Mostrando las entradas para la consulta adressás ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta adressás ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 30 de mayo de 2018

Léxico aragonés , A

Ver Gerónimo o Jerónimo BORAO (editado comparando el original)

ABABOL, p. Amapola.  (2) adj, n bobo, lelo, simplón / amapola, ruella, roella


ABADIA. p. Casa del cura en algunos pueblos: en las últimas ediciones de la Academia está como voz castellana.


ABADIADO. a. Territorio de la abadía.


ABARATAR. n. Se usa en la frase a abarata canciones para denotar a vil precio, a bajo precio.


ABASTAR, n. Abarcar.


ABASTO (dar), n. Bastar, ser bastante o suficiente a alguna cosa, por ejemplo, tres amanuenses no daban abasto a copiar lo que él escribía, no daba abasto a cortarle pan.


ABATOJAR, n. Agramar o machacar alubias u otras legumbres para que suelten el grano de la vaina; apalear las nueces para que caigan del árbol. 


ABATOLLAR, n. La misma significación. / se usa una batolla, barra o vara de madera, rama larga de árbol, hoy en día hay de plástico. 


ABDICAR. a. Revocar, voz forense.


ABEJERA, a. Colmenar, voz anticuada que la Academia consigna como castellana en su última edición: úsase también en Navarra. / abellá


ABEJERO. a. Abejaruco.  / abellerol al dcvb ,  merops apiaster , 




ABLENTAR, p. Aventar: en Navarra ablendar. / aventá, de ven, o aviá


ABOLORIO. c. Abolengo o retracto gentilicio.


ABOLLON. a Botón de vides y plantas.


ABOLLONAR, a. Brotar de las vides el botón.


ABONICO, n. Bajito, con tiento.


ABORRECER. n. Molestar, cansar, importunar. y así se dice' «le aborreció con tantas preguntas:»  también como reflexivo, p. ej. «ya me aborrezco con tanto limpiar la casa. / aburrí an algú, aburrí les sopes de all, yo me aburrixco, aburrixes, aburrix, aburrim, aburriu, aburrixen


ABORTIN. n. Abortón, feto de las reses.


ABRAHONAR, c. Ceñir por los brahones.


ABREVADOR. c Abrevadero.


ABRIGO. n. Abrigado, y así suele decirse estar abrigo por ir abrigado.


ABRIO. D. Bestia: la Academia escribe averio, y en autores aragoneses se lee avería como también en los ff. de Aragón.


ABROJOS. p. Planta, centaurea calcitrapa.


ABRUJARSE, n. Componerse, llevarse uno: se usa en la espresión abrújese V. como pueda.


ACACHARSE. d. Agacharse.  / acachás, acachar-se , yo me acacho, acaches, acache, acachem o acacham, acacheu o acachau, acachen


ACALORO. n. Acaloramiento, sofocación.  / sofoco, yo m'hay sofocat, yo me sofoco, sofoques, sofoque, sofoquem, sofoqueu o sofocau, sofoquen, 


ACAMPO. c. Dehesa.


ACANTALEAR. c. Caer granizo grueso— n. Llover mucho, diluviar. Cantal, piedra.


ACAPIZARSE. d. Asirse por las greñas.


ACARRAZARSE. n. Echarse sobre uno asiéndole fuertemente: tiene conexión con el verbo anterior y con el castellano agarrafar aunque es de mas enérgica significación: se usa en el participio pasivo y se aplica a las personas y animales y sobre todo al gato.


ACEITERO. n. Se aplica como adjetivo a los molinos en que se estruja la oliva, mientras en Castilla es sustantivo que significa el que vende aceite y el cuerno en que lo guardan los pastores. / molí de oli, molí d'oli , almazara


ACERARSE. n. Dícese de los dientes cuando padecen la sensación llamada dentera. 


ACERE. n. Planta, acer campestre. La academia incluyó esta palabra como castellana en su edición de 1822 en significación de árbol .

ACEROLA. p. Serba.
ACEROLO. p. Serbal.
ACEROLLA. n. Acerola.

ACITARA . n. Parece significar cama en la traducción que taco Briz del testamento de Ramiro I, como puede verse en nuestra Introducción. 


ACLOCARSE. n. clocarse. Aclocás una cloca, lloca, gallina ponedora


ACOPLAR. a. Uncir bestias a carro o arado.  / juñí


ACORTADIZOS, d. Cortaduras o desperdicios de papel, guantes, etc.


ACORZAR, c. Acortar.  / acursá , fé curt


ACOTOLAR, d. Aniquilar, acabar con alguna cosa, especialmente con los animales o frutos de la tierra. / acotolá , yo acotolo, acotoles, acotole, acotolám o acotolém, acotoláu o acotoléu, acotólen, ya u ham acotolat tot.


ACTUAR. n. Llevar, seguir, tramitar o actuar en los procesos como notario o escribano. 


ACTOS. n. Véase autos.


ACUBILAR, n. Cubilar.


ACURCULLARSE. n. Ponerse encogido como un ovillo. Acurrucás.


ADEMPRIBRIAR, n. Acotar o fijar los términos de pastos comunes. Úsalo, entre otros, Cuenca en sus Ricos hombres.


ADEMPRIO. d. Egido o término común de pastos.


ADIMPLEMENTO. n. Cumplimiento de la condición contenida en alguna escritura. sentencia etc.


ADINERAR. n. Reducir a dinero los efectos o créditos: hacer efectivos los valores.


ADOBA. n. Adobe.


ADOBAR. n. Preparar, ofrecer algún objeto en ciertos ceremoniales, como se ve en Blancas hablando de la coronación de Pedro IV, «al menos el arzobispo le adobase o adrezase la corona. " En castellano aderezaré guisar y aun reparar o componer. / adobá es ficá en adobo, carn en oli, per ejemple, actualmén llom embuchat, adobat.


ADOR, d. Turno en el riego.


ADOTE, n. Dote.


ADULA. c. Hato de ganado mayor.— c. Terreno que no tiene riego destinado. — n. Cada una de las siete suertes de tierra que riega la acequia de la Almotilla, término de Zaragoza, en cada día de la semana, y así se dice se vende un campo en la adula del miércoles: tiene significación análoga en algunos pueblos de Navarra, como puede verse en el curioso Diccionario de Antigüedades de Navarra.


ADVENTAJA. a. Mejora que el cónyuge sobreviviente saca de los bienes del consorcio antes de su división.


ADUSTO. n. Tieso, inflexible (antiguamente se decía tiesse y hoy dice la plebe lierco.)


AFANO. a. Afán o fatiga.


AFASCALAR, a. Formar hacinas o fascales de treinta Laces.


AFIGIR, a. Fijar, anticuado.


AFIRMAMENTO. a. Ajuste que se hacia a los criados: ant.


AFIRMAR. a. Habitar o residir: ant.


AFIRMARSE. d. Ajustarse o contratarse los criados.


AFRECHO. p. Salvado: se usa en Andalucía y Estremadura según la Academia.


AGRAMAR. c. Machacar lino, cáñamo u otra planta.


AGRAMIZA. n. Agramadera.


AGUA. n. Estar agua al cuello, hallarse en grande aprieto: equivale a la frase de la Academia estar agua a la garganta. — n. Echar el agua de S. Gregorio, reprender alguno con toda li sura y aun impertinencia. — n. Sacar polvo del agua, fr. equivalente a sacar agua de las piedras.


AGUACIBERA. a. Tierra sembrada en seco y regada después.


AGUACHINAR, a. Enguazar o llenar de agua las tierras.— n. Se dice del estómago cuando está descompuesto por sobra de líquidos no digeridos, de las patatas cuando no tienen carácter farináceo sino cristalino , y en general de varios comestibles cuando tienen propiedades análogas.


AGUAITAR. c. Acechar: la Academia coloca esta voz entre las que, ya anticuadas, son hoy de uso de la gente vulgar. En documentos antiguos de Navarra se ve usado el verbo goaitar y aun el sustantivo goai vigilante.


AGUA-LLEVADO. n. Limpia en los canales o acequias, que se practica removiendo la tierra que ha cargado al fondo y sollando el agua para que la arrastre en su corriente.


AGUATIELLO. d. Abertura practicada en la pared para des pedir el agua de los patios o calles.


AGÜERA, a. Zanja para encaminar el agua llevadiza a las heredades. — a. Acequia para dirigir el agua pluvial a los campos. / Aigüera, aigüeres, solen está als camíns per a traure l'aigua


AGUILON. n. Se dice del madero que pasa de 40 palmos.


AGUJA. d. Alfiler: también se llama al alfiler aguja de cabeza. — a. La púa tierna del árbol que sirve para injertar. / Agulla, agulla de cap.


AGUZAR,-a. Azuzar.


AHOJAR. a. Comer los ganados la hoja de los árboles.


AHORRADO. n. Aligerado de ropa.  / aforrat es ahorrado en castellá, pero no se sol fe aná en roba, sino en dinés. 


AHORRARSE. n. Aligerarse de ropa: se acompaña con este sustantivo. / aforrás, aforrar-se


AHUJERAR, n. Agujerear.— n. ahujerar los oídos, cansar a uno con la demasiada conversación o bulla.


AHUJERO. n. Agujero.


AJADA. n. Azada. / eixadella, cavegueta y variáns


AJOARRIERO. n. Guiso particular del bacalao que consiste en deshacerlo a menudas rajas y servirlo con ajo y especias y sin espinas.


AJO DE CULEBRA. n. Planta, allium roseum. / all de bruixa es un all bort, salvache


AJOLIO. a. Salsa de ajos y aceite, a que se pueden agregar yemas de huevo. / all y oli, allioli, all i oli


AJORDAR, a. Esforzar la voz, gritar hasta enronquecer. / cridá, bramá, 


AJUSTARSE. a. Arrimarse a alguna parte.  / arrimás, ajustás es quedá just


ALACET. d. Fundamento de un edificio. Solamén, solamens, fundamens.


ALADRADA. a. Surco abierto en la tierra con el arado. / aladre


ALADRAR. n. Arar la tierra, como en las montañas de Burgos que es a donde lo refiere la Academia. / llaurá, en aladre, rella, etc, mantorná


ALADRO, c. Arado. / Aladre  / apellido Aladrén ?


ALAICA. a. Hormiga aluda.


ALAMBRE. c. Hilo de hierro.


ALAMIN. n. Guarda de aguas: se usa en los pueblos limítrofes con Navarra, en donde es mas común esa voz, que la Academia incluye con otro significado.— n. Especie de aguacil entre los sarracenos, el cual podía terminar las causas mínimas que no escedían de dos sueldos.


ALARGADERA, n. Sarmiento amugronado o que deja de podarse para amugronarlo.


ALATÓN. a. Almez y su fruto. / Lledó, com lo poble, lladó, lladons, lledons, y variáns


ALATONERO. a. Almez / lladoné , lledoné


ALBADA, a Alborada o música de las aldeas.— a. Jabonera, planta.— n. Canto dela alborada, género de composición poética.


ALBAHACA DE MONTE n. Planta.  / aufádega


ALBAR n. Tierra blanca o de sembradura. Albus, albis, latino.


ALBARAN. a. Papel de alquiler. — a. Cédula. — a. Papel de obligación privada.— d. Papeleta que acredita el cumplimiento de parroquia.— n. Factura del peso del carbón.


ALBARRANO. n. Gitano : en Castilla albarrán el que no tiene domicilio fijo. — n. Id est quod extraneus dice Miguel del Molino en su Repertorio.


ALBELLON. a. Arbellón o arbollón.— c. Albañal.— d. Conducto subterráneo de piedra para dar salida a las aguas de los campos sin perjuicio de la labor.


ALBERGE, a. Albaricoque. / abrecoc, albrecoc, aubrecoc


ALBERGERO. a. Albaricoquero. / abrecoqué


ALBOHOL DE CASTILLA, n. Planta salsugirosa y pulverulenta.


ALBOLGA. a. Alholba, planta.


ALBOROCERA, a. Madroño, arbusto. Alborsé, sirera de alborsé


ALCACER, n. Alfalfa o alfalfe, según Cuenca: en Castilla cebada verde en yerba. 


ALCAHUETE n. Chismoso. / paregut a bachillé, bachillera


ALCAHUETEAR, n. Chismear denunciar.


ALCAIDADO. n. Alcaidía o alcaidiado: hemos visto esa palabra como cargo clerical.


ALCOBILLA, a. Chimenea para calentarse.— n. Sala en que está colocada. 


ALCORZAR, d. Acortar. / acursá, yo hay acursat la batolla, acurso, acurses, acurse, acursem o acursam, acurséu o acursáu, acursen


ALCORCE, n. Atajo. / dressera, adressera, verbo adressás, adressar-se


ALDRAGUERO. n. Chismoso, enredador, desocupado, busca ruidos: úsase principalmente en los pueblos limítrofes con Navarra.


ALEGRARSE, a. Gozar: en este sentido y como forense antiguo lo condigna la Academia entre las voces provinciales de Aragón. / alegrás (lo cos)


ALERA, a. Llanura en que se hallan las eras.— d. alera foral, pastos comunes a dos o mas pueblos con exclusión de viñas, huertos y sembrados: llámanse también pastos forales y son para pastar los ganados de sol a sol.


