Limbe - Lissiu, Leissiu

Limbe, s. m., lat. limbus, bord, abord, limbe. 

- Fig., en terme de théologie, limbes.

Luoch que hom apelhava limbe.

Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Lieu qu'on appelait limbes.

El moriria ses baptisme, e s'en iria en aquela part de infern que nos apelam limbe.
L'Arbre de Batalhas, fol. 180.
(chap. Ell moriríe sense batejá - bautisme - y sen aniríe an aquella part del infern que natros diem limbo.)

Il mourrait sans baptême, et s'en irait dans cette partie d' enfer que nous appelons limbes. 

CAT. Lims. ESP. PORT. IT. Limbo. (N. E. Lims se encuentra en esta obra de la lengua valenciana: Vita Christi.)

Limit, s. m., lat. limitem, limite, borne.

Los limits et decxs. Fors de Béarn, p. 1082. 

Les limites et barrières.

CAT. Limit, llimit. ESP. (límite) PORT. IT. Limite. (chap. Límit, limits.)

2. Limitacio, s. f., lat. limitatio, limitation, fixation, abornement. 

Dona als membres limitacio et distinccio. Eluc. de las propr., fol. 113.

Donne aux membres limitation et distinction.

CAT. Limitació. ESP. Limitación. PORT. Limitação. IT. Limitazione.

(chap. Limitassió, limitassions.)

3. Limitar, v., lat. limitare, limiter, déterminer, fixer.

Aysshi cum aquest limita le temps del mascle, semlantment limita, en aquel meteyssh libre, le temps de la formacio. Eluc. de las propr., fol. 68.

Ainsi comme celui-ci limite le temps du mâle, semblablement il limite, dans ce même livre, le temps de la formation.

Part. pas. Foro lhi terme d'aquestz evesquatz tantost apres limitatz.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 217. 

Furent les bornes de ces évêchés sitôt après limitées.

Plus limitada potestat. Eluc. de las propr., fol. 10. 

Puissance plus limitée.

CAT. ESP. PORT. Limitar. IT. Limitare. (chap. limitá: limito, limites, limite, limitem o limitam, limitéu o limitáu, limiten; limitat, limitats, limitada, limitades.)

 

Limo, Limon, s. m., lat. limus, limon.

Fetz de limo de terra tot derairanamens 

Adam, que fetz senhor de totas res vivens. 

P. de Corbiac: El nom de.

Fit du limon de la terre tout en dernier Adam, qu'il fit seigneur de toutes choses vivantes. 

Del limon de la terra. Hist. abr. de la Bible, fol. 1. 

Du limon de la terre.

CAT. Lim. ESP. PORT. IT. Limo. (chap. Limo, fang, fanc, tarquí.)

2. Limanha, s. f., limon.

Dieus nos fes d' aital limanha.

T. de G. Riquier et de Henri: Senher. 

Dieu nous fit de tel limon.

3. Limositat, s. f., lat. limositatem, limon, vase.

Aquest fluvi per razo de sa limositat. 

Aygas... ses limozitat.

Eluc. de las propr., fol. 151 et 154. 

Ce fleuve en raison de son limon.

Eaux... sans limon.

ESP. Limosidad. IT. Limosità, limositate, limositade.

4. Limos, adj.. lat. limosus, limoneux, bourbeux.

El es tot... limos et trebol.

(chap. Ell es tot... fangós, tarquinós y térbol.)

Humor limosa et viscoza.

Eluc. de las propr., fol. 151 et 237. 

Il est tout... limoneux et trouble. 

Humeur limoneuse et visqueuse.

- Baveux.

Nul beu o vaqua limos o limosa.

Ord. des R. de Fr., 1461, t. XV, p. 414.

Nul boeuf ou vache baveux ou baveuse. 

ESP. (barroso) PORT. IT. Limoso. (chap. Fangós, fangosos, fangosa, fangoses.)

 

Limo, s. m., lat. limonium, limon, citron. 

Voyez Aldrete, p. 366, et Mayans, Orig. de la ling. esp., t. II, p. 233 et

250.

Pus tost que quant us limos 

De perra venc en mudansa. 

Guillaume de Saint-Didier: Aissi cum. 

Plus tôt que quand un limon vint en métamorphose de poire.

CAT. Llimó. ESP. Limón. PORT. Limão. IT. Limone. (chap. Llimó, llimons; llimoné, llimonés.)

 

Lin, s. m., lat. linum, lin. 

Fuy penchenayre de li.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy.

Je fus peigneur de lin. 

Ja non vesta drap de carbe ni de lin. Guillaume de Tudela.

Jamais ne revête étoffe de chanvre ni de lin. 

O canebe, o lin, o lana. Trad. d'un Évangile apocryphe. 

(chap. O cánem, o llí, o llana.)

Ou chanvre, ou lin, ou laine. 

CAT. Llí. ESP. Lino. PORT. Linho. IT. Lino.

2. Linos, s. m., graine de lin. 

Ple ponh de linos solamen 

Faretz fort cozer e bullir.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Pleine poignée de graine de lin seulement vous ferez cuire et bouillir fort.

3. Linsol, Lensol, Lanssol, s. m., linceul, drap de lit.

Lo linsol torzeretz lendema. 

T. d'une dame et de Montant: Ieu venc. 

Vous tordrez le linceul le lendemain.

Era 'l suari e 'l lensol. Brev. d'amor, fol. 175.

C'était le suaire et le linceul.

Lanssols bugadatz.

Izarn: Diguas me tu.

Linceuls lessivés.

CAT. Llensol. PORT. Lançol. IT. Lenzuolo. (ESP. Lienzo, sábana. 

Chap. Llansol, llansols.)

4. Linhoret, s. m., ligneul, cordonnet. 

Ab un fil

O ab un linhoret sotil.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Avec un fil ou avec un cordonnet délié.

5. Linge, s. m., lat. linteum, linge.

Mobles, cum es linge o ustencilhas. Fors de Béarn, p. 1087. 

Meubles, comme est linge ou ustensiles.

ESP. Lienzo,

6. Lini, Linhi, adj., lat. lineus, de lin. 

De tot drap lini. Cartulaire de Montpellier, fol. 113. 

De toute étoffe de lin.

Una cargua de telas linhias. Tit. de 1285. DOAT, t. XVII, fol. 191.

(chap. Una cárrega de teles de llí.)

Une charge de toiles de lin.

 

Ling, Lenh, Linh, s. m., lat. lignum, bois.

Aquest faitz fo meravilhos 

Qu' el linh, on mortz pres naissemen,

Nos nasquet vida e perdos.

P. Cardinal: Dels quatre. 

Ce fait fut merveilleux qu'au bois, où la mort prit naissance, il nous naquit vie et pardon.

(chap. Fusta, lleña; creu: lignum crucis.)

- Barque, chaloupe.

Si com val mais grans naus en mar

Que lings ni sagecia.

P. Cardinal: Ieu volgra.

Ainsi comme vaut plus grand navire en mer que barque ou saïque.

A greu pot hom conoisser en la mar 

Cami, sitot s'en passa linhs e naus.

Serveri de Girone: A greu pot. 

Difficilement on peut connaître en la mer chemin, quoique y passe barque et navire.

- Vaisseau, navire.

Car ses la decima, non es

Us tant caut qu' en armes un lenh.

Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs. 

Car sans la décime, il n'en est pas un si chaud qui en armât un navire.

ANC. FR. Messire de Chepoy retint 2 galies et 1 lin. 

Cil de Salonique armoient 5 lins pour nous destourner les vivres.

Compte de Théobald de Chepoy, 1310. 

ANC. CAT. Leny, lleny. ANC. ESP. Leño. PORT. Lenho. IT. Legno. 

(chap. Barco, barcos, barca, barques, barqueta, barquetes, chalupa, chalupes, llaút, llaúts etc.)

2. Legna, Leigna, Lenha, Lenia, Linha, s. f., bois.

Si non es de peira o de legna.

Ralmenz Bistors: Ar agues. 

S'il n'est de pierre ou de bois. 

Loc. Quan trob tornei ni cembel, 

Volontiers desplei m'enseigna, 

E joing, e fatz d'astas leigna.

P. Vidal: Pois ubert.

Quand je trouve tournoi et joute, je déploie volontiers mon enseigne, et joins, et fais de lances du bois. 

Proverb. Fas fuec ses lenha.

(chap. Fas foc sense lleña.)

