champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
lunes, 11 de mayo de 2026
Semdier, Sendier, Cendier, Sentier, Sendera, Cendieyra
sábado, 1 de julio de 2017
lista negra de los diputats o deputats del General de Cathalunya
Tan los nazis alemans com Mussolini eren sossialistes.
NAZI = NAtionalsoZIalismus.
Lo pena de Marcel, Marcel Pena, Markel Bringuè o Bringué, de La Llitera.
Los chapurriaus tenim lo dret de parlá, escriure, defensá lo chapurriau, no mol traurán ni 'sientifics' lingüistes, de la siensia de si la enserto la endivino, filólogos, ni dingú.
Cuan se mórigue este ca, no se acabará la rabia.)


Cachol ix al cuentet Lo burro mort. La seua dona, Josefina Nogués, es la protagonista.
https://www.diariodeteruel.es/bajoaragon/pepa-nogues-antropologa-y-etnologa-todo-lo-que-ayudo-a-mantener-la-lengua-durante-800-anos-ahora-ha-cambiado (mantener la lengua durante 800 años: 2024 - 800 = 1224. Me pregunto qué lengua se encuentra en estos documentos de Francia desde el 842. Qué lengua se encuentra en este documento del 2.2.1231? Esta catalanista es más burra de lo que parece. Ya os podéis imaginar en qué centro educativo trabaja impartiendo clases del dialecto occitano catalán. Pista: es un nido de ratas catalanistas en la capital de la comarca del Matarraña.)
5 DE MAYO.
Los
señores Diputados mandaron escribir las cartas que siguen a
continuación, advirtiéndose, que de la primera y del pregón que en
ella se incluía, se envió también copia, con la dirección
respectiva, a un gran número de diputados locales.
Al
honorable senyer En Francesch Benda ciutada diputat local en la
ciutat de Gerona.
Honorable senyer. Dins aquesta vos tramatem
copia de una crida ab la qual son donades per enamigues de la
cosa publica les persones en ella nomenades. Dehim e manam vos
aquella vista la present façau
publicar en nom de nosaltres als diputats e conçell
com a representants aquest Principat per los los lochs acustumats de
aqueixa ciutat sens empero nominacio ne intervencio de algun oficial
sino en la manera que es escrita de mot a mot e com publicada sera
feu aquella registrar en poder del notari de aqueixa diputacio local.
Avisant nos ab vostra letra del dia que les dites costes haureu
exequutades. Aço
empero no diferiau o dilateu per alguna causa o raho
car deliberacio precedent ab intervencio de aquesta ciutat axi volem
se faça.
Dada en Barchinona a cinch de maig del any Mil CCCC sexanta dos.
Manuel de Monsuar dega de Leyda. Los diputats del General e
conçell representants lo
Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Sigue
el pregón a que se refiere la carta anterior.
Ara oyats
tot hom generalment de part dels molt reverends egregis nobles
magnifichs e honorables diputats del General e consell lur
representants lo Principat de Cathalunya en virtut de la
comissio de la cort ultimament celebrada en la ciutat de Leyda e
encara de la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey atorgada
fermada e jurada et alias. Que com los honorables micer Francesch
Marquilles mossen Nicholau Pujades ardiacha de la mar micer Pere
Falco micer Jaume Taranan e micer Pere de Montmany ciutadans de
Barchinona sien stats conselladors e adjutors notoriament hoc
e hajen participat e assistit axi en lo spatxament de diverses letres
procehides de la Majestat o cort de la Senyora Reyna dirigides als
dits deputats e concell e a la ciutat de Barchinona com en altres
actes fets e attemptats les quals e los quals son contra la
capitulacio dita. E per les dites causes deliberacio precedent ab
intervencio de la dita ciutat los dits diputats e concell hajen dats
per enamichs e acuydats de la cosa publica del dit Principat los
dessus nomenats (la lista negra de los diputats o deputats del General de Cathalunya) per ço ab veu
de aquesta publica crida vos notifique hom les dites coses perque a
tots sien manifestes e a fi que aximateix tot hom del dit
Principat los haja per enamichs e acuydats com dit es e
que les persones e tots bens dels dessus dits que sapien e
haver puixen meten en mans e poder dels dits diputats e
conçell en altra manera seria procehit contra los
contrafahents segons per la dita capitulacio et alias es permes.
