Mostrando entradas con la etiqueta seculás. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta seculás. Mostrar todas las entradas

sábado, 9 de mayo de 2026

Secambrin, Secle, Segle, Secodre, Socodre, Secta, Seda, Ceda, Sedar

Secambrin, s. m., oxymel.
Causas infrigidans, ayssi com... secambrin e julep.
Trad. d'Albucasis, fol. 55.
Choses rafraîchissantes, ainsi comme... oxymel et julep.

Causas infrigidans, ayssi com... secambrin e julep.



Secle, Segle, s. m., lat. seculum, siècle, monde.
Anc pueys no fe 'l segles mais dechazer.
Pons de Capdueil: Tant m' a.
Oncques depuis ne fit le siècle que déchoir.
Si perdetz en est segle, en l' autre gazanhatz. Guillaume de Tudela.
(chap. Si perdéu an este siglo (món), al atre guañaréu.)
Si vous perdez en ce monde, dans l'autre vous gagnez.
Loc. Volon lo secle redon.
G. Anelier de Toulouse: Ara farai.
Ils veulent le siècle rond (tout entier).
ANC. CAT. Secle, segle, seggle. CAT. MOD. Sigle. ESP. Siglo. PORT. Seculo.
IT. Secolo. (chap. Siglo, siglos; 100 añs; lo món.)

2. Seglar, adj., lat. secularis, séculier, mondain.
Esvazisson las festas per obras seglars.
D' ome seglar ab femna religiosa.
V. et Vert., fol. 16 et 19.
Envahissent les fêtes par oeuvres mondaines.
D'homme séculier avec femme religieuse.
Subst. Als seglars et als layx. V. de S. Honorat.
(chap. Als seglás y als laicos o laics.)
Aux séculiers et aux laïcs.
ESP. Seglar. (chap. seglá, seglás.)

3. Secular, adj., lat. secularis, séculier, mondain.
En letras seculars et en las esperituals. Cat. dels apost. de Roma, fol. 41.
En lettres mondaines et dans les spirituelles.
ANC. FR. Mout estoit bons escoliers des lettres divines et des séculars. 
Chronique, Ms. de Berne, t. II, p. 44.
CAT. ESP. PORT. Secular. IT. Secolare. (chap. Seculá o secular, seculás o seculars.)

4. Segleiador, s. m., mondain, homme du monde.
Non puosc sols lo fuoc escantir
Dels segleiadors ufaniers.
Marcabrus: Pus s' enfuleysso. (N. E. Hay variantes)
Je ne puis seul le feu éteindre des mondains présomptueux.

Secodre, Socodre, v., lat. succutere, secouer, agiter.
Ni 'l preires secodra l' isop.
Pierre d'Auvergne: Cui bon vers.
Et le prêtre secouera le goupillon.
“Secor tos pes e tas mas!” Et el los secodet, e las cadenas cazeron li.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 11.
“Secoue tes pieds et tes mains!” Et il les secoua, et les chaînes lui tombèrent.
Tira e secot et estort. Roman de Jaufre, fol. 3.
Tire et secoue et arrache.
Loc. Qui dona los sains ordres, secot sa ma de tot guiardo.
Trad. de Bède, fol. 66.
Qui donne les saints ordres, secoue sa main de tout bénéfice.
Loc. fig. No secodra lo jo dels vices. Trad. de Bède, fol. 44.
Il ne secouera pas le joug des vices.
- Rejeter, repousser.
La bona cosdumn' es socodre aquo que la mala esseniet.
Trad. de Bède, fol. 1.
Le bonne coutume est de secouer ce que la mauvaise enseigna. 
- Battre des ailes.
Si ben manja e ben secot,
Aisi es fort ben sas del tot.
Deudes de Prades, Auz. cass.
S'il mange bien et bien bat des ailes, ainsi il est fort bien sain du tout.
Part. pas. loc. Mot etz d' aver secos e plas.
H. Catola: Senher.
Moult vous êtes de richesse secoué et plat.
ANC. FR. Sans estre esbranslé ne secous.
Cl. Marot, t. III, p. 44.
Les fondemens des cieux esbranlez et secouz.
La Boderie, Hymn. eccles., p. 280.
CAT. ESP. PORT. Sacudir. (chap. Sacsá o saxá : sacso, sacses, sacse, sacsem o sacsam, sacséu o sacsáu, sacsen; sacsat, sacsats, sacsada, sacsades; yo sacsaré; yo sacsaría; si yo sacsara.)

