Mostrando las entradas para la consulta noms pobles ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta noms pobles ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 21 de febrero de 2020

Lo agüelo Sebeta: contestán a Ignacio Monreal

Contestán a Ignacio Monreal.

Sé que no ting los coneisiméns nesesaris pa fé be este treball, pero com soc un atrevit y este home me ha fet unes preguntes, es de bona educasió, lo contestáli.
Hu intentaré fe, com sempre que escric, de la manera mes ampla y més clara posible, hasta lo pun de que a algú li paresca un pesat, pero preferisco pasám, abáns de no arribá. Tot dintre dels meus pocs coneisiméns.
Encara que lo treball va dedicat an ell, hu podeu llichí tos los que vullgau, aisí tos enteráu un poc de la manera de pensá del agüelo “Sebeta”. Algúns igual troveu alguna cosa bona de este vell y uns atres igual tos desengañeu de tota eisa considerasió que li teníu.
Los que no estéu al all del asunto, tos preguntareu a qué vé tot asó. Air vach penchá an esta paret una charrada titulada “MILACRES”, si algú no la ha vist y se vol aventurá a llichila, encara está per ahí bais.

Ignacio Monreal me va fé lo siguien comentari:
Preciosa historia, preciosa forma de contarla, preciosas palabras y precioso dibujo. Muchas gracias.
Por favor, ¿de dónde es?
Veo la forma "siat" para siete igual que en Valjunquera. Pero también la forma "guiarra". Esta manera de diptongar (en "ia") no la había visto nunca.
También me sorprende "milacro". Pasa como con otro sustantivo que leo a veces; "palaures".
Esto implica que es anterior al castellano (palabras y milagro) y al catalán (paraules y miracle).
Así en castellano
Parábolas- Palauras - Palavras - Palabras.
Miráculo - Miraglo - Milagro.
En catalán, algo parecido.
Yo no me mereisía tantas alabanses, pero bueno a dingú li amargue un pastel y agrait li vach dí que li contestaría si sabía y podía y en aisó estic.

¿De aón soc? Aquí ñá que aclarí: yo vach naise a Vallchunquera, un poble de la Comarca del Matarraña, del que men vach aná cuan tenía onse añs y ya no hay tornat si no ha segut per vacasións y en los radés añs ni per aisó. Per ley de vida los meus familias més arrimats ya han pasat al atre costat, per no quedám no me quede ni la casa aón me vach criá.
Asó té la seua importansia: lo Chapurriau del que yo men enrecordo es lo dels añs sincuanta-sesanta. Desgrasiadamén en lo tems ha cambiat y penso que no pa bé. Algúns dels que ara están entre los coranta y los sincuanta añs, los ha influit mol lo castellá y ya no sen enrecorden del “dimecres”, diuen “miércoles” y aisí en més palabres. Los que son chovens han resibit la influansia del catalá que ya se enseñe a les escoles y se parle a TV3 y a algúns llibres y agendes que lo Gobiarn Aragonés per vagansia o per falta de interés mos ha disat en mans dels catalans y se va notán, en palabres y chiros.
De asó ñauríe que “donáli les grasies” a don Marselí Iglesias, presidén de la DGA un tems y que los va fé mols regalos als cataláns, per algo a ell li habíen donat lo premio “Estel” de “Estel y Boira” catalá, son premios que se donen als que creuen que defenen o insulten a eisa llengua. (Qui vullgue més informasió pot escarbá a Internet).
Entonses al meu cap lo poc que quede del Chapurriau ve de aquells tems. Al 2017 vach entrá a la paret “Yo Parlo Chapurriau”. Ting que agraí a Ramón Guimerá que me va animá a escriure. Y vach escomensa a feu. Com no ñabíe gramática yo escribía y escric, igual com hu pronunsio, aisí hu hay fet sempre y ya no cambiaré.
Vach fé moltes charrades y la chen me va seguí, animats per veure, per llichí la nostra llengua, com se llichíe lo castellá o lo catalá. La nostra manera de parlá se podíe escriure, se ESCRIBÍE y se escriu, com cualquier atra llengua y tots mos ham posat entusiasmats, damún ña chen maravillosa que va escribín y algúns hasta en poesía, sense cap vergoña, al ravés en lo cap mol alt y mol be.
No es per presumí pero escribín en Chapurriau, al que algúns tamé li diuen: aragonés oriental, romanse aragonés o referinse als noms dels pobles: maellá, fragatí, fabarol, etc. hay guañat tres premios de la FACAO.
Un amic meu, clavat al mon de les llengües, me va aconsella: vatres, si voleu que la vostra manera de parlá se mantingue, escribiu, escribiu, ESCRIBIU que aisó sempre quede y yo li hay fet cas, dec de portá un sentená de charrades y dos llibres, encara que éstos no se han publicat, deuen sé mol roins, pero están escrits en la meua llengua.
Ting que aclarí que me pase una cosa mol curiosa: desde menut sempre hay discurrit en Chapurriau y si me poso a escriure, les idees, los pensaméns me isen en Chapurriau, no hu sé fe de atra manera. Algúns camíns hu hay fet aisina y llugo hu traduisco al castellá, pero ya no es lo mateis.
Estic orgullós de la meua llengüa, estic convensut que es mol antigua, que ve de aquell aragonés que se va escomensá a parla cuan na naise lo reinat de Aragó. Una mescla del llatí que mos habíen disat los románs y del llemosí que mos habíen portat los fransesos que, convidats per los reis nostres, van vindre a repoblá lo terreno que sels anáe recuperán als moros que mos habíen invadit al siatsens, encara que ara ya la machoría habíen nascut aquí y se consideráen españols, pero eisa es un atra historia.
Cuan vach escomensá a escriure, ñabíe chen nostra catalanisada que sol faé que atacamos dien que escribíem mal, que no teníem gramática y unes atres tontades paregudes. Pero yo, que estic mol agrait a Vallchunquera per haberme disat naise allí, de cap manera volía que eisa chen se ficare en lo meu poble, per aisó me vach inventá un poble: l’Aldea que tamé estaríe a la meua comarca, la del Matarraña y allí pasaríen totes les histories que yo contara. No volía que dingú li fare mal a Vallchunquera, a la meua chen.
Al mateis tems pa doná piau a les histories y a la manera de parlá que yo tenía, me vach inventá tamé a dos persones: lo agüelo “Sebeta” (sería yo an esta edat que ting ara) y “Luiset” (sería yo lo tems que vach pasá al poble). Los dos eren la mateisa persona en dos tems diferéns. Pero la manera de parlá estáe chustificada.
No teníem gramática, ni falta que mos faé. Los cataláns van esta sentenás de añs sense tíndrela y no los va pasá res.
Natres tením una particularidat: estém mol estesos a un tros mol estret, pero que va desde Huesca, pasán per Saragosa, hasta Teruel a la bora de Castelló. Casi a cada poble se parle la mateisa llengüa pero a tots ñá palabres diferantes. O sigue que algunes coses tenen un nom diferén según al poble que estigues. Posíblemen aisó se degue a les influansies que cada lloc ha tingut. (Lo tems que van está los moros, los maestres que han tingut, los notaris, los veins que han vingut de fora, etc.)
Algunes persones de les nostres están empeñats en fé una gramática, yo estic en contra. La nostra riquesa es la diversidat de palabres y encara aisí al remat tots mos enteném. No podém fé lo mateis que Pompeyo (que damún no ere catalá, sino cubano) que va ficá la manera de parlá de Barselona, lo “barseloní”, per damún de tots los atres que, com pase a la nostra tiarra, se parláen als diferens pobles, acotolán als demés.
Ara ñá molta chen que a Cataluña, están intentán trová, recuperá les palabres que abáns parláen los seus agüelos, podéu rebuscá a internet y tos donareu cuenta.
Yo si ting que aplicá una regla en un momén donat, preferisco aplicá la gramática castellana me es més fásil y lo meu cap la té més prop que la catalana que damún, per rabia cap a tot lo que significare España, se van mirá en la fransesa.
No sé lo tems que me quede, pero no vull cap de gramática, los demés podéu fé lo que vullgau, no vull tindre res que veure en acotolá o piarde una sola palabra de cualquiere dels pobles que parlen la meua llengua, lo Chapurriau. Respeto mol a la chen que la parle: unes coranta mil persones, encara que algunes estiguen envenenades per lo catalá. Ting la milló gramática del mon, ting lo meu cap que me dicte les idees, los sentiméns que me isen del cor.

