aubarda, albarda

aubarda, albarda

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Albarda

L'agüelo "Seveta" seguis......

Alguns, en tota la rao, han pensat, este com diu qu'ere pobre si teníen un macho y una burreta.
Be, aiso es de cuan yo m'enrecordo. Al principi sol teníen un macho mol furo, que fae parella en la burra de un germa de ma mare y pa trilla u faen junts. Despres van compra la mula y la burreta al fiat. Pasan lo tems van vendre la mula y van compra un carro vell. Y lo rade va sé una burreta que se va queda la radera al poble.
Los grasons, que li han agradat a Moncho, se faen cuan plovie y la aigua corrie o atravesabe los camins de tiarra. Si teníe forza s'enduie la tiarra y sol quedaen les pedres que estaben clavades al camí. Y com les "aigüeres" (ya tens un atra paraula, Moncho) habíen rebaixat lo nivell del piso la pedra se había convertit en un grasó, en el que entropesaes mes de un camí. Camí = vegada.
Les besties portaen un cabestre que s'els ficabe al cap y allí s'enganchabe lo ramal, que servie pa guia al animal.
Normalmente portaen una albarda que se lligabe a la bestia en una faixa (que no m'enrecordo com se diebe, !!!!ajuda Moncho!!! sincha, cincha), que li pasabe per daball de la tripa y una fusta doblada (que tampoc m'enrecordo del nom, tafarra, mes torsut (tort) que una tafarra) que estabe enganchada als dos costats de la albarda y se ficabe devall de la coga.
Damún se posabe la saria (serón en castella) que ere trensada y tenía com una canasta a cada costat. Banasta, banastes.
(La cornalera de la banasta es com lo nas de la Rosi de Palma o de doña Rogelia.)
A un costat se posae la sistella en lo minchá y al atre la pichella p'al aigua. Cuan era menudet a mi me ficaben a un costat y la sistella y la pichella al atre.
Tamé se posaben les ferramentes pa treballá, según la epoca del añ, eren unes u atres: la cavegueta, la aisadella, lo chapo, la estraleta, la dalla, l'alfals (o algo paregut, fals, falz) y moltes mes.
Ya val, sino les aventures del agüelo "seveta" no t'os dixarán dormi.
Tots al llit y ya sabeu "Bona nit, totes les pulses al teu melic y la mes menuda com un cabrit".
Continuará......sino me envien al carré, per pesat.

ALBARDA (i dial. aubarda). f. 

I.   Nom que designa, segons les diferents regions, diverses formes d'un aparell que serveix per cavalcar i per dur càrrega sobre bísties de peu rodó. Ab albarda, e sa exarcia de la albarda, Cost. Tort. ix, 7a, 7. Un aibaratar de cavalcar sobre albarda ab botana de drap blau en una peri de li e altre listat, doc. a. 1398 (Hist. Sóller, ii, 44). Descarrega la somera e leuali l'albarda, e ligala a la entrada de la coua, Villena Vita Chr. 84. Mula folgada, | mohina parda, | treta d'albarda, Spill 4384. En lloch de la daurada cella, te veig la oprobriosa y esquinçada albarda, Isop Faules 41 v.oEll ja està tip de traginar l'aubarda,Sagarra Caçador 171. Vet aquí les varietats d'albardes que coneixem:

|| 1.   A Catalunya (Torelló, Plana de Vic, Ripoll) té la forma i parts que van indicades en el gravat adjunt; vet ací l'explicació de les lletres que du el dibuix.—A: És la aubarda pròpiament dita, consistent en un encoixinat que pren la forma del llom de la bístia, i se prolonga, abaixant-se, per ambdós costats. Sol esser de pèl; però les més bones o riques són de llana. Acostuma esser recoberta d'una pell negra d'ovella.—B, B: Els dos arçons, uns arquejats de palla i tela forta, però reforçats en tota llur extensió per un ferro, que n'és la ànima, i constitueixen els límits o vores de l'albarda per davant i per darrera. La barreta de ferro o ànima de l'arçó davanter, se dobla formant una ansa (lletra C) en la part superior, que serveix, tant per fermar-hi la brida o regnes de l'animal, com per aguantar-se amb la mà la persona que cavalca.—D: els cavallets o sobranques, dues corretges bessones que serveixen per sostenir la rebasta, i surten, divergents, de la part superior posterior de l'albarda.—E: la rebasta, forta corretja que rodeja pel darrera les cuixes de l'animal. Així com el pitral priva l'albarda de fer-se enrera, la rebasta la priva de fer-se avant.—F: la cingla, cinyell ample, fet de tela forta, que volta l'albarda i el ventre de l'animal, perquè estiga collada.—G: el pitral, que és una brida de corretja ampla i resistent, que rodeja el coll de l'animal, i colla l'albarda per la part davantera, perquè amb el moviment no es faci enrera. Del mig del pitral (en els guarniments complets) sol penjar un apèndix, com un medalló, fet de cuiro, o de tela fornida de pèl, per via d'ornament.

|| 2.   Al Baix Aragó i Ribera d'Ebre, l'albarda es compon de: a) coixins, que són de llana ensacada i és la part que està directament en contacte amb l'esquena de l'animal; b) cavalló, format de dos arçons o mitjos cércols de fusta, units per un tros de cuiro farcit de palla; c) la pell, que va sobre el cavalló i és on cavalquen o posen la càrrega (Calasseit). Fermada amb una corda a l'albarda, va la tafarra. En el Regne de València (comarca d'Alcoi) és semblant a la que acabam de descriure; els arçons, però, s'anomenen capçals. 

|| 3.  A Menorca, l'albarda era com una cadira de tela bastida en fusta amb peanya i braços, que es posava de través sobre una bístia per cavalcar-hi les dones; cast. jamuga. Avui ja no s'usa. N'hi havia de dues classes: una encoixinada per a les senyores, i una de tela llisa per a les pageses. A Catalunya existeix un aparell igual o molt semblant, però no en diuen albarda, sinó silló. 

|| 4. A Mallorca no diuen albarda, sinó aubardà (V. albardà, art. 1). A la comarca de Tremp i a altres regions catalanes, l'albarda té la mateixa forma que a la Plana de Vic, i té dues denominacions: albarda sellera (per cavalcar) i albarda bastera (per portar càrrega). Al Penedès també hi hem trobat l'albarda de càrrega, semblant al bast.

II. || 1. Gec massa llarg (Penedès).

|| 2. Llenca de llard (Bulbena Dicc.); cast. albarda. 

|| 3. met. Homo grosser, rústic, pesat i brut; zamarro (Un Mall. Dicc.).

    Loc. i refr.—a) Albarda sobre albarda: ho diuen per ridiculitzar les coses repetides sense necessitat (Martí G. Dicc.). Del cast.: albarda sobre albarda.—b) Posar l'albarda o Fer portar l'albarda (a qualcú): carregar-lo o abusar de la seva paciència.—c) Merèixer una albarda: esser molt ignorant o desmanyotat (Martí G. Dicc.).—d) Eixa albarda, per a un atre ase!: ho diu el qui no vol fer un treball feixuc (Martí G. Dicc.); cast.: A otro asno con esa albarda.—e) Rodar (a algú) l'albarda: cansar-se o fastidiar-se d'una cosa (Martí G. Dicc.).—f) Portar l'albarda davall de la panxa: dur o fer una cosa al revés d'així com cal (Urgell, Segarra).—g) Esser com lo ruc del Pla, que, encara no veu l'albarda, ja es posa a suar. Ho diuen d'un qui no va de feina (Urgell).—h) Que dolent és es burro, que no pot estrenar una albarda! Ho diuen els joves que no es volen casar amb una viuda (Llofriu).—i) Al qui no vol albarda, bast: ho diuen per expressar la mala sort d'una persona, que, no volent una cosa, l'ha haguda de sofrir molt (Gaià). Equival a l'adagi cast.: Al que no quiere caldo, dos tazas.—j) Qui no pot haver-les amb l'ase, les heu amb l'albarda. Refrany (Manresa).—k) ¿A on anirà s'ase, que no dugui aubarda? Vol dir que en tots els estats de la vida cadascú sofreix les conseqüències de les seves qualitats (Menorca). Equival al cast.: ¿Dónde irá el buey, que no are?—l) Llaurar, cosir i fer albardes, tot és pegar puntades: ho diuen d'aquell qui, per falta d'intel·ligència o d'examen, confon coses diverses (Martí G. Dicc.). Es pres del cast.: Coser y hacer albardas, todo es dar puntadas.

