Este treball ha guañat lo Concurs XXII de la Facao de 2023.
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
martes, 12 de marzo de 2024
Amor als sesanta (Luis Arrufat)
jueves, 1 de agosto de 2024
Carlos Rallo Badet, de Calaceite, Calaseit
Este idiota aragonés, Pininfarinetes, tonto útil catalanista, es un troll que malgaste mol tems ficán sempre lo mateix a les págines de facebook, X - Twitter, etc.
(Lo blog Paraules del Matarraña es meu.)
Ell té uns atres blogs, sense treballá, lo normal en ell;
es mes gos que la barretina de un catalaniste.
https://www.blogger.com/profile/14691279279416144436
https://paraulesdelmatarranya.blogspot.com/
http://crbdesigns.blogspot.com/
Lo meu grupo a carallibre es yo parlo chapurriau
(y no sol lo parlo, lo escric y traduíxco bastans llibres).
Yo me dic Ramón Guimerá Lorente, Moncho.
Vic a Alemania, treballaba a Hermes. Vach treballá de taxista.
No xapurrejo res, parlo y escric en chapurriau.
Soc "licenciado en filología inglesa", universidad de Zaragoza.
Llissensiat en filología inglesa, Universidat de Saragossa.
Parlo y escric castellá com a llengua materna, de ma mare, castellana, manchega, de Alustante; chapurriau, inglés o English y alemán o Deutsch; enteng y transcric textos en atres idiomes o llengües com lo valensiá, mallorquí, gallego o galego, portugués, fransés, ocsitá, en lo seu dialecte catalá comprés, siciliano, italiá.
Lo latín no lo enteng, pero transcric textos y algo se quede.
La única franja que conec es la que ting entre les molles del cul (y la de Gaza)
Carlos Rallo Badet a Twitter.
Es mol fan del grillat del cacao de la facao, Manel Riu Fillat,
(Milló que la autopista li aniríe la autopsia.)
gramatica occitana segon los parlars lengadocians
Una bola a la antena per a podé trobál a un aparcamén.
Varies bossines, per a interpretá lo tema "La Cucaracha" o la escarabicha.
Una bombolla insonorisada separada per als chiquets, en bossals y correches opsionals.
Un motor que fará que la gen penso "lo món está arribán al seu final"
Aguantatasses gigans per a les begudes.
*ació de pares del Matarranya. (Aón están les mares, atontats?)
La Ascuma ha triat com a logo un home damún de un burro, o be Mario Sasot damún de una rabosa.
martes, 14 de mayo de 2024
Lexique roman; Mania - Manjuiar
Mania, s. f., lat. mania, manie, sorte de maladie.
Engendra mania.
De mania o de frenezia.
Eluc. de las propr., fol. 51 et 78.
Engendre manie.
De manie ou de frénésie.
CAT. ESP. (manía) PORT. IT. Mania. (chap. Manía, maníes. Manietes tamé se fa aná per a descriure a una persona que té tics, ñirviosa.)
2. Maniayc, Maniac, adj., lat. maniaticus, maniaque.
Dezigna maniaca passio. Eluc. de las propr., fol. 32.
(chap. Designe passió maniática.)
Désigne passion maniaque.
Substant. Cum vezem els maniaycs, frenetix. Eluc. de las propr., fol. 20.
(chap. Com veém als maníacos, frenetics.)
Comme nous voyons aux maniaques, frénétiques.
ESP. (maníaco) PORT. IT. Maniaco. (chap. maníaco o maníac, maníacos o maníacs; maníaca, maníaques. Per ejemple lo aragonés Manel Riu Fillat, que li té manía a la Facao, y datres catalanistes aragonesos.)
Manifestation, s. f., lat. manifestationem, manifestation.
La manifestation de l' execution de ley. Doctrine des Vaudois.
La manifestation de l' exécution de loi.
Manifestations d'esperit es donada.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens.
Manifestation d'esprit est donnée.
CAT. Manifestació. ESP. Manifestación. PORT. Manifestação.
IT. Manifestazione. (chap. Manifestassió, manifestassions.)
2. Manifest, adj., lat. manifestus, manifeste, évident.
Voyez Denina, t. II, p. 263.
Per tal que pus manifest fos aquest miracle a totz. Philomena.
Pour tel que plus manifeste fut ce miracle à tous.
Error manifesta. V. de S. Honorat.
Erreur manifeste.
Aquest se apellon usurier manifest.
V. et Vert., fol. 13.
Ceux-ci s'appellent usuriers manifestes.
CAT. Manifest. ESP. Manifiesto. PORT. IT. Manifesto.
