lunes, 4 de mayo de 2026

Salsifranha (saxifraga)

Salsifranha, s. f., lat. saxifraga, saxifrage, sorte de plante.
Que trusetz verbena e milfueilh
E plantag' e salsifranha.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Que vous écrasiez verveine et mille-feuille et plantin et saxifrage.
CAT. Saxifragua. ESP. Saxifraga. PORT. Saxifragia. IT. Sassifraga, sassifragia.
(chap. Saxifraga, saxifragues.)

Salsifranha, s. f., lat. saxifraga, saxifrage, sorte de plante.

WIKI:

El de las saxífragas o saxifragas es el género (Saxifraga) con mayor número de especies de la familia de las saxifragáceas (Saxifragaceae), con alrededor de 450 aceptadas.

FRAGA; saxífragas o saxifragas es el género (Saxifraga)

Descripción:

La mayoría de las especies son pequeñas plantas vivaces, raramente anuales o bienales. Crecen en forma cespitosa o simple, algunas forman una roseta de hojas basales, en otras son pecioladas. El limbo puede ser entero con margen dentado o lobulado. Las inflorescencias pueden ser cimosas o con una sola flor. Flores normalmente bisexuales, con 4 o 5 sépalos en unas especies, de 7 a 8 en otras. Los pétalos (4 o 5) pueden ser blancos, amarillos, naranjas, rojos o púrpuras.

Distribución:

Se distribuyen en Asia, Europa, Norteamérica y Sudamérica principalmente en zonas alpinas.

Taxonomía
El género fue descrito por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 1: 398–405, en 1753.

Saxifraga: nombre genérico que viene del latín saxum, ("piedra") y frangere, ("romper, quebrar"). Estas plantas se llaman así por su capacidad, según los antiguos, de romper las piedras con sus fuertes raíces. Así lo afirmaba Plinio, por ejemplo. Artur Quintana Font rompía las nueces con su miembro viril. Así lo afirmaba Carrégalo, por ejemplo.

Sistemática:

El género se encuentra clasificado en 15 Secciones:

Saxifraga sect. Ciliatae Haw.
Saxifraga sect. Cymbalaria Griseb.
Saxifraga sect. Merkianae (Engl. & Irmsch.) Gornall
Saxifraga sect. Micranthes (Haw.) D.Don
Saxifraga sect. Irregulares Haw.
Saxifraga sect. Heterisia (A.M.Johnson) Small
Saxifraga sect. Porphyrion Tausch
Saxifraga sect. Ligulatae Haw.
Saxifraga sect. Xanthizoon Griseb.
Saxifraga sect. Trachyphyllum (Gaudin) W.D.J.Koch
Saxifraga sect. Gymnopera D.Don
Saxifraga sect. Cotylea Tausch
Saxifraga sect. Odontophyllae Gornall
Saxifraga sect. Mesogyne Sternb.
Saxifraga sect. Saxifraga