    Cult. pop.—A Cabanes (prop de Castelló) hi havia el costum de cremar una albarda a la porta de la casa d'una xica que el promès hagués deixada després d'esser fetes les amonestacions per casar-se.

    Fon.: əɫβáɾðə (Barcelona, Conflent, Vallespir, Cerdanya); aɫβáɾða (Esterri d'A., Pont de S., Calasseit, Val.); aɫβáɾðɛ (Sort); əwbáɾða (Solsona); əwβáɾðə (cat. or., fora Barc.); əwβáɾðə, uβáɾðə (Empordà, Menorca); ambáɾðɛ (Sueca).

    Intens.:—a) Augm.: albardassa, albardota.—b) Dim.: albardeta, albardó, albardeua, albardetxa, albardiua.

    Etim.: de l'àrab al-bardaʿa, que Bocthor tradueix per ‘bast replè per un ase o mula’ (Dozy Gloss. 66).

1.   ALBARDÀ (dial. aubardà). m., 

sinòn. de albarda (Mallorca, Eivissa). Dues muyles veyles... e dos alberdans avols, doc. a. 1431 (Est. Univ. x, 132). L'aubardà mallorquí, representat en el gravat adjunt, és una espècie de sella sense arçons visibles, embotida de palla o llana, i coberta de pell; va subjectada a la bístia per mitjà del cover (corretja que passa per davall la coa) i de les cingles i capcingles; serveix per dur càrrega i principalment per cavalcar-hi. a) Aubardà de cadireta: l'aubardà que té els coixins plans (Un Mall. Dicc.).

    Loc. i refr.—a) «Segons s'ase, s'albardà» (Mall.).—b) «Ase que no està avesat a dur albardà, sa tafarra prest l'ençata» (Mal.).—c) No esser mai ase ni albardà: no arribar a res, no assolir cap èxit en cap sentit (Mall.).—d) «¡Veiam qui guanyarà? s'ase o s'aubardà?»: ho diuen parlant de l'autoritat dèbil (Mall.).

    Fon.: əwbəɾðá (Mall., Eiv.).

    Etim.: de l'àrab al-bardaʿa, mat. sign., amb l'accentuació hispano-aràbiga d'aquest mot (Corominas DECast, i, 83).

2. ALBARDÀ m. 

|| 1. Bufó, home que amb son parlar o amb sos posats procura fer riure els altres; cast. albardán. Lo rey Felip de França veent que'ls albardans e juglars vestien robes de drap e de seda, e altres molt riques, votà e promès que jamés en tota la sua vida no daria vestedures sues a juglars ne albardans; car mes amaua honrar de les dites vestedures les sgleyes per fer sacrifici a Deu, que no als albardans e jutglars per fer sacrifici als demonis, Eximplis, i, 282. Un folch de Masella.., essent excel·lent albardà y donat a les vanitats humanes, Cordial 46 v.o El vent, albardà foll, | xiscla i s'escampa, Espriu Cam. 52.

|| 2. Representant o comediant (Torra Thes.).

|| 3. Qui menja a despeses d'altri. Albarda per a menjar: parasitus, Nebrija Dict.

|| 4. Persona molt beneita, irreflexiva o inconsiderada (Santanyí). «Fulano és un aubardà».

    Cult. pop.—Aubardà desvergonyit, mai espera lo convit (Saura Dicc.); cast.: El porfiado albardán comerá tu pan.

    Fon.: əwβəɾðá (Santanyí).

    Etim.: de l'àrab al-bardán, ‘el foll, el qui diu bestieses’ (Dozy Gloss. 66).

Albarda es el arreo de las bestias de carga compuesto principalmente de dos grandes almohadillas que se adaptan a los dos lados del lomo, sujeta al vientre por una cincha dejando éste en hueco a fin de que la carga no lastime al animal. Generalmente va colocada sobre un arzón, al que van sujetos el pretal, grupera y batipola. En México, la albarda es una silla de montar a caballo con las dos piernas de un solo lado (a mujeriegas), en lugar de sentarse a horcajadas sobre el lomo del animal. Se utiliza mucho en las escaramuzas de o en México que son ejecuciones a caballo de distintos ejercicios con un tal grado de dificultad, además de ser un acto muy vistoso para los espectadores, para ofrecer un buen acto de belleza conocidas también por estar en un carrusel charro las mujeres de a caballo viva. Se citan las siguientes variedades: Albarda gallinera: la que tiene las almohadillas planas. Albarda maragata: la que es larga y estrecha por alusión a la que empleaban los maragatos para sus caballerías a las cuales cubría desde la raíz del cuello hasta las ancas.

Expresiones relacionadas:

Albarda sobre albarda.

Se usa cuando se impone un nuevo gravamen a quien ya está sufriendo otro y cuando en la conversación o por escrito se repite una cosa sin necesidad.

A otro burro con esa albarda. Se dice cuando no se quiere admitir un trabajo demasiado penoso.

Ahora llueven albardas. Se dice cuando oímos alguna cosa que nos parece imposible.

Como la albarda al burro. Se dice familiarmente de una persona a quien está grande la ropa, principalmente si aquella es gruesa.

Echar una albarda a uno. Abusar de la paciencia de uno, haciéndole aguantar lo que no debe.

Volverse la albarda a la barriga. Salir una cosa al contrario de lo que se deseaba o esperaba.

De cuando hablaban las albardas. Alusión a tiempos tan antiguos como desconocidos.

Salta como granizo en albarda, se refiere a una persona que está hablando y otra se ofende y responde de manera agresiva,
(dicho de Lobras (Granada))

En vasco, chalma, chalmia.

relasionades:

cincha, sincha

tafarra,

cuixins,

pell,

saria, banasta, banastes, cornalera etc...

tronada

TRONADA f. 

Sol mon enrecordem de Santa Bárbara cuan trone.

troná, trone, trons

Successió de trons; tempestat de trons; cast. tormenta. Tremolen a la forta tronada de sa veu Atlàntida iii. El trontoll de la tronada creixia. Massó Croq. 52. a) fig. Tempestat d'ordre moral; renyada forta, gran manifestació d'irritació. Sabia l'astuta chiqueta que dient en sa casa, al tornar que l'acompanyà son cosí, se desfaria la tronaa com nuvolaa d'istiu, Morales Id. 17.—b) Engegada de petards posats al llarg d'un regueró de pólvora, usual en certes festes majors. A la plaça de les Monges el pirotècnic calà la tronada,Oller Vilaniu 48.
    Loc.

—No plourà d'eixa tronada: es diu per manifestar tranquil·litat respecte a les conseqüències d'una cosa que sembla perillosa (val.).
    Fon.: tɾunáðə (or., men., eiv.); tɾonáðɛ, tɾonáða (occ.); tɾonáɛ (Fraga); tɾoná (val.); tɾonáðə (mall.); tɾunáɾa (alg.).
    Intens.: tronadassa, tronadeta, tronadota.
    Etim.: derivat de tronar.

Charrán al Sino-fos

Tamarit de Llitera a uno de Octubre del añ dos mil deu.

http://romancearagones.blogspot.com/2011/12/doc-0-la-historia-de-aragon-traves-de.html

Julián Naval de Tamarit.

