Mostrando las entradas para la consulta muller ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta muller ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 1 de septiembre de 2021

Pedro de Portugal, nombrado rey de Aragón, conde de Barcelona, por los traidores catalanes.

Pedro de Portugal, nombrado rey de Aragón, conde de Barcelona, por los traidores catalanes

(El rey en 1464 es Juan II, hasta su muerte y exequias, y le sucede Ferrando, Fernando II de Aragón, el católico. Otra cosa es lo que hagan los catalanes, que siempre quisieron ir a su bola, y así les fue, les ha ido, les va y les irá, por imbéciles).

Patrocina la entrada el Instituto Nueva Histeria:



Patrocina la entrada el Institut Nova Història

Pedro de Portugal, nombrado rey de Aragón, conde de Barcelona, por los traidores catalanes.

COLECCIÓN DE CARTAS ESCRITAS POR LA DIPUTACIÓN DE CATALUÑA,
CORRESPONDIENTES AL AÑO DE 1463.

ADVERTENCIA.

Hasta la última fecha citada, ocho de marzo de mil cuatrocientos sesenta y cinco, en que se aprueba la deliberación tomada en dos del propio mes, ninguna interrupción ha habido respecto al orden cronológico de los actos, sesiones, deliberaciones, correspondencias y demás, aun cuando, ya desde algún tiempo, ha de haberse observado la decadencia del cuerpo que representaba en cierto modo el espíritu del país, y la transformación consiguiente que aquel, por la misma causa hubo de sufrir. Así en un principio se ve obrar a la Diputación con toda su fuerza e influencia; más adelante, cuando los apuros crecen y aparecen defecciones inesperadas, aquel cuerpo se da la mano, como igualándose mutuamente sus poderes, con el concejo de la ciudad de Barcelona, en términos, que al pie de cada deliberación va la aprobación o desaprobación de la ciudad, notándose ya en este caso gran simplificación en lo concerniente a la parte que podría llamarse ceremonial del cuerpo; y por último, se llega ya al extremo de prescindirse enteramente de los individuos que componían los diferentes brazos, cuya asistencia en las sesiones del consejo general era indispensable para votar y deliberar, y se faculta a un determinado número de personas que, representando a la Diputación y a la ciudad, deliberen de común acuerdo con los pocos o muchos diputados u oidores que se hayan mantenido en su cargo hasta la fecha a que antes se ha hecho referencia, siendo de esta clase la última sesión y deliberación con que da fin el registro que concluye en la página precedente, y con la circunstancia, además, de llevar al pie una aprobación de la ciudad, cuando las que la preceden de su clase no la llevan, y de no advertirse al margen, según era costumbre, que las tres personas facultadas para deliberar con las que representan a la Diputación pertenezcan al Cuerpo municipal.
Otras variaciones pueden haberse observado en el decurso de estos importantes hechos, sobre todo en los que empiezan en el tomo anterior, a saber, la desaparición de la correspondencia oficial, desde el agosto del año mil cuatrocientos sesenta y dos en adelante, de modo que desde esta fecha quedan consignadas solamente en los registros las deliberaciones y se prescinde enteramente de toda carta; y luego la reducción del número de sesiones, en términos que, pasado el mes de enero de mil cuatrocientos sesenta y cinco, que contiene un número regular, se reducen las demás a una docena para llegar al julio del mismo año, o acaso al marzo del siguiente, pues hay que advertir, que se encuentra este mes con posterioridad al julio de mil cuatrocientos sesenta y cinco, aunque estas equivocaciones, frecuentes en las últimas páginas, son fáciles de adivinar en los demás casos y quizá se deban en gran parte al copista.
Inducen estas observaciones a pensar si podían haber influido en el ánimo de las personas que dirigían los negocios públicos, en la marcha de estos y por consiguiente en el orden y sistema de administrarlos y regirlos, ya que en todo se observa una transformación decadente, los fatales sucesos que tuvieron lugar durante el año mil cuatrocientos sesenta y cuatro, a saber, el hambre y miseria que se experimentaron en varios puntos del Principado, la inevitable entrega de Lérida al rey don Juan, la concordia entre este y don Juan de Beaumont, la batalla de Calaf, donde el condestable de Portugal, el mismo que habían aclamado por rey los catalanes, quedó vencido y derrotado,
mientras que hubieron de pasar al cautiverio la mayor parte de caudillos que representaban y defendían los principios proclamados por la Diputación; o por otra parte, si, para adoptar otro sistema menos complicado en la formación de los registros, se prefirió, desde la fecha ya citada anteriormente, separar toda la correspondencia de las actas y con ella arreglar otra colección especial de cartas, instrucciones etc. Por lo primero no sería de extrañar que los papeles concernientes a una causa vencida quedaran acaso en cierto desorden, y hubiera poco interés en coordinarlos o salvarlos: así se encuentra el único registro de cartas a que se alude presentando la fecha del primer documento que encierra, posterior de un año a la que lleva la última carta transcrita en el tomo precedente, y así se observa en la última página de aquel empezada una
carta que no concluyó, de manera que por ello no puede deducirse si faltan solamente folios al registro o si se extraviaron el volumen de cartas pertenecientes al tiempo intermedio que se indica y los que tal vez seguían al único salvado; y de lo segundo, ninguna duda puede quedar ya al lector, cuando el tomo que se conserva ofrece una serie no interrumpida de cartas, que guarda riguroso orden cronológico, con la particularidad de ser estas solamente las emitidas por la Diputación, y no a la vez las emitidas y recibidas, como se había practicado en los registros anteriores, cuando se copiaban al pie de las deliberaciones, lo que cuando menos revela un nuevo plan o sistema.
Este interesante volumen de correspondencia es el que ofrecemos, pues, a los lectores, con la idea de proporcionar todos los datos que puedan contribuir a
poner en claro la turbulenta época en que reinó don Juan II, y de aglomerar materiales, aun cuando fueron inconexos (inconnexos) entre sí, para formar un conjunto diplomático sobre la misma época, con ayuda del cual, (conforme ¡remos acreditando en lo sucesivo,) pueda después el historiador trazar con toda imparcialidad y fácilmente el cuadro de los sucesos, y presentar a los que en ellos intervinieron con los grados de mérito o culpa que desapasionadamente se les deban atribuir. Sin apartarnos, por consiguiente, del sistema adoptado (odoptado) en todos los tomos ya publicados, y trasladando el volumen con la exactitud que corresponde, esto es, sencillo como puede serlo un copiador de cartas, sin que le preceda advertencia, portada o prefacio alguno, daremos principio por la primera carta que encierra, cuyo contenido es como sigue.

Al molt alt e excellent senyor lo Rey de Portugal et cetera.
Illustrissimo e Serenissimo Senyor. Rebuda ab degut honor la letra de vostra excellencia scrita en Lisboa a VI de juliol prop passat e oyda la creença en virtut de aquella explicada per Alonso Periz apres la demostracio de bona voluntat e amicicia que vostra Altesa e los Illustrissimos Reys predecessors de aquella haveu e han hagudes als serenissimos Reys Darago de loabla memoria e a aquest Principat de Cathalunya e ciutat de Barchinona havem compres vostra senyoria haver enuig de les diferencies suscitades entre lo Rey don Johan e lo dit Principat per les quals remediar e pau e concordia procurar de bona voluntat se ofer intercessora mediadora e tractadora a efecte de esser restituhit lo dit Principat al dit Rey don Johan ab integracio de leys e libertats e seguretat de persones e bens e a la fi concloent que si fer no ho volem vostra celsitut enten valer al dit Rey don Johan avoncle seu contra los dits Principat e ciutat. Venints al fet de la resposta Senyor molt alt nosaltres som be certs de la amicicia e bona voluntat dessus dita e semblantment aquests Principat e ciutat tota via son stats afectats al servey de vostra Excellencia a la qual fem gracies infinides de la tramesa del dit embaxador e molt mes de la predita oferta la qual si en temps opportu venguda fos haguerem tant accepta quant de Rey o altre senyor del mon com aquell per lo qual desijam fer totes coses possibles lo dit empero Rey don Johan contra leys divines e humanes ha talment tractat lo dit Principat que fahent si matex e sa posteritat indignes de la senyoria ha covengut per restauracio de la cosa publica haver aquells per enemichs. E per que algun tant la Magestat vostra haje noticia de les coses jatsie aquelles amplament al dit embaxador sien stades narrades encara certificam vostra gran senyoria que feta per lo dit Rey don Johan contra tota umanitat e pietat capcio de la persona del Illustrissimo don Carles de gloriosa recordacio fill seu e cosingerma de vostra Altesa lo qual de obediencia honesta vida e conservacio ab compliment de moltes virtuts ere singularment dotat amich de Nostre Senyor Deu fahents testimoni los grans e maravellosos miracles que continuament se manifesten per merits del dit glorios don Carles lo dit Principat per satisfer a la fidelitat a que ere obligat la qual altrament salvar no podie com apres los dies del dit Rey don Johan la successio pertangues al dit don Carles primogenit seu ab molta pertinencia per mija de solemnes embaxadors prostrats ab scampament de moltes lagremes suplica e primerament de gracia e clemencia e apres de justicia insisti molt umilment per la sua liberacio fahents per aço molts actes deguts e permesos segons leys libertats e practiques del dit Principat los quals apres per lo dit Rey don Johan foren loats e approvats e ratificats ab composicio de certa capitulacio per ell e per lo dit Principat fermada solemnament jurada tirant a efecte daquiavant no poder recaure algun inconvenient entre lo dit Rey don Johan e dit don Carles fill seu ne lo dit Principat e singulars daquells. Seguida empero la mort del dit don Carles encontinent los dits cathalans usants de lur innata e intacta fidelitat ab gran amor e devocio demanaren e reberen en primogenit don Ferrando fill del dit Rey don Johan e per la sua edat admeteren en tudriu la Reyna dona Johana muller sua tot aço empero no obstant lo dit Rey don Johan retenint vers si odi contra los cathalans per destruir aquells e lurs leys e libertats hasta aliança ab lo Christianissimo Rey de França e per major eficacia de portar a fi son proposit proposit liura e mes presonera en poder de sos enemichs la virtuosissima
princesa filla sua e dona o enpenyora al dit Illustrissimo Rey de França los comdats de Rossello e de Cerdanya qui son membres units e indissolublament
agregats al dit Principat segons per lo dit Rey don Johan e sos predecesors en lo introhit de lur regiment ere stat solemnament jurat. Ignorant e no cogitant lo dit Principat tals incidies alienacions e mals tractes com aquells qui de la promesa fe jurament e paraula reyal confiaven los dits Rey don Johan dona Johana don Ferrando fidelissimament solien no resmenys tracta ab intervencio de la dita Reyna dona Johana tudriu certa cedicio e o conjuracio en aquesta ciutat de Barchinona per matar nosaltres e los consellers a qui lo carrech de la cosa publica es comanat e altres gents daquella e procurar cautalosament comocio dels homens vulgarment dits de remença prenents color de no esser tenguts no voler paguar a lurs senyors los drets e servituts que habien acostumat als quals homens asigna per capita hun pages qui ab bandera reyal oficials e gran exercit e ma armada insolta lo dit Principat per les quals causes precedints diverses embaxades a la dita Reyna axi en la present ciutat de Barchinona com en la ciutat de Gerona on apres ana suplicants fes cessar los dits actes comocions tant tameraris e de irreparable perill fou per la dita Reyna apres molts tractats respost que hi havie fet e faye lo possible axi ab provisions e manaments en scrits com altrament pero que los dits homens aquells e aquelles no volien obtemperar la qual resposta encontinent per nosaltres e los dits concellers no volents tals carrechs a la corona Reyal fossen fets per los dits homens en no optemperar los manaments reginals e per conservacio del patrimoni Reyal e cedar tals comocions e perills fou delliberat fer exercit de gent a cavall e a peu per asistir als oficials de la dita Reyna en fer optemperar sos manaments e castigar los culpables e axi fou fet e notificat a la dita Reyna del qual exercit fou capita lo comte de Pallars lo qual anant per la dita raho a la dita ciutat de Gerona per oferir se a la dita Reyna hague en contra dels dits homens de remença per celada que ells molts en nombre e hun cavaller de casa de la dita Reyna ab certa gent a cavall li havien mesa en lo cami e per gracia divina aquells rompe e desbarata e com fon prop la dita çiutat volent fora aquella atendar lo dit exercit per que no fos feta novitat alguna la dita Reyna qui ja tenia sos conceptes e tractes fets mana tancar les portes e feu acometre lo dit comte e la sua gent de ballestes e altres municions donant occasio de venir a les armes e los matexos dies lo dit Rey don Johan continuant la ruptura de la dita capitulacio per executar lo seu sinistre proposit e no volent se recordar dels grans serveys ampliacio exaltacio que lo dit Principat per sa amor e fidelitat havie fets al dit Rey e als gloriosos Reys passats entra lo dit Principat ab molta gent darmes cremant viles e lochs matant rescatant e robant homens dones e infants e apres pochs dies entraren les gents darmes de França en nombre de passats XIIII M. Pensar pot vostra Magestat aquestes coses eren de luny pastades e concertades per esser tot succehit en uns matexos dies car altrament fer no ere possible ab les quals gents franceses la dita Reyna e don Ferrando se mesclaren e lo dit don Ferrando armat e com a cap del exercit entrevenie e present ere en les execusions crueltats e inhumanitats ques fahien. En apres lo dit Rey don Johan ab son poder se ajunta ab la dita Reyna don Ferrando e francesos ab tots ensems tingueren siti per hun mes sobre aquesta ciutat per terra e per mar e discorregueren moltes parts del dit Principat cremants e destrouints prenents matants e rescatants viles castells lochs homens dones infants e esglesies ab gran inhumanitat e crueltat. Per les quals causes dessus dites e altres moltes lo dit Principat havent per indignes los dits Rey Reyna don Ferrando e posteritat lur de la Senyoria proclama en e per senyor lo Serenissimo e potentissimo senyor Rey de Castella a la corona del qual pertanyie. En axi que ni un sol moment sens Rey e Senyor star no fou nostre proposit. Si lo dit Illustrissimo Rey de Castella volia lexar e o de la sua corona segragar lo dit Principat segons pot esser cregut (vaya breva nos hubiese caído, y vaya pufo para Castilla, JA JA!!) tota via aquest Principat recorrera a Senyor pertinentment e deguda com loablament a acostumat car
huncha (nuncha, nunca; may, mai) fou ne sera sens senyor unit e ans sotz domini de Rey governat e regit vol esser. Adonchs vostra gran senyoria en ses eponderades les coses dessus dites les quals en fet e scriptura e la mes part son notories a Deu e al mon compendra nosaltres e lo dit Principat no haver fet alre que lo degut e que odiava la voluntat cupiditat de regiment bens oficis ne altres utilitats nons ha induhits mas sola necessitat de restauracio de la cosa publica a la qual apres Deu inmediadament e primer en orde stam obligats testificant ho la sacra scriptura ne duptam prosseguints tanta justicia a la qual com dessus es dit nos obligua la fidelitat e encare deute de caritat en respecte de la liberacio del dit don Carles cosingerma de vostra Magestat lo qual per levar li la succecio ere detengut. Vostra merce haura per loablas les coses per nosaltres fetes e no solament cessara fer guerra com a Rey virtuos e de molta prudencia dotat ans encara procurara tota indemnitat al dit Principat lo qual sempre sera dispost fer tots serveys possibles a vostra excellent senyoria la qual Nostre Senyor Deu mantingue e prosper longament segons desige. Scrita en Barchinona a XXVII de septembre del any MCCCCLXIII.
- De vostra excellencia devots servidors qui en gracia de aquella se recomanen los deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Domini Deputati et consilium mandaverunt mihi Anthonio Lombard. 


En nom de Deu sie e de la gloriosa Verge Nostra dona Santa Maria e del benaventurat cavaller mossen Sant Jordi e de madona Santa Eulalia cors sant de Barchinona e de tots los sants e santes del Peradis.
Instruccions per los molt reverent egregi nobles e magnifichs senyors deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya fetes entrevenint consentint hi la ciutat de Barchinona al honorable mossen Francesch Ramis ciutada qui ab les dues gualeas (galees, galeres; galeras) patronejades per lo honorable En Rafel Julia de lur ordinacio va vers lo regna de Portugal per les coses devall scrites.
Fara donchs lo dit mossen Francesch Ramis tota sa diligencia les dites dues gualeas se transfiren en lo dit regne com abans poran squivant totes terres e parts de les quals algun impediment haver pogues e stant tota via molt recelos en no exir presencialment en part alguna fins a tant sie al loch (loçh) hon haura necesariament explicar la creença que sen porte e demostrant en totes coses esser gualeas de cossaris e provehints nos puixe haver lengua dell ne dels negocis per que es trames.
E com lo dit sera en lo regna de Portugal fara exir en aquella part que li semblara algun home de recapte e discret lo qual en cauta manera se informara on se trobe lo Illustrissimo don Pedro de Araguo al qual si vist li sera trametre la dita o altre persona feel ab letra o altre senyal denunciant li en gran secret la sua venguda e suplicant lo vulle dispondre si matex en poder oyr comodament e a ple lo dit mossen Ramis.
Pervengut lo dit mossen Francesch Ramis lla hon sera lo dit Illustrissimo Don Pedro Daraguon ab aquella millor gravitat e gest de homenia que pora e sabra
dira a la sua senyoria com los deputats e consell e representants lo Principat de Cathalunya se rechomanen en gracia sua e liurar li ha la letra de creença que sen porte intitulada al Illustrissimo e virtuos senyor Don Pedro de Araguo en virtut de la qual apres que sia legida suplicara la sua senyoria li vulla donar audiencia e a soles e axi apartats lo dit mossen Francesch Ramis splicara afectualment unes tals o semblants paraules.
- Illustrissimo e virtuos senyor. No deu ser ignorat per vostra senyoria que temps ha lo dit Principat Cathalunya es viduat de Rey e senyor. (Juan II está bien vivo, y el heredero, príncipe Fernando o Ferrando, futuro rey católico)
E per quant los cathalans uncha han haguda intencio ne voluntat sens rey e senyor viure com sempre han acustumat e molts princeps e senyors hajen acostament a la successio entre los quals es vostra Illustrissima Senyoria.
Per ço los dits deputats e consell me han trames a aquella per saber on a nostre Senyor Deu los plasent ells recayguesseu en voluntat e delliberacio de haver vostra Illustrissima Senyoria per Rey e Senyor si acceptaria la senyoria e si seria en disposicio decontinent anar en Cathalunya.
- E si lo dit virtuosissimo S. decontinent ho apres passat algun intermedi de temps respondra esser content e de fet dira ell acceptar e voler anar la hora lo dit mossen Francesch Ramis suplicara aquell li placie manar fer venir devant les gents de la sua senyoria de la sua cort o altres que alli seran si a la sua Senyoria plaura e o volra lo dit mossen Ramis en presencia de tots retirat ab pertinent composicio de persona atras per spay de VIII o X passes en la millor manera que pora tornantse acostar al dit senyor ans que del tot sie ab ell fara reverencia ginoll ficat no pero a terra e apres acostar se ha mes aginollat a terra besarli ha la ma com ere acustumat als predecessors e gloriosos Reys de loabla memoria dient unes tals o semblants paraules. - Molt alt e molt excellent Senyor. Los deputats e consell representants lo vostre Principat de Cathalunya se rechomanen en gracia e merce de vostra alta Senyoria han me liurada aquesta letra.
- E besada primer metra li en la ma aquella intitulada Al molt alt e molt excellent senyor lo senyor En Pere per la gracia de Deu Rey Daraguo et cetera comte de Barchinona et cetera.

