament
regnant dues de les galees que lo General ha e te a la
Taraçana a tres anys del die present a anant
comptadors ab la ferrera tanta com se trobara en poder
del dit General. E que sie prestada sens calamentne
fermançes sino a sola confessio e promissio de esser restituides
passat lo dit temps per lo dit Senyor Rey. Ab aço empero que
los deputats no puixen comprar res qui fallegue
a la dita ferrera e o als buchsexarcia e altres
forniments de les dites galees. Item que la Magestat del
Senyor Rey sie suplicada que dels diners a sa Altesa liurats o
liuradors per los deputats e concell qui en los dies passats
foren destinats per al socors de la vila de Cervera façe contents
Menant de BeamuntJohan Darmendaris e altres qui
demanen pagua per haver trabellat e vaguat
en socorrer la dita vila de Cervera com sie vist esser molt rahonable
ells sien contentats e satisfets dels dits diners a aço
assignats dels quals la major part reste encara alvirar al dit
Senyor Rey. Item que los deputats presents e sdevenidors
hajen facultat e potestat de ordonar e fer publicar qualsevol
prohibicions e crides que vistes lus seran a utilitat del dret
novament imposat sobre la sal axi en no permetre que la sal venedora
en nom del General no sie revenuda per revenedors com en totes
altres coses als dits deputats ben vistes a tota lur voluntat per
utilitat del dit dret e per squivar fraus. Item que mossen Bernat
Tor mossen Johan Colom e Francesch del Bosch vegen
locarrechdat en los dies passats al
honorable En Johan Benet Çapila ciuteda e En Nicholau
Bernat de veure letres e posar bollatins. E apunten
si deuen esser paguats o remunerats e ho refiren al present
consell. Item que los prop dits tres ogenlo
honorable mossen Jacme Segurcanonge de Tortosa del que
demane per lo reschat que ha hagut paguar als enemichsquil prengueren anant enLeyda trames per los
deputats e consell per negocis del Principat e encara per les grans
despeses que diu haver fetes e treballs e perills de mort passats per
la raho dessus dita e vegen si deu haver pagua e
remuneracio e del que apuntaran façen relacio al present
consell. Item que les prop dites tres persones vegen una
suplicacio lo dia present dada per mossen Jacme Carbocaveller
e les coses en aquella contengudes e se informen de aquelles e les
apunten e lur apuntament refiren al present consell.
Aprobación
posterior de la ciudad.
A XXIII de març del dit any Mil
CCCC sexanta quatrelos honorables consellers e consell de
XXXII loaren approvaren e consentiren a les dites deliberacions
exceptat lo que concerneix la imposicio del dret de la sal
sobre lo qual los dits consellers hagen informacio dels
senyors de deputats sobre certs contraris occorrents al dit
consell. E elegi sobre los caps en los quals ha
remissio de persones los seguents ciuteda Luis Ros
mercader Nicholau JuliaartistePere PratsspecierBernat Beatriucotoner.
Las efemérides son un buen pretexto para rememorar hechos históricos o bien para recordar a personajes olvidados. Este año se celebran 550 años de la muerte de un infante de la casa real de Portugal, de nombre Pedro, que llegó a reinar en Cataluña entre 1464 y 1466 con el nombre de Pedro IV. (También el mes que viene se podría nombrar a Carlicos Puigdemont como Rey de Catalunya, Karles Puigdemont I el caganer).
El contexto en el que accedió al trono fue el de la guerra civil (1462-1472) de las instituciones representativas de Cataluña –el Consell de Cent y la Diputación del General de Cataluña– (ninguna Generalitat, pero generalitats y General sí, y república también, pero con rey aragonés o franco, no la republiqueta esa ilegal) contra el rey «legítimo» Juan II de Aragón. Por esta razón, una vez éste recuperó el trono y se acordó la paz, el difunto Pedro pasó a ser considerado un rey «intruso» y todas las partes procuraron olvidarle.
La cualidad del legado patrimonial del soberano que ha llegado a nosotros, a pesar de que su reinado fue corto y el contexto convulso, justifica que el Museu Nacional d’Art de Catalunya se haya implicado en la divulgación del personaje y de su obra. Primero, con la preparación del seminario «La moneda de un rey proscrito: Pedro IV en Cataluña» y, este otoño, con la organización de la jornada de estudio «Pedro de Portugal, rey de los catalanes: memoria y patrimonio».
Carta del rey a los «Consellers» de Barcelona con firma autógrafa. Foto: AHCB
Pedro era miembro de la familia real portuguesa y, por vía materna, nieto del último conde de Urgel, Jaime II. Su linaje arraigaba con el de los soberanos de la casa de Barcelona. Por esta razón, los catalanes levantados contra Juan II –hermano y sucesor de Alfonso V de Aragón y padre de Fernando II el Católico– le proclamaron rey.
El Condestable era un joven príncipe tan culto y refinado como perseguido por el infortunio. En el atardecer de la Edad Media y el nacimiento de la modernidad el humanismo magnificaba la melancolía y hacía bandera de ella. Pedro, hijo del regente de Portugal caído en desgracia y muerto en batalla, fue desposeído de la maestría de la orden de Avís y del cargo de Condestable; sufrió exilio en la culta corte de Castilla y allí escribió tres obras literarias de cualidad notable; adoptó como divisa personal, siguiendo la moda de la época, el «Paine pour joie» y la imagen alegórica de la rueda de la fortuna. En el inventario notarial levantado a su muerte se recogen objetos preciosos de todo tipo, en los que había grabado, pintado, esculpido o bordado, casi de manera obsesiva, su emblema.
Fragmento de «Satira de infelice e felice vida» de Pedro de Portugal. Colección particular
Como monarca utilizó ampliamente las manifestaciones artísticas para proyectar sobre los nuevos súbditos la imagen personal de un rey culto y decidido. A pesar de la penuria económica imperante en un período de guerra, se esforzó en invertir dinero en la reforma del antiguo Palau Reial Major de Barcelona y encargó obras a los mejores artistas coetáneos, demostrando un gusto exquisito. Hoy aún se conserva el retablo que encomendó a Jaume Huguetpara ornar la capilla real yque dedicó a la Epifanía, en una sutil exaltación de la monarquía que encarnaba, y donde es posible que aparezca retratado en la figura del más joven de los magos. Igualmente se conservan varios dinteles de piedra ornados con su divisa esculpida.
Jaume Huguet, Retablo del Condestable en la capella palatina de Santa Ágata (MUHBA). Foto: Amador Álvarez CC-BY-SA-3.0.
Detalle del retablo anterior con la escena de la Epifanía con el supuesto retrato del Condestable
También utilizó el ofrecimiento de obras de arte –en las que nunca olvidaba colocar su famosa divisa– a algunos santuarios para demostrar su carácter de príncipe piadoso. Así, se conserva la corona que regaló a Santa Maria de Castelló d’Empúries, actualmente en el Museu d’Art de Girona, y consta que también regaló, después de enriquecerla, la fastuosa cruz de los condes de Foix –hoy perdida– a la Virgen de Montserrat.
Como gobernante mandó acuñar una nueva, bonita y fuerte especie monetaria de oro que, por razones propagandísticas, denominó pacífico. Recientemente, la Generalitat de Catalunya ha adquirido una de estas raras monedas y la ha depositado en el Museu Nacional donde está expuesta.
Dintel de ventana con la divisa del Condestable procedente del Palau Reial Major de Barcelona. MUHBA (MHCB-9150)
Dintel con la divisa del Condestable procedente del Palacio Real Mayor de Barcelona, hoy en el patio del Palau del Lloctinent. Foto: Albert Estrada-Rius
El infortunio del príncipe hizo que perdiera demasiadas batallas y culminó con su prematura muerte a los 37 años en Granollers. En esta población se conserva la memoria de la casa –Palau dels Tagamanent o casa del Conestable– donde murió, el 29 de junio de 1466. Según sus disposiciones, fue enterrado en la iglesia de Santa Maria del Mar. En el libro de las solemnidades de Barcelona se describe el recorrido del séquito fúnebre y la vistosa y ruidosa ceremonia caballeresca del «correr las armas» que tuvo lugar en la plaza del Rei. La gastada lauda de mármol blanco que se le atribuye se conserva bajo el órgano de la basílica y muestra al rey –extrañamente desprovisto de los atributos de la realeza– con un libro en las manos. Su espada, símbolo supremo de la Justicia y de la protección armada que se esperaba de un monarca, se conserva en el tesoro de la Catedral de Barcelona. Ni que decir tiene que esta pieza extraordinaria, que va cautivó al poeta Juan-Eduardo Cirlot, también ostenta la mítica divisa.
No existe mejor manera de terminar esta evocación de una figura poco conocida que invitar a los lectores a recorrer los espacios y las calles de Ciutat Vella en los que se movió este príncipe. Un itinerario histórico y artístico que empieza en el Saló del Tinell del Palau Reial, pasa por la capilla palatina de Santa Àgata y por su retablo, sigue por el patio vecino del Palau del Lloctinent, donde reposa uno de los dinteles pétreos con la divisa del Conestable, continúa por el tesoro de la catedral y acaba delante de su tumba en Santa Maria del Mar. Parta aquellos que quieran continuar, el viaje puede seguir hacia Granollers para contemplar la casa donde murió y hacia el Museu d’Art de Girona donde se guarda la corona que dedicó a la Virgen.
Lauda sepulcral del Condestable a Santa Maria del Mar. Foto Albert Estrada-Rius
Lo Rey. - Promens. Per tal com a nostre Senyor Deu ha plagut apellar al seu eternal regne lo molt ilustre en Marti rey de Sicilia nostre primogenit e senyor e rey vostre jurat apres nostres dies som romasos sens fill hereter de que a nos e a vosaltres es trascendent dolor per moltes rahons: empero nos a consell del sanct para e gran e sobirana instancia e suplicacio de les corts generals de Cathalunya mostrants en aço lur gran e molt comendable fe e naturalesa les quals corts se celebren en la ciutat de Barchinona havem per necesitat de tots nostres regnes e terres elegida per la gracia de Deu en muller nostra e reyna vostra la egregia donaMargarita de Pradesla qual dona Deus ajudan havem deliberat esposar e ab ella solemnizar nostra benaventurat matrimoni en faç de sancte mare Ecclesie per tal que apres successivament jaquida tota desolacio migençant la gracia divinal puxam aconseguir del dit matrimoni aquell benaventurat fruyt que desijam ço es fill o fills hereters qui axi com a descendents per recta linea a be avenir e consolacio de nos e de tots nostres feels sotsmeses apres nostra longa e benaventurada vida si plaura a Deu succeesquenen tots nostres regnes e terres a profit e utilitat de la cosa publica daquells axi com pare a fills ses seguit per gracia de Deu tostemps en nostres predecessors illustres. Com per raho del matrimoni dessus dit nos convinga fer e sostenir despeses e messions molt grans a satisfer e pagar les cuals es necessaria vostra bona acostumada e presta subvencio e ajuda e perçohajam ordonat a vosaltres e altres naturals e sotsmeses nostres fer demandes segons a nos e a nostres predecessors es legut e permes de dret e costum en semblant cars: pregam e manamvos que per la raho dessusdita axi com de bons e naturals sotsmeses se pertany nos subvingats liberalment e de bon cor segons havets be acostumat e de vosaltres confiam singularment per vostra feeltat e naturalesa. E sobre aço donats plena fe e crehença als amat e fels nostres mossen Palay Omsloctinent de gobernador e en Matheu de Loscos procurador reyal de Mallorques de tot ço que ells o la un dells vos dira de nostra part sobre los dits affers e ho compliats per obre axi com si nos personalment vos ho deiem sabents quens en farets servey assenyalat lo qual molt vos grahirem. Dada en la torre de Bellesguard sots nostre segell secret a XVI dies de setembre del any MCCCC nou. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Johanni de Tudela. - Dirigitur juratis et probis hominibus civitatis Majorice. - Similis litera fuit missa sindicis villarum et locorum et parrochiarum insule Majorice etc.
VORETA DE L´ALBUFERA Choguet
valensiá en dos actes
ORICHINAL DE MARIANO SERRANO
75
séntims cada eixemplar
EDITORIAL ARTE Y LETRAS
AVENIDA
DE VICTORIA EUGENIA, LETRA l´. VALENCIA
OBRAS
PUBLICADAS
1 Carabasa m'han donat... - De José M. Juan
García.
2 El Millor Castíc. - De Enrique Beltrán.
3
El dolor de fer bé. - De J. Peris Celda.
4 La Menga. - De J.
Soler Peris.
5 ¡Aixina debien ser totes!... - De José M.a
Garrido.
6 De Fill a Fill. - De Manuel Navarrete.
7
Fallo a blanques. - De José M.a Juan García.
8 Térra
Fangósa. - De Paco Barchino.
9 Mal instint. - De José M.a
Mateu.
10 ¿Y dihuen qu'el peix es car? - De Visent
Montesino.
11 El tenorio del carrer. - De Eduardo Buil.
12
El marit de la machor y el novio de la menuda. - De José M.a Juan
García y J. Ferrer Vercher.
13 Picardíes d'estudiant - De
Visent Luis Puchol.
14 ¡Ya soc pare, ya soc pare! - De Pepe
Angeles,
15 Les festes d'un poblet o la filla del clavari -
De Salvador Soler Lluch.
16 La Festa de la Flor - De Felipe
Meliá.
17 Les dos chermanes. - De Eduardo Buil.
18 ¡ Ya
no sóna la guitarra! - De Felipe Meliá.
19 Els cuatre séros
- De Pepe Serred Mestre.
20 El llenguache del tabaco y ¡Eixos
Caseros!...- De Felipe Meliá.
21 Hiá que tindre carácter.
- De M. Haro López.
22 Al treballaor, faena. De Pepe
Angeles.
23 Els fills dels vells. - De Felipe Meliá.
24
De sacristá a torero. - De Leopoldo G. Blat y Vicente Broseta
Rosell.
25 ¡Pobres flors! - De Arturo Casinos.
26
En el pecat va la penitensia. - De Francisco Mínguez.
27
Rosa de Valencia. - De Eduardo Buil y Chusep Jover Navarro.
28
més alllá de la lley. - De J. Peris Celda.
29 ¡Ara eres
mare! - De Arturo Casinos.
30 Dos secrets en dos femelles. -
De Francisco Palanca y Roca.
31 Un sastre de... carreró - De
Antonio Virosque.
32 Mariano, toca... ¡Mec! Toca... ¡mec! -
De Ramón y José Morell. - Música de Miguel Asensi.
33
¡Polvos venenosos! - De Francisco Pierrá l´ Luis Candela -
Versió valensiana de José M.a Garrido.
34 En la Nochebuena.
- De Felipe Meliá.
35 Anima valensiana. - De Ignasi y
Concheta Ruiz (pare y filla).
36 Sense caraseta. - De
Santiago Sallés.
37 El sant de la chica. - De José M.a
Garrido.
38 Els Reys dels chiquets. - De Felipe Meliá.
39
La Oroneta. De Alberto Martín.