Escrit según les normes Editadas p’el Achuntamén de Tamarit en colaborasió en la Diputasió provinsial ( Carpi, 1981 pág. 1 a la 194). Publicasió de P. Grúas y Benítez. 1995, Editades p’el Achuntamén en colaborasió de UdZ. .La Villa alegre y confiada. I. Comas y Colomina 1929. pág 279 .

2º. Charrán al Sino-fos.

La Pllaseta de Les Bruixes.

Entre’ls nubols que aquella tardada se divisaben a tot lo llarg del sel, se anaben fen entrecllaros, dixan pasá un respllandó cada vegada menos fort y brillant.

La negró de la nit se apodere per tot lo llarg de la esbandada del sel.

¡Cosa de bruixería!. Una bufada de aire misterios sen arrastre totes les boires pa dixá pasá unaltra respllandó, primé esmorteida, pa aná asomanse detrás de les montañes dibujades sobre la inmensidad del Sel. E la Lluna Pllena, brillán coma una Reina de la Nit en complleta soledat apagán la brillantó dels estrels que la rodeyen.

Tot e silensio, les fet-fets callen en los seus chillits, les gronetes, que en la tardada volaben a rasán de terra, en veus chirriants pa agafá tota cllase de mosquits sen an anat aquietán, posades en los arams del pals de llum.

La Campana dels Perduts seguís sonán en la seua veu ronca y potent, que arribe mes allá de la Cllamó Amarga, poc a poc se espasíe lo seu sonido, asta callá del tot. Los pachesos del tros de mes allun, ya an arribat al abric de les seues cases, a la calentó del fogaril que la dona li a preparat alrededó dels seus fills y’ls yayos amorosos.

Los silensiosos morisecs abandonen lo Cllot del Torrén, entre Sol y Lluna, volarán incansablles en busca del seu sustén…pero….aquella nit…

La chuta, lo musol y lo llantié, desperten del seu descans, volen silensiosos, lo seu pllumache suave coma la seda, coma la pell de un resién nascut, acarisie l’aire sense fe cap cllase de ruido, atens al menó movimén les seues orelles adaptadas al silensio mes absolut. detecten cualesquiere movimén de una rateta o de un escarbat… pero…aquella nit…

La fuína, desperte del seu letargo, mentres La Llum era La Reina de la Terra, ara de nit, silensiosa, buscará los caus dels conills, no li sirá fásil trobals entre lo laberinto de pasadisos, se pert la mayoría de les vegades, tornán en la tripa buida, se abrá de contentá en alguna rateta descuidada o potsé trobará un niu, poc amagat pa chupás tos los ous, a vegades cuan la gana aprete trencará un vallat, o entrará per la esquella de una porta y fará desastres en un galliné, chupánlis al pobres animals no mes que la sang…. pero… aquella nit….

Se palpe en l’ambién una calma tensa coma la que se apresie cuan arribe un temporal, encara no e la ora, La Lluna no a arribat encara al Sentro del Sel, la oscuridat encara ne e complleta.

Estem a Tamarit, e divendres, y Lluna Pllena, les ventanes de les cases tancades a cala y canto, los mes poregosos no lis val lo serrat de ferri, atrancarán la porta en un barró de olm, cremada la pela lo día de Navidad.

Un gat arribe pel camí de Fondols, unaltre apareix pel camí dels Alchupets, cinc mes puyen pel carré dels Espills, son negres com’al carbó en la coda tiesa, set en total.

Detrás de la Pllaseta de les Bruixes, se mouen unes sombres, entán caván al peu de un muro pa trobá La Pedra, “Que no se acabe may”. Tan forta que a plleno día cuatre omes picán no la an sabut trencá, tan forta que ni lo pic que a feit espesialmén lo Farré de Calladrons, pa nixa feña, se doblle coma si fos de figa. Los gats s’an feit sombres, que posen lo peu ademún de La Pedra, pa convertís en Bruixes. Ya puyen a la Pllaseta. Una fuguera sense lleña empese a cremá, en fllames royes y negres. Les Bruixes miren a tota reu. ¿Qué esperen?. En un gran bramit apareix un “bò” te los corns llargs y retorsuts, la pell negra, les garres roses y les uñes royes, torne a fe un gran bramit y les Bruixes que estaben discutín a qui donali “mal de ull” empesen a ballá sense escoltal.

Unaltre bramit y les Bruixes se queden quietes, -sirá per poc-, no se posen de acuerdo a qui doná “lo mal”, ballán, gritán que esgarrife se tiren per terra, se enganchen del pels un al altra. La chuta vole alrededó, fen soná lo chutttt…chutt… per la seua boca . Los musols en los ulls mol aubertes fan coro en les bruixes. Lo llantié en les seues pllumes bllanques coma unes boles de cotó resién cullit, formen un redol ademún de tot lo soroll. Les fuines se entrellasen en los brasos de les bruixes, baixán a les garres per la sintura.

Totes tenen los ulls bllancs casi ixinles de la cara. Tot e un arrebol, se sinten nous chillids esgarrifosos per demún de tot lo soroll. Son los morisecs, se agafen al coll de les bruixes chupanlis la sang, mentres griten en una emosió inconteniblle.

No paren, lo “bò” ue contemplle satisfeit, e lo Rey de la Nit y Les Bruixes les seues sirvientes. Tots ademún o deball seguísen durán tota la nit.

Pero…per demún dels Castellasos, apareix lo primé rayo de llum, Lo Sol espentee a totes les boires de la nit pa portamos lo día.

Un bramit llastimós, mes fort que los anterios, apague lo soroll de aquell puyal negre, que poc a poc se aquiete. La chuta lo llantié y lo musol, volén en busca dels seus amagatalls. La fuina borracha de emosió, se desllise silensiosa per les espones del Castell buscán lo seu cau. Los morisecs borrachos de sang, silensiosos tornen a la Cova del Torrén, de cap capa aball, no ixirán en mols díes a buscá lo seu sustento de sempre.

Les bruixes feites sombres pasarán per La pedra, detrás de la Pllaseta, “La que may se acabe”, pa torná la una pel camí de Fondols, laltra pel camí Dels Alchupets, les sinc de Tamarit, pel carré dels Espills. No son sombres ni gats, poc a poc se transformen en guapes chicotes……Tenen la pell bllanca, lo cabell negre, los ulls verts que cuan los mires, les seues ninetes de coló asul clla, pareixen la profundidad de una basa cristalina, que te atrau y te ensordomís, los labios cuan los probes se derretisen coma la mel resién sacada del arna, lo seu alent e coma lo perfum de la mareselva en lo despuntá de un maití de primavera, lo parlá, melodiós coma la de una merla tornasolada……

Continuará… o no…
- Vaya Juanet, por lo menos avuy no am parlat del Achuntamén.

- Toñet, un día e un día.

Traducido del romance aragonés, en la modalidad de La Litera al castellano.

En romance aragonés.

2º. Charlas en el banco del sinofuese por…..

La Plazuela de las Brujas.

Entre las nubes de aquel atardecer que se divisaban a lo largo del cielo, se iban haciendo entreclaros, dejando pasar un resplandor cada vez menos fuerte y brillante.

La negrura de la noche se va apoderando a todo lo largo del firmamento.

¡ Cosa de brujería !. Un soplo de aire misterioso arrastra a todas las nubes para dejar pasar otro resplandor, primero mortecino, para irse asomando detrás de las montañas dibujadas sobre la inmensidad del cielo. Es la Luna Llena brillando como una Reina de la Noche en completa soledad, apagando la brillantez de las estrellas que la rodean.

Todo es silencio, las cigarras callan en sus chillidos, las golondrinas, que en el atardecer volaban a ras de tierra, con voces chirriantes, para atrapar toda clase de mosquitos se han ido aquietando, posadas en los alambres de los postes de la luz.