G. Riquier: En re.

Tu fais feu sans bois.

Grans lenia fai grant fuoc. 

Flama fail, cant fail... lenia.

Trad. de Bède, fol. 54. 

Beaucoup de bois fait grand feu. 

Le feu manque, quand manque... le bois. 

ANC. FR. Cele alume le fu de laingne. Fables et cont. anc., t. IV, p. 247.

Li vilains a demandé laingne... 

En la sale fu fez li feus.

Fables et cont. anc., t. III, p. 11. 

En laquelle maison je ai mis ma laigne e fagos.

Lett. de rém. de 1361. Carpentier, t. II, col. 989.

CAT. Llenya. ESP. Leña. PORT. Lenha. IT. Legna. (chap. Lleña, lleñes; lo lleñé o la lleñera. A casa nostra a Beseit, y a moltes datres cases, está daball de la escala.)

- Lieu planté d'arbres.

Tost chai 

Blanc en bai, 

Coma flors en lenha.

Pierre d'Auvergne: Rossinhols. 

Le blanc tombe aussitôt en bai, comme la fleur en bois.

 

Linha, Ligna, s. f., lat. linea, ligne, cordeau, direction.

Tot o mena a plom et a livell (nivell) et a drecha linha.

V. et Vert., fol. 59.

Il le mène tout à plomb et de niveau et en droite ligne.

Bastit ses regl' e ses ligna.

Rambaud d'Orange: En aital rimeta. 

Bâti sans règle et sans cordeau. 

Pren sa linha, e vol anar dreita via. V. et Vert., fol. 59. 

Prend sa direction, et veut aller droit chemin.

Fig. Tot o adordena a regla et a linha de razo.

V. et Vert., fol. 47.

Il l'ordonne tout à la règle et au cordeau de la raison.

- Terme d'écriture.

Vingt et sieis linhas en cascuna plana, et en cascuna linha sinc mots.

Fors de Béarn, p. 1077.

Vingt-six lignes en chaque page, et en chaque ligne cinq mots.

- Instrument de pêche.

La linha ab que lo pescayre de ifern pren los peyssos. V. et Vert., fol. 20.

(chap. La línia en la que lo peixcadó d'infern pren los peixos.) 

La ligne avec quoi le pécheur d'enfer prend les poissons.

CAT. ESP. Linea. PORT. Linha. IT. Linea. (chap. Línia, línies; per a medí: cordell, plomada; per a peixcá; direcsió; coche de línia : autobús, autocar.)

2. Linh, Ling, s. m., lignée, race, descendance.

Del gran linh N Adam. 

Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta. 

De la grande lignée du seigneur Adam. 

Pois lo fils de Dieu vos somo 

Qu'el vengetz del ling Farao.

Marcabrus: Emperaire. 

Puisque le fils de Dieu vous somme que vous le vengiez de la lignée de Pharaon.

ANC. FR. Ke jà n'i entrera, ne home de son lin. 

Prist une fame de haut lin.

Roman de Rou, v. 3442 et 9637. 

La dame quident de bas lin.

Roman del conte de Poitiers, v. 912. 

Il n'est pas nés de povre lin. 

Roman de Partonopeus de Blois, t. II, p. 110.

(chap. Linaje, linache : rassa, dessendensia.)

3. Linhada, s. f., lignée, race, descendance.

Tota la linhada

Que pres d'En Adam naissensa.

Gavaudan le Vieux: Un vers. 

Toute la lignée qui prit du seigneur Adam naissance.

Linhadas destermenadas. 

Tr. de la 1re Ép. de S. Paul aux Thessaloniciens. 

Lignées infimes.

En aquest... falhi la lhinhada o la progenies del rey Clodovieu.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 97.

En celui-ci... faillit la lignée ou la race du roi Clovis.

4. Linhatge, Lignatge, s. m., ligne, direction, alignement.

Adv. comp. Dous auzels, en son estatge 

Iras, quan venra 'l matis, 

E diguas li en dreg linhatge 

De qual guiza l' obedis. 

Pierre d'Auvergne: Rossinhol on. 

Doux oiseau, dans sa demeure tu iras, quand viendra le matin, et dis-lui en droite ligne de quelle manière je lui suis obéissant.

- Lignage, lignée, race, descendance.

Mil cavalier de gran linhatge 

E mil dompnas de gran valor. 

Guillaume, moine de Beziers: Quascus plor. 

Mille chevaliers de grand lignage et mille dames de grand mérite.

Desliurar d'enfern 

Trastot l' human linhatge.

V. de S. Honorat. 

Délivrer d'enfer tout l' humain lignage. 

Una falsa deschauzida 

E raditz de mal linhatge 

M' a trahit, et es trahida.

B. de Ventadour: La doussa votz. 

Une fausse déconsidérée et racine de mauvais lignage m' a trahi, et est trahie. 

Fig. Proeza eis del coratge,

Veus son meilhor linhatge.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Prouesse provient du coeur, voilà sa meilleure lignée.

ANC. FR. Conjoincts ensemble par sang de lignaige ainsi que cousins.

Monstrelet, t. I, fol. 119.

CAT. Llinatge. ESP. Linaje. PORT. Linhagem. IT. Legnaggio. 

(chap. Linache, linaches, linaje, linajes.)

5. Alignamen, Allinamen, s. m., alignement.

Si la terra es el mei per dreich alignamenz.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Si la terre est au milieu par droit alignement.

Enfra lurs propres allinamens.

Tit. de 1392. Bailliage de Sisteron. 

Au-dessous de leurs propres alignements. 

ANC. ESP. Aliñamiento (MOD. Alineamiento). PORT. Alinhamento.

(chap. Aliniamén, aliniamens; del fútbol, de los solcs per a plantá, etc.)

6. Alinhar, v., aligner, ajuster.

Part. pas. El vei adreit et alinhat.

Bertrand de Born: Fueilhetas.

Je le vois juste et aligné.

Fig. Equitatz non es autra cauza mays engaltat tota alinhada.

V. et Vert., fol. 60. 

Équité n'est autre chose excepté égalité toute alignée.

CAT. Alinyar. ESP. Aliñar (alinear). PORT. Alinhar. (chap. Aliniá, aliniás: yo me alinio, alinies, alinie, aliniem o aliniam, aliniéu o aliniáu, alinien; aliniat, aliniats, aliniada, aliniades.)

7. Delinhar, v., dévier, disjoindre, écarter.

Aquel qui de sa natura delinha. Eluc. de las propr., fol. 140.

Celui qui de sa nature dévie.

- Part. prés. Discordant.

Naysho delinhans parts.

Eluc. de las propr., fol. 253. 

Naissent parties discordantes.

8. Forlinhar, v., forligner, dégénérer. 

E s deu gardar de forlinhar. Brev. d'amor, fol. 104.

Et se doit garder de forligner.

Part. pas. No seria bos filhs, mays seria forlinhatz. V. et Vert., fol. 74.

Ne serait pas bon fils, mais il serait dégénéré. 

Subst. Dels forlinhatz d'avol aire.

Pierre d'Auvergne: Belh m'es. 

Des dégénérés de mauvaise mine. 

ANC. FR. Forlignez de la constance de voz pères. 

Œuvres d'Alain Chartier, p. 409.

Si l'homme ne se fust forligné du devoir. Dubartas, p. 9.

9. Relinhar, v., ressembler.

Li deu quecx voler relinhar.

Be viven, li relinha.

Brev. d'amor, fol. 104.

Chacun doit vouloir lui ressembler... 

En vivant bien, il lui ressemble.

10. Interlinear, v., interligner, intercaler.

Part. pas. Rasat, cancellat o interlineat. 

Fors de Béarn, p. 1082. 

Rayé, cancellé ou interligné. 

(N. E. De esto sabía mucho Próspero de Bofarull y Mascaró, archivero del ACA, Archivo Real de la Corona de Aragón.)

ESP. PORT. Interlinear. IT. Interlineare. (chap. Interliniá.)

 

Linir, v., lat. linire, enduire, oindre, frotter. 

Part. pas. Sa goma... val tant a conservar libres que, quan so linitz d'ela, per ardas no prendo mal. Eluc. de las propr., fol. 201.

Sa gomme... vaut tant pour conserver les livres que, quand ils sont enduits d'elle, ils ne prennent mal par teignes.

2. Liniment, s. m., lat. linimentum, liniment.

Aprop pausa liniment. Trad. d'Albucasis, fol. 4. 