https://es.wikipedia.org/wiki/Pedro_de_Portugal,_conde_de_Barcelona (wikitrolas, mentiras, y gordas, y más wikitrolas.cat)

//

E legida la dita letra lo dit mossen Francesch Ramis demanara alli (al) dit senyor si sera plasent a la sua celsitut que explique les coses que ha dir en presencia o a part de les dites gents e seguint la voluntat del dit Senyor Rey lo dit mossen Francesch Ramis de part dels dits deputats e consell explicara a la sua excellencia que com los cathalans lo demanen el amen per senyor e stiguen ab grandissimo desig veure la sua reyal persona la qual divinament inspirats sempre han tengut e tenen en les visceres com aquella qui vertaderament devalle de la massa dels Reys Daraguo e a la qual pertany la Senyoria li placie decontinent se reculle en les dites gualeas per venir en lo dit seu Principat e dominar aquell e pendre e haver la universal senyoria qui li sta aparellada suplicant e ab paraules pertinents e accomodes requerint ne virilment la Sua Magestat. Certificant lo dit mossen Francesch Ramis la clemencia sua que per los dits deputats e consell e altres cathalans es axi ferventment e de amor natural volguda demanada e desijada fins als petits infants que es cosa incredible. E per ço placie a la sua clemencie se reculle decontinent tant per seguretat de la sua reyal persona e visitacio de sos fidelissimos vassalls e institucio e ordinacio de la sua reyal casa quant per subvenir a les necessitats occorrents al dit seu Principat qui sta vexat a causa de la guerra narrant lo dit mossen Francesch Ramis al dit Senyor Rey aquelles de les particularitats de la guerra e del stament del Principat e altres coses que li semblara e persuadint e solicitant tota via ab pertinents humiltat e paraules la sua altesa opportunament e si master sera importuna de recullir se a venir de part deça al mes prest que puixe com en la trigua porien succehir grans contraris e inconvenients. E on la sua Altesa metes en noves lo dit mossen Francesch Ramis de la proclamacio del serenissimo Rey de Castella dira e respondra que com la sua Altesa sera presencialment en lo dit Principat li sera dada tal raho de totes les coses que la sua Magestat ne sera contenta com a virtuosissima que es.
E si possible sera lo dit mossen Francesch Ramis fara e procurara per son poder lo dit Senyor Rey vingue acompanyat axi de gents com de fustes al mes que pora com en la custodia de sa reyal persona vage tant com per los tots es pensat e on axi facilment fustes nos puguessen haver vingue en nom de Deu ab les dites dues gualees precipitant la venguda com mes pora.
E jure lo dit ambaxador a Nostre Senyor Deu e als sants quatre Evangelis qui directament o indirecta publicament ho amagada per si ne per altres no procurara alguns oficis beneficis o altres utilitats gracies del dit Senyor Rey a obs de ell dit ambaxador ne de altres qualsevol persones ne entendra en altres coses sino en les dessus dites. Data en Barchinona a XXVII de octubre del any de la Nativitat de Nostre Senyor Deu MCCCCLXIII. - M. de Montsuar dega de Leyda.
Domini deputati et cetera. 


1464:
7 DE FEBRERO.

Deliberación.

Fou deliberat e conclos que les persones derrerament eletes en fet den Rafel Julia axi com havien lo poder ab referir sie sens referir e encare de nou donaren poder a les dites persones que ensemps ab los senyors deputats vegen e apunten ço que demane lo dit Rafel Julia per lo viatge que ha fet ab les dues galees portant la Magestat del Senyor Rey e se informen de les coses e façen conclusio que deu haber per lo dit viatge tot sens referir. E per que lo artiacha Çariera ere hu de aquelles dites persones eletes e de present es fora la ciutat de Barchinona elegiren en loctinent seu lo honorable mossen Johan Comes canonge.

Aprobación posterior de la ciudad.

A VIII del dit mes de fabrer los honorables consellers e consell de XXXII e XVI loaren approvaren e consentiren a la dita delliberacio.


8 DE FEBRERO.

I.

Deman jo Raphel Julia al Principat de Cathalunya per part del qual mossen Pere de Belloch mossen (se lee Authoni) Anthoni Lonch En Pere Julia stant lavors consellers En
Barthomeu Costa e Nanthoni Lombart notari de la casa (de la Diputacio) me prometeren hem donaren paraula degues ab les mies dues gualeres e berganti anar en Portugal per portar la Magestat del Senyor Rey ab les quals galeres munta En Franci Ramis per ambaxador al dit Senyor Rey. E volgueren los sobre dits que per la dita anada jo prestas sagrament e homenatge al dit Principat de Cathalunya de star a ordinacio per la dita materia del dit Franci Ramis lo qual sagrament jo liberament presti al dit Principat aço perquen stigues ab lanimo per reposat. E parti de la plage (playa; platja) de Barchinona a XXX del mes de octubre e son arribats an Barchinona ab lo dit Senyor Rey a XXI del mes de janer que son dos mesos XXIII jorns çensa que apres les dites galeres son stades vengudes son stades continuament e stan a tota ordinacio del Principat. E la una de les quals galeres es apres de la dita venguda anada de ordinacio
del dit Principat per lavar e aportar labat de Montserrat. E munten los dits tres mesos a raho de CCCC lliures per galera axi com primer jo comptava que son …. II M CCCC lliures.

II.

Item demana lo dit Raphel Julia que ha hagut lexar en Santa Maria del Porto en Castella D quintars de pa e les coses seguents. Aço per tant com lo dit Senyor havent deliberat de present muntar e partir fonch deliberat lexar quant ere en terre per fer nostre bon viatge que valia los dits D quintars …. CCCLXXV lliures.

III.

Item mes que per la dita causa de la dita prompte anada lexi en terre en Santa Maria del Porto En Jutglar per comprar algunes coses necessaries per galera CL dobles e C crusados que valen …. CCXXV lliures.

IIII.

Item una anchora.
Item un tonell doli.
Item IIIIe tonells de vi.
Item IIII botes de vinagre.
Item IIII dozenes de lances de peres.
Item dos caps plans.
Item dues gumenes.
Item XX quintars de seu. (segó, sego, pera fer pa de segó)
Valen les dites coses …. CCL lliures.

V.

Item demana lo dit Raphel Julia al dit Principat que vulla haver sguart als grans perills que lo dit Raphel Julia ha passats en lo dit viatge cuydantse perdre en la costa de Castella donant a trevers ab la una galera de la qual perde lo palament los placia vuyllen fer aquella gracia e smena que condigna al servey fet los aparegua.

VI.

Item demana que ha perdut en lo dit viatge hun berguanti ab XVII homens qui nagaren lo que conexeran.
VII.

Item demana lo dit Raphel Julia li fonch promes degues nos dar XXX companyons mes avant daquella que ordinariament aportava lo sou dels quals me fonch ja paguat per dos mesos ab la macio restant esser satisfet per XXIII jorns que a raho de IIII florins lo mes son .... XXXXVIIII lliures.

VIII.

Item per la macio dels dits XXX companyons a raho de X diners lo jorn son …. XXX lliures.
(página 18 del pdf ilegible, 12 del libro en papel)

per los dits dos mesos axi en panatica com en diners o altres coses. Exceptat ço que li fou dat per los homens de cap que de mes de lacustamat havie portar ab quascuna de les dites galees per fer lo dit viatge. E aximateix excetades aquelles XXXX o L lliures que
foren dades al dit Julia per confits sera gingebre vert polvora de duch e altres menuderies que sen porta per servey del dit Senyor Rey.
En les coses contengudes al segon e terç capitols posaren scilenci com aquelles que no procehien de justicia segons a tots fou vist.
Quant al fet de la anchora tonell doli IIII tonells de vi IIII botes de vinagre IIII dotzenes de lances de peres dos caps plans dues gumenes e XX quintars de seu dixeren concordablament ques deu sobreseure quant a aço fins tant lo dit Jutglar sie tornat e llavors aquell oyt sera pensat que es fahedor.
Al V capitol dixeren que lur potestat no se sten a remunerar e per conseguent noy podien provehir.
Al VI capitol dixeren que no fou concordat anas berganti al dit viatge e si anat ni ha ere armat de la gent de les galees per les quals se pague lo sou e per ço no li taxaren res per lo dit berganti.
Quant al VIIe e VIIIe capitols deliberaren que sien pagades al dit Julia les dues quantitats en aquells scrites prenents suma de LXXVIIII lliures X sous per sou e messio dels dits homens de cap per XXIII jorns que han servit mes dels dos mesos per los quals ja foren paguats com les dites galees foren expedites.

Aprobación posterior de la ciudad.
A X de febrer del any Mil CCCCLXIIII los honorables consellers e consell de XXXII e XVI loaren e approvaren les dites coses delliberades per les persones a qui aquelles eren remeses ey consentiren.

19 DE MARZO.

Deliberaciones.

Per tots los demunt dits concordablement fou feta deliberacio e conclusio que sien prestades al Serenissimo Senyor Rey En Pere huy benaventuradament regnant dues de les galees que lo General ha e te a la Taraçana a tres anys del die present a anant comptadors ab la ferrera tanta com se trobara en poder del dit General. E que sie prestada sens calament ne fermançes sino a sola confessio e promissio de esser restituides passat lo dit temps per lo dit Senyor Rey. Ab aço empero que los deputats no puixen comprar res qui fallegue a la dita ferrera e o als buchs exarcia e altres forniments de les dites galees.
Item que la Magestat del Senyor Rey sie suplicada que dels diners a sa Altesa liurats o liuradors per los deputats e concell qui en los dies passats foren destinats per al socors de la vila de Cervera façe contents Menant de Beamunt Johan Darmendaris e altres qui
demanen pagua per haver trabellat e vaguat en socorrer la dita vila de Cervera com sie vist esser molt rahonable ells sien contentats e satisfets dels dits diners a aço assignats dels quals la major part reste encara alvirar al dit Senyor Rey.
Item que los deputats presents e sdevenidors hajen facultat e potestat de ordonar e fer publicar qualsevol prohibicions e crides que vistes lus seran a utilitat del dret novament imposat sobre la sal axi en no permetre que la sal venedora en nom del General no sie revenuda per revenedors com en totes altres coses als dits deputats ben vistes a tota lur voluntat per utilitat del dit dret e per squivar fraus.
Item que mossen Bernat Tor mossen Johan Colom e Francesch del Bosch vegen lo carrech dat en los dies passats al honorable En Johan Benet Çapila ciuteda e En Nicholau Bernat de veure letres e posar bollatins. E apunten si deuen esser paguats o remunerats e ho refiren al present consell.
Item que los prop dits tres ogen lo honorable mossen Jacme Segur canonge de Tortosa del que demane per lo reschat que ha hagut paguar als enemichs quil prengueren anant en Leyda trames per los deputats e consell per negocis del Principat e encara per les grans despeses que diu haver fetes e treballs e perills de mort passats per la raho dessus dita e vegen si deu haver pagua e remuneracio e del que apuntaran façen relacio al present consell.
Item que les prop dites tres persones vegen una suplicacio lo dia present dada per mossen Jacme Carbo caveller e les coses en aquella contengudes e se informen de aquelles e les apunten e lur apuntament refiren al present consell.

Aprobación posterior de la ciudad.

A XXIII de març del dit any Mil CCCC sexanta quatre los honorables consellers e consell de XXXII loaren approvaren e consentiren a les dites deliberacions exceptat lo que concerneix la imposicio del dret de la sal sobre lo qual los dits consellers hagen informacio dels senyors de deputats sobre certs contraris occorrents al dit consell. E elegi sobre los caps en los quals ha remissio de persones los seguents ciuteda Luis Ros mercader Nicholau Julia artiste Pere Prats specier Bernat Beatriu cotoner

//

https://archive.org/details/opsculosliterar00meligoog/page/n14/mode/2up

Referencias de la wikitrolas:

http://blog.museunacional.cat/es/pedro-de-portugal-rey-de-los-catalanes-1464-1466-un-principe-maldito-redimido-por-el-arte/

Albert Estrada-Rius

Pedro IV, llamado «El Condestable de Portugal», Pacífico, 1464-1466

Las efemérides son un buen pretexto para rememorar hechos históricos o bien para recordar a personajes olvidados. Este año se celebran 550 años de la muerte de un infante de la casa real de Portugal, de nombre Pedro, que llegó a reinar en Cataluña entre 1464 y 1466 con el nombre de Pedro IV. (También el mes que viene se podría nombrar a Carlicos Puigdemont como Rey de Catalunya, Karles Puigdemont I el caganer).

Ver moneda de Pedro IV de Aragón, el ceremonioso,
(Pedro IV enciclopedia aragonesa)


numismática mramos Pedro-iv-de-aragon-el-ceremonioso-florin-perpinan

Florín, Aragón, Pedro IV, ceremonioso

Falsificadores de moneda en Aragón o sin licencia

El contexto en el que accedió al trono fue el de la guerra civil (1462-1472) de las instituciones representativas de Cataluña –el Consell de Cent y la Diputación del General de Cataluña– (ninguna Generalitat, pero generalitats y General sí, y república también, pero con rey aragonés o franco, no la republiqueta esa ilegal) contra el rey «legítimo» Juan II de Aragón. Por esta razón, una vez éste recuperó el trono y se acordó la paz, el difunto Pedro pasó a ser considerado un rey «intruso» y todas las partes procuraron olvidarle.

La cualidad del legado patrimonial del soberano que ha llegado a nosotros, a pesar de que su reinado fue corto y el contexto convulso, justifica que el Museu Nacional d’Art de Catalunya se haya implicado en la divulgación del personaje y de su obra. Primero, con la preparación del seminario «La moneda de un rey proscrito: Pedro IV en Cataluña» y, este otoño, con la organización de la jornada de estudio «Pedro de Portugal, rey de los catalanes: memoria y patrimonio».

Carta del rey a los  «Consellers» de Barcelona con firma autógrafa. Foto: AHCB

Pedro era miembro de la familia real portuguesa y, por vía materna, nieto del último conde de Urgel, Jaime IISu linaje arraigaba con el de los soberanos de la casa de Barcelona. Por esta razón, los catalanes levantados contra Juan II –hermano y sucesor de Alfonso V de Aragón y padre de Fernando II el Católico– le proclamaron rey.

El Condestable era un joven príncipe tan culto y refinado como perseguido por el infortunio. En el atardecer de la Edad Media y el nacimiento de la modernidad el humanismo magnificaba la melancolía y hacía bandera de ella. Pedro, hijo del regente de Portugal caído en desgracia y muerto en batalla, fue desposeído de la maestría de la orden de Avís y del cargo de Condestable; sufrió exilio en la culta corte de Castilla y allí escribió tres obras literarias de cualidad notable; adoptó como divisa personal, siguiendo la moda de la época, el «Paine pour joie» y la imagen alegórica de la rueda de la fortuna. En el inventario notarial levantado a su muerte se recogen objetos preciosos de todo tipo, en los que había grabado, pintado, esculpido o bordado, casi de manera obsesiva, su emblema.

Fragmento de «Satira de infelice e felice vida» de Pedro de Portugal. Colección particular

Como monarca utilizó ampliamente las manifestaciones artísticas para proyectar sobre los nuevos súbditos la imagen personal de un rey culto y decidido. A pesar de la penuria económica imperante en un período de guerra, se esforzó en invertir dinero en la reforma del antiguo Palau Reial Major de Barcelona y encargó obras a los mejores artistas coetáneos, demostrando un gusto exquisito. Hoy aún se conserva el retablo  que encomendó a Jaume Huguet para ornar la capilla real y que dedicó a la Epifanía, en una sutil exaltación de la monarquía que encarnaba, y donde es posible que aparezca retratado en la figura del más joven de los magos. Igualmente se conservan varios dinteles de piedra ornados con su divisa esculpida.

Jaume Huguet, Retablo del Condestable en la capella palatina de Santa Ágata (MUHBA). Foto: Amador Álvarez CC-BY-SA-3.0.

Detalle del retablo anterior con la escena de la Epifanía con el supuesto retrato del Condestable

También utilizó el ofrecimiento de obras de arte –en las que nunca olvidaba colocar su famosa divisa– a algunos santuarios para demostrar su carácter de príncipe piadoso. Así, se conserva la corona que regaló a Santa Maria de Castelló d’Empúries, actualmente en el Museu d’Art de Girona, y consta que también regaló, después de enriquecerla, la fastuosa cruz de los condes de Foix –hoy perdida– a la Virgen de Montserrat.