Es empero entes e declarat que la persona e bens del dit
ardiacha per esser ecclesiastich han esser confischats ab
los mijans deguts e pertinents a despeses del General
juxta la deliberacio dessus dita.
jueves, 12 de octubre de 2017
Andalús contestán a MSF Sègarra

jueves, 16 de mayo de 2024
Marguarita, Margarida - Marbrin
Marguarita, Margarida, s. f., lat. margarita, perle, marguerite.
Si engendro marguaritas, o perlas.
(chap. S' engendren “margarites”, o perles.)
Eluc. de las propr., fol. 136.
S'engendrent marguerites, ou perles.
De peiras preciosas e de margaridas.
Trad. de l'Apocalypse de S. Jean, ch. 17.
De pierres précieuses et de perles.
ANC. CAT. ESP. PORT. IT. Margarita. (chap. Margarita, margarites : perla, perles. Aixina li diém a la manzanilla, camomila, Chamaemelum nobile.)
Marge, s. m., lat. marginem, marge, bord.
Declarar lo test els marges dels libres.
(chap. Glosá, declará, explicá lo texto als margens dels llibres.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 156.
Expliquer le texte aux marges des livres.
Prop del marge de la palpebra. Trad. d'Albucasis, fol. 16.
Près du bord de la paupière.
CAT. Marge. ESP. Margen. PORT. Margem. IT. Margine.
(chap. Marge, margens.)
2. Margua, s. m., marge, bord.
Sia de subtils marguas. Trad. d'Albucasis, fol. 11.
Soit de bords délicats.
Margerit, s. m., renégat, apostat, parjure.
Non sui margeritz,
Ans es tan ferma ma leis
Que, s' anc jorn foi recrezens,
Ara m' en sui reprendens.
Bertrand de Born: S'abrils.
Je ne suis point apostat, au contraire, tant est ferme ma loi que, si jamais je fus fatigué, maintenant je suis m'en reprenant.
(chap. Margarit, ña un mas al Pantano de Pena en este nom.)
Maridar, v., lat. maritare, marier, accoupler.
Mais cen piuzellas vos ai vist maridar
A coms, marques, a baros d'aut afar.
Rambaud de Vaqueiras: Honratz marques.
Plus de cent pucelles je vous ai vu marier à comtes, marquis, à barons de haute condition.
Subst. Que 'l filha c' an de comayre
Fan lur nepta al maridar.
B. Carbonel: Tans ricx.
Vu que la fille qu'ils ont de commère ils (en) font leur nièce au marier.
Part. pas. Adulteris, es cant homz es molheratz o femna maridada, o ambidoy o so, e falso lor mariatge. Liv. de Sydrac, fol. 130.
Adultère, c'est quand l'homme est épousé ou la femme est mariée, ou tous deux le sont, et qu'ils faussent leur mariage.
ANC. FR. Et ainsy seroit-il d'un homme mariet.
Charte de Valenciennes, 1114, p. 428.
ANC. CAT. ESP. Maridar. IT. Maridare. (chap. Maridá, casá, doná en matrimoni. Marit, marits; home, homens; dona, dones; esposa, esposes; espós, esposos.)
2. Maridamen, s. m., mariage.
En son maridamen. Tit. de 1321. DOAT, t. XXXIX, fol. 1.
(chap. Al seu casamén, maridamén, boda.)
A son mariage.
Al vostre maridamen...
Reynas e donas gentils...
Desirava yeu ajostar.
(chap. Al vostre maridamén reines y dones gentils dessichaba o dessijaba o desseaba yo ajuntá.)
Fragment de la V. de S. Georges.
A votre mariage... reines et dames gentilles... je désirais réunir.
ANC. FR.
Je vous querons aussi ung biau mariement.
Poëme de Hugues Capet, fol. 10.
IT. Maritamento. (chap. Maridamén, maridamens; casamén, casamens; boda, bodes.)