Mariano
Serrano Voreta de l´Albufera Choguet en dos actes y en pròsa
rimá.
Estrenat en el "Teatro Moderno" de Valencia,
el día 5 de Chiner de 1928.
IMPRENTA Editorial "ARTE
Y LETRAS" Avenida Victoria Eugenia, letra l´.
VALENCIA. TELÉFONO / 679.
DEDICATORIA:
A
Joaquinito Manglano y Baldoví, fill machor dels Ilustrísims
Señors Baróns de Carcer, en testimòni del entrañable
cariño que li profesa, L´Autor
ES
PROPIETAT: Ningú podrá reproduirla ni representarla sense
autorisasió del autor. "La Sociedad de Autores Españoles",
es la encarregá de consedir o negar el permis pera representarla y
cobrar els drets. Queda fet el depósit que la lley mana.
REPARTO
PERSONACHESACTORS
Toneta
PILAR TENA
Sabeleta
JOSEFINA MATEO
Tía Quica
CARMEN CORRO
Malena
CARMEN CASESNOVES
Voro
PEPE ALBA
Tío Nelo
Paco FERNÁNDEZ
Huiso
LUIS VILAR
Lario (El Sort)
MANUEL ROIG
Don Paco (El meche)
JULIO ESPÍ
Don Cuan (El fransés)
VICENTE GRANCHA
Chaumet
Juan MONFORT
Pere (El carregaor)
TOMÁS TORMO
Pascual (Veu de dins)
Director d´essena, PEPE ALBA.
PREC.
Al més chicotet
d´estatura y més "gran"" dels actors valensiáns,
PEPE ALBA; als simpátics y estudiosos artistes que integren la seua
Compañía, y a la Empresa del "Teatro Moderno", de tot còr
reconegut y obligat, els demana que conten sempre entre els seus bons
amics a M. SERRANO
Época actuaL - En l´ivèrn, de
cuatre a sis de l´esprá. - Dreta y esquèrra les del actor. 676867
ACTE PRIMER
L´acsió, en una casa situá en els llims de l'Albufera. La
essena representará el interior d´esta casa, que tindrá dos pòrtes
de cuarto, practicables, una a la dreta y atra a l'esquèrra. Al
foro, una pòrta ampla y gran, per ahon se podrán vore els cañars,
figurant qu´entre la portalá y el cañar hiá una era. Els
mòbles han de ser com correspònen a esta clase de viviendes.
Cahíres de morera encordaes; una taula de pí, y en ú dels
laterals, un cuadro de una Mare de Deu. En ú dels ánguls, varies
pèrches arrimaes, y en una d´elles, haurá penchat un rall. En
l´atre ángul, un fardo de monòts. Vestirán els actors traches de
faena com els que usen huí en el Palmar. Les chiques, traches aseats
y de mòda corrent. Penchá en un dels laterals haurá una llantèrna
gran, y en l´atre una chicoteta.
Al alsarse el teló, Quica
estará sentá y remendant un rall. VORET cridant desd´el cañar.
Voro ¡Sabeleta! ¡Sabeleta!!... ¡Anguileta de la mar!...
¡Tenqueta del Perelló! ¡Lluna de la matiná! (Pausa). ¡Recristina!
¿Qu'estás sorda, o vòls que pase de llarc?... Quica ¿Qué son
eixos crits, Vaoro? ¡Sabel está en el Palmar!... Voro Desde
fora). ¿Tardará molt, Tía Quica? Quica ¡Qué sap ú!... ¡Ella
hu sabrá! Voro Entrant per el foro en la percha en la ma)
¿H´anat a sòles? Quica A sòles. Voro ¿A rem o a pèrcha?
Quica Perchant. Voro ¡Cristo! Pos la tremuntana es com la
neu de chelá. Quica ¿No l´aguantes tú, Vaoro?... Voro
L´aguantem..., ¡quín remey hiá! Poro, crégam, Tía Quica; si yo
poguera triar y tinguera la menchusa no més mich asegurá, lo qu'es
l´aire duya chasco, ¡perqu' estaría chitat! Quica ¡Bòn gust
pa viure de renta! Varo ¡Ay! ¿Qué hu pasaría mal? De
més burros ne pasechen en los autos arrastrats y van vestits de
loritos, allá per la capital. Quica De més burros... ¡es molt
dir! Voro Mire..., m'en vach a calar per si s´agafa una gaña...
Quica ¡Bonica está la peixcá! Atres temps era una glòria el
anar a llavorar, pero huí... Voro Cuatre tencóns... Quica
Cuatre gambes. Voro ¡Repuñal! ¡Si som tants a perseguirla!
¡Hiá tant de fil escampat!... Quica Si que n´hiá, Vaoret,
pero encara hiá més fam. Voro ¿No tenim salut? Quica No'n
falta. Voro ¡Y si es ganes de menchar!.. (Anantsen. Tía
Quica, hasta en demprés. Quica Adiós, Voro; hasta en acabant.
Voro Desde fora) Si vech a Sabel, la volque. Quica ¡Com
aplegues a fer tal, veches después ahón t´amagues...; o buscat
l´hábit de pas! (Mutis voret. ¡Tenen per simple a
Vaoro!... Si en la sequia no hiá fanc, ell carrega el barquetòt
encá que siga en los camps. Ell se creu qu'el mon sanser está
dins del seu tancat; y lo que mira en los ulls..., si pòt hu agarra
en les mans. ¡Un benehít del Señor!
Entra Toneta per el
cuarto de la dreta.
Toneta Mare, ¿qu'está rosegant? Quica
¿Ahón vas ara, filla meua? Toneta A la carrera a escurar.
Quica Acaba pronte, Toneta, qu´el aire el fa molt chelat.
Toneta Eixint foro) Som amícs del sòl y el aire... Quica
Amics, dels que t´has de lliurar. Pausa. Transisió. Arreglant
les cahíres y el rall qu'estará escampat) Tarda molt en vindre
Nèlo. Y Sabel ya rato ha que debía estar así. ¡No está tan
llunt el Palmar! (Pausa. Posant atensió) Pareix que Toneta parla.
(Fa com que s´asoma a la porta foro) Vamos... Huiset qu'arribá.
Farem com qui no els ha vist... ¡Deixemlos en llibertat! (Ix per el
cuarto dreta.
Entra Toneta per el foro, seguida de Huiso, que
portará la pèrcha en la ma.
Toneta En enfado) ¡Eres tú
pòc romansero! ¡Cha qu´estem ben apañats!... ¡Ves y carrega la
barca! Huiso De malhumor) ¡La barca está carregá! Toneta
Pues ves y buida la tèrra en la mòta hu en el camp, perqu'els díes
son molt curts y de nit acabarás. Huiso ¿Pero Lario?... Toneta
Resolta) ¡Eres dur!... ¡Te dic que no es veritat! Huiso ¡Ay!...
¡Ahír el teu barquetet en sa barca va arrambar! Toneta Lo
mateix qu´ell, atres molts, si els encontre, fan igual. Huiso
¿Si va buscant l´ocasió?... Toneta ¡Pedrá el fil, si vòl
calar! Huiso A vegaes..., fentse els bobos... Toneta En cuant
demanen..., ¡tot cals! Huiso A mí m´han dit uns barqueros...
Toneta ¡Fíat, qu'estás apañat!... Desde así et diría
yo quí son eixos desllenguats y el per qué 't conten relaixos que a
tú t´emboiren el cap. Huiso No's mou la mar sense vent. Toneta
¿A que no t'haurán contat lo que patixc en mal temps, cuan se mòu
una troná y tú vas per l'Albufera bregant en l´aigua y el fanc?...
Huiso Ay... ¡Lo que no's veu!... Tonica ¡Hu debem
adivinar!... Crec que tens pròbes de sòbra... Huiso Per això
estic festechant! (Mirannt a Toneta) ¿Vòls tú que torne a
la nit?... Toneta ¡Mira!... ¡No'm fases parlar! Huiso Si es
que té que vindre Lario... Toneta ¡Guitsa! ¡Ves a pasechar!
Huiso Me s'ha clavat entre selles eixe chicòt... y, al remat,
Deu fasa que si l´encontre... hiacha un algo que contar. Toneta
¡Me tindré que posar seria! Huiso ¡Ay!... ¡Si es que motius
vas buscant! Toneta ¡Aquell que mos escoltara, aplegaría a
pensar que yo'm pase tot el día buscant novio en la marchal!... ¿Tú
me vòls?... Huiso ¡Com a la barca! ¿Y... tú? Toneta
¿Yo?... Huiso ¡Sí! ¡Tú! Toneta ¡Pos..., igual! Anda,
ves y descarrega. Huiso ¡Puc anarmen descansat? Toneta Mira
qu´eres cabesut! Huiso Pòts casarte en l´escolá, hu sinó...
te pòses mòncha; poro ser de Lario... ¡may! Toneta ¿Y per qué
me díus això? Huiso Ya te hu diré en acabant. (Mutis. Figura
que s´en va la barca. Toneta estará en la porta del foro
mirant, hasta que la barca de Huiso, se perga de vista. Toneta Ya
está Huiso isant la vèla. Y l´alsá a tope el dogalet y la barca,
p´el cañar, va més llauchera qu'el vent. Molt més que la
seua barca camina el meu pensament y ni un instant l´
abandona ni l´ olvida el meu voler. (Pausa Ya no 's veu
l´abre ni antena; ya entre sèl y aigua es pergué volant
com, per elscañars, van volant els
pardalets... ¡Quíns plaers dona l' amor!... ¡Qué curts son
estos moments! Ell va diguentme qu´em vòl... (Entrant en el
cuarto dreta) ¡No tant com yoel vullc a ell! (Mutis.
Pausa. Puñales, apareguent per el foro, seguit de D. Paco y
Lario. Puñales, en escopeta, manta y munisións. Puñales a
Lario) Pero a més de la rahó, falta en això... Lario ¿El qué?
Puñales El voler. (Seguixen com parlant. La Tía Quica, per
la dreta. Paco Bóna vesprá, Tía Quica. "Quica Bòna
vesprá, siñoret. ¿En casa?... Paco Com sempre; bòns. Quica
¿La siñora y els chiquets?... Paco Locos per vindre así un día
a fer un allipebret. Quico Pòrtelos. Paco Ara en Valensia,
en Valensia. Allá cuan millore el temps... (Fan com que seguixen
parlant. Lario a Puñales) U dels redolíns millors m'ha tocat
en el sortech. Mon pare em dona la casa y ademes l´ arrendament del
campòt de la sardina. Puñales Si está be, ¡Si está molt
be!... Paco A Lario) Tú, Lariet, eres un pòc impulsíu; a la
fòrsa no 's fa res. Quica La meua chica, Don Paco, a Lario el
pòrta entre dens y no li aplega a la gola. Lario Así l' únic...
es Huiset. Paco Tòrser una inclinasió hiá molt pócs que hu
sapien fer. Puñales Això ni els pares, que al cap sòls p' áls
fills volen el be. Lario ¿Pa qué vullc el camp, la barca, el
redolí... y els dinés, si lo que busque no hu tròbe; si de mí
fuch el voler?... Paco Yo voldría ser un sabio, y em contente en
lo que sé. A la fòrsa res s´alcansa; estudia qui vòl saber; qui
vol ferse ric, treballa, y en la constansia y el temps, se perforen
les montañes, se crehuen, volant, els vents, se encontra la medisina
que a l' enfermetat la vens, y, en lo que cap, som felisos...
Puñales Si sempre fera bón vent, seríem barqueros tots...
Quica Y calar no vól dir peix. Lario Anantsen) Pos yo tinc
isá la véla y tinc calats els mornells; si ve l´aire, allí l´espere; si ve ´l peix... allí estaré. Soc cabút, tio
Puñales... Puñales ¿Qué vòls qu' et fasa, fill meu?... Paco
A Lario) Demá vinc per a entrarme... Lario Fent mutis foro) No
puc dir si tornaré. Paco A Lario) Yo te creía més hòme...
Lario Desde fòra, a D. Paco) Tant com Huiso hu puga ser. (Mutis.
Quica Si Huiso sap que ha vingut Referintse a Lario) es mourá
mal cañaret. Antes y' han estat de pique, un bòn rato, Tona y
ell... Puñales Son pensaments imbulants... Paco Son chovens,
y en este temps, yo no sé qué pòrta l´aire, ho qué hiá
en los aliments, que produíx impasiènsia, que determina un marech
que ha tots fa correr com locos, sense tindre un plá concret,
y voldríen que, al pensar en algo que creuen bé, sense el dolor de
alcansaro, veren lo que pensen fet. Puñales No entenc
lo que diu D. Paco... Quica Lo que díu el señoret, es la pura
veritat. Paco Yo expòse el meu pensament. Puñales Les
presones molt llechides asèrten sense voler. (A Quica)
Mira, Quica, tú a Toneta no li tingues que dir res. Paco Hiá
que tindre discresió; ni a Toneta ni a Huiset. Son chovens y els
sèls ya saben que son molt mals consellers. Transisió. A
Puñales) Pero parlem de lo nòstre. ¿Revòlen animalets?
Puñales ¡Repuñal! En la replasa aquella del cañaret y en lo
sequiol de la dreta y hasta en lo mateix lluent, hiá sarsets,
bragats y fòches com may allí se vegué. Ara, com els
del Palmar tots duen en los barquets la escopeta, la casera no repòsa
ni un moment y va a rosa, sense rumbo, dende llevant a ponent.
Paco ¿Els bots estarán a punt? Quica Estesos en el sequer.
Puñales Allí, molt propet del tracho una empavesá li he
fet, que demá, si el temps es bò, ne matará més de sent. Quica
A D. Paco) ¿Vòl pa sopar algún suc ho vòl un sofrechidet? Paco ¿Hián anguiles? Puñales Yo no 'n tinc, pero el pare
de Voret per segur que ne tindrá. Quica Clar qu' en tindrá.
¡Sempre ne té! Paco ¿A quí emviarem
a per elles? Puñales No patixca, siñoret; cuan siga l' hora, el
guisao guisat el tindrá vosté. Paco Pues anem entrant els
bartuls. Puñales Quica y yo lis entrarem. (Mutis Don Paco per
cuarto esquerra. Puñales, entrará els obchectes. Quica
Les anguiles pa Don Paco... Puñales Traules del nòstre viver.
Después li dius en reserva que les ha dutes Voret y que son pare,
als amícs, a sis pesetes les ven. (Mutis al cuarto de la esquerra
Quica Com còsten tant d' agarrar... si les dònes no 'n menchem. Sabel Desde fora) ¡Mare! ¡Mare! ¿Vól eixir? Quica
Sabeleta qu' arribá. (Cridant desde dins de casa) ¿Me nesesites?