Principales especies

Saxifraga adscendens L.
Saxifraga aizoides L.
Saxifraga aleutica Hultén
Saxifraga apetala Piper
Saxifraga aprica Greene
Saxifraga babiana T. E. Díaz & Fern. Prieto
Saxifraga bronchialis L.
Saxifraga bryophora A.Gray
Saxifraga californica Greene
Saxifraga calycina Sternb.
Saxifraga careyana Gray
Saxifraga caroliniana Gray
Saxifraga carpetana Boiss. & Reut.
Saxifraga cebennensis Rouy & E.G.Camus
Saxifraga cernua L.
Saxifraga cespitosa L.
Saxifraga chrysantha Gray
Saxifraga davurica Willd.
Saxifraga dichotoma Sternb. subesp. albarracinensis
Saxifraga eriophora S. Wats.
Saxifraga eschscholtzii Sternb.
Saxifraga ferruginea Graham
Saxifraga flagellaris Willd. ex Sternb.
Saxifraga foliolosa R.Br.
Saxifraga fragosoi Sennen
Saxifraga gaspensis Fern.
Saxifraga gormanii Suksd.
Saxifraga granulata L.
Saxifraga hieraciifolia Waldst. & Kit. ex Willd.
Saxifraga hirculus L.
Saxifraga hirsuta L.
Saxifraga hitchcockiana Elvander
Saxifraga howellii Greene
Saxifraga hyperborea R.Br.
Saxifraga idahoensis Piper
Saxifraga integrifolia Hook.
Saxifraga longifolia Auct. ex Nyman
Saxifraga lyallii Engl.
Saxifraga marshallii Greene
Saxifraga mertensiana Bong.
Saxifraga michauxii Britt.
Saxifraga micranthidifolia (Haw.) Steud.
Saxifraga nathorstii (Dusen) Hayek
Saxifraga nelsoniana D.Don
Saxifraga nidifica Greene
Saxifraga nivalis L.
Saxifraga nudicaulis D.Don
Saxifraga nuttallii Small
Saxifraga occidentalis S. Wats.
Saxifraga odontoloma Piper
Saxifraga oppositifolia L.
Saxifraga oregana Howell
Saxifraga palmeri Bush
Saxifraga paniculata Mill.
Saxifraga pensylvanica L.
Saxifraga pentadactylis Lapeyr.
Saxifraga pentadactylis subsp. almanzorii P. Vargas
Saxifraga platysepala (Trautv.) Tolm.
Saxifraga razshivinii Zhmylev
Saxifraga redofskyi Adams
Saxifraga reflexa Hook.
Saxifraga rhomboidea Greene
Saxifraga rivularis L.
Saxifraga rosacea Moench
Saxifraga rufidula (Small) Macoun
Saxifraga rufopilosa (Hultén) Porsild
Saxifraga serpyllifolia Pursh
Saxifraga sibirica L.
Saxifraga sibthorpii Boiss.
Saxifraga spathularis Brot.
Saxifraga spicata D.Don
Saxifraga stellaris L.
Saxifraga stolonifera Meerb.
Saxifraga subapetala E.E.Nelson
Saxifraga taylorii Calder & Savile
Saxifraga tempestiva Elvander & Denton
Saxifraga tenella Wulfen
Saxifraga tenuis (Wahlenb.) Harry Sm. ex Lindm.
Saxifraga texana Buckley
Saxifraga tischii Skelly
Saxifraga tolmiei Torr. & A.Gray
Saxifraga tricuspidata Rottb.
Saxifraga tridactylites L.
Saxifraga umbrosa L.
Saxifraga virginiensis Michx.

(No confundir con buscar sexo en Fraga)

Mario Sasot Escuer; buscar sexo en Fraga; Zaidín, Saidí

Salmo

Salmo, s. m., lat. salmo, saumon.
Ha plus gran gaug... 1 pescayre, cant pren 1 gran salmo... que cant pren 1 sarda. V. et Vert., fol. 98.
(chap. Té mes gran goch... un peixcadó, cuan (peixque) pren un gran salmó... que cuan pren una sardina.)

Salmo, s. m., lat. salmo, saumon; salmó; salmón



A plus grande joie... un pêcheur, quand il prend un grand saumon... que quand il prend une sardine.
CAT. Salmó. ESP. Salmón. PORT. Salmão. IT. Salamone. (chap. Salmó o salmón, salmons; La salmo trutta es la trucha, dita antigamén truita; riu de les truites (truytes). Estes truites eren les truches, tamé teníen ous.)

No existe texto en catalán que describa los términos geográficos de Cataluña antes que en valenciano los del Reino de Valencia. Traga les seues conclusions.

Saliva

Saliva, s. f., lat. saliva, salive.
L' ognament de la saliva en las aureillas e al nas. Doctrine des Vaudois.
L'onction de la salive aux oreilles et au nez.
Ab saliva.
V. de S. Alexis.
Crachant sus en sa face avec salive.
CAT. ESP. PORT. IT. Saliva. (chap. Saliva, salives; saliveta, salivetes.)

Saliva, s. f., lat. saliva, salive.


2. Salivar, v., salivare, saliver, jeter de la salive.
Salivan et escupen si purgo. Eluc. de las propr., fol. 45.
(chap. Saliván (saliveján) y escupiñán se purguen.)
Salivant et crachant se purgent.
ESP. PORT. Salivar. IT. Salivare. (chap. Salivá o salivejá: salivo, salives, salive, salivem o salivam, salivéu o saliváu, saliven; yo salivaré; yo salivaría; si yo salivara; salivat, salivats, salivada, salivades. Yo salivejo, saliveges, salivege, salivegem o salivejam, salivegéu o salivejáu, salivegen; yo salivejaré; yo salivejaría; si yo salivejara.)

3. Salival, adj., salivaire.
So algunas venas a la lengua saliva ministrans..., per que... so ditas salivals.
Eluc. de las propr., fol. 44.
Sont aucunes veines à la langue salive fournissant..., c'est pourquoi... elles sont dites salivaires.
(chap. Salival, salivals : algunes venes que suministren saliva a la llengua.)

