Capitol XCVIII. Com lo terç dia tornant la senyora en gierusalem per cercar lo seu fill: trobat aquell en lo temple.

Capitol XCVIII. Com lo terç dia tornant la senyora en gierusalem per cercar lo seu fill: trobat aquell en lo temple.

Venint lo terçer dia sa altesa torna en hierusalem ab infinit treball e multissima dolor. E cercal per la ciutat ab molta fatiga: anant de casa en casa: dient a les dones qui mostrauen hauer pietat de sa senyoria. ¶ Adiuro vos filie hierusalem si inueneritis dilectum meum: vt annuncietis ei: quia amore langueo. Volent dir. O filles de hierusalem qui mostrau hauer (haner) pietat de la dolor mia: yous deman de gracia: si vosaltres sabeu ni trobau lo amat meu que denuncieu a ell: que yo del tot defalch per la amor sua: qui nom dona repos ni remey fins que haja cobrada la desijada vista sua. ¶ E passats los tres dies perdent ja sa senyoria: totes les forçes de sa persona no podentse tenir en cames: delibera de anar al temple e aqui reclamar al pare eternal: que li plagues hauer pietat de la incomportable pena sua. E entrant sa senyoria dins lo dit temple feta reuerencia a la magestat diuina rompe en infinides lagrimes: recordantse ab quant plaer era venguda en aquell loch ab lo senyor fill seu en les festes de pasca prop passada: e que lauors se trobaua tan dolorada hauent perduda tan cara e tan amable companyia. e alçant sa senyoria los seus piadosos vlls veu prop la altar vna gran flota de mestres e doctors que tenien gran disputa. e lo amat fill seu. Sedentem in medio doctorum audientes illos et interrogantem. E quina vista fon aquella de tanta alegria: les entrames (entramenes) de sa senyoria se atendriren per infinit e sobtos goig: e abundant en lagrimes defallintli la força per sobres d´alegria sa senyoria caygue en terra perdent lo parlar. E lo senyor girantse veu la senyora mare sua axi alterada: fon tirada sa clemencia ab la cadena d´amor que dins lo cor de la sua mare tenia ligada. E lexant la disputa e tot lo restant cuyta per anar a la senyora mare sua. E essent junct ab sa senyoria vesali les mans ab molta reuerencia com a mare sua carissima. E la senyora retornant de mort a vida ab alegria inestimable abraça stretament aquell fill tan amat: e posantlo en la sua falda besaual ab extrema dolçor tenint la boca sua ab la del fill per vna gran peça: regant li lo cap e la cara de gojoses lagrimes parlantli de cor: que de boca no podia. En aquest refrigeri stigue sa merce vna gran estona. e dreçantse sa altesa mirant lo seu amat fill en la cara: dixli ab vna gran dolçor de cor. ¶ Fili quid fecisti nobis sic: ecce pater tuus et ego dolentes querebamus te. Volent dir. O fill e vida mia hi perque haueu permes que lo pare vostre Joseph e yo qui so vera mare vos hajam perdut e çercat ab tanta dolor: y no sabeu vos amor mia: que yo no he vida ne repos sens la vostra vista: E qualseuull loch es a mi delitos puix tinga la companyia vostra: perque senyor meu me haueu apartat de la vostra presencia: qui es la mia alegria e delit: o senyor e si joseph que solament nom de pare ha cuydat morir per doloros enyorament de la presencia vostra: qui pot rahonar ni estimar: quanta es stada la dolor mia queus he parit e criat: vos sols vida mia sabeu lo pes de les mies dolors: qui sou molt cert de la feruent amor que yous tinch: la qual me te axi ab vos vnida e ligada: que sols vn moment esser de la vostra vista apartada: es a mi pena tan crua: que raonar no la puch. E vos senyor meu haueu me leixat tres dies en turment tan doloros: que ja durar ni portar nol podia: si nom haguesseu acorregut ab la dolçor de la vostra amable e desijada vista: la qual me ha tant alegrada: que sobtosament ses apartada de mi tota pena e dolor. E tornantlo a besar moltes vegades deyali ab lagrimes de intrinseca amor: Ay senyor e vida mia: nom dexeu altra vegada: no senta yo pus tant penosa dolor yo fill meu ire (jre) ab vos hon se vulla que volreu anar. Car treballar ensemps ab vos: es a mi repos. ¶ E lo senyor respongue a la senyora mare sua curt: perque les paraules sues no fossen enteses per la gent: que aqui se era ajustada: mes la dita senyora les entes molt be: e les conserua dins lo armari del seu piados cor sentint largament la dolçor de amor ab que eren dites. car dixli. ¶ Quid est qp me querebatis: nesciebatis: quia in hijs que pris (r en virgulilla) mei sunt oportet me esse: Volent dir O senyora mare perquem haueu çercat ab tan dolorosa fatiga: e no sabeu vos que a mi es necessari entendre en les obres del meu diuinal pare: Les quals dilacio neguna no comporten. E ab tot que de vos senyora me sia corporalment apartat: la amor mia es tostemps ab vos: e les dolors vostres me son propries. car yo apartat de vos en la vida present: no puch esser sens molta pena. Car vos senyora mare sou la persona a mi pus cara e pus amada: que sia entre totes les creades: segons testifica Salamo: parlant en persona mia: dient de vos mare mia.
¶ Una est dilecta mea: vna est amica mea: vna est columba mea perfecta mea. Car en vos es lo repos meu: trobant dins vos tota perfectio de amor: vos sou la cambra dels meus delits: veu me açi senyora prest de tornar ab vos en natzaret: e sere subdit vostre obeint vos e seruint vos com a mare molt cara. E no solament a vos: ans encara al virtuos Joseph per amor vostra.

Veuva, Vezoa, Veuvetat, Viduitat, Vidual, Aveuvar, Avesvar, Vexar, Vexatio, Vezer - Malveziar, Malviziar

Veuva, Vezoa, s. f., du lat. vidua, veuve.

Tres causas fan mestiers a veraya veuva. V. et Vert., fol. 93.

Trois choses font besoin à véritable veuve.

Adjectiv.

C M donas en son veuvas de lor maritz. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 31.

Cent mille dames en sont veuves de leurs maris.

Los efans orfeis e las femnas vezoas. V. et Vert., fol. 78. 

Les enfants orphelins et les femmes veuves.

CAT. ESP. Viuda. PORT. Viuva. IT. Vedova. (chap. Viuda, viudes.)

2. Veuvetat, s. f., lat. viduitatem, veuvage.

En matrimoni et en veuvetat.

Deu tener castetat en estamen de veuvetat. 

V. et Vert., fol. 96 et 93.

En mariage et en veuvage.

Doit conserver chasteté en état de veuvage.

(chap. Viudedat, viudedats.)

3. Viduitat, s. f., lat. viduitatem, viduité.

Tener castetat, viduitat. Leys d'amors, fol. 66.

Tenir chasteté, viduité.

CAT. Viudedat. ESP. Viudedad. IT. Vedovità, vedovitate, vedovitade. 

(chap. Viudedat, viudedats.)

4. Vidual, adj., lat. vidualis, de veuvage, de viduité.

Tant com viura honestament en estat vidual.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. IX, fol. 32.

Autant comme il vivra honnêtement en état de veuvage.

ESP. Viudal. IT. Vedovile. (chap. Viudal, viudals.)

5. Aveuvar, Avesvar, v., rendre veuf.

Part. pas. Sa molher sia trebalhada,

E del marit leu avesvada.

Un Troubadour Anonyme: Dieus laudem.

Que sa femme soit tourmentée, et du mari bientôt rendue veuve.

- Dépeuplé, privé.

Fransa e Bergonha n' es aveuvada.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 68.

France et Bourgogne en est rendue veuve.

(chap. Enviudá. ESP. Enviudar.)

Vexar, v., lat. vexare, vexer.

Lo volen... vexar e prendre. Chronique des Albigeois, col. 21.

Le veulent... vexer et prendre.

Part. pas. Non sian tengutz ni vexat de reddre conte.

Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 423.

Qu'ils ne soient pas tenus ni vexés de rendre compte.

CAT. Vexar. ESP. Vejar. PORT. Vexar. IT. Vessare. (chap. Vexá.)

2. Vexatio, s. f., lat. vexatio, vexation, secousse, persécution.

Nocturnas vexatios de demonis. Eluc. de las propr., fol. 188.

(chap. Nocturnes vexassions de dimonis o diables.)

Nocturnes vexations de démons.

CAT. Vexació. ESP. Vejación. PORT. Vexação. IT. Vessazione. 

(chap. Vexassió, vexassions.)

Vezer, v., lat. videre, voir.

Aquells que cuion vezer no vezon gota. V. et Vert., fol. 27.

(chap. Aquella que creuen vore no veuen (ni) gota : gens : res.)

Ceux qui croient voir ne voient goutte.

De so que vei e que vi. 

Marcabrus: Dirai vos.

De ce que je vois et que je vis.

Fols es qui cre tot quan vezon siei huelh.

Pons de Capdueil: Leials.

Fou est qui croit tout ce que voient ses yeux.

Sel qu' es secx no ve defor,

E sel qu' es pecx no ve de cor.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Celui qui est aveugle ne voit pas dehors, et celui qui est sot ne voit pas de coeur.

So qu' ai apres

Escotan e vezen.

Arnaud de Marueil: Razos es.

Ce que j'ai appris en écoutant et en voyant.

La malvaisa arma cant ela se ve departir d' aquel cor mortal.

Liv. de Sydrac, fol. 51.

La mauvaise âme quand elle se voit séparer de ce corps mortel.

Loc. Veirem que ns responra. Philomena.

(chap. Vorem qué mos respondrá : contestará.)

Nous verrons (ce) qu'il nous répondra.

Substantiv. Als secx rendia lo vezer. Trad. d'un Évang. apocr.

Aux aveugles il rendait le voir.

Part. prés. subst. et loc. L' autr' ier mo vezen 

En triet may de cen.

P. Cardinal: Sel que fes.

L'autre jour mon voyant (à ma vue) il en tria plus de cent.

Dolor los auciria

En aissi nostre vezen.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Douleur les occirait par ainsi notre voyant (en notre présence).

Adv. Vezent trastotz los cavalliers. V. de S. Honorat.

Voyant (en présence de) tous les cavaliers.

Part. pas. La genser qu' anc fos viza.

Arnaud de Marueil: Tot quant.

La plus belle qui oncques fut vue.

Vistas las presentas. Chronique des Albigeois, col. 26.

(chap. Vistes les presens - cartes.)

Vues les présentes.

Loc. De que par a la veguda

La fassa bon tener nuda.

Bertrand de Born: Domna pueis.

Par quoi il paraît à la vue qu'il fasse bon la tenir nue.

Adverb.

Si convertir no s volon vist nostres messages.

Izarn: Diguas me tu.

Si convertir ils ne se veulent vu nos messages.

ANC. FR. Perdu aveit la véue de vieillesce ne véer ne peut la lumière.

Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 4.

Si tost que je la vey, mon âme en fut esméue. 

Premières Œuvres de Desportes, fol. 29.

Vous vous voirez appeller huguenot. Contes d'Eutrapel, fol. 9.

Dès le premier regard ils vorroient qu'aux dedans

Nous ne sommes que feus et que brasiers ardans. 