Sabel ¡Ya hu crec! Quica Eixint per el foro) ¡Vach,
filla meua, ya vach! (Pausa. ---------------- Torna
Quica, seguida de Sabel, portant entre les dos una panera, una
cahíra, la pèrcha y atres còses. Sabel Per poquet me
negue, mare; una racha m´arrumbá, y l' aigua p' els
corredors ya s' anaba desbordant. Quica ¡Es que sou molt pòca
còsa! Sabel ¡Yo a soles! Quica ¡Chica, qué
gran!... ¡Busca a l´atra vòlta a un paque pa qu´et vacha a
acompañar... ¡Ma la reina del senill! Pausa. Transisió)
Avechamlo que has comprat. Sabel Fent com qui trau
de la panera les coses que va dient). Tot cuant vosté me digué.
L´ abaecho, òli, pa, les dos lliures de sabó... Quica
¿Veres al tío Cabás? Sabel Ya está bò de la tersiana. ¡Volía
eixir a calar! Quíca Per això se pasa els mesos malaltús
y socarrat. En cuan se veu lliure un día... al aigua y al s' en
demá, a pendre solfate 'n pols y a cremarse tremolant... Entra,
entra eixa panera y en l´ estudi pòsala. (Sabel fa com qui posa en
la panera lo que dugué) ¡Aviveuse, qu' esteu moixes! ¡Tot se hu
mencheu en les mans! Sabel ¡Cha, esta dona!... ¡Té
un cheniòt!... no te deixa respirar! Quica ¡Es que teníu
una mèlsa!... Sabel Pues tinc els brasos trencáts, que la
pèrcha pesa molt, y... (Mutis Quica Té rahó. Es veritat. No
poder eixir de casa com no vaches embarcá, aburrix a cuantsevòl...
¡Al ivèrn que vé al Palmar! (Se senta a remendar el rall. Pausa.
------ La mateixa, el Franses y Lario. Franses Si no
molèste, señora... Quica (¡Santo Cristo, qué troná!) Pase y
sentes. Franses Sentantse) Reconegut. Lario A tía Quica) D.
Cuan me va demanar... Franses ¡Sí..., el favor del seu
barquet! Quica ¡Vamos..., son tal para cual! Una parella de
ánimes que del fòc han escapat. Franses ¡Sempre tan
dicharachera! Lario A Quica) ¿Qu' el tío Nèlo... no
´stá? Quica De no estar, tú no vindríes... Lario (La
vella ya pensa mal)... Quica Deixant la faena) Vach a cridarlo en
seguida. Franses Déixelo, qu´ell eixirá. Quica (Cuan sapia
qu´es el Fransés, de segur qu' es pòsa mal. (Cridant a la
esquerra). ¡Nèlo! ¡Puñales! ¡Nelet! Puñales Dins) ¿Me
crides? Quica Ix un instant. ___
Puñales, eixint.
Puñales ¿Qué vòls, Quica? Quica Este... siñor, lo que
busca te dirá. Franses Donantli la ma molt afectuós) Señor
Nèlo, ¿seguix be?... Puñales Penant y sempre penant. Lario
Vosté se queixa per visi. (A Puñales. Quica ¡Tú te fas
gròs... dechunant... (Al Franses) Diga pronte lo que siga y
menos romansechar... ___ Don Paco per la esquèrra.
...Ve vosté molt be, Don Paco. Paco ¿Hiá algú que se pòsa
mal?... (Reparant en la visita) Buenas tardes... Franses y Lario:
Buenas tardes. Quica Fent mutis per la dreta, a Don Paco apart)
¡Hu deixe en les seues mans!... Franses La visita, señor Nèlo,
es... per lo que vosté sap. Puñales ¿Encá li dec més dinés?
Franses Un bòn rengló té entregat; més com els
interesos ni paren ni dòrmen may..., resulta qu´ aumenta el conte
sinseafechir ni llevar. Paco A Puñales ¿Vosté
guardará els resibos?... Puñales ¡Vacha a saber ahón están!
Lo únic que yo asegure, que la cullita fon gran, que la venguí a
molt bòn prèu, y entre la tenda, la sal, dos remendos de barquets,
l´ arrendament y... la fam, ni tinc ya dinés, ni arròs, ni sé ya
per ahón pegar. Franses Vosté resibí uns dinés... Lario
Mon pare hu va presensiar... Paco ¿Y cuán de temps fa d´ això?
Puñales Un... dos... tres... cuatre... sinc añs. Paco
¿Tindrá nòta del conte?... Puñales Això hu pòrta Don Cuan.
Paco ¿Pero vosté..., un resguardo?... Puñales Duc el
conter en lo cap... Paco ¿Y deu molt?... Franses Setanta
duros... Paco ¿Que cuáns dinés li doná? Puñales Sent
duros en dos vegaes. Paco ¿Y cuánts lin pórta pagats?... (El
Franses repasará el llibre dels seus conters. Puñales Trenta la
primera vòlta..., atres vint per la birbá...
Cuaranta sis l´ añ siguient... Trenta cuatre per Nadal...
Trenta dos per San Miquèl... Quinse y dèu per la plantá, y creuré
que foren vint els que doní per Tots Sants. Paco Entonses,
segóns el conte, l´in tindrá vosté entregats sent sincuanta
sèt... No marra. Al Franses ¡Deu estar equivocat hu asò es un
ròbo, señor! Franses Yo vech el conte molt clar. Sent duros
donats al tèrs, son sent trenta tres al añ. Si cuan
vens el interés no es en seguida pagat, pasen estos interesos a
formar el capital. Es la costum. Es el tracte. A tots s´avisa al
donar. Paco ¡Pichor que la Calderona! ¡Si Nèlo li té
entregats doble dinés que li deu!... ¡No done res! ¡Al Chusgat! Franses Pichor per a el siñor Nèlo. Si va allí el condenarán
a que me pague els sent duros; tinc el vale asegurat. ¡Yo no vullc
més que lo chust! Paco ¿Lo chust? ¡Una escopetá!
Lario Done apeo... Done apeo... Puñales ¿Has vingut al
combregar? Lario ¿Li sap mal que yo el defenga? Puñales
¡Atra cosa me sap mal!... Franses Si vol més plaso li 'l done;
¡a ningú vullc aufegar! Paco ¡Tírelo dins la carrera! Franses Yo a voste no li he faltat. Paco ¡De limosna;
de limosna el debíen de matar! ¡Sabía que son roíns, pero no que
hu foren tant! Franses Tot es segóns com se mira; vosté mos
creu desalmats y en cambi, els que nesesiten un moment grave salvar,
al omplirlos la bolchaca mos beneixen com sants. Puñales
El que no sap més..., ¡ya hu crec! ¡Entrega la seua sanc! Franses
¡No el obligue!... ¿No pòt huí?... ¡Un atre día podrá! Paco
¡May!... ¡Perqu' eixos interesos son una bestialitat! Franses
Vosté ya sap ahon yo vixc; huí me quede en el Palmar. Puñales
¡Els dimònis que carreguen!... Paco ¡No li pague a este
truhán! Franses Señor, cálmes, perque a crits asò no es pòt
arreglar. Lo dit..., y vostés perdonen. A Lario (Ya tornarem més
espay). Lario Si vòl dinés, tío Nèlo... Puñales ¡Que
vos se trague la mar! (Mutis Lario y el Franses. Paco ¡Pa
qué hauran fet els presilis! Puñales ¡Pa tancar als
desgrasiats! _____ Els mateixos, Quica per la dreta. Quica
¿Y' alsá el vòl eixe fransés? Paco Quiqueta, ya s' en aná.
Quica A D. Paco). Té un allipebre..., ¡canela! Paco No tinc
presa. Allá més tart. (Mutis esquerra seguit de Puñales). Quica
¿Qué farán estes chiquetes que no se les ouchistar?... (Cridant). ¡Toneta! ¡Tona! ¡Toneta!... Toneta
Dins). ¿Qu' es crema?... ¡Ya vach! ¡Ya vach! Quica, a pòc
Toneta per la dreta. Quica Cuan ve la pòsta de sòl y el novio
está p' arribar, se l´ in va el temps entre els dits apañants´el
pentinat, trencant cordóns de coset y mirantse el devantal. ¡Cuan
yo tenía el seu temps!... ¡Tot es pòc pa un hòme honrat!...
Huiset es un chic de prendes. Y en lo tocant al treball... Toneta
Eixint). ¡Ya me té así, maroteta!... ¡Ya está Tona al seu
costat. (La besa). ¡De segur que no vòl res! Quica ¡Chica!
¡Chica!... ¡Tú qué saps! Es obligasió de mare... (Reparant en el
vestit de Tona que anirá arreglá com pa esperar al novio). Dus el
vestit enganchat... (L' il desengancha). No m' agrá com dus el
moño... ¿Per qué no t' el has risat? Toneta Per no calfar les
tenalles. Quica Vine así, ¡desmanotá! ¡Una greñeta no mes!
(Deixantli caure un riset sobre el front. Aixina..., aixina...
¡Ajajá!... Tan poquet y ya la cara pareix que te l´ han mudá.
Toneta Vach a mirarme a l´espill. Quica ¿Encara no t'has mirat? Toneta Una vòlta este matí. Quica Y sent vòltes
esta esprá. El del seser ya ´l trencáreu. Toneta Y este que
mos ha comprat mos fa una cara més llecha... Quica ¿Això
hu fa el vidre? Toneta Está clar. vosté també... Quica
No sou lleches. Toneta ¿Veritat? Quica Entra un garbó
de senill; la nit será molt chelá. Toneta Tot hu té ya ´l
punt y al orde, Quica Pega una mirá al sopar. (Mutis Toneta per
la dreta). ¡Qué poquéts se donen conte de lo qu´es viure en un
camp, sempre rodechats d' aigua y la tristor dels cañars! (Ensenent
la llanterna gran). En l' estíu per els mosquits y en l´ivèrn
per la negá..., vida més pòbra y més trista imposible ´s
de trobar. ¡Pero no´s queixem, no siga que vinguen díes més
mals. (Mutis dreta. D. PAGO; entrant per la esquèrra y
fent com qui busca algo per la casa, A pòc Voret. Paco Era
imposible; así están. Es lo que posí primer. (Trau un reclam de
focha y toca. Voro ¡Sabeleta! ¡Sabeleta!... Paco ¡Oy!...
¿Eres tu, Vaoret? Voro (¡Recristina, quín ancontre!) Paco
Anda, entra, que ahí fa vent. Voro Pasaba... (Com en vergoña y
rascantse el cap. Paco ¡Hòme, pasa!... ¡Y no te rasques! Voro
¡Ay!... ¿Qu' ha de fer? Paco Fregarte les mans en fòrsa, pa
que te s' en vacha el fret. (Transisió). Has creixcut molt en un
añ... Voro Com no tinc atre quefer... Paco ¿Ya fumes? Voro Ay... ¡Si m´en dona el siñoret!...
Paco Donantli un sigarro). ¿Festeches? Voro ¡També
vosté!... Ensenent el sigarro. Paco Cuan te cases, yo el padrí.
Voro ¡Qué bòn tabaco, redell! En el Palmar no ne venen de tan
suáu, siñoret. Paco Voleu el tabaco fòrt... y fluix no en dú
l´ estanquer. Voro Que pròbe, que pròbe a durne y qu´el venga
a pòcs dinés, y vorem de quín despacha... Paco Tú per
Valensia no vens... Voro Sí que vach alguna volta... Poro allí
no donen res... Tens que comprar hasta l´ aigua si no et vòls morir
de set. Paco Vine a casa. ¿Tú no saps? Voro També sé que
un porter... Paco ¿Pero?... Voro Això die yo. Cuan así ve
el siñoret... Paco Tú li dius qu´eres Vaoro. Voro ¡Li hu
vach dir; poro el porter, de patitas a la calle!... Paco
Yo li diré... Voro Dígali tot lo que vullga, poro yo no torne
més. No vullc que aquell borinòt li torne a dir a Voret: ¿Vienes
a comerte l´olla?... ¿Piensas qu´aquí es un Hostel?... ¡Vete,
vete a comer papas als solars de San Fransés!... - Si yo el plegara
a eixe tío en un día de bòn vent, per segur qne li posaba
com a baquina el barquet. Tenen un argull... Paco No hu
cregues... Mira, así ve Isabel. Voro ¿Vosté creu... que yo
venía?... Paco Yo no hu sé... ¡Ya s' entendreu! (Fent
mutis esquerra. Voro Ma qu´esta chent de Valensia...
____ Sabel, entrant per el cuarto de la dreta. Sabel
¿Acabares, Vaoret? Voro Cap a casa fea proba. Sabel ¡Adiós!
Voro ¡Ay!... ¡M´ esperaré! Sabel Per mí, no. Voro
¿Pues per quí entonses?... ¿Per la vaca de la llet? Sabel
¿Vens de llunt? Voro De Torre en Torre. Sabel ¿Mon chermá
estaba també? Voro Ell h´ anat al Pechinar. Portaba dos
atifells. Sabel ¡El día ha segut de pròba! Voro ¡Sempre
fa fret en Chiner! Sabel ¿Llavorares els monòts? Voro
Ara venía. Sabel ¿Pòc peix?... Voro Poc n' hiá; poro a
vegaes se sol omplir el mormell, de les anguiles més gròses...,
calant el fil en lo sec. Sabel ¿En tèrra tanta peixquera?...
¡Cóm no tragues el viver!... Voro Vinga, no sigues aixina...
Masa que tú me comprens... Sabel Si no t' espliques més clar...
¡Ni picá que trac en net! Voro ¡Ay..., pos tú no eres tan
boba!... Y tin en conte, Sabel, que afèctes al autori en eixe parlar
tan sec. Sabel No será per falta d' aigua; hasta así aplega el
lluent. Voro Tú te deixes la carrera per anar per els
sequionets... Bueno, m' en vach. Sabel ¡Adiós! Voro ¡Pos...
no m' en vach! Sabel Está be. Voro Pensant y acostantse a
Sabel). ¿Si yo tinguera una barca de les més grans del Saler, y en
lo sorteyoem tocara el redolí milloret; y
arrendara un camp d' arròs en un bòn arrendament, ¿yo me podría
casar? Sabel Si teníes novia.... fet. Voro ¡Vacha una
contestasió de pòc trellat! Es, Sabel... Bueno... Te volía dir...
Sabel Sí. Voro ¡Má qu' eres torpe, redell! Sabel
¡Chico! ¡Chico!... ¡Ma tú este! Ves espay y parla dret. Voro
¿Vòls escoltar, Sabeleta? Sabel T' escolte..., ¡mes no 't
comprenc! Voro Después d' una pausa). ¡Si yo tinguera una
barca!... Sabel Sí; la més gran del Saler... Voro Y ademés
me porcurara... Sabel Un camp..., en arrendament... Voro
¿Qué? ¡Anem a vore!... ¡Digues!... Sabel ¿Qué he de dir?...
Que huí no hu tens. Voro Femse 'l conter que hu tinguera... ¿Tú
qué faríes? Sabel ¿Yo?... ¡Res! Voro ¡Si el mates y' ham
acabat!... ¿No diríes: Vaoret, es un chic que fará reina a qui
siga sa muller... Perque tenint tèrra y barca y redolí y dos
barquets Sabel No te dic que no hu pensara... Voro ¿Poro en
quina chica, anem?... Sabel Hián tantes chiques fadrines...