La Campana de los Perdidos sigue sonando con su voz ronca y potente, que llega hasta más allá de la Clamor Amarga, poco a poco se espacia su sonido, hasta callar del todo. Los labriegos de los lugares más distantes, ya han llegado al abrigo de sus casas, al calor de sus crepitantes hogares, que su mujer les ha preparado alrededor de sus hijos y sus abuelos amorosos.

Los silenciosos murciélagos abandonan La Cueva del Torrente, entre Sol y Luna, volarán incansables en busca de su sustén…..pero…..aquella noche…..

El cárabo, el mochuelo y la lechuza, despiertan de su descanso, vuelan silenciosos, su plumaje suave como la seda, como la piel de un recién nacido, acaricia el viento sin hacer ninguna clase de ruido, atentos al menor movimiento sus orejas adaptadas al silencio más absoluto, detectan cualquier movimiento de un ratoncillo o de un escarabajo…..pero…..aquella noche….

La comadreja, despierta de su letargo, mientras la Luz era La Reina de la Tierra, ahora de noche, silenciosa, buscará las madrigueras de los conejos, no le será fácil encontrarlos entre el laberinto de pasadizos, donde se pierde la mayoría de las veces, si vuelve con el estómago vacío, se habrá de contentar con algún ratoncillo descuidado o quizás encontrará un nido poco escondido para absorber todos los huevos, a veces cuando el hambre le aprieta romperá un vallado, o entrará por el resquicio de una puerta y hará desastres dentro de un gallinero, chupándoles a los pobres animales nada más que su sangre…..pero…..aquella noche….

Se palpa en el ambiente una calma tensa como la que aprecia a la llegada de una tormenta, aún no es la hora, La Luna no ha llegado todavía al Centro del Cielo, la oscuridad todavía no es completa.

Estamos en Tamarite de Litera, es viernes, y Luna Llena, las ventanas cerradas a cal y canto, los más miedosos no les bastará el cerrojo de hierro. Atrancarán su puerta con un palo de olmo, quemada su piel el día de Navidad.

Un gato llega por el camino de Fuente Dulce, otro aparece por el camino de los Aljibes, cinco suben por la calle de los Espejos, son negros como el carbón llevando su cola tiesa, siete en total.

Detrás de la Plazuela de las Brujas, se mueven unas sombras, están cavando al pié de un muro para encontrar La Piedra, “Que no se acaba nunca”. Tan fuerte que a plena luz del día cuatro hombres picando no la han sabido romper, tan fuerte que ni el pico que ha hecho especialmente el Herrero de “La casa de los ladrones”, para ese menester, se dobla con la facilidad de un higo. Los gatos se han hecho sombras, que ponen el pié encima de La Piedra, para convertirse en Brujas. Ya suben a La Plazuela. Una hoguera sin leña empieza a arder, con llamas rojas y negras. Las Brujas miran a todos lados. ¿ Qué esperan ?. En un gran mugido aparece un Macho Cabrío, tiene los cuernos largos y retorcidos, la piel negra, las piernas rubias, las uñas rojas, vuelve ha hacer una gran mugido y las Brujas que están discutiendo a quien darle el “mal de ojo” empiezan a bailar sin escucharlo.

Otro gran mugido y las Brujas se quedan quietas -será por poco- , no se ponen de acuerdo a quien darle “el mal”, bailando, gritando que estremece se tiran por tierra, se enganchan por los pelos unas a otras. El cárabo vuela alrededor, haciendo sonar su chuttt….chuttt por su boca. Los mochuelos con los ojos muy abiertos hacen coro con las brujas, las lechuzas con sus plumas blancas como bolas de algodón recién cortadas. forman un coro encima de todo el algarabío. Las comadrejas se entrelazan en los brazos de las Brujas, bajando hacia las piernas por la cintura.

Todas tienen los ojos blancos casi saliéndoseles de sus órbitas. Es todo un remolino, se oyen unos chillidos espantosos por encima de todo el ruido. Son los murciélagos, se cogen al cuello de las Brujas chupándoles la sangre, mientras gritan en un éxtasis de placer.

No paran, el Macho Cabrio lo contempla satisfecho, es el Rey de la Noche y las Brujas sus sirvientas. Todos arremolinados, tanto encima como debajo continúan toda la noche.

Pero…. Por encima de los Castillejos, aparece el primer rayo de luz. El Sol empuja a todas las nubes de la noche para traernos el día.

Un mugido lastimoso, más fuerte que los anteriores, apaga el ruido de aquel montón negro, que poco a poco se aquieta. Los cárabos, los mochuelos, las lechuzas, vuelan en busca de sus escondrijos. Las comadrejas borrachas de placer, se deslizan silenciosamente por las márgenes del Castillo buscando su madriguera. Los murciélagos borrachos de sangre vuelven a la Cueva del Torrente de Alcampel, cabeza abajo, no saldrán en muchos días a buscar su sustento de siempre. Las Brujas hechas sombras pasarán por la Piedra, detrás de la Plazuela, “ la que nunca se termina”, para regresar una por el camino de Fuente Dulce, la otra por el camino de Los Aljibes, las cinco de Tamarite, por la calle de los Espejos. No son sombras ni gatos, poco a poco se transforman en guapas muchachuelas…..Tienen la piel blanca, el cabello negro, los ojos verdes que cuando los miras, sus pupilas de color azul, parecen la profundidad de un lago cristalino que te atrae y te adormece, sus labios al besarlos se derriten como la miel recién extraída del panal, su aliento es como el perfume de la madreselva en el amanecer de una mañana de primavera…..

Continuará…..o no…

-. Vaya Juanet, por lo menos esta vegada no am parlat del Achuntamén.

-. Toñet, un día e un día.

Tamarite de Litera a uno de Octubre del año dos mil diez.

Julián Naval de Tamarite.

Aladre

Aladre = Arado

DCVB:

ARADA f. o ALADRE m. (ant. aradre, m. o f.).

Instrument compost essencialment d'una peça on va fixada la rella, i d'un espigó on va junyida la bístia o les bísties per estirar, i que serveix per remoure i girar la terra abans de sembrar; cast. arado. Mes val lo ferre en la aradre, que l'aur ni l'argent en la caxa, Llull Felix, pt vi, c. 1. En aquella ylla se trobá primerament aradre qui tallàs la terra, Eximenis II Reg., c. 39. Hun aradre ab sa rella bo et endreçat, doc. a. 1395 (Miret Templers 564). Item una aradra an Riera, doc. a. 1405 (arx. del Hosp. Sta. Creu, de Barc.). Item l. aradre complit ab reyla, doc. a. 1409 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Un aradre ab tot son areu, doc. a. 1425 (arx. de Montblanc). No guos comprar ni tallar fusta de aradres, doc. mall., a. 1449 (Boll Lul. iii, 133). L'aladre gire, | torne al camí Spill 9584. Compare, ruxaulo ab cua d'aladre, Brama llaur. 204. Item una aradra ab tot son bon gorniment, doc. any 1564 (arx. parr. Igualada). Com solch sota l'arada quant cada vall s'obrí, Canigó iv. Veu los bous del aladre esjunyits. Llorente Versos 134.