ALFALCE, alfalz, alfalfa

ALFALFEZ. a. Alfalfa. Aufals, alfalz, 

ALFARDA, a. Contribución por el derecho de aguas de algún término: la gente rústica dice a veces farda.-n. Tributo que pagaban algunos moros y judíos a los príncipes cristianos, según Ducange.


ALFARDERO. a. El que cobra el derecho de alfarda.


ALFARDILLA, a. Pago por la limpia de acequias menores.


ALFARDON. a. Anillo de hierro que va suelto en el eje del carro entre la clavija y la caja.— d. Arandela.


ALFARMA. a. Alhargama planta.


ALFARRAZAR. a. Ajustar por un tanto alzado el pago de diezmo de todo fruto en verde.


ALFENDOZ. n. Regaliz. / regalíssia, regalís


ALFERRAZ, n. Una de las variedades del halcón.


ALFETNA. n. Sedición, guerra intestina según Ducange apoyado en un documento de Sancho Ramírez de Pamplona, 1073, en donde se lee alfechna


ALFONDEGERO. n. Encargado de la alfóndiga.

ALFONDIGA. c. Alhóndiga.

ALGARAZO. n. Lluvia corta (rujiazo).


ALGORIN. a. Atajadizo para colocar la aceituna, con separación de clase o dueño, hasta prensarla. — d. Sitio para tener a mano la harina, cebada etc. 


ALGUARIN. a. Cuarto bajo.— a. Pilón donde cae la harina que sale de la muela.


ALGUAZA, a. Bisagra o gozne.


ALGUINIO. a. Cesto o cesta. No se halla en las últimas ediciones de la Academia.


ALICÁNCANO. n. Piojo aludo, voz familiar: en Castilla cáncano piojo.— n. Alguna cosa incómoda de que uno se liberta.


ALICORTADO. n. El que por algún contratiempo ya no se halla ni en la disposición ni con el ánimo que antes tenia.


ALIFARA, a. Convite o merienda.


ALIRON. p. Alón desplumado. Solo se halla en las últimas ediciones de la Academia.


ALJECERIA, c. Yesería. 

ALJECERO. a. Yesero.
ALJEZ, a. Yeso: en Castilla yeso en piedra. / aljez, algés, ges
ALJEZAR, c. Yesar.
ALJEZON. c. Yesón.

ALMADIA, a. Armadía o balsa de maderos.— d. Conjunto de ellos para trasportarlos por el rio.— Nombre de canoa india.


ALMARREGA. n. La manta o piel de ínfima clase con que se cubre a las bestias de carga.


ALMASTEC. a. Almaciga o almástiga, especie de resi- /falta texto/


ALMAZAQUE, i na: ant.


ALMENARA, a. Zanja que conduce al rio el agua sobrante de las acequias. 


ALMENDRERA (florecer la), a. — Encanecer prematuramente, pues ese árbol echa pronto la flor que es blanca. / florí lo amelé


ALMOGAVARES, c. Tropa irregular muy famosa en Aragón.


ALMUD, p. Medida que consiste en la dozava parte de la fanega aragonesa. 


ALMUDÍ. p. Alhóndiga.— a. Medida de 6 cahíces.

ALMUDÍN. a. Almudí en Aragón y Murcia.

ALMUERTAS, a. Impuesto sobre los granos vendidos en la Alhóndiga. 


ALMUDAINA. n. Zalmedina, o zavalmedina,*) o pretor urbano, o el mismo pretorio, según Ducange.


ALMUDATAFE, n. Fiel de pesos y medidas: también almodazafe y almudaxafe y en latín bárbaro molasafus y su oficio mos tasa fia.


ALMUNIA. n. Torre con su heredamiento. La Almunia de Doña Godina, La Almunia en Huesca, etc . 


ALMUTACAS, n. Cargo u oficio público, que, tal vez por hallarse escrito con cedilla y s larga, venga a ser el de almu- tazaf: hallase como una de las firmas en la escritura pública testificada a principios del siglo XVII por el escribano Yagüe y relativa al suceso trágico de los Amantes de Teruel.


ALMUTAFAT. / a. Almotacén o fiel de pesos y medidas y ÁLMUTAZAF.  (añadimos) perseguidor de las cosas hurtadas.


ALMUZA. n. Capillo, esclavina, o muceta que también se designaba con el diminutivo almuzella: en catalan almussa y armussa tienen la misma significación.


ALOTON. a. Almeza, fruto del almez. / lledó, lladó


ALQUEZ. c. Medida de doce cántaros de vino.


ALUD. a. Caída de la nieve de los montes a los valles en gran cantidad y con estrépito.


ALUFRAR, a. Columbrar, ver con prontitud, prever.


ALUM. a. Alumbre. / llum (luz) 


ALZADO. n. Robo, hurto y en general toda sustracción maliciosa. 


AMALVEZARSE. d. Aficionarse, cebarse.


AMALLADAR, n. Malladar.


AMANTA, c. Mucho: la Academia escribe a manta . Yo tengo novios a manta.


AMELGADO. a. La obra de amojonar la tierra.

AMELGADURA ¿??

AMELGAMIENTO.  acción y efecto de amelgar.


AMELGAR, a. Amojonar en señal de derecho o posesión: en Castilla abrir surcos para sembrar.


AMERAR, a. Merar, mezclar agua con vino u otro líquido: dícese amerar la olla cuando se echa nuevamente agua. / amerá, amerat, bañat, bañá


AMORGONAR, a. Amugronar o tender los sarmientos bajo de tierra para que arraiguen.


AMOSTA, d. Adverbio que denota lo que puede cogerse o apararse con las dos manos juntas. / Aumosta


AMPARA, a. Embargo de bienes muebles. Usase también en Navarra.


AMPARAR, a. Embargar bienes muebles.


AMPARO. n. Brizna, pizca; dícese ano hay ni un amparo de cosecha, no ha quedado ni amparo de aceite.»


AMPRADO. n. Lo que se tiene o lleva de prestado.


AMPRAR, a. Tomar prestado: la Academia y el Diccionario aragonés de Peralta añaden que significa también pedir prestado.


AMPRICIA, n. Sumaria, voz anticuada que, tomada de los fueros de Aragón, incluyó la Academia en la edición príncipe de su Diccionario.


AMPUTAR, n. Suprimir, quitar. La Academia en su Diccionario primitivo de 1726 incluye esta voz como aragonesa en sentido figurado y cita aquellas palabras de nuestros fueros «amputando los tiempos supérfluos.»


ANA. n. Se dice en algunas localidades a Ana que llegue te escribiré» que es como decir «así que llegue, o al punto que llegue, te escribiré.» Nada más llegar en castellano. Tal com arriba, te escriuré


ANCHARIA, a. Anchura: en Castilla la de las telas entre los comerciantes o mercaderes.


ANCHEZ.Y. a. Anchura, voz anticuada.


ANDADA, n. El terreno en que suele pastar un ganado, o en que pastó algún día determinado.


ANDADERAS, d. Seca, sequilla o hinchazón en las glándulas.


ANDADOR, c. Anden, calle o paseo en los jardines.


ANDALOCIO. d. Lluvia de corta duración.


ANDARÍO. n. Ave.


ANGANILLAS, n. Angarillas o aguaderas.— n. Angarillas o jamugas, en cuyo sentido emplean aquella voz los ff. de Aragón.


ANIEBLADO. n. Entontecido, alelado, asustado, suspenso. / está enterbolit, anugolat es cuan ñan núgols, se pot refería a atontat, alelat, asustat, despistat, una cosa destronada me díe mon pare de minut, perque sempre estaba pensán algo.


ANIEBLARSE. n. Hallarse en cierto estado de distracción, lelez o aturdimiento. / anugolás


AMEECOGER, a. Coger las frutas antes de su madurez. / cullí la fruita verda


ANTIBO. n. Remolino de agua a causa de detenerse en un canal para encaminarse a otro.


ANTIPOCA. a. Escritura de reconocimiento de un censo y aun de cualquiera crédito.


ANTIPOCAR, a. Reconocer un censo en instrumento público. -a. Volver a hacer una cosa obligatoria que estuvo en suspenso.


ANTOR. a. Vendedor al cual se compró de buena fé una cosa hurtada. 


ANTORCHERA. d. Velón de cobre: en Castilla candelero o araña en que se ponían las antorchas.


ANTORIA. a. Hecho de descubrir al antor o primer vendedor de una cosa hurtada.


ANTOSTA. a. Tabique: otros dicen entosta.--v\. Estiércol endurecido del ganado.


ANZOLERO. a. El que fabrica o vende anzuelos.


AÑERO. n. El artesano que se ajusta para un año: es voz generalmente usada entre los sastres, quienes denotan con ella a uno que ni es mancebo ni aprendiz.


APABILADO. n. Decaído, desmerecido, alicaído.


APABILARBE, n. Experimentar cierta congoja al sufrir la impresión de miasmas pútidos o deletéreos.


APANDAR. n. Procurar y conseguir la posición de algo: tiene significación algún tanto parecida con el accaparer (acaparar) francés que algunos han españolizado indebidamente.


APAÑA-CUENCOS. n. El que se dedica a componer vasijas de barro, para lo cual pasea las calles anunciándose a grandes gritos, de donde nace que al cantante de mucha voz , pero de mal gusto, suela designársele con ese nombre.


APAÑAR. a. Remendar o componer lo que está roto: se usa también en Murcia como la voz siguiente. / apañá, arreglá , recompondre


APAÑO. a. Remiendo, reparo o composición.


APARADOR. a. Vasar: algunos dicen parador.


APARATARSE. n. Se dice del horizonte o de la atmósfera cuando anuncian inminentemente la lluvia medra, nieve o granizo; en el mismo sentido se dice que el cielo está aparatado, vocablo que no incluimos, ya por ser un derivado, de los cuales solemos prescindir por demasiado notorios, ya por incluirlo la Academia aunque con la definición general de preparado, dispuesto. 


APARATERO. n. El que pondera con exceso la importancia de una cosa: en ocasiones es sinónimo de aparatoso, voz castellana anticuada.


APARATOS, n. Grandes extremos en cosa que no merece tanta importancia: úsase generalmente en plural.


APARTE, a. El espacio o hueco que se deja entre dos palabras.


APATUSCA, n. Juego que consiste en tomar número de or den arrojando cada cual una moneda hacia un quijarro o canto, y, apiladas aquellas, golpearlas cada uno a su turno con una piedra (cualquiera que sea la posición en que hayan quedado a cada tiro o suerte), y hacer suyas las que al golpe presenten el anverso: algunos dan ese nombre a otros juegos igualmente sencillos. —En la Faetonciada, breve poema de principios del siglo XVII, se lee: Piensas que es gobernar el carro hermoso jugar a la patusca o a la chueca?


APATUSCO, n. Voz familiar de desprecio, principalmente contra los muchachos.


APELLIDANTE, n. El que presente pedimento para incoar el juicio de Aprehensión o Inventario.


APELLIDO. a. Causa o proceso en que, por la conveniencia de su publicidad, pueden intervenir como testigos o declarantes cuantos quieran.— n. Pedimento en que se solicitan los juicios llamados de Aprehensión e Inventario.


APENAR, a. Intimar una pena ya señalada de antemano: úsase principalmente contra los que entran o hacen entrar anima les de pasto en heredad ajena. 


APEÑORADO. n. Preso, ocupado, detenido: se aplica también a los ganados, 


APERCAZAR, d. Coger con alguna dificultad.


APERO. n. Se dice ¡buen apero! por el que no sirve para el objeto a que se le llama o destina.


APESTAÑADO. n. Se aplica en lenguaje de carpintería a lo que monta o acaballa para asegurar mas el encaje o la defensa, como sucede en las puertas o en las maderas de los balcones.


APESTAÑAR, n. Vocablo derivado o sacado del anterior.


APETENCIA. c. Apetito, voz que el Diccionario de Peralta incluye como aragonesa anticuada.


APEZONAR. n. Chocar dos carruajes por el pezón.


APLASTARSE, n. Fijarse o detenerse demasiado en algún punto: es, como se ve, acepción metafórica, pero muy general.


APLEGAR, a. Arrimar o llegar una cosa a otra: en castilla es voz anticuada que significa allegar o recoger. La plega dels quintos.


APOCA, a. Recibo o carta de pago.-d. Testimonio que dan los sacerdotes por las misas de encargo que han celebrado.


APOTICARIO. a. Boticario: en Castilla se decía antes apotecario. Apotheke en alemán, farmacia, botica, rebotica. Boticari, farmássia, farmasséutic, farmasséutica, 


APREHENSION. a. Juicio de los cuatro privilegiados, que consistía en poner bajo la jurisdicción real la cosa aprehendida mientras se justificaba la verdadera pertenencia.


APUÑADAR. a. Apuñear, dar de puñadas. / fotre puñades, puñada


APURADAMENTE, n. Cabalmente, puntualmente, casual mente.


APURAR, n. Poner a alguno en apuro cualquiera dificultad o hacienda.