La forma ia:
Cuan yo era menut lo parlá del meu poble ere mol amorós, mol dols; a eisa manera ñá algúns filólogos que li diuen apichat y se deu de pareise mol a com ha evolusionat lo valensiá a algúns pobles de Valensia. Yo intento escriure en aquell parlá, no hu se fe de un atra manera. Encara més, intento ficá, als meus treballs, les palabres de aquells añs que me venen al cap; cuan més estrañes o espesials milló. Hu fach pa que no se olvidon, pa la chen de esta paret, pa que la gran sen enrecordo y la chen chove les deprengue.
Esta corren, lo apichat, al pareis ve desde un tros de Valensia, pase per Castelló, algún poble de Teruel, a la bora de Castelló, Vallchunquera, Maella (encara que aquí se complique un poc, perque tenen siat o vuit vocals), y algún poble més que se me escape.
Vull que la meua llengua no se mórigue, es la historia de la meua tiarra, es la sang de la meua chen, de la que sen ha anat, de la que ñá y de la que vindrá. Los fills ham de se agraíts a la nostra mare, a la nostra tiarra, a la nostra llengua, crec que tot lo mon hu entendrá.
Per la influansia del castellá, ñá moltes palabres derivades de eisa llengua; les castellanes se han empleat com a Chapurriau, a voltes cambián lletres la e, en a; la e en i; la e en ia; la u en o; la c en s; la h en f; la t en d, la g en c, etc., unes atres se ha fet com en lo vascuence, simplemén se empleen les mateises palabres castellanes en forma de Chapurriau.
Ara te pots esplicá lo del ia, posiblemén sigue a causa del apichat, perque a uns atres pobles se seguís empleán la e y natres la convertím en ia.
Es natural que lo valensiá, lo catalá, lo mallorquí y natres (lo aragonés oriental, romanse aragonés o chapurriau) tingám algunes palabres iguals y unes atres que se pareisen, es que som chermáns, tením los mateisos pares, lo llatí y lo llemosí, lo que pase es que més tart cada u ha evolusionat de una manera, en influansies diferantes y mos ham separat, fén cuatre formes de parlá.
Degut a la diversidat ña palabres que a uns pobles se diuen de una manera y a uns atres de un atra, hasta al mateis poble pot pasá aisó, sol sé per la influánsia o contaminasió del castellá o del catalá; aisí tens:
-palaures, palabres, paraules,
-milacre, milagre y hasta miracle, y
-moltes més que anirás veen si mos seguises y hasta pot pasá que a un treball hu escrigám de una manera y lo mateis escritó a un atra charrada hu fico diferén.
Bueno Ignacio, no sé si en tan mun de lletres te has pogut aclarí, ya te hay dit al prinsipi que no sabía si te hu faría fásil, pero si en algo ha vallgut, me alegro y si en algo més te puc achudá, aquí me tens.
Lo que vull que te quedo mol cla es que tot lo que fa este agüelo es per la seua llengüa y fico tot lo interés del mon pa que la chen la entengue y pugue seguí mols añs més parlanse a esta part de Aragó; lo puesto aón está l’Aldea, la meua tiarra y tamé lo meu COR.
Grasies per llichím.

sábado, 2 de septiembre de 2017

Ignacio Sorolla Vidal afirma

historia Aragón "lengua aragones" (reyna de Castilla, 1409)

https://www.cabronews.com/los-psicologos-confirman-que-se-puede-ser-idiota-y-tener-un-doctorado

Natxo Sorolla afirma: ""Revisant els nombrosos arxius històrics del Matarranya, Mesquí i Bergantes es pot descobrir que la denominació de català s'ha utilitzat històricament en aquestes comarques (i la llengua té una extensa tradició escrita en els nostres pobles). De fet, no es coneixen registres que parlin del "chapurriau" fora del segle XX (ben avançat). Chapurrear és parlar malament una llengua. I parlem la nostra llengua bé. /// Artur Quintana , lo gran maestre de Ignacio, escriu:

http://www.aragon.es/estaticos/GobiernoAragon/Departamentos/PoliticaTerritorialJusticiaInterior/Documentos/docs/Areas/Informaci%25C3%25B3n%2520territorial/Publicaciones/Coleccion_Territorio/Comarca_Bajo_Aragon/HU_2.PDF&ved=0ahUKEwixjdv_yobWAhWKKJoKHVC9CnIQFghWMBE&usg=AFQjCNFhvpQC4KxnHAu4tOo94d6SY4kdOQ

