Mostrando las entradas para la consulta fum ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta fum ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 25 de marzo de 2024

Fulgor - Furguon

Fulgor, s. f., lat. fulgor, éclat, splendeur.

Crizopassi de nuch cum foc es resplendent, et de jorn pert sa fulgor.

Eluc. de las propr., fol. 186.

Chrysoprase est resplendissante de nuit comme feu, et de jour perd son éclat.

fulgor; Crizopassi de nuch cum foc es resplendent, et de jorn pert sa fulgor.

Lo malvatz esperitz li apparec am gran fulgor.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 72.

Le mauvais esprit lui apparut avec grand éclat.

- Éclair.

Prumier vezem la fulgor. Eluc. de las propr., fol. 138.

(chap. Primé veém la fulgor, esplendó, llumenaria.)

Premièrement nous voyons l' éclair. 

ESP. PORT. Fulgor. IT. Fulgore.

2. Folzer, Fouzer, s. m., lat. fulgur, foudre. (chap. Rellámpec.)

No tem folzer ni lavanca.

P. Vidal: Cara amiga.

Je ne crains foudre ni ravine.

Paraula que sera plus trencans que glazis e que folzers.

Liv. de Sydrac, fol. 134.

Parole qui sera plus tranchante que glaive et que foudre.

Fan los tros e los fouzers e las plueias e 'ls vens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Font les tonnerres et les foudres et les pluies et les vents.

IT. Folgore.

3. Foldre, s. m., foudre.

Del cel tombet un foldre que luy e tota sa maysso... mes a mort.

L'Arbre de Batalhas, fol. 29.

Du ciel tomba un foudre qui lui et toute sa maison... mit à mort.

So tropas condicios de foldre. Eluc. de las propr., fol. 138.

Sont nombreuses espèces de foudre.

4. Refulgencia, s. f., lat. refulgentia, éclat, splendeur.

Ha maior blancor et refulgencia.

Eluc. de las propr., fol. 108.

A plus grande blancheur et éclat. 

ESP. Refulgencia. (chap. Refulgensia, resplandó, rellámpec, sentella, llumenaria, etc.)

5. Fulmen, s. m., lat. fulmen, foudre.

Quar fen, trauca, talha et divizish, es apelat fulmen.

Eluc. de las propr., fol. 138. 

Parce qu'il fend, troue, taille et divise, il est appelé foudre.

6. Fulminatio, s. f., lat. fulminatio, fulmination.

Una fulminatio lhi venc que l' espaventet.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 29. 

Une fulmination lui vint qui l' épouvanta.

CAT. Fulminació. ESP. Fulminación. PORT. Fulminação. IT. Fulminazione.

(chap. Fulminassió, fulminassions.)

7. Fulminar, v., lat. fulminare, fulminer, foudroyer.

Fig. Per quant qu'el papa pogues fulminar, la plueia no pot cazer sobr' el rey. Cat. dels apost. de Roma, fol. 207. 

Combien que le pape pût fulminer, la pluie ne put tomber sur le roi.

CAT. ESP. PORT. Fulminar. IT. Fulminare. (chap. Fulminá: fulmino, fulmines, fulmine, fulminem o fulminam, fulminéu o fulmináu, fulminen; fulminat, fulminats, fulminada, fulminades.)

 

Fulvi, adj., lat. fulvus, fauve.

Taurs salvagges... fulvis en color. Eluc. de las propr., fol. 259.

Taureaux sauvages... fauves en couleur.

IT. Fulvo.

El Matarraña baja crecido, fulvi, fulvo (fluvi, fluvium, riu Matarranya, fangós)

 

Fum, s. m., lat. fumus, fumée, vapeur.

Quan vi 'l gran fum e la flam' e 'l carbo.

(chap. Cuan yo vach vore la gran fumarrina y la flama y lo carbó; lo gran fumeral, fum.)

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.

Quand je vis la grande fumée et la flamme et le charbon.

Beu lo fum de la tina.

Marcabrus: L'iverns vai. 

Boit la fumée de la tine.

Fig. Glorios Dieus, tramet me lum

Que m get dels huels aquel mal fum.

Folquet de Marseille: Senher Dieus. 

Dieu glorieux, transmets-moi lumière qui me chasse des yeux cette méchante fumée. 

Loc. Dont elh non a re mas fum.

Bernard de Venzenac: Belhs m'es. 

Dont il n'a rien que fumée.

Prov. El fuecs no s fai tan preon

Que lo fums non ane fors.

(chap. Lo foc no se fa tan fondo que lo fum no vaigue (ixque) fora.)

B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas. 

Le feu ne se fait si profond que la fumée n'aille hors. 

ANC. FR. Li fums de la *furur de lui.

Anc. trad. du Psaut., ms. n° 1, ps. 17. 

CAT. Fum. ANC. ESP. Fumo. ESP. MOD. Humo. PORT. IT. Fumo. 

(chap. Fum, fuma; fumarrina, fumarrines; fumeral, fumerals.)

2. Fumada, s. f., fumée.

Aytan que la fumada dura, nul encantamen no i s pot far.

Liv. de Sydrac, fol. 43.