AQUEBRAZARSE, d. Formarse herpes o quiebras en pies o manos.


ARADRO. a. Arado o aladro. Aladre , aladres


ARAÑADA, n. Araño, arañazo.


ARAÑON. a. Endrino el árbol y endrina fruto: ciruelo silvestre.


ARBEJA, n. Planta, lathyrus aphaca.


ARBELLON. a Arbollón o desaguadero de los estanques, patios, etc.


ARCADA, n Arco u ojo de puente: el mismo nombre tenia en Navarra, como se puede ver en el Diccionario de sus antigüedades, art. Caparroso. / arcada, arcades, portal, portals


ARCAZ. a. Andas o caja en que se lleva a enterrar a los difuntos.


ARCEN. a. Brocal de pozo.


ARCIPRESTADO. ti. Arciprestazgo o Arciprestadgo.


ARGADILLO. a. Cestón de mimbres: dícese también argadijo.


ARGENT. a. Plata, voz antic. En francés aún se usa como dinero. Símbolo químico de la plata AR.


ARGENTARIO. n. Ayudante de cocina.


ARGUELLADO, c. Desmedrado físicamente. Arguellat, arguellada.


ARGUELLARSE, a. Quedar arguellado, desmejorado y enfermizo. -d. No blanquear la ropa lo que debiera, n. Desmerecer la ropa por «trema suciedad o descuido. -n. Estar cargada de censos alguna hacienda: esta acepción se halla en la primera edición del Diccionario de la Academia.


ARGUELLO. c. Desmedro. -d. Suciedad. -n. Muchedumbre y carga de censos sobre una hacienda.


ARGUELLUZ. n. Despectivo de arguellado.


ARGUIÑO. n. Espuerta de mimbres mayor que el corvillo.


ARIBAR. n. Aspar.


ARIBOL. d. Aspa.


ARIENZO. a. adarme o décima sesta parte de una onza.


ARMADIA, c. Almadia.


ARNA. a. Vaso de colmena. Arnes , da el nombre a un pueblo de Tarragona.


ARO. (echar por el), n. Comer, engullir, embaular.


ARQUIMESA, a. Papelera o escritorio: armario pequeño que se coloca sobre la mesa y tiene varias divisiones, todo bajo llave adornándole comúnmente mucha labor de embutidos etc.


ARRACLAN. n. Alacrán: en Castilla árbol. / arreclau, arraclau


ARRAMBLAR, c. Llenar de arena los arroyos o torrentes la tierra que ha cubierto en una avenida.  Llevarse uno con codicia muchas cosas o todas las de una especie.


ARRANCADERO. a. La parte mas gruesa del cañón de la escopeta. 


ARRANCASIEGA, a. Riña o quimera de palabras injuriosas.


ARRANCURA. n. Queja, pleito, litigio: es voz anticuada y tomada de documentos latinos.


ARRE, n. Caballería de monta o de tiro.


ARREAR. n. Andar, marchar, partir, p. ej. arrea a la escuela: es de uso vulgar.  Arre al animal, yo arreo, arrees, arree, arreem o arream, arreeu o arreau, arreen. 


ARREMATAR. n. Rematar, dar término o fin a alguna cosa: en la Crónica rimada del Cid v. 575 se lee «Cuantas cosas coraensares. arrematarlas con tu mano.» / rematá


ARREQUIVES. p. Adornos o atavíos.


ARRIMADILLO. n. Friso pintado en la pared, que comúnmente es veteado y alzado como una vara desde el piso: en algunas partes es la esterilla o friso arrimado o clavado a la pared.


ARROBADERA. n. robadera.


ARROBAR, n. Se usa en la frase arrobar la tierra, que significa trasladarla de un punto a otro dentro de la obra en que se trabaja.


ARROBERO. n. Cargador o mozo de cordel, principalmente para conducir aceite.


ARROBETA. n. Medida de aceite de 24 libras, a diferencia de la arroba que es de 36. 


ARTAR, a. Precisar, obligar.


ARTATIVO. n. Obligatorio : se lee en los aa. aragoneses ardativo. 


ARTICULATA. n. El conjunto de artículos o proposiciones que se asientan en la

demanda como objeto de prueba en la tramitación del proceso.

ARTIGA. c. Tierra recién roturada.


ARTO. e. Espino.


ARTOS. p. Cambronera.


ARZOLLA. a. Planta, pero distinta de otra conocida con ese nombre en Castilla. 


ASESTADERO. a. Sesteadero o lugar donde sestea el ganado.


ASESTAR. n. Sestear el ganado.


ASIN. a. Así.  Així, assí

ASINA. n. Así: en Castilla antic. Assina, aixina 

ASISIA. a. Clánsula de proceso, y principalmente la que con tiene deposición de testigos. -a. Pedimento sobre algún incidente.


ASNADA. n. Borricada, barrada. En unas décimas contra el P. Isla con motivo de la cuaresma que predicó en el Hospital de Zaragoza, año 1757, se lee 


ASOLARSE. d. Aclararse los licores, bajando al fondo las partículas mas gruesas.


ASQUILLOS. n. Este diminutivo, que no incluye la Academia, se halla usado en la 

frase hacer asquillos , que significa des deñar, no dar importancia a alguna cosa.

ASUMIR. a. Traer a sí, avocar: en Castilla tomar en sí o para sí, voz antic— n. Insacular.


ASUMPTO. n. Insaculado.


ATABLADERA. p. Tabla que, tirada por caballerías y puesta de plano, sirve para allanar la tierra ya sembrada. / taula de ataulá


ATAJO. n. Rezago del ganado mas endeble, a quien se con duce a pasto mas cercano y abundo . Liar o asegurar el contenido de un fardo o paquete: la Academia dice unir, juntar o enlazar una cosa con otra.


ATARUGADO. ~n. Encogido, falto de soltura en sus modales.


ATARUGARSE. n. Cortarse , perder la serenidad y el desembarazo. Tarugo


ATOQUE. n. Adorno, aliño, y así en un Memorial dirigido al rey por la ciudad de Zaragoza se lee «en quien se halló la verdad sencilla sin franjas ni aloques.» 


ATRAZAR, Trazar. disponer el éxito de alguna cosa.


ATRAZNALAR. a. Atresnalar, que en algunas partes es ordenar las haces en tresnales o pirámides, hasta poder llevarlas a la era.


ATRAZO. d. Persona desaseada o despreciable.


ATREUDAR, n. Dar en enfiteusis.


ATULARIOS, n. Conjunto de cosas muebles, ajuar de una persona, colección de útiles de algún oficio o profesión; y así se dice: venció la tanda y tuvo que cargar con todos los atularios, fugóse el pintor y dejó en desorden lodos sus atularios. Frecuentemente se pronuncia artularios.


ATURAR, d. Hacer parar o detener las bestias. -n. Hacer asiento en algún punto.-n. Fijarse, y por eso se dice «el que a cuarenta años no atura, a cincuenta no adivina y a sesenta desatina. -n. Durar, en cuyo sentido, que es el aceptado por Rosal, leemos en un documento navarro «et este paramiento que ature a tanto tiempo cuanto fuere la voluntad del sennor rey .-En Castilla sufrir el trabajo, tapar. Aturá , aturás , yo me aturo, atures, ature, aturem o aturam, atureu o aturau, aturen


AUGETAS. d. Albricias o gratificación que se da a los criados o a los que traen algún presente. -d. Pastel. -d. Escarola cocida, -c. Con el nombre de augetas es voz castellana y significa la propina que da al postillón el que corre la posta. 


AUTOS, n. Actos: se dice entierro de uno, dos o tres autos (o actos), según se celebra la sola misa de entierro o una o dos más de honras.


AVENTADO. n. «Así los auiamos jurado el día de nuestro bien amulado coronamiento» dice Pedro IV en el códice de las Uniones. ¿???


AVENTAJA. a. Porción que puede sacar el cónyuge super viviente antes de partir los bienes muebles.


AVERIO, a Bestia, voz usada hoy en Aragón según la Academia.


AVEZAR, c. Aficionarse, cebarse.


AVISPADO, c. Agudo, vivo, entendido, activo.


AVUGO. n. Voz conque, por el contrario', se designa en el lenguaje familiar a una persona torpe y obtusa, como con las palabras ababol, mimbrilio, y otras.


AVUTARDAS. n. Pensar en las equivale a estar distraído, o estar en babia. 


AXOBAR, n. La heredad que, además de su dote, recibía la esposa por parte de su padre o marido y era perpetuamente para ella y los suyos: llamábase antiguamente excrex.


AZANORIATE, a. Zanahoria confitada. -a. Cumplimientos y expresiones afectadas.


AZAROLLA. a. Serba o acerola, antic.


AZAROLL0. a. Serbal, árbol : voz incluida en las últimas ediciones.


AZOFRA. n. Correa ancha que sostiene sobre el sillín de la caballería de varas las del carro.- n. Zofra en los dos sentidos de esta palabra. -n. Parece ser turno de aguas según hemos deducido de algunos documentos, uno que recordamos de 1238.


AZOFRAR, n. Concurrir con su trabajo a las obras públicas que se llevan a vecinal.


AZOLLE. n. Pocilga, en las dos acepciones de la Academia: es sustantivo masculino y solo usado en algunas localidades.


AZOTA-PERROS. n. Perrero, o persona destinada en las iglesias a ahuyentar los perros.


AZUD. c. Presa para sacar agua de un rio. Árabe assad o similar. Assut , l'assut , la sut


AZUDA. c. Noria.


AZULEJO. n. Lápida o losa en que se pinta o imprime el nombre de las calles o plazas y el número de las casas: en Castilla ladrillo vidriado para frisos y otros objetos. / reijola, reijoleta


AZUT. a. Azud.


AZUTERO. a. El que cuida de la azuda.


https://an.m.wiktionary.org/wiki/Aragonés-Español_a


A, a n (letra) A, a

a art la

á, a prep a

a!, aa! interch ah

ababol (1) nm amapola | (2) adj, n bobo, lelo, simplón

abadía nf (1) abadía | (2) rectoría, casa parroquial

abella nf abeja

abiento nm diciembre

abril n abril

abríos np conjunto de aparejos de un tiro de carro

acomandar v encomendar

adoba nf adobe

afogar n ahogar

agosto n agosto

agulla n aguja

alfalz nm alfalfa

amillorar berbo mejorar

andurrial n Zona alejada poco poblada y generalmente yerma 

Antón nm Antonio

añada nf año

archila nf arcilla

asperina nf aspirina

astral nf hacha

(a)tajador nm Sacapuntas

augua tuerta n meandro





domingo, 19 de abril de 2026

Regir

Regir, v., lat. regere, régir, gouverner, conduire.

 
Rey et imperador,
Duc, comte e comtor
E cavallier ab lor
Solon lo mon regir.
P. Cardinal: Li clerc.
Rois et empereurs, ducs, comtes et comtors et chevaliers avec eux ont coutume de gouverner le monde.
El temps que lo cors santz regia l' arcivescatz. V. de S. Honorat.
Au temps que le saint personnage régissait l'archevêché.
- Terme de grammaire.
Verbs qui vol regir e no vol esser regitz. Leys d'amors, fol. 42.
Verbe qui veut régir et ne veut être regi.
Part. prés. Reis dels Romas regens
Lo regne de Castela,
Tolet' e Compostela.
Nat de Mons: Al bon rei.
Roi des Romains régissant le royaume de Castille, Tolède et Compostelle.
Fig. Natura
Regen tota creatura.
Brev. d'amor, fol. 3.
La nature régissant toute créature.
Subst. Sian elegutz II bos et sufficiens mercadiers... li qual sian apellatz regens, et... qu' els digs regens, etc.
Cartulaire de Montpellier, fol. 226.
Soient élus deux bons et suffisants marchands... lesquels soient appelés régents, et... que lesdits régents, etc.
Part. pas. Per lor son regidas e principalmen governadas.
Leys d'amors, fol. 13.
Par elle sont régies et principalement gouvernées.
CAT. ESP. PORT. Regir. IT. Reggere. (chap. Regí, goberná, dictá leys; dirigí.)
 
vestidures, ornaments, Martín I el Humano, rey de Aragón; fisc, fisco; Regir
 
2. Reccio, s. f., lat. rectio, direction.
Pe es... necessari a bestias per movement e reccio e defensio.
(chap. Lo peu es... nessessari a les besties per al movimén y direcsió y - defensió o - defensa. Y sobre tot pera a fugí, cametes ajudéume, com va fé lo cagat de Carlitos Puigdemont, Podio de monte, Podiomontibus.)
Eluc. de las propr., fol. 61.
Pied est... nécessaire à bêtes pour mouvement et direction et défense.
 