Ronsard, t. I, p. 870.

A quant ille ot véut Pieron.

Anc. trad. de la Passion. Mém. de l'Acad. des Inscr., t. XVII, p. 725.

Voyez Gota.

CAT. Veurer. ESP. PORT. Ver. IT. Vedere. (chap. Vore : vech, veus, veu, veem, veéu, veuen; vist, vistos o vists, vista, vistes; voré; voría; si yo veiguera.)

2. Vista, s. f., vue.

Qu' el en tres jorns cobre sa vista.

Deudes de Prades, Auz, cass.

Qu'en trois jours il recouvre sa vue.

Auzels de rapina que han... la vista aguda. Eluc. de las propr., fol. 139.

Oiseaux de rapine qui ont... la vue aiguë (perçante). 

Per qu' am mais la sua vista.

Guillaume de Biars: Si quo 'l majestre.

C'est pourquoi j'aime mieux la sienne vue.

Adv. comp. Tols l' autruy dreg a vista.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Tu enlèves le droit d'autrui à vue (publiquement).

CAT. ESP. PORT. IT. Vista. (chap. Vista, vistes.)

3. Vesible, Vizible, Visibil, adj., lat. visibilem, visible.

Qe demostro substantia visibil. Gramm. provençal.

Qui démontrent substance visible.

Dieus es vesibles e no vesibles. Liv. de Sydrac, fol. 8. 

Dieu est visible et non visible.

Creaturas viziblas. Eluc. de las propr., fol. 105.

Créatures visibles.

CAT. ESP. Visible. PORT. Visivel. IT. Visibile. (chap. Visible, visibles.)

4. Vesiblament, Visiblament, adv., visiblement.

Vesiblament s' en montet denan totz sus el cel. V. et Vert., fol. 5.

Visiblement il s'en monta devant tous là-haut au ciel.

Aparec a mi visiblament. Trad. d'Albucasis, fol. 49.

Apparut à moi visiblement.

CAT. Visiblement. ESP. Visiblemente. PORT. Visivolmente. IT. Visibilmente.

(chap. Visiblemen o visíblemen o vissiblemen o vissíblemen.)

5. Vedenza, Vezensa, Vezeza, s. f., vue, présence.

En vedenza et en audenza d' En Wugo de Mondragon.

Titre de 1225. Arch. de l'archev. d'Arles, n° 85.

En présence et en audition du seigneur Hugues de Mondragon.

Si el non o dis a la vezensa et a la audiensa de VII garens.

Trad. du Code de Justinien, fol. 61.

S'il ne le dit pas à la vue et à l'audition de sept témoins.

Loc. A vezeza de tot lo poble. Sermon en provençal, fol. 33.

A vue de tout le peuple.

6. Visio, Vezio, s. f., lat. visio, vue, vision.

Vegas aquela am la visio del huel. Trad. d'Albucasis, fol. 17.

Que tu voies celle-là avec la vue de l'oeil.

Que pervegnam (o perveguam) a la visio de la divina majestat. 

Trad. de Bède, fol. 14.

Que nous parvenions à la vue de la divine majesté.

- Apparition, révélation, terme de théologie.

S. Johans l' evangelista reconta una vezio. V. et Vert., fol. 6.

Saint Jean l'évangéliste raconte une vision.

CAT. Visió. ESP. Visión. PORT. Visão. IT. Visione. (chap. Visió, visions; vissió, vissions.) 

7. Vezeire, Vezedor, s. m., qui voit, qui aperçoit, contemplateur.

Ab dons esgar

Sap sos vezedor paysser.

Aimeri de Peguilain: Ses mon.

Avec doux regard elle sait repaître ses contemplateurs.

ANC. FR. Les véors vindrent devant

Veher la gen dan cuherant.

G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 791.

ESP. Veedor. PORT. Vedor. IT. Veditore. (chap. Veedó, veedós, veedora, veedores; contempladó, contempladós, contempladora, contempladores.)

8. Visiu, Viziu, adj., propre à faire voir.

El istrument visiu, so es uelh.

Virtut viziva.

Eluc. de las propr., fol. 15 et 14.

(chap. L'instrumén visiu, aixó es (l') ull. Virtut visiva o vissiva.)  

L'instrument propre à faire voir, c'est l'oeil.

Faculté propre à faire voir.

CAT. Visiu. ESP. IT. Visivo. (chap. Visiu o vissiu, visius o vissius, visiva o vissiva, visives o vissives.)

9. Vizual, adj., visuel.

Per reflexio de rachtz vizuals. Eluc. de las propr., fol. 38.

(chap. Per reflexió de rayos visuals o vissuals.)

Par réflexion de rayons visuels.

CAT. ESP. PORT. Visual. IT. Visuale. (chap. Visual, visuals; vissual, vissuals.)

10. Veament, Veamen, s. m., vue, aspect.

Seizena es veamens de Deu. Trad. de Bède, fol. 9.

La sixième est la vue de Dieu.

11. Vezement, s. m., vue.

Al sen del vezement. Trad. d'Albucasis, fol. 15.

Au sens de la vue.

CAT. Vedimento.

12. Vis, s. m., lat. visus, visage, figure.

Bella 's la domna, e 'l vis a tan preclar

Davan so vis nulz om no s pot celar.

Poëme sur Boèce.

Belle est la dame, et le visage a si brillant que devant son visage nul homme ne se peut céler. 

L' aigua m cor denan per miei lo vis.

B. de Ventadour: Belhs Monruelh.

L'eau me court devant par le milieu du visage.

ANC. FR. Que ses vis si pales devient.

Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. II, p. 201.

De la poudre li jete el vis. Roman du Renart, t. II, p. 201.

D'un vis tant beau que les prestres craindront la regarder.

J. Bouchet, Triomp. de François 1er, fol. 97.

CAT. ANC. ESP. PORT. IT. Viso. (chap. Cara, cares.)

13. Visatge, Vizatge, s. m., visage, figure.

Lo sieu clar vizatge.

Joyeux de Toulouse: L' autr' ier.

Le sien clair visage.

Ieu n' ai baisatz mains huoills e maint visatge.

Le Moine de Montaudon: Aissi cum cel.

J'en ai baisé maints yeux et maint visage.

L'auteur du Dizzionario universale, etc., dit sur le mot italien visaggio:

Voce provenzale oggidi inusitata.

CAT. Visatge. ESP. Visage (Visaje). PORT. Visagem. ANC. IT. Visaggio.

14. Vis, s. m., lat. visum, avis, croyance.

Voyez Muratori, Diss. 33.

Loc. Tan joios

Son, qu' ades m' es vis

Que folh' e flors s' espandis.

R. Jordan, Vicomte de S. Antonin: Lo clar.

Si joyeux je suis, qu'incessamment il m'est avis que la feuille et la fleur s'étale. 

ANC. FR.

Vis li fu k'une voix en dormant li diseit. Roman de Rou, v. 946.

Ai-je bien dit? Que vos est vis?

Roman du Renart, t. II, p. 189.

15. Veiaire, Veiayre, s. m., avis, manière de voir.

Ar me digaz del tot vostre veiaire.

Bertrand du Pujet: Bona dompna.

Maintenant que vous me disiez entièrement votre avis.

Lur folh deport

E lur malvat veiaire.

Germonde de Montpellier: Greu m'es.

Leur fou déportement et leur mauvaise manière de voir.

- Aspect, apparence, semblant, mine.

Veiaire fresc e clar.

Hameus de la Broquerie: Mentre. 

Mine fraîche et brillante.

Loc. Sol veiaire non fai qu' ela m' entenda.

Pierre d'Auvergne: De ben sai.

Seulement elle ne fait pas mine qu'elle m'entende.

M' es veiaire qu' ieu senta

Odor de paradis.

B. de Ventadour: Quan la.

Il m'est avis que je sente odeur de paradis.

Amors, e que us es veiayre?

Trobatz vos folh mais que me? 

B. de Ventadour: Amors.

Amour, et que vous est semblant? Trouvez-vous fou plus que moi?

Adv. comp.

E 'l termes es vengutz al mieu veiaire. 

E. Cairels: Qui saubes.

Et le terme est venu à mon avis.

A veiaire lor era que tot lo mons peria. Liv. de Sydrac, fol. 7.

A semblant il leur était que tout le monde périssait.

ANC. FR. Sa chiere et son viaire taint...

La char fa mult salie, li viaire paliz. Roman de Rou, v. 3135.

Renart, fait-il, à ton viaire

Sembles bien beste de putaire.

Roman du Renart, t. II, p. 152.

16. Vesiat, Visiat, adj., avisé, content, gai, joyeux.

Quan la vei, sui tant fort visiatz,

Veiaire m' es qu' el cor al cel mi sailla.

B. de Ventadour: Per mieills.

Quand je la vois, je suis si fort content, qu'il m'est avis que le coeur me saute au ciel.

Molherat fan captenemen

De veziat enganador.

Pierre d'Auvergne: Belha m' es.

Les maris tiennent la conduite d'avisé trompeur.

ANC. FR. S'en vint com veziée et saige...

Mès déables qui veziez

Et soutix est à toz max fere.

Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. II, p. 16 et 21.

17. Vec, Ve, prép., du rom. vezer, voi, voici, voilà.

Primitivement la langue romane employa l'ecce des Latins en le syncopant.

Ec vos e Roma l' emperador Teiric. Poëme sur Boèce.

Vous voici à Rome l'empereur Théodoric.

Les troubadours en ont fait aussi usage:

Ec vos la domna morta,

E 'l morgues es perdutz.

Palais: Molt m' enuoia. 

Vous voilà la dame morte, et le moine est perdu.

Mais, plus ordinairement, ils employèrent le mot Vec formé de Ve, troisième personne du verbe roman Vezer, et de Ec.

Sol si m vol retener,

Vec li m tot al sieu plazer.

P. Raimond de Toulouse: Atressi cum la.

Seulement si elle me veut retenir, me voici à elle tout à son plaisir.

Le plus souvent ils combinaient ce mot avec des pronoms personnels ou 

relatifs, et formaient ainsi une sorte d'idiotisme, que le langage populaire a conservé.

Vec vos del vers la fi.

G. Rudel: Lanquan lo.

Vous voici du vers la fin.

Généralement j'ai réuni ces deux mots en un seul.

Vecvos a Rossilho G. vertit. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 33.

Vous voilà à Rossillon Gérard retourné.

Femna aias conort,

Qu veti ton fill revisdat. 

Trad. d'un Évang. apocr.

Femme aie courage, vu que te voilà ton fils ressuscité.

Veus tot lo tort en que m' avetz trobat.

Arnaud de Marueil: Si me destreignetz.

Vous voici tout le tort en quoi vous m'avez trouvé.

Les pronoms personnels ou relatifs EL, LO se plaçaient parfois entre Vec 

ou Ve et le pronom personnel Vos:

Vec los vos alberjatz e remazutz. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 84.

Vous les voilà hébergés et arrêtés.

Par contract. Ab tant velvos al fuec vengut. Roman de Jaufre, fol. 12.

En même temps vous le voici au feu venu.

Enfin, en ajoutant l'adverbe Aissi, on obtint cette forme qui, en français, par la contraction de voi et d'ici a produit voici.

