Mostrando las entradas para la consulta placer ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta placer ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 10 de junio de 2019

Tomo I, texto XXXIX, cardenal de Hispania


XXXIX.

Legajo de cartas reales autógrafas. 7 de noviembre de 1409.

Muy alto et poderoso et victoriosissimo senyor rey de Aragon et de Sicilia etc. - Muy alto et poderoso et victoriosissimo senyor. Con homil et devida recomendacion fueme scripto de Barçilona como algunos se trabajavan que vuestra altesa revocase el salvoconducto que me havia otorgado et que la vuestra senyoria non lo quesiera facer lo qual vos tengo en señalada gracia et apartada merçed: et en verdat senyor esto en parte aun mas por la honra que non por al: et ruego a Dios que el me de logar en que vos lo yo pueda merescer con servicio. Otrosy muy engrandeçido senyor una carta de la vuestra senyoria escripta en Barçilona a XXIIII dias de setiembre resçeby en Pistorio segundo dia de noviembre con la qual ove muy grant placer por saber de la buena salud et estado de la vuestra majestad que Dios quiera siempre engrandeçeral vuestro deseo: en la qual entre las otras cosas en efecto se contenia que vuestra altesa avia avido gran placer de las nuevas que de aca vos avia scripto et avriades todavia que vos ende escreviesse: mas que non tomariades placer sy en ellas se continiese alguna cosa contra aquel que decides que tenedes por papa. Muy engrandecido senyor de aca yo no vos puedo escrevir nuevas que de gran valor sean sino tocant a los fechos de la Eglesia et del çisma et de saber desto todo buen christiano deve haver placer et mayorment vos que sodes tan religioso et catolico principe: ca senyor yo no vos escrevi al synon lo que aca paso en verdat es a saber commo esse omme que desides papa et el otro que se llamaba Gregorio fueron por todo el conçilio general et universal Eglesia declarados pronunciados et condempnados por publicos et notorios herejes et sçismaticos et criadores et facedores del scisma antiquado et desviados de la fe et a mayor cautela despuestosdel papadgo et la Eglesia vacar et que en concordia non contradeciente alguno fuera esleydo en papaet verdadero vicario de Jesuchristo el padre de muy grant reverencia don Pedro de Camdia de la orden de sant Francisco cardenal de Milan omme de muy grant sçiençiaet de santa vida que ni era de Francia ni de Spanya ni de Italia antes es de Greçia natural et enbiavavos el traslado de la scritura et el decreto de la esleçion: et sy destas cosas a vos senyor enoja asaber plega a vuestra senyoria notificarme de que vos escriva con que vos ayades goso ca yo lo fare muy de talante commo aquel que desea siempre facervos placer. Otrosy muy ensalçado senyor se contenia en dicha vuestra carta que el dicho que decides papa avia de entrar en Barçilona et facer muchos actos entre los quales avia de desponer et dar por scismaticos a los cardenales que avian estado inobedientes a el et que esto me notificavades por que no me maravillase si despues de fecho el dicho acto non me escreviessedes como a cardenalEt muy exçellentissimo senyor vos bien sabedes que el que es hereje fuera es de la Eglesia et menor es que qualquier catholico et non puede ni privar ni desponer ni descomulgar ca non ha poder alguno antes el es privado despuesto et descomulgado: et por ende vuestra senyoria escreviracomo a ella placera pero tengo yo que siempre escrevira segund aquella honestidad que atanye et pertenesce a la su grand sabidoria et dignidat ca quanto yo siempre escrevire a la vuestra altesa con grant reverencia et homildança como cumple a tan grant rey principe et magnifico senyor non enbargantes las sentencias et excomuniones et privaciones de dignidades spirituales et querelas puestas por los derechos contra los creyentes fautores et defensores de los herejes: por quanto creo que toda via que sea enformada en la verdad la conoscera et seguira vuestra sublimidat et pura consciencia que el Spiritu santo siempre guye et endresçe a lo mejor et que siempre me escriva et mande fiablement como a cosa suya ca en complirlo me sera apretado placer. En Pistoya a VII de noviembre de CCCCVIIII. - El siempre et todavia vuestro cardenal de Hispania.

sábado, 23 de mayo de 2026

Sexe, Sezer, Cezer, Seire, Sentar

Sexe, s. m., lat. sexus, sexe.
Servada entre lor prerogativa de sexe.
Fors de Béarn, p. 1088.
Conservée entre eux prérogative de sexe.
CAT. ESP. PORT. Sexo. IT. Sesso. (chap. Sexo, sexos; sexe, sexes; tamé se pot escriure secso, secsos, secse, secses, com lo verbo sacsá o saxá.)

Al fútbol, com al sexo, no ña prou en está damún tot lo rato, ña que fótrela a dins !

Sezer, s. m., lat. cicer, pois chiche.
Del gran d' un sezer bel e plas.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Du grand d'un pois chiche beau et uni.
(chap. Sigró, sigrons. ESP. Garbanzo, garbanzos.)

farinetes, guixes, guijas, almorta, sigrons, garbanzos, cigrons

Sezer, Cezer, Seire, v., lat. sedere, seoir, asseoir, siéger, être assis.
Voyez Muratori, Diss. 33; Denina, t. III, p. 177; J. Lipse, Epist. ad. Belg., 44.
Lo coms la 'n levet, fetz la sezer. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 105.
Le comte l'en releva, il la fit asseoir.
Si tan viu qu' aprusmar e sezer 
Me puesc' als pes.
Deudes de Prades: El temps.
Si tant je vis qu'approcher et asseoir je me puisse aux pieds.
Hom non deu far pas lo paure estar d' em pes e far seire lo ric.
(chap. literal: No se deu fé al pobre está de peu y fé assentá al ric.)
Liv. de Sydrac, fol. 39.
On ne doit pas faire le pauvre être sur pieds et faire asseoir le riche.
Ja non volgra sezer a lor fogal.
P. Cardinal: D' un sirventes faire. Var.
Jamais je ne voudrais être assis à leur foyer.
Aissi seguem denan lui com
Seziam eras denan vos. 
R. Vidal de Bezaudun: En aquel.
Ainsi nous fûmes assis devant lui comme nous étions assis tantôt devant vous.
A son peiron, on ella s vai sezer. 
Giraud de Calanson: A lieys cui.
À son perron, où elle va s'asseoir.
Part. prés. loc. En pes se levet de sezentz. Roman de Jaufre, fol. 87.
En pieds elle se leva de séant.
Soven mi leve en sezens. 
E 'l nas qu' es dreitz e be sezens.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Souvent je me lève en séant.
Et le nez qui est droit et bien séant.
Fon levatz
En sezens de jazens que era.
P. Vidal: Abril issic.
Il fut levé en séant de gisant qu'il était.
ANC. FR. Et tan i sistrent que renduz lor fu. Villehardouin, p. 137.
Quex hom estes-vos, beax amis,
Qui tote jor avez ci sis? 
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 208.
Seez-vos ci, moi conseilliez.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. I, p. 207.
Dist à la royne et aux aultres dames: See: vous toutes cy.
Hist. de Jehan de Saintré, t. III, p. 672.
ANC. CAT. Seser, siure. CAT. MOD. Seurer. IT. Sedere.