A finales del siglo XVIII o a principios del XIX debió de popularizarse el término chapurriau, calificativo negativo que se usaba para de- signar el catalán hablado en la comarca, y en general en Aragón. /// Any 1612: «que Peñarroya confrenta amb els Reynos de Catalunya i València, i en el moment de la unió es parlava en llengua catalana tancada» (Sumari del proces de proprietat iuratorum de Pena-roja et Fornoles, 1612, transcripció de Quintana, 2006) Any 1923, alcalde de Fórnols (José Maria Bel Molins) publicava un anunci sobre la necessitat d'un doctor on s' apunta que la vila matarranyenca era «de parla catalana». Any 1938 ABC referència l'entrada de les tropes franquistes a Fraga: "Avui Fraga està gairebé desert. El mateix passa a Torrent de Cinca i en Mazalcorreig i en Mequinensa. Per aquesta línia es parla català ja. " Any 1952, Juan Moneva «en travessar el riu Matarranya que, per Faió, separa Aragó i Catalunya, vaig disposar no parlar sinó català; i fins i tot hauria d'haver-ho fet abans, doncs català parlen a Nonasp ii a Favara, estacions aragoneses de la línia » Any 1965, Camilo José Cela visitant la Ribagorça aragonesa «per tots aquests pobles es continua  parlant el català: millor o pitjor ja que, en aquestes zones de fricció de llengües, les llengües s'esbocinen -o es llimen -en conviure i influir-se recíprocament» //escrit en castellá per Camilo // Camilo tamé vadi que "no es lo mismo estar jodido que estar jodiendo", per lo que no es lo mateix parlá y escriure chapurriau que chapurrear. Camilo parlae gallego , y seguramén enteníe lo catalá perque son llengües paregudes, pero están considerades dos llengües diferentes. Si lo gallego se parlare a Teruel siríe catalá avui en día. Les sites de Natxo están traduídes al catalá , estaen escrites en castellá, ya mo les va ficá al grupo y la foto del anunsi per a meche (dotó) de Fórnols. Los noms dels pobles varíen en los añs, y se fan aná los que convenen a cadaú. Per ejemple, Peñarroya, Penarroija, Pena-Roja . De lo que Natxo trobe escrit agarre lo que que vol per als seus interesos. Un lingüista com ell pot aprofitá hasta lo que escric yo del catalá y lo swahili  , agarrá un trosset, lo que interesse, li fiques " ", <>, sic, y ya tens una sita per aná pegán a tots los blogs, grupos de facebook, etc. Natxo es un mestre en aixó, en les reds, xarxes li diu ell al seu blog a wordpress, y en manipulá encuestes preguntán a gen que sap qué contestarán. No fique cap sita del pare Batllori, estudis de Martí Gadea y atres lingüistes valensians y del valensiá, y sites que se veuen a valenciafreedom.com , pg de fb Corona de Aragón, etc ... Any 1555: «y el reino de Valencia habla catalán, y hasta oy en día todo lo que está en frontera de Cataluña y Valencia, los aragoneses como Monçón y su tierra y Fraga y Favara, Maella, La Torre del Conde, Fresneda, Valderrobres, Vinazeit [sic], Fonespalda, Monrroy y Aguaviva y toda aquella tierra, con la de Teruel que confronta con Valencia, todos hablan los aragoneses catalán, y los catalanes fronteros Aragón ni palabra» (Hernando de Aragón y Gurrea, arquebisbe de Saragossa i virrei, Historia de Aragón, referenciat a Faci (2016)). Any 1557: «En Aragó tant com afronta lo regne ab Catalunya y València, no parlen aragonès sinó català tots los de la frontera» (Cristòfor Despuig, Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa). //Huesca, Saragossa, Teruel tenen frontera en Cataluña, los de Tortosa saben com parlen a Azanuy, Tamarite, etc ./// Any 1612: «que Peñarroya confrenta con los Reynos de Cataluña y Valencia, y al tiempo de la union se hablaba en lengua catalana cerrada» (Sumario del processo de propriedad iuratorum de Peñarroya et Fornoles, 1612, transcripció de Quintana, 2006) //Reino de Cataluña, eh? Quintana es un bon mestre per a Natxo, es un home que diu que lo catalá ya se parlae fa 2200 añs a la península, creu de Sant Jordi, onso y xumenera son paraules residuals del aragonés, y moltes atres perles. Any 1921: Matíes Pallarés, (1921). Vocabulari de Penarroja (Baix Aragó). Butlletí de Dialectologia Catalana, IX, 69-72. //Matíes ere de Penarroja, no sé si escribíe tamé Pena-Roja// Any 1923, alcalde de Fórnols (José Maria Bel Molins) publicava un anunci sobre la necessitat d’un doctor en què apunta que la vila matarranyenca era «de habla catalán». // No va escriure res Braulio Foz sobre lo catalá de Fórnols?/ Any 1938 l’ABC referencia l’entrada de les tropes franquistes a Fraga com “Hoy Fraga está casi desierto. Lo mismo ocurre en Torrente de Cinca y en Mazalcorreig y en Mequinenza. Por esta línea se habla catalán ya.” //a les  tropes franquistes ñabíe gen que parlae chapurriau, aragonés, catalá, valensiá, asturiano, leonés (igual li dien castellano) pero sol ham agarrat este trosset// Any 1952, Juan Moneva «al cruzar el río Matarraña que, por Fayón, separa Aragón y Cataluña, dispuse no hablar sino catalán; y aun debí hacerlo antes, pues catalán hablan en Nonaspe y en Fabara, estaciones aragonesas de la línea» // Juan Moneva te algo escrit en catalá, ya que lo parlae? // Any 1965, Camilo José Cela visitant la Ribagorça aragonesa «por todos estos pueblos se sigue hablando el catalán: mejor o peor ya que, en estas zonas de fricción de lenguas, las lenguas se despedazan –o se liman –al convivir e influirse recíprocamente» // Gallego y Portugués, dos llengües diferentes que a la frontera se llimen, com lo fransés al catalá, aragonés al catalá, valensiá al catalá, castellá de Murcia al valensiá. A Mallorca , ses illes , la frontera es la mar catalana. ///Continúe Artur Quintana , extracte del pdf En los últimos años del franquismo se creó en Aragón un clima favorable a la recuperación del catalán como lengua escrita, y que en la comarca se inició con la labor de Tomàs Bosque, de La Codoñera, como escritor y cantautor en catalán a partir de 1968. //Escriu en castellá y fique Tomàs? Espanya tamé seguramén// La actual Constitución Española indica en su artículo 3.2. que las lenguas no castellanas serán oficiales junto con el castellano, y de ahí se infiere la oficialidad de la lengua catalana en la comarca del Bajo Aragón. El Estatuto de Autonomía de Aragón de 1982 ignoró la disposición cons- titucional, obstaculizando así el proceso que, de acuerdo con la Constitución, debería llevar a la oficialidad del catalán en Aragón, y en consecuencia en la comarca del Bajo Aragón. La proyectada Ley de Política Lingüística de Aragón contempla dicha oficialidad del catalán junto al castellano, pero hasta hoy esta ley no ha sido aprobada por las Cortes. En 1984 diversos alcaldes y concejales de los territorios de lengua catalana de Aragón, y entre ellos algunos del Bajo Aragón, firmaron la llamada Declaració de Mequinensa en la que se rechazaba el calificativo de chapurriau para el catalán en Aragón y entre otras medidas de fomento de esta lengua, se pedía su enseñanza, que se inició en diversas localidades aragonesas de lengua catalana, pero en ninguna de las de la actual comarca del Bajo Aragón. //Alcaldes, concejales, grandes lingüistas, científicos eméritos, conocidos por no aceptar nunca sobornos, tanto de un partido como de otro, izquierdas y derechas// Si bien, en La Ginebrosa, desde 1997, se imparte una enseñanza contrastiva, mayoritariamente dentro del área de lengua castellana pero no únicamente, que aprovecha así de forma positiva el bilingüismo castellano-catalán de los alumnos y su entorno. En 1989 se fundó ASCUMA, entidad adscrita al Instituto de Estudios Turolenses, y que de alguna manera coordina los esfuerzos para la normalización y fomento del catalán en la comarca. A través de las publicaciones de esta asociación, así como también del periódico alcañizano La Comarca, un foradet en chapurriau,  y de publicaciones como el Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses de Alcañiz, Tarayola de La Ginebrosa y Coses del lloc de La Codoñera, se han ido manifestando diversos poetas y articulistas en catalán, como el ya citado Tomàs Bosque, de La Codoñera, Carmeta Pallarés, de La Ginebrosa y José Miguel Gracia Zapater, de La Codoñera, que recientemente ha publicado el poemario Davall d'una olivera, el primer libro en catalán de un autor de la comarca; anteriormente, en 1990, Ramón Mur, de Belmonte, Bellmunt, había incluido numerosos fragmentos en catalán en la novela Sadurija. En 1995 ASCUMA publicó Lo Molinar donde se recoge gran parte de la literatura popular catalana –cuentos, leyendas, canciones, refranes…– del Bajo Aragón.