Salir, Salhir, Sallir, Saillir

Salir, Salhir, Sallir, Saillir, v., lat. salire, saillir, sortir, élancer, jaillir.
Areire s trais per miels salhir enan.
Folquet de Marseille: Ai! quant.
En arrière se tire pour mieux sauter en avant.

Ullals, Fenellasa, Fenellassa, Fenellosa, Beceite, Beseit, Parrizal, Parrissal; Salir, Salhir, Sallir, Saillir, v., lat. salire, saillir, sortir, élancer, jaillir.

Fes un sirventes per far saillir lo rei Richart a la guerra.
Fit un sirvente pour faire saillir le roi Richard à la guerre.
Al encontre dels brans foc e flama 'n salis. Roman de Fierabras, v. 1132.
A la rencontre des glaives feu et flamme en jaillit.
Fig. Veiaire m' es qu' el cor ves cel mi sailla.
B. de Ventadour: Per meillz.
Il m'est avis que le coeur vers le ciel me saute.
Ja non creatz qu' om ressis
Puig de pretz dos escalos,
Mas al soteiran de jos
Pot ben esser que salis. 
Bertrand de Born: Be m platz car.
Ne croyez jamais qu'homme lâche monte de mérite deux échelons, mais à l'inférieur dessous il peut bien être qu'il saute.
Richart si sailli a la guerra. V. de Bertrand de Born.
Richard s'élança à la guerre.
Part. prés. Fons salans d' ayga viva. V. et Vert., fol. 35.
Fontaine jaillissante d'eau vive.
Part. pas.
Belfadens totz prumiers lai es salhitz.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 18.
Belfadent tout le premier là est sauté.
Fig. La doussa votz ai auzida...,
Et es m' ins el cor salhida.
B. de Ventadour: La doussa.
La douce voix j'ai entendue..., et elle m'est dans le coeur saillie.
ESP. Salir. PORT. Sahir. IT. Salire. (chap. Eixí, ixí, eissí, issí.)
Voyez Pe. 

2. Salhia, s, f., saillie, sortie, assaut.
Lai on prendran terra faran salhia, 
Que anc no fo per els nulha salhia,
Qu' els pogues retener, murs ni cairia.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 3.
Là où ils prendront terre ils feront assaut, vu que oncques il ne fut pour eux nulle saillie, qui les put retenir, mur ni rempart.
(chap. Eixida, eixides; issida, issides.)

3. Sautar, v., lat. saltare, sauter.
Yeu faray messio qu' ieu sautaria X pas. Leys d'amors, fol. 86.
Je ferai mise que je sauterais dix pas.
Las barcas an layssat,
E sautan en la mar.
V. de S. Honorat. 
Les barques ils ont laissé, et sautent dans la mer.
Fig. La filha Na Constansa,
Per cui jovens sauta e dansa.
P. Vidal: Cara amiga.
La fille de dame Constance, pour qui joie saute et danse.
Mantenen lo fieron el cors
Per tal que la vida saute defors.
V. de S. Honorat.
Maintenant ils le frappent au corps afin que la vie sorte dehors.
- Sortir. 
Loc. Las donzellas cuion sautar
Fors de las taulas per dansar.
(chap. Les donselles pensen saltá fora de les taules pera dansá : ballá.)
Un Troubadour Anonyme: Seinor vos que.
Les damoiselles pensent sortir hors des tables pour danser.
Loc. fig. Non fora coms, dux ni marques
A qui tan plagues messios,
Ni mens sautes d' avols baros.
P. Vidal: Quant hom. 
Il ne serait comte, duc ni marquis à qui tant plût dépense, et (qui) moins sortît  (eût extraction) de méchants barons.
ANC. FR. Et li poulains salt ès cuisines.
Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 268.
David salt à l'espée.
Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 23.
CAT. ESP. PORT. Saltar. IT. Saltare. (chap. Saltá, saltás: salto, saltes, salte, saltem o saltam, saltéu o saltáu, salten; saltat, saltats, saltada, saltades; yo saltaré; yo saltaría; si yo saltara.)
- S'élancer. 
Part. prés. Aybres montans naut et sautans.
Eluc. de las propr., fol. 221.
Arbres montant haut et s'élançant. 