(chap. Manifest, manifests, manifesta, manifestes. Sie manifesta cosa a tots homèns - Se trobe als textos de Fondespala, que lo ignorán doctoret de Albelda vol fé passá com a catalans o de llengua catalana. Com viu del catalá no dirá may que lo dialecte catalá es un mes dels dialectes de la llengua ocsitana, occitana, occitan, ocsitá, llengua de oc, och, hoc, òc.)
3. Manifestatiu, adj., manifestatif, propre à manifester, productif.
D' herbas rescostas manifestatiu.
Forma es de materia manifestativa.
Lutz es de color manifestativa.
Eluc. de las propr., fol. 123, 130 et 263.
Productif d'herbes cachées.
La forme est manifestative de la matière.
La lumière est manifestative de la couleur.
(chap. Manifestatiu, manifestatius, manifestativa, manifestatives. La forma es manifestativa de la materia. La llum es manifestativa del coló.)
4. Manifestar, v., lat. manifestare, manifester, découvrir, montrer, publier.
Deu manifestar tota la causa que lo moc a far lo peccat.
(chap. Deu manifestá tota la causa (motiu) que lo va moure a fé lo pecat.)
V. et Vert., fol. 69.
Doit manifester tout le motif qui le porta à faire le péché.
Car tan ben a manifestat
De Maria la sanctetat.
Trad. d'un Évangile apocryphe.
Car il a si bien découvert la sainteté de Marie.
Lo velh qu'avia emblat lur vay manifestar. V. de S. Honorat.
Le voile qu'elle avait dérobé leur va montrer.
Be manifestaras tos peccatz. Declaratio de motas demandas.
Tu découvriras bien tes péchés.
Part. pas. No pot esser per re celada,
Ans fo per tot manifestada.
V. de S. Énimie, fol. 26.
Ne put être celée par rien, mais fut partout publiée.
CAT. ESP. PORT. Manifestar. IT. Manifestare. (chap. Manifestá: manifesto, manifestes, manifeste, manifestem o manifestam, manifestéu o manifestáu, manifesten; manifestat, manifestats, manifestada, manifestades.)
5. Manifestament, Manifestamen, adv., manifestement, évidemment. Cant viro manifestament aquest miracle. Philomena.
Quand ils virent manifestement ce miracle.
Si cum o podetz veire manifestamen. Liv. de Sydrac, fol. 48.
Ainsi comme vous pouvez le voir manifestement.
CAT. Manifestament. ESP. Manifiestamente. PORT. IT. Manifestamente.
(chap. Manifestamen. Ara vindrá l' atontat de turno catalanista, com Carlos Rallo Badet, que me dirá que los adverbios acaben en ment. Només té que lligí aquí dal y desde lo escomensamén del lexique roman o del choix des poésies des troubadours per a trobá adverbios ocsitans en men. Aixó indique que la t final ya no se pronunsiabe a segons quines paraules y segons quins puestos. Pompeyo Fabra no u sabíe, perque ere un inútil manat.)
Manjar, v., lat. manducare, manger, dévorer, ronger.
Fes lo manjar a sa molher en semblan qu' el ne manjes.
V. de Guillaume de Cabestaing.
Le fit manger à sa femme en simulant qu'il en mangeât.
Los us fai raustir, e 'ls autres fai bulhir, segon aisso que ilh so bo a manjar. Liv. de Sydrac, fol. 17.
Les uns fait rôtir, et les autres fait bouillir, selon ce qu'ils sont bons à manger.
Fig. Senhors de terra qui fan quistas e toutas e malas accios, et escorgon e raubon e manjon lurs homes. V. et Vert., fol. 15.
Seigneurs de la terre qui font questes et toltes et méchantes actions, et écorchent et dérobent et dévorent leurs hommes.
Car autramen hom sa mort manjaria,
Qui 'l sagramen fermamen non creiria.
Matfre Ermengaud, Épître à sa soeur.
Car autrement l'homme mangerait sa mort, qui le sacrement fermement ne croirait.
Subst. Que jamais autre manjars... no 'l tolria la sabor de la boca.
V. de Guillaume de Cabestaing.
Que jamais autre manger... ne lui ôterait la saveur de la bouche.
ANC. FR. Puisque ele out mangied e beud.
Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 2.
Beles despensses, biaus celliers,
E buns boivres è buns meingiers.
Marie de France, t. II, p. 91.
CAT. Menjar. ESP. (comer) PORT. Manjar. IT. Mangiare.
(chap. Minjá: minjo, minges, minge, mingem o minjam, mingéu o minjáu, mingen; minjat, minjats, minjada, minjades.)
2. Manjaire, Manjador, s. m., lat. manducator, mangeur.
Es rudes e grans manjaires. Liv. de Sydrac, fol. 127.
(chap. Es bruto y gran minjadó; per ejemple, Juaquinico Monclús, presidén de la Ascuma de Calaseit, que a vegades escriu lo seu apellit Montclús perque se pense que aixina pareix mes catalá.)