Voro De les atres... no vullc res... ¿No dius qu' eres tan
sabuda?... ¡Tira un tir!... ¡Anda, Sabel! Sabel No puc caure...
Voro ¡Recristina!... ¡Sí que tens dur el servell! Sabel
Com vergoñosa). ¡Es que fas unes preguntes!... Voro ¡Ay!...
¡Pos les preguntes del temps! ¿Vols que 't pregunte p' el gos o per
l´ aca del forner?¡Tindré que salabrechar! Sabel ¿Pa
qué? Voro ¡Pa agarrarte 'l pensament! Sabel ¡Has vengut a
llaborar!... Voro Y vullc fer en tú, parell. ¡Ya está dit!
Vinga, contesta; ¡tenca del Perellonet! ¡llobarro
de la sequiòta! ¡vèla de barca en bòn vent!... ¿Per qué calles?
Sabel Sols te dic..., que hu pensaré... Voro así clave l´
estacòt y d' así no ix el barquet hasta que tú me contestes.
¡Avívat, no vinga chent! Sabel Me dona vergoña, Voro, el dir
que hu done per fet... Mons pares... Voro Yo... Sabel
Espayet... Voro Al forn se pòrta la coca cuan está bòna.
Sabel Después... Voro Ara, que no tinc vergoña. ¡vullc
diro ara Sabel. Huí m' esgarre la camisa y me trenque ´ls
saragüells, y volque en un regueròt, culperamunt, el barquet. ¡Ya
´s meua la bequeruda! ¡ Ya la tinc dins del mornell!... ¡Ya
Vaoret es un hòme! Sabel Vamos, tín enteniment... Es hòra
d´anar a casa... Voro ¿Pero t' en vens tú també? Sabel
Treballa, que tot aplega. Voro ¡Huy..., cuan ixca un Vaoret!
Sabel Vesten, Voro... ¡Hasta la nit! Voro Hasta en seguida,
Sabel! (Ix al foro). ¿Ous com brama l´ Albufera?
¿Veus quíns bacs pega el marech?... ¿Veus com se dobla el
senill probant la fòrsa del vent?... Pues yo en la meua
percheta y en lo meu tròs de barquet soc més fòrt qu´el
temporal... Sabel No te fases el valent. Voro A mí res me fa
ya pòr, sent l´ amo del teu voler. ¡Anguileta del Palmar! ¡Tenca
del Perellonet! Sabel Adios, Voro. Voro Adiós...,
¡chitana! Hasta en seguida, Sabel (Mutis. Pausa. Sabel
¡Grasies que s´ha desidit! ¡Ma que còsta un casament! ______ La
mateixa, Puñales per la esquèrra. Puñales Pòca presa té
Vaoro. Sabel Com ya té fet el chornal... Puñales
Pero al còs no se l' engaña. ¡Nesesita de descáns! Sabel ¡Quí
sap lo qu' es lo millor!... Puñales Lo millor...
estar sentat. Sabel Per a els vells... segur que sí; per a
Voro..., es atre cas. ____ Quica, entrant per el cuarto de la
dreta. Quica ¿Qué argüíu? Sabel Coses del pare... Quica
A Puñales). ¡No les deixes respirar! Puñales Quica, si yo no
dic res. Quica ¿No ha vingút el teu chermá? Sabel No,
siñora. Puñales Tarda molt. Quica Ya en casa debía estar.
(Asomantse a la pòrta foro. Com una gola de llop se va posant el
cañar. Puñales ¡Este chiquillo!... Sabel No penen. Tindrá
que vindre perchant. (Muts per el cuarto segón dreta. Puñales
Aixina y tot, no son hores... ¡Per a qué voldrán les mans! Quica
¡En esta nit y este vent!... Puñales De malhumor). ¡So ganes
de fer parlar! Quica No miren qu' estem patint!.,. Estíc, de
dirli, cansá, que si el temps no s´bonansiós, qu' abrevie en
carregar, y antes de qu' es ponga el sòl la barca estiga lligá.
Puñales Pues com si no li hu digueres. Quica Eixint a la
porta del foro y miránt a totes bandes). Ni una sombra es veu
pasar... Ademés, ell, tots els díes, cuan ve a casa, ve
cantant... Puñales A no ser que una avería... Quica ¿Haur
la barca volcat?... (Entrant y posantse davant del cuadro de la mare
de Deu, qu´estará penchat a un lateral. Puñales Al
foro). ¡Sempre penséu lo pichor! Quica Com resant).
Virquen de sielos y tierra abogá de la esperansa, como
salvaste al marino que navegaba en su barca y en el golfo del
Leyón le plegó la tremuntana, al peixcaor d´Albufera
tórnalo lliure a sa casa con el barquete y su percha, con
la vela y con su barca. ¡Que no s' aufegue nenguno, Madre
mía Soberana! Pausa. Seguix resant). Puñales La llanterna
en esta percha (Agarrant la percha y llanterneta. vach enseguida a
penchar pa que servixca de guía als que vachen navegant. (Ensen la
llenterna, la lliga a la punta de la percha y s´en ix a l´era a
colocarla. Quica Diguem la de les tronaes. (Resita: Santa
Bárbara está en el camp aguardant l´ Esperít Sant, y l´
Esperit Sant es ella. ¡Dèu que mos guarde d´un trò y d'
una mala sentella. (Pausa. Se queda com resant. ----- Puñales,
entrant per el foro. Puñales Y ´está isá la llenterneta.
Esperarem. Quica Yo, resant. (Puñales se senta y Quica fa com
que resa davant del cuadro. ----- Els mateixos; Toneta,
entrant per la dreta. Toneta Mare, el sopar ya está cuit. Quica
No ha vingut el teu chermá. Toneta Eixe Chaume té una
guasa... Quica Vorem lo que ahurá pasat. (Resa. Puñales
Acostantse a la pòrta del foro). Pareix qu' aplega un barquet.
Toneta Anant a la porta del foro). ¿Un barquet?... ¿De quí
será? Puñales Detenint a Toneta). ¡De qui siga!... ¡Dins de
casa! Toneta ¡Quín susto que m' han donat!... Puñales
Desde la porta del foro). Así venen... Y´arribaren... Quica
¿Son de casa o del Palmar?... Toneta ¿Chaume?... ¿Huiso?...
Puñales Lario el Sort... Toneta ¡La mala sombra dura.
--- Lario, per el foro. Larío Vostés dirán:¿
Atra vòlta Lario el Sort per esta casa? Puñales May te s'ha dit que no vingues... Lario Ara vinc perque pasaba..., y com
antes en Don Cuan se digué alguna paraula... Quica ¿No topares
en Chaumet? (Quica y Toneta fan com qui parlen. Lario Tan
sòls he vist una barca en la vèla molt isá. Puñales ¡Pues el
vent es pa cachasa! Lario Anaba tan embestida y tan caiguda de
banda qu´en los senillars la vèla portaba fregant la pancha. Puñales Hián hòmens molt atrevits. Quica Hu prenen com una
chansa y en díes com els de huí la broma sòl costar cara.
Lario Creuré qu´els qu´estic diguent... Puñales ¿Han
chocat? (Alarmat. Quica ¿S´ompliren d' aigua?
(Alarmá Lario De tot han tingut, de tot. Al eixir a la replasa de
les fòches, un remoli feu encabritar la barca, y, trencant mastil y
antena, doná vòlta de campana. Puñales ¿Y no acudires?...
Lario ¡Pa qué!... Puñales P´aufegarte en el que anaba en
aquell tròs de madera bregant en lo vent y l' aigua... Quica
A Lario ´ ansiosa). ¿No conegueres en ella?... (Lario, abatut,
diu que no en el cap. Puñales Ansiós). ¿Per la vèla?...
Toneta ¿Per la barca?... (Alarmá. Lario Sòls veguí una
ralla negra creuant la vèla a la llarga... Toneta Molt exsitá).
¡La de Huiso! Puñales ¡No pòt ser! ¡Huiso va per atra banda!
Toneta ¡Es la d' ell, pare, es la d´ell!... A Lario) ¡Has
vollgut que s' aufegara!... ¡Mal hòme! ¡Mals sentiments! Si deus
tindre negra l' ánima!... ¡Te donaba pena Huiso y cuan l' has vist
caure al aigua has pensat que yo podría tindre com la teua l´
ánima!... ¡Anem a salvarlos, pare! Puñales ¡Vell soc, pero
res m' espanta! Lario Abatut). ¡Yo no sabía qui era!... Toneta
a Lario en forsa). La caritat no repara.. ¡Pare, no se detingam!
Lario Desidit) ¡Yo aniré! Toneta ¡Fuch, mala casta!
¡Me dones asco, cobarde! ---- Chaumet per el foro. Chaumet
¿Qu' es asò? ¿Así qué pasa?... Toneta ¡Ya hu sabrás!
¡Vinga la pèrcha! Puñales Perchant dos es com s´alvansa.
Mutis foro de Toneta y Chaumet). ¡Has sigut molt ruin, Lario! Quica
¡Has fet una acsió villana! Lario Mosegantse les mans). ¡La
vergoña está cremantme! ¡Vach a vore si una racha me vòl
volcar el barquet. (Mutis foro. Puñales Cridant desde la porta
del foro). ¡Llévali el palo a la barca! No mògues, Chaume,
que vach... A Quica) Traume, Quiqueta, la manta. (Entra Quica per el
cuarto dreta y trau la manta. Quica Así la tens. Ves espay.
----- D. Paco, que entra per la esquèrra. Paco ¡Ché!
¿Qué pasa per esta casa? Quica Que una barca en el cañar...
Puñales A D. Paco y fent mutis foro). No sabem... Una desgrasia.
Paco ¿No estaba Lariet así? Quica ¡Ay, si fora una
vengansa! Paco Desde el foro). Espera, Nèlo, que vach. Quica
No vacha vosté, no vacha. Paco Fent mutis). Si per matar
una fòcha en els perills no 's repara, per salvar una persona es pòc
tot lo que se fasa. Quica Cridant desde el foro). Perchéu ample
y molta vista... (Entrant). ¡Sálvals a tots, Vèrche santa!
(Cridant a la dreta). ¡Sabeleta! ¡Sabeleta! --- La mateixa.
Sabel, per la dreta. Sabel Mare, ¿vosté me cridaba? Quica
¡Tú dirás, òvila tonta!... ¿Qué fas ahí dins? Sabel
¡De pascua!... ¿Ahón están Tona y mon pare? Quica ¿N´oíres
ni una paraula? Sabel Torbá fent punt de gamber... Quica Els
hòmens y ta chermana van en busca d' uns barqueros, que ahí dins,
(Señalant fora). en eixa mata, el vent, en un rempuixó, els ha fet
volcar la barca. Ves, ensentli una mineta a San Pere y Santa Bárbera.
Sabel ¿Son del Palmar els barqneros? ¿Sap si Voro en
ella anaba? ¿S' aufegat? ¿Estarán vius? Quica Ensen la mineta
y calla, que preguntes més que un ric. Sabel Anantsen a ensendre
la mineta per la dreta). ¡Chesús que Voro no vachal (Pausa.
Quica ¡Els que siguen, que se salven. (Seguix resant. Sabel
Tornant). Mare, ¿no venen encara? Quica ¡¡Si fa un momentet
qu´eixiren!! (Asomantse al foro). Ya pareix qu´el vent se calma.
Sabel Idem). Les cañes se bambolechen y chilla la
fullerasca. Quica Ixc en seguida, Sabel. ¡No estic be en
ninguna banda! (Mutis dreta. Sabel Cridant a la porta del foro).
¡Voro!... ¡Voret!... ¡No contesta!... ¿Ahón aniría en la barca?
(Entrant). Si es ell, me muic esta nit; esta nit me tire
a l' aigua. (Tornant al foro). ¡Voro!... ¡Voret!... ¡Salvaor!...
Abatuda y conmoguda). ¿Per qué será qu' el vent calla y no se
besen les cañes y a tròsos me cau el ánima? ---- Quica, per
la dreta. Quica ¿No ve ningú? Sabel Abatuda). ¡Ningú ve!
Quica . ¡Beneída santa Bárbera, fes algo per els pobrets!
Sabel ¡Chesús, que Voro no vacha!... ---- Les mateixes.
Voro; después D. Paco, Puñales. Huiso, Toneta, el Franses y
Chuanet. Voro Cridant com de llunt). ¡Sabeleta!... ¡Sabeleta!...
Quica ¡Ells son!..., Reina soberana... Sabel Eixint,
corrent, a la porta del foro). ¡Si que son!.. ¡Mare, ya venen!...
¡Voro! Voro Cridant fort, més aproximat). ¡Llecha de la
casa!... Sabel Alegres, mare, alegremse. Quica Entra y la
mineta apaga. Sabel Ya l´ apagaré después; ara a l´era, als
de la barca... Eixint per el foro). A vórelos a tots, ¡a tots!...
Quica Acostantse a la porta del foro). ¡Ya pareix que el pit
s´aixampla! ---- Voro, entrant per el foro, seguit de Sabel,
y en la percha al còll. Voro ¡Ya estem así, Tía Quica! Quica
¿D' ahón pareixes, mala trampa? Sabel ¿Pero eres tú el que
volcá? Voro Volcaré... ¡cuant tinga barca! ¡Huí he fet lo
que fan els hòmens! Sabel No t´ alabes, carabasa. Voro
¿Veu, tía Quica? Y' ansulta. Quica Quien desprecia... Sabel
¡Me hu pensaba! (Fa com qui parla en Voro. Quica Pero conta;
dígues, dígues... Sabel No sigues aixina, anda... Voro
Careta de pastiset... Quica ¡Abrevia! Sabel Anda, parla.
Voro A Quica). Ma que vosté es més pudenta... Quica ¡Menos
que tú, morros d´aca! Voro Si 's posa seria, m´en vach...
Quica A Voro). ¿Qu´ha pasat?... Digues. Acaba. Voro Yo m'
en he vingut davant; darrere mí ve la barca. Sabel Pero...
Quica ¿Hiá algún aufegat? Voro Crec que no, ¡perqu'
alenaba!... Quica ¿De quí es la barca? Voro De Chimo.
Sabel ¿El forner? Voro No; el de Pascuala; aquell chic
mollet de ulls que l´añ pasat tragué un' aca y se li morí d'
espasme. Quica ¿Quí més anaba en la barca? Voro Un
foraster. Sabel ¿D' ahn? Voro De fòra. Quica ¡Ma tú
éste, quína grasia! Voro Yo no sé d´ahón era l' hòme,
perque l´ hòme no parlaba. Sabel ¿Y saps qu' era foraster?
Voro P' el vestir y per la cara. Ademés, pòrta chaqueta, y
botitos y corbata. Chaumet Desde fora). ¡Mare!... ¡Mare!...
Quica Anant al foro, seguida de Voro y Sabel). ¡Y' aplegaren!
