Mostrando las entradas para la consulta cairel ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta cairel ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 1 de noviembre de 2023

La dame Isabelle - Izarn Rizols

La dame Isabelle. Une tenson avec Elias Cairels:

N Elias Cairel, de l' amor
Qu' ieu e vos soliam aver
Voill, si us platz, que m digatz lo ver,
Per que l' avetz cambjat aillor,
Que vostre chanz no vai si com solia;
Et anc vas vos no m sui salvatz' un dia,
Ni vos d' amor no m demandetz anc tan
Qu' ieu non fezes tot al vostre coman...

N Elias Cairel, amador
No vim mais de vostre voler
Qui cambjes domna per aver;
E s' ieu en disses desonor,
Eu n' ai dig tan de be qu' om no 'l creiria...

N Elias Cairel, fegnedor
Resemblatz, segon mon parer,
Com hom qui s fen de dol aver
De so dont el no sent dolor;
Si m creziatz bon cossel vos daria,
Que tornassetz en l' abadia,
E no us auzei ancmais dir mon semblan,
Mas pregar n' ei lo patriarcha Jan...

Si us plazia, 'N Elias, ieu volria
Que m disesses quals es la vostr' amia;
E digatz lo m, e no i anetz doptan
Que us en valrai selan ni s' asetan.
N Elias Cairel.
Bastero, 88. Crescimbeni, 198. Millot, I, 382.

La dame Iseult de Capnion. Voyez Almucs de Castelnou.
Crescimbeni, 201. Millot, III, 417. P. Occ. 356.

Isnars. Une pièce où il dit de Blacas:
Quant es del tot armaz
Es tant gaillarz e pros,
Per qu' en sui temeros...
Trop respont.

Izarn. Une longue pièce où il dispute avec un hérétique; en voici divers fragments:
Aiso son las novas del heretje:
Diguas me tu, heretje, parl' ab me un petit,
Que tu non parlaras gaire que ja t sia grazit,
Si per forsa no t ve segon c' avem auzit;
Segon lo mieu veiaire, ben as dieu escarnit,
Ta fe e ton baptisme renegat e guerpit;
Car crezes que diables t' a format e bastit,
E tan mal a obrat e tan mal a ordit,
Pot dar salvatio; falsamen as mentit,
E de malvaiz' escol' as apres et auzit,
E ton crestianisme as falsat e delit.
Veramen fetz dieus home et el l' a establit,
E 'l formet de sas mas, aisi com es escrit:
Manus tuæ fecerunt me, et plasmaverunt me...
Ar pauzem o aisi com tu dizes que fo
Que t' aia fach diables, del cap tro al talo,
Car et os e membres d' entorn et de viro;
Falsamen as mentit et ieu diray te co.
Nos no trobam escrig el fag de Salomo,
Propheta ni apostol en loc non o despo,
Que obra de diable done salvatio,
Ni anc Sant Esperit tan vernassals no fo
Qu' en vaissel de diable establis sa maizo;
E tu fas ne vieutat maior que de baco,
C' aissi ab ma pausada salvas ton companho;
Tu no vols demostrar ta predicatio
En gleyza ni en plassa, ni vols dir ton sermo
Si non o fas en barta, en bosc o en boisso
Lai on es Domergua, Rainaut o Bernado,
Garsens o Peironela que filon lur cano...
L' us teis e l' autre fila, l' autra fai son sermo
Cossi a fag diables tota creatio.
Ancmais aital mainada trobada no fo,
C' anc no saupro grammatica ni de letra que s fo...
Aras veias, heretje, si fas ben trassio
Qu' el home filh de dieu apelas avoutro,
E 'l donas autre paire, aquel don anc no fo,
Falsamen as mentit a guiza de lairo...
Enqueras vuelh que m diguas per que as renegat
Ta fe e ton baptisme ni ta crestiantat,
Per que emblas a dieu la sua poestat,
Que diguas que diable t' a bastit e format;
Non es hom crestias qui aiso a trobat
Que done a diable so que dieus a creat...
Meravilhas me do, cant m' o ay cossirat,
Don as aiut maistre que t' aia ensenhat
Que puescas salvar home aisi ab ma pauzat;
Anc non aguis de dieu aquesta poestat,
S' aquela tua ma que tan mal a obrat,
Si diable la facha puesc' aver dignitat
Que tenga ni m' amble lo nom de dieu sagrat...
Be t volgra convertir, mas tant y ai ponhat,
Et atrobi t tan dur e plen d' iniquitat,
Per que no m' es veiaire que ja t vei' atemprat...
Tu non cres que dieu aia cel ni terra creat
Ni nulha ren c' om veia prezen ni trespassat;
Falsamen as mentit a for de renegat,
San Joan evangelista que pus aut a volat...
E dis en l' avangeli el premier comensat:
Omnia per ipsum facta sunt et sine ipso, etc.
Apres lui vec en autre que t' ai aparelhat,
Sant Paul, lo ric apostol, que ns o a confermat
Per sancta escriptura e per la veritat:
Et tu, domine, in principio domine terram fundasti, etc.
E s' aquest no vols creyre vec te 'l foc aizinat
Que art tos companhos.
Aras vuelh que m respondas, en un mot o en dos,
Si cauziras el foc o remanras ab nos...
Cal que sia 'l preveire forfag o neclechos
O de be o de mal non li not occaizos
Qu' el sagramen no s fassa dignes e precios,
Cant comensa la sagra ni la dignatios,
E l' ostia es el calice e 'l vi pauzat de jos
Per la sanctas paraulas e per las orazos
Que ditz dieus de sa bocca, et establic a nos
Las sanctissimas paraulas, e per las devocios
Fa 'n dissendre per forsa ab benedictios
Lo cors de Ihesum Crist lo cal lieuret a nos...
Aissi deves tu creire coma o crezem nos
E totz nostres covens que son catholicos
E crezo 'ls mandamens.
Encar te vuelh cometre d' autres disputamens
D' afar de matrimoin per cal cauza 'l demens... (matrimoni)
E tu, malvat heretje, iest ton desconoissens
Que nulha re qu' ie t mostre per tans de bos guirens
Com es de dieu, e Sans Paul non iest obediens,
Ni t pot intrar en cor ni passar per las dens,
Per qu' el foc s' aparelha e la pen' e 'l turmens
Per on deves passar.
Ans que t don comjat ni t lais al foc intrar,
De resurrectio vuelh ab tu disputar,
Car segon ta crezensa e segon ton pessar,
E segon ton fals orde que t' a fag renegar
Totas aquelas cauzas que t deurian salvar,
Tu non crezes c' om ni femna puesca ressucitar...
E tu dizes, heretje, cauza que no s pot far
Ni no s pot endevenir ni no s pot acabar;
Dizes que carn novela venra renovelar
Los esperitz dels homes en que s devo salvar.
Aizo es gran messorga c' om non deu escotar,
Si Peire Capela m' o podia mostrar
Ni Joan del Coler ni hom de vostr' afar
C' autra carn que sia vengua penre ni amparar

Lo be que dieu nos manda establir ni donar,

Si per lunha escriptura podes aiso mostrar,

Si per lunh testimoin, ab tu m' en vuelh anar
Que m rendrai per heretje, si m' o podes proar...