/// lo cual afecta especialmente a los imperfectos de indicativo: cantaves, cantave, cantàvem… suenan cantaes / cantaix, cantae, cantàem… En morfología se observa el uso de lo, los para el artículo determinado masculino como en el período clásico. Este artículo se suele apostrofar por fonética sintáctica después de vocal: que lo cavall puede pasar a que’l cavall. Son generales los plurales del tipo hòmens frente a homes de otras zonas. Para las formas átonas de los pronombres se usan las llamadas formas plenas, me, te, se, lo, los, ne, formas que pueden apostrofarse de manera parecida al artículo de- terminado: Que ne té puede sonar Que’n té. Los posesivos clásicos se usan sólo con algunos nombres de parentesco: mon pare, sa germana, y algunos po- cos casos más: en ma vida; en los demás se han generalizado las formas pronominales de la lengua clásica, partiendo de las del masculino: és la meua, la teua cullera, lo meu lloc… En los demostrativos es característico el sistema de tres demostrativos: este, (e)ixe, aquell, propio también de gran parte del catalán en Aragón y en Valencia, frente al resto del dominio que con pocas excepciones usa únicamente un sistema de dos demostrativos. En algunas localidades se oye enta/anta al lado de cap a, cara a generales. Los paradigmas verbales son los siguientes. Presente de indicativo: canto, cantes, cante, cantem, canteu, canten; prenc, prens, pren, prenem, preneu, prenen; par- tixco, partixes, partix, partim, partiu, partixen. Presente de subjuntivo: canta, cantos, canto, cantem, canteu, cànton; prenga, prengues, prengue, prenguem, prengueu, prenguen; partixca, partixques, partix, partim, partiu, partixquen. El imperfecto de indicativo es del tipo general cantava, perdia, sentia. El indefinido simple es desconocido y sola- mente se usa el perifrástico, como en la mayor parte del dominio lingüístico: va cantar, va pendre, va sentir y no cantà, prengué, sentí. Los participios del pasado son las formas generales catalanas: cantat, perdut, sentit. En el léxico destacan formas tan clásicas como desvindre’s o vespra(da) que en muchas zonas son propias solamente de la lengua literaria. Obsérvense también las muchas voces compartidas únicamente con las hablas catalanas oc- cidentales: bes, carrasca, corder, esfar- datxo, espill, faena, farnaca, panís, pi- gota, rabosa, romer, timó, etc. La Ginebrosa es una de las localidades de lengua catalana del Bajo Aragón ...

miércoles, 19 de julio de 2017

pobles aon se parle chapurriau

Albelda, Alcampell, Altorrincón, Arén, Azanuy Alins, Baells, Baldellou, Benabarre, Bonansa, Camporrells, Castigaleu, Castillonroy, Estopiñán del castillo, Fraga, Isábena, Lascuarre,  Laspaúles, Monesma y Cajigar, Montanuy, Peralta de Calasanz, Puente de Montañana, San Esteban de Litera, Tamarite de Litera, Tolva, Torre la Ribera, Torrente de Cinca, Velilla de Cinca, Vencillón, Veracruz, Viacamp  y Litera, Zaidín, 

Aguaviva de Bergantes, Areñs de Lledó, Beceite, Belmonte de San José, Calaceite, La Cañada de Verich, La Cerollera, La Codoñera, Cretas, Fórnoles, La Fresneda, Fuentespalda, La Ginebrosa, Lledó, Mazaleón, Monroyo, Peñarroya de Tastavins, La Portellada, Ráfales, Torre de Arcas, Torre del Compte, Torrevelilla, Valderrobres, Valdeltormo, Valjunquera, 


Fabara, Fayón, Maella, Mequinenza, Nonaspe

Los noms dels pobles en chapurriau mes abán , están al mapa de baix.