2. Sentar, v., être assis.
Part. pas. Fo sentatz a parlamen ab sa domna.
V. de Pierre de Barjac.
Il fut assis pour conversation avec sa dame.
CAT. ESP. PORT. Sentar. (chap. Sentá, assentá, assentás.)

3. Ses, Sez, s. f., lat. sedes, siége, place.
Dieus destrui la sez dels ergolios dux, e fai i sezer los suaus per els.
Trad. de Bède, fol. 78.
Dieu détruit la place des orgueilleux ducs, et y fait asseoir les modestes pour eux.
Aquest es l' albert e 'l ses (N. E. Albert: Alberch, alberc, albergue.)
On fan lur mul establar.
B. Martin: A senhors. 
Celui-ci est la demeure et la place où ils font leur mulet établir.
CAT. ESP. Sede. PORT. Sé, sée. IT. Sede. (chap. Seu, seus : aon se assente lo obispo; catedral si té cadira; a Saragossa, la catedral de San Salvadó, la Seu, aon se coronaben alguns reys y reines de Aragó (vore les ordonacions, ordenanses de Pedro IV); sede, sedes de una assossiassió, equip de fútbol, etc.)

4. Seti, s. m., siége, place.
Dieus fetz lo mon per omplir los setis del cel, des que foron cazeh lh' angel malvatz...
Non cuietz pas que tuh aquilh que so e seran s' aseto en aquels setis.
Liv. de Sydrac, fol. 44-45.
Dieu fit le monde pour remplir les siéges du ciel, dès que furent tombés les mauvais anges....
Ne pensiez pas que tous ceux qui sont et seront s'asseyent sur ces siéges. 
Loc. fig. Cor qui es seti de vita. Eluc. de las propr., fol. 231.
Coeur qui est siége de vie.
- Action d'investir et d'attaquer une place de guerre.
Quan lo reis fo al seti de Rossilho. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 32.
(chap. Cuan lo rey estabe al sitio de Rosselló.) 
Quand le roi fut au siége de Rossillon.
No li eran vengutz a secors al seti de Narbona. Philomena.
Ils ne lui étaient pas venus à secours au siège de Narbonne.
ANC. CAT. Seti. CAT. MOD. Siti. ESP. PORT. Sitio (asedio). IT. Sedio. 
(chap. Sitio, sitios, com los famosos de Saragossa a la guerra de la independensia; assedio, assedios.)

5. Seza, s. f., siége, en parlant de la capitale d'un empire.
Costanti mudet de Roma la seza del emperi.
(chap. Constantino va mudá de Roma la seu del imperi - a Constantinopla : Constantino + polis : Bizancio, Istambul o Estambul.)
Eluc. de las propr., fol. 178.
Constantin changea de Rome le siége de l'empire.

6. Cezelha, Cezella, s. f. dim., lat. sedecula, petit siége, banquette.
Sobre una cezella... Que aia doas cezellas.
Sezer... sobre alcuna cezelha elevada.
Trad. d'Albucasis, fol. 30 et 33.
Sur une banquette... Qu'il ait deux banquettes.
S'asseoir... sur aucune banquette élevée.
(chap. Cadireta, cadiretes; banqueta, banquetes.)

7. Setje, Sege, s. m., siége d'une place de guerre.
Bos feridors,
Seges e calabres e pics.
Rambaud de Vaqueiras: No m' agrad' iverns.
Bons frappeurs, siéges et calabres et pics.
Loc. El marques vai ost e setjes tener
Sobr' el sodan.
Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.
Le marquis va armée et siéges tenir contre le soudan.
ANC. CAT. Setje. (N. E. El dialecto occitano catalán, entre setje y sege prefirió setje.)

dialèctes occitans, catalan comprés; El dialecto occitano catalán, entre setje y sege prefirió setje

8. Cizia, s. f., assise, jugement.
Al jorn de las grans cizias, so es al jorn del juzizi. V. et Vert., fol. 76.
Au jour des grandes assises, c'est-à-dire au jour du jugement.

9. Assezer, Assire, Assir, v., asseoir, siéger, être assis, placer.
Si uns si presenta
Qu' ilh denh lonc se assire. 
P. Rogiers: Tan no plou.
Si un se présente qu'elle daigne à côté de soi asseoir.
Pres me pel ponh, josta si
Assec me a l' ombra d' un telh.
Gavaudan le Vieux: L' autre dia.
Elle me prit par le poing, à côté d'elle elle m'assit à l'ombre d'un tilleul.
Daus lo latz dreg vos anatz assezer. (N. E. Daus o dans, no atino.)
Ozils de Cadartz: Assatz es.
Devers le côté droit vous allez vous asseoir.
Ieu conosc de cavaliers cinc cens
Qu' anc un no 'n vi sobre caval assire.
T. d'Albert de Sisteron et du Moine: Monges.
Je connais de cavaliers cinq cents que oncques un je n'en vis sur cheval être assis.
Fig. En plus franca senhoria
No pogra mon cor assire.
(chap. En mes franca siñoría no podría mon cor apossentá  - assentá. Pogra ocsitá pot sé en chapurriau podría o puguera.)
Augier: Per vos.
En plus franche seigneurie je ne pourrais mon coeur asseoir.
Lai on Dieu volc totz autres bes assir.
Folquet de Marseille: Ben an mort.
Là où Dieu voulut tous autres biens placer.
Tan m' abellis l' amoros pessamen
Que s' es vengutz en mon fin cor assire.
Fouquet de Marseille: Tan m' abellis.
Tant me charme l'amoureux penser qui s'est venu dans mon pur coeur placer.
Part. pas. Las dens grantz, mal assegudas. Roman de Jaufre, fol. 33.
(chap. Les dens grans, mal assentades : colocades, formades.)
Les dents grandes, mal assises.
Fig. Ai! caitiu mal assis,
Cum vos etz tuit aucis!
G. Faidit: Era nos.
Hélas! chétifs mal assis, comme vous vous êtes tous occis!
ANC. FR. Où sur les bancs berbus ces vieux pères s'assisent. 
Ronsard, t. II, p. 1595.
Pour parler au pape, je t'aprendrai trois mots de latin bien assis, que quand tu les auras dit, il croira que tu sois le plus grand clerc du monde.
Bonaventure Desperiers, nouv. 7.
- Assiéger.
Lo reis Henrics d' Englaterra si tenia assis En Bertrand de Born dedins Autafort. 
V. de Bertrand de Born.
Le roi Henri d'Angleterre ainsi tenait assiegé le seigneur Bertrand de Born dans Hautefort.
ANC. FR. Li autre allèrent devant Naples, si l'asistrent. Villehardouin, p. 134.
Puis revint à Tournay et asist son frère dedens la cité.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 214.
Tost après fut assise desdits Anglois la forteresse de S.-Martin-le-Gaillart.
Monstrelet, t. 1, p. 280.
ANC. CAT. Assiure. CAT. MOD. Asseurer. IT. Assedere. (chap. Assentá, assentás; sitiá una fortalesa, un castell.)