4. Saut, s. m., lat. saltus, saut, bond, élan.
Galop e trot e saut e cors,
Velhars e maltrait et afan
Seran miei sojorn derenan.
Rambaud de Vaqueiras: Ges sitot.
Galop et trot et saut et course, veiller et souffrance et peine seront mes plaisirs désormais.
Loc. Venc los sautz menutz per plan cambo.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 26.
Vint les (à) petits sauts en plein champ.
Loc. fig.
En X e XI ans n' es us ans totz perdens,
C' om clama saut de luna.
Pierre de Corbiac: El nom de.
En dix et neuf ans il en est un an tout perdant, (ce) qu'on appelle saut de lune. 
Tuich me pregon, Engles, qu' en vos don saut
De fol anar.
Rambaud de Vaqueiras: Tuich me.
Tous me prient, Anglais, que je vous donne élan de fol aller.
Adv. comp. Venc vas lieis de saut coitos. 
Gavaudan le Vieux: Desemparatz.
Je vins vers elle d'emblée empressé.
- Défilé, gorge.
Al noven jorn li puegz tan autz
E las valladas e li sautz
Tornaran trastotz en egal.
Los XV Signes de la fi del mon.
Au neuvième jour les monts si hauts et les vallées et les sauts deviendront tous par égal (de niveau).
ANC. FR. Derrier l'aigle fist un grant salt.
Marie de France, t. II, p. 283.
CAT. Salt. ESP. PORT. IT. Salto. (chap. Lo salt, los salts, com lo de La Portellada al riu Tastavins. A Vielha encara se poden vore alguns sautz, com lo saut des Pish. Yo lo vach vore escrit de un atra manera, Pieth o algo aixina.)

A Vielha encara se poden vore alguns sautz, com lo saut des Pish. Yo lo vach vore escrit de un atra manera, Pieth o algo aixina.

- Bois, forêts.
Saut, es loc salvagge on naysho aybres.
Eluc. de las propr., fol. 221.
Bois, c'est lieu sauvage où naissent arbres.

Salt del cabrit, Ulldemó, Beceite, Beseit, Bulldemó,

5. Sautiquiar, v., sautiller, élancer. 
Anhel... va denant... jogan et sautiquian.
(chap. Lo cordé... va dabán... jugán y saltán, brincán, botán, fotén brincos o bots.)
Eluc. de las propr., fol. 234 et 235.
Agneau... va devant... jouant et sautillant.

6. Sauticament, s. m. sautillement, élancement.
La qual dolor hom sent ab batement et sauticament.
Eluc. de las propr., fol. 43.
Laquelle douleur on sent avec battement et élancement.

7. Salivenca, s. f., lat. saliunca, lavande, nard.
Salivenca, es herba talment dita quar... fa sautar.
Eluc. de las propr., fol. 222.
Lavande, c'est herbe ainsi dite parce que... elle fait sauter.
(chap. Espígol, espígols.)

Espígol, espígols; lavanda, Lavandula



8. Assalhir, Assallir, Assaillir, Asalir, v., assaillir, attaquer.
Non ai ardit ni coart
Enemic, qu' er no m' assalha.
Bertrand de Born: Un sirventes.
Je n'ai hardi ni couard ennemi, qui maintenant ne m'assaillisse.
Per gastar et assalhir Roma. L'Arbre de Batalhas, fol. 41.
Pour détruire et attaquer Rome.
Fig. Bernart del Ventadorn, del chan
Vos sui sai vengutz assaillir.
T. de Lemosin et de B. de Ventadour: Bernart.
Bernard de Ventadour, pour le chant je vous suis ici venu attaquer.
Pus la mort vol assalhir.
P. Vidal: Baros Jhesus.
Puisque la mort veut assaillir.
Part. pas. En auta roca es bastitz,
E ja non er assalhitz.
Pierre d'Auvergne: En estiu. 
Sur haute roche il est bâti, et jamais ne sera assailli.
ANC. CAT. Assailler. ESP. Asalir (asaltar). IT. Assalire. (chap. Assaltá : assalto, assaltes, assalte, assaltem o assaltam, assaltéu o assaltáu, assalten; assaltat, assaltats, assaltada, assaltades; yo assaltaré; yo assaltaría; si yo assaltara. Atacá.)

Real Senyera valenciana,  CUAN CATALUÑA Y CASTILLA VAN ATACÁ A ARAGÓ Y VALÉNSIA, 1462

9. Assautar, Asautar, v., attaquer, assaillir.
Tro silh de Piza nos vengron assautar.
Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.
Jusqu'à ce que ceux de Pise nous vinrent assaillir.
Quant la serpentz los sent, tantost los assautet.
A Nostra Domna de la Mar
Corsari vengron assautar. 
V. de S. Honorat.
Quand le serpent les sent, aussitôt il les attaqua.
A Notre-Dame de la Mer des corsaires vinrent assaillir.
Part. pas. Ja fora Ferabras el tertre asautatz. 
Roman de Fierabras, v. 1497.
Déjà serait Fierabras sur le tertre sauté.
ANC. FR. Ki en alcun de ces chemins occit home ... et asalt.
Lois de Guillaume-le-Conquérant, 30.
Si asauroient la ville par mer ou par terre. Villehardouin, p. 61.
CAT. Assaltar. ESP. Asaltar. PORT. Assaltar. IT. Assaltare. (chap. Pera assaltá lo castell, prepárat a saltá los muros.)

