Mostrando las entradas para la consulta trompeta ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta trompeta ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 15 de mayo de 2017

Beseit, onsos, trampa, pantano de Pena

Beseit, onsos, trampa, pantano de Pena.



Dabán la problemática que están donán los onsos pardos a Beseit, los cassadós están recurrín a trampes mol sofisticades, com este pastel en mel.


trampa, onso,Kuchen,pastel, Corinne Buchmann, pantano de pena, Beceite, Beseit, Valderrobres

La poblassió de onsos pardos, y algún Grizzly, ha aumentat considerablemen en los radés añs.

Per sort, son inofensius per al ser humá, ya que lo patriarca y la matriarca se van criá a un circo ambulán y van apareixe a la finca de Tomaset als olivás.

Tota la dessendensia de estos onsos ha adeprés a conviure en pau (pas) en los turistes y veíns de Beseit, Fondespala, Penarroija de Tastavins ...

Al mars del 2011, después de hiverná, sen van aná a doná una volta hasta lo pantano de Pena y ya no van torná a la finca.
Entonses habitaben per lo Mas de Pompeo y alguna vegada los va vore Mollón per lo mas de la Olivereta, buscán la bresca a les caixes de abelles
Una vegada los van vore al abellá de Garsía.

onso, trompeta, quinto levanta, Beceite, Beseit


onso, trompeta, quinto levanta, Beceite, Beseit, pastó alemán

Esta trompeta la hi va regalá Santiago de Chimo. En dos díes ya sabíe tocá lo quinto levanta, quinto eixécat, y teníe fregit a Cardona cuan dormíe al chalet.

Mes abán ya tocáe com Pepe el Trompeta.




Com la gen no sap que no son furos, sino amistosos, s'assusten y fugen espantats.

No ña que lamentá víctimes mortals, sol algún ferit:

Un se va fotre de cap contra un pi, un atre se va tirá al pantano de cap y sol ñabíe un pam de aigua, una dona va pujá a un ginebre, un catalá se va pixá damún y de ahí los pixapins, un vasco ne va vore un y de ahí lo ahivalaostia, un coix va ixí pitán al crit de cametes ajudeume, un mut va soltá un mecagondeu y va volá entre les sabines, un va pedre les chancles y va corre descals per damún de les argilagues, un va entrá al pantano corrén a tal velosidat que pareixíe Jesús caminán sobre les aigäes del mar de Galilea (quína fortuna la meua)

un va entrá al pantano corrén a tal velosidat que pareixíe Jesús caminán sobre les aigues del mar de Galilea (quina fortuna la meua)

En fin, salvem als onsos !!!
wwf, onsos, osos, bear, Bär
click per a aná a wwf, world wild life (na na, na na na)

miércoles, 1 de agosto de 2018

Aixó no estabe al meu llibre de Historia de Cataluña

Tos recomano lo llibre "Aixó no estabe al meu llibre de Historia de Cataluña" de Javier Barraycoa aon ix aixó:

Las barras de Aragón o por qué Cataluña no tiene bandera
Aixó no estabe al meu llibre de História de Cataluña

//

¿Sabía que Cataluña fue una de las regiones más taurinas y donde se recogen los testimonios más antiguos de las corridas de toros en España? ¿O que una de las hijas de el Cid se casó con un conde de Barcelona?... ¿Y que soldados catalanes lucharon para el Imperio español desde la Patagonia hasta Alaska

//

Aquí imagineutos a Tafalleta en la trompeta tocán lo toc de eixida del bou a la plassa.


//


Las historias de los pueblos están llenas de tópicos, falsas leyendas… y olvidos. El Principado de Cataluña no podía ser menos. Lejos de ser un pueblo encerrado en sí mismo, participó en la construcción de España con igual o más entusiasmo que el resto de sus compatriotas. Los catalanes, junto al rey de Aragón, participaron en la contienda de las Navas de Tolosa, al igual que de sus tierras salieron los mejores oficiales de marina que participaron en la batalla de Lepanto, sin olvidar que hubo multitud de voluntarios en las sucesivas campañas de África.