Merce m' aiatz, que veus m aissi vencut.

P. Raimond de Toulouse: No m puesc.

Ayez-moi merci, vu que me voici ici vaincu.

ANC. FR. Mais voyez-cy qu'il advient.

Les quinze Joyes de mariage, p. 143.

Vez me ci, si me retenez.

Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 198.

Sire, veez ci un ost en Venise près de nos. Villehardouin, p. 27.

Triboulet fut envoyé devant pour dire: Voy les cy venir.

Bonaventure Despériers (Desperriers), cont. 2.

Voy vous là composeur de pets. Rabelais, liv. I, ch. 40.

18. Avisar, Avizar, v., aviser, instruire, annoncer.

So que lor evesque lor era vengut dire et avisar.

Chronique des Albigeois, col. 40.

Ce que leur évêque leur était venu dire et annoncer.

En to sen propri no t cofizes

Tant que amb autre no t' avizes.

Leys d'amors, fol. 138.

A ton sens propre ne te confies pas tant qu'avec autre tu ne t'instruises.

Auzels de rapina... han subtil vista, quar de mot lonh avizo lor vianda.

Eluc. de las propr., fol. 51.

Oiseaux de rapine... ont subtile vue, car de moult loin ils avisent leur proie.

- Prendre garde.

Deu avisar que no sia pres de la mar. L'Arbre de Batalhas, fol. 94.

Doit aviser qu'il ne soit pas près de la mer.

Se deu avisar cascus. Leys d'amors, fol. 151.

Se doit aviser chacun.

- Ajuster, viser.

Vay ferir lo paya, e a 'l ben avisat. Roman de Fierabras, v. 3721.

Va frapper le païen, et l'a bien ajusté.

Part. pas. Nautors avizatz. Leys d'amors, fol. 15.

Nautoniers avisés.

ANC. FR. A quis un garçon aviset. 

Roman du chastelain de Couci, v. 2941.

CAT. ESP. PORT. Avisar. IT. Avvisare. (chap. Avisá : aviso, avises, avise, avisem o avisam, aviséu o avisáu, avisen; avisat, avisats, avisada, avisades; avisaré; avisaría; si yo avisara.)

19. Avis, s. m., avis, croyance, semblant.

Loc. Non agro la meitat de joy

Ni d' alegrier ab lurs amis,

Cum ieu ab vos, so m' es avis.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Elles n'eurent la moitié de joie ni de contentement avec leurs amis, comme moi avec vous, ce m'est avis.

Ar diguas que vos n' es avis. V. de S. Honorat.

Maintenant dites (ce) qui vous en est avis.

CAT. Avis. ESP. PORT. Aviso. IT. Avviso. (chap. Avís, avisos.)

20. Avision, s. f., vision.

Li fezessan tornar los sompnis e las avisions a non re.

(chap. Li faigueren torná los somnis y les visions a no res.)

Hist. de la Bible en prov., fol. 9.

Qu'ils lui fissent tourner les songes et les visions à néant.

21. Avisament, Avisamen, Avizament, Avizamen, s. m., avisement, avis, 

avertissement.

Lhi mostrero las letras e 'ls avisamens que avian.

(chap. Li van amostrá les lletres (cartes) y los avisamens (avisos) que teníen.)

Tit. de 1395. DOAT, t. CXLVII, fol. 172.

Lui montrèrent les lettres et les avis qu'ils avaient.

Cosselh e avisament. Cout. de Condom.

(chap. Consell y avisamén - avís.)

Conseil et avis.

- Précaution.

Si que nueg e jorn haian avizamen de gardar la ost. Leys d'amors, fol. 15.

De telle sorte que nuit et jour ils aient précaution de garder l'armée.

Experiencia et avizament. Eluc. de las propr., fol. 103.

Expérience et précaution.

ESP. Avisamiento. IT. Avvisamento. (chap. Avisamén, avisamens; avís, avisos; precaussió, precaussions.)

22. Avizadamen, adv., directement, en face.

Prép. comp. Regarda vas lo ciel avizadamen de son creator.

Liv. de Sydrac, fol. 94.

Regarde vers le ciel en face de son créateur.

ESP. PORT. Avisadamente. IT. Avvisatamente.

23. Invizible, Envesible, adj., lat. invisibilem, invisible.

Dieus es envesible. Hist. de la Bible en provençal, fol. 81.

(chap. Deu es invisible o invissible.)

Dieu est invisible.

Creaturas viziblas et inviziblas. Eluc. de las propr., fol. 105.

(chap. Criatures visibles e (y) invisibles o invissibles.)

Créatures visibles et invisibles.

CAT. ESP. Invisible. PORT. Invisivel. IT. Invisibile. (chap. Invisible o invissible, invisibles o invissibles : que no se pot vore. Vore: Heliotropo.)

24. Invisibilitat, s. f., lat. invisibilitatem, invisibilité.

Creaturas,... las que han invisibilitat. Eluc. de las propr., fol. 1.

Créatures,... celles qui ont invisibilité.

CAT. Invisibilitat. ESP. Invisibilidad. PORT. Invisibilidade. IT. Invisibilità, invisibilitate, invisibilitade. (chap. Invisibilidat o invissibilidat, invisibilidats o  invissibilidats.)

25. Evident, Eviden, adj., lat. evidentem, évident.

Es evidens e clars. Brev. d'amor, fol. 50.

(chap. Es evidén y cla.)

Il est évident et clair.

CAT. Evident. ESP. PORT. IT. Evidente. (chap. Evidén, evidens, evidenta, evidentes.)

26. Evidencia, Evidensa, s. f., lat. evidentia, évidence, manière de voir.

Hai! segles voigz de merce,

Com ha vil evidensa

Totz hom qu' aver de vos cre

Joi ni benanansa !

B. Zorgi: Jhesu Crist.

Ah! siècle vide de merci, comme il a vile manière de voir tout homme qui croit avoir de vous joie et bonheur.

Ha hom alguna natural evidencia. Eluc. de las propr., fol. 2.

On a aucune naturelle évidence.

CAT. ESP. PORT. Evidencia. IT. Evidenza. (chap. Evidensia, evidensies.)

27. Evidenmen, adv., évidemment.

Appar ayssi evidenmen. Leys d'amors, fol. 132.

Apparaît ici évidemment.

(chap. Evidenmen.)

28. Prevezir, v., lat. praevidere, prévoir, voir d'avance.

Las causas que son a venir deu hom prevezir. V. et Vert., fol. 59.

Les choses qui sont à venir on doit prévoir.

CAT. Prevéurer. ESP. PORT. Prever. IT. Previdere. (chap. Prevore.)

29. Previzio, Prevesion, s. f., lat. praevisionem, prévision, prévoyance. 

El a demandat

Sant Veran, que es hom de gran prevesion.

V. de S. Honorat.

Il a demandé saint Véran, qui est homme de grande prévision.

Sciencia de Dieus,... comparada a las causas que siran, es apelada previzio. 

Eluc. de las propr., fol. 5.

La science de Dieu,... comparée aux choses qui seront, est appelée prévision.

CAT. Previsió. ESP. Previsión. PORT. Previsão. IT. Previsione.

(chap. Previsió o previssió, previsions o previssions.)

30. Pervezer, lat. pervidere, percevoir, distinguer, apercevoir, éclairer.

No t' a at que perveias aquelas causas. Trad. de Bède, fol. 37.

Il ne t'est pas besoin que tu perçoives ces choses.

Pus par la falhisos

D' aquel c' om pus perve. 

Nat de Mons: Si Nat de Mons.

Plus paraît la faute de celui qu'on distingue davantage.

- Aviser.

La gleysa e 'l reys y denhon pervezer. 

Hugues de Saint-Cyr: Un sirventes.

L'église et le roi y daignent aviser.

Part. prés. El es savis e perveens. Liv. de Sydrac, fol. 109.

Il est sage et éclairé.

31. Perveable, adj., prévoyant.

Savi, perveable e cortes. Liv. de Sydrac, fol. 111.

Sage, prévoyant et courtois.

32. Pervezensa, s. f., pénétration, clairvoyance. 

Per la divinal pervezensa. Tit. de 1310. DOAT, t. XV, fol. 209.

(chap. Per la divina clarividensia : previsió.)

Par la divine clairvoyance.

33. Provezir, v., lat. providere, pourvoir.

A son cors deu hom provezir de tres causas.

Proveziss a lurs necessitatz.

V. et Vert., fol. 60 et 53.

A son corps on doit pourvoir de trois choses.

Il pourvoit à leurs nécessités.

ANC. FR. Il se proveut et prépara contre tous leurs aguets.

Amyot, trad. de Plutarque, Vie d'Agricola.

CAT. Provehir. ESP. Proveer. PORT. Prover. IT. Provvidere. (chap. Proví o proveí.)

34. Providentia, Providenssia, s. f., lat. providentia, providence, prévoyance.

Providentia de Deu. Trad. de Bède, fol. 68.

(chap. Providensia de Deu.)

Providence de Dieu.

So es cura e providenssia. Brev. d'amor, fol. 5.

C'est soin et prévoyance.

CAT. ESP. PORT. Providencia. IT. Provvidenza. (chap. Providensia, providensies.)

35. Provisio, Provizio, Provision, s. f., lat. provisionem, provision, amas de 

choses utiles.

Vivo ajustan lor provisio, coma formiga.

De vianda provizio.

Eluc. de las propr., fol. 229 et 251.

Vivent réunissant leur provision, comme fourmi. 

Provision de nourriture.

- Terme de jurisprudence.

Per mettre alcuna bona ordenansa e provizion sobre la guarda del castel.

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 226.

Pour mettre aucune bonne ordonnance et provision sur la garde du château.

Provision de tutors. Fors de Bearn, p. 1074.

Provision de tuteurs.

CAT. Provisió. ESP. Provisión. PORT. Provisão. IT. Provisione.

(chap. Provisió, provisions; provissió, provissions.)

36. Desprovezir, v., dépourvoir.

Part. pas. Que la gabella no restes desprovezida.

Reg. des États de Provence, 1401.

Que la gabelle ne restât pas dépourvue.

(chap. Desproví o desproveí; desprovit, desprovits, desprovida, desprovides; desproveít, desproveíts, desproveída, desproveídes : desprovist, desprovists o desprovistos, desprovista, desprovistes.)

37. Reveser, v., lat. revidere, reviser.

Aion a reveser. Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 98.

Aient à reviser.

CAT. Revéurer. ESP. PORT. Rever. IT. Rivedere. (chap. Revore : torná a vore; revisá.)

38. Malveziar, Malviziar, v., mal conseiller, suborner.

Qual pena deu aver aquel ome que malvezia lo serv d' autre per aco que el s' enfuga. Trad. du Code de Justinien, fol. 54.

Quelle peine doit avoir cet homme qui mal conseille le serf d'autre pour cela qu'il s'enfuie.

Part. pas. Perten al paire que sos filhs ni sa filia no sian corrumput ni malviziat. 

Trad. du Code de Justinien, fol. 57.

Il appartient au père que son fils ni sa fille ne soient corrompus ni mal conseillés.

Capitol XCV. Com per manament de deu la senyora torna en la terra de israel e vingue en natzaret hon troba la sua mare sancta Anna.

