Mostrando entradas con la etiqueta traball. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta traball. Mostrar todas las entradas

jueves, 6 de agosto de 2026

Tozela, Tozelan - Trabalh, Trebalh, Trebaill, Trebalhar, Trebalar, Trebailhar (traball, treball)

Tozela, s. f., touselle, sorte de froment.
Per quaranta sesties de tozela.
Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 230.
Pour quarante setiers de touselle.
ANC. FR. Le paovre homme luy respondit qu'il semoit celluy champ de touzelle.
Rabelais, liv. IV, ch. 45.
(chap. Classe de blat : formén.)

2. Tozelan, adj., de touselle.
Es pan tozelan. Carya Magalon, p. 22.
C'est pain de touselle.

lleute, massa, masa madre,pa, pan, levadura

Trabalh, Trebalh, Trebaill, s. m., travail, tourment, chagrin, peine, tracasserie. 
Voyez Muratori, Diss. 33; Denina, t. II, p. 85.
Nul trabalh no m pot esser greu.
Folquet de Romans: Ma bella.
Nul tourment ne me peut être pénible.
Cascus se sejorna e s pais,
Entro que trebaillz lor nais.
Pierre de Bergerac: Bel m' es cant.
Chacun se repose et se repaît, jusqu'à ce que tracasserie leur naît.
- Exercice, agitation, tapage.
Non aug d' auzelhs trebalh.
Bernard de Venzenac: Iverns vay.
Je n'entends pas tapage d'oiseaux.
ANC. CAT. Trebail. CAT. MOD. Traball. ESP. Trabajo. PORT. Trabalho. IT. Travaglio. (chap. Treball, treballs; traball, traballs. Ve de tripalium, una máquina de tortura o tormén.)

2. Trabalha, Trebalha, s. f., tourment, peine, travail, tracasserie, tribulation.
Si sen d' amor las trabalhas ni 'ls maus.
Arnaud de Marueil: La cortezia. Var. 
S'il sent d'amour les tourments et les maux.
Quant a sas grans dolors
E trebalhas e plors.
J. Esteve: Aissi quo 'l. 
Quand il a ses grandes douleurs et tourments et pleurs.
ANC. IT. Aveva una sua moglie, la quale gli dava molta travaglia. 
Cent. Novelle ant., nov. 69.

3. Trebalhamen, Trebolament, s. m., tourment, peine, tracasserie, agitation.
Ta mal trebalhamen. Passio de Maria. 
Si cruel tourment.
Fon fach grans trebolament de ven. Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 4.
Fut faite grande agitation de vent.
IT. Travagliamento. 

4. Trebalhos, Trebalios, adj., tracassier, pénible, turbulent, difficile.
Tensoniers es et evezos
Pus qu' autra gen e trebalhos.
Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Il est querelleur et envieux plus qu'autre gent et tracassier.
Qui no sap escrieure non cuia que escriptura sia artz; et es plus trebalhosa que altra artz. Liv. de Sydrac, fol. 41.
Qui ne sait pas écrire ne croit pas qu'écriture soit art; et il est plus difficile qu'autre art.
Dieus ama home suau, e home trebalios geta de se. Trad. de Bède, fol. 78.
Dieu aime homme paisible, et homme turbulent repousse de soi.
CAT. Traballos. ESP. Trabajoso. PORT. Trabalhoso. IT. Travaglioso. 
(chap. Traballós, traballosos, traballosa, traballoses; treballós, treballosos, treballosa, treballoses : que done faena, treball o traball.)

5. Trebalhier, adj., brouillon, tracassier, ennuyeux.
O totz vilas o totz cortes
O trebalhiers.
Cercamons: Quan l' aura.
Ou tout vilain ou tout courtois ou brouillon.

6. Trebalhar, Trebalar, Trebailhar, v., lat. tribulare, tourmenter, agiter, tracasser, donner des tribulations.
Laisset al diable tocar
Lo malfactor, e trebalhar. 
V. de S. Honorat.
Il laissa au diable toucher et tourmenter le malfaiteur.
Ja per meilhurar
Non la cal trebailhar.
Bertrand de Born: Ges no mi.
Jamais pour améliorer il ne la faut tourmenter.
Amor, que m' aussi e m trebalha.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Amour, qui m'occit et me tourmente.
Las formitz e las yranhas qui s trebalho en lor obs, nos dono issimple que nos devem laborar. Liv. de Sydrac, fol. 11.
Les fourmis et les araignées qui se tourmentent pour leur nécessité, nous donnent exemple que nous devons travailler.
Part. pas. Quan me soi pro trebalhatz.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Quand je me suis assez agité.
ANC. FR. Cum io esteie travailliet.
Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 119.
CAT. Traballar. ESP. Trabajar. PORT. (menos samba e mais) Trabalhar. IT. Travagliare. (chap. Menos samba y mes traballá o treballá : treballo, treballes, treballe, treballem o treballam, treballéu o treballáu, treballen; treballat, treballats, treballada, treballades; treballaré; treballaría; si yo treballara; yo traballo, traballes, traballe, traballem o traballam, traballéu o traballáu, traballen; traballat, traballats, traballada, traballades; traballaré; traballaría; si yo traballara a la Ibercaja de Beseit com Javier Molinos de Monroch.)


Puticlub, Venteta, Valdeltormo, La Vall, Calaceite, Calaseit; treballá, traballá