Barcelona
fue la primera capital de la España visigoda y toda Cataluña que colaboró en la aventura del Nuevo Mundo con virreyes, soldados y misioneros, al igual que aportó ministros y presidentes a la Primera República del pasado siglo. Entre los estereotipos que nos hemos creado sobre esta Comunidad está, por ejemplo, el de ser los inventores del «pan con tomate», cuando en realidad lo pusieron de moda los murcianos que emigraban a Barcelona para construir el Metro o ser los padres de la «escudella», que no es otra cosa que una variante de los cocidos de cualquier provincia, introducida por los judíos sefardíes y a la que se le añadía carne de cerdo para no ser acusados de falsos conversos. Igualmente, la sardana nunca fue un baile popular en Cataluña excepto en algunos pueblos de la Costa Brava.

José Ventura, Pep, jienense, Jaén, sardana
Baile sardo, Cerdeña, Sardinia, sardana:


los famosos «castells» provienen de las «moixigangas» - construcciones de figuras con cuerpos humanos - que se celebraban 300 años antes en Valencia, y la conjunción copulativa «i» entre apellidos se trataba de un atributo castellano que fue copiado por moda.

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica, catalán con boina.

Los catalanes aparecen a lo largo de nuestra historia en los lugares y las situaciones más diversas: En Barcelona se celebró la conquista de Granada con más entusiasmo que en ninguna otra parte de España, albergaron el botín de la batalla de Lepanto, acudieron en masa a la llamada del general Prim a la Guerra de África al grito de
«¡Visca Espanya!» ... 


y, para estupor de muchos seguidores merengues, fundaron el Real Madrid. Estas y otras muchas curiosidades son las que encontramos en estas rigurosas y amenas páginas.

martes, 16 de mayo de 2017

TÚ NO ERES DE FÓRNOLS SI (Pedro J. Bel Caldú.)

Autó:
Pedro J. Bel Caldú.

https://www.amazon.es/Caverna-Sociedad-Secreta-Pedro-Cald%C3%BA-ebook/dp/B00EFAKP4M

Fórnoles.


TÚ NO ERES DE FÓRNOLS SI:


Quan vas naixer, no va fer de comadrona la tía Andrea, la tía Ruperta.


Si els bolquers que te van posar no eren de roba d’ eixugamans.


Si vas mamar d’un biberón.

Si eres chic i no vas portar “bombachos”. Si eres chica y no te van pentinar en dos trenes hasta els catorce anys.
Si no saps la diferencia entre un llit i un catre. O entre un coltxó i una márfega.

Si no distinguixes la diferencia entre un bassal, una basseta, una bassota, una bassa, una rebassa, un bassurro i un toll.



Fórnoles, Fórnols; TÚ NO ERES DE FÓRNOLS SI


Si no saps que es un barranc, una cequia, una regadora, un solc, un caballó, una era i un clot de carbasses.

Si no has guardat mai l’aigua al Pou d’en Pi, al Colomer, a Llavarco, al Domenge, a la Fleixa, al Forcall, al Regall, a La Font d’en Sants, Al Llorer, al Assut, al Tollentador o a la Todona.

Si no has soltat, o tancat mai un estollador.


Si no vas tindre de menut una eixadella. I no saps la diferencia entre una eixá, una cavegueta, un cavegó i un txapo.


Si quan anaves a escola no has tengut que portar llenya per a la estufa.

Si, al mes de maig, no has tengut que portar flors (roses, margaritas, gauges o ruelles) a escola.

Si no t’han estirat de les orelles quan no te sabíes la lliçó. I no has posat la má, per a que te pegaren en una regla quan faes alguna malifeta.

Si no has tirat mai pinyols de llidó per un tubo de canya. // canut


Si no l’hi has eixecat mai les faldetes a una xica.

Si no has tengut mai una riña a cantala(d)es. Si has tornat sempre a casa sense cap borroco al cap.


Si no has jugat mai a fer bassetes i vergerets.

Si no saps com se jugue a les birles, que es “passar verguetes”, quin joc es “La raboseta solta” i la “Raboseta amagá”.