Lo muro batallé : defensó. No confundí en lo sompo de Ramón Mur de Bellmunt, Belmonte de San José, catalaniste lobotomisat

10. Assalh, Assaut, s. m., assaut.
Soven mov guerra et assalh.
Garins d'Apchier: Mos Cominals.
Souvent excite guerre et assaut.
Anc assaut ni sembelh
No vim, passat a un an.
Bertrand de Born: Greu m' es.
Oncques assaut ni combat nous ne vîmes, passé a un an.
Per vostra guerr', en ai, a vostre pro,
Fag mant assaut et ars manta maiso.
Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.
Pour votre guerre, j'en ai, à votre profit, fait maint assaut et brûlé mainte maison.
ANC. FR. Que nul asalt ne redotoit.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. 1, p. 15.
Ensi dura cel assals... et i assaillièrent mult grant assalt.
Villehardouin, p. 96 et 145.
CAT. Assalt. ESP. Asalto. PORT. IT. Assalto. (chap. Assalt, assalts.)

11. Asaliador, s. n., assaillant, envahisseur, entrepreneur.
Auguradors, o asaliadors en nigromantia. De la Confessio.
Augures, ou entrepreneurs en nécromancie.
IT. Assalitore.

12. Asaltador, s. m., assaillant, envahisseur.
Cant vindran primer li lor asaltador. Guillaume de Tudela.
Quand viendront les premiers les leurs assaillants.
CAT. Assaltador. ESP. Asaltador. PORT. Assaltador. IT. Assaltatore. 
(chap. Assaltadó, assaltadós, assaltadora, assaltadores; assaltán, assaltans, assaltanta, assaltantes.)

13. Outrasalhir, v., outre-passer.
Part. pas. Ab lui venceretz totz los cas
Cui Bafometz a escarnitz,
E 'ls renegatz outrasalhitz. 
Gavaudan le Vieux: Senhors per. Var.
Avec lui vous vaincrez tous les chiens que Mahomet a bernés, et les renégats outre-passés.

14. Sobresaillir, v., surpasser.
Quan ve qu' om sobresaill 
Sos parens plus prezatz.
Rambaud de Vaqueiras: Leu sonetz.
Quand il voit qu'on surpasse ses parents les plus prisés.

15. Trassalhir, Tressalhir, Tressaillir, v., transgresser, dépasser, outre-passer.
Cazer, levar e trassaillir.
Gavaudan le Vieux: Crezens fis.
Tomber, se lever et outre-passer.
Peire Rogiers, a tressaillir
M' er, per vos, los ditz e 'ls covens
Qu' ieu ai a mi dons.
Rambaud d'Orange: Peire Rogier.
Pierre Rogiers, à transgresser il me sera, pour vous, les paroles et les accords que j'ai avec ma dame.
- Tressaillir, frémir.
Quant ieu cug dormir, trassalh.
Lamberti de Bonanel: S' a mon.
Quand je pense dormir, je tressaille.
La nueg el lieg vir e torney,
E 'l jorn tressalh et esglay.
Arnaud de Marueil: Cui que.
La nuit au lit je vire et tourne, et le jour je tressaille et m'effraie.
Fig. L' harma trassalh coma lo peissos. Liv. de Sydrac, fol. 17.
L'âme tressaille comme le poisson.
Part. pas. Drudaria n' es tressaillida,
E creis putia s' onor.
Marcabrus: Per l' aura.
La galanterie en est outre-passée, et accroît le putanisme son domaine.
ANC. FR. Por poi ke il ne tresbucha
A un boissun k'il tressailli.
Roman de Rou, v. 13574.

16. Trasautar, v., sauter outre, outre-passer, franchir les bornes.
Fig. Qui de parlar trasauta. 
A. Daniel: Autet e bas.
Qui de parler franchit les bornes.
ANC. FR. A ce commandement mon coeur tressauta d'aise.
Bertaut, p. 524.
Mon coeur se pasme, et le sang me tressaut.
Ronsard, t. 1, p. 171.

17. Dessalhir, v., départir, partir, sortir.
De doussa terra conja
Me trays, e m fes dessalhir. 
Pierre d'Auvergne: Al descebrar.
De douce terre agréable il me tira, et me fit départir. 