Sabel ¡Son valents! Voro ¡Hu som de rasa! Quica ¿Voleu
més llum? Toneta No siñora... --- Don Paco, entrant per
el foro. Paco Voret, estén una manta... --- Entren per la
porta del foro Puñales, Huiso y Chaumet, sostenínt al Franses, y
Toneta en les dos perches. El chiten damunt de la manta que
haurá estés Vaoro, y Don Paco li fará flexions de brasos al
Franses, per a normalisarli la respirasió. Puñales, Quica y Chaume
quedarán al costát de Don Paco, y Huiso y Toneta, Voro y Sabel,
formarán grupos apart. Huiso A tots). Si tardem en
arribar... Quica A Huiso). ¿Ahón estabes? Huiso Anaba a
casa, pero al sentir l' esclafit de l' antena qu' es trencaba, en
pena chirí en redó y aní en busca de la barca.
Toneta Sort que al chirar no volcares. (Seguixen parlant.
Paco ¿Tenen alcohol en casa? Puñales Aiguardent fòrt.
Paco Es igual. Puñales entra al cuarto de la dreta y trau el
barral d´aiguardent. Quica Ahí tinc un barral d' árnica.
Paco No, que es pròu el aiguardent. Seguix manipulant al
malalt. Voret A Sabel, per Huiso). A este li té pòr el aigua...
Sabel Deixa que Huiset acabe. Voret Ya no dic ni una paraula.
Huiso En el moment que arribí el barquero caigué a l´
aigua, y este hòme, desesperat, del senillar s´agarraba en busca de
salvasió que era imposible encontrarla, perqu´ el senill
s´esmuñía y obrintse el fanc s' el tragaba. Pouí
primer al barquero, y cuan per éste hòme anaba, vach vore acudir a
Voro pegant crits per la replasa. Entre els dos al foraster posárem
dalt de la barca, y al moure ya cap así com a més pròp... Paco
Ya li pasa... Ya tenim hòme, Puñales. Puñales Acostant la
llenterna a la cara del Franses). ¡Yo diría qu´ esta cara es la
del fransés don Cuan... Quica ¡Si que hau salvat bòna alhaixa! Paco Ara es un ser sense nòm al que la vida faltaba, y
aun sent l´ enemic més gran, lo primer era donárlila.
Después si es agrait... Huiso Fer el be ya es bòna paga. Voret
Sense sopar ixquí yo al oír els crits d´ alarma. Pa
menchar sempre hiá temps. Quica Per a tots tenim la taula.
Sabel ¿Y el barquero? Voro En un barquet s' en va anar desde
allí a casa. ¡¡Estaba fet un remull!! Quica Demá ya té la
tersiana. Paco ¿Com s' encontra, bòn amic? Franses Mejor,
mejor: muchas gracias. ¿Qué le debo? Paco A cuidarse; a mí no
me debe nada. Franses Si yo pudiera marcharme... Puñales Así
estará com en casa. No se apene. No patixca... Así res li fará
falta. Quica ¿Vosté creu qu' este bòn hòme d´así pòt
eixirsen ara? Paco En precausió y en cuidao. Sabel
Pero la nit es molt mala. Franses Que me lleven al Palmar. Voro
Don Paco, ¿arregle la barca? Si vòlen farem un llit en cuatre
feixos de palla y anirá tan conreat com el rey está en sa
casa. Huiso Entr' els dos l´arreglarem... Huiso y Voro ixen
per el foro. Sabel y Toneta se coloquen a la porta del foro. Chaumet
Vach a traure yo la manta. (Trau la manta y s' en ix per
el foro. Puñales ¿Ahón duya rumbo, Don Cuan? Franses A
Silla m' encaminaba. No volgué Lario portarme y busquí qui me
portara, en tan mala srt que a poòc me deixe la pell en l´ aigua.
Dígame lo que le debo. Paco Ya lo dije antes: nada. Franses
¿Y cómo voy a pagar?... Puñales No patixca... Quica Això
faltaba. Franses ¿Estará be, señor Nèlo, que huí fem cuenta
con paga y trenquem el document? Puñales ¡No siga aixina,
caramba! Franses ¡Es qu' estic molt agrait!... Puñales ¡No
ham fet res! Paco ¡Mostrar el ánima! Hau fet vore lo que sou;
qu' así res vos amilana cuan se trata d´ achudar al
que un auxili demana. Quica Aixina ho feen mons pares. Franses
a Puñales). Sempre que li fasa falta...
---- Voro,
entrant per el foro. Voro Apunt está l´ atifell. (Torna a eixir
per el foro. Franses Fent mutis per el foro, acompañat de Don
Paco y Puñales). ¡Gracias, doctor, muchas gracias! Puñales
Al Franses). Mire que ha sigut un cas...Cridant desde la porta del
foro). Voro , arrima be la barca. Al Franses) Tapes, Don Cuan, tapes
be... Cridant). Tú, Chaume, ves y acompáñal, y encabant tú y
Voret enseguida cap a casa. Desde la porta del foro). Y no aneu
fent volantíns. Voro, ¿tú pòrtes la manta? Voro Pa
perchar no ´s nesesita. Quica Fent mutis per el cuarto de la
dreta). ¡Beneída Santa Bárbera!... Voro ¡Sabeleta, anda
demprés!... Sabel Adiós, Voro. Voro ¡Adiós,
chitana! ---- Entren Don Paco, Puñales y Huiso. Paco
Eixintsen per el cuarto de la esquérra). Ara a sopar, que ya es hra.
(Mutis. Puñales Eixintsen per el cuarto de la dreta). Li diré a
Quica qu´el traga. (Mutis. Sabel Eixintsen per el cuarto de la
dreta) Yo li ensendré dos minetes al Sant Anchel de la
Guarda, pa que torne pronto Voro. (Mutis. Toneta a Huiso) Tú
soparás así ´n casa. Huiso A Chaume li he dit que avise pa que
no estiguen en ansia. Toneta ¿Ya creus en el meu voler? Huiso
Poro Lario te buscaba... Toneta Hiá molts que busquen fortuna y
es moren sense encontrarla. Huiso ¿Li has dit clar que tú no el
vòls? Toneta Yo no tinc més que una cara, y en ella, sense
parlar, póse lo que tinc en l' ánima. Huiso ¿Fem pau? Toneta
¡El que hacha reñit!... Huiso Anda, fem pau y... Toneta
¡Hasta l´ atra! --- Quica, eixint. Quica Toneta, ¿qu'encá no entreu? Toneta A sopar. Huiso ¡Santa paraula!...
¡Tona..., yo así em quedara hasta que vinguera l' alba! Toneta
¡Te moriríes de fam!... ¡Sense menchar..., ningú pasa! Huiso
Sòls tinc fem del teu voler... (fam) Toneta ¿Sempre
lo mateix..., no enfada? Huiso ¿Vòls que fem ara la pròba?...
Toneta ¿Aixina... en crú?... Quica Vinga... Anda. Huiso
¡Qué més dona cuit ni crú! ¡Per a menchar..., bóna gana!
FI
DEL ACTE PRIMER.
ACTE SEGÓN.
L´acsió en la mateixa
casa dels llims de l'Albufera del acte primer. Al foro se procurar
deixar el machor llòc posible, y el teló de fondo será una vista
franca de l´ Albufera. De matí y en primavera. --- Al
alsarse el teló estarán Toneta y Huiso pròxims al foro. Toneta
tindrá al seu costat un cabás, hu panera, tapat en un manil,
figurant qu' en ell pòrta la pasta al forn. Huiso no durá res en
les mans. Els personaches vestirán traches d´estíu,
com els que actualment visten els peixcaors del Palmar.
Huiso Acostantse a la porta del foro com per a anarsen).
¿Vòls que te duga en la barca?... Toneta No, qu' et lleve
la carrera. Huiso Entra el vent molt punteret, pero la meua
barqueta se beur l´ aigua, rumbosa, al posar tú els peus en ella.
Toneta ¿Y al vindre?... Huiso T'esperar. Toneta ¿Y qu'
es quede la faena?... No, Huiso, no; tú isa vèla, perque la teua
Toneta, chino chano, chino chano, en un punt está en la
fleca. Huiso ¡Qué bòna eixirá la pasta fentla tú!
Toneta ¡Com la correcha! ¿Vòls que te fasa un
rollet?... Huiso ¿No estará salat, chiqueta?... Perque fentlo
tú y pa mí... Toneta Se pòsa sucre... y s´arregla. Huiso
Feslo pues... Toneta ¿T´el mencharás?... Huiso
¡Encá que fora de pedra! Toneta En transisió) Moguem ya que ve
mon pare. Adiós, Huiso... Huiso Entretenitse) Adiós...,
Toneta... Yo... caramunt, en lo vent que ya la vèla espentecha...
Toneta Inchénua) Yo..., en lo barquet, cap avall...
Huiso ¡Vullguera ser la percheta! Toneta Yo ser el vent,
eixe vent que te va besant l´ antena... Huiso ¿M' en vach?...
Toneta Vesten ya, Huiset, perqu' el sòl du molta presa. (Mutis
Huiso. Toneta se queda mirant com se'n va per la esquerra) ¡Que
l´acompañe la sort... --- Entra Puñales, per cuarto dreta.
Puñales ¿Encá estás ahí, Toneta?... Toneta Agarrant una
percha y el cabás de la pasta) Vach a moure, siñor pare... (Mutis
foro, part dreta. Puñales Vinga filla; dónat presa. (Transisió
Cridarem a este chiquillo, (Acostantse al cuarto de la esquerra)
perque tenen manco aspenta... (Cridant ¡Chaumet!...
--- Chaumet, eixint per el cuarto esquèrra. Chaumet
Pare... Puñales Asentantse prop de la porta foro) Vine. Escolta.
Ans que tot ves al Palmar y díus al tío Gabrielo, que la
barca del Pintat la que pòrta ventureta y fa uns díes me parlá,
creuré qu´es un poquet cara, pa lo perduda qu' está. Chaumet
¿"La Carmela"? Puñales "La Carmela".
Chaumet ¿Qu' es ven? Puñales Ya fa més d' un añ. Pero té
la vela a tròsos, l' abre... es chiquet; els sollats... cada ú es
de sa manera; té la proba clavillá, y els corredórs y l´
antena se tindrien que mudar. Chaumet ¿Vòlen molt?... Puales
Sent trenta duros, y en sent més no está arreglá. Chaumet La
barca... es de fòrsa, pare; ¡crec que carrega sent sacs!
Nadaora..., ¡es nadaora! Yo la veguí en temporals, y s' esmuñía,
burlantse del aire y del aonam. Puñales Pero, en pòc
més, barca nòva. Chaumet ¡Moseguen els calafáts! D' una barca
de huit cárrec, ¡tresents duros fan pagar! Puñales Nova..., no
puc acometre. ¡Sería empeño de as! (Pausa. Déixau; no li digues
res... La tornarem a mirar. Pòts dirli qu´espere uns díes la
respòsta sobre 'l cas. (Transisió) Sega, al tornar, uns garbóns de
senill del més granat y encaba la paraera, fent doble l´ancarrisá.
Chaumet ¡Está feta!... Puñales ¡Pero el senill está
clar!... El peix vòl més acoloco... Chaumet La doblaré.
Puñales Y ben doblá. Si huí, qu' estem en la fosca, no anem
drets en lo treball, atres s´endurán el peix y... Chaumet D´anit
no se pòt queixar... Puñales Pero Sento y Pascualet... diuen
que mos l´han doblá.
Chaumet No tenen millórs avíos...,
tenen... més llargues les mans. Puñales En enfado) ¡No digues
això, Chaumet!... ¡T... no te deixes robar! Chaumet Agarrant l´
escopeta) Duré l´ escopeta en proba y esclafiré al més pintat.
Puñales No 'stá de sòbra... la vista, y dormir pòc de velá.
(Transisió) Abrevia y tírat fòra. Mira, podies, de pas, d´ aquell
topo de mansega que hiá en la replasa gran, segar unes cuantes
garbes...; el guarda... no deu estar. Chaumet Desde la porta,
preparantse per a fer mutis) Ya me plegá l´atre día, y a mí,
pare, me sap mal... Puales Ell está huí en Catarrocha,
qu' els disaptes va a cobrar... Chaumet En transisió) ¿La mare
voldrá comanda? Puñales Ta chermana la durá. Chaumet Fent
mutis per la dreta) Bueno; bòn día. Puñales Bòn día si al
vent no li s' unfla el nas. --- Sabel, desde la pòrta de la
dreta. Sabel Pare... Puñales ¿Qué vòls, Sabel? Sabel
¿Li trac así l' armosar?... Puñales Tráulo, filla meua,
tráulo. Sabel Fent mutis) En seguida. Puñales Así,
asentat, pareix que menche en més gana. (S´asenta chunt a la porta
del foro. Pòca chent se veu pasar. Cuan yo era chove, a estes
hòres tenía fet el chornal. Huí se fan més siñorets. Tots vòlen
alsarse tart y que no falte el bureo y el casino del Palmar.
--- Sabel, entrant per el cuarto de la dreta y portant l´
armosar de son pare en una safeta. L´il posará sobre
una cahíra que no tinga respaldo. Sabel Si huí no se chupla
els dits... ¡El suc está enconfitat! Puñales ¿Son tot
anguiles mareses?... Sabel ¡Vecha vosté cóm serán!...
Puñales Chust es qu´en menchemmosatros...
Sabel Pa vendre..., les del fangar. (Pausa. ¿No ha vist pasar a
Vaoro?... Puñales Es pronte. Sabel ¿Pronte?.. (Nerviosa,
asomantse a la porta del foro. ¡Caram!... (Transisió) ¿Ahír no li
digué res?... Puñales ¿Quí? Sabel Vaoro. Puñales
Sí. Sabel Ansiosa) ¿Y qué li va contestar? Puñales Que
pòt endurse la sèrsia y que la torn' en cabant. Sabel
Creguí... Puñales ¿Qué li anaba a donar? Sabel No,
señor... Era atra còsa... Puñales com p´acabar), Bueno. Pues
ya la dirás. Sabel Fent mutis poc a poc per el cuarto lateral de
la dreta). (¡Ma qu' es tonto eixe Vaoro!... ¡No sé en qué
estar pensant!... ¡Tot li s´en va fent botiches y en
rascarse el tòs y el cap! ¡Lo qu' es cuan vinga!...) Puñales a
Pascualo, que figura pasar per la carrera sense que el vecha el
públic) ¡Pascual! Pascual Dins) Bòn día, tío Puñales.
Puñales Regular. ¿Ya has armosat? Pascual No siñor.
Puñales Pos ya es hòra, qu' el matí camina a pas de chagant...
¿Feres molt?... Pascual P´al suc del día. Puñales No t'
en tinc que demanar. (Cridant. ¡Quica! Quiqueta! ¡Sabel!...
--- Entra Quica per el cuarto dreta. Quica ¿Crides, Nèlo?
Puñales Sí. El barral... ¿Tú no saps que sense el trago me se
para el armosar?... Quica ¡En tres des, pròp d' un
cánter!... Puñales ¡Beguéu més que un guaretat!