Fabara, Fayó (Faió), Maella, Mequinensa, Nonasp


A Faió se parle lo faioné,
a Fraga se parle lo fragatí,



Mapa ampliable (click):



Coordinado por José Ignacio López Susín. Textos de J.I. López y Natxo Sorolla.

Edita Aladrada Ediciones con la colaboración de Associació Cultural del Matarranya, Centro de Estudios Ribagorzanos, Consello d’a Fabla Aragonesa, Fundación Gaspar Torrente, Iniciativa Cultural de la Franja, Institut d’Estudis del Baix Cinca, Ligallo de Fablans Zaragoza y Rolde de Estudios Aragoneses.

Libro + mapa. 40 páginas. 2012


Mirar en Casa del Libro


O Estatuto d’Autonomía d’Aragón de 2007, igual como a Lei 10/2009, d’uso, protezión e promozión d'as luengas propias d’Aragón, prescriben a nezesidá d’establir as zonas d’utilizazión predominán de l’aragonés y o catalán. En iste triballo se replegan os monezipios que s’encluyen en ixas zonas, prenendo como alazet l’abamproyeuto de Lei de Luengas que o Gubierno d’Aragón fazió publico en 2001.
----
Tant l’Estatut d'Autonomia de Aragó de 2007 com la Llei 10/2009 d’ús, protecció i promoció de les Llengües propies d’Aragó prescriuen la necessitat de declarar les zones d’utilització predominant de l’aragonès i el català. En aquest treball es recullen els municipis inclosos en ambdues zones, prenent com a base l’avantprojecte de Llei de Lengües que el Govern d’Aragó va publicar en 2001.
-----
Tanto el Estatuto de Autonomía de Aragón de 2007, como la Ley 10/2009, de uso protección y promoción de las Lenguas propias de Aragón prescriben la necesidad de declarar las zonas de utilización predominante del aragonés y el catalán. En este trabajo se recogen los municipios incluidos en ambas zonas, tomando como base el anteproyecto de Ley de Lenguas que el Gobierno de Aragón publicó en 2001.

miércoles, 30 de agosto de 2017

noms pobles Cataluña

http://www.pueblosdecataluna.es

Se va actualisán poc a poc,torna mes abán a vórela.

Barcelona , Barselona , Bar-sel-ona

Abrera
Aguilar de Segarra

Aiguafreda , Agua Fría

Alella
Alpens
Areñs de Mar
Areñs de Mun
Argentona
Argensola
Artés
Aviñonet del Penedés
Aviñó

Aviá , Aventar, Aviar

Bada-lona , Grietaenlalona


Badía del Vallés
Bagá
Baleñá
Balsareñ
Barberá del Vallés

Begues

Bellprat ,Belloprado

Berga , Verga

Bigues y Riells
Borredá
Bruc (Lo)
Brull (Lo)

Cabañes (Les) , Las Cabañas
Cabrera de Mar
Cabrils
Calaf
Calders, Calderos

Caldes de Montbui :
Calidis de Montebovino

Calella

Calldetenes
Callús
Calonge de Segarra
Campins
Canet de Mar
Canovelles
Cañelles, Canyelles.
Capellades

Capolat , Cabeza Pelada

Cardedeu , Caro de Dios, Amado de Dios, 

Cardona,

Carmen,

Casserres,

Castellar del Riu , Castillar del Río

Castellar del Vallés

Castellbell y el Vilar

Castellbisbal

Castellcir

Castelldefels , Castillo de Hieles

Castellet y la Gornal

Castellfollit de Riubregós

Castellfollit del Boix

Castellgalí


Castellnou de Bages


Castellolí


Castelltersol


Castellví de Rosanes , Castillovino de Rosanas

Castellví de la Marca

Centelles , Centellas

Cercs ,Cercos

Cerdañola del Vallés , Guarrañola del Vallés, Sardanyola del Vallés

Cervelló , Cervellón

Collbató , Cuellobatón

Collsuspina

Copóns, Cálices

Corbera de Llobregat

Cornellá de Llobregat

Cubelles


Cánoves y Samalús


Dosrius , Dos ríos

Esparraguera

Esplugues de Llobregat

Figaró-Monmañ

Fogars de Montclús


Fogars de la Selva


Folgueroles


Fonollosa , Hinojosa

Font-rubí , Fuente Rubí, Fuente Rubea

Franqueses del Vallés (Les)

Fígols

Gaiá


Gallifa


Garriga (La)


Gavá

Gelida , Helada

Gironella , Geronella

Gisclareñ

Granada (La)

Granera , Escombra, Escoba

Granollers

Gualba

Guardiola de Berguedá


Gurb


Hostalets de Pierola (Els)


Igualada , Equilibrada

Jorba


Llacuna (La) , La Laguna

Llagosta (La) , La Langosta

Llinars del Vallés

Llisá de Vall

Llusá


Malgrat de Mar , Sin Embargo de Mar

Malla

Manlleu


Manresa


Marganell


Martorell


Martorelles


Masies de Roda (Les) , Las masías de Roda , Los Masos de Suriaco (Valderrobres)

Masies de Voltregá (Les)

Masnou (Lo) , El Mas Nuevo

Masquefa , Masquehace

Matadepera

Mataró

Mediona


Moiá


Molins de Rei , Molinos del Rey Felipe VI

Mollet del Vallés

Monistrol de Calders

Monistrol de Montserrat


Montcada y Reixac


Montclar , Monteclaro

Montesquiu

Montgat , Montegato

Montmajor , Montemayor

Montmaneu

Montmeló , Monte Melón

Montornés del Vallés


Montseñ; Montseny, 

Muntañola , Montañita

Mura

Navarcles

Navás


Nou de Berguedá (La) , La Nuez de Berguedá

Olesa de Bonesvalls , Olesa de Buenas Valles

Olesa de Montserrat

Olivella

Olost

Olvan


Olérdola


Oristá


Orpí


Orís


Pacs del Penedés


Palafolls


Palau-solitá y Plegamans , Palacio Solitario y Doblamanos

Pallejá , Hacersepajas, Onanisme

Palma de Cervelló (La)

Papiol (Lo)


Parets del Vallés , Paredes del Vallés

Perafita, Piedrahita,

Piera

Pineda de Mar

Pla del Penedés (Lo)

Pobla de Claramunt (La)


Pobla de Lillet (La)


Poliñá


Pont de Vilomara y Rocafort (Lo)