Autant que la fumée dure, nul enchantement ne s'y peut faire.

3. Fumera, Fumieyra, s. f., fumée, vapeur.

Al Torronet sentiron la fumera.

T. de Bonnefoy et de Blacas: Seign' En.

Au Touronet ils sentirent la fumée.

Fig. La fumieyra del potz d' avarica a montat.

L'Arbre de Batalhas, fol. 26.

La vapeur du puits d'avarice a monté.

ANC. FR. Que il semble venu d' enfer,

Trop avoit géu en fumiere.

Roman du Renart, t. I, p. 130. 

Et parmi l'air la fumiere au ciel tend. 

Desmasures, Trad. de l'Énéide, p. 651. 

CAT. Fumera. ESP. Humera.

4. Fumanso, s. m., colonne de fumée. 

Quant veira levar I fumanso.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 9. 

Quand il verra s'élever une colonne de fumée.

5. Fumosetat, Fumositat, s. f., vapeur.

Las neus s' engenro, so sapchatz, 

D' umorosas fumosetatz.

Brev. d'amor, fol. 42. 

Les nuages s'engendrent, cela sachez, d' humides vapeurs.

Per razo de calor inclusa resolvent l' ayga en fumositat.

Las caudas fumositatz.

Eluc. de las propr., fol. 24 et 25. 

Par raison de chaleur renfermée résolvant l'eau en vapeur.

Les chaudes vapeurs.

ESP. Fumosidad. IT. Fummosità, fummusitate, fummositade.

6. Fumadiera, s. f., bouffée de fumée.

Levet tan gran polveriera,

Tal tabust e tal fumadiera.

Roman de Jaufre, fol. 34. 

S'éleva si grand tourbillon de poussière, tel tintamarre et telle bouffée de fumée.

7. Fumos, adj., lat. fumosus, fumeux, qui jette ou qui sent la fumée, enfumé.

Foc flameiant, fumos et negre. 

Ploia si engendra de vapors fumozas.

Eluc. de las propr., fol. 158 et 74. 

Feu flambant, fumeux et noir. 

Pluie s'engendre de vapeurs fumeuses. 

Qu' aitals gastaus fumos tengues.

Marcabrus: Pois l'iverns. 

Qu'il tint de tels gâteaux enfumés. 

CAT. Fumos. ESP. PORT. IT. Fumoso.

8. Fumal, adj., de fumée.

La vapor fumal es cauda et seca.

Eluc. de las propr., fol. 41.

La vapeur de fumée est chaude et sèche.

9. Fumar, v., lat. fumare, fumer.

Lucerna pot fumar ses oli. Trad. de Bède, fol. 52.

(chap. Llinterna pot fumejá sense oli; lo cresol.)

Lanterne peut fumer sans huile. 

Si veyrian fumar cozina.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 14.

S'ils verraient fumer cuisine. 

Vei la bruma que fuma.

Alegret: Ara pareisson. 

Je vois la brume qui fume.

CAT. ESP. PORT. Fumar. IT. Fumare. (chap. Fumá; fumejá: fumo, fumes, fume, fumem o fumam, fuméu o fumáu, fumen; fumat, fumats, fumada, fumades; fumejo, fumeges, fumege, fumegem o fumejam, fumegéu o fumejáu, fumegen; fumejat, fumejats, fumejada, fumejades.)

Desideri Lombarte Arrufat, fumán, Peñarroya de Tastavins, Penarroija, Peñarroija

10. Afumar, v., enfumer, noircir.

Fig. Quan mi membra de l' avol gen

Cui escassedatz afuma,

No i val pretz ni castiamens.

Alegret: A per pauc.

Quand je me souviens de la méchante gent que l'avarice enfume, n'y vaut mérite ni remontrance. 

ESP. Afumar. PORT. Affumar. IT. Affumicare. (chap. Afumá, com lo salmó fumat o afumat, afumats, afumada, afumades.)

11. Enfumar, v., enfumer.

Part. pas. Si vostr' auzel es enfumat.

Deudes de Prades: Auz. cass. 

Si votre oiseau est enfumé.

12. Subfumigi, Suffumigi, s. m., suffumigation.

Deu far banh et subfumigis.

Suffumigis dejus las nars.

Eluc. de las propr., fol. 90 et 81.

Doit faire bain et suffumigations.

Suffumigations dessous les narines. 

IT. Suffumigio.

13. Subfumigacio, Subffumigacio, s. f., lat. suffumigatio, suffumigation. Tu, itera la subfumigacio motas vetz.

Trad. d'Albucasis, fol. 48. 

Toi, répète la suffumigation plusieurs fois. 

Cura si per subffumigacios. 

Uzar de subfumigacio.

Eluc. de las propr., fol. 82 et 96. 

Se guérit par suffumigations. 

User de suffumigation. 

ESP. Sufumigación (sahumerio). PORT. Suffumigação. IT. Suffumigazione. (chap. sufumigassió, safumeri, saumeri, aspirá fum o braf, vapor.)

14. Subfumigar, Suffumigar, v., lat. suffumigare, fumiger, exposer à la fumée, faire des fumigations. 

Part. prés. La cara suffumigan. Eluc. de las propr., fol. 100.