Capitol XCV. Com per manament de deu la senyora torna en la terra de israel e vingue en natzaret hon troba la sua mare sancta Anna.

Com ja la senyora fon coneguda en Egipte la gent de la terra vista la sua grandissima humilitat e conuersacio graciosa estimauenla molt: e sa merce reposaua entre aquella gent vista la amor que li portauen: plague a nostre senyor deu que tornas a sentir los treballs de caminar. E complits set anys de la peregrinacio sua fon feta diuinal reuelacio manant que tornas sa merce ab lo fill seu en la terra propria: dient en sompnis a Joseph. ¶ Surge et accipe puerum et matrem eius: et vade in terram israel: defuncti sunt enim: qui querebant animam pueri. Volent dir. Leuau joseph car lo repos vostre no es en la present vida: ans vol lo senyor que treballeu augmentant los vostres merits. E preniu lo fill de deu ab la senyora mare sua: e tornau en la terra de israel: car morts son aquells qui matar volien lo senyor en la tendra edat sua. E la senyora informada per joseph de la reuelacio a ell feta comunica de aço ab lo senyor fill seu: lo qual li dix largament tots los misteris del seu anar e venir: car les coses secretes a sa senyoria sola per lo seu fill eren (fique ereu, típica errada n-u) reuelades sens nenguna cuberta. ¶ E sentint sa merce la voluntat diuina tantost desempacha de vendre aquella poca roba que tenia per comprar vna somereta per al cami. E prenint comiat d´aquelles dones que mes amor e familiaritat li hauien mostrada comença son viatge per tornar en judea. E passaren per aquell mateix desert per hon eren venguts: retornant a sentir les dolors e treballs que en la venguda hauien sostenguts. E com foren entrats en terra de israel joseph demana de noues e diguerenli que Archelau regnaua en judea apres la mort de son pare Herodes. e de aço lo prom (prohom) se altera molt tement que lo dit Archelau no hagues heretada la malicia de son pare ensems ab lo regne: e perço no gosa portar lo senyor e la mare sua en Judea: ans sens ana ab ells en Galilea: e aqui aturaren en la ciutat de natzaret: no sens gran misteri: car prophetizat era. Quoniam nazarenus vocabitur. E venint la senyora en la dita ciutat troba la virtuosa mare sua Anna mig morta del gran enyorament e tristicia que passat hauia per la sua absencia: e besantli les mans ab gran reuerencia alegras molt de la sua vista. E la gloriosa Anna abraçant la senyora filla sua e mirant lo seu excellent net fon axi recreada e aconsolada que oblida totes les dolors passades e ab goig no recomptable dix. Ay la mia filla que ara so yo tornada de mort a vida: puix vos he mereixcut veure. ¶ E prenint lo seu excellent net posal se en la falda ab singular amor: e miraual ab delit no recomptable vehent lo ja tan granet que hauia huyt anys complits. E fon axi recomplida de alegria que sens parlar escampa infinides lagrimes mullant lo cap e la cara de aquell glorios net: besantlo moltes vegades ab sobirana alegria: e senti en si tanta consolacio que estimar ni dir nos poria: e dixli mirantlo en la cara. O magestat infinida la sola vista vostra basta a resuscitar los morts e aconsolar los tribulats: e a guarir los malalts. Car yo senyor he passat tanta dolor per la absencia vostra que la pena mia era pijor que mort: e ara que he vist a vos vida de la mia anima tota dolor es de mi partida: car vos sou consolacio e salut mia. E la dita senyora anna presenta al seu amat net vna camisa que li hauia feta per goig de la venguda ab freset dor en les manegues e en los muscles: la qual lo senyor vestia ab molt plaer per amor de la sancta auia sua: aquesta camisa es restada en lo mon per vna singular reliquia. E per privilegi de gran excellencia ha plagut a nostre senyor la posseixquen los reys de Arago com a fidelissims crestians e deuots: los quals tenen la dita camisa en singular veneracio e reuerencia e sperant ab gran confiança que aquell senyor que la vestida e portada fara grandissimes misericordies e gracies a la casa de Arago e a tots los deuallants de aquella: puix tan digna e excellent reliquia los ha comanada. e les senyores germanes de la mare de deu qui ja eren casades e stauen en les posades sues sentint la venguda de sa senyoria: e com era plegada de cami: vingueren prestament a fer reuerencia a sa altesa alegrant se molt de la sua venguda offerint se al seruir de sa merce en tot lo quels fos possible. E axi la senyora mare del fill de deu atura en natzaret en casa sua passant la vida stretament viuint de sos treballs: segons acostumat hauia stant en egypte. e lo senyor fill seu creixent seruia a sa merce ab molta amor e plaer: e sa senyoria mirant e contemplant aquell fill tan amat descansaua de tot son treball ab tot que les consolacions de sa senyoria en la present vida son stades mesclades ab infinides dolors de les quals ne direm ara vna de les pus viues que sa altesa senti.

Lo nom de nostre Senyor Deu Jesu-Christ. Sententia. Abjuratio.

Sententia.

Lo nom de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e de la gloriosa Verge nostra dona Sancta Maria humilment invocats.

Nos don Pere (huic Petro est cognomento Garcia) per la gratia de Deu e de la Sancta Seu apostolica bisbe de Barcelona (Pere Garcia, Pedro García, obispo de Barcelona) e nos Antoni de Contreras en decrets doctor e Pere Pariente (no Parent) en Sacra Theologia licenciat capellans del Rey nostre Senyor inquisidors de la heretica pravitat en les ciutats e bisbats de Tarragona Barcelona Vich Gerona e Helna (Elna; Helenensis) per la Sancta Seu apostolica creats e deputats. Vists per nos los processos criminals actitats e ventilats davant nos dits inquisidors e en nostre Consistori entre lo promotor e procurador fiscal de la Sancta Inquisitio de una part agent e denuntiant e Joana Libiana vidua que fonch muller den Franci Libia quondam e Marquesa muller den Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran scriva del Rey nostre Senyor filles den Pere Benet e dena (de na) Marquesa muller sua quondam Gabriel Rabacer sartre Isabel muller den Francisco Pallares reconsiliat Aldonça muller den Gabriel Comte sartre tots conversos de la ciutat de Barcelona denunciats e delats de crims de heretgia e apostasia reos e criminosos defenents de la part altra e aquells diligentment examinats e totes e sengles coses en aquells contengudes (la primera n es una u en el texto, como se encuentra varias veces).

