Mostrando las entradas para la consulta mario sasot ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta mario sasot ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 29 de julio de 2024

4. 14. Máximes y sentensies de Pedro Saputo.

Capítul XIV.

Máximes y sentensies de Pedro Saputo.


Solíe di que preferíe enemics espabilats que amics apamplats. 

Díe que en general tots los homens són bons y tots roíns, perque no los ham de demaná lo que no poden doná, ni voldre que obron com no los convé encara que igual entenen mal esta conveniensia. 

Y en cuan a la justissia, que o no la coneixen en los casos que obren mal, o que no saben lo que val.

Li van preguntá una vegada, quins homens eren los mes perjudissials, y va contestá que los envechosos. Se van admirá de esta resposta, y van voldre sabé lo que sentíe dels lladres, assessinos y datres; y va di, que dels primés, lo envechós pegue en lladre, y per enveja escomensaben a sé roíns; que los atres són uns miserables, ignorans, soques y mal encaminats per uns atres com ells, o perduts per la mala educassió cuan eren chiquets y mossos; pero que al final, tart o pronte se fa justissia. Pero que lo envejós o la envejosa es un verdadé malsín, lo traidó per naturalesa, lo animal propiamen dit, contra qui no ña cástic a les leys ni a les costums, per al mal que cause en general y en particulá, que es mes que lo que mos ve de totes les demés classes juntes de homens perversos y malvats. Que la enveja ha causat mes trastornos al món que la codissia y la ambissió juntes, si no es que la ambissió sigue un nom dorat pera la enveja. Pero que sin embargo podíen alguna vegada, y de particulá en particulá, produí un be paregut al de les cagarrines y colics al cos humano, que si no són frecuens ni mol graves, fan al home templat y sobrio.

Tamé díe moltes vegades que la avarissia no habíe eixecat cap casa; y sí moltes lo orden y la economía.

Díe que los mes grans enemics del be del home solen sé la vanidat y la dropina. La vanidat perque gaste mes de lo que pot y se arruine o diu mes de lo que deu y cau en grans inconveniens; y la perea, la dropina, perque va detrás de les estassions al tems, de la saó als negossis, dels fets als acontessimens, dixansu vindre tot damún, hasta que li cau la casa y acabe a les seues ruines, enrunat y arruinat, o fuch espantada y no trobe aon fotres, pobra, falta de consell y aburrida.

Díe que la tontería es mal incurable (només cal vore a Carlos Rallo Badet) y códul al que sempre se entropesse; y que los tres mes grans traballs que pot passá un home són viure en imbessils, tratá en embusteros y viachá en un cobart (Julio Micolau de La Fresneda fa les tres coses, que pareix lo gos de Quintaneta).

Lo influjo de la imprenta y la aplicassió de cadaú guiada y exitada per los sabuts, díe que lo faríen home al món, perque hasta ara (al seu tems) encara no habíe eixit de chiquet.

Creíe que los homens may habíen sigut millós, sino que a uns atres tems van tindre menos leys y menos sossiedat, y així menos juissi y censura de les seues acsions; pero que la sossiedat se habíe anat constituín milló, encara que no be del tot.

Segons ell, los homens del seu tems no enteníen lo comers, la agricultura, les arts, ni les siensies, perque li pareixíe que no veíe mes que torpesa, casualidat, charlatanisme y miseria.

Cuan se va sabé la seua ressolusió de casás li van preguntá, cóm sén tan sabut caíe an esta vulgaridat. Y va contestá: no es vulgaridat casás, perque es seguí la naturalesa, sino casás mal per interés o per mera y sola raó de nom, y queixás después, o condená lo matrimoni y parlá mal de les dones.

Abans de coneixe a son pare díe que donáe grassies a Deu perque no lay habíe dixat coneixe, pos habíe vist mols chiquets de qui no li penaríe sé pare, y pocs homens de qui voldríe sé fill. 

Pero cuan va trobá a son pare, va plorá de pena de no habél conegut desde la cuna. Y sobre lo seu apellit va contestá a don Vicente, son germá de Morfina, que li va preguntá si estáe orgullós de ell: ya me pareixíe a mí que no podíe escapá de un López, de un Pérez, de un Martínez, Jiménez, Sánchez, o Fernández, perque estos linajes són com los vileros que a tota vila se troben.

Com habíe tratat en flares y monges y los coneixíe mol be, díe que an aquells los faltabe un voto, y an estes nels sobraben dos. 

Pero no explicabe mes, y no sabem quins votos eren eixos.

Per tres coses (díe) donaría yo la vida: per la religió que professo, per ma mare y per lo meu poble. Li van preguntá una vegada que acababe de di aixó, si la donaríe per lo Rey; y va contestá que no enteníe la pregunta.

Solíe di que en general la primera nessessidat de les dones es parlá; la segona murmurá de atres, y la tersera, sé adulades.

La perea als jovens, la desautoridat als agüelos, la vanidat a les fees, y casá a un home baixotet en una dona alta, díe que són cuatre pecats iguals, contra natura.

Recomanán la frugalidat solíe di: carn una vegada al día, y eixa a 

l'olla o rostida. Y condenán la tacañería als plats: lo milló dols es la mel, lo milló coc, lo bon pa, lo milló licor, lo bon vi, y lo milló guiso, lo mes curtet y simple.

Díe que ñabíe cuatre coses que lo ficaben a pun de alferessía: taula menuda, llit curt, mula pesada, y navalla sense esmolá.

Cuatre que li omplíen l'alma de rissa: una agüela en flos, un home gurrumino, un predicadó de mal ejemple, y un flare o retó fenli la roda a una dama.