Si no has jugat al “Pajarito de Rey”, a les “Cartetes” y al “Tello”. 

Si eres xica i no has saltat mai a la corda de peladures de vimec.

Si no t’has banyat de nit a la Bassa, o de día a la bassa de la Vaqueta, a la de la Tellería o a la de la Vall de la Pina.

Si no has sentit mai pregonar al tió Matíes i no saps distinguir un pregó en trompeta d’un pregó en tabal. 

Si quan sents tocar la campana no saps si toque a missa, a morts o a foc.

Si no l’hi has besat mai la ma al sinyó Retó.

Si no saps qué es un menescal i qui es un potacari.


Si no saps qué es un burro guit. Ni saps que es una albarda, una saria, una tafarra, una singla, uns carrejadors, una collera o un feltre.

Si no distinguixes una forca d’un forcó ni una bota d’un bot. 

Si no saps que es la brisa y que es la sansa, o no has vist mai un cofí

Si no saps qué es una banasta ni que es una portadora.

Si no t’has minjat mai una granota o un esfardatxo.

Si no has llavat roba a als llavadors ni has omplit un cante d’aigua a Llavarco. 

Si no has carregat cuatre cantes als argadells.

Si no saps quina casa ere l’hospital, qui ere la Tresa, lo tió (tío) Matíes, lo tió (
tío) Olimpio o les chiques del Estanc. 

Si no saps com ana(v)e vestit lo tió Logio.

Si no saps qui ere Bosa de Ráfels, lo tio Melín, lo capadó de Morella, la gitana del “cul gros” i l’Agüelo de la Polletas.

Si no vas muntar a les Barquetes de la Placeta.

Si no vas veure sessions de circo del húngaros a la plaça.

Si no vas veure “Genoveva de Brabante”, “Sor Angélica” i “Don Juan Tenorio” al salón del tió Gaspar.

Si no vas assistit a sessions de “Cine Mudo” a la plaça quan “el cinero” comentave a crits lo que eixie a la pantalla.


Si no saps distinguir una corbella de una falç. Si no has risclat ni has replegat espigues al temps de la sega. Si no has vist picar una dalla en martell i encrusa.

dalladós, dallá, dalla, dalle

Si no saps qué es “plegar fem”. 

Si no has anat a la “rebusca” al temps de les olives i no has segat espigol per a vendre.

Si no saps que es una llanterna, que es un cresol, ni qué es un cuquet de la llum.

Si no saps que es “aure un niu”. Ni has corregut detrás de les perdiganes. Ni has cassat llangostos per a alimentales. 

Si no saps que es una culla, ni una lloseta, ni les varetes de visc.

lloseta, culla

Si no has parat rateres als torts i llaceres a les perdius

Si no pots distinguir un tort d’ una merla, un pinçá d’un pitroig, una falsilla d’una orineta, una txólipa d’un mussol, una garça d’una put-put, ni un pardal d’un cuviet.

Si no saps qué es rebatre una era en lo roll. Qué es batre en un trill de cilindros i en un de pedrinyeres. Qué es ventar, qué es palejar, que es una criba y que es un aré. Ni la diferencia entre un sac i una taleca.


Si no has tret mai número al forn per a pastar. 

Si no saps que es una pastera, un taulell, un pintadó, una “siñal de creu” o un “pessic trencat”. 

Si no has anat mai a buscar el lleute, a casa de la tía o la veïna.

Si no has almorsat farinetes, dinat recapte i cenat sémola.

Si no t’has rentat, a una grela, primer la cara, después les mans i después los peus en la mateixa aigua.

Si no t´han rentat los ginolls en un espart o en una pedra d’arena.

Si no t’han rentat lo cap i t’el han esclarit en vinagre i si no t’han pentinat mai en una pinte espessa. 

Si no saps qué es una pastilla de sabó d’olor.

Si tot aixó te sone a txino… o eres molt jove o… no eres de Fórnols.
Com a molt, eres un “turiste” enamorat de la nostra vila.

miércoles, 24 de mayo de 2017

pataques, guixes, sigrons (farinetes)

pataques, guixes, sigrons.