Quica Fent mutis per el cuarto de la dreta) Guapo, anem; ¡això
faltaba!... No tinc ganes de parlar. (Mutis. --- Voro, per el
foro. Voro ¿Cóm s' encontra, tío Nèlo? Pasa, mala pell,
avant... ¿Que huí penses en fer festa?... Voro No, siñor; vach
a calar. Ahír de vesprá, no poguí... Puñales ¿Que ahón
anares, condenat? Voro Fíu cap al Pònt de Peransa a fer una
pasechá. Puñales ¿Chent de Valensia? Voro No hu sé.
¡Parlaben més anderdrat! Puñales Ya cauría bòna
estrena... --- Sabel, entrant per el cuarto de la dreta y de
malhumor. Sabel ¿A quí li besá la ma? (Li deixa el vi damunt
de la cahira a son pare Voro Per Sabel) ¡Eren tot hòmens!...
Sabel ¡Ma ´l bobo! Puñales Siga com vullga, treball. (A
Sabel, per Voro) Dugué ahír a uns señorets hasta el pònt, en
pasechá. Voro Per això no vinguí anit. (A Sabel, apart) Poro
así dins, en lo cap y en lo clòt de les costelles... me vares
acompañar, ¡bequeruda del rastoll!, ¡llecha y negra com la
sal! Sabel Apart a Voro) Vcs y rentat y no 'm parles, carabasí
desculat. Voro ¡Uh!... Puñales ¿A que sé lo qu´et
donaren? Voro Dos cabúts y una fartá. (A Sabel) Ya están
ficats en lo puesto!... Sabel De malhumor, a Voro) ¡Eres més
desficasiat! ¡No sé pa qu´els arreplegues!... Voro Pa una
barca y... pa fincar. Puñales Voro será un bòn casero; no li
faltarán tancats. Voro Ya me vach traguent els conters. Puñales
Y fas be, que yo als teus añs... Sabel A Puñales, per Voro) Y
cuan ell no estiga en casa, ¿quí la casa cuidará?... ¿Quí
arreglará les gallines?... ¿Qu el fil ha de remendar?... ¿Quí
cuidará de la fusta?... ¿Quí de la ròba y el pa?... Puñales
Ell se buscará l´ avío... Voro Per Sabel) Arrendaré una
criá... hasta que hiacha una dòna... Sabel No 's tan
fásil de trobar, y..., ¡en lo tonto qu' eres tú!... Puñales
¡Sabel! Sabel ¡Es la veritat! Voro Déixela dir, tío Nèlo.
Transisió) Ahír, en la pasechá, un d'aquells siñors me día: -
¿Y vòstre fem?... - Yo, embobat, li contestí que mosatros a
la tèrra tirem sal. - El siñor, me digué un atre que sería
acompañant, pregunta por su muquer... Puñales ¡Repuñal!
Sabel ¡Má que dir fem a la dòna!... ¡Eixos no serán
cristiáns! Voro ¡Pos serán avellanencs, qu´es lo mateix per'
al cas! Sabel Apart a Voro) ¿Te desidixes hu no? Voro A
Sabel, apart; ¿No veus com estic suant? Sabel ¿Y tú dius
qu´eres tan hòme? Voro ¿Vols que fasa una porcá? Sabel
Mon pare no 't fará res... Voro ¡Tú hu encontres tot
molt clar! Sabel La pasènsia me s' acaba. Voro Desidit) Tío
Nèlo... Quica Dins) ¡Sabel!... Sabel De malhumor) ¡Vach!
(Al entrar diu a Voro: Si no li hu díus, tontarrón, crus y cuarto.
¡S' acabat! Voro Seguint a Sabel) ¡Dísliu tú, anda, valenta!
Fa com que li pega un pesic. Sabel ¡Ay! (Mutis. Puñales
¿Qu' es això? Vero Qu´antropesá... Puñales
Dimòntre de les chiquilles... ¿Qué volíes dirme aváns?... Voro
¿Yo? ¿Dírli yo?... Puñales ¡Sí, a mí!... Voro Com fent
memoria) ¡Ah!... Sí... Dírli que... m´en vach. (Fent mutis) Así
ve 'l carregaor. Puñales ¿Garròfa?... Voro Sí. (Mutis.
Puñales Avant... Avant... --- PERE GARROFA, el carregaor,
per el foro. Pere ¿S' armosá, tío Puñales?... Puñales
Ya l'han fet. ¿Y tú Peret?... Pere En el Palmar peguí un mos
en la tenda del Forner. ¡Com apreta la faena, hiá que aprofitar els
temps! Transisió) ¿Pesem algo? Puñales Pòc hiaurá. Psre
¿Sobre b?... Puñales No hu sé. Vorem. (Cridant) ¡Quica!
¡Quica!... --- Entra Quica per el cuarto de la dreta. Quica
¿Qué vòls, Nèlo? Puñales Trau de l' asequia el viver. Quica
Ara cridaré a les chiques. Pere No cal; yo li achudaré.
Quica Anem, pues. (Eixint per el foro seguida de Pere Pere De
seguideta. Puñales Vorem el pit de Peret. Si no les paga a bòn
prèu... atre día les vendrem. Entren Quica y Pere, per el foro,
portant entre els dos el viver, que deixam en últim terme. Quica
Deu estar per tres arròbes... Pere Hiaurà més aigua que peix.
Puñales Obrint el viver) Tot es anguila maresa. Quica A còm
pesa... ham de saber. Pere Posant les mans dins del viver y
tocant les anguiles). Así hiá molta morralla. Puñales Pero es
de clase, Peret. Quica Si totes foren de a lliura... Pere
Millor seríe. Puñales Ya hu crec. Quica Còsta d´agarrar la
gròsa igual que l´anguilonet. Pere En lo prèu se fa el
arreglo. Puñales No dic que no. Quica Si combé... (A Pere)
¿A cóm te les mires tú?... Pere Dòna.... yo, al tío Chaumet
l´ in he pesat trenta arròbes, de maresa y de bòn peix, a dèu
pesetes la llisa y l' anguila... a vintitres. Puñales ¡Això es
pòc meñs que doná! Quica ¿T te creus que la robem?... ¡Vacha
un descaro de hòme!... Pere ¡Yo tampòc rbe els dinés! Quica
Això tú t' apañarás; pero hiá per ah chent, que lo qu' els
soòbra en terretes, els falta en honra... ¿m' anténs? Pere
Afechiré una peseta. Este chènero es... fluixet.
Quica ¡Aspay no te fases pòbre! Puñales Feste l'ánimo,
Peret... Pere Les plases están molt males... Quica Tú a dos
pesetes les vens; conque mira si hián chavos ¡y duros! a favor teu.
Pere Tornant a mirar les anguiles) Cas tota es pasturenca...
Quica ¡Si es més blanca qu´el paper! Puñales Afich algo.
Pere..., pucha... Pere Daré una peseta més. Quica
¡Mira el bobo!... ¿Creus que venim de Belem? Si no les pagues a
trenta no cal que pergam el temps. Pere Tío Nèlo, yo no puc...
Puñales Es còsa de ma er. Yo no fas més que agafar; yo soc l´
amo dels mornells. El vendre es còsa de Quica. Pere Vinga,
llevaré un quinset. Quica Y´ham parlat pròu del asunte... ¡A
la Carrera, al viver! (Tapa el viver y fa mensió de volersel endur.
Pere ¡Recristina, quína dòna! !No té llástima als
pobrets!... Quica ¿Pòbre?... Atra vòlta será. ¿Qu' et pareix
Nèlo, quín peix? Puñales Hòme, pesa... Pere Me les quede,
pero no hu diguen vostés. En este prèu m´arruine... Crégam,
Quica. Quica ¿Trac el pes? Pere Así pòrte pes y pedres...
Quica ¿No mos farás el ganchet? Franses Trau tú l´
arròba de casa y que pese en lo pes d´ell. (Quica entra en el
cuarto de la dreta y trau la pedra. El pesaor, pesará en el pes de
dos cabasos, qu´es el que se usa ea el Palmar. Pere
Mirant les anguiles antes de pesar). Está fluixa esta peixquera... Quica Dónali més aliment. Pere Pesant). Una. Quica
Bueno. Una. Puñales ¡Che, que cau!... (Referintse al pes. Pere
Més al fí ya no pòt ser... Quica Ya sou vosatros bòns llops.
Pere Dos... (Buida Vacha, deixemo per tres. Quica No, fill
meu; pesa l´anguila y si 'n sòbra, be mos ve. Pere Después de
pesar la tersera) Bueno, de les tres arròbes ne sobra mich
cuartonet. ¿Les pesem? Quica Pa l´atra vòlta. Va contant en
els dits) A trenta... son a sis duros... chustets. Dos arrobes
serán... dotse, y ara sis més. Pere Eixe peix... Quica Val
dhuit duros. Pere Conformes. Quica Contant) Espérat...
Dèset, díhuit, ¡això es! Pere El conte estaba molt clar.
Quica Bueno, bueno. ¡Es lo mateix! Pere Donantli dinés a la
tía Quica) Tinga, tinga y hasta l´ atra. Quica Ya tením pa
fil, Nelet. Pere Arreplegant els trastos y anantsen) Adiós.
Puñales Adiós Quica A Pere) Achúdam a traure al aigua el
viver. (Fan mutis Quica y Pere. Puñales Si el peix volguera,
¡puñales!, brollaríen els dinés. --- Quica, entrant per el
foro. Quica Ahí ve Malena la Sorda. Puñales Así, pues, te
pòc que fer. Quica Estos dinés de l´ anguila, en la caixa els
guardaré. (Mutis per la dreta Puñales Ix en seguida, Quiqueta,
per si Malena du vent. --- Malena, entrant per el foro, de
malhumor. Malena ¡Ya 'stem así! Puñales Y en bòn' hòra.
Aséntat, ahí tens cahira. Malena Molt seca) No cal, arremate
pronte. ¿Que no 'stá la tía Quica? Puñales Sí, Malena; ara
ixirá. Pero aséntat mentres ixca. Malena Nerviosa) No estic per
a estar sentá, que rebote de malicsia. --- Quica,
entrant per el cuarto dreta. Quica A Malena ¿Eres t?... Puñales
Y ve´n corruixes, Malena Deixem apart la pamplina, perque...
cuan se ve picá... Bueno. He vist a la seua filla en el forn...
Quica Huí tením pasta. Malena No ´s per això la visita.
Quica Tú dirás..., ya t'escoltem... Puñales (¡Alena per
la ferida!) Malena Pues que sense dir yo res, perque a honra y
cortesía ya saben que ningú em guaña, en lo forn, la seua filla,
m´ha dit pendó, desgreñá, furta fil, llengua d´anguila... y ha
pestechat del meu hòme, que 'n mich de la glòria estiga, y a Lariet
me ´l'ha posat com pa portarlo a la fira. Puñales ¿Y t... no
digueres res? Malena ¡Chesús!... ¡Ni Avemaría! ¿Vosté no
sap quí soc yo? Puñales Neta del tío Cavila. Quica Este
rògle 's chicotet y se coneguém tots, filla. M' estraña molt que
Toneta, sense tú gastar saliva, te diguera lo que contes... ¡Que no
me hu puc creure, chica!... Puñales A mi ´m pasa lo mateix...
Malena ¿Me fan dòna de mentira? Puñales Malaena..,,
pòc a pòc... Quica No ´t pòses tan enfurida, que parlant mos
entendrem. Malena Rientse) No me coneix, tía Quica. ¿Creu que
vingu p' el perdó?... Al meu fill li sòbra vista per a buscarse una
novia (Asentuant) que un poquet més li convinga. Puñales Pòbra
es la meua Toneta. Quica Això... segóns cóm se mira. Malena
¡Pos la filla d' uns caseros! Puñales Y tú neta de Cavila, que
tancat en la presó se pasá tota la vida. Malena ¡Pero tinc la
bolsa plena! Quica Mosatros la tenim buida, y, en tindre per a
menchar, lo demés mos sòbra, chica. Pero acabem en asò; ¿cóm
quedá la meua familia?... ¿Qué li digueres tú a ella? Malena
Lo que per a el cas venía. ¿Vòl a Huiso? Que se case y que menche
pa y sardina. ¡Ferli un desprèsi al meu fill! Mire vosté, tía
Quica; si el deixara per un atre, encá me conformaría; pero
deixarlo per Huiso, qu´en la tenda té una llista... Puñales
May l´ han denunsiat les guardes. Treballa de nit y día; y si
deu..., ya pagará. Quica ¿Pa qu' et rasques si no 't pica?...
Malena ¡Ja, jay!... ¿Conque pagará?... ¡P' al Chesús!...
--- Toneta, entrant per el foro en molta desisió. Toneta
Per a cuan siga, que ni vosté ha de pagar ni s' achuda nesesita.
Quica A sabrem la veritat. Malena ¿De quí, de la
seua filla?... Toneta ¡Tírela, pare, de casa!... (En molts
brios) Tire a eixa lludria maligna, que sòls de vórela,
pare, la sanc la tinc ya frechida. Malena ¿Después que
m' has insultat, encara t' aúrtes, chica? Puñales Bueno,
pròu. Vesten, Malena. Malena ¿Me despacha? ¿Es que me tira?...
Toneta Y pòt donarli les grasies de que la tir' en política,
que a una dòna com vosté se la despacha en... saliva. Pare, me
digué en lo forn, lladrona, bruíxa, cochina. Va dir, pare,
que vosté furta l'arròs d´esta finca y per això té una barca y
mencha nòstra familia. (Puñales s´alsa y agarra una percha en to
amenasaor) Va dir que vach a Valensia..., perque Don Paco em
convida... y que torne en molts regals..., perque tinc la cara
fina... Va dir, pare... No puc més... (Plora. Puñales ¡Mala
dòna! ¡Mala víbora! Malena Fent mutis) Eixes paraules qu' ha
dit, li les diré a la chustisia. --- Sabel, s´asoma a
la pòrta del cuarto de la dreta, entrará al seu temps. Quica
¡Díguesliles al retor! Puñales ¡Cóntaliles a Cavila! Malena
Desde el foro) ¡Tots, tots pa una pòbra dòna!... (Plora) ¡Per a
una pobreta viuda!... Ara buscaré al meu Lario, y asò no acabará
aixina! (Mutis. Quica Desde el foro) ¡ Aviva la foguerá!
Puñales ¡Al fí hiaurá una ruína! Quica ¡Es voler clavar
el clau!... Toneta ¡Matar lo que ú desicha!... Pero s´engaña
Lariet. S' engaña eixa... mala... tía... Vullc a Huiso... ¡perqu'
el vullc! El vullc perqu´ell es ma vida. Si es bò... pa volerlo
més; si es ruín... ¡pa que no hu siga!... Sabel Entrant)
Dónam un abrás, chermana. Puñales El còr s' asmuñ com
l´anguila. Quica ¡Entre el fanc també se críen voluntats de
pedra viva! Puñales A Sabel) Arreplega els atifells y entrals
dins, anda, chiqnilla. (chiquilla, típic error de u y n a
la impresió.) Quica Manco plòrs, filletes meues, ¡que son
còses de la vida! (Mutts Quica y Puñales per el cuarto de la
dreta. Toneta scguix plorant. Sabel Arreplegant la casola y el
barral) Sòls miren al que mos vòl. ¡Nòstre voler ningú el mira!