Y cuatre que li féen portá la má a la espasa:

engañá a un sego, feli la burla a un agüelo, un home peganli a una dona, y un fill maltratán a son pare o a sa mare.

Están a Sevilla li van brindá si volíe aná a vore a una poetisa que componíe sonetos, églogues de pastós y atres poemes; y va contestá que sí, pero que li habíen de di en tems lo día y la hora perque volíe preparás.

- ¿Quína preparamenta nessessitéu?, li van preguntá, y va di:

purgám y llimpiá be la pancha, y después péndrem un elixir que sé fé yo en gitam, mol espessial contra los vomits y la fluixera de ventre.

Entre les sentensies dels antics la que mes li agradáe ere aquella de Virgilio: Felix qui potuit rerum cognoscere causes. "dichós, felís, lo que alcanse a coneixe les causes de les coses»; aixó es, a la naturalesa.

Y de ell la sentensia mes sélebre es esta: que lo mol resá a ningú ha fet san, ni lo mol lligí sabut (només cal vore a Moncho), ni lo mol minjá ressio y fort.

Moltes atres dites y sentensies se li atribuíxen; pero o són mol vulgás, o sels vol doná autoridat en lo seu nom. Y així mateix se conten de ell diferens fets que de cap manera corresponen al consepte que lo seu gran talento y máxima prudensia mereixen.

Yo estic convensut de que així los dits com los fets que corren com si foren seus y són tan indignes de la seua discressió y sabiduría, perteneixen al fals o apócrifo Pedro Saputo, a qui los de Almudévar van fotre fora a gorrades y en raó del seu poble, tan malparat lo malparit, y que, com ham dit, ere un acsiomo, un dropo, gat, torpe, indessén, (algo paregut a Mario Sasot Escuer, lo de la revista de la franja del meu cul.)

Mario Sasot Escuer, capsot, franchista, la franja del meu cul

Lo fill de la pubilla va sé mol sobrio, mol fi, mol amable, persona de mol respecte, y tan gran en tot com se ha vist an esta verdadera historia de la seua vida.

lunes, 12 de agosto de 2024

Os - Ostra


Os, s. m., lat. os, os.

Non triaria pel ni os.

(chap. No triaría pell ni os.)

Le Dauphin d'Auvergne: Joglaretz.

Je ne choisirais peau ni os. 

No i a mesolla ni os, 

Vena ni nervi que no 'l senta.

Roman de Jaufre, fol. 83. 

Il n'y a moelle ni os, veine ni nerf qui ne le sente.

E 'l gotamens de l' aygua dona partida de la duressa de las peiras als os.

Liv. de Sydrac, fol. 10. 

Et l' égouttement de l'eau donne aux os partie de la dureté des pierres.

Yeu sui hom e de carn e d' os. V. de S. Honorat. 

Je suis homme et de chair et d'os.

Par extens. Cuirassas...

Ab que cobron lor os. 

Rambaud de Vaqueiras: Truan mala. 

Cuirasses... avec quoi ils couvrent leurs os.

CAT. Os. ESP. Hueso. PORT. IT. Osso. (chap. Os, ossos; osset, ossets.)

2. Ossa, Hosa, s. m., os, ossement.

Rom', als homes pecx 

Rozetz la carn e l' ossa.

Guillaume Figueiras: Sirventes vuelh.

Rome, aux hommes imbéciles vous rongez la chair et l' ossement.

Que on leves la caisa en que era la hosa de Josep.

Abr. de l'A. et du N.-T, fol. 10.

Qu'on levât la caisse en quoi était l' ossement de Joseph.

CAT. Ossa. (chap. Ossamenta, ossamentes : los ossos.)

3. Ossos, adj., lat. osseus, osseux. 

Manja carn cauda et ossoza.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Mange chair chaude et osseuse.

ESP. Ososo (huesudo). PORT. Ossuoso. IT. Ossoso. 

(chap. Ossut, ossuts, ossuda, ossudes.)

4. Osseitat, s. f., osséité, qualité osseuse.

Per razo de lor nervositat et osseitat.

Eluc. de las propr., fol. 47.

A cause de leur nervosité et osséité.

Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.

Osa, Oza, s. f., houseau, botte.

Voyez Denina, t. III, p. 43.

Grans osas afaitadas ab ros.

T. d' Ebles d' Uisel et de Gui d'Uisel: En Gui.

Grandes bottes embellies avec rouge. 

Gannacha e capa folrada

Et ozas de salabier.

Bertrand de Born: Rassa mes. 

Ganache et cape fourrée et bottes de peau velue. 

ANC. FR. Morchuflex chauça les hueses vermoiles... si se fist empereur.

Villehardouin, p. 89.

De cortes hoses ert hosez

Et Corte-hose ert apelez.

Roman de Rou, v. 14472.


Oscar, v., entailler, ébrécher.

Part. pas. fig. No y truep baron entier 

Qu' aya proeza acabada,

Qu' el mieg luoc non sia oscada,

O fracha en l' un cartier.

Bertrand de Born: Rassa mes. 

Je n'y trouve baron entier qui ait prouesse achevée, qui au milieu ne soit ebréchée ou rompue en l'un quartier.

ANC. FR. Avant que le saulcier mouille les écuelles...; et celles qui auront esté ochées ne doivent pas estre comptées le lendemain. 

Docum. de Philippe-le-Long. Martenne, Thes., t. I. col. 1363. 

CAT. Oscar. (chap. Trencá, tallá, chafá, rompre.)


Oscle, s. m., écrin.

Lhi don de mon oscle l' auria flor.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. I. 

Je lui donne de mon écrin la fleur d'or.

- Par ext. Douaire, présent de noces.