De la farina se feen les farinetes

Ara diuen que les guixes son tóxiques, pos yo tindría que está mort.


pataques, pataques, guixes y sigrons,
qué bones, qué bones, qué bones que son,
viva la comare, viva'l balladó,
viva la trompeta del siñó retó.

Ña una anécdota.

Un del poble de Beseit habíe minjat farinetes y se habíe tacat una mica la camisa. Va dí al bar que habíe minjat faissán, y un li va di:
- Sí, aquí a la camisa encara tens alguna ploma.



FARINETES f. pl. (DCVB)

|| 
1. Menja composta de farina de cereals (blat, panís, fajol, etc.) i aigua calenta, devegades barrejada amb oli, carabassa o altres ingredients (or., occ., val., eiv.); cast. gachas, puches. Nostre ideal culinari són les farinetes, Carner Bonh. 37. 


|| 
2. Barreja de farina i aigua bullida, que s'agrega al vernís de terrisser per fer-lo adherir més fort (Empordà). 


|| 
3. Pólvora perfumada que es posen les dones per la cara (Mall.).
Es diu en to despectiu. «Saps que en du, de farinetes, sa nostra criada!»

    Fon.: 
fəɾinέtəs (or.); faɾinétes (occ., val.); fəɾinə́təs (mall.).
    Etim.: 
dim. pl. de farina.



https://es.m.wikipedia.org/wiki/Gachas_manchegas




farinetes, guixes, guijas, almorta, sigrons, garbanzos, cigrons

//



Las gachas manchegas es un plato español, de la región de La Mancha, aunque en otras regiones de España se dan otras variantes.
Consiste en una especie de papilla, compuesta por harina tostada y luego cocida con agua, que se elabora con harina de almortas (también llamada de "titos" o "guijas" y chícharos), panceta de cerdo, ajos, pimentón, aceite y sal.

La harina de almortas (o harina de titos, proveniente de la planta Lathyrus sativus) no es fácil de conseguir fuera de la región de Castilla-La Mancha; y dentro, comercialmente se consigue mezclada con la de trigo, debido a la toxicidad presente en la almorta (latirismo).
En origen era comida de pastores y gente del campo, consumida sobre todo en los fríos días de invierno. Este plato se consume popularmente en un corro alrededor del "perol" o sartén que se ha utilizado para la elaboración, con una cuchara o con un simple trozo de pan.


https://es.wikibooks.org/wiki/Gachas_manchegas

https://es.wiktionary.org/wiki/perol

viernes, 20 de enero de 2023

En lan de Nostre Seynor Deus Jhesu Xst. MCCCLVII (1357)

XI.


Extracto de un códice ms. vit. en el archivo de la ciudad de Lérida. (Vid. pág. 58.) 
(N. E. á : a; órden : orden; ligeros cambios de ortografía. Empieza en la página 246 del pdf que edito.)

Comienza por varios trozos de los Santos 4 Evangelios; lo qual indica que el códice sirvió para el acto de prestar el juramento acostumbrado los Paheres y otros oficiales públicos de dicha ciudad. Sigue a esto un calendario ms. hacia la mitat del siglo XIV; después de lo cual ya no contiene otra cosa mas que noticias de varios sucesos particulares de esta ciudad, notadas sin orden cronológico; y esto y el carácter particular de cada una de ellas, obliga a tenerlas por coetáneas. De ellas copié las siguientes, que pueden ser importantes por algún respeto, puestas por orden cronológico.
IX. kal. februarii anno Domini MCCCXL septimo, vespere nativitatis Domini honorabiles Raimundus Boxo (Boix, Boj, Buj), et Bereng... paciarii civitatis Ilerdae afirmarunt in mimicos (así se lee enmendado por mano coetánea; y en lo raspado se conoce que decía in iogolatores) Simonem de Ortega, et Apparicium de Perpiya (Perpignan y variantes). 