(Mutis per el cuarto dreta
--- Huiso, entrant per el foro y
dirichintse a Toneta, qu´estará sentá plorant, li diu
cariñós: Huiso ¿Qué li pasa al men clavell?... ¿Quí en
eixos ulls posá el plòr?... ¿Qué té la meua nineta?... Dígues,
parla. Toneta Huiso..., no. Toneta ¿Soc yo la causa del
mal?... ¿Acás la mare del Sort ha vingut a portar nòves? ¿Es...,
Toneta, que no me vòls? ¡Cristo, parla, que m' ensenc!... ¡Alsa
eixa cara de sòl! Toneta Ella vingué fa un moment...; pero
antes, en el forn... Mira, no vullc que tú sapies... lo que crema
com el fòc. Huiso ¡Yo li tallaré la llengua! Toneta No,
Huiso, no; me fas pòr... Huiso Pòr ¿de qué?... Estant yo viu,
y en dos brasos d' estacòt, a tot aquell que t' ofenga... Toneta
Mira que una traisió... Huiso Díguesme lo qu' ha pasat. Vullc
que tú me hu contes tot. Toneta Lo més baix; lo més ruin...;
lo pichor de lo pichor... Pero no vullc que te fiques... Huiso Yo
duc sempre en, alt el front, lo mateix cuan el vent brama y cluix
l´ antena
y timó, que cuan la calma es completa
y em chite en el corredor caramunt, cara eixe sèl d' ahon ve la
flama del sòl que ya no em crema la pell, perqu´esta pell... es
tostó. Toneta Perque crec en ton voler; perqu´es teu el meu
amor, es per lo que te demane que fuixques de les cuestións, que no
te fiques en Lario... ¡que hòme sigues de rahó! Huiso Pues en
ella per davant aniré hasta el cap del mon; pero que ningú me talle
el camí de la rahó, perqu´entonses, mira, Tona, no sé lo que faré
yo. Toneta Pensar en nòstre voler, lo més sagrat, lo millor...
Huiso U tirant ma de la faca que porte dins del sarió, obrirme
pas a la fòrsa hasta que caiga ú dels dos... ¡Que yo també sé
pagar en sanc ton voler y amor! Toneta Es que yo no te hu demane.
Huiso Es que te hu regale yo... Y... parlem de lo que valga un
pòc més que Lario el Sort. Toneta Me deixes esbalaída; has
bordechat la cuestió, y vech en la teua cara, de fonda rabía
el color. Huiso Rientse nerviós) Això hu fa aquell nugolet
(Señalant el sel). que s' ha crusat en el sòl y que sombrecha
al senill y a mí me feu posar gròc. (Com escoltant a la porta del
foro) Pareix que cante Vaoro... Toneta Tú may cantes, llunt ni
pròp. Huiso Es que si yo m' entonara, no quedaba en este clot ni
casera ni peixquera. Toneta Canta huí, qu' alegra 'l còr oír
cantar als barqueros que van caminet del port. Huiso Sentensiós)
No será extrañ que huí cante, Toneta, y en la cansó, pòse tròsos
de ma vida, lliure ya d'un vell dolor... Y... te deixe, ¡llecha
meua! Toneta ¿Vindrás pronte? Huiso ¡Clar, fenoll! En la
cala de ta casa es ahon llavora ´l meu còr. (Ix per el foro.
Toneta Desde la porta) ¡Huiso, canta a la venguda! Huiso
Desde dins) Te cantaré... ¡si Deu vòl! Toneta Mutis per la
dreta) Vullguera ser pardalet y volar chunt al timó. --- Huiso,
figuranta que torna, perque ha vist vindre a Lario. Mira dins de
casa, molt agitat, y es queda a la pòrta del foro. Huiso No
está Tona. Ve Lariet. Ara mos vorem les cares. Ara sabrem si es que
vòl que yo huí la cansó cante. (Nerviós No vullc aguantar més
chepes, ni segones, ni bravates. (A Lario, que aplega ¿A
quí busques? --- Lario, entrant. Lario Res t' importa. En
tu no vullc ni paraules. Huiso A Tona no la vorás. Lario
Voré a son pare hu sa mare, que yo a Tona (Despectiu. no la vullc;
no la busque... Ne tinc atres que valen algo més qu´ella y
ademés... no 'stan donaes. Huiso Asegúrat en parlar si no vòls
que mal s' acabe. Lario Jactansiós). Volía dir... que té
novio... que té qui en ella se case. ¡Que hián hòmens... per a
tot!... Huiso Aplomat). Hasta pa trencar les cares. Seré)
Dígues, Lario, a lo que vens. Lario A tú no; busque a son pare,
y ara vach a entrar ahí dins pa fer saber en quí traten. Huiso
Desidit). ¿Y si yo te hu impedixc? Lario Tú farás be 'n
alluntarte, que no deu anar a l´ era qui de la pols vòl
lliurarse. Huiso Es qu' en l´ era... tinc l' arròs. Lario
Pues ves y avisa les guardes, si es que creus que Lario el Sort, el
teu arròs vòl furtarte. Huiso El que defén lo qu' es d´ell,
no vòl achuda d' un atre. En desisió) Tú vens a insultar a un
vell, y això, Lario, es de cobardes. Lario Yo vinc a traure la
cara per la pòbra de ma mare. Huiso Si es ella la que parlá en
lo forn, y en moltes cases, de la honra d´una chica, de la meua y
d´eixos (Señaiant al cuarto. pares. ¡Sempre sòl pasar aixina: els
lladres fan a tots lladres! Lario Me s' acaba la pasénsia.
Huiso M´ alegre que te s' acabe perque fa temps que desiche
vore ahón t' aplega el corache. Lario Ans parlaré al tío
Nèlo. Huiso ¡No entrarás, perque yo hu mane! Conque al avío,
Lariet, perque tú d' así no pases. Lario ¡Cristo! Huiso, si
eres hòme, en la Mata de les Rates, t' espere dins de un moment.
Huiso Abaixant la veu com temerós de qu´escolten) No crides.
Pòts aguardarme segur de que, cuan tú aplegues, ya estaré yo allí
esperante. Lario Pues allí vach per a tot. (Mutis dreta. Huiso
A Lario) Llígat be les garramaches, perque huí te chure
yo, per éstes, Besa la creu formá per els dits) el que tot ha de
acabarse. (Mutis esquerra. --- Voro, desde la pòrta del foro
y mirant a la esquèrra per ahon ixqué Huiso. Voro Huiso va
calent de orella... Ni al bòn día contestá. (Transisió) Cuan yo
m´en vacha, segur qu' estaré pa combregar. (S´asoma poregós a la
porta del foro, dient:) No hiá ningú; poro... aixina, no 's pòt
fer la demaná!... ¡Ay, mare..., quín compromis!... ¡En quín fanc
que m' ha ficat!... Yo que pasí nits sanseres de vent-pluch y
temporal perdut per eixa Albufera, de la pòr me vach burlar. Pero
dende que Sabel me digué de traur' el cap y dirli al tío Puñales
qu' en ella me vullc casar..., me cau la pèrcha en la sequia, els
mornells s´en van aball, si estic de choca tinc fret y fas
porra al llavorar. Antes, yo en ell raonaba com raonen dos
chermáns. Poro, ¡Cristo!, huí eixe hòme me s´antoixa un
cheneral, y sempre que vullc parlarli me s' enfanga el
paladar. (Pausa) Feste l'ánimo, Vaoro; manco vergoña y... avant.
Entra dins de casa) Ara aplegue hasta la pòrta; tòc, tòc, ¿se
poede pasar?... - Pasa, Voro, diu mon sògre. Bon día. -
No 's porta mal, - diu ma sògra, qu' en la cuina estará fent el
dinar. - ¿Qu´et pòrta? - , dirá el só Nèlo. Y yo faré
un´arrancá y li diré: - A mí me porta lo que a vosté li portá
cuan a la tía Quiqueta als pares va demanar... - Tú, encá estabes
en Valensia - Sí señor; es veritat. Poro, mire, huí, soc Voro, si
a vosté no li sap mal, y tinc un barquet de a ú; tinc pastera de
dragar; tinc dos pèrches per a barca y una vèla mich trencá.
Fil ne tinc pòc, sí señor; poro... en tot lo fil m' en vach,
perque... mire; en lo meu fil m'ha fet un engraellat... Y en la patá
que me pega... --- Puñales, entrant per la pòrta del cuarto
dreta. Puñales ¿Que fas así, benisant? Voro Pos...,
mire..., que m' en anaba... Puñales Y ´haberes pogut entrar,
que nòstra casa es de tots, y més dels del veinat. Voro Això
día yo també... Entra, che... Puñales Hòme está clar. Voro
Está clar per a vosté; per a mí... Puñales Te vech gròc, com
asustat. ¿Te fa falta fil hu pèrcha? Voro Un globo m´está
faltant per a moure cap amunt y no baixar en tot l´añ. Puñales
¿T´han despachat de la casa? ¿Has fet alguna trastá? Voro
Vinc a ferla, tío Nèlo, y no sé com comensar... Puñales Pos
huí no 'stic per a bromes, que tinc la sanc alterá. Voro Es que
yo volía dirli... --- Quica, entrant per el cuarto de la
dreta. Quica ¿De qu' estabeu raonant? Puñales No sé Voro
lo que vòl... Quica Este Voro es un sensál... Voro
Vinga, anem, no m' amoínen, que ya estic prou aufegat. Quica
Torna, pues, un atre rato. Voro Ara ya 'stic en lo fanc, y els hu
vach a dir en señes si no puc diro parlant. Puñales Vinga,
parla, parla pronte hu te pegue una perchá. Voro Pos yo...
¿sap?... (Fa en les mans seña de casament, com els muts) y sa
filla... Quica ¡Este 's que s' amborrachat! Voro Vecha si me
hu pensaba que no voldríen... Puñales ¡Puñal! Si tú no
demanes res... --- Sabel, entrant per el cuarto de la dreta.
Sabel ¡Ell qué té que demanar, si es més curt qu' un
bònanit!... Voro Alegrantse). ¿Véu?... Sabeleta hu dirá.
Quica A Sabel). Aclarixmos, aclarixmos; ¡que locos mos tornará!
Sabel Pues que Voro... Voro Això, que yo... Sabel Com
pasa per así tant... Voro Sí siñor, per así pase sempre que
vach a calar. Sabel ¡Calla, calla, que m´anredres y ya estic yo
pròu endredrá! Un día, aquell del fransés... Voro Y
que també vach suar pa dirli la que volía. Quica ¿A quí?...
Sabel ¿A quí a de ser?... Puñales Che, quín lío
esteu armant. Voro Yo, d´això no tinc la culpa. Yo pasaba amunt
y aball, y Sabel me día: ¡Voro!... Quica ¿Y pa qu' el vares
cridar? Sabel ¿Yo cridarlo?... No siñora. Ell m' anaba
importunant. - Yo t´arrambaré el barquet, me día; no te canses en
perchar... Yo... alló... li hu vach agrair... Voro ¿Veu vosté
com m' agarrá?... Quica Vamos, y´han eixit els crits de
"l´anguila de la mar, la tenca del Perelló y el sòl de la
matiná". Voro Sí siñora, si siñora; per ahí va
comensar; y com ella s´ esponchaba...yo diguí: ¡Ya 's clavá
l´ am! Puñales A Sabel. ¿Y tú qué dius, mosca morta? Sabel
Que si vostés vòlen..., ¡clar! a mí Vaoro... me tira... Voro
més que a la fòcha 'l cañar. Més que a l´anguila la fosca. Més
que a la vèla el llevant. Sabel ¡Que m' afrontes, Vaoret!...
Quica ¡Ya sou els dos bons pardals! Puñales ¿En fí, que
l' andevinalla vòl dir que te vòls casar? Voro Yo vinc a traure
la cara perque Sabel me hu maná. Puñales Pòc a pòc, perqu'
estos pasos... Quica S' han de donar pam a pam. Voro Vostés
medixquen com vullguen y déixenmos festechar. Pregunten per
mí a Huiset; al tío Sento el pardal; a Tomás de rosegó y... al
alcalde del Palmar. Sabel ¡Que mons pares no 't coneixen!...
Posantse al costat de Voro. Puñales El coneguem fa mols
añs; pero a una filla... Quica No 's dona com qui díu ahí
vas cabás. Voro De mí hiá que buscar pòc; no tinc terres
ni heretats, ni d'ahón me vinga un quinset, si no 'l guañe
treballant. Barca no 'n tinc; farem barca Sabel y yo ¿veritat?
Sabel Per mí..., clar que la farem; ¡pero tú ves ahorrant!
Voro Sí siñor. Así en la faixa duc sempre els chavos guañats.
¿Vòlen vorels? Deslligantse la faixa). Sis duros... catorse chavos
grans. Puñales Guárdalos. Voro Cóntelos, hòme. Quica
¿Pa qu´els tenim que contar, si en sis duros no hiá pròu pa
pagarli al escolá? Voro Ay.... ¿Pos que yo no vixc per anar
arreplegant?... No tinga pòr, que Sabel no se morirá de fam. Ara,
de fartá, tampoc; yo porgues no en gaste may, perque com estic polític en tota clase de carns... Si no hiá anguiles, granòtes;
sino..., rates del cañar, qu' els meus seps y els meus mornells no
descansen un instant. Sabel ¿Qu´ els pareix a vostés,
pares?... Quica Que vinga. Puñales Pa festech llarc. Quica
Antes casarem a Tona; ¿no es això, Nèlo?... Puñales Clavat.