Como gobernante mandó acuñar una nueva, bonita y fuerte especie monetaria de oro que, por razones propagandísticas, denominó pacífico. Recientemente, la Generalitat de Catalunya ha adquirido una de estas raras monedas y la ha depositado en el Museu Nacional donde está expuesta.

dintell-de-finestra

Dintel de ventana con la divisa del Condestable procedente del Palau Reial Major de Barcelona. MUHBA (MHCB-9150)

dintell-de-finestra2

Dintel con la divisa del Condestable procedente del Palacio Real Mayor de Barcelona, ​​hoy en el patio del Palau del Lloctinent. Foto: Albert Estrada-Rius

El infortunio del príncipe hizo que perdiera demasiadas batallas y culminó con su prematura muerte a los 37 años en Granollers. En esta población se conserva la memoria de la casa –Palau dels Tagamanent o casa del Conestable– donde murió, el 29 de junio de 1466. Según sus disposiciones, fue enterrado en la iglesia de Santa Maria del Mar. En el libro de las solemnidades de Barcelona se describe el recorrido del séquito fúnebre y la vistosa y ruidosa ceremonia caballeresca del «correr las armas» que tuvo lugar en la plaza del Rei. La gastada lauda de mármol blanco que se le atribuye se conserva bajo el órgano de la basílica y muestra al rey –extrañamente desprovisto de los atributos de la realeza– con un libro en las manos. Su espada, símbolo supremo de la Justicia y de la protección armada que se esperaba de un monarca, se conserva en el tesoro de la Catedral de Barcelona. Ni que decir tiene que esta pieza extraordinaria, que va cautivó al poeta Juan-Eduardo Cirlot, también ostenta la mítica divisa.

espasa

Joan «lo florentí». Espasa del Conestable . Tresor de la Catedral de Barcelona

No existe mejor manera de terminar esta evocación de una figura poco conocida que invitar a los lectores a recorrer los espacios y las calles de Ciutat Vella en los que se movió este príncipe. Un itinerario histórico y artístico que empieza en el Saló del Tinell del Palau Reial, pasa por la capilla palatina de Santa Àgata y por su retablo, sigue por el patio vecino del Palau del Lloctinent, donde reposa uno de los dinteles pétreos con la divisa del Conestable, continúa por el tesoro de la catedral y acaba delante de su tumba en Santa Maria del Mar. Parta aquellos que quieran continuar, el viaje puede seguir hacia Granollers para contemplar la casa donde murió y hacia el Museu d’Art de Girona donde se guarda la corona que dedicó a la Virgen.

lauda-sepulcral

Lauda sepulcral del Condestable a Santa Maria del Mar. Foto Albert Estrada-Rius

Albert Estrada-Rius


  1.  Pedro de Portugal, rey de los catalanes (1464-1466) ¿Un príncipe maldito redimido por el arte?, Museu Nacional d'Art de Catalunya, 17 de noviembre de 2016
  2.  Ferrán Soldevila (1962), Història de Catalunya, volumen 3, Editorial Alpha, pág.760
  3.  S. Sobrequés, Catalunya al segle XV, Editorial Base, Barcelona, 2011, p. 129.
  4.  Isabel Rivero (1982), Compendio de historia medieval española, Ediciones AKAL, pág.268
  5.  [http://www.academia.edu/3668039/Los_discursos_científico_y_amoroso_en_la_Sátira_de_felice_e_infelice_vida_del_Condestable_D._Pedro_de_Portugal Eukene Lacarra, Los discursos científico y amoroso en la Sátira de felice e infelice vida del Condestable D. Pedro de Portugal.
  6.  Sátira de felice e infelice Vida, Pedro de Portugal.


lunes, 10 de junio de 2019

Tomo I, texto XXXV, juratis et probis hominibus civitatis Majorice


XXXV.

Reg. 2251, fol. 135. 16 de setiembre de 1409.

Lo Rey. - Promens. Per tal com a nostre Senyor Deu ha plagut apellar al seu eternal regne lo molt ilustre en Marti rey de Sicilia nostre primogenit e senyor e rey vostre jurat apres nostres dies som romasos sens fill hereter de que a nos e a vosaltres es trascendent dolor per moltes rahons: empero nos a consell del sanct para e gran e sobirana instancia e suplicacio de les corts generals de Cathalunya mostrants en aço lur gran e molt comendable fe e naturalesa les quals corts se celebren en la ciutat de Barchinona havem per necesitat de tots nostres regnes e terres elegida per la gracia de Deu en muller nostra e reyna vostra la egregia dona Margarita de Prades la qual dona Deus ajudan havem deliberat esposar e ab ella solemnizar nostra benaventurat matrimoni en faç de sancte mare Ecclesie per tal que apres successivament jaquida tota desolacio migençant la gracia divinal puxam aconseguir del dit matrimoni aquell benaventurat fruyt que desijam ço es fill o fills hereters qui axi com a descendents per recta linea a be avenir e consolacio de nos e de tots nostres feels sotsmeses apres nostra longa e benaventurada vida si plaura a Deu succeesquenen tots nostres regnes e terres a profit e utilitat de la cosa publica daquells axi com pare a fills ses seguit per gracia de Deu tostemps en nostres predecessors illustres. Com per raho del matrimoni dessus dit nos convinga fer e sostenir despeses e messions molt grans a satisfer e pagar les cuals es necessaria vostra bona acostumada e presta subvencio e ajuda e perço hajam ordonat a vosaltres e altres naturals e sotsmeses nostres fer demandes segons a nos e a nostres predecessors es legut e permes de dret e costum en semblant cars: pregam e manamvos que per la raho dessusdita axi com de bons e naturals sotsmeses se pertany nos subvingats liberalment e de bon cor segons havets be acostumat e de vosaltres confiam singularment per vostra feeltat e naturalesa. E sobre aço donats plena fe e crehença als amat e fels nostres mossen Palay Oms loctinent de gobernador e en Matheu de Loscos procurador reyal de Mallorques de tot ço que ells o la un dells vos dira de nostra part sobre los dits affers e ho compliats per obre axi com si nos personalment vos ho deiem sabents quens en farets servey assenyalat lo qual molt vos grahirem. Dada en la torre de Bellesguard sots nostre segell secret a XVI dies de setembre del any MCCCC nou. - REX MARTINUS. - Dominus rex
mandavit michi - Johanni de Tudela. - Dirigitur juratis et probis hominibus civitatis Majorice. - Similis litera fuit missa sindicis villarum et locorum et parrochiarum insule Majorice etc.

lunes, 23 de noviembre de 2020

VORETA DE L´ALBUFERA, Mariano Serrano, orichinal (Obra Completa, dos actes)




NÚMERO EXTRAORDINARI

VORETA DE L´ALBUFERA
Choguet valensiá en dos actes

ORICHINAL DE
MARIANO SERRANO

75 séntims cada eixemplar

EDITORIAL ARTE Y LETRAS

AVENIDA DE VICTORIA EUGENIA, LETRA l´.
VALENCIA

OBRAS PUBLICADAS

1 Carabasa m'han donat... - De José M. Juan García.

2 El Millor Castíc. - De Enrique Beltrán.

3 El dolor de fer bé. - De J. Peris Celda.

4 La Menga. - De J. Soler Peris.

5 ¡Aixina debien ser totes!... - De José M.a Garrido.

6 De Fill a Fill. - De Manuel Navarrete.

7 Fallo a blanques. - De José M.a Juan García.

8 Térra Fangósa. - De Paco Barchino.

9 Mal instint. - De José M.a Mateu.

10 ¿Y dihuen qu'el peix es car? - De Visent Montesino.

11 El tenorio del carrer. - De Eduardo Buil.

12 El marit de la machor y el novio de la menuda. - De José M.a Juan García y J. Ferrer Vercher.

13 Picardíes d'estudiant - De Visent Luis Puchol.

14 ¡Ya soc pare, ya soc pare! - De Pepe Angeles,

15 Les festes d'un poblet o la filla del clavari - De Salvador Soler Lluch.

16 La Festa de la Flor - De Felipe Meliá.

17 Les dos chermanes. - De Eduardo Buil.

18 ¡ Ya no sóna la guitarra! - De Felipe Meliá.

19 Els cuatre séros - De Pepe Serred Mestre.

20 El llenguache del tabaco y ¡Eixos Caseros!...- De Felipe Meliá.

21 Hiá que tindre carácter. - De M. Haro López.

22 Al treballaor, faena. De Pepe Angeles.

23 Els fills dels vells. - De Felipe Meliá.

24 De sacristá a torero. - De Leopoldo G. Blat y Vicente Broseta Rosell.

25 ¡Pobres flors! - De Arturo Casinos.

26 En el pecat va la penitensia. - De Francisco Mínguez.

27 Rosa de Valencia. - De Eduardo Buil y Chusep Jover Navarro.

28 més alllá de la lley. - De J. Peris Celda.

29 ¡Ara eres mare! - De Arturo Casinos.

30 Dos secrets en dos femelles. - De Francisco Palanca y Roca.

31 Un sastre de... carreró - De Antonio Virosque.

32 Mariano, toca... ¡Mec! Toca... ¡mec! - De Ramón y José Morell. - Música de Miguel Asensi.

33 ¡Polvos venenosos! - De Francisco Pierrá Luis Candela - Versió valensiana de José M.a Garrido.

34 En la Nochebuena. - De Felipe Meliá.

35 Anima valensiana. - De Ignasi y Concheta Ruiz (pare y filla).

36 Sense caraseta. - De Santiago Sallés.

37 El sant de la chica. - De José M.a Garrido.

38 Els Reys dels chiquets. - De Felipe Meliá.

39 La Oroneta. De Alberto Martín.

Mariano Serrano
Voreta de l´Albufera
Choguet en dos actes y en pròsa rimá.

Estrenat en el "Teatro Moderno" de Valencia,
el día 5 de Chiner de 1928.

IMPRENTA
Editorial "ARTE Y LETRAS" Avenida Victoria Eugenia, letra l´. VALENCIA.
TELÉFONO / 679.

DEDICATORIA:

A Joaquinito Manglano y Baldoví, fill
machor dels Ilustrísims Señors Baróns
de Carcer, en testimòni del entrañable
cariño que li profesa,
L´Autor

ES PROPIETAT:
Ningú podrá reproduirla ni representarla sense autorisasió del autor.
"La Sociedad de Autores Españoles", es la encarregá de consedir o negar el permis pera representarla y cobrar els drets.
Queda fet el depósit que la lley mana.

REPARTO

PERSONACHES                                    ACTORS

Toneta

PILAR TENA

Sabeleta

JOSEFINA MATEO

Tía Quica

CARMEN CORRO

Malena

CARMEN CASESNOVES

Voro

PEPE ALBA

Tío Nelo

Paco FERNÁNDEZ

Huiso

LUIS VILAR

Lario (El Sort)

MANUEL ROIG

Don Paco (El meche)

JULIO ESPÍ

Don Cuan (El fransés)

VICENTE GRANCHA

Chaumet

Juan MONFORT

Pere (El carregaor)

TOMÁS TORMO

Pascual (Veu de dins)


Director d´essena, PEPE ALBA.

PREC.

Al més chicotet d´estatura y més "gran"" dels actors valensiáns, PEPE ALBA; als simpátics y estudiosos artistes que integren la seua Compañía, y a la Empresa del "Teatro Moderno", de tot còr reconegut y obligat, els demana que conten sempre entre els seus bons amics a
M. SERRANO

Época actuaL - En l´ivèrn, de cuatre a sis de l´esprá. - Dreta y esquèrra les del actor.
676867

ACTE PRIMER

L´acsió, en una casa situá en els llims de l'Albufera. La essena representará el interior d´esta casa, que tindrá dos pòrtes de cuarto, practicables, una a la dreta y atra a l'esquèrra. Al foro, una pòrta ampla y gran, per ahon se podrán vore els cañars, figurant qu´entre la portalá y el cañar hiá una era. Els mòbles han de ser com correspònen a esta clase de viviendes. Cahíres de morera encordaes; una taula de pí, y en ú dels laterals, un cuadro de una Mare de Deu. En ú dels ánguls, varies pèrches arrimaes, y en una d´elles, haurá penchat un rall. En l´atre ángul, un fardo de monòts. Vestirán els actors traches de faena com els que usen huí en el Palmar. Les chiques, traches aseats y de mòda corrent. Penchá en un dels laterals haurá una llantèrna gran, y en l´atre una chicoteta.

Al alsarse el teló, Quica estará sentá y remendant un rall. VORET cridant desd´el cañar.
Voro ¡Sabeleta! ¡Sabeleta!!... ¡Anguileta de la mar!... ¡Tenqueta del Perelló! ¡Lluna de la matiná! (Pausa). ¡Recristina! ¿Qu'estás sorda, o vòls que pase de llarc?...
Quica ¿Qué son eixos crits, Vaoro? ¡Sabel está en el Palmar!...
Voro Desde fora). ¿Tardará molt, Tía Quica?
Quica ¡Qué sap ú!... ¡Ella hu sabrá!
Voro Entrant per el foro en la percha en la ma) ¿H´anat a sòles?
Quica A sòles.
Voro ¿A rem o a pèrcha?
Quica Perchant.
Voro ¡Cristo! Pos la tremuntana es com la neu de chelá.
Quica ¿No l´aguantes tú, Vaoro?...
Voro L´aguantem..., ¡quín remey hiá! Poro, crégam, Tía Quica; si yo poguera triar y tinguera la menchusa no més mich asegurá, lo qu'es l´aire duya chasco, ¡perqu' estaría chitat!
Quica ¡Bòn gust pa viure de renta!
Varo ¡Ay! ¿Qué hu pasaría mal? De més burros ne pasechen en los autos arrastrats y van vestits de loritos, allá per la capital.
Quica De més burros... ¡es molt dir!
Voro Mire..., m'en vach a calar per si s´agafa una gaña...
Quica ¡Bonica está la peixcá! Atres temps era una glòria el anar a llavorar, pero huí...
Voro Cuatre tencóns...
Quica Cuatre gambes.
Voro ¡Repuñal! ¡Si som tants a perseguirla! ¡Hiá tant de fil escampat!...
Quica Si que n´hiá, Vaoret, pero encara hiá més fam.
Voro ¿No tenim salut?
Quica No'n falta.
Voro ¡Y si es ganes de menchar!.. (Anantsen.
Tía Quica, hasta en demprés.
Quica Adiós, Voro; hasta en acabant.
Voro Desde fora) Si vech a Sabel, la volque.
Quica ¡Com aplegues a fer tal, veches después ahón t´amagues...; o buscat l´hábit de pas!
(Mutis voret.
¡Tenen per simple a Vaoro!... Si en la sequia no hiá fanc, ell carrega el barquetòt encá que siga en los camps.
Ell se creu qu'el mon sanser está dins del seu tancat; y lo que mira en los ulls..., si pòt hu agarra en les mans. ¡Un benehít del Señor!

Entra Toneta per el cuarto de la dreta.

Toneta Mare, ¿qu'está rosegant?
Quica ¿Ahón vas ara, filla meua?
Toneta A la carrera a escurar.
Quica Acaba pronte, Toneta, qu´el aire el fa molt chelat.
Toneta Eixint foro) Som amícs del sòl y el aire...
Quica Amics, dels que t´has de lliurar.
Pausa. Transisió. Arreglant les cahíres y el rall qu'estará escampat) Tarda molt en vindre
Nèlo. Y Sabel ya rato ha que debía estar así. ¡No está tan llunt el Palmar! (Pausa. Posant atensió) Pareix que Toneta parla. (Fa com que s´asoma a la porta foro) Vamos... Huiset qu'arribá. Farem com qui no els ha vist... ¡Deixemlos en llibertat! (Ix per el cuarto dreta.

Entra Toneta per el foro, seguida de Huiso, que portará la pèrcha en la ma.