Après pose liniment. 

ESP. Linimiento. PORT. IT. Linimento. (chap. Linimén, linimens.)

3. Lizar, v., enduire, oindre.

Lizar tot entorn d'alguna materia glutinoza.

Eluc. de las propr., fol. 142. 

Enduire tout autour d'aucune matière glutineuse. 

ANC. ESP. Lizar. IT. Lisciare.

 

Linx, s. m., lat. lynx, lynx.

Linx no fo par a leis en gardadura. Palaytz de Savieza.

Lynx ne fut pareil à elle en regard.

Engendra tygres, linces, serpens. Eluc. de las propr., fol. 176.

(chap. Engendre tigres, linces, serps.)

Engendre tigres, lynx, serpents.

CAT. ESP. Lince. PORT. Lince, lynce. IT. Lince. (chap. Lince, linces.
A Fondespala ña una anécdota: un cassadó li va fotre una escopetada a lo que se pensabe que ere un lince, y va resultá que ere lo gat de Torretes.)

 

Lippos, adj., lat. lippus, chassieux. 

Uelhs... lippos. Eluc. de las propr., fol. 227.

Yeux... chassieux.

IT. Lippo.

2. Lippozitat, s. f., lippitude.

Laganha o lippozitat. Eluc. de las propr., fol. 83. 

Chassie ou lippitude.

3. Lipeza, s. f., lippitude.

Ret les uelhs clars et delish lor taca, val contra lipeza.

Eluc. de las propr., fol. 221.

Rend les yeux clairs et détruit leur tache, vaut contre lippitude.

 

Liptote, s. f., litote, figure de rhétorique.

Liptote... tol alquna proprietat accidental ad alcuna cauza.

Leys d'amors, fol. 143. 

La litote... ôte quelque propriété accidentelle à quelque chose.

 

Liquor, Licor, s. m., lat. liquor, liqueur, liquide.

Quar olis, que es veramens

I dels principals hongemens,

Vai totas vetz, so es vers plas,

En totas licors sobiras.

Brev. d'amor, fol. 145.

Car huile, qui est vraiment un des principaux liniments, va toujours, cela est vrai pleinement, en tous liquides supérieure.

De liquors, alcunas so compostas, alcunas so simplas.

Eluc. de las propr., fol. 271. 

Des liqueurs, aucunes sont composées, aucunes sont simples.

Fig. De tu fara hom la liquor

Don seran onchg l' autri trachor. 

P. Cardinal: D'Esteve. 

De toi on fera la liqueur dont seront oints les autres traîtres.

CAT. ESP. PORT. Licor. IT. Liquore. (chap. Licor, licors; licoret, licorets.)

2. Liquiditat, s. f., lat. liquiditatem, liquidité, fluidité, limpidité.

Per razo de sa liquiditat.

Contra tropa liquiditat.

Eluc. de las propr., fol. 32 et 35.

Par raison de sa liquidité.

Contre considérable liquidité.

IT. Liquidità, liquiditate, liquiditade. (chap. Liquidés; fluidés.)

3. Liquefactio, s. f., lat. liquefactio, liquéfaction. 

Ja sia que prenga liquefactio. Eluc. de las propr., fol. 183. 

Bien qu'il prenne liquéfaction.

ESP. Licuefacción. PORT. Liquefacção. IT. Liquefazione. 

(chap. Licuefacsió.)

4. Liquid, adj., lat. liquidus, liquide, limpide.

Si la materia es trop liquida et clara. 

Don naysh adhoras goma liquida.

Eluc. de las propr., fol. 104 et 198. 

Si la matière est très liquide et claire. 

Dont naît parfois gomme liquide. 

Fig. Que las ditas letras puescan esser dichas liquidas.

Leys d'amors, fol. 111. 

Que lesdites lettres puissent être dites liquides. 

CAT. Liquid, lliquid. ESP. (líquido) PORT. IT. Liquido. (chap. Líquit o líquid, liquits o liquits; líquida, líquides.)

5. Liquidamens, adv., liquidement. 

Lentamens o lotamens o liquidamens, segon lati, sonan las ditas letras.

Leys d'amors, fol. 111.

Lentement ou lourdement où liquidement, selon le latin, sonnent lesdites lettres. 

ESP. (líquidamente) PORT. IT. Liquidamente. (chap. Líquidamen)

 

Lis, Liz, adj., grec *gr, lisse, uni, poli.

Blanc e lis pus qu'us almatitz. 

Guillaume de Cabestaing: Er vey qu' em. 

Blanc et lisse plus qu'une améthyste. 

Sa pel es plana, liza et ses pels.

Eluc. de las propr., fol. 31. 

Sa peau est plane, lisse et sans poils.

CAT. Lis. ESP. Liso. PORT. Lizo. IT. Liscio. (chap. Llis, llisos, llisa, llises.)

Lis, s. m., lat. lis, procès, débat, discussion.

Lis et controversia. Tit. de 1283. DOAT, t. XCI, fol. 217. 

Débat et controverse.

ESP. (lid) PORT. IT. Lite. (chap. Lid, lids; debat, debats; prossés, prossesos; discussió, discussions.)

2. Litigi, s. m., litigium, litige. 

Litigi entre partidas. Statuts de Provence. BOMY, p. 10. 

Litige entre parties.

Plays, litigis e questions.

Statuts de Provence. Julien, t. 1., p. 350.

Plaids, litiges et questions.

ESP. PORT. IT. Litigio. (chap. Litigi, litigis.)

3. Litigios, adj., lat. litigiosus, litigieux, querelleur.

Femna fada, lengossa,

Mala e litigiosa.

Brev. d'amor, fol. 233. 

Femme folle, bavarde, méchante et querelleuse.

Ny denguna causa autra litigiosa. Statuts de Provence. BOMY, p. 5.

Ni nulle autre cause litigieuse.

ESP. PORT. IT. Litigioso. (chap. Litigiós, litigiosos, litigiosa, litigioses.)

4. Litigar, v., lat. litigare, contester, être litigant.

Part. prés. Fan obligar las personnas litigans.

Statuts de Provence. BOMY, p. 10. 

Font obliger les personnes litigantes. 

ESP. PORT. Litigar. IT. Litigare. (chap. Litigá: litigo, litigues, litigue, litiguem o litigam, litiguéu o litigáu, litiguen; litigat, litigats, litigada, litigades. Litigán, litigans.)

 

Lisera, s. f., lisière.

No per la lisera. Fors de Béarn, p. 1086.

Non par la lisière.

(chap. La vora de un bancal que toque al bosque.)

 

Lissiu, Leissiu, s. m., lat. lixivium, lessive.

Ses neguna autra mescla de lissiu de sabon.

Cartulaire de Montpellier, fol. 193.

Sans aucun autre mélange de lessive de savon.

Aiatz de fort leissiu de vitz

Que sia colatz et esclarzitz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Ayez de forte lessive de vigne qui soit coulée et clarifiée.

Que neguns tenchuriers, que blanquis seda, non ause blanquir ab negun lissiu.
Cartulaire de Montpellier, fol 192.

Que nul teinturier, qui blanchit soie, n'ose blanchir avec nulle lessive.

CAT. Llexiu. (chap. Lejía, lejíes. ESP. Lejía.)

ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL: ANTROPÒLEG I ESCRIPTOR

ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL.

TEMPS DE LA FRANJA DEL MEUL CUL / n. 124 / gener 2015 (lo panfleto de la Ascuma del franchista Mario Sasot Escuer)

ENTREVISTA A
ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL: ANTROPÒLEG I ESCRIPTOR, catalanista com ell sol

“Quan et fan dir xapurreao a la llengua que parles, et fan assumir el discurs del colonitzador” // per BERENGUER DE MUSSOTS

Origen del terme chapurriau

Albert Sánchez Piñol, nascut a Barcelona el 1965 és escriptor, africanista i antropòleg. Autor de l’assaig Pallassos i monstres: la història tragicò- mica de vuit dictadors africans (2000), dels reculls de relats Les edats d’or (2001) i Tretze tristos tràngols (2008) i de les novel·les La pell freda (2002), Pandora al Congo (2005) i –en castellà– Victus (2012).

Natros tamé parlem chapurriau, Togo, Áridos Curto

La pel·lícula El Bosc (2012), amb guió del propi Albert Sánchez Piñol a partir d’un relat aplegat a Les edats d’or, s’ambienta al Matarranya durant la Guerra Civil del passat segle i va estat rodada, a grans trets, en català del Matarranya. Hi conversem un agradable maití d’octubre en un local de l’emblemàtica plaça de la Virreina de Barcelona, a l’exvila de Gràcia.