18. Ressautar, Resautar, v., trépigner, rebondir.
Resauta, braida e crida. V. de S. Honorat.
Trépigne, braille et crie.
ANC. FR. La teste lui bondist et ressaute sanglante.
R. Garnier, Trag. d'Hippolyte, act. V, sc. 10.
CAT. Ressaltar. ESP. PORT. Resaltar. IT. Risaltare. (chap. Ressaltá.)

19. Ressaut, Resaut, s. m., ressaut, contre-coup, rebondissement. 
Adv. comp. Non dis ges que anc fosses batutz,
Si non fon colps que vengues de resaut.
Rambaud de Vaqueiras: Tuich me.
Je ne dis point que oncques vous fussiez battu, si ne fut coup qui vint de ressaut.
CAT. Ressalt. ESP. PORT. Resalto. IT. Risalto. (chap. Cop de rechás.)

20. Ressautellar, v., bondir, tressaillir.
Tan l' am de bon talan
Qu' el cor me ressautella.
Folquet de Romans: Aucels no.
Tant je l'aime de bonne volonté que le coeur me tressaille.

domingo, 3 de mayo de 2026

Sala, Salamandra, Salclar, Saletz

Sala, s. f., anc. germ. Sal, demeure, séjour, habitation.
Dans l'ancienne langue du nord Sal signifiait demeure, maison et salle à recevoir les convives. Voyez (Watcher) Wachter, Gloss. germ., v° Sal.
Celestials sala. Trad. de Bède, fol. 76.
Céleste séjour.
Per las salas, per plassas, comptava
Que la donzella fetz drutz.
V. de S. Honorat.
Dans les habitations, sur les places, il contait que la demoiselle fit amant.
Fig. De bon pretz a fait palaitz e sala.
Albert de Sisteron: En amor truep.
De bon mérite a fait palais et demeure.

Martín I de Aragón; Sala, s. f., anc. germ. Sal, demeure, séjour, habitation.
- Salle.
Can fon en la sala entratz. Roman de Jaufre, fol. 7.
Quand il fut dans la salle entré.
1 sala plena de gens. V. et Vert., fol. 69.
(chap. Una sala plena de gen, o de chen, com a Vallchunquera, “tot un éxit”.)
Une salle pleine de gens.
- Place d'armes.
Pres del castel, en la sala,
Fors de la tor.
Alegret ou Marcabrus: Bel m' es can.
Près du château, sur la place d'armes, hors de la tour. 
ANC. FR. Et se France la large, qui a conquerre est mâle,
Eusse en mon domaine, à Paris fut la sale.
Pierre de S.-Cloud, Test. d'Alexandre.
CAT. ESP. PORT. IT. Sala. (chap. Sala, sales.)

Salamandra, s. f., lat. salamandra, salamandre.
La salamandra vieu de pur foc. Naturas d' alcunas bestias.
(chap. La salamandra viu de pur o puro foc.)
La salamandre vit de pur feu.
Tot en aissi quo s banha doussamen
Salamandra en fuec et en ardura.
Pierre de Cols d'Aorlac: Si quo 'l solelhs.
Tout par ainsi comme se baigne doucement la salamandre en feu et en brûlure. 
CAT. ESP. PORT. IT. Salamandra. (chap. Salamandra, salamandres.)

2. Salamandri, s. m. dim., salamandrin, petit de la salamandre.
Salamandris, que non podon viure sinon de fuoc.
(chap. Salamandrins, que no poden viure mes que de foc.)
Lett. de prestre Jean à Frédéric, fol. 12.
Salamandrins, qui ne peuvent vivre sinon de feu.
(chap. Críes de la salamandra: salamandrí, salamandrins, salamandrina, salamandrines.)

Salclar, Serclar, v., lat. sarculare, sarcler.
Premier salcla e la deneia d' avols herbas enan que y vuelha semenar.
Leys d'amors, fol. 110.
Premièrement il sarcle et la nettoie de mauvaises herbes avant qu'il y veuille semer.
Part. pas. Camp... semenat, serclat.
Eluc. de las propr., fol. 162.
Champ... semé, sarclé.
PORT. Sachar. IT. Sarchiare. (chap. Desbrossá, llimpiá.)

Salclar, Serclar, v., lat. sarculare, sarcler. PORT. Sachar. IT. Sarchiare. (chap. Desbrossá, llimpiá.)