10. Assetar, Asetar, Assestar, v. asseoir, placer.
Fatz assetar los homes. Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 6.
(chap. Fes assentá als homens.)
Faites asseoir les hommes.
S' ieu, per juguar, m' asseti al taulier.
Bertrand de Born: Ieu m' escondisc.
Si moi, pour jouer, je m'assieds au tablier.
Loc. No i anetz doptan
Que us en valrai selan ni s' asetan.
T. d'Isabelle et d'E. Cairels: N Elias.
N'y allez pas doutant que je vous en vaudrai cachant et s'asseyant.
Part. pas. Totas vetz assestatz
Lent dedins lor ostal.
Nar de Mons: Sitot non.
Toute fois assis mollement dedans leur hôtel.
CAT. Assentar. ESP. Asentar. PORT. Assentar. (chap. Assentá, tan lo cul com una pedra al solamén o alacet.)

11. Assetjar, Asetjar, Asetgar, Acetjar, Assetiar, Assitiar, Asetiar, v., asseoir, placer.
Fendo lo ventre e geton tot cant a dedins, e salo lo cors e l' asetio apres de la idola. Liv. de Sydrac, fol. 31.
Fendent le ventre et jettent tout ce qu'il y a dedans, et salent le corps et le placent auprès de l'idole.
Anero se asetiar en un bel banc. V. de S. Alexis.
Allèrent s'asseoir sur un beau banc.
Pren un vaissel de terra, e assitia lo sobre tres fustz. Liv. de Sydrac, fol. 6.
Prends un vaisseau de terre, et assieds-le sur trois bâtons.
Part. pas.
Sus un tapit de ceda se son asetiatz. Guillaume de Tudela.
Sur un tapis de soie ils se sont assis.
Fig. Accens..., en quals syllabas regularmen devon esser pauzat et assetiat. 
Leys d'amors, fol. 10.
Accents..., en quelles syllabes régulièrement ils doivent être posés et assis.
ANC. FR. De joste lui l' a aségié.
Roman du Renart, t. II, p. 205.
- Assiéger.
Quan l' almassors
A Tibaut l' ac fait asetjar.
Bertrand de Born: Quan vei lo.
Quand l'almanzor par Tibaud l'eut fait assiéger.
El temps que Karlle maynes assetjava Narbona.
(chap. Al tems que Carlomagno assediabe (sitiabe) Narbona.)
V. de S. Honorat.
Au temps que Charlemagne assiégeait Narbonne.
Tug van a Rossilho per asetgar. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 72.
Tous vont à Rossillon pour assiéger.
Part. pas. Quan vey fortz castelhs assetjatz. 
(chap. Cuan vech forts castells assediats : sitiats.)
Bertrand de Born: Be m play.
Quand je vois de forts châteaux assiégés.
Subst. Per secorre los acetjatz. Cat. dels apost. de Roma, fol. 180.
Pour secourir les assiégés.
CAT. Assetjar, assitiar. ESP. Asediar. PORT. Assediar. IT. Assediare.
(chap. Assediá, sitiá: assedio, assedies, assedie, assediem o assediam, assediéu o assediáu, assedien; assediat, assediats, assediada, assediades; assediaré; assediaría; si yo assediara. Sitio, sities, sitie, sitiem o sitiam, sitiéu o sitiáu, sitien; sitiat, sitiats, sitiada, sitiades; sitiaré; sitiaría; si yo sitiara.)

12. Asiza, s. f., assise, assiette, état, situation.
Vei que Dieus comensa
De tornar vos en vostra antig' asiza.
T. de Lanfranc Cigala et R. Robin: Ramon.
Je vois que Dieu commence à vous remettre dans votre antique assiette.
Per mostrar noel' asiza, so es noela maniera. Leys d'amors, fol. 22.
Pour montrer nouvelle assise, c'est-à-dire nouvelle manière.
- Assise, sorte de tribunal.
En sec plaitz et asizas 
E guerras e mazans.
G. Riquier: Als subtils.
En suit plaids et assises et guerres et tumultes.
ANC. FR. Voulons que les bediaus soient nommez en pleinne assise.
Joinville, p. 148.
Les menaces du ciel sont les avant-coureurs 
De Christ qui vient tenir ses dernières assises.
Du Bartas, p. 444.

13. Assetjamen, Assietgament, Asietgament, Assetiamen, s. m., assise, place, siége.
Fig. Aquest accens pren loc et assetiamen. Leys d'amors, fol. 10.
Cet accent prend lieu et place.
- Action d'investir et d'attaquer une place de guerre.
Qu' aques duc Marcia fes altre asietgament. V. de S. Amant.
Que ce duc Marcia fit autre siége.
ANC. FR.
Nous avons esprouvé par cet assiégement 
Que les sceptres des rois tombent en un moment.
R. Garnier, Trag. de la Troade, acte III, sc. 2.
Hannibal repoussé... de l'assiégement qu'il avoit faict par surprise à Minutius.
Macault, Tr. des Apopht., fol. 324.
ANC. CAT. Assitiament. IT. Assediamento. (ESP. Asedio, sitio. chap. Assedio, assedios; assediamén, assediamens; sitio, sitios.)

14. Cossetar, v., susciter, exciter.
Lo sete, es cossetar discordia. V. et Vert., fol. 25.
Le septième, c'est susciter la discorde.

15. Dezasezer, v. désasseoir, déplacer, ôter, désassiéger.
Fig. De s' amor mi dezazec.
Rambaud d'Orange: Pus tals sabers.
M'ôte de son amour.
ANC. FR. Et mult s'en hasti que il iroit dessiéger Andrenople. 
Villehardouin, p. 119.
Vueillez l'amant dessiéger
Qui me fait guerres mortelles.
Molinet, p. 131.
ANC. CAT. Desassetiar. (chap. Desapossentá, desposseí, desplassá.)
L'IT. fait usage du participe passé disassediato.

16. Assieta, s. f., assiette, état.
Per far l' assieta... de la tailla.
Petit Talamus de Montpellier, Martin, p. 154.
Pour faire l'assiette... de la taille.

17. Assessor, s. m., lat. assessor, assesseur.
Elegut en assessor de cossols. Cartulaire de Montpellier, fol. 81.
(chap. Elegit, eligit com assessó dels consuls.)
Élu comme assesseur de consuls.
Entor lo papa coma assessor. Cat. dels apost. de Roma, fol. 2.
Autour du pape comme assesseur.
CAT. Assessor. ESP. Asesor. PORT. Assessor. IT. Assessore. (chap. assessó, assessós, assessora, assessores.)

Pietro Cucalón, Ascuma, Calaceite; assessó, assessós, assessora, assessores

18. Consistori, Concistori, s. m., lat. consistorium, consistoire, assemblée.
En consistori, davan lo papa. Cat. dels apost. de Roma, fol. 204.
(chap. En consistori, dabán de lo papa.)
En consistoire, devant le pape.
Vas lo concistori, joyos
Aney retrayre mas cansos.
Leys d'amors, fol. 132.
Vers le consistoire, joyeux j'allai rapporter mes chansons.
CAT. ESP. (consistorio) PORT. Consistori. IT. Consistorio. (chap. Consistori, Consistoris; tamé se li diu al ajuntamén, sobre tot cuan ña pleno.)