Construcció i nomenclatura de les arades catalanes, valencianes i balears.— L'arada consta essencialment de tres peces principals i d'algunes peces accessòries.
Les parts principals són:
a) una perxa on van junyits els animals i que s'anomena, segons les comarques, nedrilla, camatimó, espigó, cameta, etc.;
— b) una peça de fusta que travessa la part posterior de l'espigó i que serveix per dur la rella, i s'anomena generalment dental;
— c) una altra peça a manera de mànec, que serveix d'agafall per dirigir la feina de l'arada, i que es diu esteva, mantí o altres noms, segons les regions. Les accessòries són petites peces que ajuden a subjectar la rella o les peces principals de l'arada, a aguantar fort el jou, etc., i es designen amb diversos noms (oreller, tenella, orellons, telera, reteler, etc.) segons llurs vàries funcions i segons les comarques. No sols les parts accessòries, sinó també les principals, poden tenir diverses formes; naturalment, el que en les arades de parell és l'espigó, en les arades d'una sola bístia ha d'esser una perxa doble o forcada (anomenada forcat, anquer, etc.); també hi ha arades, com les de Mallorca i Menorca, que tenen una de les tres parts principals formada per dues peces afegides. — Tot això es refereix a les arades de fusta, antigues, que són les que interessen més a la investigació lingüística i etnogràfica. Les arades modernes de ferro ofereixen poques coses noves i interessants en llur nomenclatura.
— A moltes comarques de Catalunya, principalment a la part occidental, l'arada es designa amb el nom de arreu.
— L'arada més sencilla i primitiva que trobam usada a Catalunya és la que es compon d'esteva, dental i camatimó, cada cosa d'una peça, i que es pot veure representada en la figura 1a, copiada d'un arreu d'Esterri d'Àneu. És curiós observar que la nomenclatura de les parts de l'arada a la Vall d'Àneu és avui en dia la mateixa que trobam a un document rossellonès del segle XIII, on són anomenats el dental, l'esteva i l'aladriga (aquest darrer nom s'és transformat en nedrilla, per una curiosa evolució): «De qualibet saumata de dentals, un dental; de qualibet saumata de stevis, una stevam; de qualibet saumata de aladrigues, una aladriguam» (Lleudes de Perpinyà, de mitjan segle XIII, ap. RLR, iv, 368). Les mateixes denominacions de les tres parts fonamentals de l'arada es troben en els Privilegis i Ordinacions de la Vall de Querol, de l'any 1308.
— Per donar idea dels principals tipus d'arada de fusta que es troben encara usats en la nostra terra, posam les figures que segueixen, amb indicació de la localitat on fou copiat cada arreu i amb expressió de la nomenclatura recollida a la mateixa localitat. Les peces i parts de l'arada van indicades en els dibuixos per lletres, que corresponen sempre a les mateixes parts, encara que en cada dibuix sien diferents la forma de l'instrument i els noms d'alguna peça. En tots els dibuixos adjunts, la R indica la rella; la D, el dental o peça que té per funció aguantar la rella; la O, cada una de les peces que ajuden a fer forta la unió de la rella amb el dental; la E, la peça que va unida a la part posterior del dental i serveix de mànec; la M, l'extrem superior de la E, que forma l'agafall per dirigir l'arada; la A, la perxa on es junyen les bísties per estirar; la C, la peça corbada que uneix la A amb la D (en certs tipus d'arada); la T, la peça recta de fusta o de ferro que fa forta la unió de la D amb la A o amb la C.L'arada es denomina de diferents maneres segons la seva forma i aplicació especial: a) L'arada que és estirada d'una sola bístia es diu arreu forcada (Bassella), arada pollegana (or.), aladre polligana (Maestrat), arada amb braços (Manacor), arada de gàbia (Sta. Margalida de Mall.), arada de foc (Mancor), arada d'una bístia (Men.), etc.
—b) L'arada de ferro en general es diu arada mossa (Catalunya), i entre les seves múltiples varietats, caracteritzades per la forma, nombre i funcionament de la rella i sos accessoris, s'anomenen l'arada de pala, l'arada giratòria, l'arada amb paletes, aladre de punxó, etc.
—c) Arada siquiera és aquella que té caixó, o sia, giradores de fusta, i serveix per fer les síquies o regadores dels horts (Manacor). Arada d'encrestallar és la que serveix per fer els crestalls (Voc. Agr.).—d) Arada d'escatar és la que serveix especialment per rompre la crosta que es fa damunt les terres de conreu (Voc. Agr.).
— e) Arada de llaurar vinya: casta d'arada que té els braços desviats de l'eix o línia que segueix la rella, de manera que poden llaurar ran els ceps sense que la bístia els fregui (Mall.).Les diferents maneres de manejar l'arada es designen amb diversos mots: a) Arada plana (Mall.) o arada planera (Cat.) és quan la menen amb la rella molt horitzontal, que no es fica en la terra.
— b) Arada puntera és quan la rella es fica molt en la terra (Cat., Bal.). També se'n diu arada carnissera (Mall.).
— c) Arada plena és quan llauren amb força, de manera que l'arada s'assega bé damunt la terra i que les dues orelleres remoguen terra nova (Mall.).—d) Fer camada, l'arada: fer els solcs desiguals, un d'ample i un altre d'estret, alternativament (Mall.).

Loc. i refr. 
—a) Passar l'arada davant els bous: invertir l'orde de les coses, fent massa prest allò que s'hauria de fer més tard (Mall., Men.).
—b) «Per amor del bou, llepa lo llop l'aradre» (Torra Dict.).
—c) «Arada llarga i llaurador granat» (Mall.); «Arada llarga de rella, i llaurador qui l'empenga» (Marroig, Refr.); «Arada llarga i braç pelut» (Cat.); «L'aladre rabut, i el llaurador barbut» (Val.).

Fon.: əɾáðə (Puigcerdà, Lledó, Llofriu, Sant Feliu de G., Cabrianes, St. Vicenç dels H., Igualada, Reus, Mall., Eiv., Ciutadella); əɾáðe (Pobla de L., Vilafr. del P., Selva del C.); əɾáðɛ (Maó, Alaior); aɾáðɛ (Alcoi); aláðɾe (Pont de S., Pradell, Lleida, Fraga, Massalcoreig, Gandesa, Calasseit, Tortosa, Vinaròs, Morella, Benassal, Llucena, Castelló, Llíria, Sueca, Alzira, Ador, Xàtiva, Pego, Alcoi, Benidorm, Elx); aláðɾi (Sopeira); ərέw (Pobla de L., Bagà, Solsona, Casserres, Tarr.); arέw (Sort, Esterri, Senterada, Organyà, Oliana, Tremp, Bassella, Ponts, Artesa, Balaguer, Pradell, Lleida).

Intens.: aradeta, aradassa, aradota; aladret, aladràs, aladrot, aladriu.

  

Etim.: del llatí aratru, mat. sign. La forma catalana més acostada a l'etimologia és aradre. Aquesta forma seguí dues evolucions diferents: en català occidental i valencià, la dissimilació produí el canvi de la primera r en l i resultà aladre; en català oriental i balear, la dissimilació determinà la pèrdua de la segona r, resultant la forma arade, que es confongué amb els substantius femenins en -ada.

2. ARADA f.

Acte de llaurar. «Jo llaurava amb En Vermei
i amb En Banya-revoltada,
i feia millor arada
que l'amo amb es seu parei» (cançó pop. men.).

noms, pobles de Cataluña

noms, pobles de Cataluña

http://www.pueblosdecataluna.es

(Ya no) Se va actualisán poc a poc, torna mes abán a vórela.

Barcelona, Barselona, Bar-sel-ona, Barchinona, Barcino.

Abrera

Aguilar de Segarra

Aiguafreda, Agua Fría

Alella

Alpens

Areñs de Mar

Areñs de Mun

Argentona

Argensola

Artés

Aviñonet del Penedés

Aviñó (Avignon)

Aviá, Aventar, Aviar


Badalona, Bada-lona, Grieta-en-la-lona

Badía del Vallés

Bagá

Baleñá

Balsareñ

Barberá del Vallés

Begues

Bellprat, Bello prado

Berga

Bigues y Riells

Borredá

Bruc (Lo)

Brull (Lo)



Cabañes (Les), Las Cabañas

Cabrera de Mar

Cabrils

Calaf

Calders, Calderos

Caldes de Montbui

Calella

Calldetenes

Callús

Calonge de Segarra

Campins

Canet de Mar

Canovelles

Cañelles, Canyelles.