Tant hom e tanta femna as tu fag renegar

Sa fe e son baptisme, son dieu dezamparar

Lo cal non crezes tu que puesc' ome salvar!...

Heretje, be volria, ans qu' el foc te prezes...

Que diguas to veiaire, per cal razo descies

Lo nostre baptistili que bos e sanctes es...

Mal demens ton pairi e la cresma que y mes,
Car tu l' as renegat e n' as autre pro pres
Que s fa ab ma pauzada, segon so que tu cres.
Mal' aventura 'l vengua qui la costuma i mes
Qu' entre mas de pages baptisme se fezes,
Que mov detras las fedas, que anc no saup que s' es
Letra ni escriptura, ni anc non fon apres
Mais d' arar e de foire; veus sos mestier cal es,
De dire descrezensa, peccatz e diables;
Aquo non es baptisme mais peccatz e no fes,
Que no i a sal ni aigua ni cresma ni esses;
Anc no s' en batejet ma dona Sancta Fes,
Ni Sancta Katerina, ni mi dons Sanct' Agnes...
E qui aiso non cre, e ditz que vers non es
Hom no 'l deuria planher de mal que li vengues
Ni de mal' aventura, si n' era ars o pres.
Sitot son ilh catholic V. tans, o per un tres
Que no son li heretic; tot fora a mal mes
S' aquest prezicadors dieu no sai tramezes...
Ja no fora crezens heretje ni Baudes,
Si agues bon pastor que lur contradisses...

On atrobas escrig ni don o as avut
C' aquel teu esperit que tu as receuput
Sia d' aquels del cel que sai foron plogut?...
Di me de cal escola as tu aiso avut
Que l' esperit de l' home cant a lo cor perdut,
Se meta en buou o en aze o en moto cornut,
En porc o en galina, el premier c' a vezut,
E va de l' un a l' autre tro qu' era cors nascut
O d' ome o de femna a qui a loc sauput,
A qui falt penedensa et a loncx temps tengut
E tos temps o tenra tro sia endevengut
Lo dia del juzizi que deu cobrar salut
E tornar en gloria el loc que a perdut?
Aisso fas tu conoisser a l' home deceuput
C' as donat al diable e l' as de dieu mogut...
Si aquelles lo fe d' En B. Montagut
O d' En R. Vilar, o d' En B. Pagut
Be t foras cofessatz.
Izarn, so dis l' eretje, si vos m' asseguratz
Ni m faitz assegurar que no sia crematz,
Emuratz ni destrug, be o farai en patz
Totz los autres tormens, si d' aquest me gardatz...
Tant auziretz de mi dels vostres enbaissatz
Que jes per dir a vos qu' en aian lauzenjatz
Berit e P. Razols non sabon ab un datz,
Segon qu' ieu vos dirai de tot can demandatz
De crezens ni d' eretges, mas vuelh n' esser celatz...
Vers es que totz nos autres a hom entrecelatz
Que ns gardem de l' esclau d' aquels c' om a citatz
Que non trobon adop que lur sia onratz
Ni nul plaiejamen senes covens fermatz,
Que qui pren un heretje, on que sia trobatz,
Lo deu redr' a la cort, si vol estr' escapatz.
Aiso so meravilhas maiors que no us pessatz
Que li pus car amicx e 'ls pus endomergatz
Que nos autre acsem nos n' an dezamperatz
E so fach adversari et enemic tornatz,
Que ns prendo e ns estaco, can nos an saludatz;
Per so qu' els sian quiti e nos autres damnatz,
Aisi cuion ab nos rezemer lur peccatz...
Ermengaut de Figueyras fo mon paire apelatz,
Cavayer pogr' ieu esser, si astres m' en fos datz,
E s' ieu no soy el segle garnitz ni espazatz,
Vuelh o esser de dieu, mas vos me cosselhatz;
A vos o dic, N Izarn, car es enrazonatz
De rimas, de romans, et es endoctrinatz...
Per las vostras paraulas vuelh esser batejatz
E tornatz a la fe que vos me sermonatz,
Vos e fraire Ferrier a qui poder es datz
De liar e de solvre cal que sia 'l pecatz
D' eretj' o de Baudes o dels Essabatatz,
E qui de mi us demanda qui es lo confessatz,
Vos lur podetz dire, car sera veritatz,
Que Sicart de Figueiras, lo cal es cambiatz
De trastot sos mestiers.
Izarn lui répond en finissant:

Sicart, ben aias tu; aquel dieu drechuriers
Que formet cel e terra, las aiguas e 'ls tempiers,
E 'l solelh e la luna, ses autres parsoniers,
Te done que tu sias d' aquels lials obriers
Que dieus met en la vinha, c' aitan det als derriers,
Can los ac alogatz, coma fetz als premiers;
Tu seras un d' aquels, si vols esser entiers,
C' aissi com as estat pervers e messorguiers,
Que sias vas la fe lials e vertadiers...
Diguas me tu.
Millot, II, 42.

Izarn Marquis. Une pièce dont ce couplet est tiré:
S' ieu fos tan savis en amar
Com soi en autres faitz cortes,
No m fora tan aut endemes
Ni de tan valen domneiar,
Pero vers es que mais en val mos chans
E mos sabers per un cent e mil tans;
Car greu pot hom de bas loc belhs dictatz
Far, per que m suy tant aut enamoratz.
S' ieu fos tan.
Millot, III, 417.

Izarn Rizols. Une pièce lacérée dont voici quelques vers:
E s' ieu n' agues ni solatz ni respos
Ni res qu' a lieys denhes en grat cazer,
Agra m' estort ab aitan de voler
D' una dolor que ten, dona, per vos,
Que s' afortis aitan en mon coratge,
E m fai tan fort sospirar e doler;
Meravil me cum puesc en pes tener,
Si m feblezis e m fai tremblar e fondre...