Quinse ciptat en oscle estier Proensa 

Lhi dara e Viana, Arle e Valensa.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 97. 

Lui donnera quinze cités en douaire outre Provence et Vienne, Arles et Valence. 

ANC. FR. Privileges... octroyés à fames, et à octroyer, soit par oscle, par douaire, par mariage, etc. Tit. de 1294. Du Cange, t. IV, col. 1407.

Il est vraisemblable que ce mot est venu d' osculum, pour désigner le droit d' épouse, le prix du baiser conjugal.


Ostar, v., ôter, tirer, retirer. 

Voyez Denina, t. III, p. 126. 

On hom plus n' ostaria

Guarnizos, 

Plus en seria enveyos.

Bertrand de Born: Cazutz sui. 

Où plus homme en ôterait d' ajustements, plus il en serait envieux.

Lo sanc de sus vos n' ostaretz.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Le sang de dessus vous en ôterez. 

Fig. Aquest don osta tota ordura de l' arma. 

Ostan e derazigan d'arma los VII peccatz mortals.

V. et Vert. fol. 84 et 48.

Ce don ôte toute ordure de l'âme. 

Otent (ôtent) et arrachent de l'âme les sept péchés mortels. 

Fig. et moral. 

No los fasson ostar del bon prepausament. V. de S. Honorat. 

Ne les fassent ôter du bon propos. 

De solatz e de chansos, 

E de plazers far e dire 

Cugei ostar mon cossire.

Azemar le Noir: De solatz. 

D' entretiens et de chansons, et de faire et dire des plaisirs je faillis à retirer ma pensée.

- Diminuer, retrancher.

Non devem ren ostar ni mais metre. Gramm. provençal. 

Nous ne devons rien retrancher ni mettre davantage. 

Qui de Fabre volgues ostar 

La quarta letra, fora bo, 

Qu' adoncx lo pogratz apellar 

En Guillen fa be per razo.

Bernard d'Auriac: En Guillem. 

Qui de Fabre voudrait retrancher la quatrième lettre, (ce) serait bon, vu qu'alors vous pourriez l'appeler par raison le seigneur Guillaume fait-bien.

Part. pas. S' es de mi e de bon pretz ostada. 

T. d'Albert Marquis et de Rambaud de Vaqueiras: Ara m diguatz. 

Elle s'est de moi et de bon mérite séparée.

En prezensa us diran alcun plazer 

Et ostat vos, diran mal per ver

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

En présence ils vous diront aucun plaisir, et vous retiré, ils diront du mal en vérité

ANC. FR. Ne nus qui oste ne qui met. 

Se me faites de ci oster. 

Partenopex de Blois. Not. des Mss., t. IX, p. 19 et 22. 

Qui avoit ostet tel membre. Chronique de Cambrai.

2. Ostamen, s. m., retranchement.

Per ostamen de la derniera letra. Leys d'amors, fol. 60. 

Par retranchement de la dernière lettre.

3. Forostar, v., mettre dehors, chasser, exiler.

Part. pas. fig. Era fag Desonors tot qu' anc volc faire,

Qu' a forostada Honor de son paes.

Aimeri de Peguilain: Totas honors. 

Maintenant Déshonneur fait tout ce que oncques il voulut faire, vu qu'il a chassé Honneur de son pays.

(chap. Forostar, de fora + ostar, ôter, oster : foragitá, gitá fora, expulsá, exiliá; tamé vomitá.)


Ostiari, s. m., lat. ostiarius, portier.

Volia que premieramen fos ostiaris. Cat. dels apost. de Roma, fol. 29.

Il voulait que premièrement il fut portier.

CAT. Ostiari. ESP. IT. Ostiario. (chap. Ostiari : porté: eclesiástic que obríe y tancabe la iglesia, y la custodiabe. )


Ostra, s. f., lat. ostrea, huître.

De ostras, de thon. Carta Magalon.

D' huîtres, de thon.

CAT. ESP. PORT. Ostra. IT. Ostrica. (chap. ostra, ostres.)

martes, 12 de marzo de 2024

Lexique roman; Forbir - Septiforme

 


Forbir, v., fourbir, aiguiser, polir, nettoyer, orner. 

Voyez Muratori, Diss. 33.

Cant a manjat, el lo forbis 

A peira o a fust ronhos.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Quand il a mangé, il l'aiguise sur pierre ou sur bois raboteux. 

Fig. Polira,

Forbira

Mon chan.

Giraud de Borneil: Eras si m. 

Polira, aiguisera mon chant. 

Substantiv. Del forbir non es avars, 

Ans ters son bec sai e lai. 

Deudes de Prades, Auz. cass. 

N'est pas avare du nettoyer, au contraire il essuie son bec çà et là.

Part. pas. Las forbidas alamellas

Lur meton ins en las cervellas. 

V. de S. Honorat. 

Les épées fourbies leur enfoncent dedans les cervelles.

Fig. No m nogon clercx ab fals mots forbitz. 

G. Anelier de Toulouse: El nom de. 

Ne me nuisent clercs avec faux mots aiguisées. 

ANC. FR. Eve rose dont se forbissent.

Dit d'un Mercier. 

ANC. CAT. Forbir. IT. Forbire. (chap. esmolá, afilá, pulí, llimpiá, ordená.) 

Forca, s. f., lat. furca, fourche, fourches patibulaires.

Saumada de forcas, I forca. Cartulaire de Montpellier, fol. 106.

Charge de fourches, une fourche.

(chap. Cárrega de forques, 1 forca; impost que se pagabe en espessie.)

Ne seras a forcas pendutz.

Roman de Jaufre, fol. 14.

Tu en seras pendu à fourches.