Capellades

Capolat, Cabeza Pelada

Cardedeu, Caro de Dios, Amado de Dios, 

Cardona,

Carmen,

Casserres,

Castellar del Riu, Castillar del Río

Castellar del Vallés

Castellbell y el Vilar

Castellbisbal

Castellcir

Castelldefels, Castillo de fieles, faels, o bien hieles (fel, fels)

Castellet y la Gornal

Castellfollit de Riubregós

Castellfollit del Boix

Castellgalí

Castellnou de Bages

Castellolí

Castelltersol

Castellví de Rosanes, Castillo vino de Rosanas

Castellví de la Marca

Centelles , Centellas

Cercs , Cercos

Cerdañola del Vallés , Guarrañola del Vallés, Sardanyola del Vallés

Cervelló, Cervellón

Collbató

Collsuspina

Copóns

Corbera de Llobregat

Cornellá de Llobregat

Cubelles

Cánoves y Samalús

Dosrius, Dos ríos

Esparraguera

Esplugues de Llobregat

Figaró-Monmañ

Fogars de Montclús

Fogars de la Selva

Folgueroles

Fonollosa , Hinojosa

Font-rubí, Fuente Rubí, Fuente Rubea

Franqueses del Vallés (Les)

Fígols

Gaiá

Gallifa

Garriga (La)

Gavá

Gelida, Helada

Gironella, Geronella

Gisclareñ

Granada (La)

Granera, Escombra, Escoba

Granollers

Gualba

Guardiola de Berguedá

Gurb

Hostalets de Pierola (Els)

Igualada, Equilibrada

Jorba

Llacuna (La), La Laguna

Llagosta (La), La Langosta

Llinars del Vallés

Llisá de Vall

Llusá

Malgrat de Mar, Sin Embargo de Mar

Malla

Manlleu

Manresa

Marganell

Martorell

Martorelles

Masies de Roda (Les) , Las masías de Roda , Los Masos de Suriaco (Valderrobres)

Masies de Voltregá (Les)

Masnou (Lo) , El Mas Nuevo

Masquefa, Mas que hace

Matadepera

Mataró

Mediona

Moiá, Moyá

Molins de Rei, Molinos del Rey (Felipe VI)

Mollet del Vallés

Monistrol de Calders

Monistrol de Montserrat

Montcada y Reixac

Montclar, Monteclaro

Montesquiu

Montgat, Montegato

Montmajor, Montemayor

Montmaneu

Montmeló, Monte Melón

Montornés del Vallés

Montseñ; Montseny

Muntañola, Montañita o Montañica

Mura

Navarcles

Navás

Nou de Berguedá (La), La Nuez de Berguedá

Olesa de Bonesvalls, Olesa de Buenas Valles

Olesa de Montserrat

Olivella

Olost

Olvan

Olérdola

Oristá

Orpí

Orís

Pacs del Penedés

Palafolls

Palau-solitá y Plegamans, Palacio Solitario y Doblamanos

Pallejá, Hacerse pajas, Onanisme

Palma de Cervelló (La)

Papiol (Lo)

Parets del Vallés, Paredes del Vallés

Perafita, Piedrahita, petra fita

Piera

Pineda de Mar

Pla del Penedés (Lo)

Pobla de Claramunt (La)

Pobla de Lillet (La)

Poliñá

Pont de Vilomara y Rocafort (Lo)

Pontons

Prat de Llobregat (Lo)

Prats de Llusanés

Prats de Rei (Los)

Premiá de Dal

Premiá de Mar

Puig-reig, Puch Rech, Podio del Rey, Podium

Puigdalber

Pujalt, Sube Alto

Quar (La)

Rajadell, Catarro de Valdarrores

Rellinars

Ripollet, Ripollito

Roca del Vallés (La)

Roda de Ter

Rubió

Rubí

Rupit y Pruit


Sabadell (pronunciado SabadeL con L final)


Sagás

Saldes

Sallent

Sant Adriá de Besós, San Adrián de los Besos

San Agustín de Llusanés

San Andrés de Llavaneres

San Andrés de la Barca

San Antonio de Villamayor

San Bartolo del Grau

San Boi de Llobregat

San Boi de Llusanés

San Cebrián de Vallalta

Sant Celoni, San Celonio, San Celedonio

San Clemente de Llobregat

San Cugat Sesgarrigues, Se han Cagado en las Garrigas

San Cugat del Vallés , S'han cagat al barret,

San Esteban Las Roviras

San Esteban de Palaciotordera

San Feliu La Sierra

San Feliu de Codines

San Feliu de Llobregat

Sant Fost de Campsentelles

San Fruitoso de Bages

San Hipólito de Voltregá

San Iscle de Vallalta

Sant Jaume de Frontañá

Sant Joan Despí, San Juan del pino

Sant Joan de Vilatorrada, San Juan de Villatostada

San Julián de Guarrañola

San Julián de Villatuerta

San Justo Desvern

San Lorenzo Savall

San Martín Sarroca

San Martín Sesgueioles

San Martín de Centellas

San Martín de Tous

San Mateo de Bages

San Pere Sallavinera

San Pedro de Ribas

San Pedro de Riudebitlles, San Pere de Riu de Birles

San Pedro de Torel

San Pedro de Villamayor

San Pol de Mar

San Quintín de Mediona

San Quirze

Safaja, La Faja

San Quirze de Besora

San Quirze del Vallés

San Salvador de Guardiola

San Vicente de Castillito

San Vicente de Montalt

 San Vicente de Torelló

 Sant Vicens dels Horts, San Vicente de los Huertos

 Santa Cecília de Voltregá

Santa Paloma de Cervellón

Santa Paloma de Gramenet

Santa Eugénia de Verga

Santa Eulália de Rioprimero

Santa Eulália de Ronsana

Santa Fé del Penedés

Santa Margarita de Montbui

Santa Margarida i els Monjos, Santa Margarita y los monjes

Santa María de Besora, Santa María de Besora

Santa María de Corcó

Santa María de Martorelles

Santa María de Merlés

Santa María de Miralles

Santa Maria de Palautordera, Santa María de Palacio Tordera

Santa Perpétua de Mogoda, Santa Perpetua va moguda

Santa Susanna, Santa Susana

Santpedor, San Pedro (te la bendiga)

Sentmenat

Seva, Seba

Sitges, Siches

Sobremunt, Sobremún


Sora, Sorra, Arena


Subirats, Baixarats


Súria

Tagamanent

Talamanca

Taradell

Tavertet

Tavérnoles

Teiá

Terrassa, Tierra Rasa

Tiana

Tona

Tordera

Torelló

Torre de Claramunt (La)

Torrelavit

Torrelles de Foix

Torrelles de Llobregat

Ullastrell, Ojoastrell

Vacarisses

Vallcebre

Vallgorguina

Vallirana, Vall Arana, Vall d'Aran

Vallromanes

Veciana

Vic, Vivo

Vilada

Viladecans, Villa de perros

Viladecavalls, Villa de caballos

Vilafranca del Penedés

Vilalba

Sasserra, La Sierra

Vilanova de Sau

Vilanova del Camí, Villanueva del Camino

Vilanova del Vallés

Vilanova y la Geltrú

Vilassar de Dalt

Vilassar de Mar

Vilobí del Penedés

Viver y Serrateix

Ódena

Órrius

Girona, Gerona

Agullana, Aguja lana

Aiguaviva , Aguaviva

Albañá

Albons

Alp

Amer

Anglés

Arbúcies

Argelaguer

Aviñonet de Puigventós
Bañoles
Begur
Besalú
Bescanó
Beuda
Biure , Vivir
Blanes ,Blandas
Boadella y les Escaules
Bolvir
Bordils
Borrassá
Breda
Bruñola
Báscara
Cabanelles
Cabanes
Cadaqués
Caldes de Malavella
Calonge
Campdevánol
Campelles
Campllong
Camprodon , Camporedondo
Camós