2. Escotir, v., lat. excutere, secouer, agiter.
Escotir el fres e 'scumar. Leys d'amors, fol. 131.
Secouer le frein et écumer.
Don la forsa l' escotz. 
T. de G. Riquier et de Henri: Senher Enric.
Dont la force l'agite.
ANC. FR. Contre Adonis escout la teste. Roman de la Rose, v. 15950.
Escous en a tote la flor. Roman de Berte, p. 194.
IT. Scuotere.

3. Discussion, s. f., lat. discussionem, discussion. 
Las discussions que son accomensadas en las cors.
(chap. Les discussions que són escomensades a les corts.)
Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 461.
Les discussions qui sont commencées dans les cours.
CAT. Discussió. ESP. Discusión. PORT. Discução. IT. Discussione.
(chap. Discussió, discussions; v. discutí : discutixgo o discutixco, discutixes, discutix, discutim, discutiu, discutixen; discutit, discutits, discutida, discutides; yo discutiré; yo discutiría; si yo discutiguera o discutira; discutidó, discutidós, discutidora, discutidores.)

Secta, s. f., lat. secta, secte, doctrine.
Ensenha a son filh secta de gran perilh,
E la gran heregia de ley de payania.
V. de S. Honorat.
Il enseigne à son fils doctrine de grand péril, et la grande hérésie de loi de païennie.
Li qual amenaran sectas de perdicio.
Trad. de la 2° Épître de S. Pierre.
Lesquels amèneront sectes de perdition.
CAT. ESP. Secta. PORT. Secta, seita. IT. Setta. (chap. Secta, sectes, com la dels Vaudois; sectari, sectaris, sectaria com la secretaria de la Ascuma, sectaries.)  

Seda, Ceda, s. f., du lat. sericum, soie, étoffe de soie.
Voyez Muratori, Diss. 33.
Un mot bel vel de seda de que son cap cubria. V. de S. Honorat.
Un moult beau voile de soie de quoi son chef elle couvrait.
En seda et en bos draps. Trad. de Bède, fol. 41.
(chap. En seda y en bons draps. Los de Peñarroija no són mol bons.)
En soie et en bons draps.
Loc. Cozez las telas ab un fil
Que sia de seda sotil.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Cousez les toiles avec un fil qui soit de soie fine.
Drap de seda e gris e vair. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 83.
Drap de soie et gris et vair.
- Poil de certains animaux.
Sedas de porc queretz granre.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Soies de porc vous chercherez beaucoup.
(N. E. Cerda, cerdas del cerdo, los pelos.)
- Par ext. Tamis.
Pa... pur de farina de froment... que es... ab cedas be purgada.
(chap. Pa... puro de farina de formén (blat)... que es... en sedás ben purgada. Sedás, aré, criba, pera porgá o purgá, cribá. ESP. Tamiz.)
Eluc. de las propr., fol. 208.
Pain... pur de farine de froment... qui est... avec tamis bien purgée.
CAT. ESP. PORT. Seda. IT. Seta. (chap. Seda, sedes; adj. sedós, sedosos, sedosa, sedoses.)

2. Cedal, adj., de soie, en soie.
Lansas trencans, forbidas, peno cedal.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 15.
Lances tranchantes, fourbies, pennons en soie.

Sedar, v., lat. sedare, apaiser, calmer.
Part. pas. Entro que l' apostema sia sedat.
Entro que vegas aquela... sedada per la mordicatio de la medecina.
Trad. d'Albucasis, fol. 53 et 23.
Jusqu'à ce que l'apostème soit calmé.
Jusqu'à ce que vous voyez celle-là... apaisée par l'excitation de la médecine. 
ESP. Sedar. IT. Sedare. (chap. Sedá, tranquilisá, adormí, anestessiá, calmá : sedo, sedes, sede, sedem o sedam, sedéu o sedáu, seden; sedat, sedats, sedada, sedades; sedaré; sedaría; si yo sedara.)

2. Sedacio, Cedatio, s. f., lat. sedatio, calme, tranquillité.
La sedacio del apostema.
Quan es la cedatio de la dolor et la cessatio de la febre.
Trad. d'Albucasis, fol. 62 et 24.
Le calme de l'apostème.
Quand est le calme de la douleur et la cessation de la fièvre.
(ESP. Sedación. chap. Sedassió, sedassions; anestessia, anestessies; tranquilidat; calma.)

3. Cedatil, adj., sédatif, propre à calmer.
Emplastres cedatils. Trad. d'Albucasis, fol. 16.
Emplâtres sédatifs.
ESP. Sedativo. (chap. Sedatiu, sedatius, sedativa, sedatives, com una galtada en la ma uberta; sedán, sedans.)

esplanissada, esplanissades, cop en la má uberta, normalmén a la esquena (espala a Fondespala); alguns brutos saluden aixina.