En lan de Nostre Seynor Deus Jhesu Xst. MCCCLVII (1357) estants pahers los honrats en . dalos (d' Alós), en R. de Carchassona (Carcasona, Carcassona, Carcassone), en P. de Timor, e en Nicholau Çabater, fo afermat per los dits pahers Ramon Marti, en altra manera appellat Cornamusa, en juglar de la ciutat; et donenli de soldada per sos trebaylls quascun an C. sol. barchs. (parece que pone sot. : sous barchinonesos, sueldos barceloneses) - El dit Cornamusa jurá sobre los Sants IIII. Evangelis de esser bo e leal a la dita ciutat, e de servir be e lealment aquella.

A XIII. del mes dagost, any M.CCC. noranta hu (1391), fonch fet en la ciutat de Leyda lo insult dels Juheus; e foren morts LXXVIII. (78) Juheus, e mesos tots en una biga al Pla dels Tramenós. Tots los altres Juheus se bategaren, e feren sglesia de la sinagoga, y  (y griega, no i latina) meterenli nom Sancta Maria del Miracle; en la qual los conversos tenen vuy lo sementir. (Esta nota es de letra del siglo XV., que parece haber retocado otra anterior ya borrada).
XXVII. junii, M.CCC.XC. septimo honorabiles dominicus de Montsoar (Monsuar), et ... Paciarii civitatis Ilerdae, affirmarunt in mimum civitatis eiusdem Antonium de Benavarre ... qui praestitit iuramentum de serviendo bene et legaliter officium de trompeta ... et tradiderunt ei unam trompam ad quodam penon dictae civitatis.

Divendres a tres del mes de agost, que fonch dia de la Invencio de Sent Steve, l'any M.CCCC.VIII. (1408) lo Rey de Navarra entra en Leyda; lo qual anava al Rey de França; et fonchli fet present per los Senyos de Pahers de quatre parells (: 8) de Pahons, et de un carratell de vin blanch. E anaven en sa compaya lo Comte de la Marxa, et lo fill del Comte de Foix.

Disapte a XVI. del mes de març lany M.CCCC. e nou (1409), entra lo molt reverent Pare en Xst. en Pere de Cardona, Bisbe de la ciutat de Leyda, ora de menjar o guax, en la dita ciutat: al qual fou feta tota honor per la dita ciutat.

De maestre Vicent Ferrer. = M.CCCC.VIIII. (1409) = Disapte a XIIII. del mes de deembre l'any desus dit lo reverent religios maestre Vicent Ferrer, maestre en sancta Teulogia, entra en la ciutat de Leyda ora entre vespres et completa, o guaix (guax más arriba), al qual isqueren reebre Don Johan, Comte de Cardona, e la Comtesa, mare sua, et los honrats en Francesch Cortit, en Johan Civera, en Bernat del Coll, e en Salvador Botella, Pahers, e molta altra gent infinida. Lo qual entra per lo cami del monestir de ntra. Dona Sancta Maria del Carme. E estech en la ciutat del dit dia fins al dia seten de giner del any M.CCCC. e deu (7 de enero de 1410); e feu hic vint e quatre sermons. E lo dit dia que fou dia de Sent Julia, partinch e anassen al loch de Artessa (Artesa), una legua de Leyda. Otra mano más moderna añade lo siguiente:

Hi trobaren lo bastiment de fust en quel meteren en lo monestir de Prehicadors en la capela sua.
Lo primer dia de maig (f. març) del any de la Nativitat de nostre Senyor M.CCCC.XIII. (1413) fonch pres Muntarago (: Montearagón) per la companya de Don Anton de Luna. E dia XVIII. de abril del any damunt dit fo pres Trasmor per la dita companya. E apres lo iorn de Sent Johan del dit any vingue lo Comte d' (el apóstrofe no se lee bien, en el pdf se ven como dos puntos : muy grandes) Urgel fins en la orta de Leyda ab sa companya per occuparse la ciutat. E apres dimars mati ques comptave XXVII. del mes de juny, any damunt dit, vench mossen P. Ramon de Fluvia ab tota la dita companya del dit Comte en lo Mercadal; e aqui combateren e cremaren tots los blats que eren en lo dit Mercadal, e altres per los troços; et cremaren torres et cases del terme, et los molins den Crisagual ... Et puix anarensen a alaudir a Benavent, e aqui aleugaren aquel dia, e ab dit Comte.
Fonch ben defesa la ciutat, en tal manera que entre nafrats et morts ni hac de la part del dit Comte ben LX homens o pus; y mes que per gratia de Deu negu de la ciutat noy pres mal.
En apres digous ques comptave quatre del mes de agost any damunt dit M.CCCC treze (1413), hisque la bandera de la ciutat contra lo dit Comte: e hisque per lo pont maior: e aquella nit sen ana a Termens. E lo cendema, qui fonch dia de Sent Domingo (¿por qué no le llaman Sant Diumenge?), lo Senyor Rey en Ferrando (Fernando I de Aragón) posa lo siti sobre Balaguer.
Dimecres dia de omnium Sanctorum (tots sants; todos los santos) 
Don Jaime d'Urgell se mes tot soltament en mans del Senyor Rey d'Arago, any M.CCCC.XIII. (1413)