Cantallops ,Cantalobos


Capmañ


Cassá de la Selva , Cazada de la Selva


Castellfollit de la Roca ,Castellfollat de la roca, Castillo follado de la roca


Cellera de Ter (La)
Celrá
Cerviá de Ter


Cistella , Sistella,Cesta


Colera


Colomers , Palomares


Cornellá del Terri
 Corsá
Crespiá
 Darnius
Das Espinelves
Espolla
Esponellá


Figueres ,Higueras


Flasá
Foixá
Fontanals de Cerdaña
Fontanilles


Fontcoberta, Fuentecubierta

Forallac

Fornells de la Selva
Fortiá
Garrigoles
Garriguella
Garrigás
Ger


Girona, Gerona

Gombrén
Gualta
Guils de Cerdaña


Hostalric, Hostal rico


Isóvol

Jafre

Jonquera (La) , La Junquera (Oriol Junqueras)

Juiá

Lladó, Almez

Llagostera

Llambilles

Llanars

Llansá, Lanzar

Llers

Lloret de Mar

Llosses (Les), Las losas

Llívia

Madremaña, Madre aragonesa

Maiá de Montcal

Masarac

Massanes

Masanet de Cabreñs

Masanet de la Selva (o Massanet)

Meranges

Mieres

Mollet de Peralada

Molló, Mojón

Mont-ras , Monte raso

Montagut y Oix, Monte Agudo y Oix

Navata

Ogassa

Olot

Ordis

Osor

Palafrugell

Palamós

Palau de Santa Eulália

Palau-sator, Palacio la Torre

Palau-saverdera, Palacio La Verdera

Palol de Revardit

Pals, Palos, Tochos

Pardines

Parlavá, Hablabá

Pau Pedret y Marzá

Pera (La)

Peralada, Piedra Partida, Piedra Lata

Planoles

Pont de Molins

Pontós (de d'Artagnan)

Porqueres
Port de la Selva (Lo)

Portbou, Puerto toro o Puerto Buey

Preses (Les), Las Prisas

Puigcerdá, Puchtrujá

Quart, Cuarto

Queralbs

Rabós

Regencós

Ribes de Freser

Riells y Viabrea

Ripoll

Riudarenes

Riudaura

Riudellots de la Selva

Riumors

Roses, Las Rosas

Rupiá

Sales de Llierca

Salt, Salto (como el de La Portellada)

Sant Andreu, San Andrés

Salou, Sal huevo

Sant Aniol de Finestres, San Aniol de Ventanas

Sant Climent Sescebes, San Clemente Las Cebollas

Sant Feliu de Buixalleu

Sant Feliu de Guíxols

Sant Feliu de Pallerols

Sant Ferriol

Sant Gregori, San Gregorio

Sant Hilari Sacalm, San Hilario se calma

Sant Jaume de Llierca ,San Jaime de Llierca

Sant Joan de Mollet, San Juan de Mollet

Sant Joan de les Abadesses, San Juan de las abadesas

Sant Joan les Fonts, San Juan (de) las Fuentes

Sant Jordi Desvalls, San Jorge de los Valles

Sant Juliá de Ramis

Sant Juliá del Llor y Bonmatí , San Julián del Llor y Buena mañana

Sant Llorens de la Muga, San Lorenzo de la Muga

Sant Martí Vell ,San Martín Viejo

Sant Martí de Llémena, San Martín de Llémena

Sant Miquel de Campmajor, San Miguel de Campo Mayor

Sant Miquel de Fluviá

Sant Mori

Sant Pau de Segúries

Sant Pere Pescador

Santa Coloma de Farners

Santa Pau

Sarriá de Ter

Saus

Selva de Mar (La)

Seriñá

Serra de Daró

Setcases, Siete casas

Sils

Siurana, Segurana

Susqueda

Terrades

Torrent

Torroella de Fluviá

Torroella de Montgrí

Tortellá

Toses

Tossa de Mar

Ullastret

Ullá

Ultramort

Urús

Vajol (La)

Vall de Biaña (La)

Vall-llobrega, La Valle lóbrega, El Valle Lóbrego

Vallfogona de Ripollés

Ventalló

Verges

Vidreres, Vidrieras

Vidrá

Vila-sacra, Villa Sagrada

Vilabertran

Vilablareix

Viladamat

Viladasens, Villa de cientos

Vilademuls, Villa de Mulos

Viladrau

Vilafant

Vilajuïga

Vilallonga de Ter, Villaluenga del río Ter

Vilamacolum

Vilamalla

Vilamaniscle

Vilanant

Vilaür

Vilopriu

Lleida, Lérida

Abella de la Conca, Abeja de la Cuenca

Agramunt, Agramún

Aitona

Alamús (Los)

Albatárrec

Albesa

Alcanó

Alcarrás

Alcoletge

Alfarrás

Alfés

Algerri

Alguaire

Alins

Almacelles

Almatret

Almenar

Alpicat

Alt

Áneu

Alás y Cerc

Alós de Balaguer

Anglesola

Arbeca

Arres

Arséguel

Artesa de Lleida
 
Artesa de Segre

Aspa (y Non Aspa)

Avellanes y Santa Liña (Les)

Baix Pallars

Balaguer

Barbens

Baronia de Rialb (La)

Bassella

Bausen

Belianes

Bellaguarda

Bellpuig

Bellver de Cerdaña

Bellvís

Benavent de Segriá

Biosca

Borges Blanques (Les)

Bossóst

Bovera

Bórdes (Es)

Cabanabona, Cabaña buena

Cabó

Camarasa

Canejan

Castell de Mur

Castellar de la Ribera

Castelldans

Castellnou de Seana

Castellserá, Castelserás


Castelló de Farfaña

Cava

Cervera

Cerviá de les Garrigues

Ciutadilla

Clariana de Cardener

Cogul (Lo), La Cogulla

Coll de Nargó

Coma y la Pedra (La)

Conca de Dalt, Cuenca de Arriba

Corbins

Cubells

Espot, el bote, lo pot
 
Estamariu, El Tamarindo

Estarás

Esterri de Cardós

Farrera

Floresta (La)

Fondarella

Foradada, Agujereada

Fuliola (La)

Fulleda

Fígols y Aliñá

Gavet de la Conca

Gimenells y el Pla de la Font

Golmés

Granadella (La)

Grañanella

Grañena de Segarra

Grañena de les Garrigues

Guimerá

Guissona

Guixers

Gósol

Isona y Conca Dellá

Ivars de Noguera

Ivorra

Josa y Tuixén

Juncosa

Juneda

Les

Liñola

Lladorre

Lladurs, Ya Duros

Llardecans, Hogar de Perros o de Canes

Llavorsí

Lles de Cerdaña

Llimiana

Llobera

Maials

Maldá

Massalcoreig

Massoteres

Menárguens

Miralcamp, Mira el campo

Mollerussa, Las Mollas de la Rusa

Molsosa (La)

Montellá y Martinet

Montferrer y Castellbó

Montgai, Monte Gay

Montoliu de Lleida

Montoliu de Segarra

Montornés de Segarra

Nalec

Naut Aran

Navés

Odén

Oliana

Oliola

Olius

Oluges (Les)

Omellons (Los)

Omells de na Gaia (Los)

Orgañá

Os de Balaguer

Ossó de Sió, Oso de Sión

Penelles

Peramola, Piedra Muela

Pinell de Solsonés

Pinós

Plans de Sió (Los)

Poal (Lo)

Pobla de Cérvoles (La)

Pobla de Segur (La)

Pont de Bar (Lo) ,Lo pon de bar

Pont de Suert (Lo), Lo pon de Suert, El puente de Suerte

Ponts, Puentes, Pons

Portella (La)