- Colonne, poteau.

A las forcas de la cortina. V. de S. Honorat. 

Aux colonnes de la courtine.

ANC. FR. Et tes cors puist as forces pendre. 

Roman du comte de Poitiers, v. 1112. 

Sur un mont les forques drechier... 

Ont les ostages amenés, 

Et as forques les ont levés.

Roman de Brut, t. I, p. 147.

CAT. ANC. ESP. Forca. ESP. MOD. Horca. PORT. IT. Forca. (chap. forca, forques; está la forca per a penjá y la forca per a repartí palla, traure fem, punchá al cul als catalanistes, etc. Forcó, forcons, forconet, forconets : són tochos en dos puntes per a tallá romigueres; forqueta, forquetes; forcacha, forcaches : a un abre, aon se dividixen dos branques o simals; a una persona, - forcadura al pun 7 -, la cadera, aon ixen los dos camals, les dos cames. Los catalans li diuen forquilla al tenedó, per la forma que té de forca.)

2. Forquel, s. m., fourchon.

Un forquel es agut, l'autre forquel es gros et redon.

Eluc. de las propr., fol. 42.

Un fourchon est aigu, l'autre fourchon est gros et rond.

3. Furcula, s. f., lat. furcula, fourcelle, clavicule.

La continuacio de la furcula.

Dislocacio de la furcula.

(chap. Dislocassió de la clavícula.)

Trad. d'Albucasis, fol. 67. 

La continuation de la fourcelle.

Dislocation de la clavicule. 

PORT. Furcula.

4. Forsela, s. f., fourcelle, le haut fourché du sternum, poitrine.

En Eblos lo feri sotz la forsela...

E trauca 'lh costat desotz l' aiscela.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 81. 

Le seigneur Ébles le frappa sous la fourcelle... et perce le côté dessous l'aisselle.

Mais la lur forsela

Gardon ben de lamela,

E l' autri servela

Non planhon, si s' espan.

P. Cardinal: El mon non a.

Mais leur poitrine ils gardent bien d'épée, et ne plaignent pas la cervelle d'autrui, si elle se répand.

ANC. FR. Ung cop la fiert soubs la fourcelle.

Roman d'Athis. Du Cange, t. III, col. 755.

Batant son piz et sa forcele.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 118.

IT. Forcella.

5. Forcoil, s. m., fourcelle.

Tal lhi donet el pietz sobr' el forcoil, 

Que de sa lansa volen lhi gran asclen.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 81. 

Il lui frappa tellement à la poitrine sur la fourcelle, que de sa lance volent les grands éclats.

ANC. FR. Que encore tenoit le cotel

Qu' Ismaine avoit sous le fourcel.

Roman de la Violette. Du Cange, t. II, col. 755.

6. Forc, s. m., raie, assemblage d'oignons ou d'aulx en plusieurs rangées réunies par le haut.

Saumada de cebas e d'alhs dona cascuna I forc, et si son engrunadas, que non sian en forc, paga de la saumada II deners.

Cartulaire de Montpellier, fol. 106.

Charge d'oignons et d'aulx donne chacune une raie, et s'ils sont séparés, qu'ils ne soient pas en raie, paie de la charge deux deniers.

CAT. Forc. ESP. Horco. (chap. En este cas: restra, ristra. Un forc es la mida del dit gros y lo índice estirats.)

7. Forcadura, s. f., enfourchure.

Ac tan corta forcadura,

Que non ac jes un palm entier

Del talo entro al braguier.

(N. E. Buena descripción de Mario Sasot Escuer, el panfletista del panfleto catalanista Temps de Franja.)

Roman de Jaufre, fol. 14.

Eut si courte enfourchure, qu'il n'eut pas une palme entière du talon jusqu'au brayer.

Lonc cors e delgatz per sentura, 

E fon larcs per la forcadura.

P. Vidal: Lai on cobra. 

Long corps et délié par la ceinture, et il fut large par l'enfourchure.

ANC. FR. Lungs braz et grant furchéure.

Lai d'Haveloc, v. 744.

Pour se bien tenir à cheval, il faut s'y tenir assis droit sur l'enfourchure ou la fourchure et non sur les fesses.

Écuyer françois, Trévoux, v°. Enfourchure. 

ESP. Horcadura. PORT. Forcadura. IT. Forcatura. (chap. Forcadura, forcadures, forcacha, forcaches.)

8. Forcat, adj., fourché, dévié.

Una vena a el membre del home que es forcada. Liv. de Sydrac, fol. 76.

Une veine a au membre de l'homme qui est fourchée.

Fig. La ententios es forcada, quant hom entent d'una part en Dieu, et d'autra part a sa honor. V. et Vert., fol. 62.

L'intention est fourchée, quand on s'affectionne d'une part à Dieu, et d'autre part à son honneur.

Loc. Lengua forcat, engres.

Lengua forcat, de mal linh.

B. Martin: A senhor.

Fourchés de langue, fâcheux.

Fourchés de langue, de mauvaise race. 

CAT. Forcat. ESP. Horcado. IT. Forcato. (chap. forcat, forcats, forcada, forcades; desviat, desviats, desviada, desviades; forcada y forcades tamé són cops de forca, o lo que se pot agarrá de una tongada en la forca.)

9. Bifurcar, v., bifurquer.

Part. pas. La extremitat d'aquels es bifurcada.

(chap. La extremidat d'aquells es o está bifurcada.)

Eluc. de las propr., fol. 42.

L'extrémité de ceux-ci est bifurquée.

10. Enforcar, v., enfourcher, mettre aux fourches patibulaires.

Part. pas. Penretz lo per forsa, e sera enforcatz.

