Mostrando entradas con la etiqueta Raridat. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Raridat. Mostrar todas las entradas

viernes, 3 de abril de 2026

Rar - Rarefactiu

Rar, adj., lat. rarus, rare.
Plus rars, plus precios. Doctrine des Vaudois.
(chap. Mes raro, mes pressiós. Observéu lo ocsitá del Vaud, a Suiza, dels añs circa 1100, y comparéulo en lo chapurriau actual, abril del añ 2026.)

Lo Corv; Mes raro, mes pressiós. Observéu lo ocsitá del Vaud, a Suiza, dels añs circa 1100, y comparéulo en lo chapurriau actual, abril del añ 2026


Plus rare, plus précieux.
Guiraud de Borneil: Ar auziretz.
(chap. Si lo sabé es raro; preguntéulay a Pedro Saputo, lo sabut.)

Vida de Pedro Saputo natural de Almudévar: Autó: Braulio Foz, Fórnols, Matarraña, Teruel, Aragó / Llibre primé. Capítul I. Naiximén de Pedro Saputo.


- Peu fourni.
Pel mal que los te vuetz e sems
De totz bos aips don estan rars.
P. Raimond de Toulouse: Era pus hyverns.
Par le mal qui les tient vides et dépourvus de toutes bonnes qualités dont ils sont peu fournis.
Adv. Fes es perduda entre la gent,
Quar rar s' i troba, tan pauc n' es.
Un Troubadour Anonyme, Coblas esparsas.
La foi est perdue entre la gent, car rare elle s'y trouve, tant peu il en est. 
CAT. ESP. PORT. IT. Raro. (chap. Raro, raros, rara, rares.)
2. Rarament, adv., rarement.
On hom non i troba omes letratz si rarament non.
Trad. du Code de Justinien, fol. 61.
Où on n'y trouve hommes lettrés sinon rarement.
CAT. Rarament. ESP. PORT. IT. Raramente. (chap. Raramen.)
3. Raritat, Raretat, s. f., lat. raritatem, rareté, qualité de ce qui n'est pas dense.
Vizio... requier qu' el meia espazi qui es entre l'uelh et la cauza vizibla haia raritat et subtilitat. Eluc. de las propr., fol. 15.
La vision... requiert que le moyen espace qui est entre l'oeil et la chose visible ait rareté et subtilité. 
- Petit nombre.
Per raretat. Tit. de 1468. DOAT, t. XCV, fol. 192.
Par rareté.
CAT. Raretat. ESP. Raridad. PORT. Raridade. IT. Rarità, raritate, raritade. 
(chap. Raridat, raridats; raresa, rareses; extrañ, extrañs, extraña, extrañes; tamé signifique la cualidat contraria a la densidat, algo paregut a etéreo, difús, difuminat.)
4. Rarefaccio, s. f., lat. rarefactio, raréfaction.
Rarefaccio d' ayre, cum vezem en... solelh trop fervent.
Eluc. de las propr., fol. 19.
Raréfaction d'air, comme nous voyons en... soleil trop ardent.
CAT. Rarefacció. ESP. Rarefacción. PORT. Rarefacção. IT. Rarefazione.
(chap. Rarefacsió, rarefacsions del aire, com veem cuan lo sol es mol ardén, que veem les coses difuminades, com si les veiguerem detrás del fum.)

Rarefacsió, rarefacsions del aire, com veem cuan lo sol es mol ardén, que veem les coses difuminades, com si les veiguerem detrás del fum



5. Rarefactiu, adj., lat. rarefactivus, raréfactif, propre à raréfier.
Virtut rarefactiva obra per calor. Eluc. de las propr., fol. 275.
(chap. Virtut rarefactiva obre (u opere) per caló, calina.)
La vertu raréfactive opère par chaleur.
(chap. Rarefactiu, rarefactius, rarefactiva, rarefactives.)
6. Rarificar, v., du lat. * (N. E. rarus + facere), raréfier.
Part. pas. Si vezes que aquela es rarificada. Trad. d'Albucasis, fol. 17.
Si vous voyez que celle-là est raréfiée.
ESP. Rarificar. IT. Rarificare. (chap. Rarificá : fé mes sutil, etéreo, difús o difuminat.)