19. Preside, s. m., lat. praesidem, préfet, gouverneur, président.
Cum son li presides o li pretor.
Trad. du Code de Justinien, fol. 15.
Comme sont les présidents ou les préteurs.

20. President, Prezident, s. m., lat. praesidentem, président, gouverneur.
Als dits senhors de present presidens.
(chap. Als dits siñós de presén presidens o pressidens.)
Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 427.
Auxdits seigneurs de présent présidents.
En las quals Philip fo prezident. Eluc. de las propr., fol. 181.
Dans lesquelles Philippe fut président.
- Adj. Dominant.
Una substancia es... excellent et prezident sobre totas.
Eluc. de las propr., fol. 2.
Une substance est... excellente et dominante sur toutes.
CAT. President. ESP. PORT. IT. Presidente. (chap. Pressidén, pressidens; presidén, presidens : que se assente dabán, com Juaquinico Monclús a los consistoris o juntes de la Ascuma.)

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite, dropos

21. Presidencia, Prezidencia, s. f., présidence, préséance, pouvoir, domination, influence, direction.
Dieus sobr' els angels d' aquest ordre per presidencia e senhoria sezen.
Ha especial prezidencia sobre archangels et angels.
So plus excellens en prezidencia et dominatio.
Aquestas VII planetas han prezidencia especial sobre formacio d' home.
Eluc. de las propr., fol. 9, 10, 70 et 113.
Dieu au-dessus des anges de cet ordre par préséance et seigneurie siégeant.
A spéciale domination sur archanges et anges.
Sont plus excellentes en pouvoir et domination.
Ces sept planètes ont influence spéciale sur formation d'homme.
CAT. ESP. PORT. Presidencia. IT. Presidenza. (chap. Pressidensia, pressidensies; presidensia, presidensies.)

22. Rissidar, Ressidar, Reisedar, Residar, v., éveiller, s'éveiller.
En breu d' ora, entro qu' om lo rissida.
Perdigon: Tot l' an mi.
En peu de temps, jusqu'à ce qu'on l'éveille. 
Quan rissida, non es res.
Peyrols: Ieu nou lauzarai.
Quand il s'éveille, ce n'est rien.
Cant mi ressit lo mati.
G. Rudel: No sap cantar. Var.
Quand je m'éveille le matin.
Quan duerm ho m resida.
G. Magret: Atretan be.
Quand je dors ou je m'éveille. 
Subst. Al rissidar
Trassalh vas vos.
Giraud de Calanson: El mon. 
À l'éveiller je tressaille vers vous.
Part. pas.
Ieu non volgra ja esser rissidatz.
Arnaud de Marueil: Aissi cum selh.
Je ne voudrais jamais être éveillé.
- Revenir, sortir, retirer.
Fig. Tro que m' esfors de far una chanso
Que m rissida d' aquelh turmen on so.
Perdigon: Tot l' an mi.
Jusqu'à ce que je m'efforce de faire une chanson qui me sorte de ce tourment où je suis.
Lo coms reisedet de la freior. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 7.
Le comte revint de la frayeur.
(chap. Despertá, despertás; reviscolá, reviscolás - del fret, per ejemple.)

23. Residensa, Rezidensa, Rezidencia, Residencia, s. f., résidence.
Morgues que fai residensa en so mostier.
(chap. Monjo que fa ressidensia a son (al seu) monasteri.)

Blas Flare, Black Friday; Morgues que fai residensa en so mostier. (chap. Monjo que fa ressidensia a son (al seu) monasteri.)

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 3.
Moine qui fait résidence en son monastère.
Per sa rezidencia. Eluc. de las propr., fol. 58.
Par sa résidence.
El aura fag longa residencia. Statuts de Montpellier, de 1231.
(chap. Ell haurá fet llarga ressidensia.)
Il aura fait longue résidence.
CAT. ESP. PORT. Residencia. IT. Residenzia, residenza. (chap. ressidensia,  ressidensies; v. ressidí, residí, viure, está a un puesto, apossentás.)

24. Resident, adj., lat. residentem, résident, demeurant, qui habite un lieu.
Es contra raso que... gatges sian payatz a las personas non residens.
(chap. Es contra raó que... gaches siguen pagats a les persones no ressidens o ressidentes.)
Hom lo deu reputar per resident. L'Arbre de Batalhas, fol. 126.
(chap. Se 'l deu reputá per ressidén; per ejemple a Arturico Quintana Font a La Codoñera. Lo gos rabiós catalanista es catalá de Barchinona. Se morirá lo gos, pero la rabia continuará, sobre tot la dels dos membrillos del lloc o poble, Tomás Bosque Peñarroya y José Miguel Gracia Zapater.)
Il est contre raison que... gages soient payés aux personnes non résidentes.
On le doit réputer pour résident.
CAT. Resident. ESP. PORT. IT. Residente. (chap. Ressidén, ressidens, ressidenta, ressidentes; residén, residens, residenta, residentes.)

Se 'l deu reputá per ressidén; per ejemple a Arturico Quintana Font a La Codoñera


25. Resieut, s. m., résidence, retraite
Resieut no lhi doniei, castel ni tor.
Lor donet resieut a Sanh Florens.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 48 et 65.
Résidence je ne lui donnai, château ni tour.
Leur donna retraite à Saint-Florent.

26. Supercedir, v., lat. supersedere, surseoir, suspendre.
Lo comissari deu supercedir. Fors de Bearn, p. 1081.
(chap. Lo comissari deu supersedí o sobreseí.)
Le commissaire doit surseoir.
Part. pas. Sera superceditz tals encautz per sieys jorns. 
Fors de Bearn, p. 1094.
Sera suspendue telle poursuite pour six jours.
IT. Soprassedere. (ESP. Sobreseer.) (chap. supersedí, sobreseí; suspendre.)

27. Insidia, s. f., lat. insidiae, embûche, surprise, tromperie.
Las insidias que 'l foro mesas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 194.
Les embûches qui lui furent mises.
ESP. PORT. IT. Insidia. (chap. Insidia, insidies; embuste, embustes; mentira, mentires; engañ, engañs, engañifa, engañifes.)

Contra el separatismo, una bandera, España / Les mentires del nassionalisme catalá

Javier Giralt Latorre; Insidia, insidies; embuste, embustes; mentira, mentires; engañ, engañs, engañifa, engañifes

martes, 5 de octubre de 2021

Glosario, Ramon Lull, P.

P.

OBRAS RIMADAS DE  RAMON LULL,  ESCRITAS EN IDIOMA CATALAN-PROVENZAL, PUBLICADAS POR PRIMERA VEZ CON UN ARTÍCULO BIOGRÁFICO, ILUSTRACIONES Y VARIANTES, Y SEGUIDAS DE UN GLOSARIO DE VOCES ANTICUADAS POR GERÓNIMO ROSSELLÓ.  PALMA.  IMPRENTA DE PEDRO JOSÉ GELABERT. AÑO 1859.