(chap. Lo pendréu per la forsa, y sirá enforcat; lo penjaréu.)

Aurem los Frances, e seran enforcatz.

(chap. Tindrem – pendrem – als fransesos, y sirán enforcats; los penjarem.)

Roman de Fierabras, v. 2547 et 3061.

Vous le prendrez par force, et il sera mis aux fourches.

Nous aurons les Français, et ils seront mis aux fourches.

Si el meteys se ausisia, el seria plus punit d' un autre, car el yria en yfern, e, en aquest monde, lo cors enforcat.

L'Arbre des Batalhas, fol. 162.

S'il se tuait lui-même, il serait plus puni qu'un autre, car il irait en enfer, et, en ce monde, le corps mis aux fourches. 

ANC. ESP.

El alcade dis: Mando, que sea enforcado. 

(MOD. Mando que sea ahorcado.)

Arcipreste de Hita, cop. 1438.

ANC. CAT. Enforcar. ESP. MOD. (ahorcar) Enhorcar. PORT. Enforcar. 

IT. Inforcare. (chap. Enforcáahorcá; se diu mes assobín penjá, te penjaré.)

11. Entreforcar, v., fourcher, tergiverser.

A penas hi truep layc ni clerc 

Qu' el dreg cami non entreforc.

Gavaudan le Vieux: Lo mes e 'l temps.

A peine j'y trouve laïque ni clerc qui ne fourche le droit chemin. 

Fig. On sens falh et entreforca.

Gavaudan le Vieux: Lo mes e 'l temps. 

Où sens manque et tergiverse.


Forest, Foresta, s. f., germ. Forst, forêt.

Voyez Leibnitz, p. 114.

En la forest on so ill cabrol.

(chap. Al bosque, bosc, foresta, aon están los cabirols.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

En la forêt où sont les chevreuils. 

Vai cassar en la foresta. V. de S. Honorat.

Va chasser dans la forêt.

CAT. ESP. PORT. chap. Floresta. IT. Foresta.

2. Forestaria, s. f., forêt, bois.

En la forestaria garda mort son marit. V. de S. Honorat. 

Dans la forêt elle garde son mari mort.

3. Forestier, s. m., forestier, garde forestier.

Que aia forestiers et baniers qu'els gardo.

Tit. de 1254. DOAT, t. CXV, fol. 97.

Qu'il ait forestiers et banniers qui les gardent.

ESP. Florestero. (ESP. chap. guarda forestal; lo forestal, com Espinete, Chere, o Vidal, de Beseit, o lo pelut de Ráfels.)

Chere, Yogui, Bubu, ju ju ju jú, guarda, Latorre

4. Forastatge, s. m., forestage, droit de prendre du bois de construction et de chauffage dans une forêt, et d'y faire paître toute sorte de bétail. Voyez Du Cange, t. III, col. 603. 

Que leyssen, permetan los cossols... tots bestiars estranhs de forestar, et los emoluments del dit forastatge levar.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. XCIII, fol. 258.

Que les consuls laissent, permettent... de forester tous bestiaux étrangers, et prélever les produits dudit forestage.

5. Forestar, v., forester, avoir, exercer le droit de forestage. 

Voyez Du Cange, t. III, col. 602.

Que leyssen, permetan los cossols... tots bestiars estranhs de forestar, et los emoluments del dit forastatge levar.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. XCIII, fol. 258.

Que les consuls laissent, permettent... de forester tous bestiaux étrangers, et prélever les produits dudit forestage.

6. Aforestar, v., avoir, exercer le droit de forestage, faire paître en forêt.

Qui bestiars aforestan.

Tit. de 1365. DOAT, t. XCIII, fol. 234.

Qui font paître en forêts les bestiaux.


Forestel, Forestol, s. m., pupitre, lutrin.

Adonc sian legidas tres leyssos en lo forestel.

Regla de S. Benezeg, fol. 29.

Qu'alors trois leçons soient lues au lutrin.

Los autres capelas... se trobaran al forestol am surplis vestitz.

Tit. de 1535. DOAT, t. XC, fol. 211.

Les autres chapelains... se trouveront au lutrin avec surplis revêtus.

(ESP. Ambónambonesatrilatriles)


Forma, s. f., lat. forma, forme, manière, guise, façon. 

Totz em fag d'una materia e format ad una forma et ad un yssampli, ayssi co es dig desus. V. et Vert., fol. 73.

Nous sommes tous faits d'une même matière et façonnés sur une même forme et sur un même modèle, ainsi comme il est dit dessus. 

Fig. Prelatz que deurian donar forma e yssampli de tota neteza e de tota sanctetat. V. et Vert., fol. 19.

Prélats qui devraient donner forme et exemple de toute pureté et de toute sainteté.

Prép. comp. Enamoret se de la moiller del comte a forma de solatz, et ella de lui. V. de Sordel. 

S'enamoura de la femme du comte en manière de passe-temps, et elle de lui.

Can ell se desguiza en forma d'angel, e nos mostra alcun be veray.

V. et Vert., fol. 62.

(chap. Cuan ell se disfrasse en forma d'ángel, y mos mostre o amostre algún be ver, verdadé.) 

Quand il se déguise en forme d'ange, et nous montre aucun bien vrai.

Una flama lusens en forma de colonna. V. de S. Honorat. 

Une flamme brillante en forme de colonne. 

CAT. ESP. PORT. IT. Forma. (chap. Forma, formes; v. formá.)

2. Formatio, s. f., lat. formatio, formation.

Aquestas doas se fan per formatio. Leys d'amors, fol. 44.