Los motz e 'l so lais en vostre poder,
Bon' Esmenda, e digas m' en lo ver
Si s' en fai res a movre ni a pondre.
Aylas tan suy.
Millot, III, 417.

jueves, 12 de octubre de 2023

Elias Cairels, Cairel, Cayrel

Elias Cairels.

Elias Cairels, Cairel, Cayrel


I.

Mout mi platz lo dous temps d' abril,
Quan vey florir pratz e boissos,
Et aug lo chan dels auzelos
Que fan los playssatz retendir;
Adoncx cossir
Cum ieu pogues jauzir
D' un joy novelh que m' es al cor intratz,
Que m ve d' amor a cui mi sui donatz;
Per qu' ieu farai guais motz ab son plazen,
Qu' atendut ai la razon longamen.

Ma dona a pretz senhoril
E los fagz e 'ls digz amoros,
Per qu' ieu n' am mais mos huels amdos
Quar me feron en lieys chauzir;
Mas no l' aus dir
Mon cor ni descobrir,
Quar per un pauc pert hom soven assatz;
E, s' ieu de lieys perdia 'l guay solatz
Ni 'l gap ni 'l ris ni 'l belh aculhimen,
No viuria pueys jorn mon escien.

Del sieu belh cors grail' e sotil,
Blanc e gras, suau, len e dos
Volgr' ieu retraire sas faissos;
Mas gran paor ai de falhir
Quan ieu remir
Son gen cors cui dezir,
Sa saura crin pus que aur esmeratz,
E son blanc front, e 'ls sils voutz e delguatz,
E 'ls huelhs e 'l nas e la boca rizen
A! per un pauc denan totz non la pren.


Lo cor ai temeros e vil,
Dompna, quan ieu sui denan vos,
Tan que d' al no sui poderos,
Mas quan dels huelhs ab que us remir,
Que us cuion dir
La gran pena e 'l martir
En que m' a mes vostra fina beutatz;
Per qu' ieu vos prec, bona dompna, si us platz,
Qu' aiatz merce de me e chauzimen,
E non gardetz lo vostre pretz valen.

Qu' amors non guarda 'l plus gentil
Lai on es vencuda razos,
Mas selui qu' es cortez e pros,
Qui sap l' onor e 'l ben grazir;
Per qu' ieu no m vir,
Dona, de vos servir;
Ans sufrirai lo ben e 'l mal en patz,
E fora m' en del tot desesperatz:
Mas per servir bon senhor humilmen

Ai vist paupre venir ric e manen.

Chansoneta, vai me tost e viatz
Dreg al marques de cui es Monferratz,
E diguas li qu' anc a volpil dormen
Non intret grils en boca ni en den.

Don' Izabel, ma chanso vos prezen,
Quar valetz mais de tot lo remanen.

II.

Si cum selh que sos companhos
Ve rire e no sap de que,
Tot atretal vey qu' es de me,
Que fas chansos
E de l' autruy joy suy joyos;
Mas tan mi platz
Joy e solatz
Per que m don alegrier chantan,
E nulh afan
Non a tan grieu en tot lo mon,
Cum far chanso, e no sap don.

Er es venguda la sazos,
Pero ben crey que fos ancse:
S' us cortes complitz de tot be
Vol esser bos,
Li desconoyssen enueyos
A cuy desplatz
Joy e solatz,
Cosselhan e cridan e fan
Brut e mazan,
Tro giet son don a cor volon,
Si non l' a tan ferm que l' aon.

De las dompnas mov l' ochaizos,
Per qu' el pros servirs se recre,
Que fals fenhedors de mal ple
Son cabalos
E de lur dompney poderos,
E silh cui platz
Joy e solatz,
Qu' es fis e leyals ses enjan,
Es en soan;
Don quier a ma dompna perdon,

Qu' el cor ay e 'l sen sus el fron.

Mi dons es guaya e belh' e pros
E tals que no m desditz en re,

Ni ieu no 'l fuy anc per ma fe

Trop enuios,
Ni elha no saup anc qui m fos;
Doncx per que m platz
Joy e solatz?
Quar l' am e la ser atretan
Cum s' en baizan
M' agues dat lo joy jauzion
Don tug l' autre son deziron.

Selieys cuy platz
Joy e solatz
Ai estat de vezer un an,
Mas ma fe 'l man,
S' ieu trobes sobre mar un pon,
Vist agra son cors jauzion.

//

https://en.wikipedia.org/wiki/Elias_Cairel

Elias Cairel (or Cayrel; fl. 1204–1222) was a troubadour of international fame. Born in Sarlat in the Périgord, he first travelled with the Fourth Crusade and settled down in the Kingdom of Thessalonica at the court of Boniface of Montferrat (1204–1208/10) before moving back to western Europe, where he sojourned at the court of Alfonso IX of León (1210–11) and in Lombardy (1219–1222/24). He wrote fourteen surviving lyrics: ten cansos, one tenso, one descort, one sirventes, and one Crusade song. He was partial to refrain rhyming and coblas capfinidas.

Elias' vida survives in three manuscripts with a variant in a fourth designed to refute the other three. According to his biographer he was gold- and silversmith and an armourer who turned to minstrelsy. His singing, composition, fiddling, and speaking were reputed as "bad", but his biographer says ben escrivia motz e sons: "well he wrote words and songs", implying a distinction between his composing and his writing. He supposedly returned from Romania to die in Sarlat.

Elias composed his only tenso with the trobairitz Ysabella, who may have been either a high-ranking noblewoman of Italy or Greece, or perhaps just a local girl of Périgord who Elias knew in his youth. She is also the addressee of two other poems. Elias also addressed one poem to Ruiz Díaz de Coneros (Roiz Dies), a Spanish patron, and another to Conon de Béthune (Coino), a trouvère. Elias may have been present at the Battle of Las Navas de Tolosa in 1212.

In his Toz m'era de chantar gequiz, the Bolognese troubadour Rambertino Buvalelli asks Elias to bring the poem to Beatrice d'Este when he travels to the court of Azzo VII at Este.


Abril ni mai non aten de far vers

Era no vei puoi ni comba

Estat ai dos ans (addressed to Ysabella)

Freit ni ven, no·m posc destreigner

Lo rossinhols chanta tan dousamen

Mout mi platz lo doutz temps d'abril (addressed to Ysabella)

N'Elyas Cairel, de l'amor (with Ysabella)

Per mantener joi e chant e solatz

Pois chai la fuoilla del garric

Qan la freidors irais l'aura dousana

Qui saubes dar tant bon conseil denan

Si cum cel qe sos compaignos

So qe·m sol dar alegranssa

Totz mos cors e mos sens (addressed to Ruiz)

Aubrey, Elizabeth. The Music of the Troubadours. Indiana University Press, 1996. ISBN 0-253-21389-4.