Toneta En enfado) ¡Eres tú pòc romansero! ¡Cha qu´estem ben apañats!... ¡Ves y carrega la barca!
Huiso De malhumor) ¡La barca está carregá!
Toneta Pues ves y buida la tèrra en la mòta hu en el camp, perqu'els díes son molt curts y de nit acabarás.
Huiso ¿Pero Lario?...
Toneta Resolta) ¡Eres dur!... ¡Te dic que no es veritat!
Huiso ¡Ay!... ¡Ahír el teu barquetet en sa barca va arrambar!
Toneta Lo mateix qu´ell, atres molts, si els encontre, fan igual.
Huiso ¿Si va buscant l´ocasió?...
Toneta ¡Pedrá el fil, si vòl calar!
Huiso A vegaes..., fentse els bobos...
Toneta En cuant demanen..., ¡tot cals!
Huiso A mí m´han dit uns barqueros...
Toneta ¡Fíat, qu'estás apañat!... Desde así et diría yo quí son eixos desllenguats y el per qué 't conten relaixos que a tú t´emboiren el cap.
Huiso No's mou la mar sense vent.
Toneta ¿A que no t'haurán contat lo que patixc en mal temps, cuan se mòu una troná y tú vas per l'Albufera bregant en l´aigua y el fanc?...
Huiso Ay... ¡Lo que no's veu!...
Tonica ¡Hu debem adivinar!... Crec que tens pròbes de sòbra...
Huiso Per això estic festechant! (Mirannt a Toneta) ¿Vòls tú que torne a la nit?...
Toneta ¡Mira!... ¡No'm fases parlar!
Huiso Si es que té que vindre Lario...
Toneta ¡Guitsa! ¡Ves a pasechar!
Huiso Me s'ha clavat entre selles eixe chicòt... y, al remat, Deu fasa que si l´encontre... hiacha un algo que contar.
Toneta ¡Me tindré que posar seria!
Huiso ¡Ay!... ¡Si es que motius vas buscant!
Toneta ¡Aquell que mos escoltara, aplegaría a pensar que yo'm pase tot el día buscant novio en la marchal!... ¿Tú me vòls?...
Huiso ¡Com a la barca! ¿Y... tú?
Toneta ¿Yo?...
Huiso ¡Sí! ¡Tú!
Toneta ¡Pos..., igual! Anda, ves y descarrega.
Huiso ¡Puc anarmen descansat?
Toneta Mira qu´eres cabesut!
Huiso Pòts casarte en l´escolá, hu sinó... te pòses mòncha; poro ser de Lario... ¡may!
Toneta ¿Y per qué me díus això?
Huiso Ya te hu diré en acabant. (Mutis. Figura que s´en va la barca. Toneta estará en la porta del
foro mirant, hasta que la barca de Huiso, se perga de vista.
Toneta Ya está Huiso isant la vèla. Y l´alsá a tope el dogalet y la barca, p´el cañar, va més llauchera qu'el vent. Molt més que la seua barca camina el meu pensament y ni un instant l´ abandona ni l´ olvida el meu voler. (Pausa
Ya no 's veu l´abre ni antena; ya entre sèl y aigua es pergué volant com, per els cañars, van volant els pardalets... ¡Quíns plaers dona l' amor!... ¡Qué curts son estos moments! Ell va diguentme qu´em vòl... (Entrant en el cuarto dreta) ¡No tant com yo el vullc a ell! (Mutis. Pausa.
Puñales, apareguent per el foro, seguit de D. Paco y Lario. Puñales, en escopeta, manta y munisións. Puñales a Lario) Pero a més de la rahó, falta en això...
Lario ¿El qué?
Puñales El voler. (Seguixen com parlant.
La Tía Quica, per la dreta.
Paco Bóna vesprá, Tía Quica.
"Quica Bòna vesprá, siñoret. ¿En casa?...
Paco Com sempre; bòns.
Quica ¿La siñora y els chiquets?...
Paco Locos per vindre así un día a fer un allipebret.
Quico Pòrtelos.
Paco Ara en Valensia, en Valensia. Allá cuan millore el temps... (Fan com que seguixen parlant.
Lario a Puñales) U dels redolíns millors m'ha tocat en el sortech. Mon pare em dona la casa y ademes l´ arrendament del campòt de la sardina.
Puñales Si está be, ¡Si está molt be!...
Paco A Lario) Tú, Lariet, eres un pòc impulsíu; a la fòrsa no 's fa res.
Quica La meua chica, Don Paco, a Lario el pòrta entre dens y no li aplega a la gola.
Lario Así l' únic... es Huiset.
Paco Tòrser una inclinasió hiá molt pócs que hu sapien fer.
Puñales Això ni els pares, que al cap sòls p' áls fills volen el be.
Lario ¿Pa qué vullc el camp, la barca, el redolí... y els dinés, si lo que busque no hu tròbe; si de mí fuch el voler?...
Paco Yo voldría ser un sabio, y em contente en lo que sé. A la fòrsa res s´alcansa; estudia qui vòl saber; qui vol ferse ric, treballa, y en la constansia y el temps, se perforen les montañes, se crehuen, volant, els vents, se encontra la medisina que a l' enfermetat la vens, y, en lo que cap, som felisos...
Puñales Si sempre fera bón vent, seríem barqueros tots...
Quica Y calar no vól dir peix.
Lario Anantsen) Pos yo tinc isá la véla y tinc calats els mornells; si ve l´aire, allí l´espere; si ve ´l peix... allí estaré. Soc cabút, tio Puñales...
Puñales ¿Qué vòls qu' et fasa, fill meu?...
Paco A Lario) Demá vinc per a entrarme...
Lario Fent mutis foro) No puc dir si tornaré.
Paco A Lario) Yo te creía més hòme...
Lario Desde fòra, a D. Paco) Tant com Huiso hu puga ser. (Mutis.
Quica Si Huiso sap que ha vingut Referintse a Lario) es mourá mal cañaret. Antes y' han estat de pique, un bòn rato, Tona y ell...
Puñales Son pensaments imbulants...
Paco Son chovens, y en este temps, yo no sé qué pòrta l´aire, ho qué hiá en los aliments, que produíx impasiènsia, que determina un marech que ha tots fa correr com locos, sense tindre un plá concret, y voldríen que, al pensar en algo que creuen bé, sense el dolor de alcansaro, veren lo que pensen fet.
Puñales No entenc lo que diu D. Paco...
Quica Lo que díu el señoret, es la pura veritat.
Paco Yo expòse el meu pensament.
Puñales Les presones molt llechides asèrten sense voler. (A Quica) Mira, Quica, tú a Toneta no li tingues que dir res.
Paco Hiá que tindre discresió; ni a Toneta ni a Huiset. Son chovens y els sèls ya saben que son molt mals consellers.
Transisió. A Puñales) Pero parlem de lo nòstre. ¿Revòlen animalets?
Puñales ¡Repuñal! En la replasa aquella del cañaret y en lo sequiol de la dreta y hasta en lo mateix lluent, hiá sarsets, bragats y fòches com may allí se vegué. Ara, com els del Palmar tots duen en los barquets la escopeta, la casera no repòsa ni un moment y va a rosa, sense rumbo, dende llevant a
ponent.
Paco ¿Els bots estarán a punt?
Quica Estesos en el sequer.
Puñales Allí, molt propet del tracho una empavesá li he fet, que demá, si el temps es bò, ne matará més de sent.
Quica A D. Paco) ¿Vòl pa sopar algún suc ho vòl un sofrechidet?
Paco ¿Hián anguiles?
Puñales Yo no 'n tinc, pero el pare de Voret per segur que ne tindrá.
Quica Clar qu' en tindrá. ¡Sempre ne té!
Paco ¿A quí emviarem a per elles?
Puñales No patixca, siñoret; cuan siga l' hora, el guisao guisat el tindrá vosté.
Paco Pues anem entrant els bartuls.
Puñales Quica y yo lis entrarem. (Mutis Don Paco per cuarto esquerra. Puñales, entrará els obchectes.
Quica Les anguiles pa Don Paco...
Puñales Traules del nòstre viver. Después li dius en reserva que les ha dutes Voret y que son pare, als amícs, a sis pesetes les ven. (Mutis al cuarto de la esquerra
Quica Com còsten tant d' agarrar... si les dònes no 'n menchem.
Sabel Desde fora) ¡Mare! ¡Mare! ¿Vól eixir?
Quica Sabeleta qu' arribá. (Cridant desde dins de casa) ¿Me nesesites?
Sabel ¡Ya hu crec!
Quica Eixint per el foro) ¡Vach, filla meua, ya vach! (Pausa.
----------------
Torna Quica, seguida de Sabel, portant entre les dos una panera, una cahíra, la pèrcha y atres còses.
Sabel Per poquet me negue, mare; una racha m´arrumbá, y l' aigua p' els corredors ya s' anaba desbordant.
Quica ¡Es que sou molt pòca còsa!
Sabel ¡Yo a soles!
Quica ¡Chica, qué gran!... ¡Busca a l´atra vòlta a un paque pa qu´et vacha a acompañar... ¡Ma la reina del senill! Pausa. Transisió) Avecham lo que has comprat.
Sabel Fent com qui trau de la panera les coses que va dient).
Tot cuant vosté me digué. L´ abaecho, òli, pa, les dos lliures de sabó...
Quica ¿Veres al tío Cabás?
Sabel Ya está bò de la tersiana. ¡Volía eixir a calar!
Quíca Per això se pasa els mesos malaltús y socarrat. En cuan se veu lliure un día... al aigua y al s' en demá, a pendre solfate 'n pols y a cremarse tremolant... Entra, entra eixa panera y en l´ estudi pòsala. (Sabel fa com qui posa en la panera lo que dugué) ¡Aviveuse, qu' esteu moixes! ¡Tot se hu mencheu en les mans!
Sabel ¡Cha, esta dona!... ¡Té un cheniòt!... no te deixa respirar!
Quica ¡Es que teníu una mèlsa!...
Sabel Pues tinc els brasos trencáts, que la pèrcha pesa molt, y... (Mutis
Quica Té rahó. Es veritat. No poder eixir de casa com no vaches embarcá, aburrix a cuantsevòl... ¡Al ivèrn que vé al Palmar! (Se senta a remendar el rall. Pausa.
------
La mateixa, el Franses y Lario.
Franses Si no molèste, señora...
Quica (¡Santo Cristo, qué troná!) Pase y sentes.
Franses Sentantse) Reconegut.
Lario A tía Quica) D. Cuan me va demanar...
Franses ¡Sí..., el favor del seu barquet!
Quica ¡Vamos..., son tal para cual! Una parella de ánimes que del fòc han escapat.
Franses ¡Sempre tan dicharachera!
Lario A Quica) ¿Qu' el tío Nèlo... no ´stá?
Quica De no estar, tú no vindríes...
Lario (La vella ya pensa mal)...
Quica Deixant la faena) Vach a cridarlo en seguida.
Franses Déixelo, qu´ell eixirá.
Quica (Cuan sapia qu´es el Fransés, de segur qu' es pòsa mal. (Cridant a la esquerra). ¡Nèlo! ¡Puñales! ¡Nelet!
Puñales Dins) ¿Me crides?
Quica Ix un instant.
___