PACIENTAMENT. adv. Con paciencia. (pacientemente)

PACIFICANT. v. gerundio de "pacificar”. Apaciguando, pacificando.

PACIFICAR. v. modo inf. Pacificar, apaciguar.

PAGAMENT. sust. c. Satisfacción, paga, el acto de pagar.

PAGUÁ. sust. c. Pagano, infiel. (en textos antiguos también paguar : pagar; pagua : paga)

PAHOR, sust. c. Miedo. (por, temor; pavor)

PAIMENT. sust. c. Pavimento.

PALAU. sust. c. Palacio.

PALES. adj. Evidente, manifiesto, conocido, abierto, público. (palés)

PALPAR. v. modo inf. Palpar, tocar. (paupar, paupá)

PANÓ. sust. c. Pendón.

PAOR. sust. c. Pavor, miedo, temor.

PAR. v. Parece. - Qu' ens par: que nos parece.
PAR. adj. Igual, parecido, semejante.

PARADIS. V. PARAIS.

PARAIS. sust. c. Paraíso.

PARAYS. V. PARAIS.

PARENT. sust. c. Padre, pariente.

PARER. sust. c. Parecer.

PARER. v. modo inf. Aparecer.

PARIA. v. Parecería. (pareixeríe)

PARLAMENT. sust. c. Conversación, el acto de hablar. (parlamento)

PARLATSME. Hablaisme, habladme. (me habláis)

PARLATURA. V. PARLAMENT.

PARLE. v. Hablo. (jo parle, parl‘, jo xerr‘, xerro, xarro mallorquí, yo parlo chapurriau)

PARLÉS. v. Hablase. (si yo parlara, parlares, parlare, parlarem, parlareu, parlaren)

PARLETS. v. Habláis.
PARRÁ. v. Parecerá, aparecerá. (pareixerá)

PARRIA. v. Parecería. (pareixeríe)

PARTECH. v. Partió.

PARTENSA. sust. c. Partida.

PARTESCAM. Parlamos, dividamos, repartamos.

PARTICIPAMENT. sust. c. Participación.

PARTIR. v. modo inf. Separar, dividir, partir, compartir.

PARTÍS. v. Partióse, separóse, dividióse. (se partió, separó, dividió)

PARTIT. part. pas. de "partir”. Partido, dividido, separado.

PARTRÁ. v. Partirá, separará.

PARTRAY. v. Partiré. - Como recíproco, me iré.

PARVENT. sust. c. Apariencia, indicio, modo, semejanza, manera.

PAS. sust. c. Paso, trance. - De pas en pas: paso a paso.

PAS. Partícula negativa. No. (no ho sé pas : no lo sé; en francés y catalán aún se usa)
PASCHA. sust. c. Pascua.

PASCIENCIA. sust. c. Paciencia.

PASCIENT. adj. Paciente.

PASEJATS. V. PESSEJATS.

PASSIÓ. sust. c. pasión.

PATERNITAT. sust. c. Paternidad.

PATI, sust. c. Pacto. - también significa país.

PATRIMONAT. sust. c. Patrimonio. (patrimoni)

PAUBRE. sust. c. Pobre.

PAUBREMENT. adv. Pobremente.

PAUC, PAUCA. adv. Poco, poca.

PAUC, PAUCA. adj. Pequeño, pequeña. - Algunas veces significa falta de alguna cosa.

Pauc de sen: falto de entendimiento.

PAUCH. V. PAUC.

PAUPERTAT. sust. c. Pobreza. (pauperitas; pobrea; pobresa)

PAUSA. v. Pone, coloca. (posa; au → o, posar; poner)

PAUSÁ. V. Puso. (posá)

PAUSAMENT. sust. c. Reposo, descanso, recreo, holgura. (reposament; pausa)

PAUSANT. v. gerundio de "pausar”. Poniendo.

PAUSAR. v. modo inf. Poner, colocar. Úsase también como recíproco. (pausarse)
PAUSÁS. v. Pusiese. (posás)

PAUSAT, PAUSADA. part. pas. de "pausar". Puesto, puesta, colocado, colocada.

PAXIMENT. sust. c. Pasto, alimento.

PAYRE. sust. c. Padre.

PAYRIA. V. Sufriría, consentiría.

PECCADOR. sust. c. Pecador.

PECCAN. V. PECCANT.

PECCANT. v. gerundio de "peccar". Pecando.

PECCAREN. v. Pecaron.

PECCAT. sust. c. Pecado.

PECH. adj. Necio, estúpido, simple, inocente, bobo.

PEGEA. sust. c. Estupidez, necedad, falta. (de pech, palabra anterior)

PE ‘L. Por el.

PELEC. sust. c. Piélago.

PELEGRÍ. sust. c. Peregrino. - Como adjetivo equivale a pasajero.

PELÓS. adj. Velloso. (peludo; pelut) - En sentido figurado equivale a miserable.

PE ‘LS. Por los. (pe‘ls pels : por los pelos)

PENDIA. V. Pendía, colgaba.

PENDR' EXEMPLAR. Tomar ejemplo. (PENDRE, PENDRA : prender : tomar)

PENDRA. v. modo inf. Tomar, recibir.

PENDR‘ EL. Tomar el. (pendre lo)

PENDR‘ ELS. Tomar los. (pendre los)

PENDRER. V. PENDRA.

PENDUT. part. pas. de "pendrer". Colgado.

PENEDEN. V. PENEDENT.

PENEDENT. v. gerundio de “penedir”. Arrepintiendo.

PENEDENT. part. a. El que se arrepiente.

PENEDENT. adj. Arrepentido. (Penedés : Penitensis)

PENEDÍ. V. Arrepintió.

PENEDIMENT. sust. c. Arrepentimiento.

PENEDENTME. Arrepintiéndome.

PENEDIR. v. modo inf. Arrepentir. Usado como sust. c. Arrepentimiento.

PENEDIRMIA. Me arrepentiría.

PENEDÍS. v. Arrepintióse. (se arrepintió)

PENET. v. Arrepiento, arrepiente. Úsase como recíproco. - Es penet: se arrepiente.

PENETS. v. Arrepientes.

PENETSE. Arrepiéntese.

PENRÁS. v. Tomarás.

PENRIA. v. Tomaría.

PENS. sust. c. Pensamiento.

PENSA. V. PENS.

PENSAN. v. gerundio de "pensar". Pensando. (pensant)

PENSATS. v. Pensáis, pensad.

PENSETS. v. Pensad.

PEQUÍ. v. Pequé.

PERA. sust. c. Piedra y también pera. (peyra, pedra)

PER ÇO. Porque, para que, por esto.

PERDENT. part. a. de "perdre". El que pierde.

PERDENT. v. gerundio de "perdre”. Perdiendo.

PERDERA. V. Perdiera. (si yo perguera la vida...)