Bertoni, Giulio. I Trovatori d'Italia: Biografie, testi, tradizioni, note. Rome: Società Multigrafica Editrice Somu, 1967 [1915].

Bruckner, M. T.; Shepard, L.; and White, S. Songs of the Women Troubadours. New York: Garland Publishing, 1995. ISBN 0-8153-0817-5.

Egan, Margarita (ed. and trans.) The Vidas of the Troubadours. New York: Garland, 1984. ISBN 0-8240-9437-9.

Gaunt, Simon, and Kay, Sarah. "Appendix I: Major Troubadours" (pp. 279–291). The Troubadours: An Introduction. Simon Gaunt and Sarah Kay, edd. Cambridge: Cambridge University Press, 1999. ISBN 0-521-57473-0.

Jaeschke, Hilde, ed. Der Trobador Elias Cairel. Berlin: Emil Ebering, 1921. Text at archive.org

Riquer, Martín de. Los trovadores: historia literaria y textos. 3 vol. Barcelona: Planeta, 1975.

http://www.rialto.unina.it/autori/ElCair.html

martes, 5 de diciembre de 2023

Pierre Vidal. Mas nos partim dels Catalas,

Pierre Vidal.

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals


Tant an ben dig del marques

Joglar truan e garbier,

Que tuit en son vertadier, 

Qu' ieu non sai que m' en disses; 

Mais pero sua es Valensa, 

On bos pretz nais e comensa, 

E i renovella valor, 

E 'n fai dir vera lausor.


E si 'l reis aragones

No m' agues tout alegrier,

Ieu agra fin gaug entier

Ab domnas de Carcasses,

Don m'abelis e m' ajensa 

Lor faitz e lor captenensa, 

E 'lh cavalier e 'lh comtor 

E 'lh baron e 'lh vasvassor.


Per so m' a 'N Lombart conques

Pois m'apellet car messier,

Tals c'anc non vist nulh arquier 

Tan dreg ni tan prim traisses, 

Que fier al cor ses faillensa, 

Ab un cairel de plasensa, 

Fabregat el foc d' amor, 

Trempat ab dousa sabor.


E l' ueill, e 'l sil negr' espes,

E 'l nas, qu' es en loc d' arbrier, 

Veus l' arc de qu' aitals colps fier

Ab un esgart demanes;

Bon escutz no 'l fai guirensa; 

E, pois a leis platz que m vensa, 

No m' o tenh a desonor,

Si 'ls fortz venson li forsor.


Tant es sos bels cors cortes,

E 'l dig gai e plazentier, 

Qu' el mon non a cavalier

Que vezer non la volgues,

Que fag e dig e parvensa

A de Monbel e d' Argensa, 

E de Mon Rosier color,

E sa cambr' es de valor.


Mil tan es doblatz sos bes 

Qu' el comtes de l' escaquier;

E 'l sieu fis pretz vertadier

Non sofraing neguna res; 

Pois m' autreyet ses bistensa, 

M' a tengut lai en Proensa

Car sai sui e mais d' onor,

E deu so m penre meillor.


E si mos fraires saubes,

Qui m rete per soudadier, 

No 'l tengran bucias d' assier

Que vezer non la vengues;

E trobera, ses faillensa, 

Dous frug d' onrada semensa, 

E cort de valen seignor

Ab un avinen traichor.

___


Dieus en sia grazitz, 

Qu'el francs reys es garitz 

E sas e delechos!

Per qu' ieu cobre chansos

Guayas e de guays sos,

De que m' era giquitz

Corrossos e marritz;

Mas la soa salutz 

Nos a totz ereubutz, 

E tornat en joven 

Mon cor e mon talen.


Quar de bona razitz

Es bos arbres issitz,

E 'l frug es cars e bos

E dous e saboros;

Et ieu torn amoros

Vas domnas, e chauzitz,

Tan qu' enueia 'ls maritz,

De que sui plus temsutz

Que fuecs ni fers agutz;

Quar d' on me vuelh m' en pren,

Qu'us no las mi defen.


Be m tanh qu' ieu sia arditz, 

Que tals domna m' es guitz 

Qu'es la genser qu' anc fos; 

Qu'ab sas belhas faissos, 

Siei belh huelh amoros 

An mon cors envazitz, 

Per que mos esperitz 

Es ab lieys remazutz, 

D'on mi sen revengutz 

De tot lo marrimen 

Qu'ai agut lonjamen.


Jovens es mal bailitz, 

E pretz d' onor trahitz 

Per colpa dels baros, 

Quar vezem los garsos 

Manens et orgulhos,

E 'ls cortes escarnitz;

E domnas trichairitz, 

On totz bes es perdutz,

Renhan contra lurs drutz 

Trop deschauzidamen, 

Ab doble falhimen.


Ai! bels cors, gent bastitz, 

De totz bos aips complitz,

Dona, aissi m rent a vos,

Humils e volontos, 

E destreitz e cochos,

Si cum selh qu' es feritz 

D'amor al cor, que m ditz

Que m renda a vos vencutz;

Doncs, si no m faitz ajutz,

Mort auretz chauzimen,

E mi don no us er gen.


Per flac rei apostitz 

Es bos regnes delitz,

Quan planh sas messios, 

E plora 'ls autruis dos, 

E fug solatz dels pros.

E reis, pus viu aunitz,

Val mens que sebelhitz, 

Mas ieu sui car tengutz 

Dels melhors, et crezutz 

Per la corteza gen, 

Quar contr' amor no men.


Per so m sui gent garnitz 

Contra 'ls flacs acrupitz, 

Qu'ab mi n' es Aragos

E Castel' e Leos;

E 'l valens reys N Anfos

A 'ls castels establitz,

On pretz es gen servitz

Et honratz e volgutz; 

Per qu' ieu dels abatutz, 

Flacs, avars, cor de ven,

Ai pauc de pessamen. 


Qu'assi, cum es arditz 

Leos plus que cabritz

Et ors que buous cornutz

E lops que bocx barbutz,

Ai ieu mais d' ardimen

Que tuit li recrezen.

____


Lai on cobra sos dregz estatz, 

Que naicho las flors per los pratz,

E brotono bruelh e boscatge,

E son gai li auzel salvatge, 

E li albre vestit de nuo,

Ieu m' estava a Castelnuo...

Era dos temps, clars e sere, 

Ses bruma e ces ven e ses nausa,

El temps que chanta l' alausa,

Lai en pascor;

Ieu volgui vas mo senhor 

Anar, que te cort a Murel...