3. Regire, Regidor, s. f., régisseur, gouverneur, patron, commandant.
Que sia dons e senher e regire.
(chap. Que sigue don (maestre, mestre) y siñó y regidó - gobernadó, patró, comandán.)
P. Cardinal: Atressi cum.
Qu'il soit maître et seigneur et régisseur.
Que Thomas sia lur regidor. Philomena.
(chap. Que Tomás sigue lo seu regidó, gobernadó, patró, comandán, jefe.)
Que Thomas soit leur gouverneur.
Coma son homes de mar, que, tantost co auzon la vos del regidor principal en la nau, corron, com belhugas de fuoc, per cordas e per albres a far son mandamen. V. et Vert., fol. 54.
(chap. Com són homens de mar, que, tan pronte com escolten la veu del regidó - comandán - prinsipal a la nau, corren, com purnes de foc, per cordes y albres (abres, mastils) a fé son manamén.)
Comme sont hommes de mer, qui, aussitôt qu'ils entendent la voix du commandant principal sur le navire, courent, comme bluettes de feu, par cordages et par mâts pour faire son commandement.
CAT. ESP. Regidor. PORT. Regedor. IT. Reggitore. (chap. Regidó, regidós, regidora, regidores; gobernadó, gobernadós, gobernadora o gobernanta, gobernadores o gobernantes; patró, patrons, patrona, patrones; comandán, comandans, comandanta, comandantes; lo jefe, los jefes, la jefa, les jefes.)
 
4. Regiment, Regimen, s. m., lat. regimentum, administration, gouvernement.
Lo regimen de l' abadia. V. de S. Honorat.
(chap. Lo regimén de la abadía; l'abadía; lo té l'abat o l'abadesa, lo prior o la priora - prioresa; administrassió, gobern.)
L'administration de l'abbaye.
Breumen conseil a qui pren regimenz
Que sia de totz afars amezuratz.
Un Troubadour Anonyme, Coblas esparsas.
Facilement je conseille à qui prend gouvernement qu'il soit en toutes affaires modéré.
So noble regimen. Cat. dels apost. de Roma, fol. 97.
(chap. Son noble regimén - gobern; son : lo seu; sons nobles regimens : los seus.)
Son noble gouvernement.
- Régime, conduite.
Vida d' ome, el regimen del mon, es ayssi coma mercadaria.
V. et Vert., fol. 63.
La vie d'homme, dans la conduite du monde, est ainsi comme commerce.
Lo regimen de las armas. Regla de S. Benezeg, fol. 14.
(chap. Lo regimén de les almes. Regla de San Benet, Benito, Benedicto, etc.)
La conduite des âmes.
ANC. CAT. Regiment. CAT. MOD. Regimen (N. E. Vaya, en el catalán moderno pierden alguna t final). ESP. Régimen (se lee regimen), regimiento.
PORT. Regimem, regimento. IT. Reggimento. (chap. Regimén, regimens; régim, régims, com los de Francisco Franco y Jordi Pujol. Oriol Junqueras igual tamé fa régim, pero no se li note, igual que a Juaquinico Monclús de la Ascuma, y yo mateix, que estic de bon añ.)
 
Regimén, regimens; régim, régims, com los de Francisco Franco y Jordi Pujol.
 
5. Regitiu, adj., régulatif, propre à régler.
Esperit... es del sanc purificatiu... de virtut natural propriament regitiu.
Tremor de cap ve per debilitat de virtut regitiva els nervis del col.
Eluc. de las propr., fol. 20 et 82.
L'esprit... est du sang purificatif... de vertu naturelle proprement régulatif.
Le tremblement de tête vient par débilité de vertu régulative aux nerfs du cou.
 
6. Dirigir, v., lat. dirigere, diriger, transmettre, adresser.
Part. pas. Letras dirigidas a nos.
Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 34.
Lettres adressées à nous.
CAT. ESP. PORT. Dirigir. IT. Dirigere. (chap. Dirigí: dirigixco o dirigixgo, dirigixes, dirigix, dirigim, dirigiu, dirigixen; dirigit, dirigits, dirigida, dirigides; yo dirigiré; yo dirigiría la Ascuma si me dixaren (ja, ja); si yo dirixquera o dirixguera lo IEC o la AVL.)
 
Associació catalanista del Matarranya (ASCUMA) 4
 
7. Erigir, v., lat. erigere, ériger, dresser, élever, hausser.
Part. prés. Engendra tremor per forsa de virtut regitiva, en sus erigent.
Eluc. de las propr., fol. 82.
Engendre crainte par force de vertu régulative, en sus dressant.
CAT. ESP. PORT. Erigir. IT. Erigere. (chap. Erigí, alsá, eixecá : erigixco o erigixgo un monumén als caiguts, erigixes, erigix, erigim, erigiu, erigixen; erigit, erigits, erigida, erigides; yo erigiré; yo erigiría; si yo erigiguera o erigira. Cuan te vech eixí de la ducha en les bragues de Batman del Primark, ting una erecsió, me se erigix, alse, empine, eixeque la piula, y me se fique com un troncho de brócul.)
 
8. Perregir, v., diriger, conduire, exercer.
Li autre que s perregen
En fag d' armas comunamen.
Brev. d'amor, fol. 122.
Les autres qui se conduisent en fait d'armes communément.
 
9. Rector, s. m., lat. rector, recteur, gouverneur, supérieur.
Dieu, lo paire tot poderos, rector de ciel e de terra.
(chap. Deu, lo pare tot poderós, rectó del sel y de la terra; gobernadó, superió; retó.)
Cartulaire de Montpellier, fol. 171.
Dieu, le père tout-puissant, gouverneur de ciel et de terre.
Rector de las gleyas de Calmont.
(chap. Retó de les iglesies de Calmont.)
Tit. de 1256. DOAT, t. CXXXIX, fol. 83.
Recteur des églises de Caumont.
La sancta abadia mais non a tal rector. V. de S. Honorat.
La sainte abbaye plus n'a tel supérieur.
- Directeur, guide.
Sel qu' es rectors
Pauzatz en regimen
De nostra fe.
G. Fabre de Narbonne: Pus dels.
Celui qui est directeur placé pour conduite de notre foi.
Neis nostre rector
Dizon que peccatz es.
G. Riquier: Tant petit.
Même nos directeurs disent que c'est péché.
CAT. ESP. Rector. PORT. Reitor. IT. Rettore. (chap. rectó, rectós; gobernadó,  superió, directó. Tamé se diu y escriu “... viva la trompeta del siñó retó”; retós.)
 
Lo retó de Varlungo se gite en doña Belcolor, li dixe de fiansa un tabardo, y demanánli un morté, lay torne, y envíe a demaná lo tabardo dixat de fiansa; lay torne la bona dona en unes paraules de doble sentit.
 
10. Rectoria, s. f., rectorie, office de directeur.
Totz los curials del palays e de la rectoria. Carya Magalon., p. 8.
(chap. Tots los curials del palau y de la rectoría.)
Tous les curiales du palais et de la rectorie.
CAT. ESP. Rectoria (CAS. Rectoría). PORT. Rectoria. IT. Rittoria.
(chap. rectoría, rectoríes.)
 
11. Regla, Retgla, s. f., lat. regula, règle, instrument qui sert à tracer une ligne droite.
Bastit ses regl' e ses ligna.
Rambaud d'Orange: En aital.
Bâtis sans règle et sans ligne.
Fig. Tot o adordena a regla et a linha de razo.
V. et Vert., fol. 47.
Tout cela il ordonne à règle et à ligne de raison.
- Précepte, principe.
Una retgla d' ensenhamen.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Une règle d'enseignement.
Sun (o son) alcuns verbes que sun (o son) fors d' aquesta regla.
Gramm. provençal.
Sont aucuns verbes qui sont hors de cette règle.
Bos noyrimens dona regla,
E mals noirimens la tol.
G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.
Bonne éducation donne règle, et mauvaise éducation l'ôte.
- Statuts d'un ordre religieux.
Es dicha regla, quar amena morgue a drecha via, e no 'l laissa desviar.
Regla de S. Benezeg., fol. 6.
Est dite règle, car elle conduit moine à droit chemin, et ne le laisse pas dévier.
Que nos dones la regla d'aquest sant monestier. V. de S. Honorat.
Qu'il nous donnât la règle de ce saint monastère.
Ieu no vuelh refeitors
Ni reglas.
Giraud de Borneil: Dels bels.
Je ne veux couvents ni règles.
Pertz te, si ta regla laissas.
(chap. Te perts, si ta regla dixes, abandones.)
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Tu te perds, si ta règle laisses.
Adv. comp. Fay tot a regla coma peyralier lo mur tot engal a livell.
Totas cauzas fay a regla.
V. et Vert., fol. 66 et 59.
Fait tout à règle comme maçon le mur tout égal de niveau.
Il fait toutes choses régulièrement.
CAT. ESP. Regla. PORT. Regra. IT. Regola. (chap. Regla, regles; la Régula es una protagonista del llibre en chapurriau Los Sans Inossens, original de Miguel Delibes. Es san germana de Azarías.)
 
12. Reglar, adj., lat. regularis, régulier.
Substantiv. Li autre reglar
Co solon prezicar.
P. Basc: Ab greu.
Les autres réguliers comme ils ont coutume de prêcher.
ANC. CAT. Reglar. CAT. MOD. Regular. ESP. Reglar, regular. PORT. Regular.
IT. Regolare. (chap. Reglá, regulá, regularisá.)
 
13. Reglar, v., lat. regulare, régler, déterminer, régulariser.
Reglar disciplina. Regla de S. Benezeg, fol. 69.
(chap. Regulá la dissiplina o disciplina.)
Régler la discipline.
Part. pas. Pot reglat tener
Aquel movemen natural.
Hom la deu menar preza e reglada.
Brev. d'amor, fol. 55 et 5.
Il peut tenir réglé ce mouvement naturel.
On doit la mener prise et réglée.
ANC. CAT. Reglar. CAT. MOD. Regular. ESP. Reglar, regular. PORT. Regrar, regular. IT. Regolare. (chap. Reglá, regulá, regularisá.)
 
14. Regularitat, s. f., régularité.
En lors movemens regularitat. Eluc. de las propr., fol. 107.
Dans leurs mouvements régularité.
CAT. Regularitat. ESP. Regularidad. PORT. Regularidade. IT. Regularità, regularitate, regularitade. (chap. Regularidat, regularidats; aixó es regulá, ells o elles són regulás.)
 
15. Reglayritz, s. f., régulatrice.
Marit... la molher... fa dels sieus diners dispensayritz, de la companha reglayritz. Eluc. de las propr., fol. 71.
Le mari... la femme... fait de ses deniers dispensatrice, de la compagnie régulatrice.
IT. Regolatrice. (ESP. Regulatriz, reguladora. Chap. Reguladora, reguladores.)
 
16. Regularmen, Reglarmen, adv., régulièrement.
Entre doas vocals regularmen a son de z. Leys d'amors, fol. 5.
(chap. Entre dos vocals regulámen o regularmen té so de z.)
Entre deux voyelles régulièrement il a son de z.
Vol viure reglarmen. Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 3.
Veut vivre régulièrement.
CAT. Regularment. ESP. PORT. Regularmente. IT. Regolarmente.
(chap. regulámen o regularmen, de forma regulá, o seguín una regla, com la de San Benet.)
 
17. Regladament, adv., réglément.
Si no regladament hom ne vol uzar, es tot lo contrari.
Eluc. de las propr., fol. 27.
Si non réglément on en veut user, c'est tout le contraire.
CAT. Regladament. ESP. Regladamente. PORT. Regradamente.
IT. Regolatamente. (chap. Regladamen.)
 
18. Irregular, Yregular, adj., irrégulier.
Seria irregulars aytals dansa. Leys d'amors, fol. 40.
(chap. Seríe irregulá tal dansa.)
Serait irrégulière pareille danse.
Yeu pensi veramen qu' el seria yregular. Arbre de Batalhas, fol. 113.
Je pense vraiment qu'il serait irrégulier.
CAT. ESP. PORT. Irregular. IT. Irregolare. (chap. Irregulá, irregulás.)
 
19. Iregularitat, s. f., lat. irregularitatem, irrégularité.
Per que en portara pena de iregularitat.
Arbre de Batalhas, fol. 113.
C'est pourquoi il en portera peine d'irrégularité.
CAT. Irregularitat. ESP. Irregularidad. PORT. Irregularidade. IT. Irregolarità, irregolaritate, irregolaritade. (chap. Irregularidat, irregularidats.)
 
20. Arailar, v., régler, établir.
Fan lhi son omatge arailar.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 43.
Lui font son hommage établir.
 
21. Rei, Rey, Re, s. m., lat. regem (rex), roi.
Gent fai nostre reis liouranda.
Bertrand de Born: Gent fai.
Gentiment fait notre roi fourniture.
Fonsalada, bon drogomanz
Siatz vas mon senhor lo re.
(chap. Fonsalada, bon intérprete, (sigáu) anéu cap a mon siñó lo rey. Fon ya se escribíe sense t final al chapurriau antic de Bernat de Ventadorn, Ventadour.)
B. de Ventadour: Ges de chantar. Var.
Fonsalade, bon interprète soyez envers mon seigneur le roi.
Cortz de prelatz
O de rey o de comtor.
B. Carbonel: Amors per aital.
Cour de prélat ou de roi ou de comtor.
Fig. Reis dels cortes e dels pros emperaire.
Bertrand de Born: Mon chan.
Roi des courtois et des preux empereur.
Anc l' entresenh, faitz ab benda
De la jupa del rey d' armar,
Que ilh baillet, no lo poc guizar.
Bertrand de Born: Quan vey pels.
Oncques l'enseigne qu'il lui donna, faite avec (la) bande du pourpoint du roi d'armes, ne le put diriger.
ANC. FR. Rei nus dune ki sur nus ait poested.
Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 9.
En la curt le reis conversot.
Marie de France, t. 1, p. 256.
CAT. ESP. Rey. PORT. Rei, rey. IT. Re, rege. (chap. Rey, reys.)
 