Fumigeant la face.

Part. pas. Mayzo suffumigada ab pulmo d'aze. 

Eluc. de las propr., fol. 234. 

Maison fumigée avec poumon d'âne.

La femna es subfumigada. Trad. d'Albucasis, fol. 38.

La femme est fumigée.

IT. Suffumigare. (chap. fumigá: fumigo, fumigues, fumigue, fumiguem o fumigam, fumiguéu o fumigáu, fumiguen; fumigat, fumigats, fumigada, fumigades. S' apareix a ensofatá, ya que l'aigua mesclada en lo medicamén, sofat, ix en forma de fum, vapor, braf.)

 

Fumala, s. f., lat. fumaria, fumeterre. 

Un' erba c'om fumala ditz.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Une herbe qu'on appelle fumeterre. 

CAT. ESP. PORT. Fumaria.

Fumala, fumaria, fumeterre

 

2. Fumterra, s. f., fumeterre. 

Lo sucx de fumterra val

A rascas guerir.

Brev. d'amor, fol. 50.

Le suc de fumeterre vaut à guérir teigneux. 

Fumterra es herba... val contra ronha.

Eluc. de las propr., fol. 209. 

Fumeterre est une herbe... elle vaut contre rogne. 

IT. Fumosterno.

Funerarias, s. f. pl., du lat. funerarius, funérailles, cérémonies funèbres.

En processions... en ... funerarias.

Tit. de 1409. Bosc, Mém. du Rouergue, t. III, p. 251.

En processions... en... funérailles.

CAT. Funeraria. ANC. ESP. Funerarias. (chap. Funeraria es la empresa que se encarregue de los servissis fúnebres, lo funeral, funerals; enterro, enterros, entierro, entierros; funeraries.)

 

Furguon, s. m., fourgon, charrette.

De Ramberg ab lo furguon.

Giraud de Cabreira: Cabra juglar.

De Ramberd avec le fourgon.

ESP. Hurgón (furgón, carreta; chap. furgó, furgons).

Lo carro vuit. (agüelo sebeta)

sábado, 24 de noviembre de 2018

humor en valensiá. Che, ¿no saps qué m'ha passat?

humor en valensiá.

Che, ¿no saps qué m'ha passat? Vinc del mege i estic tirant fum.

Puix conta, conta.

Li he dit que em trobava lleig, gros i vell. Li pregunte: ¿qué tinc? Che i m'ha contestat: lo que vosté té és raó.

¡Recordons! ¡Cóm està el pati!

 

Chaic (cheic, aik), ¿saps qué m'ha passat? Ving del meche y estic que trac fum.

Pos conta, conta.

Li hay dit que me trobaba feo, gort y agüelo. Li pregunto: ¿qué ting?
Chay, y m'ha contestat: lo que vosté té es raó.

¡Recollons! ¡Cóm está lo pati!



¡YE!: Hola.

AU: Adiós.

MONE / NEMON: Vámonos.

MECAGUEN LA FIGA TA TIA: Discrepo de su opinión, estoy bastante en desacuerdo / Saludo a un conocido que hace tiempo que no se ven.

MECAGUEN LA MARE QUE LA PARIT AL FILL DE PUTA IXE: Discrepo con su punto de vista, y/o con la acción (muchas veces relacionada con la conducción) que acaba de realizar.

VES A FER LA MÀ: Vete a cagar.

IEEE FILL DE PUTA, A ON VAS?: Saludo a un conocido.

NEM A FER-SE’N UNA: Vamos a tomar una cervecita o varias.

¡CHÉ!, SERÀ PER DINERS, COLLONS / CHÉ, AIXÓ HO PAGUE YO: Te/os invito.

A RAS DE FIGA: Minifalda.

RINCHOPARRÚS: Falda aún más pequeña que la minifalda.

PER COLLONS: Necesariamente, por necesidad, inexorablemente.

VES I GITA’T: No digas tonterías.

PORTAR UNA BONA CASTANYA: Llevar una buena borrachera.

MESINFOT: No me importa demasiado / Me es indiferente.
MENINFOTS: Gente a la que generalmente no le importan temas importantes / Utilizado para describir a los valencianos que no defiende su cultura y su idioma propios.

AMOLLAR: Soltar donde se pueda, dejar caer.

FIGAMOLLA: Llorona, de escaso espíritu.

PANFIGOL: Persona tranquila. Equivalente masculino de figamolla.

SUMBALI: Echar a correr / pegarle a alguien.

MOLT LLUNT: Muy lejos.

A FER LA MÀ: Aún más lejos.

AGUSAES, QUE AGONÍA QUE DONES!: No acaba de caerme bien usted / Se está poniendo usted pesado.

T’AGÜELA QUAN PIXA FA CLOTET?: Ya vale con el cachondeo, gracias.

PIXES ALT I FAS CLOTET: Alto de miras / Pagado de sí mismo.

LA FIGA TA TIA ROSSEGA QUICOS: Deja de bromear, burlarte de mí o de hacer el tonto.