Parlan d' En Folcuens e d' En Gui,

Cal amet mai;

Ab tant, vecvos venir de lai

Un cavazier,

Bel e gran e fort e sobrier

E lonc e dreg e ben talhatz;

Dir vos ai a que 'l conoscatz:

Totz que 'l ve de lhui fa festa;

Qu'el peal a bloy sus en la testa,

E fon per la cara vermelhs,

Car tocat li ac lo solehs

Qu' escapatz fo del clar mati;

Et anc nulhs hom que fos aqui 

Non vi plus gay ni menhs iros; 

Los huelhs ac vars i amoros,

E 'l nas es bels e gen formatz,

E las dens foro, so sapchatz, 

Plus blancas que non es argens, 

La boca fresca e rizens;

Larc ac lo col, la gola blanca 

Plus que neus ni flors sus en branca, 

Amplas espallas e costatz,

E pels flancs fon gros e cairatz,

Lonc cors e delgatz per sentura, 

E fon larcs per la forcadura, 

Cambas e coichas de faisso;

El pe portet I sabato 

De safis, fag ab esmerauda, 

Del autre pe anet en caussa;

Et el anet vestit de flors,

Totas de diversas colors;

Mantel e blial de violas

Portet, e sobrecot de rozas, 

E caussas de vermelhas flors, 

Que negus hom non vi gensors; 

Et ac el cap una garlanda

De flor de gaug ab alamanda. 

E dirai vos del palafre

Cals fo, que non mentrai de re:

La coa ac negra e l' una anca,

E l' autra com avori blanca;

L' espalla drecha ac biza,

E la senestra tota griza;

La cli e la testa vermelha, (1: (sic) Lisez cri.)

Et ac gruegua la una aurelha;

E per l' al res el fo ferrans,

E no fon trop pauc ni trop grans.

De la cela, senes messonja,

Puesc vos dire cossi fos conja: 

Tug li arso foro de jaspe

E la sotzcela d' un diaspe, 

E 'l cuer fo d' una serpentina 

Que valc tot l' aver de Mecina. 

L' us estruop fo de calssadoine, (2: (sic) Lisez estruep. Il est à remarquer que le copiste a mis partout l' O en place de EU.)


E l' autre fo de cassidoine. 

Lo fre ni 'l peitral, ses doptansa, 

No poiria comprar lo rei de Fransa;

E que lhi valgues l' emperaire!

Car tot lo tesaur del rei Daire 

Valo doas peiras que i so,

Et anc... d' aital faisso

Non vi mais nulhs hom batejatz; 

Que l' aver de trenta ciotatz 

Val lo carboncles qu' es al fre, 

Que la nug escura, al sere, 

Viratz cum pel bel jorn d' estiu. 

Anc cavasier plus agradiu 

No vitz, plus bel ni plus auzart. 

Et anet li de l' autra part

Una dona mial tans plus bela (3: (sic) Lisez mil, de même que ci-après.)

Que glai ni flor, can renovela; 

Ni neu ab gel, can cai en branca, 

Non es de la mitat tant blanca

Cum la gola ni 'ls pes ni 'ls mas; 

E de la cara soi certas

Qu'es plus blanca e plus colrada

Que roza de mai brotonada;

Veus sa fina color.

E portet garlanda de flor

E us cabels que son lonc e saur, 

Que, per ma fe, sembleron d' aur, 

Tant foron belh e resplandens. 

Huels amoros, gais e plazens 

Ac, e non cara estrunada, 

E fon graila e grassa e dalgada

E non portet vestir de sirgua, 

Ans portet be vestir de lhirgua,

Mantel e blial e gannacha,

E fo escaficha e be facha

Que dona que hom puesca trobar, 

Car anc Dios non formet sa par

De gran beutat e de cunhtia; 

E que voletz que plus vos dia? 

Qu'el fre e 'l peitral e la cela 

Val mais que l' aver de Castela

Ab los V regemes d' Espanha!

El palafre fon de Bretanha;

E es plus vert que erba de prat, 

E fo vermelha la mitat,

E la cri e la coa saissa;

E per la cropa una faissa

Plus blanca que flor de lir, (1: (sic) Pour la rime; lisez lis.)

E valc dos tans, senes mentir,

Qu'el palafre del cavasier. 

Ab tant vecvos I escudier, 

E una donzela apres; 

E fo m veiaire que portes 

Un arc d' alborn, bel per mezura,

E tres cairels a la sentura;

La us es resplendens d' aur fi (2: (sic) Lisez lo us.)

E l' autre d' acier peitavi

Gent furbit e gent afilat,

El ters es de plum roilhat,

Ab una asta torta de boih, 

Ab que fier tot amador moih,

E amairitz cant vol trair.

De la donzela, ces mentir, 

No sai si c'es bruna ni blanca,

Qu'els cabels li van tro part l' anca,

Si que cobron tota la cela, 

Qu'om non ve arsso ni sotzcela;

Davan li van tro al artelh,

E portet I blial vermelh;

Mas ieu no sai si c'es be facha

Que, cum si agues capa o gannacha,

La cobro per tot li cabelh.

Et anc no vitz plus bel parelh

Del donzel et de la donzela.

E que cuiatz que fasia ela?

Anet chantan I chan noel,

Si qu'en tindo li boi, e li auzel

E s' en laissavo de chantar; 

E chantet gent, azaut e clar 

E dih: “Dona ses amador, (1: (sic) Lisez dis.)

E cavasier senes amor,

Deuria 'n aze cavalguar,

Per tal qu' om los pogues triar

De mest cels c' amon leialmen;

E dona c' ama per argen,

Ni sap son mercat al colgar,

Volgra l' avengues ad anar

En camia desafiblada.” (2: (sic) Lisez camisa.)

Ab tant vecvos, per meg l' estrada,

Venir la dona e 'l cavasier...

E dissi: “Senher, Dios vos sal,

E vos gart d' ira e de mal,

Vos e la dona e la companhia.”

Et el dih: “Dios vos benezia,

Peire .W., e us lais trobar

Dona que us am de cor leial,

Que tant lonc temps l' avetz sercada.”

- “Senher, et ieu ja l' ai trobada,

De cui soi ieu mial tant que mieus.” 

- “E vos podetz ben esser sieus, 

Peire .W., qu' ela non es vostra.”

- “Senher, pel bel semblan que m mostra,

Me teni de lieis per paguatz.”

- “Aichi pais hom d' amor los fatz,

Dih la dona, bels amics, fraire.”