PERDERETS. v. Perdiereis. (perdierais)

PERDETS. v. Perdéis, perdáis.

PERDIMENT. sust. c. Perdición, pérdida.
PERDONADOR. sust. c. El que perdona.

PERDONAMENT. sust. c. Perdón, el acto de perdonar.

PERDONÁN. v. gerundio de "perdonar". Perdonando. (perdonant)

PERDONANÇA. V. PERDONAMENT.

PERDONATS. v. Perdonad, perdonáis.

PERDONETS. v. Perdonéis.

PERDONENS. v. Perdónanos.

PERDÓS. sust. c. Perdón, perdones. - Deman perdós : pido perdón.

PERDRÁ. V. Perderá.

PERDRE. V. PERDRER.

PERDRELA. Perderla. (pérdrela, pédrela)

PERDRER. v. modo inf. Perder. (perdre, pedre)

PERDRETS. v. Perderéis.

PERDRIA. v. Perdería.

PERFAYT. adj. Perfecto.

PERIL. sust. c. Peligro. (perill, peryl)

PERILANS sust. c. pl. Los que peligran o están en peligro. (perillans, perilláns; perillán también es una persona traviesa, que conlleva algún peligro, gamberro, etc.)

PERILOSA. adj. term. fem. Peligrosa. (perillosa, perilloses)

PERIR. v. modo inf. Perecer.

PERJUR. sust. c. Perjuro.

PERJURAR. v. modo inf. Perjurar.

PERPETUAL. adj. Perpetuo, perpetua.

PERPETUALMENT. adv. Perpetuamente.

PERPETUAR. v. modo inf. Perpetuar.

PERPETUAT, PERPETUADA. part. pas. de "perpetuar”. Perpetuado, perpetuada.

PERPUNT. sust. c. Perpunte.

PERQU‘. V. PERQUE.

PERQUE. adv. Porque.

PERQUE ‘L. Porque el, porque le, porque lo.

PERQU‘ EL. V. PERQUE 'L.
PERQUE ‘LS. Porque los, porque les.

PERQUE ‘M. Porque me.
PERQU‘ EM. V. PERQUE ‘M.

PERQUE ‘N. Porque (de ello).
PERQUE ‘NS. Porque nos.

PERQUE ‘S. Porque se, porque es.

PERQU‘ ES. V. PERQUE 'S.

PERQUE ‘T. Porque te.

PERQU‘ EU. Porque yo.

PERQUʻ EUS. Porque os.

PERSEITAT. sust. c. Nombre con que se denota la calidad que tiene Dios de existir o de ser por sí mismo.

PERSEVERA. v. Persevera.

PERSEVERANÇA, sust. c. Perseverancia.

PERSEVERANT. adj. Perseverante.

PERSEVERAR. v. modo inf. Perseverar.

PERSÓ. Por esto, porque, puesto que. (per ço)

PERSONALITAT. sust. c. Personalidad.

PERSONAT. part. pas. de "personar". Apersonado.

PERSONAT. sust. c. Persona. - Un personat: una persona.

PERTAL. A fin de, por tal. (per tal)

PERTANY. v. Pertenece, corresponde. (tany, tayn)

PERTANYER. v. Pertenecer.

PERTAYN. V. PERTANY.

PERTES. Variante de PARTS. Partes.

PERTÍ. v. Partió, separó, dividió.

PERTIT. part. pas. de "pertir". Dividido, repartido, separado, partido. (partit)

PERVERTEIX. v. Pervierte. (pervertix)

PERYLOS. adj. Peligroso.

PERYLL, sust. c. Peligro.

PESAMENT. sust. c. Peso.

PESANT. adj. Pesado, penoso.

PESSEJATS. part. pas. pl. de "pessejar". Rotos, hechos trizas (piezas), mutilados.

PETIT. adj. y adv. Pequeño, poco. - Aujats un petit: escuchad un poco.

PEX. sust. c. Pez.

PEXÓ. Diminutivo de PEX. (peixet; pececito, pececico, pececillo)

PEYL. sust. c. Piel, pellejo.

PEYRA. sust. c. Piedra, losa.

PEYTANÍ. sust. c. Cosa insignificante, cosa de poco valor. - No val un peytaní: no vale un bledo.

PHILOSOFAR. v. modo inf. Filosofar.

PHILOSOFIA. sust. c. Filosofía.

PHILOSOPH. sust. c. Filósofo. - Li philosoph: los filósofos.

PHLOCH. sust. c. Palabra cuya significación desconocemos. - Quizás tenga alguna analogía con el vocablo francés FLEAU. Azote, plaga, castigo.

(Donar de mayll lo phloch que fóu digut;)

PIA. adj. Pía, piadosa.

PIETANÇA. V. PIETAT.

PIETAT, sust. c. Piedad, conmiseración, misericordia.

PIGRE. adj. Perezoso, negligente, tardío.

PIJOR. adj. Peor. (pitjor; pichó, pichor)

PIMENT. sust. c. Pimienta y también cierta bebida compuesta de miel y especias.

PITJOR. V. PIJOR.

PLAC. V. PLACH.

PLACH. v. Plugo.

PLACIA. v. Plazca.

PLACIATZ. v. Plázcaos.

PLACIAUS. V. PLACIATZ.

PLAEN. v. Placen.

PLAENT. adj. Agradable

PLAHEN. v. Placen, agradan.

PLAER. sust. c. Placer.

PLAHENT. V. PLAENT.

PLAHIA. v. Placía.

PLANCH. v. Plaño, lamento, suspiro. (planct, plant)

PLANEA. sust. c. Llanura. (planura; en Beceite, la planeta, con su cueva)

PLANGE. v. Plaña, lamente, suspire.

PLANT. sust. c. Llanto. (PLANCH : Plaño, lamento, suspiro)

PLANY. v. Plañe, lamenta, suspira.

PLANYENT. v. gerundio de “planyer". Plañendo, lamentando, suspirando.

PLANYERETS. v. Plañiréis, lamentaréis, suspiraréis.

PLANYERIA. v. Plañiría, lamentaría,

PLASCUT. part. pas. de "plaer". Placido.

PLASENT. adj. Agradable.
PLASENTA. sust. c. Complacencia, placer, amabilidad.
PLASER. sust. c. Placer.

PLASIA. v. Plazca.
PLASIAUS. v. Plázcaos, os plazca.
PLATS. V. PLATZ.

PLATZ. v. Place.

PLAU. v. Place. (si us plau : si os place : por favor)

PLAURS. sust. c. pl. Lloros. (plors)

PLAY. v. Place.

PLAYA. v. Plazca.

PLAYA ‘US. Plázcaos.

PLAYNIA. V. Plañía.

PLAYRÁ. v. Placerá.

PLEGAT. part. pas. de “plegar". Unido, junto. (tots plegats)

PLEGUADA. adj. term. fem. Unida, junta.

PLES. adj. Lleno y alguna vez harto. (ple; plle a La Llitera; pleno : lleno)

PLOR, PLORS. sust. c. Lloro, lloros. Li plor: los lloros.

PLORAMENT. sust. c. Lloro, aflicción.