(chap. Estes dos se fan per formassió. En catalá pre Pompeyo Fabra siríe: Aquestas duas se fan per formació, que manipulat pel químic en ínfules de lingüista ix: Aquestes dues es fan per formació.)

Ces deux se font par formation.

Sobre formacio d'home.

Eluc. de las propr., fol. 113. 

Sur formation d'homme.

CAT. Formació. ESP. Formación. PORT. Formação. IT. Formazione.

(chap. Formassió, formassions.)

3. Formal, adj., lat. formalis, formel. 

Causa formal et perficient. Eluc. de las propr., fol. 76.

(chap. Causa formal y efissién o efissienta.)

Cause formelle et efficiente.

CAT. ESP. PORT. Formal. IT. Formale. (chap. Formal, formals.)

4. Formatiu, adj., formatif, organisatif, qui a la faculté de former, d'organiser. 

Dezigna debilitat de natural virtut formativa.

Quar la materia es mal hobedient a virtut formativa.

Eluc. de las propr., fol. 34 et 40.

Désigne faiblesse de naturelle puissance formative.

Car la matière est mal obéissante à puissance organisative. 

ESP. IT. Formativo. (chap. Formatiu, formatius, formativa, formatives.)

5. Formar, v., lat. formare, former, créer.

De cor y entendia 

Dieus, quan formet vostre cors amoros. 

Giraud le Roux: Ara sabrai. 

De coeur s'y appliquait Dieu, quand il forma votre aimable personne.

Ar preguem selh qu'els elemens formet 

E tot quant es.

Folquet de Lunel: Bona. 

Maintenant prions celui qui forma les éléments et tout ce qui est.

Fig. A penas podian sospirar,

Ni motz non podian formar.

Passio de Maria.

A peine pouvaient gémir, ni mots ne pouvaient former.

Part. pas. Tant es nobla sa ricors,

E sos belhs cors gent formatz. 

Paulet de Marseille: Aras qu'es. 

Tant est noble sa puissance, et son beau corps gentiment formé.

CAT. ESP. PORT. Formar. IT. Formare. (chap. Formá: formo, formes, forme, formem o formam, forméu o formáu, formen; format, formats, formada, formades.)

6. Formozitat, s. f., lat. formositatem, beauté. 

Prepauzan... a lageza formozitat. 

De maior puritat, formozitat.

Color dona a cara d' home formozitat o deformatio.

Eluc. de las propr., fol. 1, 106 et 264.

Préférant... à laideur beauté.

De plus grande pureté, beauté. 

Couleur donne à face d'homme beauté ou laideur. 

IT. Formosità, formositate, formositade.

7. Formos, adj., lat. formosus, beau, bien fait.

Formos en figura.

La gent de bela statura et formoza. 

Tres syrenas... tan formozas que los qui pres lor passavo per lor beutat atyravo. Eluc. de las propr., fol. 165 et 258. 

Beau en figure.

La gent de belle stature et bien faite. 

Trois sirènes... si belles qu'elles attiraient par leur beauté ceux qui passaient près d'elles.

ANC. CAT. Fermos. CAT. MOD. Hermos. ANC. ESP. Fermoso. ESP. MOD. Hermoso. PORT. IT. Formoso. (chap. Hermós, majo, guapo.
N. E. Miren cómo se dice en rumano.)

Máximo Fabregat y les seues neures

8. Formatge, Formagge, Fromage, s. f., fromage.

Le lait caillé, étant placé dans une forme pour s'égoutter et se consolider, prit de cette forme le nom de formage (fromage).

Livra huous e formatge 

A jorn carnal.

Bertrand de Born: Bel m'es quan. 

Livre oeufs et fromage à jour gras. 

Quan lur an donat pan e fromage.

P. Cardinal: Un sirventes trametray. 

Quand leur ont donné pain et fromage.

Plus de formagge que layt de vaca.

Eluc. de las propr., fol. 274. 

Plus de fromage que lait de vache. 

ANC. FR. Si a véu

Furmaiges qui dedens esteient, 

É seur une cloie giseient.

Marie de France, t. II, p. 106. 

Et couler le laitage 

Pour faire sur le jonc cailloter le formage, 

Remi Belleau, t. I, fol. 144.

CAT. Formatge. IT. Formaggio. (chap. Formache, formaches.)

9. Fromaggos, adj., fromageux.

La substancia... fromaggoza.

(chap. La sustansia... formachosa : collada.)

Eluc. de las propr. fol. 273.

La substance... fromageuse.

10. Formageira, s. f., fromagère.

La veilla formageira.

(chap. La vella formachera; sa mare de Daniel, al llibre lo camí de Delibes, fée formaches, collada. Lo podéu lligí online o comprá a Amazon.)

lo camí, Miguel Delibes, Moncho, chapurriau

T. de Bonnefoy et de Blacas: Seingn' En.

La vieille fromagère.

11. Conformitat, s. f., lat. conformitatem, conformité.

Ab el han semlansa et conformitat. Eluc. de las propr., fol. 73.

Avec lui ont ressemblance et conformité. 

Per que sian d'una conformitat. Leys d'amors, fol. 65.

Pour qu'ils soient d'une même conformité. 

CAT. Conformitat. ESP. Conformidad. PORT. Conformidade. 

(chap. Conformidat, conformidats.)

IT. Conformità, conformitate, conformitade.

12. Conformar, v., lat. conformare, conformer.

Allego e dizo qu' om se deu conformar am lo lati.

Leys d'amors, fol. 65. 

Allèguent et disent qu'on se doit conformer avec le latin.

Meills ab l'autra si conforma.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Se conforme mieux avec l'autre.

CAT. ESP. PORT. Conformar. IT. Conformare. (chap. conformá, conformás, de forma; assemellá, assemellás, pareixe, pareixes; está conforme.)