Un palafrené se gite en la dona del rey Agilulfo
 
22. Regulh, s. m. dim., lat. regulus, roitelet, petit roi.
Puis non aura en Fransa, so cuh, regulh
Qu' i metria lo setge.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 91.
Puis il n'y aura pas en France, cela je pense, roitelet qui y mettrait le siége.
CAT. ESP. PORT. Regulo. IT. Regolo. (chap. reyet, reyets; régul, reguls.)
 
23. Regina, Reina, Reyna, s. f., lat. regina, reine.
Trames 1 belh anelh d' aur a la regina. Philomena.
(chap. Va transmetre o transmití, enviá, un anell d'or a la reina.)
Transmit un bel anneau d'or à la reine.
A aital rei cove aital reina.
(chap. A tal rey li convé tal reina.)
P. Vidal: S' ieu fos en.
A tel roi convient telle reine.
Del renhament de Constantin, filh de la reyna sancta Helena.
Hist. de la Bible en prov., fol. 80.
Du règne de Constantin, fils de la reine sainte Hélène.
Fig. Pois la regina d 'amor
M' a pres per entendedor.
Bertrand de Born: Greu m' es.
Puisque la reine d'amour m'a pris pour affectionné.
Reina es de joi ses contenso.
Gausseran de Saint-Leidier: Puois.
Elle est reine de joie sans contestation.
ANC. CAT. Regina. CAT. MOD. Reyna. ESP. Reina. PORT. Rainha. IT. Regina, reina. (chap. Reina, reines; reineta, reinetes.)
 
 
24. Reial, Reiau, Realh, Rial, Royau, adj., lat. regalis, royal, royaliste.
Una vetz, en son reial capduelh,
L' emblei un bais.
P. Vidal: Si col paubres.
Une fois, en son royal château, je lui dérobai un baiser.
De diversas ensegnas e reals gonfanons.
V. de s. Honorat.
De diverses enseignes et royaux gonfanons.
Loc. Mas tu, gloriosa, me guia
E m dressa el cami rial.
Gui Folquet: Escrip trop.
Mais toi, glorieuse, guide-moi et dirige-moi au chemin royal.
Subst. Troban XX ch. de lor royaus. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 83.
Ils trouvent vingt cavaliers de leurs royalistes.
- Royauté.
Gens, joves cors, francs e verais e fis,
D' aut paratge de reiau.
Bertrand de Born: Ges de disnar.
Gentille, jeune personne, franche et sincère et pure, de haut parage de royauté.
- Cri de guerre.
Ves Toleta, l' emperial,
Segur poirem cridar: Reial!
E paiana gen desconfir.
Marcabrus: Emperaire.
Vers Tolède, l'impériale, nous pourrons sûrement crier: Royal! et la gent païenne détruire.
- Sorte de monnaie.
Rials de Malhorqua an la cros dobla.
(chap. Los reals de Mallorca tenen la creu doble : per naixó li diuen doblers y varians als dinés.)
Tarif des Monnaies en provençal.
Les royaux de Mayorque ont la croix double.
ANC. FR. D'auctorité, de majesté royal.
Monstrelet, t. 1, fol. 50.
Pour un royal d'or, douse sols de petits parisis.
Ord. des R. de Fr., 1330, t. II, p. 57.
ANC. CAT. Reyal. CAT. MOD. ESP. PORT. Real. IT. Regale, reale. (chap. Real, reals. En lo cas de la moneda española tamé se acursabe y se díe rel, rels.)
 
25. Regalia, s. f., régale.
Es senhors de las regalias. Arbre de Batalhas, fol. 133.
Est seigneur des régales.
CAT. ESP. PORT. Regalia. (chap. Regalía, regalíes. ESP. Regalía, regalías.)
 
26. Regne, s. m., lat. regnum, royaume, pays, contrée.
Perdet la partida de son regne. V. et Vert., fol. 73.
Perdit la partie de son royaume.
A mandatz sos baros totz d' aquel regne.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 40.
Il a mandé tous ses barons de ce pays.
Fig. Qu' elh meta el regne celestial.
J. Esteve: Aissi que 'l.
Qu'il le mette au royaume céleste.
ANC. FR. El rei rendi son règne, n'en volt aveir jornée.
Roman de Rou, v. 1411.
Qui, paisible tyran de la Grèce abattue,
Partage à notre vue
La plus belle moitié du règne des Césars.
J.-B. Rousseau, liv. III.
CAT. Regne. ESP. Reyno (reino). PORT. Reino. IT. Regno. (chap. Regne, regnes; reino, reinos.)
 
27. Regnat, s. m., règne, royaume.
Es de tan gran rictat,
Que sobre totz eissausa son regnat.
Giraud de Calanson: A lieis cui am. Var.
Elle est de si grande puissance, que sur tous elle exhausse son règne.
Emperis e regnatz,
Es, ses joi, paubretatz.
Giraud de Borneil: Los apleitz.
Empire et royaume, c'est, sans joie, pauvreté.
No so d' est mon li mieu regnat.
Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Ne sont pas de ce monde les miens royaumes.
ANC. FR. Le païs et le regné.
Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 412.
CAT. Regnat, reynat. ESP. PORT. Reinado. (chap. Reynat, reynats, reinat, reinats; ademés de regne o reino, territori, tamé són lo tems que regne un rey y/o una reina).
 
28. Regnatge, s. m., royaume, pays.
Tota gen d' aquest regnatge.
R. Gaucelm: Quascus planh.
Toute gent de ce royaume.
Que ns meta dedins son bel regnatge
Lo jorn que nos penrem trespassamen.
R. Gaucelm: A Dieu.
Qu'il nous mette dedans son beau royaume le jour que nous prendrons trépassement.
 
29. Reyalme, Realme, s. m., royaume.
Cylh que non an a mantener ni terra ni realme.
Las coronas del realme que ieu t' ai comandat.
Liv. de Sydrac, fol. 133 et 22.
Ceux qui n'ont à maintenir ni terre ni royaume.
Les couronnes du royaume que je t'ai confié.
En son reyalme de Sicilia.
Reg. des États de Prov., 1401.
En son royaume de Sicile.
ANC. FR. El roialme n'avoit tant bele.
Lai de Melion, v. 124.
CAT. Realme. ANC. ESP. Realme, reame. IT. Reame. (chap. Reyalme, realme, reyalmes, realmes; regne; reino; reinat.)
 
30. Reierme, s. m., royaume.
Lo reierme de Fransa desfai e despersona.
(chap. Lo regne de Fransa desfá y despoble.)
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 1.
Le royaume de France il détruit et dépeuple.
 
31. Renhamen, s. m., règne.
Nero renhet apres, mais lo sieus renhamens
Fon a crestiandat mot gran destorbamens.
(chap. Nerón va reiná después, pero lo seu reinat va sé pera la cristiandat mol gran perturbassió; estorbo, estorbamén, destorbamén.)
Pierre de Corbiac: El nom de.
Néron régna après, mais le sien règne fut pour la chrétienté moult grande perturbation.
IT. Regnamento.
 
32. Roays, s. m., royaume.
Per dar conquis Aleixandres roays.
(chap. literal: Per a doná va conquistá Alejandro (Maño) regnes. Lo verbo dar se conserve en chapurriau: “te daré”, en ves de te donaré, p. ej. perres.)
Pierre de la Mula: Ja de razo.
Par donner Alexandre conquit des royaumes.
 
33. Regisme, Regeme, s. m., royaume.
Regisme son, mas rei no i es.
Bertrand de Born: Voluntiers.
Royaumes sont, mais roi n'y est pas.
Ab los V regemes d' Espanha.
P. Vidal: Lai on cobra.
Avec les cinq royaumes d'Espagne.
(N. E. ¿Cuáles serían estos cinco reinos de España en tiempos de Pedro, Peire, Peyre, Pere, Pierre Vidal?)
 
34. Regio, Reio, s. f., lat. regio, région, pays, contrée.
De la franca regio
Dont ilh es.
Raimond de Miraval: Entre dui.
De la franche région dont elle est.
Quan passa per la regio
Del dig signe.
Brev. d'amor, fol. 26
Quand il passe par la région dudit signe.
Regio del ayre. Eluc. de las propr., fol. 133.
(chap. Regió del aire, o de l'aire.)
Région de l'air.
- Certaine partie du corps humain.
La regio del fegge.
(chap. La regió del feche. ESP. La región del hígado.)
La regio del cor.
Eluc. de las propr., fol. 98 et 102.
La région du foie.
La région du coeur.
CAT. Regió. ESP. Región. PORT. Região. IT. Regione. (chap. Regió, regions; país, paísos; comarca, comarques; territori, territoris; zona, zones; provinsia, provinsies; contrada, contrades.)
 
35. Regnador, Reynador, s. m., lat. regnator, roi, dominateur.
Reynador humil e misericordios. Lo Payre eternal.
(chap. Reinadó humil y misericordiós. Lo Pare etern. Lo Rey selestial, del sel; dominadó.)
Roi humble et miséricordieux.
ANC. FR.
Du régnateur des forts peuples celtiques. Saint-Gelais, p. 79.
IT. Regnatore. (chap. Reinadó, reinadós : rey; reinadora, reinadores : reina. Dominadó, dominadós, dominadora, dominadores.)
 
36. Renc, Reing, s. m., royaume, pays.
Lai el renc de Barsalona.
(chap. Allá al renc de Barselona. Regne no u va sé may, ni Cataluña tampoc. Renc o reng se li diu a un tros de terra de forma mes o menos rectangulá, recta; renglera, rengleres, ringlera, ringleres.)
P. Raimond de Toulouse: Pos lo prims.
Là au royaume de Barcelone.
Ni 'l senhoria del renc per on corr Ebres.
A. Daniel: Ans qu' els.
Ni la seigneurie du pays par où court l'Ebre.
Fig. Amor m' a el seu plasen reing.
Raimond de Miraval: Cil qui non. Var.
Amour me possède au sien agréable pays.
 
37. Regnar, Renhar, v., regnare, régner, dominer.
Valens domna, qu' en cel pais regnatz.
B. Zorgi: Mout fort.
Méritante dame, qui en ce pays régnez.
Malamen renhatz,
Roma; Dieus vos abata!
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Méchamment vous régnez, Rome; Dieu vous renverse!
Fig. Lai on Amor vol renhar,
Razos no pot contrastar.
Aimar de Rocaficha: Si Amors.
Là où Amour veut régner, raison ne peut contredire.
Vei tan renhar Malvestat
Qu' el segle a vencut e sobrat. (vencut : vençut, vensut : vaincu : vencido.)
P. Vidal: A per pauc de.
Je vois tant dominer Méchanceté que le siècle elle a vaincu et surpassé.
- En langage d'astrologie, en parlant d'une étoile.
Cant ela renha. Liv. de Sydrac, fol. 53.
Quand elle règne.
(chap. Cuan ella reine, parlán de un estrel, de una estrella.)
- Vivre, agir.
Ab que las gens renhesson leyalmen.
Raimond de Castelnau: Mon sirventes.
Pourvu que les gens vécussent loyalement.
Bar que per manjar s' escon,
Renha trop vilanamen.
G. Adhemar: L' aigua pueia.
Homme qui pour manger se cache, agit fort vilainement.
- Prospérer, profiter.
Anc en desleyaltat
Non renhet hom lonjamen.
Cadenet: S' ieu pogues.
Oncques en déloyauté on ne prospéra longuement.
CAT. Regnar, reynar. ESP. PORT. Reinar. IT. Regnare. (chap. Reiná, reyná o regná : reino, reines, reine, reinem o reinam, reinéu o reináu, reinen; reinat, reinats, reinada, reinades; yo reinaré; yo reinaría; si yo reinara, regnara, reynara.)
 
38. Regna, s. f., réne, bride.
Regnas breus qu' om no puesc' alonguar,
Et estrueps loncs en caval bas, trotier.
Bertrand de Born: Ieu m' escondisc.
Rénes courtes qu'on ne puisse pas allonger, et étriers longs en cheval bas, trotteur.
Jos e regna.
(chap. Jou y rienda.)
Trad. de Bède, fol. 74.
Joug et réne.
Loc. Entro a Rossilho no tenc sa regna.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 2.
Jusqu'à Rossillon il ne tint pas sa bride.
Aqui viro las regnas un bergonho.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 71.
Là ils tournent les rénes un peu.
CAT. Regna. ESP. Rienda. PORT. Redea. IT. Redina. (chap. Rienda, riendes. En plural ix mes vegades, sobre tot als escrits de Luis Arrufat, lo agüelo Sebeta.)
 