3. Maridatge, Mariatge, s. m., mariage.
Chapten te d' estrain maridatge. Trad. de Bède, fol. 1.
Abstiens-toi d'étrange mariage.
Falso lor mariatge.
Cant hom jatz ab femna, cant a honestedat de mariatge, hom fai gran peccat, car ab sa molher pot hom peccar.
Liv. de Sydrac, fol. 30 et 130.
Faussent leur mariage.
Quand on gît avec femme, quand il y a honnêteté de mariage, on fait grand péché, car avec sa femme on peut pécher.
CAT. Maridatge. ESP. Maridage (maridaje). IT. Maritaggio.
(chap. Maridaje o maridache se fa aná avui en día cuan se parle de quina beguda passe en quin minjá.)
4. Marit, Marrit, s. m., lat. maritus, mari, homme marié.
Sapchatz gran talen n'auria
Que us tengues en loc del marrit.
La Comtesse de Die: Estat ai en.
Sachez que j'en aurais grand désir que je vous tinsse en place du mari.
Luenh es lo castelhs e la tors
Ont elha jay e son maritz.
G. Rudel: Pro ai del.
Loin est le château et la tour où elle gît et son mari.
ANC. FR.
Que pour tele aventure me donnassent marit. Roman de Berte, p. 77.
CAT. Marit. ESP. PORT. Marido. IT. Marito. (chap. Marit, marits; home, homens; espós, esposos.)
5. Matrimoni, Matremoni, s. m., lat. matrimonium, mariage.
Non son liatz de matremoni ni an fag votz.
El sagrament de matremoni.
V. et Vert., fol. 18 et 5.
Ne sont liés par le mariage ni n'ont fait voeux.
Le sacrement de mariage.
D' afar de matrimoni, per cal causa 'l demens,
Qu' omz no s puesca salvar fils e filhas avens.
Izarn: Diguas me tu.
D' affaire de mariage, pour quelle cause il ment, de sorte qu'on ne se puisse sauver fils et filles ayant.
CAT. Matrimoni. ESP. PORT. IT. Matrimonio. (chap. Matrimoni, matrimonis.)
6. Matrimonial, adj., lat. matrimonialis, matrimonial.
Per matrimonial remembrance. Eluc. de las propr., fol. 17.
Pour commémoration matrimoniale.
De hetad matrimonial. Tit. de 1266. DOAT, t. VIII, fol. 13.
D' âge matrimonial.
CAT. ESP. PORT. Matrimonial. IT. Matrimoniale.
(chap. Matrimonial, matrimonials.)
7. Matrimonialmen, adv., matrimonialement, dans le mariage.
En la terra sia,
La cal poscezis justamen,
Estan matrimonialmen.
Brev. d'amor, fol. 225.
Dans la terre sienne, laquelle il possède justement, étant dans le mariage.
ESP. IT. Matrimonialmente. (chap. Matrimonialmen.)
8. Amaridar, v., marier.
Pauras tozas amaridar. La Confessio.
Marier pauvres filles.
9. Remaridar, v., remarier.
Si se remarida. Fors de Béarn, p. 1086.
S'il se remarie.
(chap. Tornás a casá; remaridá, remaridás. Yo me torno a casá; yo me remarido, remarides, remaride, remaridem o remaridam, remaridéu o remaridáu, remariden; remaridat, remaridats, remaridada, remaridades.)
Marme, Marbre, s. m., lat. marmorem, marbre.
Marme blanc, can polverat es.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Marbre blanc, quand il est pulvérisé.
Colompnas de marme pezans. V. de S. Honorat.
Colonnes de marbre pesantes.
Anet a las fenestras de fi marbre obrat.
(chap. Va aná a les finestres de fi mármol obrat.)
Roman de Fierabras, v. 2140.
Alla aux fenêtres de pur marbre ouvragé.
CAT. Marbre. ESP. Mármol. PORT. Marmore. IT. Marmo. (chap. Mármol, marmols. Apellit de Pablo o Pau de los picapedra, picapedrés.)
2. Marbrin, adj., de marbre.
Devalet o poiet als gras marbris. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 74.
Descendit ou monta aux degrés de marbre.