Pregunta). Fins ara éreu prou conegut com l’autor de La pell freda i ara ho sou encara més per ser l’autor de Victus. Com interpreteu l’excel·lent acollida que ha tingut aquesta darrera novel·la?

Resposta). Era molt difícil superar l’èxit de La pell freda, que continua sent la novel·la actual més traduïda de la llengua catalana, amb 37 traduccions. Quan vaig pel carrer ja noto que no sóc l’autor de La pell freda, sinó que sóc l’autor de Victus; però això no ho he fet jo, ho ha fet la gent. Suposo que és una novel·la històrica que empelta molt bé amb els temps que vivim. Fins i tot quan l’escrivia, tenia la impressió que aquesta novel·la era necessària. La sensació és que la gent s’apodera del llibre i ja no és teu; és d’ells. I això és el millor que li pot passar a un autor. Jo creia que el millor que et podia passar com a escriptor és que et felicitessin per un llibre, però és que la gent no et felicita, sinó que t’ho agraeix. No es pot demanar més, com autor.

P). Com explica la gran repercussió internacional que ha tingut Victus?

R). Vaig intentar escriure els elements universals d’aquella història, que són fàcils d’entendre fora de les nostres circumstàncies. Ha estat gràcies a això: plantejar el nucli del que va passar com una lluita dels sectors populars contra dues tiranies, les de Felipe V i Lluís XIV, a qui van arribar a declarar la guerra per escrit. //Només cal nomená a Felipe V o als borbons, y als catalanistes los bull la sang, no es odi, es justíssia//

En última instància, va ser la història d’una ciutat assetjada per dos imperis. Aquesta essència la pots vendre a tot arreu, com demostren les traduccions que s’estan fent: l’11 de setembre passat va sortir als Estats Units, ara sortirà a Rússia i hi ha opcions per vendre-la a Alemanya, Fran- ça, Itàlia... Han comprat els drets a Croàcia i Hongria i a d’altres països. I això és perquè és una història universal. La història era allà, en la documentació històrica, i només calia escriure-la, i capta l’interès i és fàcil de vendre.

P). És una història de la lluita del poble contra els poderosos. //Pos acabará be//

R. El panorama social a 1713 a Catalunya estava molt a prop de la guerra civil, per dir-ho d’alguna manera. El 1714 la guerra externa deixa entre parèntesis la guerra interior; però els historiadors expliquen que són les classes populars qui posen la iniciativa en la defensa de Barcelona i del país quan es queda sense aliats. Ho sabem del cert: tenim els debats parlamentaris, nombre de vots...

En contra del que diu un cert revisionisme, les classes dirigents catalanes es volien rendir, però el braç popular s’hi va negar, va decidir que calia tirar endavant, i les classes dirigents es van veure forçades a fer aquest seguidisme, però no va ser la seva iniciativa: tot al contrari.
// Lo poble, la borregada catalanista sempre vol tirá aván, com u fan al 2017, y algunes classes dirigens catalanes tamé //

En el mapa de l’antiga Corona d’Aragó, hi ha unes institucions de caire popular que estan vigents a 1713, quan hi ha més resistència. A Aragó havien estat molt laminades, aquestes llibertats. A València hi havia més resistència; fixeu-vos que els sectors austriacistes són els sectors populars. A Catalunya estaven tan vigents que van necessitar un any de setge. Però la defensa de l’austriacisme era la cobertura legal dels catalans, perquè en aquella època qui lluitava sota l’empara d’un rei il·legítim era un pirata. // Quín ere lo rey legítim? Cuan ñan reys legitims, no ñan guerres, se corone y prou, per naixó va rompre la guerra de sucessió, la de secessió no //

Però veig que s’exagerava: lluitaven per un rei que estava a Viena!
És com si estigues a Alfa Centauri!

El seu discurs era el de les llibertats i les constitucions, que si les llegeixes són un edifici institucional admirable. // Exactamén com la constitussió de España, ñan drets, pero no los que tos pensau //

Hi ha uns sectors historicistes que deien que allò eren fueros locales, però no és cert: tenien habeas corpus, una sèrie de drets i privilegis per als pagesos i per a la menestralia extraordinaris per l’època. I tot això, en el moment anterior a la Revolució Francesa. És això el que explica aquesta resistència tan desesperada i a ultrança.

P. Com a antropòleg, com interpreteu la guerra?

R. L’antropologia té una mirada distanciada que és molt astoradora per a la gent que no la practica. La primera cosa que has d’obviar és el dolor, perquè en la distància ho veus tot més nítid. El meu tema com a africanista eren els pigmeus, una excepció, una societat amb un nivell de conflicte social molt baix. Però per regla general, en els pobles primitius, l’excepcional no és l’estat de guerra, sinó l’estat de pau. // Los catalanistes són un poble primitiu, pero diuen que u son los atres //.

Segons una interpretació, en l’estat de pau hi ha l’intercanvi de béns: un tràfic de béns que la guerra talla. // La rebelió per la independensia tamé u fa //

Una nova teoria diu que la guerra inverteix els béns i els converteix en mals: béns materials per destrucció, saqueig i assassinat; béns simbòlics per mals simbòlics, com a malediccions i conjurs. En ambdós casos hi ha una relació. No deixa d’haver-hi una relació. Aquí és molt clar: entre la catalanitat i la castellanitat sempre hi ha hagut relacions que han fluctuat. Ara mateix és evident que hi ha un estat de guerra a nivell simbòlic, per tot el que es diu. // Entrevista del 2015, al 2017 está mes cla encara, y al 2025, 3 de Mars. //

I actualment hi ha una dinàmica perversa: molta gent em vol obligar a renunciar a les meves idees, però ningú no està disposat a convèncer-me de les seves, argumentant les seves posicions, com seria el normal. // Ya tos poden doná argumens, que no ne fareu cas, ni a Borrell, ni al govern, ni a la gen. Discurs victimista, no ña democrassia, ya u díe Tarradellas //

P). En què va consistir la vostra tasca d’antropòleg a l’Àfrica?

R.) Vaig treballar a l’Àfrica supervisant les ONG subvencionades per institucions catalanes i espanyoles. També vaig fer treball de camp amb els pigmeus del Congo fins que va esclatar la devastadora guerra civil i vaig haver de fugir per potes, em va anar d’un pèl.
// Y has adeprés algo de aixó? //

A diferència del cooperant que és metge, de l’enginyer o del religiós, l’antropòleg practica el canvi de paradigma. Actualment és deplorable que una paraula típica de la dreta, ‘caritat’, ha suplantat la paraula de l’esquerra, ‘solidaritat’. ONG com Greenpeace o Amnistia Internacional s’adrecen als governs, assenyalen el problema i li diuen què han de canviar. Però ara hi ha un seguit d’ONG de dretes que decideixen resoldre els seus problemes: això és caritat i neocolonialisme. La millor manera d’ajudar l’altre és invertir en les seves escoles, en el seu sistema sanitari.
// Les ONG de esquerres no roben? //

P). Fa un temps vaig anar a veure una pel·lícula basada en una narració vostra, El Bosc, ambientada al Matarranya I em pregunto, en quina llengua parlen en aquesta pel·lícula? En lapao? En xapurriat?...