2. Salclayre, s. m., sarcleur.
Lo salclayre del verdier que purga las malas plantas. V. et Vert., fol. 46.
Le sarcleur du verger qui purge les mauvaises herbes.
PORT. Sachador. IT. Sarchiatore. (chap. Desbrossadó, desbrossadós, desbrossadora, desbrossadores; llimpiadó, llimpiadós, llimpiadora, llimpiadores.)

Salecmalec, s. m., salamalec.
Salecmalec volon qu' om lur respona.
Giraud de Calanson: Sitot s' es.
Salamalec ils veulent qu'on leur réponde.

Las Navas de Tolosa (1212); Salecmalec, s. m., salamalec.

Saletz, s. m., céleri.
La flor batuda de saletz
Ab carn mesclada li daretz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
La fleur de céleri battue avec chair mêlée vous lui donnerez.
(chap. ápit. ESP. Apio. Alemán Sellerie.)

Saletz, céleri, Sellerie, ápit, apio

Sal

Sal, s. f., lat. sat, sel.
Aissi cum carn salva sals.
(chap. Així com la sal conserve la carn.)

Luis Latorre Albesa; cansaladé; Aissi cum carn salva sals.

Aimeri de Peguilain: Pus descobrir.
Ainsi comme sel conserve chair.
Sal de gemma. Trad. d'Albucasis, fol. 19.
Sel de gemme.
Fig. L'autre fan senes sal
Coblas, sirventes, dansas.
G. Riquier: Pus Dieu.
Les autres font sans sel couplets, sirventes, danses.
Tan gen y sabetz metre sal.
Aimeri de Peguilain: Pus ma belha.
Tant gentiment vous savez y mettre sel.
Loc. fig. No tem Peire Vidal...
Ni 'N Peguilhan de chansos metr' en sal. 
Hugues de l'Escure: De motz ricos.
Je ne crains Pierre Vidal... ni le seigneur Péguilain pour chansons mettre en sel.
ANC. FR. Ce mot, comme plusieurs de ceux qui ont changé l'A primitif en E, a conservé cet A dans ses dérivés: saler, salaison, salade, saline, salière, 
salpêtre, dessaler, etc., etc.
CAT. ESP. PORT. Sal. IT. Sale. (chap. Sal, sals; salmuera, salmueres.)

2. Saladura, s. f., salure, salaison.
La saladura de la mar.
(chap. La salabró del mar.)
Cola tota saladura en la veziga.
Liv. de Sydrac, fol. 47 et 81.
La salure de la mer.
Coule toute salure dans la vessie.
CAT. ESP. Saladura. (chap. Salabró, salabrós.)

3. Sali, s. m., salière.
La sal del sali prendon. Guillaume de Tudela.
Le sel de la salière ils prennent.
(chap. Salina, salines. ESP. Salina, salinas.)

4. Saliera, Saleira, s. f., salière.
Buffa fuec, salier' issuga.
Marcabrus: Dirai vos.
Souffle feu, salière essuie.
Loc. En Bonafe, qui us fez del oill saleira, 
Molt fo cortes, car n' ostet la lumeira.
T. de Bonnefoy et de Blacas: Seign' En.
Seigneur Bonnefoi, qui vous fit de l'oeil salière, moult fut courtois, parce qu'il en ôta la lumière.
IT. Saleira.

5. Salar, lat. salire, v., saler.
Fays o tot escorjar e salar las carns.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 9.
Fait le tout écorcher et saler les chairs.
Part. pas. Ben mi tenc per paguat,
Si ay de peysson salat.
(chap. Be me ting per pagat, si ting peix salat.)
V. de S. Honorat.
Je me tiens bien pour payé, si j'ai du poisson salé.
Tro lai en la mar salada.
Bertrand de Born: Rassa mes.
Jusque là à la mer salée.
Fig. Tans i vey d' omes fatz
E tan de trop salatz.
P. Cardinal: Selh jorn que. Var.
Tant j'y vois d'hommes fades et tant de trop salés.
CAT. ESP. Salar. PORT. Salgar. IT. Salare. (chap. Salá: salo, sales, sale, salem o salam, saléu o saláu, salen; yo salaré; yo salaría; si yo salara la carn tindría carn salada : cansalada.)

6. Sals, adj., lat. salsus, salé.
Causas salsas so... (mundificativas) mondificativas.
Causas salsas ni frichura ni raust.
Eluc. de las propr., fol. 270 et 86.
Les choses salées sont... purificatives.
Choses salées ni friture ni rôt.
ANC. ESP. PORT. IT. Salso. (chap. Salat, salats, salada, salades.)