ANC. FR. Haultes tours marbrines, desquelles tout le circuit étoit orné.
Rabelais, liv. IV, ch. 2.
A la fenestre marbrine,
Là s'apoia la mescine.
Fables et cont. anc., t. 1, p. 384.
On leur a establi deux statues marbrines.
Cl. Marot, t. III, p. 15.
(ESP. Marmóreo. Chap. de mármol: marmóreo, marmóreos, marmórea, marmórees.)
domingo, 11 de febrero de 2024
Echo - Eira
Echo, s. m., lat. echo, écho.
Echo, so es la votz que retendis en las vals cant hom crida sus per lo pueg. V. et Vert., fol. 23.
(chap. Eco, aixó es la veu que ressone a les valls cuan hom cride desde dal del puch.)
Écho, c'est la voix qui retentit dans les vallées quand on crie au-dessus par la montagne.
CAT. ESP. (chap.) Eco. PORT. Ecco. IT. Eco (N. E. como Umberto).
Edi, s. m., lat. haedus, petit bouc, bouquet.
Edi o cabrit pel ha plus lonc et rude que anhel.
(chap. Chotet o cabrit té lo pel mes llarg y basto que lo cordé.)
Eluc. de las propr., fol. 250.
Bouquet ou chevreau a le poil plus long et rude qu'agneau.
Edifici, s. m., lat. aedificium, édifice, bâtisse.
Nostre trebalh del edifici que avem fach.
(chap. Nostre treball del edifissi que ham fet.)
Tit. de 1434, Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 242.
Notre travail de l'édifice que nous avons fait.
Fig. Chai edificis de vertuz. Trad. de Bède, fol. 15.
(chap. Cau lo edifissi de virtuts.)
L'édifice des vertus tombe.
- Machine de guerre.
El reis Henrics si fes metre dels edificis en aquella part on saub qu'el murs era rotz. V. de Bertrand de Born.
Le roi Henri fit mettre des machines de guerre en cette partie où il sut que le mur était rompu.
CAT. Edifici. (N. E. - ¿Cómo se dice en catalán edificio? - Edifici – Ya sé que es difícil, pero ¿cómo se dice?
ESP. PORT. Edificio. IT. Edifizio. (chap. Edifissi, edifissis.)
2. Edificament, s. m., édifice, bâtisse.
Mesuri las tors hautas e 'ls edificamentz.
(chap. Yo medixco les torres altes y los edificamens, edifissis, edificassions.)
P. de Corbiac: El nom de. Var.
Je mesure les hautes tours et les édifices.
ANC. FR. Sus un malvez fondement
N'est fet bon édefiement.
Godefroi de Paris, Chr. métr., p. 114.
PORT. IT. Edificamento.
3. Edificatio, Hedificatio, s. f., lat. aedificatio, édification, bâtisse, construction.
La festa de la edificatio d'aquesta glicia.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 36.
La fête de l'édification de cette église.
En que fo figurada la edificatio del temple.
Eluc. de las propr., fol. 160.
En quoi fut figurée la construction du temple.
- Fig. Edification, bon exemple.
Vos est hedifications de Dieu... per so que la glieyza recepia hedificatio.
Trad. de l'Ép. de S. Paul aux Corinthiens.
Vous êtes bâtisse de Dieu... afin que l'église reçoive édification.
A la honor de Dieu et a la hedificatio de lur pruesme.
A follas paraulas de mala hedificatio.
V. et Vert., fol. 82 et 104.
A l'honneur de Dieu et à l'édification de leur prochain.
A folles paroles de mauvaise édification.
CAT. Edificació. ESP. Edificación. PORT. Edificação. IT. Edificazione. (chap. Edificassió, edificassions)
4. Edificar, Hedificar, v., lat. aedificare, bâtir, édifier.
Vos edifiques, so es bastitz una maison en la terra d'aquela heretat.
Trad. du Code de Justinien, fol. 6.
Vous édifiâtes, c'est-à-dire bâtîtes une maison en la terre de cet héritage.
Lo temple que ton senhor payre avia en cor de edificar.
Hist. abr. de la Bible, fol. 41.
Le temple que ton seigneur père avait en pensée d'édifier.