Pontons


Prat de Llobregat (Lo)


Prats de Llusanés


Prats de Rei (Los)


Premiá de Dal


Premiá de Mar


Puig-reig , Puch Rech

Puigdalber

Pujalt , Sube Alto

Quar (La)

Rajadell, Catarro de Valdarrores

Rellinars

Ripollet , Ripollito

Roca del Vallés (La)

Roda de Ter

Rubió


Rubí


Rupit y Pruit


Sabadell (pronunciado SabadeL con L final)

Sagás

Saldes

Sallent


Sant Adriá de Besós , San Adrián de los Besos

San Agustín de Llusanés

San Andrés de Llavaneres

San Andrés de la Barca

San Antonio de Villamayor

San Bartolo del Grau

San Boi de Llobregat

San Boi de Llusanés

San Cebrián de Vallalta


Sant Celoni, San Celonio,  

San Clemente de Llobregat

San Cugat Sesgarrigues , Se han Cagado en las Garrigas,

San Cugat del Vallés , S'han cagat al barret,

San Esteban Las Roviras

San Esteban de Palaciotordera

San Feliu La Sierra

San Feliu de Codines

San Feliu de Llobregat

Sant Fost de Campsentelles

San Fruitoso de Bages

San Hipólito de Voltregá

San Iscle de Vallalta

Sant Jaume de Frontañá

Sant Joan Despí , San Juan Delpino

Sant Joan de Vilatorrada , San Juan de Villatostada

San Julián de Guarrañola

San Julián de Villatuerta

San Justo Desvern

San Lorenzo Savall

San Martín Sarroca

San Martín Sesgueioles

San Martín de Centellas

San Martín de (fesols) Tous

San Mateo de Bages

San Pere Sallavinera

San Pedro de Ribas

San Pedro de Riudebitlles , San Pere de Riu de Birles

San Pedro de Torelló

San Pedro de Villamayor

San Pol de Mar

San Quintín de Mediona

San Quirze

Safaja , La Faja

San Quirze de Besora

San Quirze del Vallés

San Salvador de Guardiola

San Vicente de Castillito

San Vicente de Montalt

 San Vicente de Torelló

 Sant Vicens dels Horts , San Vicente de los Huertos

 Santa Cecília de Voltregá

Santa Paloma de Cervellón

Santa Paloma de Gramenet

Santa Eugénia de Verga

Santa Eulália de Rioprimero

Santa Eulália de Ronsana

Santa Fé del Penedés

Santa Margarita de Montbui

Santa Margarida i els Monjos , Santa Margarita y los monjes

Santa María de Besora ,Santa María de Besora

Santa María de Corcó

Santa María de Martorelles

Santa María de Merlés

Santa María de Miralles

Santa Maria de Palautordera , Santa María de Palacio Tordera

Santa Perpétua de Mogoda ,Santa Perpetua va moguda

Santa Susanna , Santa Susana

Santpedor , Sanpedro (te la bendiga)

Sentmenat ,Menatdesén

Seva , Seba

Sitges , Siches

Sobremunt , Sobremún

Sora ,Sorra

Subirats , Baixarats

Súria
Tagamanent
Talamanca
Taradell
Tavertet
Tavérnoles
Teiá

Terrassa , Tierra Rasa

Tiana
Tona
Tordera
Torelló
Torre de Claramunt (La)
Torrelavit
Torrelles de Foix
Torrelles de Llobregat

Ullastrell , Ojoastrell

Vacarisses
Vallcebre
Vallgorguina

Vallirana ,Vall Arana , Vall d'Aran

Vallromanes
Veciana

Vic , Vivo

Vilada

Viladecans , Villadeperros

Viladecavalls ,Villadecaballos

Vilafranca del Penedés

Vilalba

Sasserra , La Sierra

Vilanova de Sau

Vilanova del Camí ,Villanueva del Camino

Vilanova del Vallés
Vilanova y la Geltrú
Vilassar de Dalt
Vilassar de Mar
Vilobí del Penedés
Viver y Serrateix
Ódena
Órrius

Girona , Gerona

Agullana , Agujalana

Aiguaviva , Aguaviva

Albañá
Albons
Alp
Amer
Anglés
Arbúcies
Argelaguer
Aviñonet de Puigventós
Bañoles
Begur
Besalú
Bescanó
Beuda
Biure , Vivir
Blanes ,Blandas
Boadella y les Escaules
Bolvir
Bordils
Borrassá
Breda
Bruñola
Báscara
Cabanelles
Cabanes
Cadaqués
Caldes de Malavella
Calonge
Campdevánol
Campelles
Campllong
Camprodon , Camporedondo
Camós

Cantallops ,Cantalobos

Capmañ

Cassá de la Selva , Cazada de la Selva

Castellfollit de la Roca ,Castellfollat de la roca, Castillo follado de la roca

Cellera de Ter (La)
Celrá
Cerviá de Ter

Cistella , Sistella,Cesta

Colera

Colomers , Palomares

Cornellá del Terri
 Corsá
Crespiá
 Darnius
Das Espinelves
Espolla
Esponellá

Figueres ,Higueras

Flasá
 Foixá
Fontanals de Cerdaña
 Fontanilles

Fontcoberta , Fuentecubierta

Forallac

 Fornells de la Selva
Fortiá
Garrigoles
Garriguella
Garrigás
Ger

Girona , Gerona

Gombrén
Gualta
Guils de Cerdaña

Hostalric ,Hostalrico

Isóvol
Jafre
Jonquera (La) ,La Junquera
Juiá

Lladó , Almez

Llagostera
 Llambilles
Llanars

Llansá , Lanzar

 Llers
Lloret de Mar

Llosses (Les) , Las losas

Llívia

Madremaña , Madrearagonesa

Maiá de Montcal
Masarac
Massanes
Masanet de Cabreñs
Masanet de la Selva
Meranges
Mieres
Mollet de Peralada
Molló ,Mojón
Mont-ras , Monteraso

Montagut y Oix

Navata
Ogassa
Olot ,Olote
Ordis
 Osor
Palafrugell
Palamós
Palau de Santa Eulália
Palau-sator
Palau-saverdera
Palol de Revardit
Pals ,Palos, Tochos
Pardines

Parlavá , Hablabá

Pau Pedret y Marzá
Pera (La)
Peralada
Planoles
Pont de Molins
Pontós (de d'Artagnan)
Porqueres
Port de la Selva (Lo)