Voro Es que yo..., ya eixit de quintes. Puñales També ixquí
yo, ¡qué caram! Sabel Viu tan a sòles Vaoro... Quica ¿Es
qu' et creus qu' el furtarán? Fent mutis per el cuarto de la dreta)
Per a huí ya basta en lo dit. Puñales Tú ves fent nuc; ya
vindrá.., Voro Vostés ya no tenen presa... Sabel No es molt
bonico esperar. Puñales Salta pronte a la faena. Voro Huí
el còs no vol el treball. (Eixintsen a la porta del foro. Sabel
Chunt a Voro y apart) Yo també estic cansaeta... Voro Apart a
Sabel) ¡Anguileta de la mar! ¡Tenqueta del Perelló!... ¡Claror de
la matiná!... Sabel Pero si yo no t' achude... Voro Ara ya
estaba penchat. ¡Cuidao si du faena el fer una demaná! Sabel
Seguix la conversasió, apart) ¿Estás content? Voro Per ton
pare no et pegue un mòs y un abras. Sabel Vesten, que me torne
ròcha. Voro Te vech ya com pa ensachar, ¡llecha
del teu Vaoret!... ¡Cuetina del cañar! ¿Vols que te pegue un
pesic?... Sabel ¡Granuja, cóm m' has peixcat!... (Voro fa mutis
y Sabel se queda a la porta del foro mirant com s´en va. Puñales
Pensatiu) La vida y la chuventut son els dos amís més
grans... ¡No té ilusións la vellea!... ¡Sòls viu del
temps que pasá! Sabel Anant al costat de son pare) Vaoret es
molt bòn chic; pare, el vullc de veritat... Puñales Pero tin
calma, el temps vòla. Un día huí et sembla un añ; pero cuan lo
que vòls, vinga, cuan el temps vacha pasant..., els añs serán com
els díes, ¡y díes que son rellamps! Sabel Es qu' ell patix;
está a sòles; no té arrimos de chermáns... Puñales Hasta huí
be s' arreglaren... Sabel Pero tot temps... no es igual. (Fent
mutis per el cuarto de la dreta. Esperar es desespero. ¡Ya m'estic desesperant! Puñales Y el qu' espera té alegría, ¡qué
alegría es esperar! (Pausa. --- Chaumet per el foro. Chaumet
Ya té vosté ahí el senill y les garbes de mansega. Puñales
¿Veres al tío Gabrielo? Chaumet Y he vis també a "La
Carmela", qu' está lligá en la barraca del só Quico el
de la tenda. Puñales ¿Li has dit que s' espere uns díes? ¿Que
no fasa venta d´ella?... Chaumet Sí, señor; y contestá, que
si vosté no es menecha... ell la barca la vendrá, qu´el amo
té molta presa. Puñales Antes ningú la volía, y al vore que ú
la festecha... a tots els entren les ganes de comprarla. ¡Qué
chenteta! Chaumet El remendo es de molts díes, y estem pròp de
la faena. Puñales Demá soc en el Palmar. ¿Vegueres la
paraera?... ¿Referes l´encarrisá? Chaumet Com vosté vòl,
¡ben espesa! Ni el aigua, tan fina qu' es, crec que pasará per
ella. Puñales Aixina, aixina, Chaumet, es com se mata peixquera.
A la nit estén el salt. Chaumet Ya está a punt en la barqueta.
Puñales ¿Y..., qué més hiá per el pòble? Chaumet Lo de
sempre. Puñales ¿No 'stigueres en la tenda? Chaumet Un
moment... Puñales ¿De qu´es parlaba? Chaumet Pos... de
barques y peixquera. Puñales Asentuant les preguntes). ¿Te
miraben molt a tú?... ¿No oíres d´esta caseta?... Chaumet
Calle, millor es callar... Puñales En ansia). ¿Es qu´en el
pòble ´s comenta? Chaumet Sempre hián desocupats, chent que
fuch de la faena y s´entreté rosegant com rosega la
cangrena... Puñales Mes víu). ¿Pero de qué rosegaben?
¡Dígueso pronte!... ¡contesta! Chaumet ¿Per a qué vòl
enterarse de conversasións de tenda? Puñales ¿Y per qué te
calles tú y pòses la cara seria? Chaumet No 'm pregunte, siñor
pare..., perque la rabia m' aufega. Puñales ¡Veches si yo me hu
pensaba! ¿Acás la tía Malena?... Chaumet ¡Quí ha de ser!...
¿Vosté no sap lo qu' eixa dòna patecha, desde que d' así al seu
fill el va despachar Toneta? Puñales Pero això no 's prou motíu
pa pestechar com pestecha. Chaumet ¡Váchali
vosté 'n rahóns!... ¡Es més ruín que la tenca! Puñales ¡Si
'm tornara de vint ans!... ¡Puñales!... Chaumet ¡Tinga
pasénsia; els tinc yo que soc son till y soc chermá de Toneta!
Puñales Desidit, anant al cuarto de la dreta). ¡Pòsam el
barquet a punt!... Vach a traure l´escopeta y... si me tope 'n son
fill, ¡ú dels dos fará taleca! Al arribar a la porta repara que
Chaumet no se mou del puesto). ¡Cristo! ¿Per qué no 't
meneches?... Chaumet Vosté, pare... así se queda. ¡La vida em
doná vosté... y si la perc... ¡seua era! Puñales Fent mutis,
desidit). ¡Arréglam el atifell! Chaumet Fent mutis per el
foro). ¡Cuan ixca... ya isí yo vèla! --- Puñales, entrant
per la dreta, en l´escopeta en la ma, pausadament. Puñales
¿Ahón s'ha ficat este chic?... (Busca y el crida a la porta
de la esquerra). ¡Chaume! ¡Chaumet!... ¡Repalleta! Eixint a la
porta del foro y mirant a totes bandes). No se veu ánima viva ni
en el sequer ni en la sequia. (Entra) El cas es que ya
pensaba que me faría esta feta. (Nerviós) No tením atre
barquet y d' eixir no hiá manera... Cavilós) Si eixe chic s'
encontra 'n Lario hu se tropesa en Malena... (Pausa llarga. Chaumet
Dins). ¡Pare!... ¡¡Tona!!... Puñales Es Chaumet. (Ix fora.
--- Quica, eixint del cuarto de la dreta y desde la pòrta del
foro, diu a Puñales, qu´está fòra. Quica ¿Quí crida per la
carrera?... Puñales Desde fora) Es nòstre fill que ve a casa.
Quica ¿No estaba así ara mateix?... --- Toneta y Sabel,
entrant per el cuarto de la dreta Toneta ¿Qué pasa, señora
mare? Sabel ¿Quína algarabía es esta? Quica A les filles)
Chaume arriba y ell dirá... --- Puñales entrant acompañat
de Chaumet, per el foro. Puñales ¡Contéstam, hòme, contéstam!
Chaumet Nerviós) Qu' en la Mata de les Rates, així com chira
a la dreta, damunt del oliveró, ahon té el tracho el tío
Pera... Quica ¿Qué? Chaumet Lario y Huiso están
pegantse... Puñales A Chaumet) ¡¡Y no duyes la escopeta!!
Toneta Ansiosa ) ¿Ells ne tenen? Chaumet A perchaes vach
vore qu' era la brega. Toneta ¡La maldisió d' esta casa es eixa
dòna, ¡eixa fiera! Puñales Donantli la escopeta a Chaumet)
¡Torna, y apúntali al cap! Toneta ¡Vèrche Santa! Sabel
¡Mare meua!... Cuant va a eixir Chaumet, comensa a cantar Huiso
desde fora, en la toná de l´ Albufera). Huiso May te cantí una
cansó... Quica ¡Eixa veu es la de Huiso!... ¡Chaume, no
ixques, espérat... Toneta (¡Ell digué que si cantaba!)...
Sabel Escolta, escolta, Toneta... Huiso Cantant desde fora).
Que patint no 's pòt cantar; huí te la cante, Toneta,
perqu' el patir s´acabá. Perqu' el patir s' acabá y l'
alegría es completa. Puñales ¿Haurá trunfat la chustisia?
Toneta Abrasant a Sabel) ¡Sabel, qué pena..., qué pena!
(Pausa. --- Els mateixos y Huiso. Puñales, desde la pòrta
del foro figurant qu´está desembarcando. Puñales ¡Vine als
meus brasos, Huiset!... Vine qu´et vullc abrasar. (S´abrasen.
Toneta A Huiso) ¡T'has perdut per eixe pillo, y el meu còr has
destrosat! Puñales ¿Com ha sigut el "tuácte"?...
Quica ¡Cóntamos lo que pasá!... Huiso Pos... no res. Còses
dels hòmens... Que yo y Lario, (S' acosten tots a escoltar). ahí
en la ereta, fa un rato es várem trobar. Ell venía en só de riña;
yo li vach tallar el pas y li diguí qu' en vosté (Per Puñales) res
tenía que parlar. Se va creixer, com fa sempre, y me vullgué alsar
el gall, y, en la faixa, varies vòltes, la ferramenta buscá.
Se crehuarem de paraules; ell un insult va soltar d'eixos que
apleguen molt fondos, d'eixos qu' ensenen la sanc..., y ya no em
poguí contindre: al insult vach contestar, y fuchint de que
vostés eixiren en aquell llans, aseptí el seu desafíu, pa en
seguida, en el cañar... --- Voro, per el foro. Voro Molta
chent pa el rey es bòna... Sabel Calla y escolta. Voro
¿Qué... hiá? (Sabel, fa com que li conta a Voro lo pasat.
Huiso Cadascú en lo seu barquet més que per l´aigua, volant,
dins la Mata de les Rates al moment várem entrar. Ell miraba
reselós; yo, una traisió esperant no el deixaba de la vista hasta
que li tallí el pas. Els dos barquets se toparen y quedaren
encallats en un topo de mansega qu´está de pòc temps segá. Yo li
escopiní la cara pa ferlo pronte saltar. Ell tirá ma a la escopeta,
que portaba prepará, y yo, sense pèdre el temps, la pèrcha en
brios alsant, li peguí un còlp en els brasos qu´el fa fer caure de
cap. Vullgué referse atra vòlta, malaínt y pestechant, y atra
samugá en la pèrcha en lo llom li vach pegar que la escopeta, dins
l´aigua, li va caure de les mans. Se tirá damunt de mí; la cara me
va arrapar y yo, agarrantlo del còll, sobre la proba chitat, li vach
fer traure la llengua, aquella llengua d´astral que la teua honra,
Toneta, vullgué un día babechar. (Pausa). No hagué més lucha
entr' els dos; se vegué la mort davant, y al dirli que pau tindría
si en vostés no es pòsa may, feu la creu en los dos dits, y,
besantla, me churá que ni sa mare ni ell una paraula dirán, pues
reconeix que vostés son una familia honrá. Toneta a Huiso).
Pero la teua ferida... (Parlen. Voro Lario té poc que fiar...
Puñales Ves alèrta, ves alèrta, que Lario es ruín vasall.
Sabel Mírat en l´espill, Voret. Voro ¿Hiá 'lgú
que te va rondant?... Pos yo tinc molt males puses... ¡Bò es Voro
si está cremat! Quica ¡Mil hombres, te díuen tots! Voro
Bueno... Punchen y vorán... ¡Ya sé qu' em tenen per Quèlo. Sabel
¡Foll! ¡Si fores avisat!... Toneta A Huiso). Entra dins y et
curarem... que seguix eixinte sanc. Huiso Esta ferida no es
res... ¡L' atra es la que fea mal! Toneta A Huiso. ¿Un'
atra?... ¿Y ahón la tens?... Huiso Dins de l´ ánima clavá.
Puñales ¡Eixes ferides no sangren! Huiso Abrasant a Puñales
y a Toneta y alvansant com per a entrar en el cuarto). ¡Tío
Nèlo, es veritat! Eixes sangren cap a díns... y maten... ¡sense
matar!
TELÓ
______
Núm. 40 La demaná de la novia. - De
Don Estanislao Alberola. 41 La salvasió de la casa. - De A.
Virosque. 42 ¡Plora, plora, Visantet, - De Jesús Álvarez. 43
¡Un home! - De Pablo G. Bonell. 44 L' alegría del dolor. - De
Antonio Martín. 45 Els rivals - De José M. Garrido. 46
¡Mareta santa! - De Paco Comes. 47 La peixca de la ballena.- De
J. Peris Celda. 48 Soc del atre. - De Pepe Pradells. 49 ¡Mar
adins!... - De Visent Alfonso. -Música de J. Manuel Izquierdo. 50
El As d´ Oros- De Felipe Meliá. 51 La indigna farsa - De
Eduardo Buil. 52 Amor... per agraiment. - De A. Virosque. 53
L´ombra del mal. - De Alfredo Sendín. 54 La plaseta del Alivio.
- De R. y J. Morell. 55 ¡Ya tens mare! - De José Gómez Polo.
56 La chiqueta. - De Daniel Herrero. 57 Pulmonía triple. -
De José María Alba. 58 El gancho, - De Eduardo Buil. 59
Bodes d'or. - De Rafael Martí Orberá. 60 Miqueta. - De Felipe
Meliá. 61 A pas de chagant. - De Visent Alfonso. 62
Churament sagrat. - De Paco Comes. 63 Contrarietats amoroses. -
De Enrique Beltrán. 64 ¡Benehít amor! - De Arturo Casinos. 65
No et fíes de l´aigua mansa - De Eduardo Buil. 66 Cacáus y
tramusos... - De J. Peris Celda. 67 Les últimes oronetes - De
Alfredo Sendín Galiana. 68 Guardes al camí - De Joaquín Borrás
69 Les miches cares - De Luis Martí. Ilustrasións musicals de
Pepe Martí. 70 Lo que no torna. - De Felipe Meliá. 71
¡Seguixca la farsa!... - De Visent Alfonso. 72 Chuant, chuant...
- De Felipe Meliá. 73 ¡15 de Maig!... - De Paco Comes. 74
Els felisos - De Rafael Martí Orberá. 75 Yo no soc yo. - De
Luis Martí. 76 Pilar y Micalet. - De Alberto Martín. 77 L'
avespeta. - De Arturo Casinos.
Una obra semanal a 40
céntimos. En tomos de 10 actos, encuadernación tela inglesa, a
CINCO pesetas tomo.
Están a la venta els tomos I, II, III,
IV, V, VI y VII de esta Galería (70 actes) encuadernats en tela
inglesa ´ al prèu de 5 pesetes cada ú.
OBRAS DE ESTA
EDITORIAL Números extraordinaris Les glándules de mono. -
Per José M.a Juan García y Enrique Beltrán. - 50 sèntims cada
eixemplar. L' amo y señor o Refranera valensiana - Per Don
Estanislao Alberòla, - Tres actes, una peseta. Chent del día o
Mil duros y automòvil. - Per Don Rafael Martí Orberá. - Dos actes,
75 sèntims. Les chiques del barrio - Per J. Soler Peris. Dos
actes, 75 sèntims. -- LA CUADRILLA DEL GATICO NEGRO Por J.
AZNAR PELLICER. - 3 ptas. BIBLIOTECA STELLA Se compone de
tomitos de bolsillo a 1 Pta. tomo. ARTE VALENCIANO FOLCHI -
SU OBRA :-: Por Juan Lacomba En rústica: SEIS pesetas.
PICOTAZOS: De M. Pastor Mata: 2 pts. Los Grandes Maestros del
Renacimiento Por Don Manuel González Martí Cuaderno de 32
páginas, 60 céntimos. Tenemos a la venta las siguientes obras
de Don RAFAEL MARTÍ ORBERÁ. L' Ombra del siprer, (4 actos) 1'50
ptas. EN CASTELLANO
TEATRO (Tomo l.°) La
risa del pueblo – Lo inmoral - Lorenzo el pastor - Sin voluntad -
La oveja perdida. Tomo 2.°- La deuda (La Honra) - La llama (El
crimen) - Los Hampones. Tomo 3.° El Fantasma - Entre Nieblas -
El Héroe. A 3 pesetas cada tomo.