Puñales, eixint.
Puñales ¿Qué vòls, Quica?
Quica Este... siñor, lo que busca te dirá.
Franses Donantli la ma molt afectuós) Señor Nèlo, ¿seguix be?...
Puñales Penant y sempre penant.
Lario Vosté se queixa per visi. (A Puñales.
Quica ¡Tú te fas gròs... dechunant... (Al Franses) Diga pronte lo que siga y menos romansechar...
___
Don Paco per la esquèrra.
...Ve vosté molt be, Don Paco.
Paco ¿Hiá algú que se pòsa mal?... (Reparant en la visita) Buenas tardes...
Franses y Lario: Buenas tardes.
Quica Fent mutis per la dreta, a Don Paco apart) ¡Hu deixe en les seues mans!...
Franses La visita, señor Nèlo, es... per lo que vosté sap.
Puñales ¿Encá li dec més dinés?
Franses Un bòn rengló té entregat; més com els interesos ni paren ni dòrmen may..., resulta qu´ aumenta el conte sinse afechir ni llevar.
Paco A Puñales ¿Vosté guardará els resibos?...
Puñales ¡Vacha a saber ahón están! Lo únic que yo asegure, que la cullita fon gran, que la venguí a molt bòn prèu, y entre la tenda, la sal, dos remendos de barquets, l´ arrendament y... la fam, ni tinc ya dinés, ni arròs, ni sé ya per ahón pegar.
Franses Vosté resibí uns dinés...
Lario Mon pare hu va presensiar...
Paco ¿Y cuán de temps fa d´ això?
Puñales Un... dos... tres... cuatre... sinc añs.
Paco ¿Tindrá nòta del conte?...
Puñales Això hu pòrta Don Cuan.
Paco ¿Pero vosté..., un resguardo?...
Puñales Duc el conter en lo cap...
Paco ¿Y deu molt?...
Franses Setanta duros...
Paco ¿Que cuáns dinés li doná?
Puñales Sent duros en dos vegaes.
Paco ¿Y cuánts lin pórta pagats?...
(El Franses repasará el llibre dels seus conters.
Puñales Trenta la primera vòlta..., atres vint per la birbá... Cuaranta sis l´ añ siguient... Trenta cuatre per Nadal... Trenta dos per San Miquèl... Quinse y dèu per la plantá, y creuré que foren vint els que doní per Tots Sants.
Paco Entonses, segóns el conte, l´in tindrá vosté entregats sent sincuanta sèt...
No marra. Al Franses ¡Deu estar equivocat hu asò es un ròbo, señor!
Franses Yo vech el conte molt clar. Sent duros donats al tèrs, son sent trenta tres al añ. Si cuan vens el interés no es en seguida pagat, pasen estos interesos a formar el capital. Es la costum. Es el tracte. A tots s´avisa al donar.
Paco ¡Pichor que la Calderona! ¡Si Nèlo li té entregats doble dinés que li deu!... ¡No done res! ¡Al Chusgat!
Franses Pichor per a el siñor Nèlo. Si va allí el condenarán a que me pague els sent duros; tinc el vale asegurat. ¡Yo no vullc més que lo chust!
Paco ¿Lo chust? ¡Una escopetá!
Lario Done apeo... Done apeo...
Puñales ¿Has vingut al combregar?
Lario ¿Li sap mal que yo el defenga?
Puñales ¡Atra cosa me sap mal!...
Franses Si vol més plaso li 'l done; ¡a ningú vullc aufegar!
Paco ¡Tírelo dins la carrera!
Franses Yo a voste no li he faltat.
Paco ¡De limosna; de limosna el debíen de matar! ¡Sabía que son roíns, pero no que hu foren tant!
Franses Tot es segóns com se mira; vosté mos creu desalmats y en cambi, els que nesesiten un moment grave salvar, al omplirlos la bolchaca mos beneixen com sants.
Puñales El que no sap més..., ¡ya hu crec! ¡Entrega la seua sanc!
Franses ¡No el obligue!... ¿No pòt huí?... ¡Un atre día podrá!
Paco ¡May!... ¡Perqu' eixos interesos son una bestialitat!
Franses Vosté ya sap ahon yo vixc; huí me quede en el Palmar.
Puñales ¡Els dimònis que carreguen!...
Paco ¡No li pague a este truhán!
Franses Señor, cálmes, perque a crits asò no es pòt arreglar. Lo dit..., y vostés perdonen. A Lario (Ya tornarem més espay).
Lario Si vòl dinés, tío Nèlo...
Puñales ¡Que vos se trague la mar!
(Mutis Lario y el Franses.
Paco ¡Pa qué hauran fet els presilis!
Puñales ¡Pa tancar als desgrasiats!
_____
Els mateixos, Quica per la dreta.
Quica ¿Y' alsá el vòl eixe fransés?
Paco Quiqueta, ya s' en aná.
Quica A D. Paco). Té un allipebre..., ¡canela!
Paco No tinc presa. Allá més tart. (Mutis esquerra seguit de Puñales).
Quica ¿Qué farán estes chiquetes que no se les ou chistar?... (Cridant). ¡Toneta! ¡Tona! ¡Toneta!...
Toneta Dins). ¿Qu' es crema?... ¡Ya vach! ¡Ya vach!
Quica, a pòc Toneta per la dreta.
Quica Cuan ve la pòsta de sòl y el novio está p' arribar, se l´ in va el temps entre els dits apañants´el pentinat, trencant cordóns de coset y mirantse el devantal. ¡Cuan yo tenía el seu temps!... ¡Tot es pòc pa un hòme honrat!... Huiset es un chic de prendes. Y en lo tocant al treball...
Toneta Eixint). ¡Ya me té así, maroteta!... ¡Ya está Tona al seu costat. (La besa). ¡De segur que no vòl res!
Quica ¡Chica! ¡Chica!... ¡Tú qué saps! Es obligasió de mare... (Reparant en el vestit de Tona que anirá arreglá com pa esperar al novio). Dus el vestit enganchat... (L' il desengancha). No m' agrá com dus el moño... ¿Per qué no t' el has risat?
Toneta Per no calfar les tenalles.
Quica Vine así, ¡desmanotá! ¡Una greñeta no mes! (Deixantli caure un riset sobre el front.
Aixina..., aixina... ¡Ajajá!... Tan poquet y ya la cara pareix que te l´ han mudá.
Toneta Vach a mirarme a l´espill.
Quica ¿Encara no t'has mirat?
Toneta Una vòlta este matí.
Quica Y sent vòltes esta esprá. El del seser ya ´l trencáreu.
Toneta Y este que mos ha comprat mos fa una cara més llecha...
Quica ¿Això hu fa el vidre?
Toneta Está clar. vosté també...
Quica No sou lleches.
Toneta ¿Veritat?
Quica Entra un garbó de senill; la nit será molt chelá.
Toneta Tot hu té ya ´l punt y al orde,
Quica Pega una mirá al sopar. (Mutis Toneta per la dreta). ¡Qué poquéts se donen conte de lo qu´es viure en un camp, sempre rodechats d' aigua y la tristor dels cañars! (Ensenent la llanterna gran).
En l' estíu per els mosquits y en l´ivèrn per la negá..., vida més pòbra y més trista imposible ´s de trobar. ¡Pero no´s queixem, no siga que vinguen díes més mals. (Mutis dreta.
D. PAGO; entrant per la esquèrra y fent com qui busca algo per la casa, A pòc Voret.
Paco Era imposible; así están. Es lo que posí primer. (Trau un reclam de focha y toca.
Voro ¡Sabeleta! ¡Sabeleta!...
Paco ¡Oy!... ¿Eres tu, Vaoret?
Voro (¡Recristina, quín ancontre!)
Paco Anda, entra, que ahí fa vent.
Voro Pasaba... (Com en vergoña y rascantse el cap.
Paco ¡Hòme, pasa!... ¡Y no te rasques!
Voro ¡Ay!... ¿Qu' ha de fer?
Paco Fregarte les mans en fòrsa, pa que te s' en vacha el fret. (Transisió). Has creixcut molt en un añ...
Voro Com no tinc atre quefer...
Paco ¿Ya fumes?
Voro Ay... ¡Si m´en dona el siñoret!...
Paco Donantli un sigarro). ¿Festeches?
Voro ¡També vosté!... Ensenent el sigarro.
Paco Cuan te cases, yo el padrí.
Voro ¡Qué bòn tabaco, redell! En el Palmar no ne venen de tan suáu, siñoret.
Paco Voleu el tabaco fòrt... y fluix no en dú l´ estanquer.
Voro Que pròbe, que pròbe a durne y qu´el venga a pòcs dinés, y vorem de quín despacha...
Paco Tú per Valensia no vens...
Voro Sí que vach alguna volta... Poro allí no donen res... Tens que comprar hasta l´ aigua si no et vòls morir de set.
Paco Vine a casa. ¿Tú no saps?
Voro També sé que un porter...
Paco ¿Pero?...
Voro Això die yo. Cuan así ve el siñoret...
Paco Tú li dius qu´eres Vaoro.
Voro ¡Li hu vach dir; poro el porter, de patitas a la calle!...
Paco Yo li diré...
Voro Dígali tot lo que vullga, poro yo no torne més. No vullc que aquell borinòt li torne a dir a Voret: ¿Vienes a comerte l´olla?... ¿Piensas qu´aquí es un Hostel?... ¡Vete, vete a comer papas als solars de San Fransés!... - Si yo el plegara a eixe tío en un día de bòn vent, per segur qne li posaba
com a baquina el barquet. Tenen un argull...
Paco No hu cregues... Mira, así ve Isabel.
Voro ¿Vosté creu... que yo venía?...
Paco Yo no hu sé... ¡Ya s' entendreu!
(Fent mutis esquerra.
Voro Ma qu´esta chent de Valensia...
____
Sabel, entrant per el cuarto de la dreta.
Sabel ¿Acabares, Vaoret?
Voro Cap a casa fea proba.
Sabel ¡Adiós!
Voro ¡Ay!... ¡M´ esperaré!
Sabel Per mí, no.
Voro ¿Pues per quí entonses?... ¿Per la vaca de la llet?
Sabel ¿Vens de llunt?
Voro De Torre en Torre.
Sabel ¿Mon chermá estaba també?
Voro Ell h´ anat al Pechinar. Portaba dos atifells.
Sabel ¡El día ha segut de pròba!
Voro ¡Sempre fa fret en Chiner!
Sabel ¿Llavorares els monòts?
Voro Ara venía.
Sabel ¿Pòc peix?...
Voro Poc n' hiá; poro a vegaes se sol omplir el mormell, de les anguiles més gròses..., calant el fil en lo sec.
Sabel ¿En tèrra tanta peixquera?... ¡Cóm no tragues el viver!...
Voro Vinga, no sigues aixina... Masa que tú me comprens...
Sabel Si no t' espliques més clar... ¡Ni picá que trac en net!
Voro ¡Ay..., pos tú no eres tan boba!... Y tin en conte, Sabel, que afèctes al autori en eixe parlar tan sec.
Sabel No será per falta d' aigua; hasta así aplega el lluent.
Voro Tú te deixes la carrera per anar per els sequionets... Bueno, m' en vach.
Sabel ¡Adiós!
Voro ¡Pos... no m' en vach!
Sabel Está be.
Voro Pensant y acostantse a Sabel). ¿Si yo tinguera una barca de les més grans del Saler, y en lo sorteyo em tocara el redolí milloret; y arrendara un camp d' arròs en un bòn arrendament, ¿yo me podría casar?
Sabel Si teníes novia.... fet.
Voro ¡Vacha una contestasió de pòc trellat! Es, Sabel... Bueno... Te volía dir...
Sabel Sí.
Voro ¡Má qu' eres torpe, redell!
Sabel ¡Chico! ¡Chico!... ¡Ma tú este! Ves espay y parla dret.
Voro ¿Vòls escoltar, Sabeleta?
Sabel T' escolte..., ¡mes no 't comprenc!
Voro Después d' una pausa). ¡Si yo tinguera una barca!...
Sabel Sí; la més gran del Saler...
Voro Y ademés me porcurara...
Sabel Un camp..., en arrendament...
Voro ¿Qué? ¡Anem a vore!... ¡Digues!...
Sabel ¿Qué he de dir?... Que huí no hu tens.
Voro Femse 'l conter que hu tinguera... ¿Tú qué faríes?
Sabel ¿Yo?... ¡Res!
Voro ¡Si el mates y' ham acabat!... ¿No diríes: Vaoret, es un chic que fará reina a qui siga sa muller... Perque tenint tèrra y barca y redolí y dos barquets
Sabel No te dic que no hu pensara...
Voro ¿Poro en quina chica, anem?...
Sabel Hián tantes chiques fadrines...
Voro De les atres... no vullc res... ¿No dius qu' eres tan sabuda?... ¡Tira un tir!... ¡Anda, Sabel!
Sabel No puc caure...
Voro ¡Recristina!... ¡Sí que tens dur el servell!
Sabel Com vergoñosa). ¡Es que fas unes preguntes!...
Voro ¡Ay!... ¡Pos les preguntes del temps! ¿Vols que 't pregunte p' el gos o per l´ aca del forner?¡Tindré que salabrechar!
Sabel ¿Pa qué?
Voro ¡Pa agarrarte 'l pensament!
Sabel ¡Has vengut a llaborar!...
Voro Y vullc fer en tú, parell. ¡Ya está dit! Vinga, contesta; ¡tenca del Perellonet! ¡llobarro de la sequiòta! ¡vèla de barca en bòn vent!... ¿Per qué calles?
Sabel Sols te dic..., que hu pensaré...
Voro así clave l´ estacòt y d' así no ix el barquet hasta que tú me contestes. ¡Avívat, no vinga chent!
Sabel Me dona vergoña, Voro, el dir que hu done per fet... Mons pares...
Voro Yo...
Sabel Espayet...
Voro Al forn se pòrta la coca cuan está bòna.
Sabel Después...
Voro Ara, que no tinc vergoña. ¡vullc diro ara Sabel. Huí m' esgarre la camisa y me trenque ´ls saragüells, y volque en un regueròt, culperamunt, el barquet. ¡Ya ´s meua la bequeruda! ¡ Ya la tinc dins del mornell!... ¡Ya Vaoret es un hòme!
Sabel Vamos, tín enteniment... Es hòra d´anar a casa...
Voro ¿Pero t' en vens tú també?
Sabel Treballa, que tot aplega.
Voro ¡Huy..., cuan ixca un Vaoret!
Sabel Vesten, Voro... ¡Hasta la nit!
Voro Hasta en seguida, Sabel! (Ix al foro). ¿Ous com brama l´ Albufera? ¿Veus quíns bacs pega el marech?... ¿Veus com se dobla el senill probant la fòrsa del vent?... Pues yo en la meua percheta
y en lo meu tròs de barquet soc més fòrt qu´el temporal...
Sabel No te fases el valent.
Voro A mí res me fa ya pòr, sent l´ amo del teu voler. ¡Anguileta del Palmar! ¡Tenca del Perellonet!
Sabel Adios, Voro.
Voro Adiós..., ¡chitana! Hasta en seguida, Sabel (Mutis. Pausa.
Sabel ¡Grasies que s´ha desidit! ¡Ma que còsta un casament!
______
La mateixa, Puñales per la esquèrra.
Puñales Pòca presa té Vaoro.
Sabel Com ya té fet el chornal...
Puñales Pero al còs no se l' engaña. ¡Nesesita de descáns!
Sabel ¡Quí sap lo qu' es lo millor!...
Puñales Lo millor... estar sentat.
Sabel Per a els vells... segur que sí; per a Voro..., es atre cas.
____
Quica, entrant per el cuarto de la dreta.
Quica ¿Qué argüíu?
Sabel Coses del pare...
Quica A Puñales). ¡No les deixes respirar!
Puñales Quica, si yo no dic res.
Quica ¿No ha vingút el teu chermá?
Sabel No, siñora.
Puñales Tarda molt.
Quica Ya en casa debía estar. (Asomantse a la pòrta foro. Com una gola de llop se va posant el cañar.
Puñales ¡Este chiquillo!...
Sabel No penen. Tindrá que vindre perchant. (Muts per el cuarto segón dreta.
Puñales Aixina y tot, no son hores... ¡Per a qué voldrán les mans!
Quica ¡En esta nit y este vent!...
Puñales De malhumor). ¡So ganes de fer parlar!
Quica No miren qu' estem patint!.,. Estíc, de dirli, cansá, que si el temps no s´bonansiós, qu' abrevie en carregar, y antes de qu' es ponga el sòl la barca estiga lligá.
Puñales Pues com si no li hu digueres.
Quica Eixint a la porta del foro y miránt a totes bandes). Ni una sombra es veu pasar... Ademés,
ell, tots els díes, cuan ve a casa, ve cantant...
Puñales A no ser que una avería...
Quica ¿Haur la barca volcat?... (Entrant y posantse davant del cuadro de la mare de Deu, qu´estará
penchat a un lateral.
Puñales Al foro). ¡Sempre penséu lo pichor!
Quica Com resant). Virquen de sielos y tierra
abogá de la esperansa,
como salvaste al marino
que navegaba en su barca
y en el golfo del Leyón
le plegó la tremuntana,
al peixcaor d´Albufera
tórnalo lliure a sa casa
con el barquete y su percha,
con la vela y con su barca.
¡Que no s' aufegue nenguno,
Madre mía Soberana!
Pausa. Seguix resant).
Puñales La llanterna en esta percha (Agarrant la percha y llanterneta. vach enseguida a penchar pa que servixca de guía als que vachen navegant. (Ensen la llenterna, la lliga a la punta de la percha y s´en ix a l´era a colocarla.
Quica Diguem la de les tronaes. (Resita:
Santa Bárbara está en el camp
aguardant l´ Esperít Sant,
y l´ Esperit Sant es ella.
¡Dèu que mos guarde d´un trò
y d' una mala sentella. (Pausa. Se queda com resant.
-----
Puñales, entrant per el foro.
Puñales Y ´está isá la llenterneta. Esperarem.
Quica Yo, resant.
(Puñales se senta y Quica fa com que resa davant del cuadro.
-----
Els mateixos; Toneta, entrant per la dreta.
Toneta Mare, el sopar ya está cuit.
Quica No ha vingut el teu chermá.
Toneta Eixe Chaume té una guasa...
Quica Vorem lo que ahurá pasat. (Resa.
Puñales Acostantse a la pòrta del foro). Pareix qu' aplega un barquet.
Toneta Anant a la porta del foro). ¿Un barquet?... ¿De quí será?
Puñales Detenint a Toneta). ¡De qui siga!... ¡Dins de casa!
Toneta ¡Quín susto que m' han donat!...
Puñales Desde la porta del foro). Así venen... Y´arribaren...
Quica ¿Son de casa o del Palmar?...
Toneta ¿Chaume?... ¿Huiso?...
Puñales Lario el Sort...
Toneta ¡La mala sombra dura.
---
Lario, per el foro.
Larío Vostés dirán:¿ Atra vòlta Lario el Sort per esta casa?
Puñales May te s'ha dit que no vingues...
Lario Ara vinc perque pasaba..., y com antes en Don Cuan se digué alguna paraula...
Quica ¿No topares en Chaumet?
(Quica y Toneta fan com qui parlen.
Lario Tan sòls he vist una barca en la vèla molt isá.
Puñales ¡Pues el vent es pa cachasa!
Lario Anaba tan embestida y tan caiguda de banda qu´en los senillars la vèla portaba fregant la pancha.
Puñales Hián hòmens molt atrevits.
Quica Hu prenen com una chansa y en díes com els de huí la broma sòl costar cara.
Lario Creuré qu´els qu´estic diguent...
Puñales ¿Han chocat? (Alarmat.
Quica ¿S´ompliren d' aigua? (Alarmá
Lario De tot han tingut, de tot. Al eixir a la replasa de les fòches, un remoli feu encabritar la barca, y, trencant mastil y antena, doná vòlta de campana.
Puñales ¿Y no acudires?...
Lario ¡Pa qué!...
Puñales P´aufegarte en el que anaba en aquell tròs de madera bregant en lo vent y l' aigua...
Quica A Lario ´ ansiosa). ¿No conegueres en ella?...
(Lario, abatut, diu que no en el cap.
Puñales Ansiós). ¿Per la vèla?...
Toneta ¿Per la barca?... (Alarmá.
Lario Sòls veguí una ralla negra creuant la vèla a la llarga...
Toneta Molt exsitá). ¡La de Huiso!
Puñales ¡No pòt ser! ¡Huiso va per atra banda!
Toneta ¡Es la d' ell, pare, es la d´ell!... A Lario) ¡Has vollgut que s' aufegara!... ¡Mal hòme! ¡Mals sentiments! Si deus tindre negra l' ánima!... ¡Te donaba pena Huiso y cuan l' has vist caure al aigua has pensat que yo podría tindre com la teua l´ ánima!... ¡Anem a salvarlos, pare!
Puñales ¡Vell soc, pero res m' espanta!
Lario Abatut). ¡Yo no sabía qui era!...
Toneta a Lario en forsa). La caritat no repara.. ¡Pare, no se detingam!
Lario Desidit) ¡Yo aniré!
Toneta ¡Fuch, mala casta! ¡Me dones asco, cobarde!
----
Chaumet per el foro.
Chaumet ¿Qu' es asò? ¿Así qué pasa?...
Toneta ¡Ya hu sabrás! ¡Vinga la pèrcha!
Puñales Perchant dos es com s´alvansa. Mutis foro de Toneta y Chaumet). ¡Has sigut molt ruin, Lario!
Quica ¡Has fet una acsió villana!
Lario Mosegantse les mans). ¡La vergoña está cremantme! ¡Vach a vore si una racha me vòl volcar el barquet. (Mutis foro.
Puñales Cridant desde la porta del foro). ¡Llévali el palo a la barca! No mògues, Chaume, que vach... A Quica) Traume, Quiqueta, la manta. (Entra Quica per el cuarto dreta y trau la manta.
Quica Así la tens. Ves espay.
-----
D. Paco, que entra per la esquèrra.
Paco ¡Ché! ¿Qué pasa per esta casa?
Quica Que una barca en el cañar...
Puñales A D. Paco y fent mutis foro). No sabem... Una desgrasia.
Paco ¿No estaba Lariet así?
Quica ¡Ay, si fora una vengansa!
Paco Desde el foro). Espera, Nèlo, que vach.
Quica No vacha vosté, no vacha.
Paco Fent mutis). Si per matar una fòcha en els perills no 's repara, per salvar una persona es pòc tot lo que se fasa.
Quica Cridant desde el foro). Perchéu ample y molta vista... (Entrant). ¡Sálvals a tots, Vèrche santa! (Cridant a la dreta). ¡Sabeleta! ¡Sabeleta!
---
La mateixa. Sabel, per la dreta.
Sabel Mare, ¿vosté me cridaba?
Quica ¡Tú dirás, òvila tonta!... ¿Qué fas ahí dins?
Sabel ¡De pascua!... ¿Ahón están Tona y mon pare?
Quica ¿N´oíres ni una paraula?
Sabel Torbá fent punt de gamber...
Quica Els hòmens y ta chermana van en busca d' uns barqueros, que ahí dins, (Señalant fora). en eixa mata, el vent, en un rempuixó, els ha fet volcar la barca. Ves, ensentli una mineta a San Pere y Santa Bárbera.
Sabel ¿Son del Palmar els barqneros? ¿Sap si Voro en ella anaba? ¿S' aufegat? ¿Estarán vius?
Quica Ensen la mineta y calla, que preguntes més que un ric.
Sabel Anantsen a ensendre la mineta per la dreta). ¡Chesús que Voro no vachal (Pausa.
Quica ¡Els que siguen, que se salven. (Seguix resant.
Sabel Tornant). Mare, ¿no venen encara?
Quica ¡¡Si fa un momentet qu´eixiren!! (Asomantse al foro). Ya pareix qu´el vent se calma.
Sabel Idem). Les cañes se bambolechen y chilla la fullerasca.
Quica Ixc en seguida, Sabel. ¡No estic be en ninguna banda! (Mutis dreta.
Sabel Cridant a la porta del foro). ¡Voro!... ¡Voret!... ¡No contesta!... ¿Ahón aniría en la barca? (Entrant). Si es ell, me muic esta nit; esta nit me tire a l' aigua. (Tornant al foro). ¡Voro!... ¡Voret!... ¡Salvaor!... Abatuda y conmoguda). ¿Per qué será qu' el vent calla y no se besen les cañes y a tròsos me cau el ánima?
----
Quica, per la dreta.
Quica ¿No ve ningú?
Sabel Abatuda). ¡Ningú ve!
Quica . ¡Beneída santa Bárbera, fes algo per els pobrets!
Sabel ¡Chesús, que Voro no vacha!...
----
Les mateixes. Voro; después D. Paco, Puñales. Huiso, Toneta, el Franses y Chuanet.
Voro Cridant com de llunt). ¡Sabeleta!... ¡Sabeleta!...
Quica ¡Ells son!..., Reina soberana...
Sabel Eixint, corrent, a la porta del foro). ¡Si que son!.. ¡Mare, ya venen!... ¡Voro!
Voro Cridant fort, més aproximat). ¡Llecha de la casa!...
Sabel Alegres, mare, alegremse.
Quica Entra y la mineta apaga.
Sabel Ya l´ apagaré después; ara a l´era, als de la barca... Eixint per el foro). A vórelos a tots, ¡a tots!...
Quica Acostantse a la porta del foro). ¡Ya pareix que el pit s´aixampla!
----
Voro, entrant per el foro, seguit de Sabel, y en la percha al còll.
Voro ¡Ya estem así, Tía Quica!
Quica ¿D' ahón pareixes, mala trampa?
Sabel ¿Pero eres tú el que volcá?
Voro Volcaré... ¡cuant tinga barca! ¡Huí he fet lo que fan els hòmens!
Sabel No t´ alabes, carabasa.
Voro ¿Veu, tía Quica? Y' ansulta.
Quica Quien desprecia...
Sabel ¡Me hu pensaba! (Fa com qui parla en Voro.
Quica Pero conta; dígues, dígues...
Sabel No sigues aixina, anda...
Voro Careta de pastiset...
Quica ¡Abrevia!
Sabel Anda, parla.
Voro A Quica). Ma que vosté es més pudenta...
Quica ¡Menos que tú, morros d´aca!
Voro Si 's posa seria, m´en vach...
Quica A Voro). ¿Qu´ha pasat?... Digues. Acaba.
Voro Yo m' en he vingut davant; darrere mí ve la barca.
Sabel Pero...
Quica ¿Hiá algún aufegat?
Voro Crec que no, ¡perqu' alenaba!...
Quica ¿De quí es la barca?
Voro De Chimo.
Sabel ¿El forner?
Voro No; el de Pascuala; aquell chic mollet de ulls que l´añ pasat tragué un' aca y se li morí d' espasme.
Quica ¿Quí més anaba en la barca?
Voro Un foraster.
Sabel ¿D' ahn?
Voro De fòra.
Quica ¡Ma tú éste, quína grasia!
Voro Yo no sé d´ahón era l' hòme, perque l´ hòme no parlaba.
Sabel ¿Y saps qu' era foraster?
Voro P' el vestir y per la cara. Ademés, pòrta chaqueta, y botitos y corbata.
Chaumet Desde fora). ¡Mare!... ¡Mare!...
Quica Anant al foro, seguida de Voro y Sabel). ¡Y' aplegaren!
Sabel ¡Son valents!
Voro ¡Hu som de rasa!
Quica ¿Voleu més llum?
Toneta No siñora...
---
Don Paco, entrant per el foro.
Paco Voret, estén una manta...
---
Entren per la porta del foro Puñales, Huiso y Chaumet, sostenínt al Franses, y Toneta en les dos perches. El chiten damunt de la manta que haurá estés Vaoro, y Don Paco li fará flexions de brasos al Franses, per a normalisarli la respirasió. Puñales, Quica y Chaume quedarán al costát de Don Paco, y Huiso y Toneta, Voro y Sabel, formarán grupos apart.
Huiso A tots). Si tardem en arribar...
Quica A Huiso). ¿Ahón estabes?
Huiso Anaba a casa, pero al sentir l' esclafit de l' antena qu' es trencaba, en pena chirí en redó y aní en busca de la barca.
Toneta Sort que al chirar no volcares. (Seguixen parlant.
Paco ¿Tenen alcohol en casa?
Puñales Aiguardent fòrt.
Paco Es igual.
Puñales entra al cuarto de la dreta y trau el barral d´aiguardent.
Quica Ahí tinc un barral d' árnica.
Paco No, que es pròu el aiguardent.
Seguix manipulant al malalt.
Voret A Sabel, per Huiso). A este li té pòr el aigua...
Sabel Deixa que Huiset acabe.
Voret Ya no dic ni una paraula.
Huiso En el moment que arribí el barquero caigué a l´ aigua, y este hòme, desesperat, del senillar s´agarraba en busca de salvasió que era imposible encontrarla, perqu´ el senill s´esmuñía y obrintse el fanc s' el tragaba. Pouí primer al barquero, y cuan per éste hòme anaba, vach vore acudir a Voro pegant crits per la replasa. Entre els dos al foraster posárem dalt de la barca, y al moure ya cap así com a més pròp...
Paco Ya li pasa... Ya tenim hòme, Puñales.
Puñales Acostant la llenterna a la cara del Franses). ¡Yo diría qu´ esta cara es la del fransés
don Cuan...
Quica ¡Si que hau salvat bòna alhaixa!
Paco Ara es un ser sense nòm al que la vida faltaba, y aun sent l´ enemic més gran, lo primer era donárlila. Después si es agrait...
Huiso Fer el be ya es bòna paga.
Voret Sense sopar ixquí yo al oír els crits d´ alarma. Pa menchar sempre hiá temps.
Quica Per a tots tenim la taula.
Sabel ¿Y el barquero?
Voro En un barquet s' en va anar desde allí a casa. ¡¡Estaba fet un remull!!
Quica Demá ya té la tersiana.
Paco ¿Com s' encontra, bòn amic?
Franses Mejor, mejor: muchas gracias. ¿Qué le debo?
Paco A cuidarse; a mí no me debe nada.
Franses Si yo pudiera marcharme...
Puñales Así estará com en casa. No se apene. No patixca... Así res li fará falta.
Quica ¿Vosté creu qu' este bòn hòme d´así pòt eixirsen ara?
Paco En precausió y en cuidao.
Sabel Pero la nit es molt mala.
Franses Que me lleven al Palmar.
Voro Don Paco, ¿arregle la barca? Si vòlen farem un llit en cuatre feixos de palla y anirá tan conreat com el rey está en sa casa.
Huiso Entr' els dos l´arreglarem...
Huiso y Voro ixen per el foro. Sabel y Toneta se coloquen a la porta del foro.
Chaumet Vach a traure yo la manta.
(Trau la manta y s' en ix per el foro.
Puñales ¿Ahón duya rumbo, Don Cuan?
Franses A Silla m' encaminaba. No volgué Lario portarme y busquí qui me portara, en tan mala srt que a poòc me deixe la pell en l´ aigua. Dígame lo que le debo.
Paco Ya lo dije antes: nada.
Franses ¿Y cómo voy a pagar?...
Puñales No patixca...
Quica Això faltaba.
Franses ¿Estará be, señor Nèlo, que huí fem cuenta con paga y trenquem el document?
Puñales ¡No siga aixina, caramba!
Franses ¡Es qu' estic molt agrait!...
Puñales ¡No ham fet res!
Paco ¡Mostrar el ánima! Hau fet vore lo que sou; qu' así res vos amilana cuan se trata d´ achudar al que un auxili demana.
Quica Aixina ho feen mons pares.
Franses a Puñales). Sempre que li fasa falta...