E vista la denunciatio davant nos dits inquisidors per lo procurador fiscal de la Sancta Inquisitio feta. E vista la summaria informatio per lo dit procurador fiscal sobre la dita denuntiatio e accusatio administrada. La qual per nos vista manam tots los damunt dits esser posats en los carceres de la Sancta inquisitio (minúscula) axi com de fet foren posats. E vist com contra alguns de ells es stada dada la demanda e petitio en scrits per lo dit procurador fiscal. E vistes les confessions que davant nos dits inquisidors stants ells presos en los carceres de la Sancta Inquisitio han fetes les quals alguns de ells han fetes apres quels foren dades dites demandes e petitions per dit procurador fiscal altres les han fetes apres que per nos foren charitativament amonestats que deguessen dir e confessar tota la veritat sobre los crims de heretgia e apostasio (apostasia) que nos hauriem ab ells ab tota clementia e pietat per les quals confessions se monstra clarament tots los dessus nomenats axi home (homens, homes) com dones e cascun de ells haver comes crim de heretgia e apostasia e esser se apartats e desviats despuys que hagueren rebut lo sanct sacrament del baptisme de la nostra sancta fe catholica christiana e de ço que Sancta Mare Ecclesia catholica de Roma te preica mana observa e guarda. Es monstra ells e cascun de ells esser se transpassats a observar e fer los ritus e cerimonies de la ley de Moyses e dels jueus en specialment nos consta clarament que la dita Joana Libiana viuda apres que fonch per nos dits inquisidors per tres vegades charitativament admonestada stant presa dins los carcers de la Sancta Inquisicio que confessas e digues tota la veritat sobre los dits crims de heretgia e apostasia en diverses vegades e confessions ha dit e confessat com ella dita Joana stigue en poder dena Marquesa quondam mare sua fins ques casa ab En Franci Libia quondam que era de edat ella dita Joana de setze fins en desset anys e stant ab dita sa mare la dita sa mare quondam li dix essent en lo mes de setembre que ella dita Joana fes un dejuni de jueus lo nom del qual no sab la dita Joana ço es que no manjas de tot lo dia fins a la nit les steles vistes e que si faea dit dejuni que Deu li donaria molt de be. E ella promette a aquella que faera dit dejuni empero de amagat ella manjaria e no feu dit dejuni. E recorda a la dita Joana que la dita sa mare per tres anys arreu hu apres de altre li dit que fes lo dit dejuni e axi ella loy promettia empero de amagat ella dita Joana manjava e no faea dit dejuni encara que ella li donas entenent que dejunava ella no dejunava. E mes ha confessat la dita Joana Libiana como ha vist que la dita sa mare los dies dels dissaptes se mudava la camisa e que lo dia del digmenge ella per dissimular se mudava altra camisa e faea passar per aygua la que se havia mudada lo dia del dissapte. E mes dix que la dita sa mare los dies dels dissaptes no filava ni volia que la dita Joana filas e aço per honor de la Verge Maria. E axi la dita Joana no filava per honor de la Verge Maria. Empero dix que ella dita Joana be conexia que la dita sa mare per observar la ley de Moyses ho faea. E mes dix que lo divendres al sol post la dita sa mare manava plegar la faena a ella dita Joana e lo dia del dissapte a la hora del sol post manava lexar la faena a la dita Joana. E mes dix e confessa que per manament e ordinatio de sa mare moltes vegades e tantes vegades com loy manava la dita Joana abans que no posaba la carn a coure de aquella levava lo greix e apres la posava en sal en una posteta e la cobria e apres de una stona la levava de la sal e la rentava e la mettia a coure. E mes dix e confessa que una vegada vea com la dita sa mare prengue una cuxa de carn e obri aquella e de aquella trague una vertoleta. E mes lo dia mateix portaren a la dita sa mare un parell de perdius mortes e de aquelles no volgue manjar per que deya que eran offegades. E mes ha confessat que no manjave res lo dia del dissapte que fos apparellat aquell dia abans lo divendres apparellava la vianda que havia de manjar lo dia del dissapte. E mes confessa la dita Joana que ella e Marquesa germana sua deyan a la dita sa mare per que lo dissapte manjava la vianda apparellada lo divendres que era freda e aquella responia que millor li sabia la vianda freda que calda. E mes confessa la dita Joana que ella stant prenyada dix a ella na Isabell muller den Dalmau Ferrer cunyada de dita Joana la qual es morta los quals eran de Barcelona empero lavons staven en Gerona per les morts (peste). E en lo mes de setembre dix a la dita Joana Libiana viuda que dejunas aquell dia e que no manjas de tot lo dia fins a la nit e que per ço Deu li ajudaria e hauria millor part e ella se excusa per raho del prenyat e aquella li dix que no curas que Deu li ajudaria. E axi ella loy promette empero quant vingue a les nou hores o per aquent ella famajava que la creatura que portava conexia ella que congoxava e axi a consell de son marit ella manja un tros de citronat ab un tros de pa dientli que si sa cunyada li demanava si dejunava que li digues que si e al vespre sopa ab dit son marit de una gallina rostida. E mes dita Joana ha confessat que feu ab altres persones an altre dejuni entre any que no manjava de tot lo dia fins a la nit. E mes ha confessat que colia e servava los dissaptes e no faea faena e lo divendres a vespra ella ab daltres persones se lexaven de fer faena. E aço ha fet axi stant en Barcelona com en Gerona. E mes ha confessat com en la Coresma abans de la Pascha de la resurectio ella ab altres persones faean la pascha dels Juheus per tres dies arreu manjans pa alis e en dit temps no faean alguna faena. E en dits tres dies no manjaven pa levat ni manjaven en taula ni permettian que les moçes lavassen les aynes en que manjaven abans ella matexa ab les altres persones matexes rentaven los plats de argent en que manjaven ab cenrada dient que pus eran lavats ab cenrada que eran haguts per nous. E axi mateix ha confessat la dita Juana que ella ab altres persones abans que no posaven la carn a coure de aquella levaven lo greix e apres la posaven en sal e si era carn de la cuxa aquella lavaven e treyan la vertoleta. E mes ha confessat que ella induida per les dites persones crea que totes les dites coses eran bones e sanctes e aquelles faea per observar la ley de Moyses car havien la dit que servant los (les) dites coses que Deu li donaria molt de be e moltes riqueses. Aximateix en lo mes de setembre feu dit dejuni de Jueus ab sa mare e ab na Marquesa sa germana muller den Pau Badia no manjant de tot lo dia fins a la nit. E dita sa mare los deya que faent dit dejuni haurian molt de be. E mes deya a dita Marquesa que si faea dit dejuni que Deu la tornaria ab son marit. E mes ha confessat la dita Joana que les sobredites coses no ha confessades fins al dia de huy per vergonya que havia de confessar dites errors. E mes confessa dita Joana Libiana que en lo temps que ella feu e serva les dites coses per ella confessades ella confessant crea la ley de Moyses esser millor que aquella dels chrestians e que no crea que nostra Senyora la Verge Maria fos verge axi com li donaven a entendre e axi ho crea ella confessant e que ha stat e perseverat en aquesta mala creença de la edat de dotze anys fins que mori la dita sa mare e ella vengue en casa de sa germana nomenada Chatherina muller den Galceran Bertran de que haura a son parer al dimecres Sanct prop seguent deu anys. E mes ha confessat dita Joana que com ella venia a la Esglesia en si mateixa deya nosaltres creem en la ley de Moyses e venim aci a la Esglesia dels christians e que no crea en los Sacraments de Sancta mare Esglesia car davenli entenent que millor era la ley de Moyses que la ley dels christians. E mes ha confessat la dita Joana que lo dijous Sanct e lo divendres Sanct ella confessant anava ab sa mare e dites ses germanes ço es Chatherina muller den Galceran Bertran e ab Marquesa muller den Pau Badia e ab altres persones anaven per visitar los moniments del cors precios de Jesu-Crist e que ella confessant deya a dita sa mare que per quina cosa faean allo que faean los christians dels dits moniments. E ella deya que los christians tenian aquella creença e devotio aquella jornada fer aquells moniments e que elles hi anaven per que les gents no diguessen que eran juheus del tot e que ella confessant no crea gens de ço que los chrestians faen. E creu ella confessant que les dites ses germanes tenian la mateixa creença. E mes dix ella confessant que tots anys en la coresma se acustumava de confessar empero may no confessa que ella hagues fetes dites coses per ella confessades ni altres peccats greus que ella hagues fets e tant poch no complia les penitentias que lo confessor li donava pensant que no era res. E mes confessa la dita Joana que essent ella de quinze en setze anys ella comença de combregar e axi apres cascun any combregava empero ella no hi crea gents (gens). E mes confessa que en la casa de dita sa mare havia una imatge de la Verge Maria la qual tenia lo Jesus en lo braç de la qual una persona se burlava e ella confessant e dita sa mare li deyan que callas que avegades les parets tenian orelles e aço ella confessant e dita sa mare deyen no perque creguessen en la dita Verge Maria sino perque no fossen descubertes. E mes ha confessat que manjava afami que los juheus de Gerona daven a ella e a dita sa mare e mes que ella ni sa mare ni dita Marquesa sa germana no menjaven conills ni lebres ni nenguna manera de ocells offegats ni peix sens scata (escata; escama) ni apres que havian manjat la carn no manjaven formatge per que deya sa mare que los juheus non menjaven. E que es veritat que ella confessant trobava mes pler de la companya dels juheus que no de christians. E mes que alla hon se trobava ella confessant guardava e colia los dissaptes ço es que lo divendres quant los dies son grans a les quatre hores apres lo mig-jorn e quant los dies eran petits a les tres hores encenia los cresols ab metxes noves e aquells lexava cremar fins que els mateys se apagaven. E mes ha confessat com ha fet lo dejuni de setembre e altre en lo mes de març que nomenaven lo del setembre dia bo e altres dejunis entre anys los quals dejunis tots eran de juheus. E aço ha fet moltes vegades ella confessant en Barcelona e en Gerona. E encara mes ha confessat la dita Joana Libiana que sabia algunes orations e que conexia be que no eran de christians e que per ço les li ensenyava sa mare. E mes ha confessat com no sabia lo credo in Deum ni la Salve Regina sino un tros e que lo Pater nostre e Ave Maria sabia be empero que no les deya e que sabia dues altres orations empero que no les deya per quant si nomenaven Jesu-Christ e la Verge Maria. E mes ha confessat com servava e colia la festa de les Cabanyelles (cabañitas) empero que no les havia enramades. Es ver que entra en una casa hon les havian fetes ab enramada e ella hi entra per devotio que hi tenia de solemnizar dita festa. E de les coses sobredites moltes ne ha fet e servat ella confessant tambe stant en Tarragona ensemps ab es (les) dites sa mare e germanes. E mes dix e ha confessat que les coses sobre dites no haguera confessades sino fos stada presa per la Sancta Inquisitio e aço per vergonya quen havia e pensant que no seria descuberta de les quals coses ha damanat venia e misericordia devotament.

E axi mateix trobam com Marquesa muller den Pau Badia apres de esser presa en los carcers de la Sancta Inquisitio e per nos per dues vegades amonestada charitativament que confessas la veritat ha confessat com ella per manament (pone manamant) de na Marquesa quondam muller den Pere Benet quondam mare sua abans que no possava la carn a coure aquella espellicava e de aquella levava lo greix e apres la posava en sal en una posteta e aquella cobria e apres que habia stat alli per una stona la lavava e apres la mettia en lolla. E com era carn de la cuxa aquella obria e de aquella traya la vertoleta que en aquella es. E mes ha confessat la dita Marquesa com en lo mes de janer prop passat ella hague XXXVIII anys e que ha ques casa ab En Pau Badia marit seu vint e dos anys. E que es veritat que despuys que ella comença haver discretio ço es de onze en dotze anys poch mes o menys ella confessant sempre cregue en la ley de Moyses creent aquella ley esser millor que la ley dels christians. E que es veritat que en lo dit temps ella confessant colia e servava los dies dels dissaptes e que si alguna vegada nol servava sen stava ella confessant per la companya de casa empero ella ab molta devotio tenia intentio de colre e servar dits dies de dissaptes. E que es veritat que si ella pogues colre e servar lo dia del dissapte complidament ella lo divendres lo sol post se lexara de fer faena e lo dia del dissapte se abillare e no faera alguna faena fins al vespre. Empero que sempre ella confessant per la devotio que tenia al dissapte e per manament de sa mare lo divenres al vespre ella encenia un cresol ben net abans que no acustumava de encendre lum en casa los altres dies lo qual cresol lexava cremar e nol apagava fins que per si mateix se apagava. E aquestes coses ha servat ella confessant fins al temps de la edat sua de vint e sis anys empero si algun temps no ho servava sen stava per temor car sempre tenia devotio en fer dites coses per la ley de Moyses. E mes dix e confessa que es veritat que de onze en dotze anys fins al temps dels dits vint e sis anys cascun any feu ella confessant lo dejuni judaich del mes de setembre lo qual dejuni essent ella confessant de menor edat faea per manament de sa mare. Empero apres havent sentiment lo feu ab maior devotio fins al dit temps lo qual dejuni faea en aquesta manera ço es que lo dia abans del dit dejuni sopava de dia e apres landema no manjava ni bevia de tot lo dia fins a la nit les steles vistes e al vespre a sopar manjaven carn de galina o peix empero no manjaven carn de la carniceria car deian que axi ho manava la ley que no manjassen carn de christians e les galines que manjavan volian que fossen degollades e no offegades. E mes ha confessat que en lo dit temps ella no manjava peix sens scate (scata, escata) ne conills ni lebres ni alguns ocells offegats ni la dita sa mare. E per quant algun temps per temor ella manjava de les sobredites coses empero la dita sa mare com ho veya e ho sabia malahia a ella confessant. E mes ha confessat la dita Marquesa que es veritat que en lo dit temps ella confessant ab la dita sa mare anaven a la ecclesia no per devotio que hi haguesen sino per demonstrar que eran bones christianes.