Platero y yo, albarda, menorquina
 
39. Regns, s. f., réne, bride.
Lor regns laissan anar, lansas baissan.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 26.
Leurs rénes ils laissent aller, les lances ils baissent.
 
40. Aregnar, Arregnar, Arrenhar, v., attacher par la bride, retenir les rénes.
Ab tant va 'l caval aregnar. Roman de Jaufre, fol. 94.
En même temps il va le cheval attacher par la bride.
Lo coms de Foish crida: arregnatz, arregnatz !
(chap. Lo comte de Foix cride: arriendéu, arriendéu ! : reteníu les riendes, estiréu de les riendes; aguantéu les riendes.)
Guillaume de Tudela.
Le comte de Foix crie: Retenez les rénes, retenez les rénes!
Part. pas. fig. Per lei n' ai temensa,
E m tenc arrenhatz.
G. Faidit: Lo gens cors.
Pour elle j'en ai crainte, et je me tiens attaché par la bride.
(chap. Arriendá, retindre, aguantá, estirá de les riendes; no confondre o confundí en arrendá pera traure una renda, llogá per a traure un llogué, alquilá pera traure un alquiler.)
 
41. Dreit, Dreg, Dreich, Dret, Drett, Drech, adj. lat. directum, droit, direct, juste, ferme, vrai.
Cors dreit, lonc e covinent.
B. de Ventadour: Conort.
Corps droit, long et agréable.
Astas drechas e fortz. V. de S. Honorat.
Lances droites et fortes.
Non ai...
Ni l' esgart dreit, ans tenc mos huelhs aclis.
Alegret: Aissi cum selh.
Je n'ai pas... ni le regard direct, mais je tiens mes yeux inclinés.
Senher, mostra m la drecha via.
(chap. Siñó, móstram (amóstram) la dreta vía, lo dret camí.)
Folquet de Marseille: Senher Dieu.
Seigneur, montre-moi la droite voie.
Quant a 'l dreg sentier perdut.
(chap. Cuan ha perdut la dreta senda; vía correcta, lo camí correcte.)
Pierre d'Auvergne: Bel m' es dous.
Quand il a le droit sentier perdu.
Fig. La crotz es lo dreg gonfanos
Del rey cui tot quan es apen.
P. Cardinal: Dels quatre.
La croix est le vrai gonfanon du roi à qui tout ce qui est appartient.
Zo significa de cel dreita lei. Poëme sur Boèce.
Cela signifie du ciel la juste loi.
Si per drett comonimens non fa. Titre de 1053.
(chap. Si per avís directe no (u) fa. Se entén prou be lo chapurriau del añ 1053, algo milló que lo del 842.)
Si par avis direct il ne fait.
Ben es dregz qu' ieu planha.
B. de Ventadour: Lanquan vey.
Il est bien juste que je gémisse.
Loc. A qui l' esgarda de dreg huell.
P. Rogiers: Entr' ira e joy.
A qui la regarde de droit oeil.
D' amar vos suy el drech fil.
P. Bremon Ricas Novas: Ben dey.
De vous aimer je suis au droit fil.
M' en tol mon dret e mon biais.
Un Troubadour Anonyme, Coblas esparsas.
Il m'en ôte mon droit et mon biais.
Loc. fig. Si viret de dreit en biais.
Giraud de Borneil: Si per mon.
Se tourna de droit en travers.
Voyez Prendre.
Adv. Dreig vas els cavalcar.
B. Calvo: Mout.
Droit vers eux chevaucher.
No ill ten pro ausbercs fortz ni espes,
Si lansa dreit.
Giraud de Calanson: A lieis cui am.
Ne lui tient profit haubert fort ni épais, tellement il lance droit.
Ar vau dretz et ar en biais.
(chap. Ara vach dret y ara de bislay : tort.)
Rambaud d'Orange: Entre gel.
Tantôt je vais droit et tantôt en biais.
Quan la luna es drech plena
O novela.
Eluc. de las propr., fol. 198.
(chap. Cuan la lluna está directamén plena o (es) nova.)
Quand la lune est directement pleine ou nouvelle.
Adv. comp. On se pogron a dreg clamar.
G. Adhemar: Ieu ai ja.
Où ils purent justement réclamer.
Si 'n aisso falh, non er a dreit jutjatz.
Rambaud d'Orange: Si de trobar.
Si en cela il manque, il ne sera droitement jugé.
Quar a dreg escien
Sai qu' ieu fatz follatge.
P. Raimond de Toulouse: Atressi cum.
Car à droit escient je sais que je fais folie.
L' us non pot a dreg ni a tort
Mudar, que non parle soven
De sa dona a tota gen.
T. de Bernard et d'Elias: N Elias.
L'un ne peut à droit ni à tort changer, qu'il ne parle souvent de sa dame à toute gent.
ANC. FR.
Par biau servir est dame à droit conquise.
Le Vidame de Chartres: D'amors, Ms. 7222, fol. 7.
A tiera de dreg en dreg. Leys d'amors, fol. 23.
A la suite de droit en droit.
Non er hom per me blasmatz
Si per dreg m' o contraditz.
Aimeri de Peguilain: Mantas vetz.
Homme ne sera par moi blâmé, si avec droit il me contredit cela.
Esta chansos, vuelh que tot dreg repaire
En Arago, al rey cui Dieus ajut.
(chap. Esta cansó, vull que tot dret paro a Aragó, al rey que Deu ajudo.)
P. Raimond de Toulouse: No m puesc.
Cette chanson, je veux que tout droit elle se retire en Aragon, près du roi à qui Dieu aide.
- Tout-à-fait, absolument.
Tot so qu' om fai el segl' es dreitz niens.
Aimeri de Peguilain: Ara parra.
Tout ce qu'on fait au monde est absolument rien.
Be sai que tot quan fas es dretz niens.
Folquet de Marseille: Tan m' abellis.
Je sais bien que tout ce que je fais est tout-à-fait rien.
Prép. comp. Car mos cors s' es mes denan
En dreg lo fer de la lansa.
Aimeri de Peguilain: Eissamen.
Car mon coeur s'est mis devant en droit le fer de la lance.
Ges per so, dona, no us cal temer,
En dreg d' amor, qu' ieu vas autra m' apays.
Pons de Capdeuil (Capdueil): Tant m' a.
Point pour cela, dame, il ne vous faut craindre, en droit d'amour, que vers une autre je me satisfasse.
Ni far negun plazer en dreg d' amor.
V. de Guillaume de Saint-Didier.
Ni faire nul plaisir en droit d'amour.
Las vostras requerensas sian conogudas en dreg Dieu.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens.
Que les votres sollicitations soient connues en droit (devant) Dieu.
ANC. FR. Et devant la table le roy, en droit le conte de Drenez, mangoit monseigneur le roy de Navarre.
Joinville, p. 21.
Trait soi plus près de la paroi
Met son oeil en droit la crevace.
Fabl. et cont. ant., t. IV. p. 337.
Passer le braz Sain-George en droit Constantinople.
Villehardouin, p. 120.
- Corrélativement à gauche.
La camba dreita liaria
Ben estreg ab una coreja.
Deudes de Prades, Auz. cass.
La jambe droite lierait bien étroit avec une courroie.
La drecha popa... la senestra.
(chap. La mamella dreta... la esquerra, zurda; siniestra.)
Eluc. de las propr., fol. 51.
La mamelle droite... la gauche.
CAT. Dret. ESP. Derecho. PORT. Dereito, direito. IT. Dritto, diritto.
(chap. Dret, drets, dreta, dretes.)
 
42. Dreit, Dreyt, Dreg, Dret, Dreich, Drey, s. m., droit, justice, loi.
Dreytz de natura fo 'l primiers,
E dreitz de gens fo lo derriers.
(chap. Lo dret de la naturalesa va sé lo primé, y lo dret de les gens va sé lo radé.)
Brev. d'amor, fol. 3.
Droit de nature fut le premier, et droit des gens fut le dernier.
Las leis et los drets e lors fors. Titre de 1080.
(chap. Les leys y los drets y los seus furs, fueros. Lo chapurriau del añ 1080 no se diferensie mol en lo del 2026.)
Les lois et les droits et leurs usages.
Entr' els non renha dreitz ni fes.
(chap. Entr'ells no reine ni dret ni fe.)
P. Vidal: Baros Jhesus.
Entre eux ne règne droit ni foi.
Se laissa tolre ni mermar
Lo dreyt qu' elh deu adreyturar.
G. Figueiras: Ja de far.
Se laisse prendre et diminuer le droit qu'il doit maintenir.
Mos dreitz es que dey blasmar los tortz.
Granet: Comte Karle.
Mon droit est que je dois blâmer les torts.
Loc. De mi dons me lau cent aitans
Qu' ieu no sai dir, et ai ben drey.
B. de Ventadour: Ges de chantar.
De ma dame je me loue cent fois autant que je ne sais dire, et j'ai bien droit.
Non ai dreg al fieu qu' ieu ai.
P. Rogiers: Tant ai.
Je n'ai pas droit au fief que j'ai.
Ieu vos farai razo e dreg.
Trad. de l'Évangile de l'Enfance.
Je vous ferai raison et droit.
Si no m faitz dreg dels torts que us clam.
Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta.
Si vous ne me faites justice des torts que je vous crie.
An jurat de tenir lialmen
Dreg a quascun.
P. Cardinal: Tot atressi.
Ont juré de tenir loyalement droit à chacun.
Si dona fermansas sufficiens d' estar a dreg e de pagar causa jutgada.
For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 134.
S'il donne assurances suffisantes d'ester à droit et de payer la chose jugée.
- Impôt, redevance.
Li dreytz o reyratges.
Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 13.
Les droits ou arrérages.
- Corrélativement à envers.
Tenia 'l dreich per envers.
Giraud de Borneil: Er auziretz.
Je tenais le droit pour envers.
Que ja m fassatz dreich d' envers.
Giraud de Borneil: Quan la freitz.
Que jamais vous ne me fassiez droit d'envers.
CAT. Dret. ESP. Derecho. PORT. Dereito, direito. IT. Dritto, diritto.
(chap. Dret, drets; ley, leys; fuero o fur, fueros o furs; usos, costums, cartes de poblassió, constitussions, ordenassions, manamens, etc.)
 
43. Dreitamen, Drechamen, adv., droit, droitement.
Qui drechamen la espo.
Mathieu de Querci: Tant suy.
Qui droitement l'explique.
El trieu
Sec drechamen, e despen gent lo sieu.
Raimond de (Castelneau) Castelnau: Mon sirventes.
Le chemin il suit droitement, et dépense gentiment le sien.
Adv. comp. Adoncx s' en vai mos esperitz
Tor dreitamen, dona, ves vos,
De cui vezer es cobeitos.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Alors s'en va mon esprit tout droit, dame, vers vous, de qui voir il est désireux.
ANC. FR. Le tyran va droictement contre les lois universelles.
Monstrelet, t. 1, fol. 49.
ANC. CAT. Dretament. ESP. Derectamente, directament (directamente). PORT. Direitamente. IT. Drittamente, dirittamente. (chap. Directamen, dretamen.)
 
44. Drecheza, s. f., droiture.
Avet..., fust es mot apte a far bastimens et a naus, per razo de sa drecheza e de sa longueza. Eluc. de las propr., fol. 198.
Sapin..., c'est bois moult apte à faire bâtiments et à navires, par raison de sa droiture et de sa longueur.
Fig. La grans beutatz de lieis e la drecheza,
Non es luns hom que trop lauzar pogues.
Peyrols: M' entencio.
La grande beauté et la droiture d'elle, il n'est nul homme qui trop louer pût.
ESP. (Derecheza, derechura: rectitud) IT. Diritezza.
 
45. Dreitura, Dreytura, Dretura, Drechura, s. f., droiture, justice.
Falsedatz e Desmesura
An batalha empresa
Ab Vertat et ab Dreytura.
P. Cardinal: Falsedatz.
Fausseté et Excès ont entrepris bataille avec Vérité et avec Droiture.
Falsedatz
Es en luec de drechura.
P. Cardinal: Tals cuia.
Fausseté est en lieu de droiture.
Amors vol sol so per qu' amors pejura,
Per qu' es dreitz qu' om no i sega dreichura.
G. Faidit: Molt a (poinat) poignat.
Amour veut seulement ce par quoi amour empire, c'est pourquoi il est juste qu'on n'y suive droiture.
Lo rei grans
Qu' es senhers de dreytura.
Germonde, Dame de Montpellier: Greu m' es.
Le grand roi qui est seigneur de droiture.
Mestiers es uzar del glazi de drechura.
Aquells que an fam e set de (dretchura) drechura.
(chap. Aquella que tenen fam y set de justissia.)
V. et Vert., fol. 57 et 64.
Il est besoin d'user du glaive de justice.
Ceux qui ont faim et soif de justice.
Adv. comp. Si anatz ab dreitura
Tro a Maroc.
Pierre d'Auvergne: Bel m' es quan.
Si vous allez en droiture jusqu'à Maroc.
ANC. FR. Mors fait à cascun se droiture.
Hélinand ou Thibaud de Marly, Vers sur la Mort.
Qar la hart est vostre droiture.
Roman du Renart, t. II, p. 81.
ANC. CAT. Dretura. ESP. Derechura. PORT. Direitura. IT. Drittura, dirittura.
- Redevance.
Las offertas o las autras drechuras que son per devotio establidas.
V. et Vert., fol. 16.
Les offrandes et les autres redevances qui sont par dévotion établies.
ANC. FR. Contre leur serment et les droitures de l'évesquiet.
Chronique de Cambrai.
 