- “Dona, e s' ieu l' am ses cor vaire,

No me pot be valer merces?” 

- “Amics, e merces, en que n' es,

Que anc no caso en son repaire?” 

- “E i fo, dona, ges non a gaire, 

Que volc qu' eu fos ses autre sieus.” 

- “A mal senhor laissa hom sos fieus, 

Amics,” so dih lo cavasiers.

“E qui no pot passar estiers,

Senher, per que los laissara?”

- “Peire .W., car servira

Cum hom forssatz, c' als non pot faire.”

- “Senher, per l' arma vostre paire,

Diguatz me don me conoissetz?

Mas tan soven me mentavetz,

Remanetz enuegh ab mi,

Car anc, per ma fe, non aigui 

Osde que tant m' abelis.” 

- “Ni anc nulh tems home no vis 

Que ta be fos per tos tems vostre.”

- “Doncs estatz ab mi, qu' eu soi vostre...”

S'a ditz la dona...

“Mas pres de fontaina e de pratz

Nos metetz, e pres de boscatge,

Car li castel nos so salvatge;

Mas nos partim dels Catalas,

Que menhs n' i trobam de vilas

Que de gens de l' encontrada.”

- “Dona, en bela albergada

Estaretz, e luenh de castel,

En I verdier, claus de rauzel, 

Estaretz sotz I bel laurier, 

On cor fontaina, sul gravier,

Fresca, freia, clara e genta.”

- “Aital fontaina m' atalenta.” 

Dih la dona...

Qu'el prat fo de noelas flors,

Et a n' i de manhtas colors,

E manhs auzels, per lo boscatge,

Que chantavo en lor lengatge 

Pel jorn clar e pel tems noel;

Et anc no i calc borc ni castel

Per gent adobar de manjar

De tot aquo qu' om poc trobar 

De domesge e de salvatge.

Ab tant vai tendre sus l' erbatge

La donzela I trap de colors

On ac auzels, bestias e flors,

Totas de fin aur emeratz; 

E 'l traps fo ricamens obratz,

Que negus hom non vi son par;

Mial cavasiers i pogro estar,

Que l' us l' autre no toquesso; 

Et es semblan que no 'l portesso 

Detz cavals ab una carreta;

Et en que us pessatz qu' ela 'l meta,

La donzela, cant es plegatz?

Ins en la borssa, so sapchatz . 

En menor loc d' una garlanda.

E 'l traps fo d' una salamanda, 

D'una serpent que naih en foc;

E, qui no fo en aquel loc,

No vi anc trap d' aquela guiza;

Et a i mantha polpra biza, 

E manhs almatras per jazer;

E, qui vo' 'n volria dir lo ver, (1: (sic) Pour vos en.)

Auria i trop que comptar;

Per que laissem lo trap estar,

E parlem mai del cavasier:

Azaut e gai e plazentier

Lo troba hom qui 'l vai vezer,

Et el fe m denan si cezer,

Can nos fom levatz de manjar, 

Que m volc dir qui es e comtar.

“Peire .W., ses contrastar,

Sapchatz qu' ieu soi lo Dio d' amor,

E la dona vestida ab flor

Es Merces senes tota falha,

E la donzela ses barralha 

Es Vergonia, so sapchatz,

E l' escudier es Leutatz,

Cel que porta l' arc del alborn;

E tenguatz lo be per adorn 

Que no s peca cant vol ferir.”

- “Senher, si vos o auzes dir,

Enqueras volgra saber mai.”

- “Et ieu, fetz cel, vos o dirai;

Demandatz totz cant vos plaira.”

- “Senher, digatz me doncs, si ja 

Me valra Merces ab lieis cui am?

Car ieu meteis culhi lo ram

Ab que m feri, si Dios me sal.

E digatz me, si no us sap mal, 

D' Amor d' on nais ni de que viu?

Que plus art que no fai caliu,

Cossi s' abranda ni c' escan?

Ni cossi s pren ab bel semblan?

Ni cossi fai velhar durmen?

Ni cossi ses parlar conten?

Ni com pot ardre en la mar?

Ni ins en foc cum pot negar?

Ni senes lhiam cossi lhia? 

Ni cum, ses nafra, nafratz sia? 

E diguatz me si nais ses paire

Ni s pot engendrar ses maire?

Ni cossi s noirih de primier?

Que plus creis que nulh aversier; 

E cant ela es creguda e auta,

En aquel tems que a lies azauta,

Fa s plus prima que fial d' iranha;

E pois, enans que de tot franha,

Fa s mager que denant non era;

E diguas me cossi c' esmera 

Que saber o vuelh, s' o us platz?

E de vostre arquier, En Leutatz,

Per cal dreg lansa son cairel, 

Ni 'l colp que fier per qu' es tan bel

Que ja 'l nafrat non vol guerir?

Enquer vuelh saber i ausir 

De Merce e de Leutatz

E de Vergonia qu' enmenatz,

Per que los gitatz d' esta terra?

Qu'en aissi cum la clau enserra

Cant es uberta la morralha, 

Es de pretz vergonia e vitalha,

Qu'om ses vergonia re non a; 

E per so portatz no' 'nh de sa (1: (sic) Pour nos en.)

Lo gra, e laissatz nos la palha.

E cel cui fin' amor asalha

Cum poira viore ses merce?

Sapchatz que ges non esta be,

Car aissi nos raubatz del tot; 

E vuelh saber mot cada mot, 

Senher, e no us deu pesar, 

Per cal forfag deu mescabar 

Dona del tot son cavasier; 

Et atressi del cavasier, 

De sa dona, per que la pert; 

Ni cals es lo forfag, per cert, 

Per que la deu desamparar;

Qu'en auzir qu' el rei navar

Avia sa dona gequida;

Manh tornei e manhta envaida

E manh assaut e manh sembel

E manhta tor e manh castel 

Eron per s' amor envait,

E fag manh do e manh covit

Cant el era per lies joios, 

Cointes e gais i amoros 

E cantaires e vesiatz;

Mas eras canta de pechatz, 

So ausi comtar, l'autr'ier, 

Ad I seus cortes escudier,

Que de Navarra va en Fransa.

Dios prec que 'lh reda sa conhtansa 

Al rei, si o pot far per razo,

E qu' ela lo forfag li perdo, 

E que jamai no 'lh sia truanda.

Ar tornem en nostra demanda, 

Car trop nos poiriam tarzar,

Senher, e vuelh vos demandar

D' En Amfos, que es rei de Castela,

On pretz e valors renoela, 

Que a fag de lui capdel e paire

Et el de mi lo seu amaire.