TINC EL PIU ENCÉS EN FLAMES: Me alegro de volver a verla, señorita / Cariño, esta noche vamos a tener relaciones / ¿Tendría usted inconveniente en practicar sexo conmigo?

TIRA MÉS UN PEL DE FIGA QUE UNA MAROMA DE BARCO: Se dice de hombres que hacen cosas que no harían si estuvieran solteros.

FARDACHO / SARVACHO: Bicho grande.

VALENCIANOTA: Mujer que le gusta todo lo relacionado con Valencia.

AMARRA EL PONI / AGARRA-LI EL MORRO A LA BURRA: Tranquilízate, por favor.

VAIG COM CAGALLÓ PER SÉQUIA: Ir sin rumbo fijo / Moverse al albur de las circunstancias.

ALÇA EL RABO, PERDIGOT: Espabílate.

SI T’ARREE UNA NYESPLA VORÀS: Si te pego una leche, verás (Amenaza).

AGARRA’T QUE VE (CURVA): Se va a liar parda.

AÇÒ ES MEL DE ROMER: Que es muy bueno-bonito.

A CAGAR A L’HORT: Vete, fuera de aquí / Agradecería que te alejases.

AMAGUEU-SE LES CARTERES: Llegada de alguien inesperado / Recibimiento que se dispensa a un íntimo amigo.

ME CAGUEN (DEU/ DÉNIA/ DEN / LA FIGUERETA / L’HÒSTIA): Expresión de múltiples aplicaciones según estado de ánimo.

LA MARE QUE VA…: Exclamación que denota sorpresa.


LA FIGA EM FA PALMES: Guapo, me gustas.

HI HA MÉS DIES QUE LLONGANISES: Aún queda tiempo.

VAS A LA MAR I NO TROBES AIGUA: Despistado.

CHÉ! VES I TOCA’T EL COLLONS: Haga el favor de no molestar.

ANIMAL DE SÈQUIA: Bruto, de escasa sensibilidad.

COM SI CAGARES, PERÒ PA CA DINS: Eso es una tontería / Imposible.

CHÉ, DE VERES, COM SI MENJARES PERES I LES CAGARES SENCERES: De verdad de la buena.

AIXÒ ES BUFAR EN CALDO GELAT: No tiene usted nada que hacer en el asunto / Carece de sentido persistir en el intento.

TAPEROT: Tonto.

ME CAGUE EN LA MARE QUE'M VA PARIR: ¡Caramba! ¡Cáspita!

AH! REDEU: Madre mía.

CHÉ QUE BÒ: Me gusta / Exquisito.

AÇÒ? AÇÒ? AÇÒ ES MASSA, TU: ¡Qué barbaridad!

TÚ NI TENS VERGONYA NI LA CONEIXES: Carece usted de la más elemental educación.

¡CHÉ, VES I TIRA A FER LA MÀ!: Aléjese que se está poniendo impertinente / No creo nada de lo que me está explicando.

NI CHICHA NI LLIMONÀ: No servir para nada o para poca cosa.

TINDRÁ POCA ESPENTA: No tener iniciativa.

TOT PER L’AIRE: ¡¡Caracoles!! / ¡¡Caramba!!

TIRALI: Continúe usted.

JUGA, JUGA I VORÀS…: Aplicable a multitud de situaciones, suele terminar con “L’hòstia que t’emportes”. Si arriesgas mucho puedes acabar mal.

COLLONS: Testículos. Generalmente se usa para todo, al comenzar o terminar la frase puede variar el significado de la misma.

MENGES MÉS QUE EL TIO SANGONERA (QUE VA MORIR DE UNA FARTERA): Come usted mucho y podría sufrir problemas de salud por ello.

¡A MANTA! : En cantidad…

BORINOT: Torpe, bruto.

AU CACAU: Hasta luego.

SI TE PEGUE UNA BORINÀ TE REVENTE COM UNA MAGRANA: ¿Puede usted dejar de molestarme? / Si persiste en su actitud me veré obligado a tomar medidas.

MA QUEEE ERES… MA QUEEEE T’AGRÀ…: Hay que ver, hay que ver…

HA PEGAT UN ESCLAFLIT: Ha explotado.

FUIG DEL MIG, HOSTIAAAA: Apártate por favor…

QUINA FOTRACÀ: Caramba, cuanta cantidad.

CHÉ VA, CHÉ: Venga, va.

NO TOCAR PILOTA: Estar fuera del juego, fuera del asunto.

LLUNT: lejos.

MOLT LLUNT: muy lejos.

A FER LA MÀ: muy muy lejos.

ME VAIG A CAGAR EN EL REPOMPÓ DE LA FIGA DE TA MARE: Me cago en ti y en tu madre.

AUSAES, AGONÍA QUE DONES!: Das asco.

AÇÓ ES CANELLA EN RAMA: Que es muy bueno-bonito

A VORÀS!!: Ahora sí que vas a ver lo que es bueno.

BUTONI: hombre del saco.

ORELLUT: como denominamos a los de Castellón.

MIG OUET: como nos denominan los de Castellón.

BUFÓ: payaso.

SER DE CANYA VERDA: no tener mucha idea.

CAMIONÀ: gran cantidad de algo.