46. Dreiturage, s. m., redevance, droit.
Devers, dreiturages.
Tit. de 1326. DOAT, t. XXXIX, fol. 48.
Devoirs, redevances.
 
47. Dreiturier, Drechurier, Dreichurier, adj., droiturier, droit, juste, direct.
Etz vos doncx reys drechuriers.
J. Esteve: Francx reys.
Vous étes donc roi juste.
La sua mors fo dreituriers camis
Per on devem anar tuyt peccador.
G. Figueiras: Totz hom qui.
La sienne mort fut droit chemin par où nous devons aller (nous) tous pécheurs.
Fig. Lums dreyturiers de vera resplandor.
Folquet de Romans: Tornatz es.
Lumière directe de véritable splendeur.
Pos quecx, segon sa manieira,
Deu far obra dreichuriera.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Puis chacun, selon sa manière, doit faire oeuvre droiturière.
Subst. VII vegadas lo jorn cas lo drechurier en peccat.
V. et Vert., fol. 28.
Sept fois le jour tombe le juste en péché.
ANC. FR. Par son droicturier jugement.
Monstrelet, t. 1, fol. 323.
Que je face telle traïson à mon seigneur droiturier.
Roman français de Fierabras, liv. II, part. III, ch. 8.
Jamais meilleur conseil ne plus droicturier n'avoit esté dit.
Hist. de Gérard de Nevers, p. 79.
ANC. CAT. Dreturer. ESP. Derechurero (justo, directo). IT. Diritturiere.
 
48. Dreiturau, adj., droit, droiturier.
Fin jois dreituraus defen
Que, cui que veiatz faillir,
Que vos no 'n prenguatz albir.
Perdigons: Entr' amor.
Pure joie droite défend que, qui que vous voyiez faillir, que vous n'en portiez jugement.
 
49. Dreitureirament, Dreiturerament, Drechurieiramen, Drechurieyramen, adv., avec droiture, justement, consciencieusement.
Judjara ab lor dreiturerament. Titre de 1080.
Il jugera avec eux justement.
Lo jutges lo deu condempnar solament en tant cant la causa val dreitureirament. Trad. du Code de Justinien, fol. 18.
Le juge doit le condamner seulement en tant comme la chose vaut consciencieusement.
Segon que a els miels e drechurieiramens sera vist.
Statuts de Montpellier, de 1205.
Selon que par eux mieux et justement sera vu.
Dona regla de vieure drechurieyramen.
Regla de S. Benezeg, fol. 6.
Donne règle de vivre avec droiture.
ANC. FR. Ne feirent pas droicturierement en eulx taisant et célant de ce qui estoit nécessaire à dire.
Anc. trad. des Offices de Cicéron, p. 126.
ANC. CAT. Dreturerament. ANC. ESP. Derechurerament.
 
50. Dresseyra, Dressiera, Dreyssiera, s. f., direction, ligne, chemin.
Pueys dis me: Per cal dresseyra
Venguetz?
Giraud de Borneil: L' autr' ier.
Puis me dit: Par quel chemin vîntes-vous?
Letra es via... e dressiera de legir. Leys d'amors, fol. 6.
Lettre est voie... et direction de lire.
Tu plantaras... pals en dreyssiera dels autres.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, c. 31.
Tu planteras... pieux en ligne des autres.
- Alignement.
Ad aquela dreyssiera... et non a la tortesa del terme.
Segon la dreyssiera dels agachons.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, ch. 1 et 32.
A cet alignement... et non à la tortuosité du terme.
Selon l'alignement des témoins.
CAT. Dresséra. (chap. Dressera, dresseres : camí dret, mes curt; ESP. Atajo.)
 
lo camí, Miguel Delibes, Moncho, chapurriau
 
51. Dressar, Dreissar, Dreisar, Dreçar, v., dresser, élever, diriger, redresser, lever.
Fassam entor las tendas las barreiras dressar.
Guillaume de Tudela.
Que nous fassions autour des tentes les barrières dresser.
Quant be se dreça, lo cel a pertusat. Poëme sur Boèce.
Quand bien elle se dresse, le ciel elle a percé.
Calque part la pena sia,
Dreissar la deu hom tota via;
Qui no la dreisa, leu se brisa.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Quelque part que soit la plume, on doit la redresser toujours; qui ne la redresse, bientôt elle se brise.
Dreisa la man, aissi m' o coven. Roman de Jaufre, fol. 14.
Lève la main, ainsi cela me convient.
E 'ls Campanhas dresson lur gonfaino.
Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.
Et les Campaniens élèvent leur gonfanon.
Moral. Si no la t dreçava o no la t' emendava. Titre de 1023.
Si je ne te la redressais ou ne te la corrigeais.
Fig. Vuelh, ab belhs mots ben assis,
Dressar los entendemens
Dels malvais mal entendens.
P. Cardinal: Pus ma boca.
Je veux, avec beaux mots bien établis, diriger les entendements des méchants mal entendants.
El crit se dressa per terr' e per mar.
Rambaud de Vaqueiras: Honratz marques.
Le cri s'élève par terre et par mer.
Loc. Verai Dieus, dressa tas aurelhas.
Folquet de Marseille: Senher Dieus.
Vrai Dieu, dresse tes oreilles.
ANC. CAT. Dressar, dreçar. ANC. ESP. Derezar. IT. Drizzare, dirizzare.
(chap. Dressá; adressá, adressás; recte, dret, a dretes; aná cap a un puesto; adréssat y agarra la cantrella, que mos morirem de set!; la rama se va adressá en un forconet; estáe dolén, pero se va adressá.)
 
no regueu, que ve aigua a cabasso, tiovisantico, Visantico
 
52. Direct, adj., lat. directus, direct.
La una es directa e l' autra es contraria.
Trad. du Code de Justinien, fol. 6.
L'une est directe et l'autre est contraire.
CAT. Directe. ESP. PORT. Directo. IT. Diretto. (chap. Directe, directes, directa, directes. La una es directa y l'atra es contraria.)
 
53. Directament, adv., directement.
Directament ni indirectament.
Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 58.
Directement ni indirectement.
CAT. Directament. ESP. PORT. Directamente. IT. Direttamente.
(chap. Directamen, diréctamen.)
 
54. Indirect, adj., lat. indirectus, indirect.
Per vias indirectas.
(chap. Per víes indirectes.)
Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 181.
Par voies indirectes.
Via indirecta et no vertadiera.
(chap. Vía indirecta y no verdadera.)
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, c. 27.
Voie indirecte et non véritable.
CAT. Indirecte. ESP. PORT. Indirecto. IT. Indiretto. (chap. Indirecte, indirectes, indirecta, indirectes.)
 
55. Indirectament, adv., indirectement.
Directament ni indirectament.
Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 58.
Directement ni indirectement.
CAT. Indirectament. ESP. PORT. Indirectamente. IT. Indirettamente.
(chap. Indirectamen, indiréctamen.)
 
56. Rectetut, s. f., lat. rectitudo, rectitude, droiture, direction.
Sia fayta la seccio segon rectetut engualment distant.
La via de rectetut.
Trad. d'Albucasis, fol. 33 et 5.
Soit faite la section selon rectitude également distante.
La voie de droiture.
CAT. Rectitut. ESP. Rectitud. IT. Rettitudine. (chap. Rectitut, rectituts.)
 
57. Rectificacio, Rectificatio, s. f., rectification.
Te cove cogitar en lor rectificacio.
Tractat de la rectificatio de la medicina.
(chap. Tratat de la rectificassió de la medissina.)
Trad. d'Albucasis, fol. 52 et 9.
Il te convient penser à leur rectification.
Traité de la rectification de la médecine.
CAT. Rectificació. ESP. Rectificación. PORT. Rectificação. IT. Rettificazione.
(chap. rectificassió, rectificassions.)
 
58. Rectificar, Rectifiquar, v., rectifier.
Rectifica aquel.
Rectifiqua aquel, et enguala aquel.
(chap. Rectifique aquell, y iguale aquell.)
Trad. d'Albucasis, fol. 57.
Rectifie celui-là.
Rectifie celui-là, et égalise celui-là.
CAT. ESP. PORT. Rectificar. IT. Rettificare. (chap. Rectificá : rectifico, rectifiques, rectifique, rectifiquem o rectificam, rectifiquéu o rectificáu, rectifiquen; rectificat, rectificats, rectificada, rectificades; yo rectificaré; yo rectificaría; si yo rectificara.)
 
59. Drechurar, v., ajuster, établir, niveler, conduire.
Qui vol ben drechurar
Aquest' amor, deu Dieu amar.
Brev. d'amor, fol. 65.
Qui veut bien conduire cet amour, doit aimer Dieu.
 
60. Adreit, Adret, Adrech, Adreig, Adreg, adv., droit, adroit, juste, véritable, disposé.
E 'l cors adregz, ab avinens semblans.
Pons de Capdueil: Astrucx es.
Et le corps droit, avec agréable apparence.
Aras sai, eu, qu' adreitz vol esser reis,
Lo reis Felips, que dizon qu' es crozatz.
Bertrand de Born: Nostre Senher.
Maintenant je sais, moi, que véritable roi veut être, le roi Philippe, vu qu'ils disent qu'il est croisé.
Dos cavalhs ai a ma selha ben e gen;
Bons son et adreg per armas e valen.
Le Comte de Poitiers: Companho. Var.
Deux chevaux j'ai à ma selle bien et gentiment: ils sont bons et adroits pour les armes et vaillants.
Subst. Per aisso quar als adregs plairia.
Gui d'Uisel: Ben feira chanson.
Pour cela qu'aux justes il plairait.
Loc. L' adrechs temps ve chantan e rizen,
Guays e floritz, joyos, de belh semblan.
H. Brunet: Mas.
Le droit temps (printemps) vient chantant et riant, gai et fleuri, joyeux, de belle apparence.
Am tant huns adretz vens si fier sus en l' antenna. V. de S. Honorat.
En même temps un droit vent se frappe sus en l'antenne.
Subst. Deves l' adreg del vinares. V. de S. Honorat.
Devers le droit (à droite) du vignoble.
Adv. Pod a leu perdre, mon escien,
Son pretz, aicel qui tort adreg defen.
B. Zorgi: Mout fort me.
Peut bientôt perdre, à mon avis, son mérite, celui qui le tort droitement défend.
Si fos adreig jutgatz.
(chap. Si fore a dretes (justamen) jusgat.)
Pons de Capdueil: Tant m' a donat.
S'il fut justement jugé.
ANC. CAT. Adreg. IT. Adritto, adiritto. (chap. A dretes, en dret : just, justamen; verdadé.)
 
61. Adreiteza, s. f., droiture, probité.
Ieu creziei gran adreiteza,
Bernatz, sapchas, fos en vos.
T. de Bernard et de Bertrand: En Bernartz.
Je crus que grande droiture, Bernard, sachez-le, fût en vous.
 
62. Adreitament, Adrechamen, adv., avec droiture, franchement, justement.
En Bertran, uns cavaliers prezats
Ama una dona, et es per leis amatz
Adreitament e senes tricharia.
T. de Hugues et de Bertrand: Senher En.
Seigneur Bertrand, un cavalier prisé aime une dame, et est par elle aimé franchement et sans tricherie.
Si us repren
Adrechamen,
No m' o devetz a mal tornar.
P. Cardinal: Predicator.
Si je vous reprends justement, vous ne me devez pas tourner cela à mal.
ANC. CAT. Adreitament. (chap. A dretes, dretamen; francamen, en franquesa; justamen, en justissia.)
 
63. Adreiturar, Adreyturar, Adrechurar, v., redresser, rectifier, aligner, rendre justice, réconcilier.
Ieu adrechurarai los sestairals e 'ls eminals.
Cartulaire de Montpellier, fol. 146.
Je rectifierai les setiers et les émines.
Fig. Se laissa tolre ni mermar
Lo dreyt qu' elh deu adreyturar.
G. Figueiras: Ja de far.
Se laisse enlever et diminuer le droit qu'il doit redresser.
Conosc qu' era m' adreitura
Sill que m' a donat maint esglai.
Raimond de Miraval: Ben sai.
Je connais qu'à présent me rend justice celle qui m'a donné maint effroi.
Menesprezar s' adrechurar en sa justicia. V. et Vert., fol. 10.
Mépriser (de) se diriger en sa justice.
Part. pas. Mas ieu non cre far leal romavia,
Si non era vas vos adrechuratz.
G. Faidit: Chant e deport.
Mais je ne crois pas faire loyal pélerinage, si je n'étais avec vous réconcilié.
A mon cor comes
De far vers adrechurat,
E far l' ai de mascles mots.
G. Riquier: Ab lo temps.
A provoqué mon coeur de faire vers aligné, et je le ferai de mots masculins.
Subst. Us tals usatges cor
Que paucs n'a d' adreituratz,
Ans si prezon li plusor
Per far faigz outracuidatz.
B. Zorgi: Totz hom qu' enten.
Un tel usage court que peu il y en a de justes, mais s'estiment la plupart pour faire actions extravagantes.
64. Adressar, Adreysar, v., dresser, diriger, élever, mettre en ordre.
Mais val l' avinens comtessa
D' Avignon, cui Deus adressa.
Tomiers et Palazis: Si col flacs.
Mieux vaut l'avenante comtesse d'Avignon, que Dieu élève.
Que adreysessan lurs afars per anar en Egypte.
Hist. de la Bible en prov., fol. 21.
Qu'ils missent en ordre leurs affaires pour aller en Égypte.
CAT. Adressar. ANC. ESP. Adrezar. ESP. MOD. Aderezar. IT. Addirizzare.
(chap. Adressá, adressás : yo me adresso, adresses, adresse, adressem o adressam, adresséu o adressáu, adressen; adressat, adressats, adressada, adressades; yo adressaré; yo adressaría; si yo me adressara.)
 