R). Això em va molt bé per empalmar amb el que acabo de dir sobre l’Àfrica. Ho sento molt per fer servir aquestes paraules que ara estan una mica desfasades, però és colonialisme lingüístic, // Los PPCC no // en el sentit més estricte del terme. El primer que fa el colonialista és que t’automenyspreïs. Que et facin dir “xapurreao” a la llengua que parles n’és una mostra: et fan assumir el discurs del colonitzador. Hi ha un poder que t’ha convençut del seu propi imaginari; tu no parles un idioma, tu xapurreges. I el xapurreao ha quedat. // Demostres que copies y pegues los argumens de tots los catalanistes, chapurrear no es chapurriau //

Tu vés a l’Àfrica i et diuen: Nosotros hablamos en dialecto. Això és colonialisme lingüístic, és el mateix. // PPCC, colonialisme lingüístic, Valensiá, mallorquí, chapurriau son dialectes del catalá //

El colonialisme no sempre és exterior; el principal colonialisme que van exercir els poders europeus fins a mitjan del segle XIX era l’interior. Hi ha grups socials, grups ètnics, que s’han d’assimilar d’alguna manera. S’ha de destruir la seva ànima, i això passa per la cultura; i una de les facetes més important de la cultura és l’idioma. Com pots negar que allò és català? Què vols que sigui? Xapurreau? // Exactamén, chapurriau, no cregues que ballarem la sardana a la plassa de Valderrobres al voltán dels castellés de Fórnols /

I ara s’han inventat, modernitzat, el mateix concepte i li diuen “lapao”.
// Los chapurriaus may ham fet aná esta paraula, u han fet los polítics, igual que dili catalá al chapurriau, valensiá, balear o mallorquí, aranés //

Jo sempre dic que la gran tragèdia d’Espanya és que en lloc de modernitzar-se ha estat espanyolitzant la modernitat. // No sé qué feu an este país, ñan datres, a Fransa mateix no ñan bous, ni rey, parlen un catalá raro, tos aniríe be viure allí, y ademés foten a la presó 7 añs als que cremen un coche de Polissía //

La idea tirànica –castellanòfila i invasora– és de clara voluntat nacionalista. Apropiar-se ideològicament i culturalment i convèncer a la gent d’allà que no parlen el seu idioma, que xapurregen. I no et diuen el què. // Tórnay, lo chapurriau, alguns que diuen que chapurregen o que no u fan son Carlos Rallo Badet, Juan Luis Camps, Chimo de Queretes, Tomás Bosque de La Codoñera ... //

El procés colonial és això, que tu assumeixes el discurs del colonitzador. Jo em quedava flipat. // Natros flipem en los catalanistes tamé //

Anar al Matarranya no és anar al passat, és viatjar al futur perquè aquest és el projecte que hi ha. A més no se l’amaguen, quan el mateix ministre de cultura diu que vol espanyolitzar els nens catalans, s’està referint a això, és que així. // Ne vull una mica de aixó que fumes //

Però és que no ens entenem parlant? // Sí, y en gallegos, portuguesos, fransesos, italians, algo de rumano, corsos, asturians, per ejemple //

I quan li ho dius, allà et consiren (consideren) el seu enemic. // Deus tindre mols amics al Matarraña, no sirá per sé catalá, mes be per se mol borinot catalanista //

Esclar que hi ha variants, però què no veus que en última instància més enllà de qüestions d’ortografia hi ha una pugna de poders? Que hi ha un poder més omnipotent que l’altre, que t’està esclafant?
// Espanya ens esclafa //

P). El Bosc està ambientada al Matarranya, però rodada majoritàriament a la Terra Alta (Arnes) i Vila-rodona (Tarragonès). // Y parlen catalá del Matarraña a la Terra Alta y al Tarragonés? //

R). Però també a la Freixneda. // Només cal vore com escrius La Fresneda sen mich de La Torre pa vore quins actós vau buscá, no la penso vore, per si ix Paco Escudero y tota la brossada catalanista que viu an este poble (Beseit) //

Quan vam fer la pel·lícula vaig dir que s’ha havia de procurar respectar la parla del lloc, el matarranyenc. // Un atre nom, tenen molta inventiva, sobre tot per a fé dialectes a tot arreu, així se volíen engullí al aragonés //

Hi vam tenir assessorament lingüístic – allà tots els autòctons parlen català, català del Matarranya, es clar. Aquest havia de ser un dels encants de la pel·lícula. //Algú que parlo chapurriau al que li hayguen preguntat? Suposo que u van fe com Natxo Sorolla en la encuesta//

P). Teniu vincles directes amb el Matarranya, oi? // Oi tamé es una paraula matarranyenca //

R). Sí, la meva iaia era de la Torre del Comte – es deia Piquer – i de nen hi anava tots els estius. Encara hi tinc cosins –perquè allà tots érem parents–//Contra mes cusins, mes a dins //

i conservo els amics de quan érem nens. També hi tenim una casa, un xaletet petitó entre l’església i la plaça Major. Hi vaig de tant en tant; per treballar està molt bé.

P). Tot el Matarranya comença a estar molt valorat turísticament; hi ha qui en parla com de la Toscana aragonesa... // Una tosca y una caña, la Toscaña //

R). Home, tampoc és això.

P. Evidentment.

R. Però si ho volen vendre així ja m’està bé, jo els apoiaré. Hi ha algunes torres i restaurants de primera. La Torre del Visco a Fondespala, on jo no hi estat mai perquè és molt car, molt important. // Home, catalá habíes de sé, venén tans llibres y no te donen perres per a gastát al Matarraña? //

I Beseit, molt atractiva i amb una història al·lucinant, // Per favor, no te la inventos y no escrigues cap llibre sobre Beseit, ya ne tenim prou en los catalanistes que hi viuen o venen, apart de la de la ANC que teníe família allí //

amb un paisatge molt verd; és la font del Matarranya.

Et diria que el Matarranya m’ha influït tant com l’antropologia, i de la mateixa manera. // No te olvidos de Jordi Pujol, que tamé t'ha influít una mica massa //

És a dir, l’antropologia m’ha influït, però no pel fet que jo parli de pobles primitius com a antropòleg, sinó per la mentalitat que et dóna. I a mi el Matarranya també m’ha donat una mentalitat, té una força tel·lúrica sorprenent. // Un atra paraula matarranyenca per al dicsionari //

Jo començo a sospitar que no és casualitat que hi hagi tanta gent creativa que és d’allà o ha anat allà. //Coneixes lo cánem? No es cap casualidad.//

Calaceit està ple de pintors i escultors. // Y escritós borinots com Quimot Monclús, presidén de la Ascuma //

Hi ha una cosa en el paisatge del Matarranya que és molt dura // Una branca de carrasca // i al mateix temps molt lliure, i això jo crec que són dos dels requisits que relaciono amb la creativitat. // Lo cánem, no te olvidos //

Ho has de passar malament però has de tenir llibertat per fer-ho. // Has trillat mol a les eres de La Torre o embossán pressecs //

P). Dins de la vostra obra, a part d’El Bosc, s’hi reflecteix d’alguna manera el Matarranya?

R. No, no. Però a Victus hi ha un fragment que passa a Beseit. Històricament hi va haver una escaramussa i un guerriller d’allà, Ricard Ballester, hi va tenir un paper important.

P. Coneixeu l’obra de Desideri Lombarte?

R). Sí, sé que és poeta. Ha estat musicat per part de grups de músics d’allà. Però per parlar del Matarranya sempre hi he tingut una certa aprensió, perquè no els vull ofendre en el sentit que no vull que em vegin com un imperialista – per dir-ho d’alguna manera – català. A València passa igual. És tan delirant tot plegat! En fi... // A Ses Illes tamé tos passe, la subnormalització y la imposissió del catalá te algo que vore, sí que es delirán tot aixó //