CEBAGOLÓS: avaricioso.

N’HI HA QUE FER-HO / ÉS LO QUE NI HA: Hay que hacerlo obligatoriamente.

AÇÓ ES UNA CASA PUTES SENSE AMO: Esto es un descontrol.

QUINA MELSA: persona que carece de chispa.

FADRÍ / FRAROT / MACHUCHO: solterón.

TE PEGARE UNA PATA ALS OUS QUE TE VAIG A PLENAR LA CARA DE
‘YEMA’: Te voy a pegar como no pares.

TE VAIG A PEGAR UNA ENSALA DE OSTIES QUE VORAS: te voy a pegar como no pares.

SI, I LA FIGA DE TA MARE FA MELONS: Si, y que más.

LA TERRETA: Valencia ciudad, también aplicable a todo el Reino (Comunidad Valenciana).

TOT PER L’AIRE: Ya no aguanto más, se acabó.

PERCULER: toca-pelotas.

LI HA AGARRAT UN PANTAIX: Le ha dado un ataque, sofoco, agotamiento, pájara o similar…

PEIXPILILA: Variante de bujarra.

ES UNA MIQUETA ANGUILERO: Un poco maricón vamos.

IXE ES MES FURÓ Ó FOGÓ: Dícese que le gustan los hombres.

EIXE S’HA ESCAPAT DE BÉTERA: cuando decimos que alguien está loco (Bétera: población de Valencia donde está situado un manicomio).

TRENCAREM PALLETES: romperemos relaciones (profesionales, amistad,…).

RIL: ventosidad, aire, cuesco, pedo.

ROT, ROTAR: Eructo, Eructar.

QUE CADA GOS SE XUPLE EL SEU CAPULLO: cada uno a lo suyo.

MASSA PA LA CARABASSA: demasiado pal body.

LLENYA AL MONO!!: dale y dale.

¡FAS PUDOR!: hueles mal o eres un falso.

ERES COM UNA MOSCA DINS L’ULL: eres un agobio.

CARA COLLONS: Múltiples utilidades.

MALA RIUA DE MERDA T’AGARRE EN UN CARRER SENSE EIXIDA: ojala te veas de mierda hasta el cuello.

¿ANEM A TOMBO?: vamos a dormir?

CHAFACHARCOS: Atontado.

NO EN FOTRÀS TORT: no me pillarás.

CHAFAET: persona un poquito perjudicada.

MILHOMENS: machote.

VES I AMAGAT / CORRE VES I GITAT: no digas tonterías.

TORNALI LA TROMPA AL CHIC: ¡otra vez, pesado!

jueves, 6 de agosto de 2026

Trachea, Tractar, Tractat, Tractayre, Tractador, Tractayritz, Tractament, Tractamen - Maltractar

Trachea, s. f., lat. trachea, trachée.
Fum caut dezicant la trachea arteria.
Nulla bestia forma votz si no ha arteria trachea et pulmo.
(chap. Fum calén secán la tráquea arteria.
Cap bestia forme veu si no té arteria tráquea y pulmó.)
Eluc. de las propr., fol. 31 et 231.
Fumée chaude desséchant la trachée-artère.
Aucune bête ne forme voix si elle n'a trachée-artère et poumon.
(chap. Tráquea, tráquees. ESP. Tráquea.)
 
El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.
 
Tractar, v., lat. tractare, traiter, s'occuper de, s'appliquer à.
Voyez Muratori, Diss. 33; Mayans, Orig. de la Leng. esp., t. II, p. 254.
Plus leugier tractar en lati que dir en romans. Brev. d'amor, fol. 6.
Plus facile à traiter en latin qu'à dire en roman.
Sirventes e chansos lais,...
Que ja no 'n tractarai mais.
Pierre de Bussignac: Sirventes.
Sirventes et chansons je laisse,... vu que désormais je n'en traiterai pas davantage.
Mentre K. tractava et adordenava aysso, lo comte de Flandres deisxendec del pueg. Philomena.
(chap. Mentres Carlos tratabe y ordenabe aixó, lo comte (conde) de Flandes va dessendí (dessendre, baixá) del puch.)
Tandis que Charles traitait et combinait ceci, le comte de Flandre descendit de la montagne.
Ni m lais, per abril ni per martz,
Qu' ieu non tracte cum venha dan.
Bertrand de Born: Ges de far. Var.
Et je ne laisse, par avril ni par mars (en nul temps), que je ne traite comment vient dommage.
- Négocier, conférer.
Sui agut mandat per tractar patz am vos. V. de S. Honorat.
J'ai été mandé pour traiter paix avec vous.
De patz, si t plai, dona, traita
Qu' ab ton filh me sia faita.
P. Cardinal: Vera vergena.
De paix, s'il te plaît, dame, traite qu'avec ton fils elle me soit faite.
- En user bien ou mal envers quelqu'un.
Tractar sa molher aissi coma 1 ribauda vilana.
Cant hom tracta irreverenmens lo precios cors de Jhesu Crist.
V. et Vert., fol. 15 et 92.
Traiter sa femme ainsi comme une ribaude vilaine.
Quand on traite irrévéremment le précieux corps de Jésus-Christ.
- Manier, faire usage, employer.
Fig. Saup ben tractar mals e bens. V. de Bertrand de Born.
Il sut bien traiter maux et biens.
ANC. FR. L'avoient villement treitiet. Chronique de Cambray.
CAT. ANC. ESP. Tractar. ESP. MOD. Tratar. PORT. Tractar, tratar. IT. Trattare.
(chap. Tratá : trato, trates, trate, tratem o tratam, tratéu o tratáu, traten; tratat, tratats, tratada, tratades; trataré; trataría; si yo tratara. Vendre animals, tratán, tratans.)
 