65. Endreit, Endreg, s. m., lieu, place, endroit.
Guerra ni platz no son bo
Contr' Amor en nul endreg.
Rambaud de Vaqueiras: Guerra.
Guerre ni débats ne sont bons contre Amour en nul endroit.
Cant er per mei sel endreit.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Quand il sera par milieu de cet endroit.
(CAT. Indret. Chap. Puesto, lloc : poble.)
 
66. Esdreg, s. m., injustice.
Donc penre m pot per sieu ses mespreizo
De falhizo,
Mi dons, e ses esdreg.
G. Riquier: Anc non agui.
Donc me peut prendre pour sien sans méprise d'erreur, ma dame, et sans injustice.
CAT. Endret.
 
67. Endreit, Endreich, Endreyt, Endreg, prép., vers, envers, à l'égard de.
Feiratz gran merce
Endreit me.
R. Jordan: Per solatz.
Vous feriez grande merci envers moi.
Endreyt l' alba del jorn, can parec la clartatz.
Roman de Fierabras, v. 574.
Vers l'aube du jour, quand parut la clarté.
Si per m' amor non o sufretz,
Sufretz o endreg vostre pretz.
Arnaud de Marueil: Totas bonas.
Si pour mon amour vous ne le souffrez pas, souffrez-le à l'égard de votre mérite.
Ma domna, endreit se,
Se capten mal vas merce.
Giraud le Roux: A la mia fe.
Ma dame, à l'égard de soi, se conduit mal envers merci.
ANC. FR. Ke chescun bon fut endreit de sei
Et endreit des autres en bone fei.
P. de Vernon, Hist. litt. de la Fr., t. XIII.
Quant la porte endroit lui sera.
Nouv. rec. de fabl. et cont. ant., t. I, p. 16.
 
68. Endressamen, s. m., direction, enseignement, voie.
Fes,
Es endressamens de totz bes.
Brev. d'amor, fol. 62.
Foi, c'est enseignement de tous biens.
ANC. CAT. Endressament. ESP. Enderezamiento. PORT. Endereçamento.
IT. Indirizzamento. (chap. Adressamén, adressamens.)
 
69. Endressayre, s. m., redresseur, directeur, conducteur.
Mayestre et endressayres de las virtutz. V. et Vert., fol. 59.
Maître et directeur des vertus.
ESP. Enderezador. IT. Indirizzatore. (chap. Adressadó, adressadós, adressadora, adressadores; directó, directós, directora, directores; conductó, conductós, conductora, conductores. Per ejemple, Iñaki Belanche de la CHA al institut de Valderrobres; Margarita Celma Tafalla a la coral.)
 
Iñaki Belanche de la CHA al institut de Valderrobres
 
coral, Beceite, Alberto Moragrega, Margarita Celma Tafalla
 
70. Endressar, Endrezar, Endreizar, v., redresser, diriger, indiquer.
Endreza contratz e tortz.
Trad. d'un Évang. apocr.
Redresse contrefaits et tortus.
Fay mestier que endressa sa vela a port de salut.
V. et Vert., fol. 72.
Fait besoin qu'il dirige sa voile vers port de salut.
Fig. Soplei sa senhoria
Qu' els portz e 'ls camis
Nos endres vas Suria.
G. Faidit: Era nos sia.
Je supplie sa seigneurie que les ports et les chemins il nous indique vers Syrie.
Als mandamentz de Dieu endreizaras clergia. V. de S. Honorat.
Aux commandements de Dieu tu dirigeras le clergé.
Drecha regla ab que nos devem endressar la nostra vita.
(chap. Dreta regla en la que natros debem adressá (dirigí, guiá) la nostra vida.)
Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 38.
Droite règle avec quoi nous devons diriger la notre vie.
Part. pas. Senher Dieus, ma oratio sia endressada davan vos ayssi coma enses. V. et Vert., fol. 88.
Seigneur Dieu, que mon oraison soit élevée devant vous ainsi comme encens.
Er s' endressa mos afars.
G. Riquier: Si ja m deu.
Maintenant se redresse mon affaire.
CAT. Endressar. ESP. Enderezar. PORT. Endereçar. IT. Indirizzare.
(chap. Adressá, adressás.)
 
71. Desendressar, v., désordonner.
Part. pas. Trop es desendressada
Maizon on hom endura.
Serveri de Girone: En mal.
Trop est désordonnée maison où on souffre.
 
72. Redressar, v., redresser, rétablir, relever, se relever, disposer.
Los contrachs redressar. V. et Vert., fol. 22.
(chap. Los contrafets readressá : adressá.)
Redresser les contrefaits.
Apte a si inclinar e redressar. Eluc. de las propr., fol. 50.
Apte à s'incliner et redresser.
Ela li catz als pes: «Senhe, merce m' ayatz.»
E Rollan la redressa belamens et en patz.
Roman de Fierabras, v. 2621.
Elle lui tombe aux pieds: «Seigneur, ayez merci de moi.» et Roland la relève bellement et en paix.
Fetz far e redressar emages a honor de Costanti.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 34.
Fit faire et rétablir images en honneur de Constantin.
Fig. An baissat pretz e bobans
D' on valor chay,
E negun non say
Per cuy puesca redressar.
Elias Cairels: Estat ay.
Ils ont abaissé prix et pompe d'où mérite tombe, et je ne sais nul par qui il puisse se relever.
Part. pas. Lo monimen fargatz fo be
E gen bastitz e redressatz.
V. de S. Alexis.
Le monument fut bien fabriqué et gentiment bâti et disposé.
CAT. Redressar. IT. Ridrizzare, ridirizzare. (chap. Readressá : torná a adressá.)
 
73. Redrassament, s. m., redressement.
Horrible redrassament de pels.
Eluc. de las propr., fol. 91.
Horrible redressement de poils.
 
74. Maladrech, adj., maladroit.
Lo vers a fait Peyrols, e no i enten
Mot maladrech ni ren que y desconvenha.
Perdigon: Ben dei chantar.
Peyrol a fait le vers, et il n'y entend mot maladroit ni rien qui y disconvienne.
 
75. Destre, adj., lat. dextrum, droit.
Colgui me sobr' el bras destre,
E pueis me vire el senestre.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Je me couche sur le bras droit, et puis me tourne sur le gauche.
En sa ma dextra la domna u libre te. Poëme sur Boèce.
(chap. A sa ma dreta la dona un llibre té : sosté : aguante. Igual lay va comprá al conegut llibreté Octavio Serret, de Valderrobres. A vegades pert la O final del seu nom, aixó que no la fa en un canut.)
 
A sa ma dreta la dona un llibre té : sosté : aguante. Igual lay va comprá al conegut llibreté Octavio Serret, de Valderrobres. A vegades pert la O final del seu nom, aixó que no la fa en un canut.
 
En sa main droite la dame un livre tient.
Subst. Al destre de Dieu sezia.
P. Cardinal: Vera Vergena.
A la droite de Dieu siégeait.
Loc. Non penda ni se incline a dextre ni a senestre. V. et Vert., fol. 59.
(chap. Que no penjo ni se inclino a la dreta ni a la esquerra.)
Qu'il ne pende ni s'incline à droite ni à gauche.
ANC. FR. Puys il se fist houser la jambe dextre.
Légende de Faitfeu, p. 57.
Regardoit à dextre et à senestre, puis çà puis là.
Hist. de Jehan de Saintré, t. II, p. 301.
CAT. Destre. ESP. Diestro. PORT. IT. Destro. (chap. Destre o diestro, dret, destres o diestros, drets, destra o diestra, dreta, destres o diestres, dretes : que fa aná la ma dreta; que fa les coses be; un expert.)
 
76. Destra, Dextra, s. f., droite, côté droit.
A la destra de Dieu lo payre. V. et Vert., fol. 6.
A la droite de Dieu le père.
Loc. prov. No sapja la senestra so que fara la dextra. V. et Vert., fol. 81.
Que ne sache la gauche ce que fera la droite.
ANC. FR. Il est tressaillis sor senestre
Et lait le roi venir sor destre.
Roman de Partonopeus, t. 1, p. 107.
CAT. ESP. (diestra) PORT. IT. Destra. (chap. Destra, dextra, diestra : la ma dreta. S'assentará a la destra del Pare.)
 
77. Destrier, Destre, s. m., destrier, cheval de main.
Vai brochan lo destrier dels trenchans esperos.
Guillaume de Tudela.
Va piquant le destrier des tranchants éperons.
Lai donon cavals e destriers.
T. de R. de Miraval et de Bertrand: Bertran.
Là ils donnent chevaux et destriers.
Palafres ambladors,
Beus e plans portadors,
E destres corredors.
Giraud de Salignac: Esparviers.
Palefrois ambleurs, beaux et doux porteurs, et destriers coureurs.
Allusiv. Ieu fui al prim destriers
Et apres palafres.
Raimond de Miraval: Ben aia.
Je fus d'abord destrier et ensuite palefroi.
ANC. FR. Un moult riche palefroi amblant le duc fit amener, sur quoy la belle Euriant monta... chacun monta sur son destrier.
Hist. de Gérard de Nevers, p. 97.
IT. Destriere, destriero.
 
78. Destral, Destraus, Dextral, s. f., hache, coignée.
Un scoliaste d'Homère dit:
*gr (N. E. Texto en griego) (quasi dicas semisecurem) esse securis dimidium ex una tantum parte habens acumen, quam dextralem appellant.
Utitur *gr voce Theophylactus Simocatta, VIII, etc.
Voyez Du Cange, v° destralis; et Alexii Symmachi Mazochii epistolae quae ad XXX virorum clarissimorum de dedicatione sub ascia commentationes integre recensentur. Napoli, 1739.
Mais am esser talhatz
De rasor que tocatz
De la vostra destral.
T. de Gui et de Falco: Falco en dire.
Davantage j'aime être taillé de rasoir que touché de la votre hache.
Abraham intret en lo temple ab una dextral en la ma.
Hist. abr. de la Bible, fol. 5.
Abraham entra dans le temple avec une hache à la main.
Ab massas, ab picas et ab talhans destraus.
Guillaume de Tudela.
Avec masses, avec pics et avec tranchantes haches.
ANC. FR. Com uns vilains vausist arer le jour dou dimanche, tantost li menges de la destral.
V. Ms. des Saints. Carpentier, t. II col. 88.
Portoit en sa main une coingnée, ou destrau.
Lett. de rém., 1444. Carpentier, t. II, col. 88.
CAT. ESP. Destral. (chap. Destral, destrals; destraleta, destraletes; estraleta, estraletes.)
 
destraleta, destraletes; Raire, Rayre, Raure, Reire
 
79. Ambidextre, adj., lat. ambidextrum, ambidextre.
Home... algunas vetz es ambidextre.
Femna nulh temps es ambidextra.
Eluc. de las propr., fol. 49.
Homme... aucune fois est ambidextre.
Femme en nul temps n'est ambidextre.
CAT. Ambidextre. ESP. (Ambidiestro) PORT. Ambidextro. IT. Ambidestro.
(chap. Ambidiestro, ambidiestros, ambidiestra, ambidiestres - encara que fique que les dones no u són may. Diestro en les dos (ambo) mans, que pot fé aná la esquerra tan be com la dreta. Ambidextre, ambidextres.)
 
80. Destre, s. m. destre, pas géométrique, sorte de mesure d'étendue.
Tu somaras so que trobaras de destres ni de pals.
Tos destres e tos pals.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, c. 30 et 25.
Tu sommeras ce que tu trouveras de destres et de pals.
Tes destres et tes pals.
 
81. Destradura, s. f., mesurage, arpentage.
Car aquesta destradura ti garda de tot.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, c. 38.
Car ce mesurage te préserve de tout.
 
82. Destrador, s. m., mesureur, arpenteur.
Destrador et atermenador.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, c. 1.
Mesureur et poseur de bornes.
 
83. Destrar, v., mesurer, arpenter.
Lo libre que ensenha de destrar et de termenar.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, som.
Le livre qui enseigne à mesurer et à borner.
ANC. CAT. Destrar.