dicsionari chapurriau castellá, L, LL

laberinto, laberintos	laberinto, laberintos
labio, labios	labio, labios
labor, labors	labor, labores
laborable, laborables	laborable, laborables
laboral, laborals	laboral, laborales
lactán, chiquet que mame	lactante, chiquillo que mama
Ladruñán y cánio. Paraules inventades per Juan Ramón Zorrilla de Valjunquera	Zorrilla de Valjunquera
Lambada, lambades – cagada, cagades de Lambán (bambán), presidén de la DGA durán un tems	lambada, baile – cagada de Lambán
lamén, lamens	lamento, lamentos
Lamentá, lamentás	lamentar, lamentarse
lamentánse	lamentándose
Lámpara, lámpares	Lámpara, lámparas
Langosta, langostes, langostino, langostinos – llangosto = saltamontes	Langosta, langostas, langostino, langostinos – saltamontes
lapidán (g), codoleján, apedregán	lapidando, apedreando
lateral, laterals	lateral, laterales
latí (v) bategá	latir el corazón
latí, bategá, bombejá lo cor	latir, bombear el corazón
latíe	latía
látigo, látigos (vore surriaca)	látigo, látigos
latín, llatí – latinajo, latinajos	Latín – latinajo, latinajos
latino, de latinoamérica, latinos	latino, de latinoamérica, latinos
latit, latits, batec, batecs	latido, latidos
laúd, laúds	laúd, laúdes
laudes, cántics de (y salmos)	cánticos de laudes
lavandería	lavandería
lay, la hay, la hai, l´hai fet	la he hecho
lealíssim	lealísimo
lealmen	lealmente
lealtat	lealtad
lechera, dona que repartíx la lleit y lo ressipién aon porte la lleit	lechera (mujer y recipiente)
lechera, lecheres – aon se fique la lleit – dona que ven lleit, antigamen per les cases.	lechera, lecheras – donde se pone la leche – mujer que vende leche, antiguamente por las casas
lechero	lechero
lechero, lecheros	lechero, lecheros, los que venden leche
Lechussa, ólipa, chuta – lechusses, chutes, ólipes (vore mussol)	lechuza, lechuzas
lecsió, lecsións	lección, lecciones
lecsións	lecciones
lectó, lectós	lector, lectores
lectura, lectures	lectura, lecturas
legaña, legañes als ulls	legaña, legañas en los ojos
Legañós, legañosos	Legañoso, legañosos
legañosa, legañoses	legañosa, legañosas
legítim, legítims	legítimo, legítimos
legítimamen	legítimamente
Legua, legües, medida de distánsia o llargária	Legua, leguas, medida de distancia
lejía, lejíes	lejía, lejías
Lejía, lejíes - Mama u dibe LLEIXIU (Tamarite)	lejía
lejía, lleixiu	lejía
lenguaje	lenguaje
lensería, roba interió	lencería, ropa interior
lenta, lentes	lenta, lentas
lentamén	lentamente
lentitut	lentitud
lento, len	lento, lentos
León, lleó (pantera leo) – lo lleó del Maestrat	León – el león del Maestrazgo
leona	leona
leprós, leprosos	leproso, leprosos
leprosa, leproses	leprosa, leprosas
les	las
letanía, letaníes	letanía, letanías
letargo	letargo
levadura, llevat	levadura
leve	leve
leves	leves
ley, leys (latín lex)	ley, leyes
Li	le
liá	liar
liál	liarlo
lián (g)	liando
liberá	liberar
liberá, alliberá, libre – yo libro o lliro, libres o lliures, libre o lliure, librém o librám o lliurém o lliurám, libréu o libráu o lliuréu o lliuráu, líbren o llíuren – librat, librada, lliurat, lliurada	liberar
liberal	liberal
libéral	libéralo, líbralo
libéral	libéralo
liberalidat	liberalidad
liberalisme	liberalismo
liberalmen	liberalmente
liberals	liberales
libertat, llibertat, libertats, llibertats	libertad
Libránla, lliuránla	librándola
Libránlo, lliuránlo	librándolo
libránme	librándome
librat, lliurat	librado
librátos, lliurátos	libraros
libre, lliure, libres, lliures	libre, libres
libremen	libremente
libres	libres
licor, licors	licor, licores
líe	lía
liebre, llebre, liebres, llebres https://chapurriau.blogspot.com/2018/09/ai-vist-lo-lop-lo-rainard-la-lebre.html cansoneta en ocsitá medieval	liebre, liebres
lienzo, llens (llansol, llensol)	lienzo (sábana)
liga, lliga (cama) – A la Carmina li vach traure la liga cuan se va casá en Mariano	liga (pierna)
ligat (ha)	ligado (ha)
ligeramen	ligeramente
ligeresa	ligereza
ligeret, ligerets	ligerito, ligerito
ligereta, ligeretes	ligerita, ligeritas
ligero	ligero
ligeros	ligeros
límit	límite
limitá, ficá límits – limito, limites, limite, limitém, limitéu, limíten – limitat, limitada – una fita entre dos finques o partissións partix (limite) dos termes, propiedats.	limitar
limitaben	limitaban
limitadíssim	limitadísimo
limitadíssima	limitadísima
limitat	limitado
límits	límites
limo, fang	limo, fango, légamo, lodo, barro, cieno
limosna, limosnes, almoina, almoines, dádiva, socorro, caridat, donassió, donatiu, óbolo, auxili, auxilio, ajuda, achuda	limosna, limosnas, dádiva, socorro, caridad, donación, donativo, óbolo, auxilio, ayuda
lingüistic, lingüistics	lingüistic, lingüistics
línia, línies, línea, línees - sedal per a peixcá	linea, lineas – sedal para pescar
linimén, bálsamo, medicamén, potingue, ungüento, frega per a fé fregues	linimento, bálsamo, medicamento, ungüento, friega
lío, líos	lío, líos
liós, liósos, liósa, lióses	lioso, liosos, liosa, liosas
liquidá	liquidar
líquida, líquides	líquida, líquidas
líquit, líquits, líquid, líquids	líquido, líquidos
Lira, lires	Lira, liras
liró, lirón, liróns (animal que dorm mol) – vore lladó	Lirón, lirones
lissensiats	licenciados
lissensiós, lissensiosos - libertino, lujuriós, sensual, vissiós, corromput, depravat, lasciu	licencioso, licenciosos
Lissensiosa, lissensioses - libertina, lujuriosa, sensual, vissiosa, corrompuda, depravada, lasciva	licenciosa, licenciosas, libertino, lujurioso, sensual, vicioso, corrompido, depravado, lascivo
lissiat, lissiat, lissiada, lissiades - impedit, inválit, mutilat, tullit, lesionat, baldat	lisiado, impedido, inválido, mutilado, tullido, lesionado, baldado
líssit, líssits, legal, legítim, permitit, permetut, autorisat, just	lícito, lícitos, legal, legítimo, permitido, autorizado, justo
lista de inteligénsia	lista de inteligencia
lista, llista, listes, llistes, com la lista negra del chapurriau	lista, listas
listín de teléfonos	listín de teléfonos
listo de inteligénsia – está amanit	listo de inteligencia – estar listo
literal	literal
literari, literaris, com lo sertámen literari Roberto G. Bayod de aragonés oriental	literario, literarios
literária, literáries	literaria, literarias
literatura, literatures	literatura, literaturas
litro	litro
litros	litros
litúrgia, culto, rito, seremónia, solemnidat	liturgia, culto, rito, ceremonia, solemnidad
litúrgies	liturgias
Lladó, lladoné, lladons, llidó, llidons, llidoné, llironé, Llironèro en Azanuy, lledó, lledons, dilló, dillóns, dilloné	almez, latón
lladre (de lladrá un gos), clapíx	ladra
lladre, lladres	ladrón, ladrones
lladres	ladrones
lladrits	ladridos
llágrima, llágrimes	lágrima, lágrimas
llágrima, llágrimes – latín lacryma – llárima a la Ribagorsa (Ripacurtia en latín), lágrema - llagrimeta, llagrimetes, llagrimota, llagrimotes	lágrima, lágrimas
llágrimes	lágrimas
llagrimeta	lagrimita
llagrimetes	lagrimitas
llagrimosa, llagrimós	Lacrimosa, que tiene lágrimas - lastimero, implorante, compungido, lagrimoso, lloroso, triste, afligido
llagrimot, llagrimota	lagrimón
llagrimots, llagrimotes	lagrimones
Llamí - Cosa agradable al paladá, sobretot dols - aragonés lamín, laminero - Tan de llamí o tan de dols fa cucs - probablemén derivat del latín lambere, ‘llepá’, en lo sufijo -īnu, llépol, golut, llaminé	dulce, golosina
llaminadura, llaminadures, dolsaina, dolsaines	golosina