qui no te conégue que te compro, burro, Cándido, Juan Valera

2. Tractat, s. m., lat. tractatus, traité, dissertation, accord.
Si legon lo tractat
Noble de Sancta Trinitat.
(chap. Si lligen - llichen - lo tratat noble de la Santa Trinidat.)
Brev. d'amor, fol. 2. 
S'ils lisent le noble traité de Sainte-Trinité.
Ayssi finis lo tractat dels articles. V. et Vert., fol. 6.
Ici finit le traité des articles.
Per lo tractat de donar argent.
Tit. de 1433. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 237.
Par le traité de donner argent.
CAT. Tractat. ESP. PORT. Tratado. IT. Trattato. (chap. Tratat, tratats.)

3. Tractayre, Tractador, s. m., lat. tractator, négociateur, traitant, commentateur.
De tractar, tractayres, tractadors, tractayritz. Leys d'amors, fol. 49.
De traiter, négociateur, négociateur, négociatrice.
Doctors de theologia et... tractadors de philosophia.
(chap. Doctós de teología y... tratadós (comentadós) de filosofía; per ejemple, Ernesto Nazario Martín Peris, de Monroch - La Sorollera, Cerollera.)
Eluc. de las propr., fol. 1.
Docteurs de théologie et... commentateurs de philosophie.
CAT. Tractador. ESP. Tratador. IT. Trattatore. (chap. Tratadó, tratadós, tratadora, tratadores; tratán, tratans; negossiadó, negossiadós, negossiadora, negossiadores; negossián, negossians, negossianta, negossiantes; comentadó, comentadós, comentadora, comentadores.)

4. Tractayritz, s. f., lat. tractatrix, négociatrice, commentatrice.
Tractayres,... tractayritz. Leys d'amors, fol. 49.
Négociateur,... négociatrice.

5. Tractament, Tractamen, s. m., traité, délibération, convention, arrangement. 
Avut diligent consell et tractament ab los consols.
(chap. Hagut diligén consell y tratamén - tratat, deliberassió, convensió, acord - en los consuls.)
Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle.
Eut diligent conseil et délibération avec les consuls. 
Per amicable tractamen. Cartulaire de Montpellier, fol. 53.
Par amiable convention.
Sobre 'l tractamen de la patz. Cat. dels apost. de Roma, fol. 186.
Sur le traité de la paix.
CAT. Tractament. ESP. Tratamiento. PORT. Tratamento. IT. Trattamento. 
(chap. Tratamén, tratamens; tratat, tratats.)

6. Tractable, adj., lat. tractabilem, traitable, maniable, ductile.
Coma aur que, cant plus es el fuoc, e plus se merma, e plus es purs e tractables.
Tractable coma cera amolegada.
V. et Vert., fol. 65 et 36.
Comme or qui, quand plus il est au feu, et plus il s'amoindrit, et plus il est pur et ductile.
Maniable comme cire amollie.
CAT. Tractable. ESP. Tratable. PORT. Tratavel. IT. Trattabile. (chap. Tratable, tratables; contrari: intratable, intratables.)
 
Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2

7. Contractar, v., lat. contractare, contracter.
Que cascun puesca contractar, vendre e comprar.
(chap. Que cadaú pugue contratá, vendre y comprá o crompá.)
Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV pr., col. 426.
Que chacun puisse contracter, vendre et acheter.
CAT. ANC. ESP. Contractar. ESP. MOD. PORT. Contratar. IT. Contrattare. 
(chap. Contratá : contrato, contrates, contrate, contratem o contratam, contratéu o contratáu, contraten; contratat, contratats, contratada, contratades; contrataré; contrataría; si yo contratara un payasso com Juaquinet Monclús pera lo meu cumpleañs.)

8. Contract, s. m., lat. contractus, contrat.
Si ela me sera vencuda per natura del contract.
Trad. du Code de Justinien, fol. 95.
Si elle me sera évincée par la nature du contrat.
CAT. Contracte. ANC. ESP. Contracto. ESP. MOD. Contrato. PORT. Contracto, contrato. IT. Contratto. (chap. Contrate, contrates.)

9. Pertractar, v., lat. pertractare, traiter, arranger, négocier. 
Las causas... se deion pertractar et determinar. 
Statuts de Provence, Bomy, p. 5.
Les choses... se doivent traiter et déterminer.
IT. Pertrattare.