Est rude et grand mangeur.
Li manjador eran V milia homes. Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 6.
(chap. Los minjadós eren sing mil homens.)
Les mangeurs étaient cinq mille hommes.
Ac i manjadors
Entorn V milhiers d' omes grans,
Estiers femnas e paucs efans.
Brev. d'amor, fol. 157.
Il y eut de mangeurs environ cinq mille hommes grands (faits), outre les femmes et les petits enfants.
CAT. Menjador. IT. Mangiatore. (chap. Qui ve a minjá: minjadó, minjadós, minjadora, minjadores. Tamé lo puesto aon se minge, sobre tot les ovelles, cabres, vore lo pun 4 aquí baix.)
3. Manjamen, s. m., manducation, action de manger, consommation.
Fenheran del manjamen. Brev. d'amor, fol. 130.
Feindront de la manducation.
Una quartairada de terra qu' en podon retener per ort e per manjamen.
Cartulaire du Bugue, fol. 24.
Une quartonnée de terre qu'ils en peuvent retenir pour jardin et pour consommation.
CAT. Menjament. IT. Mangiamento. (chap. lo minjá, los minjás; la minjada, les minjades.)
4. Manjadoira, s. f., mangeoire, auge.
Aqui unt non es bous, es voida la manjadoira. Trad. de Bède, fol. 54.
(chap. Allí aon no ña cap bou o buey, está buida la minjadora.)
Là où n'est pas boeuf, la mangeoire est vide.
CAT. Menjadora. PORT. Manjadoura. IT. Mangiatoia.
5. Manjador, Mangador, adj., mangeable.
Re manjador no era aparelhat.
Eluc. de las propr., fol. 197 et 127.
Mieux croissent les fruits mangeables.
Rien de mangeable n'était apprêté.
Si alcus revendeyre compra, dins la vila, causa mangadoyra.
For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 135.
Si aucun revendeur achète, dans la ville, chose mangeable.
(chap. Minjable, minjables; minjadó, minjadós.)
6. Mandachura, s. f., droit de nourriture, de subsistance, mangerie. Esters las mandachuras que so del abat.
Tit. du XIIIe siècle. Arch. du Roy., J. 304.
Excepté les mangeries qui sont de l'abbé.
7. Remanjar, v., remanger, manger de nouveau, ruminer.
Lor vianda devoro ses maschar, e la vomego apres manjar, et la remanjo. Eluc. de las propr., fol. 253.
(chap. Lo seu minjá devoren sense mastegá, y la vomiten después de minjá, y la rumien - remingen : re + mingen; v. reminjá,
rumiá: rumio, rumies, rumie, rumiem o rumiam, rumiéu o rumiáu, rumien; rumiat, rumiats, rumiada, rumiades.)
Dévorent leur nourriture sans mâcher, et la vomissent après le manger, et la ruminent.
8. Manjuiar, v., manger, mâcher, ronger.
El te dira: Manjuia e beu.
(chap. Ell te dirá: minja y beu.)
Fig. Eveia manjuia lo cors d'ome atressi coma pestilentia.
Trad. de Bède, fol. 34.
(chap. La enveja rossegue (se minge) lo cos del home igual que la pestilensia - epidemia, peste, lepra, cáncer.)
Il te dira: Mange et bois.
Envie ronge le corps d'homme pareillement comme épidémie.
domingo, 24 de diciembre de 2017
Carlos Rallo Badet, Calaseit, disseñadó de coches, Pininfarinetes
Lo meu grupo a carallibre es yo parlo chapurriau (y no sol lo parlo, lo escric y traduíxco bastans llibres).
Ya no ting cap perfil a Carallibre - Facebook.
Yo me dic Ramón Guimerá Lorente, Moncho.
Vic a Alemania, treballo a Hermes. Vach treballá de taxista.
No xapurrejo res, parlo y escric chapurriau.
Soc: licenciado en filología inglesa, universidad de Zaragoza desde lo 2003.
Parlo y escric castellá com a llengua materna, de ma mare, castellana, manchega; chapurriau, inglés o English y alemán o Deutsch;
enteng y transcric textos en atres idiomes o llengües com lo valensiá, mallorquí, gallego o galego, portugués, fransés, ocsitá, en lo seu dialecte catalá comprés, siciliano, italiá. Lo latín no lo enteng, pero transcric textos y algo se quede.
La única franja que conec es la que ting entre les molles del cul (y la de Gaza)
Carlos Rallo Badet a Twitter - X.
Es mol fan del grillat del cacao de la facao, Manel Riu Fillat,
(Milló que la autopista li aniríe la autopsia.)
Editado por Ramón Guimerá.
gramatica occitana segon los parlars lengadocians
Esta es la cara de lo mes idiota de Aragó: