Mostrando las entradas para la consulta sembradura ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta sembradura ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 25 de abril de 2017

caballó, caballons

caballó, caballons

menos cassá pokemons y mes cavá caballons, que estéu agilipollats, copón.
menos cassá pokemons y mes cavá caballons, que estéu agilipollats, copón.

CAVALLÓ m.(DCVB)

|| 1. La part principal de l'albarda, que es compon dels dos arçons de fusta i un encoixinat de palla coberta de cuiro (Calasseit). Damunt el cavalló va la pell on cavalquen o carreguen. 

|| 
2. Crestall o llom de terra entre dos solcs de sembradura o de reguiu, o entre dues taules d'hort (Oliana, Bellpuig, Ll., Pradell, Massalcoreig, Fraga, Calasseit, Gandesa, Maestrat, Cast., Val., Sueca); cast. caballón, camellónLos quals barranchs eres e cavallons de les dites salines per causa d'alluvions d'aygues eren enrunats e desfets, doc. a. 1470 (Arx. Gral. R. Val.). Fa-hi cavallons | ab alerons, Spill 14798. 
Un cavalló tort, el farà desfer sense mirament, Pasqual Raval 2. 

|| 
3. Carena de la teulada (Artesa, Massalcoreig, Fraga, Calasseit, Gandesa, Llucena, Val., Sueca, Alcoy, Pego, Benidorm); cast. caballete. 

|| 
4. Filera de teules cobertores (Capçanes, Sueca). 

|| 
5. Munt de cert nombre de garbes (generalment deu) que es forma així com van segant i es deixa enmig del camp per a esser carregat després en haver de garbejar; cast. tresnalEn els documents antics trobam també el mot cavalló amb el significat de ‘feix de palla’. De cols spinachs albergínies de cauallons e de totes altres ortalices sia donada delma, Jaume I, Sent. La pexera que en lo comensament serà feyta de rama e lenyes e cavalonsdoc. a. 1315 (RLR, xxx, 274). Decem octo cauayons ordeydoc. a. 1388 (BSAL, xi, 182). On age garbes ne cauayons, Ordenacions de Valls, a. 1390. XVI cauayons de li,doc. a. 1456 (BSAL, iv, 10). Cent caualons de pala poc més o menys, doc. a. 1461 (arx. parr. Sta. Col. de Q.). Per nou cavallons de palla a raó dos sous y deu lo cavalló, doc. a. 1469 (arx. convent Concepció, de Palma). 
En pendrem dels cabayons [sic] y també un xich de las garbas
Milà Rom. 329. A quasi totes les regions catalanes s'entén per cavalló un munt de deu garbes; però aquest nombre no és absolutament fix, car també es fan cavallons d'onze garbes (Puigcerdà), de tretze (Pla del Llobregat) i fins de disset (Ordino).

|| 
6. Conjunt de deu vencills per a lligar garbes o altres coses (Mall.). 

|| 
7. Desena; conjunt de deu coses, especialment de figues o altra fruita (Maestr., Val.). «M'hai minjat tres cavallons de figues» = trenta figues (Benassal).

Fon.: 
kəβəʎó (pir-or., or.); kəβəјó (Plana de Vic, Empordà, Pobla de L.); kaβaʎó (occ., Val).; kavaʎó (Cast., Al.); kəvəјó (mall., Eiv.); kəvəó, kəvó (men.).

Etim.: 
derivat de cavall.

//

Vendo perro labrador


Del aum. de caballo.
1. m. Lomo de tierra, como el que queda entre surco y surco al arar un terreno o el que se levanta con la azada.
2. m. Lomo de tierra que se dispone para contener las aguas o darles dirección en los riegos.
3. m. Montículo de tierra que resulta de hacer un enterramiento.

domingo, 18 de febrero de 2024

Espia - Espleyar

Espia, s. f., espion.

Voyez Denina, t. III, p. 74.

Trameton espias soven a la marina.

V. de S. Honorat.

Transmettent souvent espions au bord de la mer

Parria

Qu' espia

Fossetz de qualque folha gen.

J. Estève: L' autr' ier.

Il paraîtrait que vous fussiez espion de quelque folle gent.

(N. E. Esto que se lo apliquen los que entran con perfiles falsos al grupo yo parlo lo chapurriau y a otros.)

Espia; espía, espíes; espiá

 

Gran re d' espias bonas e certanas.

Tit. du XV siècle, DOAT, t. CXLVII, fol. 286.

Beaucoup d'espions bons et sûrs.

ANC. FR. Sorent par leur espies que le roy l'avoit deffendu.

Joinville, p. 40.

CAT. ESP. (espía) PORT. Espia. IT. Spione. 

(chap. Espía, espíes.)

2. Espiamen, s. m., espionnage, observation, exploration. 

Ja laire no s' en meta en grans espiamens, 

Que no m pot esser toultz ni emblatz furtilmens.

P. de Corbiac: El nom de. Var. 

Jamais larron ne s'en mette en grandes explorations, vu qu'il ne me peut être enlevé ni volé furtivement. 

IT. Spiamento. (chap. Espiamén, espionage, espionache.)

3. Espil, s. m., observatoire.

Aqui es format lo dich espil per tal engienh, que neguna persona non ho pot cogitar... Aquel que vol montar al espil.

Lett. du Preste Jean à Frédéric., fol. 34.

Là est formé ledit observatoire par tel engin, qu'aucune personne ne peut se l'imaginer... Celui qui veut monter à l' observatoire.

4. Espiar, v., épier, regarder, reconnaître.

El faran levar trop mayti, 

E pueis espiar al cami

O a murtriers o a layros.

Brev. d'amor, fol. 128. 

Le feront lever très matin, et puis épier au chemin ou par meurtriers ou par voleurs. 

For espiet

En cal terra lo sanz anet.

(chap. Fort va espiá a quina terra lo san anabe (anáe, va aná).

V. de S. Honorat. 

Épia fort en quelle terre le saint alla.

Part. prés. Anavo espian per los ostals.

(chap. Anaben espián per los hostals, hotels, fondes, albergues, etc.)

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 14.

Allaient épiant par les hôtels.

Part. pas. An un message trames 

A Narbona, c' a espiat 

Del miracle la veritat.

V. de S. Honorat. 

Ont transmis un message à Narbonne, qui a reconnu la vérité du miracle.

S'ieu lieys pert per son folhatge, 

Ieu n' ay autra espiada

Fina, esmerada e pura.

Marcabrus: Lanquan. 

Si je la perds par sa folie, j'en ai épié une autre polie, brillante et pure. Car us Turc de Maragoyle los a totz espiatz.

(chap. Ya que un Turc de Maragoyle los ha espiat a tots.)

Roman de Fierabras, v. 86.

Car un Turc de Maragoyle les a tous épiés.

CAT. ESP. PORT. Espiar. IT. Spiare. (chap. espiá: espío, espíes, espíe, espiém o espiám, espiéu o espiáu, espíen; espiat, espiats, espiada, espiades.)

5. Expinctar, Espingar, v., épier, guetter l'occasion.

Si ieu demandi parlament am mon enemic, expincti d' esser en certa (cert) loc on el pot venir.

L'Arbre de Batalhas, fol. 144.

Si je demande un pourparler avec mon ennemi, je guette l'occasion d'être en certain lieu où il peut venir.

Part. prés. Espingan entro que venga.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Épiant jusqu'à ce qu'il vienne.

IT. Espieggiare.

 

Espic, s. m., lat. spicus, épi. 

Malas meissos e vouz espics.

P. Vidal: Pois ubert.

Mauvaises moissons et épis vides.

Que ses gra l' espics.

(chap. Que la espiga sense gra.)

Pierre d'Auvergne: De josta 'ls breus. 

Que l'épi sans grain.

Fig. Pus d' amor m' es falhida 'l flors 

E 'l dous frutz e 'l gras e 'l espics. 

Rambaud de Vaqueiras: No m' agrad.

Puisque d'amour m'a manqué la fleur et le doux fruit et le grain et l'épi.

Loc. prov. Ben cobram lo gran segon l'espic.

(chap. Be cobram, cullim, lo gra segons l'espiga.) 

Aimeri de Peguilain: En aquelh temps.

Nous recueillons bien le grain selon l'épi.

2. Espiga, s. f., lat. spica, épi.

Premieyramens son en herbas o en semensas, e pueys en aresta et en espiga, e pueys en frug.

(chap. Primeramén són en herbes o en llaós, y después en aresta y en espiga, y después en fruit; semensas : semen : llaó : sembradura.)

V. et Vert., fol. 10. 

Premièrement sont en herbes ou en semences, et puis en arête et en épi, et puis en fruit.

Lanquan vey florir l'espiga.

G. Adhemar: Lanquan vey.

Lorsque je vois fleurir l'épi.

CAT. ESP. PORT. Espiga. IT. Spiga. (chap. Espiga, espigues; aresta, arestes.)

3. Espigar, v., lat. spicare, épier, pousser en épis, se garnir d'épis.

Segon dever per temps espiga. Leys d'amors, fol. 36. 

Selon la convenance il se garnit d'épis à temps.

Part. pas. Los blads comensavon a secar avan que fosen espigatz. 

(chap. Los blats se escomensaben a secá abans de espigá, que estigueren o estaren espigats).

Petit Talamus de Montpellier. Martin, p. 152. 

Les blés commençaient à sécher avant qu'ils fussent épiés.

CAT. ESP. PORT. Espigar. IT. Spigare, spicare.

(chap. espigá, espigás; espígol; espigolá: rebuscá, be espigues, olives, ameles que han caigut per les boches, etc. Una lletuga se espigue, les bledes, les cols se espiguen cuan se fan altes y perden les seues propiedats.)

 

Espieut, Espeut, Espiaut, s, m., lat. spiculum, épieu, pique, javelot, lance.

Mortz d' espieut feritz.

(chap. Mort ferit de pica, llansa; espeto, banderilla, puncha, pincho.)

J. Estève: Lo senher.

Mort frappé d'épieu.

Son espeut brandig.

Guillaume de Tudela. 

Brandit son épieu.

Fer ne I ab l' espiaut per mieg lo ventre. 

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 19. 

En frappe un avec l' épieu parmi le ventre. 

Ab son espieu trencan el n' a X trabucatz.

Roman de Fierabras, v. 2906.

Avec sa lance tranchante il en a abattu dix.

ANC. FR. Lors à tant a li més brandi

Son espiel en signe d'estour 

Cruens.

Roman du Renart, t. IV, p. 209. 

A bons espiez tranchans ont la presse rompue. 

Huon de Villeneuve, Du Verdier, t. II, p. 252. 

Lançons à li nos espiés acérez.

Roman de Roncevaux. Monin, p. 36. 

ESP. Espiche (espeto, banderilla, pincho). PORT. Espeto. IT. Spiedo.

 

Espitlori, s. m., pilori.

Condemnat a estar en l' espitlori.

(chap. Condenat a está al pelleric.)

Cout. de Condom, Condamné à être au pilori.

PORT. Pelourinho. (chap. Pelleric. Fórnols, carré pelleric; lo de Valderrobres estabe a la plassa; lo de Queretes encara se veu al mich de la plassa. Pot sé que se trobo escrit en k final, pellerik.)

Pelleric, Queretes, plassa, pellerik


Espina, s. f., lat. spina, épine. 

De ponhens espinas coronat.

Folquet de Romans: Quan lo dous.

Couronné d'épines poignantes.

Fig. Terra de nostre cors non germene espinas de luxuria.

Trad. de Bède, fol. 52. 

Que la terre de notre corps ne produise épines de luxure.

Loc. fig. Domna, rosa ses espina.

(chap. Dona, rosa sense espina.)

P. de Corbiac: Domna dels.

Dame, rose sans épine.

- Arête.

No te pesses de bo morcel t' engrais, 

Ni qu' el te don sinon os o espina.

T. de Thomas et de Bernardo: Bernardo.

Ne t' imagine pas qu'il t' engraisse de bons morceaux, ni qu'il te donne sinon os ou arête.

CAT. ESP. Espina. PORT. Espinha. IT. Spina. (chap. espina, espines, tan de les roses, com dels peixos, com la corona de espines de Jesús.)

- Arbrisseau, aubépin. (N. E. Espino albar.)

E 'l flors pareys en l' espina.

Marcabrus: L' yverns. 

Et la fleur paraît en l'épine.

Blanca com neus e flors d' espina.

(chap. Blanca com la neu y les flos del espino albar : blanques; 

la argilaga, archilaga, ginesta, chinestra, fa les flos grogues.)

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Blanche comme neige et fleurs d'épine.

ANC. FR. Mais d'une chose m'esmervel

Qu'ele ot plus blanc col et poitrine 

Que flour de lis, ne flour d' espine. 

Roman de la Violette, v. 890.

2. Espinos, adj., lat. spinosus, épineux. 

L' aybre es mot espinos. 

(chap. L'abre (albre, arbre) es mol espinós.) 

Plantas espinozas habundo trop en humor unctuoza.

(chap. Les plantes espinoses abunden mol en suc untuós, saba o humor untuosa.)

Eluc. de las propr., fol. 212 et 197.

L'arbre est très épineux.

Les plantes épineuses abondent beaucoup en humeur onctueuse.

CAT. Espinos. ESP. Espinoso. PORT. Espinhoso. IT. Spinoso.

3. Espinar, v., piquer d'épines. 

Part. pas. Livratz a mort et espinatz.

Las espinas ab que J. C. fon coronatz e espinatz. V. et Vert., fol. 104.

(chap. Les espines en les que Jesucristo va sé coronat y punchat.)

Livré à mort et piqué d'épines.

Les épines avec quoi Jésus-Christ fut couronné et piqué.

CAT. ESP. Espinar. PORT. Espinhar. IT. Spinare.

4. Espinassar, v., piquer, couronner d'épines.

Part. pas. Per nostres obs fo vil tengutz...

Escarnitz et espinassatz.

Gui Folquet: Escrig trop.

Pour nos besoins il fut avili... déchiré et couronné d'épines.

 

Espinar, s. m., lat. spinachium, épinard.

Quatre livras de pezes, espinarx, etc. 

Per alcuns que soperon lo vespre, per arencx et espinarx.

(chap. Per alguns que van sopá a la vesprada, per arencs – sardines de cubo, guardiassivils - y espinacs.)

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 225.

Quatre livres de pois, épinards, etc.

Pour aucuns qui soupèrent le soir, pour harengs et épinards.

CAT. Espinac. ESP. Espinaca. PORT. Espinafre. IT. Spinace.

(chap. Espinac, espinacs, los que minjabe Popeye.)

 

Espingala, s. f., espingarde, espingole, grande arbalète.

Dartz et espingalas traire. Leys d'amors, fol. 131.

Tirer dards et grandes arbalètes.

Per metre las espingualas e 'ls canos e las balestas de torn.

Tit. du XVe siècle. DOAT, t. CXLVII, fol. 283.

Pour mettre les espingoles et les canons et les balistes de tour.

ESP. PORT. Espingarda. IT. Spidgarda. (chap. Espingarda, espingardes, grans ballestes.)

Espingarda, Spidgarda, espingardes, grans ballestes

 

Esplecha, s. f., revenu, profit, produit.

Esplecha était un terme générique, qu'on peut traduire par droit d'usage. Il s'appliquait également:
1°. aux droits du seigneur qui levait l'esplecha sur les produits des terres des habitants;
2°. et pour ceux-ci, aux droits de chauffage, de pâturage et de défrichement, etc., dans les terres du seigneur.

Raymond Bérenger, en 1206, accorde aux citoyens d'Aix le droit pasturgandi, splenchandi, et bosqueinrandi.

Un titre de 1497 maintient aux habitants de Callians la faculté pastorgandi, eyssartandi, leignerandi, fusteiandi, glandeiandi et omnes esplechas faciendi.

La chiqueta María teníe un corderet; Un titre de 1497 maintient aux habitants de Callians la faculté pastorgandi, eyssartandi, leignerandi, fusteiandi, glandeiandi et omnes esplechas faciendi

Voyez Du Cange, t. III, col. 156 et 269.

Tota la esplecha menuda que es dins las bolas de la dicha maio.

Tit. de 1271. Arch. de la m. de Lentillac.

Tout le menu produit qui est dans les limites de ladite maison.

- Droit de pâturage.

Las aiguas... e la esplecha e las erbas.

Tit. de 1261. Arch. du Roy., J, 330. 

Les eaux... et le droit de pâturage et les herbes. 

Esplecha a III buous, si 'ls tenia.

Tit. de 1274. Arch. du Roy., M, 876. 

Droit de pâturage pour trois boeufs, s'il les tenait.

- Redevance, impôt.

Avien... esplecha cad an de cauls e de pors.

(chap. Teníen... esplecha cad' añ de cols y de porros; dret de explotassió.)

Levavo esplecha... de pors o de cauls... de totz los ortz.

Tit. de 1271. DOAT, t. CXLVI, fol. 148.

Avaient... chaque année redevance de choux et de porreaux.

Levaient redevance... de porreaux ou de choux... de tous les jardins.

- Jouissance.

Sobre l' us et l' esplecha de las aigas e dels boscx dels terradors.

Tit. de 1279. DOAT, t. CXLVII, fol. 10.

Sur l'usage et la jouissance des eaux et des bois des territoires.

Als us e a l' esplecha e proffeys necessaris de la maio.

Tit. de 1261. DOAT, t. LXXIX, fol. 7.

Aux us et à la jouissance et profits nécessaires de la maison.

2. Espleita, s. f., redevance, impôt.

Espleita d' ous e de formagues e de fe e de pailla.

(chap. Espleita d' ous y de formaches y de fenás y de palla.) 

Tit. de 1187. DOAT, t. CXIV, fol. 152.

Redevance d'oeufs et de fromage et de foin et de paille.

3. Esplec, Espleg, Esple, Espleit, Espley, s. m., revenu, profit, produit.

Dels digs terradors e dels esplecs e de las usansas dels digs locs.

Tit. de 1274. Arch. du Roy., M, 876. 

Desdits territoires et des revenus et des usances desdits lieux.

Car non esper espleg

De m' amiga.

Giraud de Borneil: Si 'l cor no. 

Car je n'espère profit de mon amie.

De Niort pert la rend' e l' espley. 

Bertrand de Born: Pus li baron. 

Perd la rente et le profit de Niort. 

Los digs terradors e 'ls pasturals e 'ls esplecs.

Tit. de 1274. Arch. du Roy., M, 876. 

Lesdits territoires et les pâturages et les produits.

- Jouissance, service.

Aprop l' austor ven esparvier... 

Tan es cortes, pros et adreitz, 

Mas trop pauc dura sos espleitz.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Après l'autour vient l'épervier... tant il est aimable, courageux et adroit, mais son service dure très peu.

Aian us et esplec el boscx e dels boscx. 

Sobre l' us et l' esplec de las aigas et dels boscx dels terradors.

Tit. de 1279. DOAT, t. CXLVII, fol. 12 et 10. 

Aient usage et jouissance au bois et des bois. 

Sur l'usage et la jouissance des eaux et des bois des territoires.

- Abondance, satiété, excès.

Adv. comp. En aissi tres jorns paisetz lo

Non a esple mas per razo... 

E cascun jorn lo paisetz be

De bonas carns tot a esple. 

Deudes de Prades, Auz. cass.

Nourrissez-le ainsi pendant trois jours non à l'excès, mais raisonnablement...

Et chaque jour nourrissez-le bien de bonnes viandes tout à satiété.

ANC. FR. Del harneis pristrent à grant espleit, 

E merveillus gain i unt feit. 

Marie de France, t. I, p. 416.

4. Explectacio, s. f., usage. 

Prescriptio, explectacio et possessio de temps.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 91. 

Prescription, usage et possession de temps.

5. Esplechiu, Espleitiu, Esplechieu, s. m., droit de pâturage.

Las aiguas e 'ls bosz e 'ls esplechieus.

Tit. de 1259. Arch. du Roy., J, 330. 

Les eaux et les bois et les droits de pâturage.

Et esplechius et azemprius.

Tit. de 1244. Arch. du Roy., J, 330. 

Et droits de pâturage et droits de parcours. 

Els usatges e 'ls espleitius.

Tit. de 1196. Arch. du Roy., J, 323. 

Les usages et les droits de pâturage. 

Azemprius et esplechius.

Tit. de 1207. Arch. du Roy., J, 323. 

Droits de parcours et droits de pâturage.

E 'ls usatges e 'ls espleitius e 'ls homes.

Tit. de 1197. Arch. du Roy., J, 330.

Et les usages et les droits de pâturage et les hommes.

6. Explechar, Expleitar, Explectar, v., exploiter, se servir, user, posséder, défricher. 

Aya, tengua, use, expleyte.

Tit. de 1338. DOAT, t. XXXIX, fol. 142. 

Qu'il ait, tienne, use, exploite.

Las causas dessus dichas... explectero en la dicha ciutat.

Sagel, maio et archa comunals de lasquals enqueras s' esplecho.

Tit. du XIIIe sièc. DOAT, t. CXVIII, fol. 80 et 86.

Ils exploiteront les choses susdites... en ladite ville.

Sceau, maison et coffre communaux desquels ils se servent encore.

Que li meu hom de Luguanh i puesco esplechar... paguan lor partida segon que i esplecharan.

Tit. de 1274. Arch. du Roy., M, 876.

Que mes hommes de Luguan y puissent défricher... en payant leur partie selon qu'ils y défricheront.

Aver et espleitar la medietat.

(chap. Tindre y explotá la mitat.)

Tit. de 1208. Arch. du Roy., J, 317. 

Avoir et exploiter la moitié. 

Fig. Recebre et explechar

Lo regne del mieu paire.

Izarn: Diguas me tu. 

Recevoir et posséder le royaume de mon père.

- Agir, opérer.

Ben sai que son dan esplecha 

Drutz qu' en dona jove s' empren. 

T. de Bertrand et de Jausbert: Jausbert. 

Je sais bien que son dommage opère galant qui pour jeune dame s'enflamme.

Olivier lo gentil a mot ben espleytat. 

Roman de Fierabras, v. 243. 

Olivier le gentil a très bien agi.

Pretz en joys s' esplecha. 

R. Vidal de Bezaudun: Entr' el taur. 

Mérite où joie s'opère.

(chap. Explotá : yo exploto una mina, explotes, Ignacio Sorolla Vidal explote un bancal de amelés, en les mans a les burchaques, natros o natres explotem o explotam, vatros o vatres explotéu o explotáu, exploten; explotat, explotats, explotada, explotades; yo explotaré; yo explotaría; si yo explotara.)

Ignacio Sorolla Vidal explote un bancal de amelés

7. Espleyar, v., profiter, jouir.

Aquest respieg on hom ren non espleya.

G. de S. Didier: El mon non.

Ce répit où on ne profite de rien. 

Per qu' es foldatz qui d'amor non espleya. 

Albert de Sisteron: En amor ai. 

C'est pourquoi c'est folie gui ne jouit d'amour.

domingo, 5 de diciembre de 2021

DVA, Borao, T

TABANQUE. n. Poyo o macizo levantado a la altura de una vara en las puertas de algunas tiendas, sobre todo en las abacerías.

TABARDA. n. Tunda.

TABELARIO. n. Atabalero, timpanista, voz anticuada: léese también tabelerio, tabularlo y taburario.

TABLA. n. Fondos públicos, sobre todo municipales.

TABLAJERO. a. Cortador público de la carne. - a. Practicante del Hospital. - n. Caballero de los que tiraban al tablado, juego que consistía en arrojar la lanza contra unas tablas atravesadas en palos derechos o cuairones, ganando premio el que hincaba la lanza en el tablado o el que lo pasaba de claro en claro, como puede verse en las Coronaciones de Blancas, el cual cita las reglas dadas para este juego por el fuero de Huesca de 1247.

TABLERO. c. Mostrador.

TABULLO. n. Se dice del que es rechoncho, fornido y torpe en sus movimientos: otros dicen tabollo.

TACA. p. Mancha.

TAFARRA. d. Atarre.

TAFURIA. n. Género de tributo: escribíase también tafurería.

TAJADERA. a. Compuerta para detener o desviar el agua.

TAJO. n. Tarea o trabajo abundante. - n. Sitio donde se ha de trabajar, y así se dice acudir al tajo. - a. Tajada, de ahí tome V., ese es buen tajo. (ña mol tall y poca tallada)

TAGÁN. n. El resto de tronco o vástago que queda en la vid cuando se le ha arrancado una parte: es voz local.

TALA. d. Tara.

TALA-CEBOLLAS. n. Insecto de los hemípteros.

TALAR. n. Ensuciar la ropa y aun cualquiera otra cosa. (tacar, tacá)

TALEGAZO. d. Costalada. (talecada, talegada)

TALEGUERA. n. Cereza de carne más dura que la ordinaria.

TALLA. a. Tara o tarja.

TALLADOR. n. En una carta-puebla concedida por los monjes de Beruela interviene el que desempeñaba ese cargo u oficio en el monasterio, año 1238.

TAMBORINAZO. n. Tamborilazo, tamborilada, caída, golpe. (tamborinada)

TANDA. n. El arriendo de finca urbana correspondiente a seis meses desde S. Juan a Natividad o viceversa. (El orden de riego con las chapas; demaná tanda pera comprá)

TANERÍAS, TAÑERÍAS. Tenerías.

TANGO. p. Tanganillo, tángano.

TANO d. Nudo en la madera.

TAÑADO. n. Boto sin pez, de que usan los pastores. (bota)

TAÑEDERO. n. Zanja que se hace de árbol a árbol cuando se quiere regar estos y no todo el campo en que están plantados.
TAÑERSE. n. Afeitarse; en algunas localidades.
TAPARA. a. Alcaparra, alcaparrón.

TAPIA. n. Se usa en la frase sordo como una tapia, para ponderar la extremada sordera de alguien.

TAPICES DE TIERRA. n. Alfombras, según Blancas en su Índice de vocablos aragoneses.
TAQUINERO. a. Jugador de taba.

TARDANO. c. Tardío. (préssec tardá vs primereng o primerenc)

TARDADA. n. El fin de la tarde, el anochecer. (al tardet)

TARDE. a. Las primeras horas de la noche.

TAREA. n. La de chocolate es generalmente la cantidad de cuarenta y ocho libras, si bien puede ser mayor o menor. En Castilla tarea es la obra que ha de hacerse en tiempo dado.

TARQUÍN. c. Cieno en el fondo de las aguas estancadas. (tarquí)

TARRANCAZO. TARRANCO. TARRANCHO. d. Garrancho.

TARTIR. n. Chistar, respirar: se usa siempre con negación, p.ej “cayó al suelo sin tartir” “le reprendió de manera, que le dejó sin tartir”. / (No tartí : no pará quieto)

TARUMBA. n. Se usa en las expresiones volverse uno tarumba etc., para manifestar que se le ha confundido, anonadado, mareado o aturdido.
TASTAR. d. Probar, gastar, catar.
TÁSTARA. a. Hoja gruesa del salvado.

TASTE. n. Acción de probar una cosa para conocer si gusta o está en sazón.

TASTINADO. n. Requemado, socarrado: la Academia admite la palabra tasto en sentido de mal sabor de las viandas pasadas o revenidas.

TASTURRO. n. Tostón, en la acepción quinta de la Academia.

TATO. a. El hermano menor.

TEJA DE AGUA. n. La cuarta parte de una fila, como en Navarra.

TEJEDERA. n. Insecto del orden de los hemípteros.

TEJUGO. n. Tejón. (teixó)

TELADA. n. Se dice de varias personas que son de una telada, para denotar que pertenecen a una misma banda, círculo o pandilla, o que conforman en gustos y opiniones.

TELERO. a. Cada palo en las barandas de los carros o galeras.

TEMA. n. Cuartilla de papel: es en este sentido femenino.

TEMPRANILLO. n. Fruto temprano; tempranilla uva temprana.

TENAJA. n. Tinaja: vemos usada aquella voz en Castillejo, edición de D. Ramón Fernández (que se supone ser Estala).

TENDERO. n. El que tiene tienda de aceite y vinagre y de algunos efectos comestibles y combustibles.

TENENCIA. n. Seguridad ante el juez o señor por enemigos o partes contendientes: voz anticuada.

TENTÓN (A). n. A tientas. (A paupóns, paupontes)

TERCENAL. a. Fascal de treinta haces.

TERCEROL. n. El que se distingue en la procesión de viernes santo por su túnica negra y su antifaz, que también usan los hermanos de la sangre de Cristo, y sobre todo los de la Orden tercera, de donde procede aquella palabra.
TERCIAR. c. Dar la tercera reja a la tierra. (después de mantornar, mantorná)

TERNA. n. El ancho de la tela; y así se dice "una sábana de dos ternas, un vestido de seis ternas."

TERNASCO. d. Recental.

TERNICES. d. Gusanillos que produce la carne cuando empieza a podrirse.
TERNO. n. Terna.

TERRETA. n. El país o la patria, a que uno se refiere cuando está ausente.
TERRETIEMBLO. n. Terremoto. - En Murcia terretremo, cuya palabra también se ve usada en las Ordinaciones de Pedro IV. (terratrèmol : terra + tremolar)

TERRIZO. n. Lebrillo: la Academia admite ese como adjetivo equivalente a térreo. TERUELO. a. Bolita en cuyo hueco va el nombre o número de los que entran en suerte. (Como el redolino, rodolí, redolí)
TERZÓN, TERZONA. a. Novillo de tres años.
TESTARRAZO. n. Trompazo, golpe: en Castilla testarada golpe con la cabeza.
TESTARRO. n. Mueble u objeto que, por estar viejo o incompleto, no tiene utilidad alguna. - n. Persona enfermiza o inútil que no está para ninguna empresa.
TESTIFICATA. a. Testimonio legalizado por escribano en que se da fé de alguna cosa.
TETAR. n. Mamar: en Castilla significa, al contrario, dar el pecho, lo mismo que atetar. - Raynouard cita estos versos tomados de un poema a la Magdalena:
Vi l' enfant estar
á la costa de sa maire,
e las tetinas tetar.
TETI-CIEGA. n. Se dice de la oveja u otra res inútil de una teta. (mamia)

TIBERIO. n. Bulla, escándalo, confusión, desorden.
TIEMBLO. n. Rama de cierto árbol, a propósito para los aros de los cuévanos.
TIERRA-BLANCA. n. La de sembradura, de cereales y toda la que no es de arbolado.
TIERRA-MORIEGA. a. La que perteneció a los moros.
TIMBA. n. Juguesca, comilona o cualquiera diversión tumultuosa: hemos leído esa voz en algún autor castellano contemporáneo.
TINTAR. n. Tomar tinta, mojar la pluma en tinta.
TINGLADO. d. Tablado que se arma alto y a la ligera.
TIÑA. n. Buena suerte, principalmente en el juego: voz familiar como su derivado tiñoso.
TIORBA. n. Vasija para recibir las aguas mayores y menores de los enfermos que no pueden incorporarse en la cama.
TIPITEAR. n. Andarse en dimes y diretes, barajarse de palabras: poco usado.
TIRETA. a. Tira de piel sobada que sirve para ajustar algunas prendas del traje. TITADA. d. Monería, acción afeminada, remedo impertinente.
TITO. n. Sillico.
TOBA. n. Cueva rasgada entre peñascos: viene a significar lo que la voz soba del Diccionario de Peralta.
TOBO. d. Hueco, mullido. (tou, tous, tova, toves)
TOCAPARTE. n. La porción que corresponde a cada uno de varios perceptores o habientes-derecho. - n. a la toca parte, modo adverbial que significa a prorrata o a partes iguales, según los casos.
TOCAR. n. Empezar a rastrear el galgo.
TOCATA. n. Sonata. -n. Tunda.
TOCINO. n. Cerdo, puerco.
TOCHAR. a. Cerrar la puerta con un palo redondo. (tocho : palo)
TOCHO. a. Cachiporra.
TOLLAGA. n. Planta, erizo: llámase también toyaga.

TONGADA. c. Capa de tierra. - d. Paja alternada con fruto. - n. en una tongada, de una vez.
TONI. n. Estúpido, tonto, insustancial.
TONTÍN-TONTEANDO. n. Haciendo la desecha, afectando bonhomía, obrando a lo simple. - Hay maneras parecidas en otros verbos, como cogín-cogeando, malín-maleando, a cuyo aire hemos leído en francés, “clopin clopant, cahin caha, etc."
TONTÓN. n. Aumentativo de tonto, que no incluye la Academia y que leemos en las décimas contra el P. Isla (Véase asnada), en donde se dice
que no es lo mismo tontón,
que no es lo mismo panarra,
satirizar a Navarra,
que predicar a Aragón.
TONTUSCO. n. Despectivo de tonto.
TOÑA. d. Pan grande.
TOÑINA. n. Paliza, zurra, tunda.
TOQUITEAR. n. Diminutivo o atenuante de tocar, aunque a veces tiene carácter de frecuentativo. (Dejad de toquitiar o toquitear a la moza)
TORMO. d. Terrón de tierra o azúcar. (Piedra muy grande, Valdeltormo)
TORNIZO. n. Castrón, mardano o padre mal castrado.
TORNO. n. El que sirve en los carruajes para dificultar su movimiento en las bajadas.
TORRE. p. Quinta, granja, carmen, casa de recreo en el campo.

TORTA CAÑADA. n. Panecillo. (cañada : guitarra a Beseit, pa en oli de oliva)

TORTERA. n. Vasija de barro en que se sirve la sopa, los asados y aun las verduras y otras viandas: en Castilla tiene significación mucho más concreta. (hortera, ortera)

TORZALILLO. n. Torzal delgado, torzadillo.

TOZA. a. Chueca o trozo que queda a la raíz del tronco.

TOZAL. a. Monte, collado, lugar algo eminente. (tossal del rey, dels tres reys)

TOZAR. a. Topar, o dar el carnero con la cabeza. - a. Porfiar neciamente. (tossá; tosso, tosses, tosse, tossem o tossam, tosséu o tossáu, tossen)

TOZOLADA, c. Tozolón, golpe en la cabeza. (tossolada; estossolás, tossoló)

TOZUDO. c. Testarudo, terco, obstinado, tenaz. (tossut, tossuda)

TRAGACANTOS. n. Alquitira, tragacanta.

TRALLO. d. Cuartón.

TRANCADA. a. Trancazo.

TRANCO. n. Se usa en la frase a trancos o barrancos, que significa lentamente, con trabajo, con dificultad, echando mano de todo arbitrio. (a trancas y barrancas)
TRANZA. a. Trance o remate en lo vendido a pública licitación.

TRANZAR. a. Rematar.

TRAPAL. d. Paño tendido al pie del olivo para recoger en él la aceituna que se arranca. (borrassa, borrasses)

TRAPALETA. n. Diminutivo de trápala. - n. Persona que charla demasiado.
TRAPERA. n. Herida de más anchura que peligro.

TRASCA. d. Pellejo grande de buey.

TRASCOLAR. d. Trasegar. (trascolá, trassegá; beure vi)

TRASCÓN. d. Pescuño, o cuña para apretar la reja, la esteva y el dental. TRASMUDAR. a. Trasegar. (trasbalsá)

TRASPONTINES, a. Colchones: usa entre otros esta palabra Fabio Climente en sus Escarmientos de Jacinto.

TRATADORES. n. Los Diputados nombrados por cada brazo para conferenciar entre sí y con el rey sobre los puntos allí tratados y que habían de recibir su aprobación y sanción definitiva.

TRASMUDADOR. n. El que se dedica al oficio de trasegar.

TRASMUDAR. a. Trasegar.

TRASNOCHAR. n. Hurtar.

TRAVIESA. n. Paradero de tablas, estacas, cañas etc. para contener o desviar el agua.

TRAZAS. n. Sustantivo aplicado, siempre en plural, al hazañero que es todo apariencias: úsase también en sus diminutivos trazillas y tracetas.

TRAZO. n. Despojo de res perdida.

TRECÉN. n. Se dice del madero que tiene 26 palmos o poco más de longitud. (13+13)
TREMEDAL. d. Páramo, montes despoblados. (Orihuela del Tremedal, Teruel)

TREMONCILLO. d. Tomillo. (timó)

TRENA. d. Trenza. - a. Bollo o pan de esa figura. - n. meter en trena, sujetar a uno, reducirle a razón. (trena de Almudévar; trena, trenes de pel)

TRENCHA. d. Pretina.

TRENQUE. n. Postigo: así hemos visto explicada la etimología de la calle que conserva aquel nombre en Zaragoza.

TRENZADERA. a. Cinta de hilo.

TREUDERO. n. Lo que está sujeto al pago de algún treudo o canon.

TREUDO. n. Pensión anual, de suyo irredimible, en reconocimiento directo de una cosa dada en tributación o enfiteusis. La Academia, que en 1822 le daba equivocadamente la significación de catastro, en las últimas ediciones define mejor, aunque no del todo bien, tributo o canon enfitéutico. (treuda)

TREZNAR, a. Atresnalar.

TRÍA. n. Huella o carril que abren en los caminos las ruedas de los carruajes.
TRIADO. n. El camino que tiene trías. - n. Camino muy frecuentado. - n. Asunto o materia que se han desenvuelto muchas veces, y en este sentido es sinónimo de trillado. (camí mol trillat)

TRIAR. n. Formar carril o tría. - n. triarse, torcerse o agriarse algún plato de leche.

TRIBUNAL. n. El de los diez y siete, formado del seno de los cuatro brazos, juzgaba a los lugartenientes y curiales.

TRIBUTACIÓN. a. Enajenación de bienes raíces que transfiere el dominio útil, pagándose por el directo cierto treudo. - d. Reconocimiento de los límites concedidos a la mesta.

TRIBUTAR. a. Poner mojones en los límites señalados a la mesta.

TRIBUTO. a. Catastro.

TRIFULCA. n. Gran bulla, diversión, contienda, inquietud o movimiento.

TRINCAR. a. Saltar, correr, dar muestras de contento.

TRÍNGOLA. d. Campanilla de cabestro.

TRÍPLICA. a. Réplica a la segunda contradicción de la parte contraria.

TRIPLICAR. a. Responder en juicio a la dúplica o segunda contradicción. TROMPICHÓN. d. Perinola. (trompina)

TRONADOR. n. Juguete de los muchachos, que consiste en un pliego de papel cuyos pliegues se sueltan de pronto y producen una detonación. (troná : tronar)

TRONZADO. Cansado, tullido, a consecuencia de una marcha penosa. (tronsat)
TRONZARSE. n. Resentirse, fatigarse por el demasiado ejercicio. (tronsás)

TRUCAR. d. Golpear a la puerta. (En catalán también se usa para llamar  por teléfono)

TRUCO. n. Úsase en la frase como si dijeras truco y en sus equivalentes, para indicar que una persona no consigue nada de otra. - n. Esquilón quo se pone al macho cabrío de mejor apariencia, para que sirva, con los que llevan los cañones, como guía del rebaño.

TRUJAL. a. Lagar. (Lo trull, los trulls)

TRUJALETA. a. Vasija para recibir el vino del lagar o las cubas.

TRUQUETA. n. Esquila o truco de menor volumen, que suele ponerse a algunas ovejas.

TÚBERAS, TÚFERAS. d. Especie de criadillas de tierra. (trunfa, trunfes; trufa, trufas)

TULLINA. n. Tunda, Tollina.

TUMBARRO. n. En unas apasionadas octavas contra las Conclusiones de Economía política, sostenidas en 1785 bajo los auspicios de la Sociedad aragonesa, se lee "Genovesi el tumbarro y otros tales" en significación de mandria u otra parecida.

TURRA. n. Ave que frecuenta la laguna de Gallocanta y que Asso llama desconocida.

jueves, 14 de mayo de 2026

Semenar, Semnar

Semenar, Semnar, v., lat. seminare, semer, ensemencer.
Sai...
Semenar blat, e fui boviers.
(chap. Sé sembrá blat, y vach sé pastó de bous (o bueys) : bové, boué.
Lo apellit de la Marge Simpson ere Bouvier : Boyer, boyero.)
Raimond d'Avignon: Sirvens suy.
Je sais... semer blé, et je fus bouvier.
Fig. De joy qu' Amor semena entre nos.
G. Faidit: Ja no crezatz.
De joie qu'Amour sème entre nous.
Lo peccat... que semena discordias entre amicx. V. et Vert., fol. 25.
(chap. Lo pecat... que sembre discordies entre amics.)
Le péché... qui sème discordes entre amis.

Semenar, Semnar, seminare, semer, ensemencer, sembrá, sembrar



Prov. Tal semena ben e gen
Son blat, qui no 'l meixona.
Giraud de Borneil: Tals gen.
Tel sème bien et gentiment son blé, qui ne le moissonne pas.
Qui petit semena, petit met. Trad. de Bède, fol. 66.
(chap. Qui poc sembre, poc cull - la mies.)
Qui peu sème, peu moissonne.
Qui gaug semena, plazer cuelh.
(chap. Qui goch sembre, plaé cull.)
A. Daniel: Ab plazers.
Qui sème joie, recueille plaisir.
- Répandre.
Per la gola gitava serpents que semenava. V. de S. Honorat.
Par la gueule il jetait des serpents qu'il répandait.
Fig. Aug tal descrezensa
Dir ni semenar.
Germonde de Montpellier: Greu m' es.
J'entends telle incrédulité dire et répandre.
Part. prés.
Om mal semnan, de ben non er ja ricx.
(chap. Home mal sembradó, de be no sirá may ric.)
Serveri de Girone: Qui bon frug.
Homme semant mal, de bien ne sera jamais riche.
Part. pas. La prumier semenada, plus espes si deu semenar.
(chap. La primera sembra, mes espessa se deu sembrá.)
Eluc. de las propr., fol. 223.
La premièrement semée, plus épais se doit semer.
Aquest lo jueylh a semenat. V. de S. Honorat.
(chap. Este la cañota (sissaña) ha sembrat; en latín lolium.)
Celui-ci l'ivraie a semé.
Fig. Gran cantitat dels esterlins que avia semenatz entre lor.
(chap. Gran cantidat dels esterlins que habíe sembrat (repartit) entre ells.)
V. de Bertrand de Born.
Grande quantité des sterlings qu'il avait répandus parmi eux.
Substantiv. Li espes semenat en bona terra. Trad. de Bède, fol. 62.
Les épais semés en bonne terre.
Passet per un semenat,
E pres d' espiguas d' aquest blat.
(chap. Va passá per un sembrat, y va pendre espigues d'este blat.)
Trad. d'un Évangile apocr.
Passa par un semé, et prit des épis de ce blé.
ANC. CAT. Semenar. CAT. MOD. ESP. Sembrar. PORT. Semear.
IT. Seminare. 
(chap. Sembrá : sembro, sembres, sembre, sembrem o sembram, sembréu o sembráu, sembren; sembraré; sembraría; si yo sembrara cañota o sissaña. Inseminá es algo ben paregut, com saben los traballadós de INCO, del Grupo Arcoiris.)

grupo Arcoiris invertirá 5 millones , empleo, Valderrobres

2. Semen, s. m., lat. semen, semence.
Verga seca fazen frug ses semen.
Guillaume d'Autpoul: Esperansa.
Verge sèche produisant fruit sans semence.
Fig. Lo dols frut dels amars semens de letras. Trad. de Bède, fol. 82.
(chap. Lo dols fruit de les amargues llaós de les lletres. Yo lo cullgo cada día que edito textos antics.)
Le doux fruit des amères semences de lettres.
ANC. CAT. Sement. ESP. Semen (simiente). PORT. Semen, semente. 
IT. Semente. (chap. Semen (del mascle); llaó, llaós pera sembrá.)

3. Sem, s. m., lat. semen, semence.
Sem de loc magre no s deu transportar en loc gras.
Eluc. de las propr., fol. 223.
Semence de lieu maigre ne se doit pas transporter en lieu gras.
- Race.
Del sem del rey David. Leys d'amors, fol. 135.
(chap. De la rassa (semen, llaó) del rey David. Sem ere y es un nom propi.)
De la race du roi David.
IT. Seme.

4. Semensa, s. f., semence, graine.
Semensa, es gra en terra espars, a frug engendrar. Eluc. de las propr., fol. 223. 
Semence, c'est grain en terre épars, pour fruit engendrer.
No vim portar frug de bona semensa.
G. Figueiras: Totz hom qui.
Nous ne vîmes pas porter fruit de bonne semence.
Fols es qui sa semensa espan
En loc don non espera frug.
Gavaudan le Vieux: A la pus.
Est fou qui répand sa semence en lieu dont il n'espère pas de fruit.
La aigua en la qual son coytz altea e semensa de li. Trad. d'Albucasis, fol. 17.
(chap. L'aigua en la cual són cuits (se couen) altea y llaó de lli : lino. Altea, com lo SEAT y la poblassió. Allí entenen prou be estes frasses.)
L'eau dans laquelle sont cuites guimauve et graine de lin.
Fig. De totz bes estatz gras e semensa.
Richard de Barbezieux: Lo nous mes.
De tous biens vous êtes grain et semence.
De pretz lo frug, la flors e la semensa.
Paulet de Marseille: Razos non es.
De mérite le fruit, la fleur et la semence.
- Liqueur séminale. 
La semensa es de IIII causas, de totz los membres del home e dels nervis e de las venas. Liv. de Sydrac, fol. 77.
La liqueur séminale est de quatre choses, de tous les membres de l'homme et des nerfs et des veines.
- Race.
Don deu perir ma semensa.
Gavaudan le Vieux: Un vers vuelh.
ANC. CAT. Semença. IT. Semenza. (chap. Llaó, llaós; semen, líquit seminal.)

5. Seminal, adj., lat. seminalis, séminal.
Tota bestia que ha trop grayssh pauc habunda en humor seminal. 
Toute bête qui a beaucoup de graisse abonde peu en liqueur séminale. 
ESP. PORT. Seminal. IT. Seminale. (chap. Seminal, seminals.)

Joaquim Montclús, Joaquín Monclús; Tota bestia que ha trop grayssh pauc habunda en humor seminal.

6. Semenaire, Semenayre, Semenador, s. m. lat. seminator, semeur.
Que la ma del semenayre si acorde ab le pe drech.
Eluc. de las propr., fol. 123.
Que la main du semeur s'accorde avec le pied droit.
Uns semenaire issia semenar.
(chap. Un sembradó ixíe a sembrá.)
Trad. du N. Test., S. Marc, ch. 4.
Un semeur sortait semer.
Cant lo semenador semena lo semencz.
(chap. Cuan lo sembradó sembre la llaó.)
Évangile des quatre semenz (semencz).
Quand le semeur sème la semence.
ANC. FR. Seminateurs d'ordures et de zizanie. Cretin, p. 199.
CAT. ESP. Sembrador. PORT. Semeador. IT. Seminatore. (chap. Sembradó, sembradós, sembradora, sembradores. Seminari, seminaris : llaó de mossens.)

7. Seminatio, s. f., lat. seminatio, sémination, action de semer.
Seminatio requier aytal artifici que la ma del semenayre si acorde ab le pe drech. Eluc. de las propr., fol. 123. 
La sémination requiert tel artifice que la main du semeur s'accorde avec le pied droit. 
IT. Seminagione, seminazione. (chap. La sembra, les sembres. Un sembrat, dos sembrats; sembradura, sembradures.)

8. Semanazo, s. m., semence.
Octoyre,.… la terra dezica e 'l dona temprament per que a recebre semanazos sia apta. Eluc. de las propr., fol. 125.
Octobre,... la terre dessèche et lui donne disposition pour qu'à recevoir semences elle soit apte.

9. Semenalha, s. f., semaille.
Que ieu... puosca penre la semenalha.
Tit. de 1274. Arch. du Roy., K, 17.
Que je... puisse prendre la semaille.