10. Maltractar, v., maltraiter.
Ay! filh, be vos vech maltractar. Passio de Maria. 
(chap. Ay! fill, be vos (te) vach vore maltratá.)
Ah! fils, bien je vous vis maltraiter.
CAT. Maltractar. ESP. PORT. Maltratar. IT. Maltrattare. (chap. Maltratá, tratá mal o malamen : maltrato, maltrates, maltrate, maltratem o maltratam, maltratéu o maltratáu, maltraten; maltratat, maltratats, maltratada, maltratades; maltrataré; maltrataría; si yo maltratara.)

martes, 13 de febrero de 2024

Enap - Endros

Enap, s. m., vase, coupe.

Voyez Denina, t. III, p. 53, dissert. d'Abraham, p. 25.

Enaps e copas m'azauta 

Et orjols d'argent e payrols.

Bertrand de Born: Anc no s pot. 

Me convient vases et coupes et urnes d'argent et bacins.

D'enaps o d'escudelas II deniers.

Charte de Besse en Auvergne, de 1270. 

De coupes ou d'écuelles deux deniers. 

Beure m fai ab l' enaps Tristan

Amors.

Deudes de Prades: Sitot m'ai. 

L'amour me fait boire avec la coupe de Tristan. 

Par qu'embroc los vers e qu'els mescl' en enap. 

P. Bremond Ricas Novas: En la mar. 

Il paraît qu'il met les vers en broc et qu'il les mêle en une coupe.

ANC. FR. Grans vesseaux d'argent ne hanaps d'or... hennaps dorez à couvercles. Ord. des R. de Fr., 1332, t. II, p. 86. 

Cortois, versez vin en hanap 

Qui n'est de chaine ne de tremble.

Fables et cont. anc., t. I, p. 364. 

ANC. IT. In uno anappo fatto di legno di edera. 

Libro della cura delle malattie, Redi. Ann. al dit., p. 17.

IT. MOD. Nappo.

EL SANTO GRIAL EN ARAGÓN (SIGLO XV. SAN JUAN DE LA PEÑA) GRAAL; Fe; Enap

Enbolsar, v., lat. involvere, envelopper, engloutir.

Enbolset los... en mieg de las aigas.

Abr. de l'Ancien et du Nouv.-Test., fol. 11.

Les engloutit... au milieu des eaux.

CAT. Embolicar. ESP. (envolver) PORT. Embolsar. (chap. embolicá: embolico, emboliques, embolique, emboliquem o embolicam, emboliquéu o embolicáu, emboliquen; embolicat, embolicats, embolicada, embolicades.)

 

Encastonar, v., enchâsser.

Qui en anel d'aur fai veire encastonar...

Com peira preciosa

Qu'es de gran prez, tan que mielhs s'encastona

En anel d'aur qu'en anel de lato.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.

Qui en anneau d'or fait enchâsser du verre... 

Comme pierre précieuse qui est de grand prix, tellement que mieux elle s'enchâsse en anneau d'or qu'en anneau de laiton.

Part. pas. Fig. En pretz encastonada.

Serveri de Gironne: En mal. 

Enchâssée en mérite. 

ANC. FR. En or d'Arabie enquestonées.

Roman de Partonopeus, t. II, p. 191.

ESP. Engastonar (engastar). PORT. Encastoar. IT. Incastonare.

(chap. engastá una pedra pressiosa: engasto, engastes, engaste, engastem o engastam, engastéu o engastáu, engasten; engastat, engastats, engastada, engastades.)

 

Encadastar, v., enfoncer, enchâsser, enclaver. 

Part. pas. Una barra tornadissa... que era encadastada am la cadieyra.

Roman de la prise de Jérusalem, fol. 23. 

Une barre tournante... qui était enclavée avec la chaise.

2. Encastrar, v., enchâsser. 

Part. pas. De la virtut de jaspi en si encastrat confortatiu.

Eluc. de las propr., fol. 184.

Confortatif de la puissance du jaspe enchâssé en lui. 

CAT. Encastar. ESP. Engastar. PORT. Encaixar. IT. Incastrare.

 

Encaut, s. m., lat. encaustum, encre.

Aquel emplaut

Que er negre a lei d'encaut.

Deudes de Prades: Auz. cass. 

Cet emplâtre qui sera noir à l'instar de l'encre. 

ESP. Encausto (tinta). IT. Inchiostro.

 

Encens, Ensens, Ences, Enses, Eces, Esses, s. m., lat. incensum, encens.

Facha l'uferta 

Del encens.

(chap. Feta la ofrenda del incienso.)

Trad. d'un évangile apocryphe. 

L'offrande de l'encens faite.

De suc d'ensens per drap colatz.

Deudes de Prades: Auz. cass. 

Coulez par drap du suc d'encens. 

Tota la glieysa era plena de fum delhs esses. Philomena.

(chap. Tota la iglesia estabe plena de fum del incienso.)

Toute l'église était pleine de fumée des encens. 

Val eces blanc soven usat. Eluc. de las propr., fol. 85.

Encens blanc souvent employé est bon. 

Senher Dieus, ma orazo sia endressada davan vos ayssi coma enses.

V. et Vert., fol. 88. 

Seigneur Dieu, que ma prière soit élevée devant vous comme encens,

Fig. Orazos d'iraissable es abominaz ences.