----
Voro, entrant per el foro.
Voro Apunt está l´ atifell. (Torna a eixir per el foro.
Franses Fent mutis per el foro, acompañat de Don Paco y Puñales).
¡Gracias, doctor, muchas gracias!
Puñales Al Franses). Mire que ha sigut un cas...Cridant desde la porta del foro). Voro , arrima be la barca. Al Franses) Tapes, Don Cuan, tapes be... Cridant). Tú, Chaume, ves y acompáñal, y encabant tú y Voret enseguida cap a casa.
Desde la porta del foro). Y no aneu fent volantíns.
Voro, ¿tú pòrtes la manta?
Voro Pa perchar no ´s nesesita.
Quica Fent mutis per el cuarto de la dreta). ¡Beneída Santa Bárbera!...
Voro ¡Sabeleta, anda demprés!...
Sabel Adiós, Voro.
Voro ¡Adiós, chitana!
----
Entren Don Paco, Puñales y Huiso.
Paco Eixintsen per el cuarto de la esquérra). Ara a sopar, que ya es hra. (Mutis.
Puñales Eixintsen per el cuarto de la dreta). Li diré a Quica qu´el traga. (Mutis.
Sabel Eixintsen per el cuarto de la dreta) Yo li ensendré dos minetes al Sant Anchel de la Guarda, pa que torne pronto Voro. (Mutis.
Toneta a Huiso) Tú soparás así ´n casa.
Huiso A Chaume li he dit que avise pa que no estiguen en ansia.
Toneta ¿Ya creus en el meu voler?
Huiso Poro Lario te buscaba...
Toneta Hiá molts que busquen fortuna y es moren sense encontrarla.
Huiso ¿Li has dit clar que tú no el vòls?
Toneta Yo no tinc més que una cara, y en ella, sense parlar, póse lo que tinc en l' ánima.
Huiso ¿Fem pau?
Toneta ¡El que hacha reñit!...
Huiso Anda, fem pau y...
Toneta ¡Hasta l´ atra!
---
Quica, eixint.
Quica Toneta, ¿qu'encá no entreu?
Toneta A sopar.
Huiso ¡Santa paraula!... ¡Tona..., yo así em quedara hasta que vinguera l' alba!
Toneta ¡Te moriríes de fam!... ¡Sense menchar..., ningú pasa!
Huiso Sòls tinc fem del teu voler... (fam)
Toneta ¿Sempre lo mateix..., no enfada?
Huiso ¿Vòls que fem ara la pròba?...
Toneta ¿Aixina... en crú?...
Quica Vinga... Anda.
Huiso ¡Qué més dona cuit ni crú! ¡Per a menchar..., bóna gana!

FI DEL ACTE PRIMER.

ACTE SEGÓN.

L´acsió en la mateixa casa dels llims de l'Albufera del acte primer. Al foro se procurar deixar el machor llòc posible, y el teló de fondo será una vista franca de l´ Albufera. De matí y en primavera.
---
Al alsarse el teló estarán Toneta y Huiso pròxims al foro. Toneta tindrá al seu costat un cabás, hu panera, tapat en un manil, figurant qu' en ell pòrta la pasta al forn. Huiso no durá res en les mans. Els personaches vestirán traches d´estíu, com els que actualment visten els peixcaors del Palmar.

Huiso Acostantse a la porta del foro com per a anarsen).
¿Vòls que te duga en la barca?...
Toneta No, qu' et lleve la carrera.
Huiso Entra el vent molt punteret, pero la meua barqueta se beur l´ aigua, rumbosa, al posar tú els peus en ella.
Toneta ¿Y al vindre?...
Huiso T'esperar.
Toneta ¿Y qu' es quede la faena?... No, Huiso, no; tú isa vèla, perque la teua Toneta, chino chano, chino chano, en un punt está en la fleca.
Huiso ¡Qué bòna eixirá la pasta fentla tú!
Toneta ¡Com la correcha! ¿Vòls que te fasa un rollet?...
Huiso ¿No estará salat, chiqueta?... Perque fentlo tú y pa mí...
Toneta Se pòsa sucre... y s´arregla.
Huiso Feslo pues...
Toneta ¿T´el mencharás?...
Huiso ¡Encá que fora de pedra!
Toneta En transisió) Moguem ya que ve mon pare. Adiós, Huiso...
Huiso Entretenitse) Adiós..., Toneta... Yo... caramunt, en lo vent que ya la vèla espentecha...
Toneta Inchénua) Yo..., en lo barquet, cap avall...
Huiso ¡Vullguera ser la percheta!
Toneta Yo ser el vent, eixe vent que te va besant l´ antena...
Huiso ¿M' en vach?...
Toneta Vesten ya, Huiset, perqu' el sòl du molta presa. (Mutis Huiso. Toneta se queda mirant com se'n va per la esquerra) ¡Que l´acompañe la sort...
---
Entra Puñales, per cuarto dreta.
Puñales ¿Encá estás ahí, Toneta?...
Toneta Agarrant una percha y el cabás de la pasta) Vach a moure, siñor pare... (Mutis foro, part dreta.
Puñales Vinga filla; dónat presa. (Transisió Cridarem a este chiquillo, (Acostantse al cuarto de la esquerra) perque tenen manco aspenta... (Cridant ¡Chaumet!...
---
Chaumet, eixint per el cuarto esquèrra.
Chaumet Pare...
Puñales Asentantse prop de la porta foro) Vine. Escolta. Ans que tot ves al Palmar y díus al tío
Gabrielo, que la barca del Pintat la que pòrta ventureta y fa uns díes me parlá, creuré qu´es un poquet cara, pa lo perduda qu' está.
Chaumet ¿"La Carmela"?
Puñales "La Carmela".
Chaumet ¿Qu' es ven?
Puñales Ya fa més d' un añ. Pero té la vela a tròsos, l' abre... es chiquet; els sollats... cada ú es de sa manera; té la proba clavillá, y els corredórs y l´ antena se tindrien que mudar.
Chaumet ¿Vòlen molt?...
Puales Sent trenta duros, y en sent més no está arreglá.
Chaumet La barca... es de fòrsa, pare; ¡crec que carrega sent sacs! Nadaora..., ¡es nadaora! Yo la veguí en temporals, y s' esmuñía, burlantse del aire y del aonam.
Puñales Pero, en pòc més, barca nòva.
Chaumet ¡Moseguen els calafáts! D' una barca de huit cárrec, ¡tresents duros fan pagar!
Puñales Nova..., no puc acometre. ¡Sería empeño de as! (Pausa. Déixau; no li digues res... La tornarem a mirar. Pòts dirli qu´espere uns díes la respòsta sobre 'l cas. (Transisió) Sega, al tornar, uns garbóns de senill del més granat y encaba la paraera, fent doble l´ancarrisá.
Chaumet ¡Está feta!...
Puñales ¡Pero el senill está clar!... El peix vòl més acoloco...
Chaumet La doblaré.
Puñales Y ben doblá. Si huí, qu' estem en la fosca, no anem drets en lo treball, atres s´endurán el peix y...
Chaumet D´anit no se pòt queixar...
Puñales Pero Sento y Pascualet... diuen que mos l´han doblá.

Chaumet No tenen millórs avíos..., tenen... més llargues les mans.
Puñales En enfado) ¡No digues això, Chaumet!... ¡T... no te deixes robar!
Chaumet Agarrant l´ escopeta) Duré l´ escopeta en proba y esclafiré al més pintat.
Puñales No 'stá de sòbra... la vista, y dormir pòc de velá. (Transisió) Abrevia y tírat fòra. Mira, podies, de pas, d´ aquell topo de mansega que hiá en la replasa gran, segar unes cuantes garbes...; el
guarda... no deu estar.
Chaumet Desde la porta, preparantse per a fer mutis) Ya me plegá l´atre día, y a mí, pare, me
sap mal...
Puales Ell está huí en Catarrocha, qu' els disaptes va a cobrar...
Chaumet En transisió) ¿La mare voldrá comanda?
Puñales Ta chermana la durá.
Chaumet Fent mutis per la dreta) Bueno; bòn día.
Puñales Bòn día si al vent no li s' unfla el nas.
---
Sabel, desde la pòrta de la dreta.
Sabel Pare...
Puñales ¿Qué vòls, Sabel?
Sabel ¿Li trac así l' armosar?...
Puñales Tráulo, filla meua, tráulo.
Sabel Fent mutis) En seguida.
Puñales Así, asentat, pareix que menche en més gana. (S´asenta chunt a la porta del foro.
Pòca chent se veu pasar. Cuan yo era chove, a estes hòres tenía fet el chornal. Huí se fan més siñorets. Tots vòlen alsarse tart y que no falte el bureo y el casino del Palmar.
---
Sabel, entrant per el cuarto de la dreta y portant l´ armosar de son pare en una safeta. L´il posará sobre una cahíra que no tinga respaldo.
Sabel Si huí no se chupla els dits... ¡El suc está enconfitat!
Puñales ¿Son tot anguiles mareses?...
Sabel ¡Vecha vosté cóm serán!...
Puñales Chust es qu´en menchem mosatros...
Sabel Pa vendre..., les del fangar. (Pausa. ¿No ha vist pasar a Vaoro?...
Puñales Es pronte.
Sabel ¿Pronte?.. (Nerviosa, asomantse a la porta del foro. ¡Caram!... (Transisió) ¿Ahír no li digué
res?...
Puñales ¿Quí?
Sabel Vaoro.
Puñales Sí.
Sabel Ansiosa) ¿Y qué li va contestar?
Puñales Que pòt endurse la sèrsia y que la torn' en cabant.
Sabel Creguí...
Puñales ¿Qué li anaba a donar?
Sabel No, señor... Era atra còsa...
Puñales com p´acabar), Bueno. Pues ya la dirás.
Sabel Fent mutis poc a poc per el cuarto lateral de la dreta).
(¡Ma qu' es tonto eixe Vaoro!... ¡No sé en qué estar pensant!... ¡Tot li s´en va fent botiches y en rascarse el tòs y el cap! ¡Lo qu' es cuan vinga!...)
Puñales a Pascualo, que figura pasar per la carrera sense que el vecha el públic) ¡Pascual!
Pascual Dins) Bòn día, tío Puñales.
Puñales Regular. ¿Ya has armosat?
Pascual No siñor.
Puñales Pos ya es hòra, qu' el matí camina a pas de chagant... ¿Feres molt?...
Pascual P´al suc del día.
Puñales No t' en tinc que demanar. (Cridant. ¡Quica! Quiqueta! ¡Sabel!...
---
Entra Quica per el cuarto dreta.
Quica ¿Crides, Nèlo?
Puñales Sí. El barral... ¿Tú no saps que sense el trago me se para el armosar?...
Quica ¡En tres des, pròp d' un cánter!...
Puñales ¡Beguéu més que un guaretat!
Quica Fent mutis per el cuarto de la dreta) Guapo, anem; ¡això faltaba!... No tinc ganes de parlar. (Mutis.
---
Voro, per el foro.
Voro ¿Cóm s' encontra, tío Nèlo?
Pasa, mala pell, avant... ¿Que huí penses en fer festa?...
Voro No, siñor; vach a calar. Ahír de vesprá, no poguí...
Puñales ¿Que ahón anares, condenat?
Voro Fíu cap al Pònt de Peransa a fer una pasechá.
Puñales ¿Chent de Valensia?
Voro No hu sé. ¡Parlaben més anderdrat!
Puñales Ya cauría bòna estrena...
---
Sabel, entrant per el cuarto de la dreta y de malhumor.
Sabel ¿A quí li besá la ma? (Li deixa el vi damunt de la cahira a son pare
Voro Per Sabel) ¡Eren tot hòmens!...
Sabel ¡Ma ´l bobo!
Puñales Siga com vullga, treball. (A Sabel, per Voro) Dugué ahír a uns señorets hasta el pònt, en pasechá.
Voro Per això no vinguí anit. (A Sabel, apart)
Poro así dins, en lo cap y en lo clòt de les costelles... me vares acompañar, ¡bequeruda del rastoll!,
¡llecha y negra com la sal!
Sabel Apart a Voro) Vcs y rentat y no 'm parles, carabasí desculat.
Voro ¡Uh!...
Puñales ¿A que sé lo qu´et donaren?
Voro Dos cabúts y una fartá. (A Sabel) Ya están ficats en lo puesto!...
Sabel De malhumor, a Voro) ¡Eres més desficasiat! ¡No sé pa qu´els arreplegues!...
Voro Pa una barca y... pa fincar.
Puñales Voro será un bòn casero; no li faltarán tancats.
Voro Ya me vach traguent els conters.
Puñales Y fas be, que yo als teus añs...
Sabel A Puñales, per Voro) Y cuan ell no estiga en casa, ¿quí la casa cuidará?... ¿Quí arreglará les gallines?... ¿Qu el fil ha de remendar?... ¿Quí cuidará de la fusta?... ¿Quí de la ròba y el pa?...
Puñales Ell se buscará l´ avío...
Voro Per Sabel) Arrendaré una criá... hasta que hiacha una dòna...
Sabel No 's tan fásil de trobar, y..., ¡en lo tonto qu' eres tú!...
Puñales ¡Sabel!
Sabel ¡Es la veritat!
Voro Déixela dir, tío Nèlo. Transisió) Ahír, en la pasechá, un d'aquells siñors me día: - ¿Y vòstre fem?... - Yo, embobat, li contestí que mosatros a la tèrra tirem sal. - El siñor, me digué un atre que sería acompañant, pregunta por su muquer...
Puñales ¡Repuñal!