E mes dix e confessa que en lo dit temps ella confessant no crea en los Sacraments de Sancta mare Ecclesia ni crea que per la confessio li fossen perdonats los peccats ni en aquell temps encara que ella se acostumava de confessar no confessa james que fes ni servas las cerimonies damunt per ella confessades. E mes confessa que en lo dit temps ella feu lo dejuni de la Regina Aster (Ester, Esther). E mes dix e confessa que en lo mes de setembre feyan ella e la dita sa mare les Cabanyelles ço es que faen festa per sis o set dies empero no enramaven la casa per que no fossen vistes ni fos conegut que faessen dites Cabanyelles. E mes ha confessat que es veritat que com faen lo dejuni del mes de setembre per ella dessus confessat lo dia abans del dit dejuni ella se lavava les cames e lo cap es mudava calces netes e aço mateix faea la dita sa mare. E que Joana Libiana vidua e Chatherina muller que es den Galceran Bertran germanes de ella confessant stant ab dita sa mare axi mateix servaven e colian los dies dels dissaptes e faean lo dejuni del mes de setembre e les Cabanyelles e totes les altres sobre scrites coses axi com ella confessant ho faea es conte dessus. E mes ha confessat que en lo dit temps ella confessant no crea que la Verge Maria fos verge axi com la dita sa mare ley havia induida abans crea de la imatge de la Verge Maria que los christians crean en un tros de pedra. E mes ha confessat e confessa que quant portaven lo cors precios de Jesu-Christ per ciutat per combregar alguna persona malalta ella confessant e dita sa mare e germanes se faen a la finestra no per que hi haguessen devotio ni hi creguessen sino per demonstrar que eren bones christianes e que mes pler havia ella confessant de veure o juheus o conversos que no en veure christians de natura. E mes dix e confessa que en la quaresma ella confessant e la dita sa mare e dites ses germanes dessus dites faen la Pascha dels juheus del pa alis la qual durava vuyt dies e la dita sa mare los dits vuyt dies sempre manjava pa alis e arros e peix e faves tenres o galines degolades empero no manjava carn de la carneceria. Empero ella e dites ses germanes lo primer dia de dita Pascha manjaven pa alis e guardavan aquell empero los altres dies no manjaven del dit pa alis per que tenian en casa moçes e mestre que eran christians de natura perque no fossen descubertes empero be tenian devotio de fer e servar dita Pascha si poguessen. E mes ha confessat que lo dijous Sanct la dita sa mare e germanes e ella confessant e altres persones anaven per visitar los moniments del cors precios de Jesu-Christ ab una altra persona e anaven visitar dits moniments no perque hi creguessen sino per que fossen tengudes per christianes y reyanse de dites coses e una vegada aquella altra persona dix - veiau com han posat lo bon hom - e ella confessant e les altres sobredites haver oides dites paraules sen reyan. E altra vegada li ohi dir lo dimecres o lo dijous Sanct en los quals dies era la Pascha dels juheus del pa alis la qual faean e guardaven ella e dita sa mare e germanes les paraules seguents. - Ho com es tot hu ço que nosaltres fem ab ço que ells fan. - E aço deya trahentse scarn daço que faen los christians. E mes dix e confessa que les coses sobre scrites per ella confessades no confessa la primera vegada que es stada interrogada o amonestada per vergonya que havia de confessar dites coses. E que sino la haguessen presa a ella confessant ella no haguera confessades dites coses. E mes dix e confessa que deya una oratio que comença - O Senyor - la qual per esser larga no scrivim açi salvo que a la fi deya - Lo Deu de Abraham de Isach e de Jacob haja merce de mi e de tots peccadors Amen. - E mes dix e confessa que no havia devotio en la Verge Maria ni en Jesu-Christ. E mes ha confessat que algunes vegades en lo temps que vingue la Inquisitio en Barcelona ella confessant e les dites Chatherina e Joana ses germanes axi en casa de Galceran Bertran com en casa della confessant se ajustaren e ella confessant dix a dites ses germanes que en temps de la gratia fora bo ques confessassen de la mala vida (que) havian tenguda ab sa mare e la dita Chatherina respos que nos confessassen que no hi hauria algu que les acusas pus que despuys que eran casades vivian be e los missatges (missatgers) de lurs cases nols havian vist fer res de mal. De les quals coses ha demanat venia e misericordia devotament.

E axi mateix trobam e clarament consta com Chatherina muller den Galceran Bertran Scriva del Rey nostre Senyor apres de esser presa en los carcers de la Sancta Inquisitio clarament ha dit e confessat apres de esser stada per tres vegades amonestada que confessas la veritat e apres encara de esserli donada la damanda (demanda) e petitio en scrits per lo procurador fiscal ha dit e confessat com per manament de Marquesa quondam muller den Pere Benet quondam mare sua ella algunes vegades rantava (rentava) e lavava la carn e aquella posava en sal en una posteta o librella e alli la lexava star per una stona e deya dita sa mare que per hagues millor sabor la faea posar en sal. E mes dix es confessa dita Chatherina com la dita sa mare deya a ella confessant e li manava que no filas lo dia del dissapte mes que aspias o faes altres faenes leugeres e axi ella confessant ho faea com dita sa mare li manava. E mes ha confessat com en la present ciutat de Barcelona e en la ciutat de Tarragona ha fet en lo mes de setembre un dejuni sens manjar tot lo jorn fins al vespre ques monstraven steles al cel. Axi mateix per instructio e inductio de la dita sa mare feu un semblant dejuni al seu parer en lo mes de maig o de juny o pus destiu que ara ha apres ques diu de Aster. E mes ha confessat com ha manjat pa alis que dien de la Pascha. E mes ha dit e confessat la dita Chatherina que es veritat que del temps que ella confessant era de edat de tretze anys poch mes o menys fins que ella se casa ab son marit En Galceran Bertran que era de edat de desset anys poch menys de desset anys ella confessant sempre stigue fora de la creença de la Sancta fe catholica creent la ley de Moyses esser bona axi com la dita sa mare ley havia induida car la dita sa mare li deya que la dita ley era bona e que Deu la manana (manava) e axi ella confessant ho creya. E mes ha confessat que en tot lo dit temps ella confessant anava algunes vegades a la Esglesia ab dita sa mare no per devotio que hi tingues sino per demonstrar que eran bones christianes. Axi mateix dix que se acustumava confessar a son confessor empero may no confessava que ella fes les coses sobre scrites car dita sa mare li deya que no la qualia confessar de dites coses. E mes ha confessat que el dijous Sanct ella confessant ab dita sa mare anaven veure los moniments que havian fets per lo cors de Jesu-Christ en lo temps que ella stava en dita creença e no hi anaven per devotio que hi tenguessen sino per mirar e per que fossen tengudes per christianes. E mes ha dit e confessat que fins a la present hora no ha confessades les coses sobre scrites per dues rahons la una es que pus que ha gran temps que ella se era apartada de la dita creença e havia abhominat dites coses e havia purgada sa conscientia faent dejunis e altres devotions no empero confessant aquells se pensava que no era obligada de confessarho. Laltra raho es per quant crea que la persona accusar lo pare e la mare es peccat e per ço no ho volia dir ni confessar lo que sabia de sa mare. E mes sen stava per la vergonya del mon de si mateixa. E mes dix que en lo dit temps deya los set psalms en pla axi com sa mare li havia monstrat dient axi - Senyor nom reprengues en la tua fellonia etc. - E mes dix e confessa que en lo dit temps que ella confessant stava en la dita creença no tenia devotio en Jesu-Christ ni en la Verge Maria e que aquells tres o quattre dejunis que ella confessant ha confessat que sa mare li manave que fes en lo mes de setembre e ella li donava entenent quels fes empero que de amagat manjava que es veritat que ella confessant crea que los dits dejunis eran bons e ella tenia devotio en fer aquells per que eran de la ley de Moyses. Axi mateix ha confessat que sino fos stada presa en lo carcer de la Sancta Inquisitio no haguera confessades les dites coses pensantne ja esser absolta e no esser obligada de confessar segons que dessus ha dit. E mes ha dit e confessat que una vegada en lo temps que la Sancta Inquisitio vengue en la present ciutat de Barcelona ella dita confessant e Marquesa Badia e Joana Libiana ses germanes se ajustaren totes tres e dix la una de elles que seria bo que se confessassen als pares inquisidors dels errors que havian fets stants e vivints ab dita sa mare e ella confessant dix que pus que despuys de esser casades havian viscut be com a bones christianes que lo que havian fet essent fadrines stants ab dita sa mare no haurian qui les acusas e creent que eran excusades de haverho confessar. La qual devotament ha damanat de dites coses venia e misericordia.

Item mes trobam e clarament consta com Gabriel Rabaçer sartre apres de esser posat en los carcers de la Sancta inquisitio e apres de esser per nos amonestat charitativament que confessas la veritat ha dit e confessat que ell stant en una casa de una conversa en la ciutat de Barcelona la dita conversa en lo temps de la fruyta e creu que era en lo mes de setembre dix a ell confessant que fes hun dejuni e que Deu li faria molt de be lo qual dejuni ell confessant per inductio de aquella feu en aquesta manera que no manja de tot lo dia fins a la nit fins que veheren les steles e abans de sopar ell confessant damana perdo a la dita conversa. E mes dix e ha confessat que ell ha fet lo dit dejuni per tres o quatre anys ab la dita conversa e ab altres persones. E mes ha confessat que ell ha observat e colt lo dia del dissapte moltes e diverses vegades abans que vingues la inquisitio en la present ciutat de Barcelona e apres que la inquisitio fonch venguda en Barcelona lo serva e colgue per un any o dos e dits dissaptes servava e colia en aquesta manera ço es que lo dissapte demati apres de esser levat se partia de casa e sen anava al encant e no tornava a sa casa fins a dinar e no faea faena axi com acostumava en los altres dies e al depres dinar aximateix sen anava de casa e no faea faena. E una persona veent que ell no faea faena reprenia a ell confessant es barallava ab ell dientli - per que no feu faena - e ell confessantli (confessant li) deya que curas de simateixa en mal viatge. E mes ha confessat que es veritat que lo divendres al vespre ell encenia en sa casa dos o tres lumeners per devotio del dissapte e una persona algunas vegades li apagava dits lumeners ço es alguns de ells. E mes que lo divendres al vespre ell confessant se lexava de fer faena e la dita persona li deya per que no faea faena e ell confessant li deya - cura de tu en mal viatge. - E aximateix ha confessat que servava e colia los dits dissaptes per tant com li havian dit que Deu manava colre los dissaptes e que era cosa bona e sancta e que per tant ell confessant colia e servava dits dissaptes pensant e creent era cosa bona e sancta. E mes que los sobredits errors e peccats que nunqua los confessava a son confessor e que sen stava de confessarles per temor e vergonya tement que per allo no lin vengues algun damnatge e que ell no haguera confessat les dites coses si nol haguessen pres e nol haguessen portat a les presons de la Sancta inquisitio. E mes ha confessat per la ceguedad en que ell era posat ell no crea en les coses ques fan en Sancta mare Ecclesia empero que apres ha hagut conexença de la sua error e que per ço ses tornat a la Sancta fe catholica e creu vertaderament tot ço e quant Sancte mare Ecclesia creu e en aquesta fe vol viure e mori pregant als pares inquisidors li vullen atorgar e donar venia e misericordia.

Axi mateix se monstra clarament com la dita Isabel muller den Francesch Pallares apres que es stada presa en los carcers de la Sancta inquisitio e apres que fonch per nos dits inquisidors per dues vegades amonestada caritativament que confessas tots los crims dela heretgia e apostasia que comesos hagues contra nostra Sancta fe catholica ha confessat com ella per inductio de na Clara madastre sua muller den Barthomeu Limona quondam pare della confessant ella en lo temps de les figues e dels raims en lo mes de setembre ha fet un dejuni que no manja ni begue de tot lo dia fins a la nit les steles vistes e al vespre del dit dejuni abans de sopar ella dita Isabel per ordinatio de la dita sa madastre ells besa la qual sa madastre dix a ella dita confessant que com beuria a la nit trobaria un flori dor en la taça e que per miracle ley trobaria. Lo qual dejuni dix la dita Isabel ques nomenava de Equipur. Lo qual dejuni ella apres feu per tres vegades ço es per tres anys seguents en lo dit mes de setembre ensemps ab los dits son pare e sa madastre e sempre los demanava perdo lo vespre del dejuni els besava les mans abans de sopar. E mes se monstra com a vegades apparellava per lo dit son marit una certa vianda en que mettia spinachs ciurons (cigrons, sigrons; garbanzos) molto (moltó, mouton) carn salada e ous. Aximateix la dita Isabel apres de esserli donada la demanda e petitio per lo procurador fiscal en scrits e esserli donades ses deffenses ha confessat com ella confessant ha fet lo dit dejuni de Equipur en lo mes de setembre tantes vegades com la sabut axi abans de esser casada ab En Francisco Pallares com apres de esser casada lo qual dejuni faea en aquesta manera ço es que dejunava tot lo dia fins a la nit que les steles eran en lo cel. Lo qual dejuni faea per inductio de una tia sua nomenada Elionor Colella muller den Colell lo nom del qual no sab la qual es morta. La qual tia sua deya a la dita Isabell semblants paraules. - Isabel dema o tal dia sera lo dejuni feslo. - E axi ella confessant faea lo dit dejuni e com venia al vespre demanava perdo a la dita Elionor e li besava les mans. Lo qual dejuni ella confessant ha fet sempre fins que vingue la Sancta inquisitio en la present ciutat de Barcelona si donchs no era malalta o indisposta o que nol sabes car sempre quel sabia lo faea. Lo qual dejuni ella dita Isabel sabia be que era de juheus e per servar la ley dels juheus ella confessant lo faea. E mes ha confessat que ella no ha servat ni colt los dissaptes e aço per que no fos descuberta car ella be tenia voluntat e devotio de colre e servar aquells si pogues. Empero dels divenres a vespre ben ha colt alguns axi abans de esser casada com apres de esser casada e que en lo temps que ella faea los dits dejunis e les altres coses per ella dessus confessades stava e era fora de la creença de la Sancta ley evangelica e de la ley de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e crea que en la ley de Moyses se havia a salvar car en altra manera ella confessant no faera les coses que ha confessades. E mes se monstra clarament com tots anys se confessava a son confessor empero que no confessava lo peccat de la heretgia per quant ella no pensava lavons que guardar la ley de Moyses e dels juheus fos peccat. De les quals coses be e devotament ha demanat perdo venia e misericordia.