13. Deformacio, s. f., lat. deformatio, déformation, laideur.

Pren tot home... deformacio.

Color dona a cara d'home formozitat o deformatio.

Eluc. de las propr., fol. 67 et 264.

Tout homme prend... déformation.

Couleur donne à face d'homme beauté ou laideur.

ESP. Deformación. IT. Deformazione. (chap. Deformassió, deformassions; v. deformá, deformás.)

14. Deformitat, s. f., lat. deformitatem, difformité, laideur.

Sa beutat si torna en deformitat.

(chap. La seua bellesa se torne en fealdat, deformidat.)

Fa las juncturas gibbozas ab deformitat.

Eluc. de las propr., fol. 132 et 95. 

Sa beauté se change en laideur. 

Fait les jointures bossues avec difformité. 

CAT. Deformitat. ESP. Deformidad. PORT. Deformidade. IT. Deformità, deformitate, deformitade.

14. Deformatiu, adj., déformatif, désorganisatif, qui a la faculté de déformer, de désorganiser. 

Siccitat... es antiquativa, descolorativa, deformativa.

Eluc. de las propr., fol. 26.

(chap. La sequera, sequía, sequedat... es envellidora, descolorativa, deformativa.)

Sécheresse... est vieillissante, décolorative, déformative.

16. Deformar, v., lat. deformare, déformer, estropier, défigurer.

Cum sia naturalment de bela figura, empero trop la deforma son habit o vestidura. Eluc. de las propr., fol. 180. 

Combien qu'elle soit naturellement de belle figure, pourtant son habit ou vêtement la défigure beaucoup. 

Part. pas. Per que els ac deformatz. V. de S. Honorat.

Par quoi les eut estropiés. 

Son fort layas e defformadas.

(N. E. Se aplica bien a las mujeres de la CUP, algunas precisamente se llaman Laia.)

Lett. du preste Jean à Frédéric, fol. 28. 

Sont fort laides et déformées. 

ESP. Desformar (deformar). PORT. Deformar. IT. Deformare. (chap. Deformá, deformás: yo me deformo, deformes, deforme, deformem o deformam, deforméu o deformáu, deformen; deformat, deformats, deformada, deformades.)

17. Reformacio, Reformation, s. f., lat. reformationem, réformation, réforme.

La reformation e modification de justicia.

Statuts de Provence. BOMY, p. 9. 

La réformation et modification de justice. 

Monestier que besonha de reformacio.

(chap. Monasteri – o convén - que té falta de reforma, reformassió.)

Tit. de 1319. DOAT, t. CXXXII, fol. 333.

Monastère qui manque de réformation.

- Renouvellement, rétablissement. 

Per la reformation del profich.

Ord. de Philippe-le-Bel, de 1306. 

Pour le renouvellement du profit.

Entre Dieus et homes, de patz reformacio. 

Eluc. de las propr., fol. 136. 

Entre Dieu et les hommes, rétablissement de paix. 

CAT. Reformació. ESP. Reformación. PORT. Reformação. IT. Riformazione. (chap. Reformassió, reformassions; reforma, reformes. Yo vach estudiá al institut de Valderrobres cuan encara no ere un niu de rates catalanistes dirigides per la CHA de Labordeta.)

Silvia Dilla Vidal, Valderrobres

18. Reformar, v., lat. reformare, reformer, former de nouveau, faire une réforme, abolir, rétablir.

Reforma ton cor e ton entendement. V. de S. Honorat. 

Réforme ton coeur et ton entendement. 

El reformet l' emperi. Cat. dels apost. de Roma, fol. 49.

(chap. Ell va reformá l' imperi.)

Il reforma l'empire.

Part. pas. Per so que... l' orde fos reformatz.

La patz fo reformada. Cat. dels apost. de Roma, fol. 210 et 186.

Pour ce que... l'ordre fût réformé. 

La paix fut rétablie. 

CAT. ESP. PORT. Reformar. IT. Riformare. (chap. Reformá: reformo, reformes, reforme, reformem o reformam, reforméu o reformáu, reformen; reformat, reformats, reformada, reformades.)

19. Informacio, Enformacio, s. f., lat. informatio, information.

Totas las enformatios e enquestas.

(N. E. ¿Conocen ustedes a los dos borregos aragoneses catalanistas que hacen o hacían encuestas manipuladas? Son los dos doctores de universidad, Ignacio Sorolla Vidal, Matarraña, y Javier Giralt Latorre, La Litera o Llitera. Ambos viven del dialecto catalán con sueldos públicos.)

En las quals enformacios e enquestas.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 38 et 39.

Toutes les informations et enquêtes.

(chap. Totes les informassions y encuestes.)

En lesquelles informations et enquêtes. 

Si appar als consols per enformacio sufficien. 

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 134.

S'il paraît aux consuls par information suffisante.

- Enseignement.

Instructiva informacio. Eluc. de las propr., fol. 1.

Enseignement instructif. 

CAT. Informació. ESP. Información. PORT. Informação, enformação. 

IT. Informazione. (chap. Informassió, informassions.)

20. Informamen, s. m., information, recherche, trace.

Totz los santz que per aquest informamen an seguit Jhesu Crist.

V. et Vert., fol. 33. (N. E. Folio treinta y tres, como la edad de Cristo.)

Tous les saints qui par cette trace ont suivi Jésus-Christ. 

ESP. Informamiento (crear informes, información, sobre todo para un juicio.)

21. Informatiu, adj., formatif, organisatif, qui a la faculté de former, d'organiser.

(N. E. Sobre todo “els informatius” de Tv3%, que tienen la facultad de adoctrinar a los asnos que la ven. Algunos aragoneses y valencianos son a la par víctimas del tomàtic.)