Sabel ¡Má que dir fem a la dòna!... ¡Eixos no serán cristiáns!
Voro ¡Pos serán avellanencs, qu´es lo mateix per' al cas!
Sabel Apart a Voro) ¿Te desidixes hu no?
Voro A Sabel, apart; ¿No veus com estic suant?
Sabel ¿Y tú dius qu´eres tan hòme?
Voro ¿Vols que fasa una porcá?
Sabel Mon pare no 't fará res...
Voro ¡Tú hu encontres tot molt clar!
Sabel La pasènsia me s' acaba.
Voro Desidit) Tío Nèlo...
Quica Dins) ¡Sabel!...
Sabel De malhumor) ¡Vach! (Al entrar diu a Voro: Si no li hu díus, tontarrón, crus y cuarto. ¡S' acabat!
Voro Seguint a Sabel) ¡Dísliu tú, anda, valenta!
Fa com que li pega un pesic.
Sabel ¡Ay! (Mutis.
Puñales ¿Qu' es això?
Vero Qu´antropesá...
Puñales Dimòntre de les chiquilles... ¿Qué volíes dirme aváns?...
Voro ¿Yo? ¿Dírli yo?...
Puñales ¡Sí, a mí!...
Voro Com fent memoria) ¡Ah!... Sí... Dírli que... m´en vach. (Fent mutis) Así ve 'l carregaor.
Puñales ¿Garròfa?...
Voro Sí. (Mutis.
Puñales Avant... Avant...
---
PERE GARROFA, el carregaor, per el foro.
Pere ¿S' armosá, tío Puñales?...
Puñales Ya l'han fet. ¿Y tú Peret?...
Pere En el Palmar peguí un mos en la tenda del Forner. ¡Com apreta la faena, hiá que aprofitar els temps! Transisió) ¿Pesem algo?
Puñales Pòc hiaurá.
Psre ¿Sobre b?...
Puñales No hu sé. Vorem. (Cridant) ¡Quica! ¡Quica!...
---
Entra Quica per el cuarto de la dreta.
Quica ¿Qué vòls, Nèlo?
Puñales Trau de l' asequia el viver.
Quica Ara cridaré a les chiques.
Pere No cal; yo li achudaré.
Quica Anem, pues. (Eixint per el foro seguida de Pere
Pere De seguideta.
Puñales Vorem el pit de Peret. Si no les paga a bòn prèu... atre día les vendrem.
Entren Quica y Pere, per el foro, portant entre els dos el viver, que deixam en últim terme.
Quica Deu estar per tres arròbes...
Pere Hiaurà més aigua que peix.
Puñales Obrint el viver) Tot es anguila maresa.
Quica A còm pesa... ham de saber.
Pere Posant les mans dins del viver y tocant les anguiles). Así hiá molta morralla.
Puñales Pero es de clase, Peret.
Quica Si totes foren de a lliura...
Pere Millor seríe.
Puñales Ya hu crec.
Quica Còsta d´agarrar la gròsa igual que l´anguilonet.
Pere En lo prèu se fa el arreglo.
Puñales No dic que no.
Quica Si combé... (A Pere) ¿A cóm te les mires tú?...
Pere Dòna.... yo, al tío Chaumet l´ in he pesat trenta arròbes, de maresa y de bòn peix, a dèu pesetes la llisa y l' anguila... a vintitres.
Puñales ¡Això es pòc meñs que doná!
Quica ¿T te creus que la robem?... ¡Vacha un descaro de hòme!...
Pere ¡Yo tampòc rbe els dinés!
Quica Això tú t' apañarás; pero hiá per ah chent, que lo qu' els soòbra en terretes, els falta en honra... ¿m' anténs?
Pere Afechiré una peseta. Este chènero es... fluixet.
Quica ¡Aspay no te fases pòbre!
Puñales Feste l'ánimo, Peret...
Pere Les plases están molt males...
Quica Tú a dos pesetes les vens; conque mira si hián chavos ¡y duros! a favor teu.
Pere Tornant a mirar les anguiles) Cas tota es pasturenca...
Quica ¡Si es més blanca qu´el paper!
Puñales Afich algo. Pere..., pucha...
Pere Daré una peseta més.
Quica ¡Mira el bobo!... ¿Creus que venim de Belem? Si no les pagues a trenta no cal que pergam el temps.
Pere Tío Nèlo, yo no puc...
Puñales Es còsa de ma er. Yo no fas més que agafar; yo soc l´ amo dels mornells. El vendre es còsa de Quica.
Pere Vinga, llevaré un quinset.
Quica Y´ham parlat pròu del asunte... ¡A la Carrera, al viver! (Tapa el viver y fa mensió de volersel endur.
Pere ¡Recristina, quína dòna! !No té llástima als pobrets!...
Quica ¿Pòbre?... Atra vòlta será. ¿Qu' et pareix Nèlo, quín peix?
Puñales Hòme, pesa...
Pere Me les quede, pero no hu diguen vostés. En este prèu m´arruine... Crégam, Quica.
Quica ¿Trac el pes?
Pere Así pòrte pes y pedres...
Quica ¿No mos farás el ganchet?
Franses Trau tú l´ arròba de casa y que pese en lo pes d´ell.
(Quica entra en el cuarto de la dreta y trau la pedra. El pesaor, pesará en el pes de dos cabasos, qu´es el que se usa ea el Palmar.
Pere Mirant les anguiles antes de pesar). Está fluixa esta peixquera...
Quica Dónali més aliment.
Pere Pesant). Una.
Quica Bueno. Una.
Puñales ¡Che, que cau!... (Referintse al pes.
Pere Més al fí ya no pòt ser...
Quica Ya sou vosatros bòns llops.
Pere Dos... (Buida Vacha, deixemo per tres.
Quica No, fill meu; pesa l´anguila y si 'n sòbra, be mos ve.
Pere Después de pesar la tersera) Bueno, de les tres arròbes ne sobra mich cuartonet. ¿Les pesem?
Quica Pa l´atra vòlta. Va contant en els dits) A trenta... son a sis duros... chustets.
Dos arrobes serán... dotse, y ara sis més.
Pere Eixe peix...
Quica Val dhuit duros.
Pere Conformes.
Quica Contant) Espérat... Dèset, díhuit, ¡això es!
Pere El conte estaba molt clar.
Quica Bueno, bueno. ¡Es lo mateix!
Pere Donantli dinés a la tía Quica) Tinga, tinga y hasta l´ atra.
Quica Ya tením pa fil, Nelet.
Pere Arreplegant els trastos y anantsen) Adiós.
Puñales Adiós
Quica A Pere) Achúdam a traure al aigua el viver. (Fan mutis Quica y Pere.
Puñales Si el peix volguera, ¡puñales!, brollaríen els dinés.
---
Quica, entrant per el foro.
Quica Ahí ve Malena la Sorda.
Puñales Así, pues, te pòc que fer.
Quica Estos dinés de l´ anguila, en la caixa els guardaré. (Mutis per la dreta
Puñales Ix en seguida, Quiqueta, per si Malena du vent.
---
Malena, entrant per el foro, de malhumor.
Malena ¡Ya 'stem así!
Puñales Y en bòn' hòra. Aséntat, ahí tens cahira.
Malena Molt seca) No cal, arremate pronte. ¿Que no 'stá la tía Quica?
Puñales Sí, Malena; ara ixirá. Pero aséntat mentres ixca.
Malena Nerviosa) No estic per a estar sentá, que rebote de malicsia.
---
Quica, entrant per el cuarto dreta.
Quica A Malena ¿Eres t?...
Puñales Y ve´n corruixes,
Malena Deixem apart la pamplina, perque... cuan se ve picá... Bueno. He vist a la seua filla en el forn...
Quica Huí tením pasta.
Malena No ´s per això la visita.
Quica Tú dirás..., ya t'escoltem...
Puñales (¡Alena per la ferida!)
Malena Pues que sense dir yo res, perque a honra y cortesía ya saben que ningú em guaña, en lo forn, la seua filla, m´ha dit pendó, desgreñá, furta fil, llengua d´anguila... y ha pestechat del meu hòme, que 'n mich de la glòria estiga, y a Lariet me ´l'ha posat com pa portarlo a la fira.
Puñales ¿Y t... no digueres res?
Malena ¡Chesús!... ¡Ni Avemaría! ¿Vosté no sap quí soc yo?
Puñales Neta del tío Cavila.
Quica Este rògle 's chicotet y se coneguém tots, filla. M' estraña molt que Toneta, sense tú gastar saliva, te diguera lo que contes... ¡Que no me hu puc creure, chica!...
Puñales A mi ´m pasa lo mateix...
Malena ¿Me fan dòna de mentira?
Puñales Malaena..,, pòc a pòc...
Quica No ´t pòses tan enfurida, que parlant mos entendrem.
Malena Rientse) No me coneix, tía Quica. ¿Creu que vingu p' el perdó?... Al meu fill li sòbra vista per a buscarse una novia (Asentuant) que un poquet més li convinga.
Puñales Pòbra es la meua Toneta.
Quica Això... segóns cóm se mira.
Malena ¡Pos la filla d' uns caseros!
Puñales Y tú neta de Cavila, que tancat en la presó se pasá tota la vida.
Malena ¡Pero tinc la bolsa plena!
Quica Mosatros la tenim buida, y, en tindre per a menchar, lo demés mos sòbra, chica. Pero acabem en asò; ¿cóm quedá la meua familia?... ¿Qué li digueres tú a ella?
Malena Lo que per a el cas venía. ¿Vòl a Huiso? Que se case y que menche pa y sardina. ¡Ferli un desprèsi al meu fill! Mire vosté, tía Quica; si el deixara per un atre, encá me conformaría; pero deixarlo per Huiso, qu´en la tenda té una llista...
Puñales May l´ han denunsiat les guardes. Treballa de nit y día; y si deu..., ya pagará.
Quica ¿Pa qu' et rasques si no 't pica?...
Malena ¡Ja, jay!... ¿Conque pagará?... ¡P' al Chesús!...
---
Toneta, entrant per el foro en molta desisió.
Toneta Per a cuan siga, que ni vosté ha de pagar ni s' achuda nesesita.
Quica A sabrem la veritat.
Malena ¿De quí, de la seua filla?...
Toneta ¡Tírela, pare, de casa!... (En molts brios) Tire a eixa lludria maligna, que sòls de vórela, pare, la sanc la tinc ya frechida.
Malena ¿Después que m' has insultat, encara t' aúrtes, chica?
Puñales Bueno, pròu. Vesten, Malena.
Malena ¿Me despacha? ¿Es que me tira?...
Toneta Y pòt donarli les grasies de que la tir' en política, que a una dòna com vosté se la despacha en... saliva. Pare, me digué en lo forn, lladrona, bruíxa, cochina. Va dir, pare, que vosté furta l'arròs d´esta finca y per això té una barca y mencha nòstra familia. (Puñales s´alsa y agarra una percha en
to amenasaor) Va dir que vach a Valensia..., perque Don Paco em convida... y que torne en molts regals..., perque tinc la cara fina... Va dir, pare... No puc més... (Plora.
Puñales ¡Mala dòna! ¡Mala víbora!
Malena Fent mutis) Eixes paraules qu' ha dit, li les diré a la chustisia.
---
Sabel, s´asoma a la pòrta del cuarto de la dreta, entrará al seu temps.
Quica ¡Díguesliles al retor!
Puñales ¡Cóntaliles a Cavila!
Malena Desde el foro) ¡Tots, tots pa una pòbra dòna!... (Plora) ¡Per a una pobreta viuda!... Ara buscaré al meu Lario, y asò no acabará aixina! (Mutis.
Quica Desde el foro) ¡ Aviva la foguerá!
Puñales ¡Al fí hiaurá una ruína!
Quica ¡Es voler clavar el clau!...
Toneta ¡Matar lo que ú desicha!... Pero s´engaña Lariet. S' engaña eixa... mala... tía... Vullc a Huiso... ¡perqu' el vullc! El vullc perqu´ell es ma vida. Si es bò... pa volerlo més; si es ruín...
¡pa que no hu siga!...
Sabel Entrant) Dónam un abrás, chermana.
Puñales El còr s' asmuñ com l´anguila.
Quica ¡Entre el fanc també se críen voluntats de pedra viva!
Puñales A Sabel) Arreplega els atifells y entrals dins, anda, chiqnilla. (chiquilla, típic error de u y n a la impresió.)
Quica Manco plòrs, filletes meues, ¡que son còses de la vida! (Mutts Quica y Puñales per el cuarto de la dreta. Toneta scguix plorant.
Sabel Arreplegant la casola y el barral) Sòls miren al que mos vòl. ¡Nòstre voler ningú el mira! (Mutis per el cuarto dreta

---
Huiso, entrant per el foro y dirichintse a Toneta, qu´estará sentá plorant, li diu cariñós:
Huiso ¿Qué li pasa al men clavell?... ¿Quí en eixos ulls posá el plòr?... ¿Qué té la meua nineta?... Dígues, parla.
Toneta Huiso..., no.
Toneta ¿Soc yo la causa del mal?... ¿Acás la mare del Sort ha vingut a portar nòves? ¿Es..., Toneta, que no me vòls? ¡Cristo, parla, que m' ensenc!... ¡Alsa eixa cara de sòl!
Toneta Ella vingué fa un moment...; pero antes, en el forn... Mira, no vullc que tú sapies... lo que crema com el fòc.
Huiso ¡Yo li tallaré la llengua!
Toneta No, Huiso, no; me fas pòr...
Huiso Pòr ¿de qué?... Estant yo viu, y en dos brasos d' estacòt, a tot aquell que t' ofenga...
Toneta Mira que una traisió...
Huiso Díguesme lo qu' ha pasat. Vullc que tú me hu contes tot.
Toneta Lo més baix; lo més ruin...; lo pichor de lo pichor... Pero no vullc que te fiques...
Huiso Yo duc sempre en, alt el front, lo mateix cuan el vent brama y cluix l´ antena