llaminé, golut, llépol	goloso
llana, llanes (vore suncha)	lana, lanas
llanda, llandes - Bandeja de “hojalata” per a cuiná al forn – la llanda es la hojalata, no “fullalata”	hojalata, bandeja de este material
llanesa, sensillés, naturalidat, familiaridat, sé campechano, franco, espontáni, confiansa	llaneza, sencillez, naturalidad, familiaridad, campechanía, franqueza, espontaneidad, confianza
llangosto, llangostos	saltamontes
llansa, llanses	lanza, lanzas
llansá, lo amelé ha llansat, ha tret flo, lo olivé ha tret uns empels, rechitos	lanzar, brotar (árbol)
llansabe	lanzaba
llansol, llensol, llansols, llensols	sábana, sábanas
llanuda, que te llana	lanuda, lanudas
llanura, pla, planíssie, explanada, messeta, sabana, pampa	llanura, planicie, llano, explanada, llanada, meseta, sabana, pampa
llanut, llanuts, com los collóns de mon yayo	lanudo, lanudos
llaó, llaós - del latín labōre, ‘treball’, que en lenguaje agrícola va passá a significá ‘treball de sembrá’, y después ‘alló en lo que se sembre’.	simiente, simientes
llápis, llápissos : Barreta de grafito (pizarreta), ficada a dins de un silindro o prisma de fusta, que servíx per a dibuixá o escriure.	lápiz, lapicero, lápices, lapiceros
llapissera, llapisseres	lápiz, lapicero, lápices, lapiceros
llarc, llarg, llarcs, llargs – lo día se fa mol llarg – Román se va esténdre tot lo llarg que ere la nit de cap d´añ al bar de la plassa, y no va sé culpa del aigua	largo, extendido
llarcs	largos, extendidos
llardé (dijous, dichous)	lardero (jueves)
llarga, llargues	larga, largas
llárgamen	largamente
llargária, distánsia, extensió	longitud, largo, largura, distancia, dilación, extensión
llargueta (amela)	Almendra largueta
llarguirut	larguirucho
llarguíssim, llarguíssims	larguísimo, larguísimos
llarguíssima, llarguíssimes	larguísima, larguísimas
llas, llassos, llasset, llassets	lazo, lazos, lacito, lacitos
llástima, llástimes	lástima, lástimas
llatí, latín	latín
llatina, latina, llatines, latines	latina, latinas
Llaurá – llauro, llaures, llaure, llaurém o llaurám, llauréu o llauráu, lláuren – llauraría – si yo llaurára – llauraré	labrar, arar
llaurabe	labraba, araba
llauraben	labraban
llauradó, llauradora, llauradós, llauradores	labrador, labradora, labradores, labradoras
llaurán (g)	labrando
llaurat (bancal), llaurada (era)	labrado, labrada
llaurat, llaurats (bancals)	labrado, labrados (bancales)
llaút, laúd instrumén (árabe laʿut) – barquet de cárrega típic al Ebro, vore sirga, camí de sirga es un llibre de Jesús Moncada (Mequinensa)	Laúd – tipo de embarcación típica del Ebro
llavá, rentá - llavo, llaves, llave, llavém o llavám, llavéu o llaváu, lláven – rento, rentes, rente, rentém o rentám, rentéu o rentáu, rénten – llavá o rentá la roba al safarech de Penarroija, voltat de flos.	lavar (ropa)
llavadó (los de la séquia majó a Beseit) – fregadó, safarech	lavadero (de ropa)
llavadora, rentadora, llavadores, rentadores	lavadora
llaván (g), rentán	lavando
lláven	lavan
llavores	entonces
llavors	entonces
llebre, liebre	liebre
llechíben, lligíen (lligí, llichí)	leían
llechín (g), lligín	leyendo
llechís, llich, llix	lee
llechisco, llixgo	leo
llechisen, llígen	leen
llegum, llegums : sigróns, llentíes – llentilles, fesols, fabes, pésols, guíxes, etc	legumbre, legumbres
llei, ley	ley
lleis, lleys, leys	leyes
lleit, lleits, llet, llets	leche, leches
lleitós, lleitosos	lechoso, lechosos
lleitosa, lleitoses	lechosa, lechosas
lleixiu, lejía - Mama u dibe LLEIXIU (Tamarite)	lejía
llemosí, lemosín, dialecte ocsitá de la zona de Limoges, a Fransa	lemosín, limousin
llengua, llengües, llengüeta, llengüetes	lengua, lenguas – lengüeta, lengüetas
llenguache, llenguaje	lenguaje
llenguañissa, llonganissa - A Valjunquera fan una pasta de llenguañissa per a minjá crúa (cruga)	longaniza
Llenguañisses – ñan mes díes que llenguañisses	longanizas
llengües	lenguas
llengüeta, llengüetes de un fabriol, oboe, saxofón	lengüeta de un instrumento
Llengüetada, llengüetades	lengüetazo, lengüetazos
llens, tela de cánem, llansol	lienzo, tela de cáñamo, sábana
llentíes	lentejas
llentíes, llentilles	lentejas
llentilles, lentilles	lentillas
lleña	leña
Llepá – llepo, llepes, llepe, llepém o llepám, llepéu o llepáu, llépen – lleparía – si yo te llepara – te lleparé – Cuan erem minuts, Ángel y yo jugáem a “te lleparé”, mos agarráem los brassos y teníem que evitá que l´atre te llepare. - Ve de un verbo onomatopeyic *lappare, segóns Meyer-Lübke REW 4905, en inglés “lap up” : beure a llengüetades	lamer
llepáe, llepabe	lamía
llepáli	lamerle
llepán (g)	lamiendo
llépol, llépols – golut, goluts, laminé, llaminé	goloso, golosos
llépola, llépoles – goluda, goludes, laminera, llaminera	golosa, golosas
llesca, llesques de pa - del pre-romano lĭska, ‘jung’ (FEW, v, 374). - llesqueta, llesquetes	Rebanada – rebanadita, rebanaditas
lletra	letra
lletra, lletres - del latín lĭttĕra – sabé de lletra : sabé lligí	letra, letras
lletrada, que sap de lletra, abogada	letrada
lletrat, que sap de lletra, abogat (quin abogat? Lo que porto aquí penjat !)	letrado
lletrats	letrados
lletrero, lletreros, cartell, cartells	letrero, letreros
lletres	letras
lletreta, lletretes	letrita, letritas
Lleu, lleus, pulmó, pulmóns – latín lĕve / algo que pese poc es lleu	Liviano, pulmón, pulmones
lleute - Lo lleute ere una bola de pasta pa fe lo pa. Cuan yo era crío, ma mare pastáe una volta a la semana, normalmen los dijous, y lo lleute se afegíe a la pasta que fae ella pel assunto de la fermentassió. Después se li donae un pa a la veína. - levitu, derivat de levare ‘alsá, eixecá, pujá’	masa madre de pan
Llevá, llevás – latín levare – alsá, eixecá, apartá, traure	Alzar, levantar, apartar, quitar
llevabe	quitaba
llevaben, lleváen (traíen)	quitaban
llevades	quitadas
lleváe, llevabe	quitaba
lleváen, llevaben	quitaban
lleváles	quitarlas
lleváli	quitarle
lleván (g)	quitando
llevánlos	quitándoles
llevantabe	levantaba
llevantada	levantada
llevantaren	levantaran, levantasen
llevantaríe	levantaría
llevantás	levantarse
llevante	levanta
llevaré (llevá)	quitaré, ver llevá
llevaríe	quitaría
llevássela	quitársela
llevássels	quitárselos
Llevat – tret – levadura	Quitado – levadura
lleváu	quitáis
lleve	quita
llevém	quitamos
lleven	quitan
llevo	quito
llevon	quiten
lleys, leys	leyes
llibertat, libertat	libertad
llibre, llibres	libro, libros
llibre, llibres	libro, libros
llibreta, llibretes – Qué se fa cuan se acabe una llibreta? - Se escriu a les tapes	libreta, libretas
llich	lee
llíches	lees
llichí	leer
llichíe	leía
llichíen	leían
llichíla	leerla
llichín (g)	leyendo
llichís	lee
llichquere, llichguere	leyera, leyese
Llidó – vore lladó, lledó	almez, latón
llidoné, llidonés	árbol del almez, latonero
Lligá – latín lĭgāre – en corda, cordell, cordell de paca, veta, cadena, bensill, etc	atar, ligar
lligaben	ataban
lligabes	atabas
lligada	atada
lligada, lligades	atada, atadas
lligáe, lligabe	ataba
lligáen, lligaben	ataban
lligál	atarlo
lligála	atarla
lligáles	atarlas
lligám	atarme
llígam	átame
lligán (g)	atando, ligando – ligar de cortejar es “ligá”
lligánme les sabates (los cordóns)	anudándome los zapatos (los cordones), atándome
lligare	atara, atase
lligarem	atáramos
lligarém	ataremos
lligaren	ataran, atasen
lligaríe	ataría
lligaríen	atarían
lligássel	atárselo
llígat	átate
lligat, lligats	atado, atados