Trad. de Bède, fol. 38. 

Oraison d'irascible est abominable encens.

ANC. ESP. Comie el bon ome encenso.

Poema de Alexandro, cop. 2316. 

CAT. Encens (N. E. Encens l'encens : enciendes el incienso). 

ESP. MOD. (chap.) Incienso. PORT. IT. Incenso.

ESP. MOD. (chap.) Incienso. PORT. IT. Incenso.

 

2. Encessar, Ensessar, Ecessar, v., encenser.

Adoncx feiro aportar ences e encessero lor Dieus.

Liv. de Sydrac, fol. 4. 

Alors firent apporter encens et encensèrent leurs Dieux.

Intret

Ins el temple per ensessar.

(chap. Va entrá adins del templo per a incensá.)

Brev. d'amor, fol. 145. 

Il entra dans le temple pour encenser. 

Zacarias... ecessava l'autar.

Sermons en prov., fol. 31. 

Zacharie... encensait l'autel.

CAT. Encensar. EST. PORT. Incensar. IT. Incensare. (chap. incensá.)

3. Encensier, Essessier, s. m., encensoir.

Crozes, toalhas, encensiers, 

An espessadas per cartiers.

V. de S. Honorat.

Ils ont brisé par morceaux croix, linges, encensoirs.

Lo receubron ab ira ab crotz et ab essessiers.

Guillaume de Tudela. 

Le reçurent avec tristesse avec croix et avec encensoirs.

ANC. FR. Print et vola ung encencier d'or.

Lett. de rém. de 1473. Carpentier, t. II, col. 222.

ANC. ESP.

Las brasas bien ardientes del sancto encensero. 

El Sacrificio de la misa, cop. 119. 

CAT. Encenser. ESP. MOD. PORT. Incensario. IT. Incensiere.

 

Encestuos, aj., lat. incestuosus, incestueux. 

Crim de nosas encestuosas.

(chap. Crim de bodes incestuoses.)

Coutume de Condom. 

Crime de noces incestueuses. 

CAT. Incestuos. ESP. PORT. IT. Incestuoso. (chap. incestuós, incestuosos, incestuosa, incestuoses, que cometixen o pequen de incesto.)

 

Enchoatiu, adj., lat. inchoativus, inchoatif, commençant.

La enchoativa es... ieu comensi legir.

Leys d'amors, fol. 73.

L'inchoative est... je commence à lire. 

CAT. Incoatiu. ESP. IT. Incoativo. (chap. incoatiu, incoatius, incoativa, incoatives, que escomense.)

 

Enclaus, s. m., navire, vaisseau.

Si cum l' enclaus que s'es lieuratz en l'aire 

En la gran mar, e 'l falh son governaire.

Arnaud P. d'Agange: Quan lo temps. 

Ainsi comme le navire qui s'est livré à l'air en la grande mer, et son pilote lui manque.

 

Enclutge, Encluget, s. f., lat. incus, enclume. 

Cum li martel can fero sus l'enclutge.

(chap. Com los martells cuan ferixen (peguen) damún de la enclusa.)

Leys d'amors, fol. 20. 

Comme les marteaux quand ils frappent sur l'enclume. 

Martel e tenalhas e enclugetz.

Era tan batutz d'u martel sobre una enclugetz.

Liv. de Sydrac, fol. 38 et 105. 

Marteau et tenailles et enclumes.

Était tellement battu d'un marteau sur une enclume. 

CAT. Enclusa. IT. Incudine. (chap. enclusa, es un ferro per a picá la dalla,; en italiá pareix que vullgue di cuña, ya que té esta forma.)

 

Encobolamen, s. m., du lat. copulatio, empêchement, obstacle.

Ses tot defendemen e ses tot encobolamen del senhor.

Dona aqui fermansa, e fa, ses autre encobolamen, son viatge.

Statuts de Montpellier de 1204.

Sans aucune défense ni sans aucun empêchement du seigneur.

Donne là caution, et fait, sans autre empêchement, son voyage.

 

Endiadis, s. f., endiadis, figure de grammaire. 

Le mot endiadis, composé des trois mots grecs *gr, ne se trouve pas dans les auteurs anciens. Les écrivains du moyen âge et les modernes s'en servent pour désigner la figure où l'on met deux substantifs au lieu d'un seul suivi d'un adjectif: pateris et auro, pour pateris aureis.

Endiadis es cant hom pauza dos sustantius, etc.

Leys d'amors, fol. 142. 

L'endiadis est quand on pose deux substantifs, etc.

 

Endivia, s. f., lat. intybum, endive.

Causas infrigidans, aissi cum... endivia am vi agre.

Trad. d'Albucasis, fol. 55.

Refroidissant les choses, comme... endive avec vinaigre.

ANC. CAT. Endivia. ESP. (chap.) Endibia. PORT. Endivia, endibia. IT. Endivia.

Endivia, endibia, intybum, endive

Endros, s. f., des mots grecs *gr, endros, sorte de pierre précieuse.

Endros es pauca peyra totz temps distillant gottas.

Eluc. de las propr., fol. 187.

Endros est une petite pierre distillant toujours des gouttes.