Siei fag son gran en larguetat,

Et anc no i fo escassetat 

En sa cort, ni anc no i poc intrar. 

Fons es de conduh e de dar

E de valor e de proessa;

E doncs mas el tant gen s' adressa,

Ni en valor a messa sa ponha,

Co 'lh tolletz Merce ni Vergonha 

Ni 'n menatz ab vos Leutat?”

- “Tot autre home tengra per fat,

Peire .W., de la demanda; 

Mas ieu, car Merces m' o comanda,

Vos en dirai la veritat, 

E, car vos o ai autreiat,

Dirai vos o cum que m' en prenda:

Vostra dona, ab longa atenda,

Pot esser que us aura merce,

Ab sol que no us camges en re... 

Ni en siatz volvens ni camjaire. 

D'amor, don vos faitz domneiaire... 

La flama e 'l fuec e 'l recaliu

Naih dins lo cor, so sapiatz,

E fai la noirir voluntatz, 

E engenra lo pessamens

Que cor mial tans que no fai vens;

E viu de gaug e d' alegrier, 

Et ab gai plazer plasentier

Ela s' abranda, e s' escan

Per fals conte d' ome truan,

Cui Dios gar de bon' aventura!

Pero l' amors creis e melhura, 

Can lo lausengier es proatz.

Enqueras aug que demandatz

D' Amor si pot naisser ses paire?

Ela oc, e ces sor e ces fraire; 

Car creih e monta per vezer,

Mas desasaut e desplazer

E lauzengier la fan baissar,

Mas cant azaut s' i pot mesclar

Ni plazer que son companho,

Fan la creicher de tal rando

Mial tans que davan non era... 

E de nostre arquier, En Leutat, 

Cossi fier del arc del alborn?

Ab lo plom fier lo fals e 'l morn;

E ja negus non vol guerir,

Qu' el cairel intra ab sospir

Per meg los huels e per l' aurelha.

Era veiatz gran meravilha

Qu'en un colp fa de dos cors us.

Pero ja no s pesse negus

Qu'en sia feritz, ni neguna

Dinnada d' amor ni dejuna, 

Si no es leials ses tot engan; 

Per qu'en pregui d' aissi enan

Que s' en gart En Peire de Moncada,

E 'N Dor de Barasc, si lh' agrada,

E prec n' En Foih e 'N Olivier;

Car tug quatre son corratier 

De donas, e no m' es azaut,

Car contrafan Ramon Guiraut

Que solia cavals revendre;

Car drutz, can vol donar ni vendre,

Sa dona 'l tenc per corratier.

E laih los que no m' an mestier, (1: (sic) Lisez lais)

Mas cascus an' a sa fe. 

E dirai vos cossi s cove

De cavasier, per cal offensa

Laih sa dona, que penedensa

No i deu trobar ni merce, 

Si autre cavalier colgua ab se 

Depois que lhui i aura colguat;

Car no pot esser restaurat

A dona, can fai falhimen;

Car en aissi cum es plus gen

A dona, can fai benestar,

Lh' es plus lag, cant fai malestar,

Que nulha autrui res qu' el mon sia;

Car dona es cap de cortesia;

E tota gen deu la ondrar,

Ab que s gar de far malestar,

C'om d' avol fag no la reprenda.”

viernes, 24 de abril de 2026

Repairar - Reptar

Repairar, v., retourner, revenir, rentrer, se retirer.
A Moncug repaireron, mati a la dinnea. 
(chap. A Moncug, Montcuc, van arribá, se van retirá, pel matí al amorsá; a la dinada.)
Guillaume de Tudela.
A Moncug ils se retirèrent, le matin à la dînée.
Lo cors es faihtz de terra, et en terra deu retornar e repairar.
Liv. de Sydrac, fol. 16.
Le corps est fait de terre, et en terre il doit retourner et rentrer.
Fig. Esta chansos, vuelh que tot dreg repaire
En Arago, al rey, cuy Dieus ajut.
P. Raimond de Toulouse: No m puesc.
Cette chanson, je veux que tout droit elle se retire en Aragon, au roi, à qui Dieu aide.
Subst. Mi es salvatge essils
E 'l repairars m' es afans.
(N. E. Parece una frase de Carlos Puigdemont o de los otros prófugos catalanes dicha muchos siglos atrás.)
Giraud de Borneil: No m platz.
M'est affreux l'exil et le retourner m'est peine.

Puigdemont, Waterloo, Napoleón, pañales; Mi es salvatge essils E 'l repairars m' es afans.


Part. prés. En fust en t' onor ben repairans.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 113.
Tu en fus dans ton domaine bien rentrant.
Part. pas. Romieu, que son repayrat, 
L' esurier son annat vezer.
V. de S. Honorat.
Les pélerins, qui sont rentrés, l'usurier sont allés voir.
Qui m' enqer en digz de cortezia
De cal part soi repairatz ni mogutz.
P. Vidal: No m fay.
Qui me demande avec paroles de courtoisie de quelle part je suis retourné et mu.
ANC. FR. Cel à son ostel repaira,
Et li jovenceax s'en torna.
Fabl. et cont. anc., t. II, p. 96.
De chevaliers et de serjans qui repairoient de Syrie.
Villehardouin, p. 46.
Ainz prist congié, si s'en repere.
Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 175.
Quan li estés fu repairiez, li rois esmut ses oz derechief.
Gestes de Louis-le-Débonnaire, Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 133.

2. Repaire, s. m., repaire, retraite, asyle, demeure.
Rossinhol, en son repaire
M' iras ma dona vezer.
Pierre d'Auvergne: Rossinhol.
Rossignol, en sa retraite tu m'iras ma dame voir.
Ben sembla 'l rey Daire,
Que sos baros gitet de lor repaire.
E. Cairel: Pus chai la.
Bien il ressemble au roi Darius, qui ses barons chassa de leur demeure.
Fig. Per vos ab cui tug bon ayp an repaire.
Perdigon: Aissi cum.
Pour vous avec qui toutes bonnes qualités ont asyle.
Loc. fig. Fina canso, dreg vas leys fas repaire.
Arnaud de Marueil: En mon cor.
Pure chanson, droit vers elle fais retraite.
ANC. FR. Si croy que Dieu l'a voulu traire
Vers luy pour parer son repaire
De paradis, où sont les saints.
Charles d'Orléans, p. 238.
Et vivre mieulx au céleste repaire.
Hist. de Anne Boleyn.
(chap. Retiro, retiros; assilo, assilos; aon se viu; inclús amagatall, amagatalls.)