PLORAN. v. gerundio de "plorar". Llorando. (plorant)

PLORANTMENT. V. PLORAN.

PLORARS. sust. c. pl. Lloros. (ploreres, plors, plos)

PLORATS. part. pas. pl. de "plorar". Llorados.

PLORATS. v. Lloráis, llorad.

PLORE. v. Llore.

PLORET. v. Lloró.

PLORETS. v. Lloréis.

PLUJA. sust. c. Lluvia. (pluviómetro : mide la lluvia, pluvio, pluvia)

PLURALITAT. sust. c. Pluralidad.

PLUS. adv. Más. (Non plus ultra; latín, francés)

POBBLE. sust. c. Pueblo. (en algunos sitios se pronuncia “popla”; populum, populatio)

POBREA. sust. c. Pobreza. (pobresa)

POCH. v. Pudo.

POCH. adj. Pequeño. (poc, pòc, póc : poco : pauc)

PODETS. v. Podéis. (podeu, podéu)

POGRA. v. Pudiera. (puguera)

POGRAS. v. Pudieras. (pugueres)

POGRE. v. Pudiera. (puguere)

POGREN. v. Pudieran. (pugueren)

POGRES. v. Pudieras, pudieres. (pugueres)

POGR‘ ESSER. Pudiera ser.

POGR‘ HAVER. Pudiera haber, pudiera tener.

POGUERA. v. Pudiera. (puguera)

POGUÍ. v. Pude. (vach pugué en chapurriau)

POINT. sust. c. Punto. (punt)

PONIMENTS. sust. c. pl. Castigos. (de punir; punitio)

POQUEA. sust. c. Poquedad.

PORÁM. v. Me podrá. (porá ‘m)

PORAT. Te podrá. (porá ‘t)

PORATS, v. Podrás.

PORAY. v. Podré. (este ay final : é : poré)

PORETS. v. podéis, podréis.

PORETZ. V. PORETS.

PORIAUS. v. Os podría.

PORIE ‘US. V. PORIAUS.

PORREY. v. Quizás equivalga a podrá.

PORRIU. v. Tal vez equivalga a podéis; sin embargo de que estando este verbo en la segunda persona del plural de presente de indicativo correspondía naturalmente, usar la palabra PORETS o PORETZ. (vatros, vosaltres podríeu)

PORT. v. Lleve, llevo; traigo, traiga y alguna vez tenga.

PORT. sust. c. Puerto.

PORTA. v. Trae y alguna vez tiene. - De tot home quit porta amor: del hombre que te tiene amor. (también puerta)

PORTAR. v. modo inf. Llevar, traer, tener, sobrellevar, trasportar, reportar, conducir.

PORTATZME. Llevadme, conducidme. (portaume, porteume)

PORTECH. v. Llevó.

PORTEYL. sust. c. Portillo. (Lo portell de La PortelladaMatarraña)

POSAMENT. sust. c. Postura.

POSCH. v. Pudo. (ell - ella va pugué)

PÓSES. v. Póngase.

PÓSLO. Póngalo.

POSQUÉS. v. Pudiese.

POSSEEX. v. Posee.

POSSESSIÓS. sust. c. pl. Bienes, haciendas. (En Mallorca se llama así a la finca con masía, mas, masada, casa de pagés, possessió)

POSSIBILITAT. sust. c. Posibilidad.

POSSIBOL. adj. Posible. (en inglés, possible, pronunciado “póssibol”)

POSTAT. sust. c. Potestad.

POSTRE. v. Postro. (jo me postre, jo em postre, eu me postre, yo me postro)

PÓTLA. Puede la. (la pòt : la puede)

PÒTLO. Le puede, lo puede. (lo pòt)

PÒTNE. Puede (de ello). - Pótne tot hom haver: puede (de ello) el hombre tener.

POTSNE. v. Puedes (de ello). (ne pòts, en pòts)

PREÁM. v. Apreciamos, estimamos, valoramos. (preuam, preuem; preu : precio, aprecio)

PREAT. part. pas. de "prear”. Apreciado, estimado, valorado. (preuat)

PRECADORS. sust. c. pl. Los que ruegan. (rogar : pregar : plegarias)

PRECH. v. Ruego.

PRECHVOS. v. Ruégoos.

PREDESTINAT. part. pas. de "predestinar". Predestinado.

PREDICAMENT. sust. Predicamento.

PREDICAT. sust. c. Predicado.

PREGA. v. Ruega.

PREGADOR. sust. c. El que ruega.

PREGAN. v. gerundio de “pregar". Rogando. (pregant)

PREGATS. v. Rogad, rogáis.

PREGON. v. Rueguen.

PREGON. adj. Profundo.

PREGONTATS, sust. c. pl. Profundidades.

PREGUÁ. v. Rogó. - Preguá ‘l: le rogó.

PREGUE. v. Ruegue.

PREGUEMLO. Roguémosle. (roguemos al señor : preguem al señor, senyor)

PREGUEN. v. Ruegan, rueguen.

PREGUERAS. sust. c. pl. Plegarias, preces, ruegos.

PREICAR. V. modo inf. Predicar, publicar, anunciar.

PRELAT. sust. c. Prelado.

PREN. v. Toma, prende, aprisiona, acepta, recibe, se hace dueño.

PRENAS v. Tomes, prendas, aprisiones, aceptes, recibas.

PRENEM. v. Tomamos, prendamos, aprisionemos, aceptemos.

PRENENT. v. gerundio de "prener". Tomando, prendiendo, aprisionando, aceptando, recibiendo.

PRENER. v. modo inf. Tomar, aceptar, admitir.

PRENETS. v. Tomad, admitid, prended, aceptad.

PRENGALO. Tómelo.

PRENGAMNE. Tomemos (de ello o de alguna cosa).

PRENGAUS. v. Os tome.

PRENGUET. v. Tómate.

PREPAUS. sust. c. Propósito.

PREPAUS. v. Propongo.

PRES. v. Tomó, admitió, aceptó.

PRES, PRESA. part. pas. de "pendrer". Tomado, tomada; preso, presa; aprisionado, aprisionada; admitido, admitida.

PRES. adv. Junto, próximo, cerca.

PRES. sust. c. Prisionero.

PRESA. v. Ruega, aprecia.

PRESAR. v. modo inf. Apreciar, estimar, valorar, tener precio.

PRESAT. part. pas. de "presar". Apreciado, estimado, valorado.

PRESEM. v. Tomemos, aprisionemos.

PRESENTECH. v. Presentó, presentóse (se presentó).

PRESEREN. v. Tomaron.

PRESÉS. v. Apreciase, estimase, valorase.

PRESETZLA. Tomadla. (preneula)

PRESICADOR. sust. c. Predicador.

PRESICADORS. sust. c. pl. Predicadores, orden de predicadores.

PRESICAR. v. modo inf. Predicar, publicar, anunciar.

PRESICH. adj. Preciso. (precís; pressís)

PRESÓ. sust. c. Cárcel, prisión. (donde estás preso)

PRESTAR. v. modo inf. Prestar.

PRESUMPCIÓ, sust. c. Presunción.