Hedificar lo monastier. Philomena.
(chap. Edificá lo monasteri.)
Édifier le monastère.
Dels test dels uous lors cazas edifico. Eluc. de las propr., fol. 156.
(chap. Ells edifiquen les seues cases de les clasques dels ous.)
Ils bâtissent leurs cases des coquilles des oeufs.
Fig. Cel que prophetisa hedifica la gleyza.
Trad. de l'Ép. de S. Paul aux Corinthiens.
Celui qui prophétise édifie l'église.
Part. prés. Auzels cantans et nis edificans.
Eluc. de las propr., fol. 123.
Oiseaux chantants et bâtissant nids.
CAT. ESP. PORT. Edificar. IT. Edificare. (chap. edificá: edifico, edifiques, edifique, edifiquem o edificam, edifiquéu o edificáu, edifiquen; edificat, edificats, edificada, edificades.)
5. Edifiar, v., édifier, construire, bâtir.
Al mostier de Verdelai que el avia edifiat.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 97.
Au monastère de Verdelai qu'il avait construit.
- Fig. Édifier, exciter à la vertu par ses exemples, par ses discours. Scientia efla, charitaz edifia... Cant edifia sainta gleisa per lo merite de sa vida.
Trad. de Bède, fol. 35 et 79.
La science enfle, la charité édifie... Quand il édifie la sainte église par le mérite de sa conduite.
ANC. FR. Seient édifiet li mur de Jérusalem.
Anc. tr. du Miserere, Bibl. cott.
Sur tous les lieux plaisans et agréables,
Édifiés de manoirs convenables.
Eustache Deschamps, p. 13.
6. Rehedification, s. f., lat. reaedificationem, réédification.
Per la construction et rehedification de, etc. A la rehedification et conservation. Tit. de 1468. DOAT, t. XCV, fol. 193.
Pour la construction et réédification, de, etc..
A la réédification et conservation.
CAT. Reedificació. ESP. Reedificación. PORT. Reedificação. (chap. Reedificassió, reedificassions.)
IT. Riedificazione.
7. Reddificar, v., lat. reaedificare, réédifier, rebâtir.
Fera abatre e demolir sans jamais reddificar.
Chronique des Albigeois, col. 102.
Fera abattre et démolir sans jamais rebâtir.
ANC. FR. Ceux de dedans, en grand diligence, les rédifioient de bois.
Monstrelet, t. I, fol. 129.
CAT. Redificar, reedificar. ESP. PORT. Reedificar. IT. Riedificare. (chap. reedificá, se conjugue com edificá.)
Editio, s. f., lat. editio, édition.
Comparet las o las ajustet ab las autras editios.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 25.
Il les compara ou les accorda avec les autres éditions.
CAT. Edició. ESP. Edición. PORT. Edição. IT. Edizione.
(chap. edissió, edissions.)
Edra, s. f., lat. hedera, lierre.
Bagas d'edra hi metretz...
En un fust d'edra vert e gros
... faretz far un cros.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Vous y mettrez des baies de lierre.
Dans un bois de lierre vert et gros... vous ferez faire un creux.
Edra pren nom de herere qui vol dire gafar, quar si rapa et gafa.
Eluc. de las propr., fol. 206.
Edra (lierre) prend nom de haerere qui veut dire mordre, car il s'attache et mord.
CAT. Hedra. ESP. Yedra (hiedra). PORT. Hera. IT. Edera. (chap. hedra, hedrera.)
Efimeron, s. m., lat. ephemeron, éphimeron, sorte de poisson.
Aquel peyssho de mar, nomnat efimeron, aquel jorn mor el qual naysh.
(chap. Aquell peix de mar anomenat efimeron, mor lo día que naix;
per naixó se diu aixina, perque es efímero, que no dure gens.)
Eluc. de las propr., fol. 88.
Ce poisson de mer, nommé éphimeron, meurt le même jour auquel il naît.
2. Efimer, Effimer, adj., lat. ephemerus, éphémère, de peu de durée.
La prumiera especia de febre es dita effimera... Efimera es talment dita, quar efimeron, don ve aquest nom, vol dire simple.