3. Repairazon, s. f., retraite, retour.
Mon trahut degr' aver a la repairazon.
Roman de Fierabras, v. 4039.
Mon tribut devra avoir à la retraite.

4. Repeis, s. m., demeure, retraite.
La reina alberguet en un repeis.
(chap. La reina se va albergá a un retiro; retiret, retirets.)
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 94.
La reine hébergea dans une demeure.

Repazimar, Repaimar, v., apaiser, cesser, délaisser, se désister.
Us d' engan non repazima.
(chap. Un d'engañ no pare; no desistix; no cesse. Per ejemple, Ignacio Sorolla Vidal, Carlos Rallo Badet; Artur Quintana Font pronte dixará de engañá, pero queden los seus llibres y escrits. Quedará la paraula, per ejemple les paraules del añ 842 en antic chapurriau.)
Pierre d'Auvergne: Abans que il.
Un de tromperie ne se désiste.
Un Ms. porte repaima.


Reper, v., lat. repere, ramper, raser, se trainer.
Part. pres. Bestias... so ditas repens, quals so lauzertz.
Eluc. de las propr., fol. 229.
Bêtes... sont dites rampantes, tels sont lézards.

2. Rapar, v., ramper, raser, se trainer.
Serpent... si movo rapan. Eluc. de las propr., fol. 238.
Les serpents... se meuvent en rampant.

3. Reptil, s. m., lat. reptilis, reptile.
Reptils so bestias si moven per dilatatio et restrictio.
Adjectiv. Bestias... algunas apelam... reptils o reptans.
Eluc. de las propr., fo. 229.
Les reptiles sont bêtes se mouvant par dilatation et restriction.
Bêtes... aucunes nous appelons reptiles... ou rampantes.
CAT. ESP. Reptil. PORT. Reptil, reptile. IT. Rettile. (chap. Reptil, reptils.)

4. Reptilia, s. f., reptile.
Totas las reptilias que graponan sobre la terra.
Hist. de la Bible en provençal, fol. 1.
Tous les reptiles qui se trainent sur la terre.
(chap. Reptilia es la familia dels reptils. Serp, serps, fardacho, fardachos, esfardacho, esfardachos, sargantana, sargantanes, salamanquesa, salamanqueses, tritó o tritón, tritons; etc. Lo fardachet de Comodo o Komodo té la llengua com lo grillat de Manel Riu Fillat, o com la de Quintaneta.)

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

5. Reptar, v., lat. reptare, ramper, raser.
Part. prés. Bestias... algunas apelam... reptils o reptans.
Eluc. de las propr., fol. 229.
Bêtes... aucunes nous appelons... reptiles ou rampantes.
(chap. Reptá : repto, reptes, repte, reptem o reptam, reptéu o reptáu, repten; reptat, reptats, reptada, reptades. L'ou de la serp, de Juaquinico Monclús. Pronte haurá de reptá, perque no podrá caminá, de gort que está. ESP. Reptar.)

Temps de Franja, 2010, número 97, L'ou de la serp, Juaquinico Monclús (presidén de la Ascuma, catalaniste com ell sol).

Repetnar, v., ruer, se regimber.
El mezel aissi repetnet
Que tal del pe el li donet
C' a una part lo fes anar.
Roman de Jaufre, fol. 28.
Le lépreux ainsi rua que tel (coup) du pied il lui donna que d'un côté il le fit aller.

2. Repenada, s. f., ruade, riposte.
Apres comensarai tal repenada.
T. d'une Dame et de Montant: Ieu venc.
Après je commencerai telle ruade.

Reputar, v., lat. reputare, réputer, considérer, tenir.
Non se puesca dire ni reputar ciutadin.
(chap. No se pugue di ni reputá siudadá.)
Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 525.
Qu'il ne se puisse dire ni réputer citadin.
Aytal locutio reputariam a vici.
Cel a cui hom o diria se reputaria per injuriat.
Leys d'amors, fol. 132 et 54.
Pareille locution nous réputerions à vice.
Celui à qui on dirait cela se tiendrait pour injurié.
Part. pas. Per bon cavaliers reputat.
(chap. Per bon caballé reputat.)
Roman de Blandin de Cornouailles, etc.
Pour bon chevalier réputé.
Nobles homs, et per tal era tengut e reputat.
Tit. de 1404. Justel, Hist. de la maison de Turenne, p. 136.
Noble homme, et pour tel était tenu et réputé.
CAT. ESP. PORT Reputar. IT. Riputare. (chap. Reputá: reputo, reputes, repute, reputem o reputam, reputéu o reputáu, reputen; reputat, reputats, reputada, reputades; yo reputaré; yo reputaría; si yo reputara. Si una dona es mol puta, es reputa, y té mala reputassió, com aquella de La Venteta que anabe a vore Carlos Sancho Meix.)

Si una dona es mol puta, es reputa, y té mala reputassió, com aquella de La Venteta que anabe a vore Carlos Sancho Meix.

2. Reputatio, s. f., lat. reputatio, considération, réputation.
Aur ni argent no havio valor, qui ara so en major reputatio.
Eluc. de las propr., fol. 186.
Or ni argent n'avaient valeur, qui sont maintenant en plus grande réputation.
CAT. Reptatió (reputació). ESP. Reputación. PORT. Reputação.
IT. Riputazione.
(chap. Reputassió, reputassions.)

3. Reptar, v., imputer, accuser, blâmer, reprocher.
Lo reis lo pres de felnia reptar. Poëme sur Boèce.
Le roi l'entreprit de félonie accuser.
Mal a partit qui reptar l' en volgues.
Bernard de Rovenac: D' un sirventes.
Mal a partagé qui voudrait l'en accuser.
No m' o reptes nien.
R. Jordan: No puesc.
Que vous ne me le reprochiez nullement.
Substantiv. Vostre reptars m' es sabors.
Bertrand de Born: S' abrils.
Votre reprocher m'est saveur.
Part. pas. De vos e de totz autres
En deg esser reptatz.
V. de S. Honorat.
De vous et de tous autres j'en dois être accusé.
ANC. FR. Ne nuls ne lait sum hum de li partir, pus que il est reté.
Lois de Guillaume-le-Conquérant.
De criesme les reta et les prist.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 160.
CAT. ANC. ESP. Reptar. ESP. MOD. Retar. PORT. Reptar, retar.
(chap. Retá: yo te reto, tú me retes, ell mos rete, natros tos retem o retam, vatros mos retéu o retáu, ells o elles mos reten; retat, retats, retada, retades; yo retaré; yo retaría; si yo te retara te fotría una guantada que te hauríen de plegá d'enterra. Reto, retos.)