lligats	atados
lligí – llíxgo, llíxco, lligíxco, llegíxco – llíges – llix, llich – lligím – lligíu - llígen – yo llechisco, lliches, llich, llechím, llechíu, llíchen – si yo llixguera o llisquera, llixguéres o llixquéres, llixguére o llixquére, llixguérem o llixquérem, llixguéreu o llixquéreu, si ells llixquéren o llixguéren – yo haguera lligit en chapurriau antes si algú haguere escrit antes en chapurriau.	leer
lligida	leída
lligíe	leía
lligíen	leían
lligíla	leerla
lligíli un cuento a un chiquet	leerle un cuento a un niño
lligín (g)	leyendo
lligínles	leyéndolas
lligirá	leerá
lligirán	leerán
lligirás	leerás
lligiré	leeré
lligit, lligida , lligits, lligides	leído, leída, leídos, leídas
lliguen	atan
llíguen	atan
llígues	atas
lliguéu	atais
lliguéulo	atadlo
lliguéutos	ataos
Llima, llimes	lima, limas
llimó, llimóns	limón, limones
llimosna, limosna, almoina, almoines	limosna
Llimpiá , rentá – llimpio, llimpies, llimpie, llimpiém o llimpiám, llimpiéu o llimpiáu, llímpien – rento, rentes, rente, rentém o rentám, rentéu o rentáu, rénten – si yo rentara, si yo llimpiara, etc	limpiar
llimpiabe	limpiaba
llimpiacristals, llimpiavidres	limpiacristales
llimpiáe, llimpiabe	limpiaba
llimpiáen, llimpiaben	limpiaban
llimpiál	limpiarlo
llimpiála	limpiarla
llimpiáles	limpiarlas
llimpiáls	limpiarlos
llimpiamen	limpiamente
llimpián (g)	limpiando
llimpiaríe	limpiaría
llimpiás	limpiarse
llimpie	limpia
llimpien	limpian
llimpies	limpias
llimpiesa	limpieza
llimpio	limpio
llimpios	limpios
llinterna, llinternes, llanterna, llanternes	linterna, linternas
llinterneta, llinternetes	linternita, linternitas
llintiarna	linterna
llis, llisos, llisa, llises	liso, lisos, lisa, lisas
llisénsia (latín licentĭa), llisénsies, lisénsia, lisénsies	licencia, licencias
llisensiada, lisensiada, llisensiades, lisensiades	licenciada, licenciadas
llisensiat, llisensiats, lisensiat, lisensiats	licenciado, licenciados
llises	lisas
llisó al sel (llis) : Núgol minut después de una nugolada grossa	nube pequeña
llissó, llissóns	lección, lecciones
llissoneta, llissonetes	leccioncita, leccioncitas
llissóns	lecciones
llista, lista	lista
llistó, llistóns - de fusta - Herba prima, variedat de fenás, Brachypodium ramosum, que se fa pels márgens y se segue per a alimén del bestiá	tabla de madera
llisura	lisura
Llit, llits - a la taula y al llit al primé crit – catre, márfega	cama, lecho, camas, lechos
llitera, lliteres, litera, literes – comarca de Huesca – per a dormí	litera, literas, La Litera
lliterari, literari, lliteraris, literaris	literario, literarios
llitet, llitets	camita, camitas
llits	camas
lliurá, librá, lliurás, librás	librar, librarse
lliurarán, librarán	librarán
lliure, libre, lliures, libres	libre, libres
lliures, libres	libres
lliuro, libro	libro
llixgo, llixco	leo
llixgue	lea
llíxguen	lean
llixguera, llixquera	leyera, leyese
llixguere (ell)	leyera, leyese
lloba, llobes, llop, llops (canis lupus)	loba
llobes	lobas
llobet, llobeta - Llovet com apellit	lobezno, lobito, lobezna, lobita
lloc, llocs - puesto, poble, vila (per ejemple La Codoñera es lo lloc per an ells)	lugar, sitio, pueblo, villa
Lloca – gallina ponedora – loca	Clueca – loca
Lloco, loco	loco
llocos, locos	locos
Llodo, fang	lodo, fango
llogá	alquilar
llogán (g)	alquilando
llogué	alquiler
llom, lloms	lomo, lomos
lloma, coll, collet, montañeta	loma, montañita, collado
llomillo, solomillo	lomo, solomillo
llonga, llongues, rienda, riendes, cordes en les que se guíe al animal que llaure o que bat. Cuan estirabes cap a la esquerra se díe wesque u ósquei ! y cap a la dreta: passallá, passa allá, ollá !	rienda, riendas
llonganissa	longaniza
llonganisses	longanizas
llop	lobo
llops	lobos
lloques	cluecas
lloques, loques	Locas - gallinas cluecas
llord, brut, boñegut, mal treballat - del latín lūridu, lōridu, fosc, oscur, lívid tirán a negre	sucio, pesado
lloré	laurel
lloré, llorés	laurel, laureles
llorés	laureles
lloses	losas
lloseta, llosa minuda per a cassá muixóns, en una culla artifissial (les culles naturals són forats a les roques)	loseta, losita, losa pequeña para cazar pájaros
lluén, relluén, que refleje la llum	reluciente (de luz)
lluentó	fulgor, luz
lluerna , lluernes, cuc de llum, luciérnaga, luciérnagues	luciérnaga, luciérnagas
llugé, ligero	ligero
llugera, ligera	ligera
llugo, después (luego)	luego
Lluí – brillá, relluí, alumbrá, iluminá, destacá, destacá, aventajá, distinguís, Ressumí, exhibí, ostentá, alardejá, jactás, adornás, assicalás, encalá, blanquejá (vore yessaire)	Lucir - brillar, relucir, relumbrar, resplandecer, alumbrar, iluminar, destacar, descollar, sobresalir, aventajar, distinguirse presumir, exhibir, ostentar, alardear, jactarse, embellecerse, adornarse, acicalarse, encalar, blanquear, enlucir
lluída	lucida
lluíe	lucía
lluíen	lucían
lluít	lucido
Llum / está com un llum, com lo del cacao de la facao	Luz – estar loco
llumenária, llumenáries	destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal
llumeneta	lucecita
llumenetes	lucecitas
llumera, travessé, viga, barró	viga de madera
llumeres	vigas de madera
lluminária, llumenária	destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal
llumináries, llumenáries	destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal
lluminosa	luminosa
lluminosidat	luminosidad
lluminosos	luminosos
llums	luces
lluna	luna
llunes	lunas
lluñ, llun - alluñá, alluñás	lejos, alejar, alejarse
lluñá	lejano
lluñanía	lejanía
lluñáns	lejanos
llus, (latín lūciu), Merlucius esculentus, mare de llus : merlusa - lucio. A Beseit encara men enrecordo de sa mare de José Luis "del tubo", que veníe peix en un carret y ne portabe alguna vegada.	merluza, pescadilla – lucio
llustre	lustre, brillo
llustrós, que té llustre, llustrosos	lustroso
Llustrosa, llustroses	lustrosa, lustrosas
lo, los, la, les (el se fa aná poc) – yo parlo lo chapurriau, los germáns, la germana, les germanes	el, los, la, las
loá, alabá, encomiá, elogiá, aclamá, enaltí	loar, alabar, encomiar, elogiar, aclamar, ensalzar, enaltecer
loablemen	loablemente
loánla	loándola
local, locals	local, locales
localisá	localizar
localiso	localizo
locals	locales
locamen, llocamen	locamente
loco, lloco	loco
locomossió	locomoción
locos, llocos	locos
locura	locura
locures	locuras
locutori, locutoris	locutorio, locutorios
lógic, lógics	lógico, lógicos
lógica, lógiques	lógica, lógicas
lograbe	lograba
lográn (g) – lo gran	Logrando – el grande
lograt, lograts	logrado, logrados
logro, logros	logro, logros
lombarda, lombardes, de la Lombardía	lombarda, lombardas
lonchitudinal, longitudinal, lonchitudinals, longitudinals	longitudinal, longitudinales
longitut, llargária	longitut
los	los
lotería, loteríes	lotería, loterías
lucha, luches	lucha, luchas
luchada, luchades	luchada, luchadas
luchadó, luchadós	luchador, luchadores
lucháe, luchabe	luchaba
lucháen, luchaben	luchaban
luchán (g)	luchando
luchare	luchara, luchase
lucharé	lucharé
luchat, luchats	luchado, luchados
luciérnaga, luciérnagues	luciérnaga, luciérnagas
lúdic, lúdics (del latín ludus: joc)	lúdico, lúdicos
lujo, lujos	lujo, lujos
lujós	lujosos
lujuria	lujuria
lujuriosa, lujurioses	lujuriosa, lujuriosas
lupa, lupes	lupa, lupas
lustro, lustros, sing añs	lustro, lustros, cinco años

https://chapurriau.blogspot.com/2018/11/dicsionari-chapurriau-castella-m.html