Dimecres a quatre de març any mill CCCC.XVIII. (1419) entre en Leyda lo Legat de nre. Senyor lo Papa Marti.
Dimarts al sol exit, dia de Sentana, quis comptave XXVII. de Juliol any M.CCCC.XXXV. (1435), parti de la present ciutat lo Rev. Micer Domingo Ram, administrador del present bisbat de Leyda, e Cardenal de Sent Johan e Sent Pau, novellament elet en Arquebisbe de Terragona; lo qual parti exint per lo Pont maior, tenint la via vers Terragona per entrar en posesio del dit Arquebisbat.
Diluns quis compte ha XI del mes deembre any M.CCCC.XL hu (1441), fonch haçotada madona Nalauterra … e posada en lo costel.
Lo cendema de Senta Tecla, quis comptave vint e quatre del mes de setembre del any de la Nativitat de nre. Senyor M.CCCC.XXXXIIII. (1444) estents Pahers los molt honorables en Gispert Matheu, Bertran de Pens, Bernat Carnicer, e en Jacme dez Castell, ffonch passat lo trauch de la mina de la rogua de la ciquia de Segria per Mestre Maxin de Asteasso, e Lope de la Gueralde, bischahins, ab los aiudants que tenien en la dita mina. La qual mina era de vogua molt fort; la qual ses aguda a minar et foradar ab poder de foch e martells molt acerats, que en un mes los obres no fahien sino quatre palms. La qual mina e ciquia uberta fins en la ciquia vella, que ya y ere, costa (costá : costó) a Leyda ...
En l'any de M.CCCC.L tres (1453), diluns a XII. de agost, stants Pahers los honorables en Loys de Montsuar, Gispert Matheu, Bnt. (Bernat) Gralla, e Johan Caslà, en Pons de Vilaffrancha Sindich, en Ferrer Compañy 
(: Company; la ñ es dudosa ya que la virgulilla es más bien un guión más alto de lo normal; en textos de Mallorca se encuentra muchas veces añy) 
rational, en Bnt. Antist scriva de la casa de la Payria, fforen començades de enderrocar les cases del sol del pes del Rey, ahont se ha de ffer l'ospital general de la ciutat. E costaren de compra les dites cases quatrecentes e set llrs. (lliures)
Disapte, XIII. del mes de abril del any M.CCCC.L quatre fonch feta una solempne professo al dit spital, hont dix la missa, e sermona lo Bisbe Gaçet. E aquel dia foch posada la primera pedra en lo dit spital; la qual hi posaren Mossen Manuel de Monsuar, Dega de la Seu de Leida, Mossen ... de Vallterra Canonge, Mossen Luis de Monsuar, e Mossen … Gralla. (Sin embargo no continuó esta obra hasta el año 1509, como dice otra nota.)

A XXI de deembre del any M.CCCC.LXXIIII (1474). lo magnifich Conseyll General de la present ciutat, ab auctoritat e decret dels magnifichs y rev. Senyors Oficial del Senyor Bisbe, e del Cort y Veguer de la dita ciutat, ordena que a negu sia permes donar a les fonts a ningun fillol o fillola, mes de hun real de argent.