PRESURA. sust. c. Priesa (prisa), premura.

PRETS. sust. c. pl. Preces.

PREYCA. V. Predica.

PREYCADORS. V. PRESICADORS.

PREYCAMENT. sust. c. Predicación, el acto de predicar.

PREYCAN. V. PREYCANT.

PREYCANT. v. gerundio de “preycar”. Predicando.

PREYCAR. v. modo inf. Predicar.

PREYCAT. part. pas. de "preycar". Predicado.

PREYCAVEN. v. Predicaban.

PREYERETS. v. Rogaréis.

PREYON. v. Ruegan, aprecian. - Como adjetivo V. PREGON.

PREYQUEN. v. Prediquen.

PRIMERS. Nombre numeral Primeros. (pronunciado primés en muchos sitios)

PRIN. v. Toma. (pren)

PRINCEP. sust. c. Príncipe. (No siempre es el hijo del rey, el principal de algo, el principal de los condes, era princep. Al casarse el princep de los condes, el conde de Barcelona - Barchinona, Barçelona, Barçilona, Barcino - Ramón Berenguer IV, con la reina Petronila de Aragón, hija del rey de Aragón, Ramiro II o Ranimiro, fue Princeps Aragonum.)
(SENYORS princeps, duchs e marques!)

PRIORITAT. sust. c. Prioridad.

PRIS. v. Tomé.

PRIVAR. v. modo inf. Privar, ocultar.

PRIVAT. adj. Privado, ocultado.

PRO. adv. Mucho, bastante (prou). - No' m val pauch ni pro: no me basta poco ni mucho.

PRO. adj. Noble. (hom de pro, pro hom, prohombre, prohombres, hombre de pro)

PROCURACIÓ, sust. c. Procuración.

PROCURAMENT. V. PROCURACIÓ.

PROCURARETS. v. Procuraréis.

PROCURATS. v. Procuráis.

PROCURATSME. Procuradme, procuraisme. (procuraume, procureume)

PROCURÉS. v. Procurase.

PROCURETS. v. Procuréis.

PRODUCT. sust. c. Producto.

PRODUENT. v. gerundio de "produir". Produciendo.

PRODUENT. part. a. de "produir". El que produce.

PRODUÍ. v. Produjo.

PRODUIMENT. sust. c. Producción.

PRODUIR. v. modo inf. Producir.

PRODUITS. v. Producís.

PRODUR. V. PRODUIR.

PRODUT. part. pas. de "produir”. Producido.

PRODUT. sust. c. Producto.

PRODÚU. v. Produce.

PROFECIÓ. sust. c. Profecía.

PROFERIDAS. part. pas. de “proferir”. term. fem. Proferidas, dichas.

PROFITAMENT. sust. c. Provecho, aprovechamiento.

PROHEA. sust. c. Proeza.

PROHENSA. sust. p. Provenza. (Provença, Provençe, Provence; Provintia; Provençal)

PROHISME. sust. c. Prójimo.

PROLIXITAT. sust. c. Prolijidad.

PROMETETS. v. Prometéis.

PROMETÍ. v. Prometí.

PROMISIÓ. sust. c. Promesa.

PROMPTE. adj. Pronto. (pronunciado ahora pronte, como tempus : temps : tems)

PROPHETES. sust. c. pl. Profetas.

PROPIETAT. sust. c. Propiedad.

PROPORCIONITAT. sust. c. Proporción.

PROPOSAMENT. sust. c. Propósito.

PROPRI, PROPRIA. adj. Propio, propia. (pronunciado muchas veces propi)

PROPRIAMENT. adv. Propiamente. (propiament, propiamén)

PROPRIETAT. V. PROPIETAT.

PRÓS. adj. Noble. (ver PRO)

PROSPERITAT. sust. c. Prosperidad.

PROU. sust. с. Bastante. (ya ne tinc prou de tant catalaniste!)

PROVACIÓ. sust. c. Prueba.

PSALMS. sust. c. Salmos. (psalm : salmo; la ps : s : salm, com psiquiatra : siquiatra)

PUBBLICH. adj. Público. (públic)

PUCHA. v. Pueda. (puga; en La Fresneda o Valjunquera aún se dice puchá, yo pucho etc)

PUCHAS. v. Puedas. (pugues)

PUDENT. adj. Hediondo, fétido. (pudenta : hedionda, fétida, maloliente, com la putput)

PUDOR. sust. c. Hedor. (mal olor, olor nauseabundo, etc; pudina, corrompina)

PUDRIMENT. sust. c. Podredumbre, el acto de pudrirse alguna cosa.

PUDRIRÀ. v. Podrirá.

PUDRIT. part. pas. de "pudrir”. Podrido. (podrit; se aplica a alguien muy cansino, que put y corrom, como el catalanista aragonés Carlos Rallo Badet, de Calaceite, Calaseit)

PUELLA, sust. c. joven, doncella, virgen. (pubilla; pupila)

PUGUT. part. pas. de "poder". Podido. (pogut)

PUIG. v. Suba. (pueyo, pui, puch : podium; que yo puja : puig)

PUIGS. V. PUIS.

PUIS. adv. Pues, después.

PUIX. V. PUIS.

PUIX. v. Puedo. (puc)

PUIXCA. v. Pueda.

PUJAMENT. sust. c. Ascensión, el acto de subir, o de ascender.

PUJARAY. v. Subiré. (pujaré)

PUJETS. v. Subáis.

PUNCELLA. sust. c. Capullo, doncella, virgen. (PUELLA)

PUNEIX. v. Castiga.

PUNÍ. v. Castigó.

PUNIMENT. sust. c. Castigo. (cástic)

PUNIR. v. modo inf. Castigar.

PUNIT. part. pas. de "punir”. Castigado.

PUNYENT. adj. Punzante.

PUNYLÓ. v. Aguíjalo, púnzalo. (pínchalo, lo pincha, lo aguija, lo punza)

PUNYMENT. V. PUNIMENT.

PUNYREN. v. Lanzaron, dirigieron, aguijaron.

PUNYT. V. PUNIT.

PURIA. v. Podría.

PURIA 'L. Podría el. (lo podría)

PURITAT. sust. c. Pureza.

PUS. adv. Mas, pues.

PUSCA. v. Pueda. (puga; puxca)

PUSCATS, v. Podáis. (pugáu, pugueu o puguéu)

PUSCATZ. V. PUSCATS.

PUSCH. v. Puedo. (yo puc)

PUSCHA. v. Pueda. (puga)

PUSCHAM. v. Podamos.

PUSCHAN. v. Puedan.

PUS QUE. Puesto que.

PUSQUEN. Puedan.

PUSQUES. v. Puedas.

PUT. v. Hiede. (de hedor, tiene mal olor; como el pájaro putput, poput, abubilla)

PUTREFACCIÓ. sust. c. Putrefacción.

PUX. adv. Después.

PUX. v. Puedo.

PUXA. v. Pueda.

PUXAS. v. Puedas.

PUYN. v. Punza, aguija. (pincha)

PUYS. V. PUIS.