Prats i Sansor

Preixana

Preixens

Prullans

Puiggrós

Puigverd de Lleida


Rialp

Riner

Riu de Cerdaña

Rosselló

Salás de Pallars

Sanaüja

Sant Esteve de la Sarga

Sant Guim de Freixenet

Sant Guim de la Plana

Sant Llorens de Moruñs

Sant Martí de Riucorb

Sant Ramon , San Ramón

Sarroca de Bellera, La roca de Bellera

Sarroca de Lleida, La roca de Lérida

Senterada

Sentiu de Sió (La)

Serós

Sidamon, Sí Ramón

Solerás (Lo)

Solsona

Soriguera

Sort , Suerte

Soses, Sosas, Sin sal

Sudanell

Suñer

Talarn

Talavera

Tarroja de Segarra

Tarrés

Tiurana

Torms (Los) / como Vall del Tormo

Tornabous , Vuelvetoros

Torre de Cabdella (La)

Torre-serona

Torrebesses

Torrefarrera

Torrefeta y Florejacs

Torregrossa

Torrelameu

Torres de Segre

Torá

Tremp

Tárrega

Térmens

Tírvia

Vall de Boí (La)

Vall de Cardós

Vallbona de les Monges, Valle bueno de las monjas, la valle buena de las monjas

Vallfogona de Balaguer

Valls de Valira (Les)

Vansa y Fórnols (La)

Verdú

Vielha e Mijaran

Vila-sana

Vilagrassa

Vilaller

Vilamós

Vilanova de Bellpuig

Vilanova de Meiá

Vilanova de Segriá

Vilanova de la Barca

Vilosell (Lo)

Vinaixa


Aiguamúrcia, Agua de Murcia

Albiñana
Alcanar
Alcover
Aldover
Alfara de Carles, Alifara de Carlos

Alforja

Alió, Alioli, Allioli

Almoster, Aumostades

Altafulla, Altahoja, Alta Hoja

Amposta, Aposta, A propósito

Arnes, Gendarmes, Arnés

Ascó


Bañeres del Penedés , Bañeras del Penedés (trozado)

Barberá de la Conca

Batea (com sirá de Aragó no li cambio lo nom), va tea (pel ví)

Bellmunt del Priorat , Belmonte del Priorato, Bellmún del Priorat

Bellvei

Benifallet, Beni hace leche

Benissanet, Beni Sanito

Bisbal de Falset (La)

Bisbal del Penedés (La)

Blancafort

Bonastre

Borges del Camp (Les), Las Borjas del Campo

Bot, Salto, Brinco

Botarell

Bráfim

Cabacés, Capacico, Capacicos, Cabasset, Cabassets

Cabra del Campo

Calafell

Camarles

Cambrils

Capafonts, Capa fuentes, esterilizador de Fuentes

Capsanes

Caseres

Castellvell del Camp, Castilloviejo del campo, Castillo Viejo del Campo

Catllar (Lo), El Hogar del Gato

Colldejou, Cuello de yugo

Conesa, Amb Aquella

Constantí, Constantino

Cornudella de Montsant, Cornuda ella del Monte Santo

Creixell, Crece él

Cunit

Deltebre, Delta del Ebro

Duesaigües, Dos Aguas (como la canción de Paco de Lucía)

Falset, Falsito, Falsico

Fatarella (La)

Febró (La), El Fiebrón

Figuera (La), La Higuera

Figuerola del Camp, Higueruela del Campo

Flix

Forés

Freginals


Galera (La)

Gandesa

García

Garidells (Los)

Ginestar, El Retamar, La Hiniesta

 

Godall, Lechón

Poble de 1700 habitants situat en la Ribera d'Ebre, a 20 km. de Tortosa. Serra de Godall: branca muntanyosa que es desprèn de la part Sud dels ports de Beseit i forma la partió d'aigües entre la riera de La Galera i el riu Sénia.
Etim.: desconeguda. L'ètim llatí hipotètic *aquatacŭlu, derivat de aqua i proposat en BDC, x, 21, no és versemblant.


Gratallops, Rascalobos


Guiamets (Los), Los Guillermitos

Poble del partit judicial de Falset (Priorat). «A La Serra són serranos, | als Guiamets són banyuts, | a Capçanes són bonicos | i a Marçà són geperuts» (cançó pop.).
Etim.: sembla contracció de Guillemets, dim. de Guillem.


Horta de Sant Joan, Huerta de San Juan, Puigventós de la figuereta


Lloar (Lo), Alabar, Loar


Llorac, Ploramicas


Llorens del Penedés , Lorenzo del Penedés


Margalef

Marsá

Mas de Barberans


Masdenverge, Masía del virgen


Masllorens, Mas Lorenzo


Maspujols (ya ne tenim prou de Mas y de Pujols)


Masroig (Lo), La masía roja, Lo Mas roch


Masó (La)


Milá (Lo)


Miravet, Miravete, Mira y vete


Molar (Lo), poble de 800 habitants situat a la vorera del riu Siurana, en la comarca del Priorat. Segurana.


Mont-ral, Monte real, Monterreal


Mont-roig del Camp, Monte Rojo del Campo, Monroch del cam


Montblanc, Monblang, Monteblanco, Montblanch


Montbrió del Camp

Montferri

Montmell (Lo)

Morell (Lo)

Morera de Montsant (La)

Móra la Nueva

Nou de Gaiá (La)

Nulles

Pallaresos (Los)


Passanant i Belltall, Pasa yendo y bello tajo


Paüls, Paúls, obrin antes la boca que los ulls


Perafort, Pedro fuerte, piedra fuerte, Pera forta


Perelló (Lo) , Yo soc Pere, El Pedro yo


Piles (Les), Las Pilas (póntelas)


Pinell de Brai (Lo), El Pinar de Bray


Pira


Pla de Santa Maria (Lo), El llano de Santa María


Pobla de Mafumet (La)

Pobla de Massaluca (La)

Pobla de Montornés (La)


Poboleda


Pontils


Porrera, Fumeta


Pradell de la Teixeta


Prades


Prat de Comte, Prado del Conde


Pratdip


Puigpelat, Pueyo Pelado


Querol


Rasquera


Renau


Reus, A tot a Reus


Riba (La)


Riera de Gaiá (La)


Riudecañes, Río de cañas


Riudecols, Río de coles


Riudoms, Río de olmos


Rocafort de Queralt

Roda de Bará

Rodoñá


Roquetes, Roquitas, Roquetas, Guijarros


Rourell (Lo)


Salomó

Salou, Sal Huevo

San Carlos de la Rápida

Sant Jaume dels Domeñs

Santa Bárbara

Santa Coloma de Queralt

Santa Oliva

Sarral

Savallá del Comtat, Savallá del Condado

Secuita (La), La Recocida

Selva del Camp (La)

Senan, Sopán

Solivella, Sol y vieja


Sénia (La), La Cénia

Tarragona

Tiveñs

Tivissa

Torre de Fontaubella (La), La Torre de Fuenteoveja

Torredembarra

Torroja del Priorat

Tortosa, Dertusa, Dertosa, Tortosae

Ulldecona, Ojo de corteza

Ulldemolins, Ojo de molinos

Vallclara, el Valle Claro, la Valle Clara

Vallfogona de Riucorb (del Río Cuervo)

Vallmoll, Valle mullido

Valls, Valles

Vendrell (Lo)
Vespella de Gaiá
Vila-rodona
Vila-seca
Vilabella
Vilalba dels Arcs
Vilallonga del Camp
Vilanova de Prades
Vilaplana
Vilaverd
Vilella Alta (La)
Vilella Baixa (La)

Vimbodí (Vino con body)

Vinebre, Vino del Ebro

Viñols y los Arcs

Xerta, Cherta