Item se monstre clarament com la dita Aldonça muller den Gabriel Comte essent presa en los carcers de la Sancta Inquisitio apres de esser per nos dits inquisidors charitativament admonestada per tres vegades que confessas la veritat dels crims de la heretgia e apostasia havia fet e comes contra nostra sancta fe catholica e apres de esser li donada la demanda e petitio per lo procurador fiscal de la Sancta inquisitio ha confessat com ella dita Aldonça essent de edat de X en XI anys de que ha XXV anys poch mes o menys stant ella ab En Daniel Bages e ab Beatriu muller de aquell de la ciutat de Barcelona ab los quals stigue per temps de tres anys e mig una donçella nomenada Elionor que era germana de hun nomenat Pere Pujol venint lo temps de les figues de burjaçot e dels rayms dix a ella confessant que venia un dejuni e que havia de dejunar en tal manera que no havia de manjar de tot lo dia fins a la nit e axi ella fonch contenta de fer lo dit dejuni ensemps ab la dita Elionor e ab los dits En Daniel Bages quondam e ab la dita Beatriu muller de aquell. E de fet lo faeren tots ensemps e al vespre del dit dejuni ella confessant demana perdo als dits En Daniel Bages e a la dita Beatriu muller de aquell. E lo dit dejuni feu ab los sobredits per tots los dits tres anys e mig que stigue en dita casa. E mes que en lo dit temps la dita Beatriu muller del dit Daniel Bages lo divendres a la vesprada se lexava de fer faena e manava a ella dita Aldonça que endressas casa e lavava e scombrava casa e axi ella ho faea. E axi mateix ella confessant lo divenres a vespre per manament de dita Beatriu natejava (netejava) los cresols e aquells encenia ab metxes noves e aquells no apagaven fins que ells mateys se apagaven e les dites Beatriu e Isabel apparellaven lo divendres la vianda que havian a manjar lo dissapte e una vegada o dues les dites Beatriu e Isabel apparellaven una certa vianda ço es spinachs com ciurons e ous e altres coses e de dita vianda apparellada lo divendres manjaven lo jorn del dissapte tots los de casa ço es lo dit Daniel Bages e Beatriu e Elionor e ella dita Aldonça confessant. E mes que en lo dit temps que dita Aldonça Comte stigue en dita casa tenia devotio en colre lo dissapte e si pogues servar e colre aquell que ho faera per quant crea la ley dels juheus axi com li havian donat entenent que era bona. E mes que per ordinatio de la dita Beatriu ella dita Aldonça levava lo greix de la carn e la posava en sal e apres de una stona la posava a coure e que quiscun any tant com ella stigue en dita casa les dites Beatriu e Elionor en la quaresma pastaven pa alis e ella confessant tant be sen manjava axi com ley donaven lo qual pa ella confessant manjava per devotio que tenia en la dita pascha dels dits juheus la qual pascha es en la quaresma abans de la pascha dels christians. E que es veritat que en tot aquell temps que ella dita Aldonça Comte stigue en casa del dit Daniel Bages ella stigue appartada de la Sancta fe catholica e crea en la ley de Moyses axi com li havian donat a entenent (entendre). Dels quals peccats e errors la dita Aldonça be e devotament ha damanat venia e misericordia.

Segons que de totes les coses damunt scrites totes e sengles e de moltes altres mes largament conste en les confessions per los damunt dits davant nos judicialment fetes e per los processos contra ells fets e actitats als quals en tot e per tot nos refferim. E vist com tots los damunt scrits e nomenats han confessades les dites llurs errors heretgies e apostasies devotament e ab animo e cor de esmenar llur vida tant quant havem pogut veurer e conexer. E jatsia que de rigor de justitia poguessem proceir contra ells e quiscun de ells agrement e dura per ells esser tan durs e obstinats en llur mala secta e creença e remissos e pareosos (perea : pereza; pereosos : perezosos) en llur convertiment empero consyderant que nostre Senyor Deu Jesu-Christ es misericordios e clement lo qual los perdonara si vertaderament se convertiran a ell e aquell conexeran e adoraran per Deu vertader e creuran en los articles de la Sancta fe catholica e de bon cor se penediran dels errors e crims per ells comesos. E per quant nos nos devem conformar ab la sua Sancta doctrina e de la sua Sancta Ecclesia catholica la qual es clement e piadosa haguda nostra delliberatio e consell sobre les dites coses e volents nos dits don Pere bisbe de Barcelona e Antoni Contreras e Pere Pariente inquisidors declinar e seguir mes a misericordia que no al rigor de justicia havents Deu davant los ulls de la nostra pensa del qual proceeixen tots los judicis drets e justs havem trobat que devem declarar axi com ab tenor de la present nostra sententia declaram los dits Joana Libiana vidua que fonch den Franci Libia quondam Marquesa muller den Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran scriva del Rey nostre senyor Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares e Aldonça muller den Gabriel Comte e cascu de ells esser se transpessats (transpassats más arriba) e esser se tornats en fer e servar los ritus e cerimonies judaiques e esser incorreguts e incidits en los crims de heretgia e de apostasia e haver servats e guardats los ritus e cerimonies judaiques e esser stats heretges e apostatas de la Sancta fe catholica christiana. E per lo semblant esser e haver incorreguts en sententia de anathema e de excomunicatio maior del temps que los dits crims e delictes commetteren en ça e encara haver incorregudes altres penes en dret e justitia e en los sacrats canones constituides contra los tals e ordenades. Mas per quant los damunt (dits) e cascu de ells usant de millor consell e mes saludable que fins ara no havian usat tengut ni seguit segons que han dit ells se convertexen es tornen es volen tornar e convertir ab vertader e pur cor e no fictament ni simulada a la nostra Sancta fe catholica christiana e a la unio de Sancte mare Ecclesia a la qual demanen esser reduits e reincorporats offerint se prests de abjurar e renuntiar tot specia de heretgia e de apostasia. Per tant si ells abjuraran abnegaran renunciaran e apartaran de si dita heretgia e apostasia de judeizar e altra qualsevol specia de heretgia que haien incorreguda e comesa e confessaran creuran e tenran la nostre Sancte fe catholica e los articles de aquella e ab vertadera fe e ab pur cor e no ficte ni simulat se tornaran a la Sancta fe catholica christiana e les penitenties que per nos los seran injungides e imposades rebran e ab devotio compliran nos stam molt prests e apparellats ab bona e sancta intentio e proposit de reebre aquells e admettre al gremi e unio de la Sancte mare Ecclesia catholica.

(N. E. Este tío es de lo más cansino que se puede leer. 187 veces sale "confes" en el texto)

Abjuratio. 

Nosaltres Joana Libiana Marquesa muller den Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares Aldonça muller den Gabriel Compte (Comte, no Compte; Comte es de comite, conde; compte de computo, cuenta) tots de la ciutat de Barcelona de nostra libera franca spontanea e agredable voluntat abjuram detestam renunciam appartam e lunyam de nosaltres tota e qualsevol heretgia e special aquesta de que som infamats e testificat (testificats) la qual nosaltres havem confessades ço es de judeizar e de guardar e de observar les serimonies de la ley de Moyses e de fer les ritus cerimonies e solemnitats dels juheus les quals en special quiscun de nosaltres ha confessades les quals mes largament son contengudes en la sentencia que contra nosaltres ses donada e declarada. E confessam de la nostra propria boca ab pur e vertader cor la Sancta fe catholica christiana la qual te preica segueix mostra e ensenya la Sancta mare Esglesia catholica romana. E aquella tenim volem e promettem tenir e seguir e en aquella volem perseverar e morir e nunqua nos nos volem apartar ni partir de aquella. E juram per nostre Senyor Deu e per los seus sagrats quattre evangelis davant nos posats e per lo senyal de la cr+eu de tots temps star e esser subjectes a la obedientia del beneventurat mossenyer Sanct Pere princep dels Sancts Apostols e vicari de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e del nostre molt Sanct Pare Alexandre Papa sise lo qual huy en en dia governa e regeix la Sancta Esglesia catholica e apres de ell als seus successors que a ell canonicament succeiran e de nunqua james apartar nos ne lunyar nos de aquesta obedientia per alguna persuasio heretica e en special per aquesta judaica heretgia e per tots temps perseverarem e starem en la unitat e congregatio de la Sancta Mare Ecclesia e serem tots temps en defensio de la Sancta fe catholica cristiana e perseguirem tots aquells qui contra aquella seran ni veuran e manifestarem e publicarem aquells e james nons ajustarem ni aplegarem ab ells ni creurem en llurs vanes e folles creençes ni en llurs dits ni obres ni aquells rebrem ni acullirem ni deffendrem nils consellarem ni favorirem directament ne indirecta publicament ni amagada per obra ni per senyal ni per dit. E si contra aquestes coses en algun temps farem o veurem volem incidam e encorregam en pena de relapsos. 

Quam siquidem abjurationem praedicti Joanna Libiana Marquesa Badia Chatherina Bertrana Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares et Aldonça Comte fecerunt modo et forma et sub tenore subscriptis coram prefatis reverendo domino episcopo barcinonensi et reverendis inquisitoribus in presentia reverendorum Petri Buada decretorum doctoris Antonii Pellicer canonicorum Sedis Barcinone et Jacobi Ferrer notarii et Scribae maioris domus deputationis Cataloniae et Petri Michaelis Carbonell notarii Barcinonae et Archivarii Regii et magnificorum Stephani Eugan militis et Jacobi de la Ran alias Arenes domicelli Barcinonae populati et Joannis de Plaxes decretorum doctoris et Joannis Joffre et Guillelmi Laurador notariorum et Joannis Borrada fusterii habitatorum Barcinonae testium ad haec specialiter vocatorum et assumptorum et etiam in presentia quamplurimorum aliorum tam marium quam feminarum in multitudine copiosa in dicta sede Barcinonae congregatorum.