Portbou , Puertotoro

Preses (Les) , Las Prisas

Puigcerdá , Puchtrujá

Quart ,Cuarto

Queralbs
Rabós
Regencós
Ribes de Freser
Riells y Viabrea
Ripoll
Riudarenes
Riudaura
Riudellots de la Selva
Riumors

Roses ,Rosas

Rupiá
Sales de Llierca
Salt ,Salto
Sant Andreu
Salou , Salhuevo

Sant Aniol de Finestres , San Aniol de Ventanas

Sant Climent Sescebes , San Clemente Las Cebollas

Sant Feliu de Buixalleu
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Pallerols
Sant Ferriol

Sant Gregori ,San Gregorio

Sant Hilari Sacalm , San Hilario se calma

Sant Jaume de Llierca ,San Jaime de Llierca

Sant Joan de Mollet , San Juán de Mollet

Sant Joan de les Abadesses ,San Juán de las abadesas

Sant Joan les Fonts ,San Juán las Fuentes

Sant Jordi Desvalls

Sant Juliá de Ramis

Sant Juliá del Llor y Bonmatí , San Julián del Llor y Buenmartín

Sant Llorens de la Muga , San Lorenzo de la Muga

Sant Martí Vell ,San Martín Viejo

Sant Martí de Llémena , San Martín de Llémena

Sant Miquel de Campmajor , San Miguel de Campomayor

Sant Miquel de Fluviá
Sant Mori
Sant Pau de Segúries
Sant Pere Pescador
Santa Coloma de Farners
Santa Pau
 Sarriá de Ter
Saus
 Selva de Mar (La)
Seriñá
Serra de Daró

Setcases , Sietecasas

Sils
 Siurana , Segurana
Susqueda
Terrades
 Torrent
Torroella de Fluviá
Torroella de Montgrí
Tortellá
Toses
Tossa de Mar
Ullastret
Ullá
Ultramort
Urús
Vajol (La)
 Vall de Biaña (La)
Vall-llobrega
Vallfogona de Ripollés
Ventalló
Verges

Vidreres ,Vidrieras

Vidrá
Vila-sacra
Vilabertran
Vilablareix
Viladamat

Viladasens , Viladecientos

Vilademuls ,Villa de Mulos

Viladrau
Vilafant
Vilajuïga
Vilallonga de Ter
Vilamacolum
 Vilamalla
Vilamaniscle
 Vilanant
Vilaür
Vilopriu

Lleida ,Lérida

Abella de la Conca , Abeja de la Cuenca

Agramunt , Agramún

Aitona
 Alamús (Los)
Albatárrec
Albesa
Alcanó
Alcarrás
Alcoletge
 Alfarrás
Alfés
Algerri
Alguaire
 Alins
Almacelles
Almatret
 Almenar
 Alpicat
 Alt
Áneu
 Alás y Cerc
Alós de Balaguer
Anglesola
Arbeca
Arres
 Arséguel
Artesa de Lleida
 Artesa de Segre
 Aspa
Avellanes y Santa Liña (Les)
Baix
Pallars
Balaguer
Barbens
Baronia de Rialb (La)
Bassella
Bausen
Belianes
 Bellaguarda
Bellpuig
Bellver de Cerdaña
Bellvís
 Benavent de Segriá
Biosca
Borges Blanques (Les)
Bossóst
 Bovera
Bórdes (Es)

Cabanabona , Cabañabuena

 Cabó
Camarasa
 Canejan
 Castell de Mur
Castellar de la Ribera
 Castelldans
 Castellnou de Seana

Castellserá ,Castelserás (poble de Teruel, prop de Alcañís

Castelló de Farfaña
Cava
Cervera
Cerviá de les Garrigues
Ciutadilla
Clariana de Cardener
Cogul (Lo)
Coll de Nargó
Coma y la Pedra (La)
Conca de Dalt
Corbins
Cubells
Espot
 Estamariu
Estarás
Esterri de Cardós
 Farrera
 Floresta (La)
Fondarella

 Foradada , Agujereada

Fuliola (La)
Fulleda
Fígols y Aliñá
Gavet de la Conca
Gimenells y el Pla de la Font
 Golmés
 Granadella (La)
Grañanella
Grañena de Segarra
Grañena de les Garrigues

Guimerá

Guissona
 Guixers
Gósol
Isona y Conca
Dellá
Ivars de Noguera
Ivorra
Josa y Tuixén
Juncosa
 Juneda
Les
Liñola
 Lladorre
 Lladurs
Llardecans
Llavorsí

Lles de Cerdaña
 Llimiana
Llobera
Maials
Maldá
Massalcoreig
Massoteres
Menárguens

Miralcamp , Miraelcampo

Mollerussa , Las Mollas de la Rusa

Molsosa (La)
Montellá y Martinet
Montferrer y Castellbó

Montgai , Monte Gay

Montoliu de Lleida
Montoliu de Segarra
Montornés de Segarra
Nalec
Naut
Aran
Navés
Odén
Oliana
Oliola
 Olius Oluges (Les)
Omellons (Los)
Omells de na Gaia (Los)
Orgañá
 Os de Balaguer

Ossó de Sió , Oso de Sión

Penelles
 Peramola
Pinell de Solsonés
Pinós
Plans de Sió (Los)
Poal (Lo)

Pobla de Cérvoles (La)

Pobla de Segur (La)

Pont de Bar (Lo) ,Lo pon de bar

Pont de Suert (Lo) ,Lo pon de Suert , El puente de suerte

Ponts , Puentes, Pons

Portella (La)

Prats i Sansor Preixana Preixens Prullans Puiggrós Puigverd de Lleida Rialp Riner Riu de Cerdaña Rosselló Salás de Pallars Sanaüja Sant Esteve de la Sarga Sant Guim de Freixenet Sant Guim de la Plana Sant Llorens de Moruñs

 Sant Martí de Riucorb

Sant Ramon , San Ramón

Sarroca de Bellera , La roca de Bellera

Sarroca de Lleida , La roca de Lérida

Senterada

Sentiu de Sió (La)

Serós

Sidamon ,Sí Ramón

Solerás (Lo)
Solsona
Soriguera

Sort , Suerte

Soses , Sosas , Sin sal

Sudanell
Suñer
Talarn
Talavera
Tarroja de Segarra
Tarrés
Tiurana
Torms (Los)