Digous (se lee Digons, clara errata u, n) en la nit qui comptaven ... del mes de abril, any M.CCCC.LXXIII. (1473) se crema la segrestia de la Seu de Leyda, et se cremaren molta rica capa de brocat, molts draps de brocat de empaliar, e molts altres richs joyels e creus, qui valen pus de cent milia florins. Restauraren lo Sant Drap de Jesu Xst, la custodia, alguns libres missals, que entre tot ere de molt poca valua. Cremas hun fadri.

Sin data de año se halla el artículo siguiente de un bando sobre los privilegios concedidos a los estudiantes de la universidad de Lérida y el territorio en que les valían:

E encara us fa hom a saber, que les afrontacions dels lochs que son assignats a estatge dels scolars, e dins los quals son privilegiats segons les dites penes, son aquestes: ço es a saber: de la porta dels Boters tro a la porta de Sent Gili, segons que clou lo mur de la ciutat: e de la torre de Besora per les parets dels Preycadors a quall tro a la dita porta de Sent Gili: e de la dita porta dels Boters tro a la plaça maior de la Cadena del Romen, e dallen a en sus, o per la carrera que va a Sent Andreu: et pel carrer d' Odena tro al mur veyll de pedra de ios (de ius, dejus, de yuso) lo palau del Bisbe carrera dreta: e daltra tro a la dita torre de Besora, axi com se te lo mur de pedra; ab tot ço que es dins enclos.

martes, 2 de junio de 2026

Solatri, Solatz, Solassar, Solacier, Consolation, Cossolansa

Solatri, s. m., solandre, sorte de plante. (N. E. liane trompette)
Cum so... portulaca, solatri e semlans.
Eluc. de las propr., fol. 104.
Comme sont... pourpier, solandre et semblables.
CAT. IT. Solatro. (ESP. Solandra, como la grandiflora, campana de montaña, bolsa de Judas, floripondo de monte, copa de oro, copa de ángel, guayacán, perilla, flor de san José, hueipatli, kanibakache, kiéri, quieri nanáari, queli, tecomaxochitl, hueytlacatzintli, tima wits (México); colibrí, papaturro, papamiel, manzana de monte (Honduras a Panamá), baján, bejuco chamico (Cuba); copa de ángel (Venezuela); bejuco manzana, bejuco de trompeta (Antillas); Injerto de montaña (Guatemala) y flor de san José - Nicaragua).

Solatri, s. m., solandre, sorte de plante. (N. E. liane trompette)

Solatz, s. m., lat. solatium, soulas, plaisir, agrément, familiarité, entretien, badinage.
Tan cum solatz d' amor valen.
G. Rudel: Pro ai del.
Autant comme soulas d'amour valant.
Enamoret se de la moiller del comte a forma de solatz.
V. de Sordel.
Il s'amouracha de la femme du comte par forme de badinage.
E 'l gen solatz e 'l franc respos
E 'l ben semblan que m fetz.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Et la gentille familiarité et la franche réponse et le bien semblant que vous me fîtes.
El sieus solatz era guays e chauzitz.
Aimeri de Peguilain: De tot en.
Le sien entretien était gai et choisi.
Si pres lo fag a solatz, e comenset a rire.
V. de P. Vidal.
Il prît le fait en badinage, et commença à rire.
Loc. Ben soi entrepres
S' ieu non chant e no m' a solatz.
E. Cairels: Estat ai dos.
Je suis bien entrepris si je ne chante et ne me possède pas soulas.
ANC. FR. Qu'ele fet par sa cortoisie
Solaz et bele compaignie.
Fabl. et cont. anc., t. II, p. 184.
Laissons ces soulas et ces jeux.
Coquillart, p. 144.
Quant par ta desloyauté
M'as osté 
Tout le soulas de ma vie. 
Œuvres d'Alain Chartier, p. 797.
Ne trouvant en ce monde plus grand solas et plaisir que m'entretenir en grâce avec mes amis anciens.
F. P. Crespet, Vie de sainte Catherine.
Voyez Menar.
CAT. Solas. ESP. Solaz. (chap. Solás, plaé, diversió, familiaridat, entretenimén, passá lo tems.)