y timó, que cuan la calma es completa y em chite en el corredor caramunt, cara eixe sèl d' ahon ve la flama del sòl que ya no em crema la pell, perqu´esta pell... es tostó.
Toneta Perque crec en ton voler; perqu´es teu el meu amor, es per lo que te demane que fuixques de les cuestións, que no te fiques en Lario... ¡que hòme sigues de rahó!
Huiso Pues en ella per davant aniré hasta el cap del mon; pero que ningú me talle el camí de la rahó, perqu´entonses, mira, Tona, no sé lo que faré yo.
Toneta Pensar en nòstre voler, lo més sagrat, lo millor...
Huiso U tirant ma de la faca que porte dins del sarió, obrirme pas a la fòrsa hasta que caiga ú dels dos... ¡Que yo també sé pagar en sanc ton voler y amor!
Toneta Es que yo no te hu demane.
Huiso Es que te hu regale yo... Y... parlem de lo que valga un pòc més que Lario el Sort.
Toneta Me deixes esbalaída; has bordechat la cuestió, y vech en la teua cara, de fonda rabía el color. Huiso Rientse nerviós) Això hu fa aquell nugolet (Señalant el sel). que s' ha crusat en el sòl y que sombrecha al senill y a mí me feu posar gròc. (Com escoltant a la porta del foro) Pareix que cante Vaoro...
Toneta Tú may cantes, llunt ni pròp.
Huiso Es que si yo m' entonara, no quedaba en este clot ni casera ni peixquera.
Toneta Canta huí, qu' alegra 'l còr oír cantar als barqueros que van caminet del port.
Huiso Sentensiós) No será extrañ que huí cante, Toneta, y en la cansó, pòse tròsos de ma vida, lliure ya d'un vell dolor... Y... te deixe, ¡llecha meua!
Toneta ¿Vindrás pronte?
Huiso ¡Clar, fenoll! En la cala de ta casa es ahon llavora ´l meu còr. (Ix per el foro.
Toneta Desde la porta) ¡Huiso, canta a la venguda!
Huiso Desde dins) Te cantaré... ¡si Deu vòl!
Toneta Mutis per la dreta) Vullguera ser pardalet y volar chunt al timó.
---
Huiso, figuranta que torna, perque ha vist vindre a Lario. Mira dins de casa, molt agitat, y es queda
a la pòrta del foro.
Huiso No está Tona. Ve Lariet. Ara mos vorem les cares. Ara sabrem si es que vòl que yo huí la cansó cante. (Nerviós No vullc aguantar més chepes, ni segones, ni bravates. (A Lario, que aplega
¿A quí busques?
---
Lario, entrant.
Lario Res t' importa. En tu no vullc ni paraules.
Huiso A Tona no la vorás.
Lario Voré a son pare hu sa mare, que yo a Tona (Despectiu. no la vullc; no la busque... Ne tinc atres que valen algo més qu´ella y ademés... no 'stan donaes.
Huiso Asegúrat en parlar si no vòls que mal s' acabe.
Lario Jactansiós). Volía dir... que té novio... que té qui en ella se case. ¡Que hián hòmens... per a tot!...
Huiso Aplomat). Hasta pa trencar les cares. Seré) Dígues, Lario, a lo que vens.
Lario A tú no; busque a son pare, y ara vach a entrar ahí dins pa fer saber en quí traten.
Huiso Desidit). ¿Y si yo te hu impedixc?
Lario Tú farás be 'n alluntarte, que no deu anar a l´ era qui de la pols vòl lliurarse.
Huiso Es qu' en l´ era... tinc l' arròs.
Lario Pues ves y avisa les guardes, si es que creus que Lario el Sort, el teu arròs vòl furtarte.
Huiso El que defén lo qu' es d´ell, no vòl achuda d' un atre. En desisió) Tú vens a insultar a un vell, y això, Lario, es de cobardes.
Lario Yo vinc a traure la cara per la pòbra de ma mare.
Huiso Si es ella la que parlá en lo forn, y en moltes cases, de la honra d´una chica, de la meua y d´eixos (Señaiant al cuarto. pares. ¡Sempre sòl pasar aixina: els lladres fan a tots lladres!
Lario Me s' acaba la pasénsia.
Huiso M´ alegre que te s' acabe perque fa temps que desiche vore ahón t' aplega el corache.
Lario Ans parlaré al tío Nèlo.
Huiso ¡No entrarás, perque yo hu mane! Conque al avío, Lariet, perque tú d' así no pases.
Lario ¡Cristo! Huiso, si eres hòme, en la Mata de les Rates, t' espere dins de un moment.
Huiso Abaixant la veu com temerós de qu´escolten) No crides. Pòts aguardarme segur de que, cuan tú aplegues, ya estaré yo allí esperante.
Lario Pues allí vach per a tot. (Mutis dreta.
Huiso A Lario) Llígat be les garramaches, perque huí te chure yo, per éstes, Besa la creu formá per els dits) el que tot ha de acabarse. (Mutis esquerra.
---
Voro, desde la pòrta del foro y mirant a la esquèrra per ahon ixqué Huiso.
Voro Huiso va calent de orella... Ni al bòn día contestá. (Transisió) Cuan yo m´en vacha, segur qu' estaré pa combregar. (S´asoma poregós a la porta del foro, dient:) No hiá ningú; poro... aixina, no 's pòt fer la demaná!... ¡Ay, mare..., quín compromis!... ¡En quín fanc que m' ha ficat!... Yo que pasí nits sanseres de vent-pluch y temporal perdut per eixa Albufera, de la pòr me vach burlar. Pero dende que Sabel me digué de traur' el cap y dirli al tío Puñales qu' en ella me vullc casar..., me cau la pèrcha en la sequia, els mornells s´en van aball, si estic de choca tinc fret y fas porra al llavorar.
Antes, yo en ell raonaba com raonen dos chermáns. Poro, ¡Cristo!, huí eixe hòme me s´antoixa un cheneral, y sempre que vullc parlarli me s' enfanga el paladar. (Pausa) Feste l'ánimo, Vaoro; manco vergoña y... avant. Entra dins de casa) Ara aplegue hasta la pòrta; tòc, tòc, ¿se poede pasar?...
- Pasa, Voro, diu mon sògre. Bon día. - No 's porta mal, - diu ma sògra, qu' en la cuina estará fent el dinar. - ¿Qu´et pòrta? - , dirá el Nèlo. Y yo faré un´arrancá y li diré: - A mí me porta lo que a vosté li portá cuan a la tía Quiqueta als pares va demanar... - Tú, encá estabes en Valensia - Sí señor; es veritat. Poro, mire, huí, soc Voro, si a vosté no li sap mal, y tinc un barquet de a ú; tinc pastera de dragar; tinc dos pèrches per a barca y una vèla mich trencá. Fil ne tinc pòc, sí señor; poro... en tot lo fil m' en vach, perque... mire; en lo meu fil m'ha fet un engraellat... Y en la patá que me pega...
---
Puñales, entrant per la pòrta del cuarto dreta.
Puñales ¿Que fas así, benisant?
Voro Pos..., mire..., que m' en anaba...
Puñales Y ´haberes pogut entrar, que nòstra casa es de tots, y més dels del veinat.
Voro Això día yo també... Entra, che...
Puñales Hòme está clar.
Voro Está clar per a vosté; per a mí...
Puñales Te vech gròc, com asustat. ¿Te fa falta fil hu pèrcha?
Voro Un globo m´está faltant per a moure cap amunt y no baixar en tot l´añ.
Puñales ¿T´han despachat de la casa? ¿Has fet alguna trastá?
Voro Vinc a ferla, tío Nèlo, y no sé com comensar...
Puñales Pos huí no 'stic per a bromes, que tinc la sanc alterá.
Voro Es que yo volía dirli...
---
Quica, entrant per el cuarto de la dreta.
Quica ¿De qu' estabeu raonant?
Puñales No sé Voro lo que vòl...
Quica Este Voro es un sensál...
Voro Vinga, anem, no m' amoínen, que ya estic prou aufegat.
Quica Torna, pues, un atre rato.
Voro Ara ya 'stic en lo fanc, y els hu vach a dir en señes si no puc diro parlant.
Puñales Vinga, parla, parla pronte hu te pegue una perchá.
Voro Pos yo... ¿sap?... (Fa en les mans seña de casament, com els muts) y sa filla...
Quica ¡Este 's que s' amborrachat!
Voro Vecha si me hu pensaba que no voldríen...
Puñales ¡Puñal! Si tú no demanes res...
---
Sabel, entrant per el cuarto de la dreta.
Sabel ¡Ell qué té que demanar, si es més curt qu' un bònanit!...
Voro Alegrantse). ¿Véu?... Sabeleta hu dirá.
Quica A Sabel). Aclarixmos, aclarixmos; ¡que locos mos tornará!
Sabel Pues que Voro...
Voro Això, que yo...
Sabel Com pasa per así tant...
Voro Sí siñor, per así pase sempre que vach a calar.
Sabel ¡Calla, calla, que m´anredres y ya estic yo pròu endredrá! Un día, aquell del fransés...
Voro Y que també vach suar pa dirli la que volía.
Quica ¿A quí?...
Sabel ¿A quí a de ser?...
Puñales Che, quín lío esteu armant.
Voro Yo, d´això no tinc la culpa. Yo pasaba amunt y aball, y Sabel me día: ¡Voro!...
Quica ¿Y pa qu' el vares cridar?
Sabel ¿Yo cridarlo?... No siñora. Ell m' anaba importunant. - Yo t´arrambaré el barquet, me día; no te canses en perchar... Yo... alló... li hu vach agrair...
Voro ¿Veu vosté com m' agarrá?...
Quica Vamos, y´han eixit els crits de "l´anguila de la mar, la tenca del Perelló y el sòl de la matiná".
Voro Sí siñora, si siñora; per ahí va comensar; y com ella s´ esponchaba...yo diguí: ¡Ya 's clavá l´ am!
Puñales A Sabel. ¿Y tú qué dius, mosca morta?
Sabel Que si vostés vòlen..., ¡clar! a mí Vaoro... me tira...
Voro més que a la fòcha 'l cañar. Més que a l´anguila la fosca. Més que a la vèla el llevant.
Sabel ¡Que m' afrontes, Vaoret!...
Quica ¡Ya sou els dos bons pardals!
Puñales ¿En fí, que l' andevinalla vòl dir que te vòls casar?
Voro Yo vinc a traure la cara perque Sabel me hu maná.
Puñales Pòc a pòc, perqu' estos pasos...
Quica S' han de donar pam a pam.
Voro Vostés medixquen com vullguen y déixenmos festechar. Pregunten per mí a Huiset; al tío Sento el pardal; a Tomás de rosegó y... al alcalde del Palmar.
Sabel ¡Que mons pares no 't coneixen!... Posantse al costat de Voro.
Puñales El coneguem fa mols añs; pero a una filla...
Quica No 's dona com qui díu ahí vas cabás.
Voro De mí hiá que buscar pòc; no tinc terres ni heretats, ni d'ahón me vinga un quinset, si no 'l guañe treballant. Barca no 'n tinc; farem barca Sabel y yo ¿veritat?
Sabel Per mí..., clar que la farem; ¡pero tú ves ahorrant!
Voro Sí siñor. Así en la faixa duc sempre els chavos guañats. ¿Vòlen vorels? Deslligantse la faixa). Sis duros... catorse chavos grans.
Puñales Guárdalos.
Voro Cóntelos, hòme.
Quica ¿Pa qu´els tenim que contar, si en sis duros no hiá pròu pa pagarli al escolá?
Voro Ay.... ¿Pos que yo no vixc per anar arreplegant?... No tinga pòr, que Sabel no se morirá de fam. Ara, de fartá, tampoc; yo porgues no en gaste may, perque com estic polític en tota clase de carns...
Si no hiá anguiles, granòtes; sino..., rates del cañar, qu' els meus seps y els meus mornells no descansen un instant.
Sabel ¿Qu´ els pareix a vostés, pares?...
Quica Que vinga.
Puñales Pa festech llarc.
Quica Antes casarem a Tona; ¿no es això, Nèlo?...
Puñales Clavat.
Voro Es que yo..., ya eixit de quintes.
Puñales També ixquí yo, ¡qué caram!
Sabel Viu tan a sòles Vaoro...
Quica ¿Es qu' et creus qu' el furtarán? Fent mutis per el cuarto de la dreta) Per a huí ya basta en lo dit.
Puñales Tú ves fent nuc; ya vindrá..,
Voro Vostés ya no tenen presa...
Sabel No es molt bonico esperar.
Puñales Salta pronte a la faena.
Voro Huí el còs no vol el treball. (Eixintsen a la porta del foro.
Sabel Chunt a Voro y apart) Yo també estic cansaeta...
Voro Apart a Sabel) ¡Anguileta de la mar! ¡Tenqueta del Perelló!... ¡Claror de la matiná!...
Sabel Pero si yo no t' achude...
Voro Ara ya estaba penchat. ¡Cuidao si du faena el fer una demaná!
Sabel Seguix la conversasió, apart) ¿Estás content?
Voro Per ton pare no et pegue un mòs y un abras.
Sabel Vesten, que me torne ròcha.
Voro Te vech ya com pa ensachar, ¡llecha del teu Vaoret!... ¡Cuetina del cañar! ¿Vols que te pegue un pesic?...
Sabel ¡Granuja, cóm m' has peixcat!... (Voro fa mutis y Sabel se queda a la porta del foro mirant com s´en va.
Puñales Pensatiu) La vida y la chuventut son els dos amís més grans... ¡No té ilusións la vellea!... ¡Sòls viu del temps que pasá!
Sabel Anant al costat de son pare) Vaoret es molt bòn chic; pare, el vullc de veritat...
Puñales Pero tin calma, el temps vòla. Un día huí et sembla un añ; pero cuan lo que vòls, vinga, cuan el temps vacha pasant..., els añs serán com els díes, ¡y díes que son rellamps!
Sabel Es qu' ell patix; está a sòles; no té arrimos de chermáns...
Puñales Hasta huí be s' arreglaren...
Sabel Pero tot temps... no es igual. (Fent mutis per el cuarto de la dreta. Esperar es desespero. ¡Ya m'estic desesperant!
Puñales Y el qu' espera té alegría, ¡qué alegría es esperar! (Pausa.
---
Chaumet per el foro.
Chaumet Ya té vosté ahí el senill y les garbes de mansega.
Puñales ¿Veres al tío Gabrielo?
Chaumet Y he vis també a "La Carmela", qu' está lligá en la barraca del Quico el de la tenda.
Puñales ¿Li has dit que s' espere uns díes? ¿Que no fasa venta d´ella?...
Chaumet Sí, señor; y contestá, que si vosté no es menecha... ell la barca la vendrá, qu´el amo té molta presa.
Puñales Antes ningú la volía, y al vore que ú la festecha... a tots els entren les ganes de comprarla. ¡Qué chenteta!
Chaumet El remendo es de molts díes, y estem pròp de la faena.
Puñales Demá soc en el Palmar. ¿Vegueres la paraera?... ¿Referes l´encarrisá?
Chaumet Com vosté vòl, ¡ben espesa! Ni el aigua, tan fina qu' es, crec que pasará per ella.
Puñales Aixina, aixina, Chaumet, es com se mata peixquera. A la nit estén el salt.
Chaumet Ya está a punt en la barqueta.
Puñales ¿Y..., qué més hiá per el pòble?
Chaumet Lo de sempre.
Puñales ¿No 'stigueres en la tenda?
Chaumet Un moment...
Puñales ¿De qu´es parlaba?
Chaumet Pos... de barques y peixquera.
Puñales Asentuant les preguntes). ¿Te miraben molt a tú?... ¿No oíres d´esta caseta?...
Chaumet Calle, millor es callar...
Puñales En ansia). ¿Es qu´en el pòble ´s comenta?
Chaumet Sempre hián desocupats, chent que fuch de la faena y s´entreté rosegant com rosega la cangrena...
Puñales Mes víu). ¿Pero de qué rosegaben? ¡Dígueso pronte!... ¡contesta!
Chaumet ¿Per a qué vòl enterarse de conversasións de tenda?
Puñales ¿Y per qué te calles tú y pòses la cara seria?
Chaumet No 'm pregunte, siñor pare..., perque la rabia m' aufega.
Puñales ¡Veches si yo me hu pensaba! ¿Acás la tía Malena?...
Chaumet ¡Quí ha de ser!... ¿Vosté no sap lo qu' eixa dòna patecha, desde que d' así al seu fill el va despachar Toneta?
Puñales Pero això no 's prou motíu pa pestechar com pestecha.
Chaumet ¡Váchali vosté 'n rahóns!... ¡Es més ruín que la tenca!
Puñales ¡Si 'm tornara de vint ans!... ¡Puñales!...
Chaumet ¡Tinga pasénsia; els tinc yo que soc son till y soc chermá de Toneta!
Puñales Desidit, anant al cuarto de la dreta). ¡Pòsam el barquet a punt!... Vach a traure l´escopeta y... si me tope 'n son fill, ¡ú dels dos fará taleca! Al arribar a la porta repara que Chaumet no se mou del puesto). ¡Cristo! ¿Per qué no 't meneches?...
Chaumet Vosté, pare... así se queda. ¡La vida em doná vosté... y si la perc... ¡seua era!
Puñales Fent mutis, desidit). ¡Arréglam el atifell!
Chaumet Fent mutis per el foro). ¡Cuan ixca... ya isí yo vèla!
---
Puñales, entrant per la dreta, en l´escopeta en la ma, pausadament.
Puñales ¿Ahón s'ha ficat este chic?... (Busca y el crida a la porta de la esquerra). ¡Chaume! ¡Chaumet!... ¡Repalleta! Eixint a la porta del foro y mirant a totes bandes). No se veu ánima viva
ni en el sequer ni en la sequia. (Entra) El cas es que ya pensaba que me faría esta feta. (Nerviós)
No tením atre barquet y d' eixir no hiá manera... Cavilós) Si eixe chic s' encontra 'n Lario hu se tropesa en Malena... (Pausa llarga.
Chaumet Dins). ¡Pare!... ¡¡Tona!!...
Puñales Es Chaumet. (Ix fora.
---
Quica, eixint del cuarto de la dreta y desde la pòrta del foro, diu a Puñales, qu´está fòra.
Quica ¿Quí crida per la carrera?...
Puñales Desde fora) Es nòstre fill que ve a casa.
Quica ¿No estaba así ara mateix?...
---
Toneta y Sabel, entrant per el cuarto de la dreta
Toneta ¿Qué pasa, señora mare?
Sabel ¿Quína algarabía es esta?
Quica A les filles) Chaume arriba y ell dirá...
---
Puñales entrant acompañat de Chaumet, per el foro.
Puñales ¡Contéstam, hòme, contéstam!
Chaumet Nerviós) Qu' en la Mata de les Rates, així com chira a la dreta, damunt del oliveró, ahon té el tracho el tío Pera...
Quica ¿Qué?
Chaumet Lario y Huiso están pegantse...
Puñales A Chaumet) ¡¡Y no duyes la escopeta!!
Toneta Ansiosa ) ¿Ells ne tenen?
Chaumet A perchaes vach vore qu' era la brega.
Toneta ¡La maldisió d' esta casa es eixa dòna, ¡eixa fiera!
Puñales Donantli la escopeta a Chaumet) ¡Torna, y apúntali al cap!
Toneta ¡Vèrche Santa!
Sabel ¡Mare meua!...
Cuant va a eixir Chaumet, comensa a cantar Huiso desde fora, en la toná de l´ Albufera).
Huiso May te cantí una cansó...
Quica ¡Eixa veu es la de Huiso!... ¡Chaume, no ixques, espérat...
Toneta (¡Ell digué que si cantaba!)...
Sabel Escolta, escolta, Toneta...
Huiso Cantant desde fora).
Que patint no 's pòt cantar;
huí te la cante, Toneta,
perqu' el patir s´acabá.
Perqu' el patir s' acabá
y l' alegría es completa.
Puñales ¿Haurá trunfat la chustisia?
Toneta Abrasant a Sabel) ¡Sabel, qué pena..., qué pena! (Pausa.
---
Els mateixos y Huiso. Puñales, desde la pòrta del foro figurant qu´está desembarcando.
Puñales ¡Vine als meus brasos, Huiset!... Vine qu´et vullc abrasar. (S´abrasen.
Toneta A Huiso) ¡T'has perdut per eixe pillo, y el meu còr has destrosat!
Puñales ¿Com ha sigut el "tuácte"?...
Quica ¡Cóntamos lo que pasá!...
Huiso Pos... no res. Còses dels hòmens... Que yo y Lario, (S' acosten tots a escoltar).
ahí en la ereta, fa un rato es várem trobar. Ell venía en só de riña; yo li vach tallar el pas y li diguí qu' en vosté (Per Puñales) res tenía que parlar. Se va creixer, com fa sempre, y me vullgué alsar el gall, y, en la faixa, varies vòltes, la ferramenta buscá. Se crehuarem de paraules; ell un insult va soltar d'eixos que apleguen molt fondos, d'eixos qu' ensenen la sanc..., y ya no em poguí contindre:
al insult vach contestar, y fuchint de que vostés eixiren en aquell llans, aseptí el seu desafíu, pa en seguida, en el cañar...
---
Voro, per el foro.
Voro Molta chent pa el rey es bòna...
Sabel Calla y escolta.
Voro ¿Qué... hiá?
(Sabel, fa com que li conta a Voro lo pasat.
Huiso Cadascú en lo seu barquet més que per l´aigua, volant, dins la Mata de les Rates al moment várem entrar. Ell miraba reselós; yo, una traisió esperant no el deixaba de la vista hasta que li tallí el pas. Els dos barquets se toparen y quedaren encallats en un topo de mansega qu´está de pòc temps segá. Yo li escopiní la cara pa ferlo pronte saltar. Ell tirá ma a la escopeta, que portaba prepará, y yo, sense pèdre el temps, la pèrcha en brios alsant, li peguí un còlp en els brasos qu´el fa fer caure de cap. Vullgué referse atra vòlta, malaínt y pestechant, y atra samugá en la pèrcha en lo llom li vach pegar que la escopeta, dins l´aigua, li va caure de les mans. Se tirá damunt de mí; la cara me va arrapar y yo, agarrantlo del còll, sobre la proba chitat, li vach fer traure la llengua, aquella llengua d´astral que la teua honra, Toneta, vullgué un día babechar. (Pausa). No hagué més lucha entr' els dos; se vegué la mort davant, y al dirli que pau tindría si en vostés no es pòsa may, feu la creu en los dos dits, y, besantla, me churá que ni sa mare ni ell una paraula dirán, pues reconeix que vostés son
una familia honrá.
Toneta a Huiso). Pero la teua ferida... (Parlen.
Voro Lario té poc que fiar...
Puñales Ves alèrta, ves alèrta, que Lario es ruín vasall.
Sabel Mírat en l´espill, Voret.
Voro ¿Hiá 'lgú que te va rondant?... Pos yo tinc molt males puses... ¡Bò es Voro si está cremat!
Quica ¡Mil hombres, te díuen tots!
Voro Bueno... Punchen y vorán... ¡Ya sé qu' em tenen per Quèlo.
Sabel ¡Foll! ¡Si fores avisat!...
Toneta A Huiso). Entra dins y et curarem... que seguix eixinte sanc.
Huiso Esta ferida no es res... ¡L' atra es la que fea mal!
Toneta A Huiso. ¿Un' atra?... ¿Y ahón la tens?...
Huiso Dins de l´ ánima clavá.
Puñales ¡Eixes ferides no sangren!
Huiso Abrasant a Puñales y a Toneta y alvansant com per a entrar en el cuarto). ¡Tío Nèlo, es veritat! Eixes sangren cap a díns... y maten... ¡sense matar!

TELÓ

______

Núm. 40 La demaná de la novia. - De Don Estanislao Alberola.
41 La salvasió de la casa. - De A. Virosque.
42 ¡Plora, plora, Visantet, - De Jesús Álvarez.
43 ¡Un home! - De Pablo G. Bonell.
44 L' alegría del dolor. - De Antonio Martín.
45 Els rivals - De José M. Garrido.
46 ¡Mareta santa! - De Paco Comes.
47 La peixca de la ballena.- De J. Peris Celda.
48 Soc del atre. - De Pepe Pradells.
49 ¡Mar adins!... - De Visent Alfonso. -Música de J. Manuel Izquierdo.
50 El As d´ Oros- De Felipe Meliá.
51 La indigna farsa - De Eduardo Buil.
52 Amor... per agraiment. - De A. Virosque.
53 L´ombra del mal. - De Alfredo Sendín.
54 La plaseta del Alivio. - De R. y J. Morell.
55 ¡Ya tens mare! - De José Gómez Polo.
56 La chiqueta. - De Daniel Herrero.
57 Pulmonía triple. - De José María Alba.
58 El gancho, - De Eduardo Buil.
59 Bodes d'or. - De Rafael Martí Orberá.
60 Miqueta. - De Felipe Meliá.
61 A pas de chagant. - De Visent Alfonso.
62 Churament sagrat. - De Paco Comes.
63 Contrarietats amoroses. - De Enrique Beltrán.
64 ¡Benehít amor! - De Arturo Casinos.
65 No et fíes de l´aigua mansa - De Eduardo Buil.
66 Cacáus y tramusos... - De J. Peris Celda.
67 Les últimes oronetes - De Alfredo Sendín Galiana.
68 Guardes al camí - De Joaquín Borrás
69 Les miches cares - De Luis Martí. Ilustrasións musicals de Pepe Martí.
70 Lo que no torna. - De Felipe Meliá.
71 ¡Seguixca la farsa!... - De Visent Alfonso.
72 Chuant, chuant... - De Felipe Meliá.
73 ¡15 de Maig!... - De Paco Comes.
74 Els felisos - De Rafael Martí Orberá.
75 Yo no soc yo. - De Luis Martí.
76 Pilar y Micalet. - De Alberto Martín.
77 L' avespeta. - De Arturo Casinos.

Una obra semanal a 40 céntimos.
En tomos de 10 actos, encuadernación tela inglesa,
a CINCO pesetas tomo.

Están a la venta els tomos I, II, III, IV, V, VI y VII de esta Galería (70 actes) encuadernats en tela inglesa ´ al prèu de 5 pesetes cada ú.

OBRAS DE ESTA EDITORIAL
Números extraordinaris
Les glándules de mono. - Per José M.a Juan García y Enrique Beltrán. - 50 sèntims cada eixemplar.
L' amo y señor o Refranera valensiana - Per Don Estanislao Alberòla, - Tres actes, una peseta.
Chent del día o Mil duros y automòvil. - Per Don Rafael Martí Orberá. - Dos actes, 75 sèntims.
Les chiques del barrio - Per J. Soler Peris. Dos actes, 75 sèntims.
--
LA CUADRILLA DEL GATICO NEGRO Por J. AZNAR PELLICER. - 3 ptas.
BIBLIOTECA STELLA
Se compone de tomitos de bolsillo a 1 Pta. tomo.
ARTE VALENCIANO
FOLCHI - SU OBRA :-: Por Juan Lacomba
En rústica: SEIS pesetas.
PICOTAZOS: De M. Pastor Mata: 2 pts.
Los Grandes Maestros del Renacimiento
Por Don Manuel González Martí
Cuaderno de 32 páginas, 60 céntimos.
Tenemos a la venta las siguientes obras de Don RAFAEL MARTÍ ORBERÁ.
L' Ombra del siprer, (4 actos) 1'50 ptas.
EN CASTELLANO

TEATRO (Tomo l.°) La risa del pueblo – Lo inmoral - Lorenzo el pastor - Sin voluntad - La oveja perdida.
Tomo 2.°- La deuda (La Honra) - La llama (El crimen) - Los Hampones.
Tomo 3.° El Fantasma - Entre Nieblas - El Héroe.
A 3 pesetas cada tomo.


//

Enlace recomendado: 
https://www.rtve.es/alacarta/videos/canas-y-barro/canas-barro-capitulo-1/5554362/

Cañas y barro, de Vicente Blasco Ibáñez.