Tornabous , Vuelvetoros

Torre de Cabdella (La)
Torre-serona
Torrebesses
Torrefarrera
Torrefeta y Florejacs
Torregrossa
Torrelameu
Torres de Segre
Torá
Tremp
Tárrega
Térmens
Tírvia
Vall de Boí (La)
Vall de Cardós

Vallbona de les Monges , Vallebueno de las monjas

Vallfogona de Balaguer
Valls de Valira (Les)
Vansa y Fórnols (La)
Verdú
Vielha e Mijaran
Vila-sana
Vilagrassa
Vilaller
Vilamós
Vilanova de Bellpuig
Vilanova de Meiá
Vilanova de Segriá
Vilanova de la Barca
Vilosell (Lo)
Vinaixa



Tarragona

Aiguamúrcia , Aguademurcia

Albiñana
Alcanar
Alcover
Aldover
Alfara de Carles ,Alifara de Carlos

Alforja

Alió , Alioli , Allioli

Almoster , Aumostades

Altafulla , Altahoja

Amposta Arbolí

Arnes , Gendarmes , Arnés

Ascó , Asco

Bañeres del Penedés , Bañeras del Penedés (trozado)

Barberá de la Conca

Batea (com sirá de Aragó no li cambio lo nom), va tea (pel ví)

Bellmunt del Priorat , Belmonte del Priorato,Bellmún del Priorat

Bellvei

Benifallet , Beni hace leche

Benissanet , Beni Sanito

Bisbal de Falset (La)
Bisbal del Penedés (La)
Blancafort
Bonastre
Borges del Camp (Les)
Bot
Botarell
Bráfim

Cabacés , Capacico

Cabra del Campo

Calafell
Camarles
Cambrils

Capafonts , Capafuentes

Capsanes

Caseres , Cacerías

Castellvell del Camp , Castilloviejo del campo

Catllar (Lo)

Colldejou , Cuellodeyugo


Colldejou , Cuellodeyugo ,cuello,yugo,coll,jou


Conesa , Amb Aquella

Constantino

Cornudella de Montsant , Cornuda ella del Montesanto

Creixell
Cunit

Deltebre , Delta del Ebro

Duesaigües , Dos Aguas

Falset , Falsito

Fatarella (La)

Febró (La) , El Fiebrón

Figuera (La) , La Higuera

Figuerola del Camp , Higueruela del Campo

Flix
Forés

Freginals , Herreñales

Galera (La)
Gandesa
García
Garidells (Los)


Ginestar , El Retamar , La Hiniesta

ginesta ,genesta ,ginestra, Arbust, lleguminoses, Spartium junceum

Godall , Lechón

Poble de 1700 habitants situat en la Ribera d'Ebre, a 20 km. de Tortosa. Serra de Godall: branca muntanyosa que es desprèn de la part Sud dels ports de Beseit i forma la partió d'aigües entre la riera de La Galera i el riu Sénia.
    Etim.: 
desconeguda. L'ètim llatí hipotètic *aquatacŭlu, derivat de aqua i proposat en BDC, x, 21, no és versemblant.


Gratallops , Rascalobos

Guiamets (Los) , Los Guillermitos

Poble del partit judicial de Falset (Priorat). «A La Serra són serranos, | als Guiamets són banyuts, | a Capçanes són bonicos | i a Marçà són geperuts» (cançó pop.).
    Etim.: 
sembla contracció de Guillemets, dim. de Guillem.


Horta de Sant Joan ,Huerta de San Juan

Lloar (Lo) , Alabar , Loar

Llorac

Llorens del Penedés , Lorenzo del Penedés

Margalef
Marsá
Mas de Barberans

Masdenverge , Masía del virgen

Masllorens , Maslorenzo

Maspujols (ya ne tenim prou de Pujols)

Masroig (Lo) , La masía roja , Masroch

Masó (La)

Milá (Lo)

Miravet

Molar (Lo) , poble de 800 habitants situat a la vorera del riu Siurana, en la comarca del Priorat . Segurana.

Mont-ral , Monte real

Mont-roig del Camp , Monte Rojo del Campo , Monroch del cam

Montblanc , Monblang, Monteblanco

Montbrió del Camp
Montferri
Montmell (Lo)
Morell (Lo)
Morera de Montsant (La)
Móra la Nueva
Nou de Gaiá (La)
Nulles
Pallaresos (Los)

Passanant i Belltall , Pasa yendo y bello tallo

Paüls , Paúls , obrin antes la boca que los ulls

Perafort , Pedrofuerte

Perelló (Lo) , Yo soc Pere, El Pedro yo

Piles (Les) , Las Pilas (póntelas)

Pinell de Brai (Lo) , Lo Pinell de Bray

Pira

Pla de Santa Maria (Lo) , El llano de Santa María

Pobla de Mafumet (La) Pobla de Massaluca (La) Pobla de Montornés (La)

Poboleda , Pobolerda

Pontils

Porrera , Fumeta

Pradell de la Teixeta

Prades

Prat de Comte , Prado del Conde

Pratdip

Puigpelat , Puchpelat

Querol

Rasquera

Renau

Reus , A tot a Reus

Riba (La)

Riera de Gaiá (La)

Riudecañes , Ríodecañas

Riudecols ,Ríodecoles

Riudoms , Ríodeolmos

Rocafort de Queralt
Roda de Bará
Rodoñá

Roquetes , Roquitas, Roquetas, Guijarros

Rourell (Lo)
Salomó

Salou , Sal Huevo

San Carlos de la Rápida

Sant Jaume dels Domeñs
Santa Bárbara
Santa Coloma de Queralt
Santa Oliva
Sarral

Savallá del Comtat , Savallá del Condado

Secuita (La)
 Selva del Camp (La)

Senan , Sopan

Solivella , Solyvieja

Sénia (La) , La Cénia

Tarragona
Tiveñs
Tivissa
Torre de Fontaubella (La) , La Torre de Fuenteoveja

Torredembarra
Torroja del Priorat
Tortosa

Ulldecona , ojo de corteza

Ulldecona , ojo de corteza


Ulldemolins , Ojodemolinos

Vallclara ,Valleclaro

Vallfogona de Riucorb

Vallmoll ,Vallemullido

Valls ,Valles

Vendrell (Lo)
Vespella de Gaiá
Vila-rodona
Vila-seca
Vilabella
Vilalba dels Arcs
Vilallonga del Camp
Vilanova de Prades
Vilaplana
Vilaverd
Vilella Alta (La)
Vilella Baixa (La)

Vimbodí

Vinebre , VinoEbro

Viñols y los Arcs

Xerta, Cherta