2. Solassar, v., réjouir, récréer, divertir, se divertir. 
Coma filh Joan, to nebotz,
Que te solassara per totz.
Trad. d'un Évang. apocr. 
Comme le fils Jean, ton neveu, qui te réjouira partout.
Tornejar e solassar. 
E 'l reis s' en rit e s solasset.
V. de Bertrand de Born. 
Suivre les tournois et se divertir.
Et le roi s'en rit et se divertit.
Subst. En luec de solassar
Aug en las cortz los critz.
Giraud de Borneil: Per solatz.
En place du divertir j'entends dans les cours les cris.
ANC. FR. Li cors où envie s'embat
Ne se solace ni esbat
Toz jors est ses viaires pales.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 121.
Je chant et deport 
Pour moi solasier.
Le Roi de Navarre, chanson 23.
ESP. Solazar. (chap. Solassá, solassás.)

3. Solacier, adj., alerte, joyeux.
Quar me vezetz solaciera,
Senher, vos pessatz engan.
Leys d'amors, fol. 32.
Parce que vous me voyez joyeuse, seigneur, vous pensez tromperie.
4. Assolassar, Assolazar, v., réjouir, divertir, récréer.
Fay me, mos filh, assolassar. Passio de Maria.
Fais-moi, mon fils, réjouir.
- Consoler, soulager. 
Visita e assolassa los malaudes. 
Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 6.
Visite et console les malades.
Subst. Al assolassar.
G. Pierre de Cazals: Ab lo.
Au réjouir.
Part. pas. Ni m tenh per assolassat. 
Giraud de Borneil: Si 'l cor.
Et je me tiens pour égayé.
ANC. ESP. Asolazar. (chap. Assolassá, assolassás; chalá, disfrutá, divertís.)

5. Consolation, s. f., lat. consolationem, consolation.
Que pregues lo sant baron
Li dones consolation.
V. de S. Honorat.
Qu'il priât le saint homme qu'il lui donnât consolation.
CAT. Consolació. ESP. Consolación. PORT. Consolação. IT. Consolazione.
(chap. Consolassió, consolassions.)  

6. Cossolansa, s. f., consolation.
Cossolansa dels fis descossolatz.
Guillaume d'Autpoul: Esperansa.
Consolation des fidèles affligés.
IT. Consolanza.

7. Consolament, Cossolamen, s. m., consolation.
Don fetz Eva sa femna, que 'l fos consolamentz.
Que la vertut del cel mi sia cossolamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Dont il fit Ève sa femme, qui lui fût consolation.
Que la vertu du ciel me soit consolation.
IT. Consolamento. (chap. Consolamén, consolamens.)

8. Consolaire, Consolador, s. m., lat. consolator, consolateur.
Aycel Sant Esperit consolaire.
Dara vos autre consolador.
Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 14.
Ce Saint-Esprit consolateur.
Il vous donnera autre consolateur.
CAT. ESP. PORT. Consolador. IT. Consolatore. (chap. Consoladó, consoladós, consoladora, consoladores.)

9. Desconsolar, Descossolar, v., désoler, affliger, abandonner.
Part. pas. Quan lo rey vi que sa razon non podia esser devesida per sos savis, el fon mot desconsolat. Hist. de la Bibl. en prov., fol. 15.
Quand le roi vit que son argument ne pouvait être expliqué par ses savants, il fut moult affligé.
Femnas maridadas seran desconsoladas. V. de S. Honorat.
Femmes mariées seront désolées.
Voyez Cossolansa.
CAT. ESP. PORT. Desconsolar. IT. Disconsolare. (chap. Desconsolá, desconsolás : desconsolo, desconsoles, desconsole, desconsolem o desconsolam, desconsoléu o desconsoláu, desconsolen; desconsolat, desconsolats, desconsolada, desconsolades; vore desconort, per ejemple, lo de Ramón Lull.)

obras rimadas Ramon Lull, Gerónimo Rosselló, idioma catalan-provenzal, Raimundo Lulio