Qua quidem abjuratione per illos facta dictus reverendus dominus episcopus Barcinonensis interrogavit illos de articulis fidei sigillatim et distincte qui responderunt se credere in illis quorum articulorum verba sunt haec.

Interrogationes reconsiliandis faciendo de articulis fidei et primo de articulis divinitatis. 

Creheu vosaltres que Deu omnipotent es infinit e sobiranament bo que es pare fill e Sanct Spirit e es un Deu en essentia e trino en persones.

Creheu vosaltres que lo pare es Deu omnipotent no fet no creat no engenrat.

Creheu vosaltres que lo fill es Deu omnipotent no fet no creat mas del pare eternalment engenrat.

Creheu vosaltres que lo Sanct Spirit es Deu omnipotent no fet no creat no engenrat mas proceint del pare e del fill e egual al pare e al fill. 

Creheu vosaltres que aquest mateix Deu qui es trino en persones e hu en essentia per la sua omnipotentia haja creat lo cel e la terra e la mar e totes coses visibles e invisibles que en aquelles son.

Creheu vosaltres que aquest mateix Deu pusqua remettre (redimir) los delictes e peccats e no altri sino ell.

Creheu vosaltres que en lo jorn del judici final tots resuscitarem e quiscu ab son propri cors e anima e axi starem davant lo tribunal e cadira de nostre Senyor Deu Jesu-Christ Deu nostre e ell donara a quascu gloria o pena segons los merits o demerits de quascu. 

Sequuntur articuli humanitatis Christi. 

Creheu vosaltres que lo fill de Deu ço es nostre Senyor Deu Jesu-Christ sia stat concebut de la gloriosa Verge Sancta Maria per obra del Spirit Sanct sens ajustament de home.

Creheu vosaltres que nostre Senyor Deu Jesu-Christ sia nat de la Verge Maria vertader Deu e vertader home la Verge Maria stant verge ans del part en lo part e apres lo part. 

Creheu vosaltres que nostre Senyor Deu Jesu-Christ en aquella sacratissima carn que ha pres del ventre virginal de la Verge Maria sia stat crucificat mort e soterrat per los nostres peccats e defalliments. 

Creheu vosaltres que apres que nostre Senyor Deu Jesu-Christ fonch mort e lo seu sagrat cors estant en la carn la sua sagrada anima davallas (davall, devall) als inferns e la divinitat stant ab lo seu precios cors ab la dita sagrada anima davallas als inferns e de aquells tragues e delliuras los Sancts pares que alli eran ço es Adam Eva Noe etc. 

Creheu vosaltres que lo tercer dia apres de la sua sagrada passio en son propri poder car es Deu resuscitat de mort a vida la sua anima sanctissima ajustada al cors glorificat ço es en aquell cors lo qual jague e fonch posat en lo sepulchre e lo qual penja en la creu. 

Creheu vosaltres que apres la sua sagrada resurrectio lo quarenten jorn de son propri poder sen muntas als cells hon seu a la dreta part de Deu lo pare. 

Creheu vosaltres que a la fi del mon nostre Senyor Jesu-Christ venra per judicar los vius e los morts e lavors donara a quascu gloria o pena perpetua segons los merits o demerits de cascu ço es als bons gloria e als mals pena. 

De Sacramentis. 

Creheu vosaltres en lo Sanct Sagrament de la Missa ço es que com lo prevere ses revestit al altar e lo schola li ha presentat la ostia que es pa material del qual nosaltres usam tots dies e lo prevere ha dites sobre lo dit pa aquelles sagrades paraules que nostre Senyor Deu Jesu-Christ dix lo dijous de la Cena cenant ab los seus Sancts apostols e dexebles que en virtut de les dites paraules lo dit pa material sia convertit e transubstanciat en vertader cors precios de Jesu-Christ.

Creheu vosaltres en los set sagraments de la Sancta Mare Ecclesia ço es en lo baptisme confirmatio penitentia en lo sagrament de la Sancta Missa en lorde sacerdotal en lo sagrament del matrimoni e de la extrema unctio segons que la Sancta Mare Ecclesia de Roma creu preica mana e observa.

Creheu vosaltres tot ço e quant Sancta Mare Ecclesia de Roma creu e confessa. 

Quibus ita gestis et peractis praefatus reverendus dominus episcopus barcinonensis absolvit illos in forma Ecclesiae a sententia excomunicationis et anathematis quam propter dicta crimina haeresis et apostasiae incurrerant. Quibus peractis de mandato suarum reverendarum paternitatum fuit processum ad legendum 

et publicandum capitulum sequens cum penitentiis et finem praesentis sententiae ut sequitur. 

E per quant per la confessio e abjuratio per los damunt dits Joana Libiana Marquesa muller den Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares Aldonça muller den Gabriel Comte davant nos fetes nos consta aquells haver confessats los grans errors culpes e crims per ells comesos ab bona contritio tant quant havem pogut conexer. Volents aquells reunir a la unio e gremi de la Sancta Mare Ecclesia catholica Romana la qual no tanqua lo seu gremi a aquells qui ab deguda contritio e vertadera penitentia se tornen a aquella demanant misericordia e abjurant sos crims e errors trobam que devem manar axi com ab la present manam absolre e ab la present absolem e per absolts denuntiam los damunt dits Joana Libiana Marquesa muller den (pone deu) Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares e Aldonça muller den Gabriel Comte de la sententia de excomunicatio e de anathema maior que per los dits crims e heretgia e apostasia del dia que aquells commetteren feren e son stats ligats e illaqueats e reduim e admettem aquells tant quant de dret podem e devem al gremi e unio de la Sancta mare Ecclesia catholica Romana ab vertader e pur cor e no ficte ni simulat se tornen en aquella e les penitenties a ells davall injungides e posades servaran e compliran e si hauran confessada tota la veritat de tots e sengles crims de heretgia e apostasia que sabut hauran axi de simateys com de qualsevol altres persones vives e mortes presents o absents. E per quant los damunt dits han offes molt temerariament nostre Senyor Deu Jesu-Christ e la sua Sancta Ecclesia e fe catholica per la qual raho et alias no se pot conexer si aquells van en lum o en tenebres o si vertaderament o ficta o simulada se son tornats a la Sancta fe catholica per nostre Senyor Deu Jesu-Christ. Per tant per aquesta nostra diffinitiva sententia sententiam e declaram penitentiam e per penitentia condamnam tots los damunt dits Joana Libiana Marquesa muller den Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares et Aldonça muller den Gabriel Comte e cascun de ells a carcer perpetual ab confiscatio de tots sos bens segons ja desobre es dit.

E mes los manam e per penitentia los injungim que de huy a un any prop seguent tots los damunt (pone damuut, típico error u - n) dits e cascun de ells dejunen e sien tenguts de dejunar tots los divenres de dit any e en pa e aygua e que per tot lo dit any ab bona devotio en cascun divenres quiscu de ells diga per trenta vegades les orations del Pater noster Ave Maria e lo Credo in Deum e Salve Regina si aquells saben e aquells que no saben dites oracions que dins spay de tres mesos prop seguents aquells sapian e aprenguen perfetament sots les penes a nostre arbitre reservades. E mes que les dites orations del Pater noster Ave Maria Credo in Deum e la Salve Regina hajan e sien tenguts de monstrar als seus fills e filles sots les dites penes a nostre arbitre reservades.

E mes los manam e per penitentia los injungim que en tota sa vida natural cascun any se hajen de confessar e de fet se confessen a sos confessors tots llurs peccats tres vegades ço es una vegada abans de la Nativitat de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e altra a la Pascha de resurectio e altra en la festa de cinquagesma e que combreguen lo cors precios de nostre Senyor Deu Jesu-Christ al manquo una vegada lany ço es a la Pascha de resurectio sis trobaran disposts per combregar encarregant sobre aço les conscienties de llurs rectors e curats. 

E mes los injungim e per penitentia los manam per senyal de humilitat a tots los damunt dits que en tota sa vida natural no porten sobre si ni en llurs vestidures per si honrar or ni argent ni perles ni pedres precioses ne vesten seda ni grana ni xamellot ni porten coral ni ambre (ámbar). E mes que en tota sa vida no pusquen tenir ni tenguen officis publichs en les ciutats viles e lochs hon habitaran e viuran ni benificis en les Esglesies ne sien fisichs ni cirurgians ni botiguers ni speciers ni procuradors ni arrendadors per si ni per altra persona ni sien cambiadors ni notaris ni scrivans publichs ni cavalquen en cavall ni porten armes. Les quals penitenties segons que dessus se contenen a tots los dessus nomenats reconsiliats e a quascun de ells manam e injungim que facen e complesquen sots pena de relapsos les quals coses dessus dites totes axi pronuntiam manam e injungim en aquests scrits e per 

aquests scrits. - Petrus episcopus barcinonensis. - Antonius inquisitor. - Petrus inquisitor.

Lata fuit preinserta diffinitiva sententia per prefatos reverendum dominum Petrum episcopum Barcinone et Antonium de Contreras decretorum doctorem et Petrum Pariente in sacra theologia licentiatum inquisitores hereticae et apostolicae pravitatis in civitatibus et diocesibus barcinonensi tarraconensi Vici Gerundae et 

Helnae (Elna) a Sancta Sede Apostolica creatos et deputatos pro tribunali sedentes in dicta sede barcinonensi et de suarum reverendarum paternitatum mandato lecta et publicata per me Bernardum Texidor (1) presbyterum urgellensis diocesis apostolica auctoritate notarium publicum et Sanctae inquisitionis notarium et scribam modo et forma supra scriptis presentibus dicto venerabili Martino Ximeniz procuratore fiscali Sanctae inquisitionis ex una et dictis Joanna Libiana vidua Marquesia uxore Pauli Badia Chatherina uxore Galcerandi Bertran Gabriele Rabaçer Isabele uxore Francisci Pallares reconsiliati et Alduncia uxore Gabrielis Comte ex alia parte die mercurii intitulata XXIII die mensis martii anno a nativitate Domini millesimo CCCC nonagesimo sexto. Quibus quidem omnibus et singulis praedictis sic peractis praedictus Martinus Ximeniz procurator fiscalis Sanctae inquisitionis petiit et requisivit de omnibus et singulis suprascriptis fieri unum et plura publicum et publica instrumentum et instrumenta per me praedictum notarium presentibus pro testibus ad hec specialiter vocatis et assumptis praedictis reverendis Petro Buada decretorum doctore Antonio Pellicer canonicis Sedis Barcinonae et venerabilibus et discretis 

Jacobo Ferrer notario et scriba maiore domos Deputationis Cataloniae et Petro Michaele Carbonell notario Barcinonae et Archivario Regio et magnificis Stephano Engan (antes Eugan) milite et Jacobo de la Ran alies Arenes domicello Barcinonae populato et Joanne de Planxes (antes Plaxes) decretorum doctore et Petro Latzaro minore dierum et Joanne Jofre et Guillelmo Laurador notariis et Joanne Borrada fusterio Barcinonae habitatoribus et praesente etiam clero et populo in dicta Sede congregato in grandi multitudine.  

(1) Hic Bernardus Texidor obiit apud villam seu oppidum Cervariae 

die dominico festo Sancti Bernardini XX maii anno a nativitate Domini M. D. nono. (1509)