Virtut informativa... dels membres figurativa, ordenativa et distinctiva.

Solelh... ha virtut informativa. Eluc. de las propr., fol. 19 et 116.

Puissance formative... figurative des membres, ordinative et distinctive.

Le soleil... a puissance formative. 

ESP. (formativo) IT. Informativo. (chap. Formatiu, formatius, formativa, formatives; informatiu, informatius, informativa, informatives. 

Al institut de Valderrobres la assossiassió amics del chapurriau volíe fé unes charles informatives y no los van dixá. La brossada catalanista aragonessista de la CHA que treballe allí no u pot permití. La culpa va sé del cha cha cha: Enneco, Ignacio, Iñaki BelancheSilvia Dilla, Pepa Nogués - la dona de Cachol de La Portellada, lo nou pressidén de la assossiassió de empresaris del Matarraña -, etc.)

22. Informar, Enformar, Eformar, v., lat. informare, informer, former, instruire, rechercher.

Nos puscam informar.

Per aquestas vos podetz enformar de totas las autras dictios.

Leys d'amors, fol. 9.

Nous puissions nous instruire.

Par celles-ci vous pouvez vous instruire de tous les autres termes.

En fayt d'armas et de cassar, las eformavo.

(chap. Les formabe en fet (fets) d'armes y de cassá; amostrabe, enseñabe a luchá y los adiestrabe a la cassera.)

Eluc. de las propr., fol. 164.

En fait d'armes et de chasser, les formaient.

Que essenhe lo cor et informe la conciencia que el denhe esser nostres mayestres e nostres bos avocatz. V. et Vert., fol. 48.

Qu'il enseigne le coeur et instruise la conscience de manière qu'il daigne être notre maître el notre bon avocat.

Part. pas. Vos es enformat que...

Tit. de 1392. Bailliage de Sisteron.

Vous êtes informé que...

Ieu vuelh esser efformat

Abans que ieu al re en fassa.

(chap. Yo ne vull sé informat abans de fé (de que yo faiga) datra cosa. 

Al re : atra cosa; re, res : cosa. No res : no cosa : 0, gens.)

Un troubadour anonyme: El nom de. 

Je veux être informé ayant que j'en fasse autre chose. 

CAT. ESP. Informar. PORT. Informar, enformar. IT. Informare. 

(chap. Informá, informás: yo m' informo, t' informes, s' informe, mos informem o informam, tos informéu o informáu, s' informen; informat, informats, informada, informades.) 

23. Transformatio, s. f., lat. transformatio, transformation.

Transformatios d'una significatio ad autra. Leys d'amors, fol. 130.

Transformation d'une signification à autre. 

CAT. Transformació. ESP. Transformación. PORT. Transformação. 

IT. Transformazione, trasformazione. (chap. Transformassió, transformassions.)

24. Transformatiu, adj., transformatif, qui a la faculté de transformer.

De las cauzas en las quals ha accio, en sa semlansa transformativa.

Eluc. de las propr., fol. 24. 

Des choses sur lesquelles elle a action, transformative en sa ressemblance.

CAT. Transformatiu. ESP. Transformativo. (chap. Transformatiu, transformatius, transformativa, transformatives.)

25. Transformar, v., lat. transformare, transformer. 

Segon que Dieus permet, si transformo.

Eluc. de las propr., fol. 12. 

Suivant que Dieu permet, se transforment. 

Part. pas. Sera transformatz en la ymage de gloria.

V. et Vert., fol. 100. 

Sera transformé en l'image de gloire.

CAT. ESP. PORT. Transformar. IT. Transformare, trasformare. 

(chap. transformá, transformás: yo me transformo, transformes, transforme, transformem o transformam, transforméu o transformáu, transformen; transformat, transformats, transformada, transformades; transformista, transformistes.)

26. Uniformitat, s. f., lat. uniformitatem, uniformité, homogénéité.

Jasia que... haia en si et en sas partidas uniformitat.

Vianda que ha uniformitat, et es tempradament aministrada.

Eluc. de las propr., fol. 157 et 74.

Bien qu'elle ait homogénéité en elle et en ses parties.

Nourriture qui a uniformité, et est administrée modérément.

CAT. Uniformitat. ESP. Uniformidad. PORT. Uniformidade. IT. Uniformità, uniformitate, uniformitade. (chap. Uniformidat, uniformidats.)

27. Multiformitat, s. f., multiformité, diversité de formes.

Entre si han multiformitat et varietat.

Eluc. de las propr., fol. 107.

Entre soi ont multiformité et variété.

28. Motformable, adj., multiforme.

Per la gracia de la motformabla savieza de Dieu.

(chap. Per la grassia de la multiforme sabiduría de Deu. Pedro Saputo tamé teníe esta multiforme sabiduría, per naixó se diu Saputosabut, sabio.)

Pedro Saputo en chapurriau

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Éphésiens.

Par la grâce de la multiforme sagesse de Dieu.

29. Septiforme, adj., lat. septiformis, septiforme, à sept formes, de sept façons.

La letania septiforma, so es de VII manieras.

(chap. La letanía septiforme, aixó es de set maneres; siat a ValjunqueraLa Sorollera, Cerollera. M'agradaríe sabé si Ernesto Nazario Martín Peris coneix be la llengua ocsitana y los seus dialectes, catalá incluít, ya que es un políglota, teólogo, maestre o professó de catalá.)

och, occitan, hoc, oc, òc, languedoc

Cat. dels apost. de Roma, fol. 76.

La litanie septiforme, c'est-à-dire de sept manières.