Eluc. de las propr., fol. 87 et 88.
La première espèce de fièvre est dite éphémère... Elle est ainsi dite éphémère, parce que efimeron, dont vient ce nom, veut dire simple.
ESP. Efímero. PORT. Efemero. IT. Effimero.
3. Femelh, adj., éphémère.
Quar ilh son voutis e menor,
Femelh et ab mens de vigor.
Brev. d'amor, fol. 41.
Car ils sont inconstants et moindres, éphémères et avec moins de vigueur.
Efrun, Enfrun, adj., triste, morose, refrogné, avide.
Per tolre flac cor et efrun.
R. Vidal de Bezaudun: En aquel temps.
Pour enlever coeur faible et triste.
Enfrus e glotz iest e lagz.
Le Moine de Montaudon: Gasc pec.
Tu es refrogné et glouton et laid.
ANC. FR. Vilains enfrums fel et estous.
Roman du Renart, t. IV, p. 19.
Moult est richesce enfrume et gloute.
Roman de la Rose, v. 10905.
Dex, qui nos forma uns et uns,
Ou il est or fel et enfruns
Au povre, ou il est ses vengerres.
Helinand, Vers sur la Mort.
2. Ufruna, s. f., déplaisir, mauvaise grâce, mécontentement.
Non ac bon chavaler...
Que no aia sa part ses nulha ufruna.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 103.
Il n'y eut bon chevalier... qui n'ait sa part sans nul mécontentement.
3. Efrunamens, adv., avidement, gloutonnement.
Segon que hom manja plus efrunamens en tant es majors lo peccat.
V. et Vert., fol. 21.
Selon que l'on mange plus gloutonnement d'autant est plus grand le péché.
Egruvir, v., gémir, soupirer.
Esgardans el cel, egruvi.
(chap. Mirán al sel, suspire; v. suspirá.)
Trad. du nouv. Test., S. Marc, ch. 7.
Regardant au ciel, il soupira.
Egua, Ega, s. f., lat. equa, cavale, jument.
Mul e mulas foron pueis creadas d'aze e d'egua.
(chap. Los machos y mules van sé después creats de ruc, ase, burro y de yegua; ase : acémila y varians; ruc : rucio; lo apellit Mulet abunde a Calaseit, pero lo mes burro es Carlos Rallo Badet.)
Liv. de Sydrac, fol. 28.
Mulets et mules furent ensuite créés d'âne et de jument.
Si tu fas montar a ton caval ma ega.
(chap. literal: Si tú fas montá a ton caball ma yegua; ma : la meua.)
Trad. du Code de Justinien, fol. 55.
Si tu fais saillir ma jument par ton cheval.
ANC. FR. Loua les jumens ou eques... pour piquer ou batre son mil ou blé.
Lett. de rém., 1408. Carpentier, t. II, col. 235.
On lit dans le Roman du comte de Poitiers, v. 209:
Quant est montés sor s'aigue mor.
Ce qui signifie cavale moresque.
CAT. Egua. ESP. Yegua. PORT. Egoa. (chap. Yegua, yegües.)
2. Egatier, s. m., lat. equarius, gardeur de juments.
O pastor, o vaquier,
Egatier, o porquier
E d'autres noms que i a.
G. Riquier: Pus Dieu m'a.
Ou pâtre, ou vacher, ou gardeur de juments, ou porcher et d'autres noms qu'il y a.
ANC. CAT. Eguater. ESP. Yegüero. PORT. Egoariço. (chap. yegüé, yegües, yegüera, yegüeres.)
Egypani, s. m., égipan.
Cimbols et autres estrumens sonats per egypanis et satiris.
Eluc. de las propr., fol. 174.
Cymbales et autres instruments touchés par égipans et satyres.
(ESP. Egipán, ser fabuloso, mitad cabra, mitad hombre.)
Eira, s. f., lat. area, aire à battre le blé.
E 'l desme de t' eira. Trad. de Bède, fol. 46.
Et la dîme de ton aire.
CAT. ESP. Era. PORT. Eira. IT. Aia. (chap. era, eres de batre.)






