7. Salseza, s. f., lat. salsedo, salure.
Causas salsas... per salseza... et nitrozitat mundifico l' estomach.
Eluc. de las propr., fol. 270.
Choses salées... par salure... et acidité nettoient l'estomac.
IT. Salsezza.

8. Salina, s. f., lat. salina, saline.
Penre sal de las salinas.
Rég. des États de Prov., 1401.
Prendre sel des salines.
CAT. ESP. PORT. IT. Salina. (chap. Salina, salines.)

9. Saliner, Salinier, s. m., lat. salinarius, salinier, marchand de sel.
Tota manieyra de gens pagaran... officiers, monediers, saliniers, clercx.
Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 422.
Toute manière de gens paieront... officiers, monnayeurs, saliniers, clercs.
CAT. Saliner. ESP. Salinero. (chap. Saliné, salinés, salinera, salineres; mercadé de sal.)
- Salière. 
Cotels et saliners pauzo. Eluc. de las propr., fol. 75.
(chap. Gaviñets y salés (o saleros) posen.)
Couteaux et salières posent.

10. Salsa, s. f., sauce.
Gardar... la gola sobre tot de salsas e de especias.
(chap. Guardá... la gola sobre tot de salses y de espessies.)
V. et Vert., fol. 85. 
Préserver... la gorge surtout de sauces et d'épices.
Loc. Ti farem tal salsa
Don tos temps mays auras vileza.
V. de S. Honorat.
Nous te ferons telle sauce dont toujours davantage tu auras avilissement.
Prov. Aital salsa, aital pebrada.
R. Vidal: En aquel.
Telle sauce, telle poivrade.
CAT. ESP. IT. Salsa. (chap. Salsa, salses; salseta, salsetes.)

11. Salsayron, s. m., saucier. 
Vayssela, platz, escudelas, salsayrons.
(chap. Vajilla, plats, escudelles, salseres.)
Tit. de 1438. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 257.
Vaisselle, plats, écuelles, sauciers.
(chap. Salsera, salseres.)

12. Salpicar, v., saupoudrer, éparpiller.
De l' escorsa de la milgrana,
Cant er arsa e polverada,
Salpicaretz una vegada.
Deudes de Prades, Auz. cass.
De l'écorce de la grenade, quand elle sera brûlée et pulvérisée, vous saupoudrerez une fois.
CAT. ESP. PORT. Salpicar. (chap. Esquichá es salpicar. En este sentit, es escampá, tirá uns polsets, espolsá.)

13. Salgema, Salgemma, s. m., sel gemme.
De salgema hi gitatz un pauc.
Deudes de Prades, Auz. cass.
De sel gemme vous y jetez un peu.
IT. Salgemma.

14. Salnitre, s. f., lat. salnitrum, sel de nitre, salpêtre.
De la carn que deura manjar
Ab salnitre faitz polverar.
Deudes de Prades, Auz. cass.
De la chair qu'il devra manger avec salpêtre faites pulvériser.
CAT. Salnitre. ESP. PORT. Salitre. IT. Salnitro. (chap. Salitre, salitres.)

15. Samaciu, adj., lat. salmacidus, saumâtre. 
Alcunas liquors geysho... de las venas de la terra cum ayga samaciva, nitroza, alluminoza. Eluc. de las propr., fol. 272.
Aucunes liqueurs sortent... des veines de la terre comme eau saumâtre, nitreuse, alumineuse.
(chap. Geysho : ixen.)

16. Salsuginos, adj., du lat. salsuginem, salsugineux, qui a goût de sel.
La terra la ret salsuginoza. Eluc de las propr., fol. 150.
La terre la rend salsugineuse.
IT. Salsuginoso.

17. Salsuginozitat, s. f., salsuginosité, qualité de ce qui est salsugineux.
Ayga fluvial, dins las venas de la terra colada, rema ses salsuginozitat, e pren dossor. Eluc. de las propr., fol. 150.
Eau fluviale, dans les veines de la terre coulée, reste sans salsuginosité, et prend douceur.

13. Salari, Salary, Selari, s. m., lat. salarium, salaire.
Per lo salary de la grossa del instrument. Fors de Bearn, p. 1094.
Pour le salaire de la grosse de l'instrument.
Volon 1 florin per jorn... sia reduch aquel salari.
Rég. des États de Prov., 1401.
Ils veulent un florin par jour... que soit réduit ce salaire.
Loc. prov. Pero a luoc et a temps
Val cascus per son selari.
G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 
Pourtant en lieu et en temps vaut chacun pour son salaire.
CAT. Salari. ESP. PORT. IT. Salario. (chap. Salari, salaris; antigamén se pagabe lo jornal en sal, tan valor teníe.)