Mostrando las entradas para la consulta apellit ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta apellit ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 11 de mayo de 2026

Semdier, Sendier, Cendier, Sentier, Sendera, Cendieyra

Semdier, Sendier, Cendier, Sentier, s. m. lat. semi iter, sentier, chemin.
Toza, sovendier
Aurai est semdier.
G. Riquier: L' autre jorn.
Jeune fille, fréquent j'aurai (je fréquenterai souvent) ce sentier.
Per un cendier estreg. V. de S. Honorat.
Par un sentier étroit.

Per un cendier estreg. V. de S. Honorat. (chap. Per una senda estreta.)


Per miel tener lo dreg sentier util
Que mena 'ls bos al port.
Leys d'amors, fol. 24.
Pour mieux tenir le droit sentier utile qui mène les bons au port.
Fig. Doncs laig sentier
Sec cel qu' ab leis camina.
B. Zorgi: Ben es adreig.
Donc laid sentier suit celui qui avec elle chemine.
Loc. Papiol, ten dreg sendier,
Non temas ven ni gelada.
Bertrand de Born: Rassa mes.
Papiol, tiens droit chemin, ne crains vent ni gelée.
Loc. fig. Cel que vai la lei de Dieu mostran,
Degra ben far e seguir dreg sendier.
B. Carbonel: Per espassar.
Celui qui va la loi de Dieu montrant, devrait bien faire et suivre droit chemin.
CAT. Sender. ESP. Sendero. IT. Sentiero. (chap. Senda, sendes; sendeta, sendetes; Sender es lo apellit de un autó que hay traduít : Réquiem per un llauradó español.)

Ramón José Sender Garcés, aragonés de Chalamera, Huesca

2. Sendera, Cendieyra, s. f., sentier.
Aniey cercan novella flor
Cost' una cendieyra.
Joyeux de Toulouse: L' autr' ier.
J'allai cherchant nouvelle fleur le long d'un sentier.
Cum... bazilisc en la sendera. Eluc. de las propr., fol. 247.
Comme... basilic dans le sentier.

Senda, sendes; sendeta, sendetes; Sender es lo apellit de un autó que hay traduít : Réquiem per un llauradó español.

sábado, 1 de julio de 2017

lista negra de los diputats o deputats del General de Cathalunya

Tos penséu que sou democratics y moderns, pero només sou uns catalibans, catanazis, catabatasunos, y en general sou exactamén lo que dieu de atres, fascistes; vatros dieu feixistes.

Tan los 
nazis alemans com Mussolini eren sossialistes.
NAZI = NAtionalsoZIalismus.

Cataluña, Catalunya, nazi, nazis, catanazis, catalanazis, nazismo catalán, ERC y los nazis, socialistas




Marcel Pena, Markel Bringuè, pro etarra, Bildu, EH Bildu, catalaniste

Lo pena de Marcel, Marcel Pena, Markel Bringuè o Bringué, de La Llitera.


A cascala catalanistes, estelada



Los chapurriaus tenim lo dret de parlá, escriure, defensá lo chapurriau, no mol traurán ni 'sientifics' lingüistes, de la siensia de si la enserto la endivino, filólogos, ni dingú.

Arturo Quintana Font

Arturico Quintanica y Fuentecica (Este es catalá, es lo gos rabiós que ha contagiat a mols aragonesos, desde los tems de Desideri Lombarte.
Cuan se mórigue este ca, no se acabará la rabia.)

Ignacio Sorolla Vidal, conegut com Ignacio Sorolla Amela



Mes Ascuma

AscumaAssociació catalanista del Matarranya, en l´agüelo Quintaneta a la esquerra, a la dreta de Carlos Sancho Meix. Después lo presidén es Juaquinico Monclús, sense t al apellit. Tamé ix José Miguel Gracia Zapater (lo del finestró).

Juaquinico lo cochet, Monclús, unes vegades u escriu en T y atres sense

Juaquinico lo cohetMonclús, unes vegades escriu lo seu apellit en T y datres sense, aixina de atontat está.

Si al Aragón oriental lo llamas franja, eres gilipollas, otra franja.

Si al Aragón oriental lo llamas franja, eres gilipollas, otra franja


Aquí teniu unes cuantes franjes:

Franja, franjes, franja del meu cul, Mullarero, bresquilla, préssec

A vore si trobéu o trobáu lo mullarero. (A melocotón li falte la tilde)

Javier Giralt Latorre, professó investigadó universidat Saragossa

Javier Giralt Latorre, professó investigadó a la universidat de Saragossa 

Luis Raxadel


Papé de cul, estelada, independéncia, Catalunya, paper higiènic


Víctor Vidal, Cachol, La Portellada, presidente, asociación empresarios Matarraña

Cachol ix al cuentet Lo burro mort. La seua dona, Josefina Nogués, es la protagonista.

https://www.diariodeteruel.es/bajoaragon/pepa-nogues-antropologa-y-etnologa-todo-lo-que-ayudo-a-mantener-la-lengua-durante-800-anos-ahora-ha-cambiado (mantener la lengua durante 800 años: 2024 - 800 = 1224. Me pregunto qué lengua se encuentra en estos documentos de Francia desde el 842. Qué lengua se encuentra en este documento del 2.2.1231? Esta catalanista es más burra de lo que parece. Ya os podéis imaginar en qué centro educativo trabaja impartiendo clases del dialecto occitano catalán. Pista: es un nido de ratas catalanistas en la capital de la comarca del Matarraña.)


Josefina, Josefa, Pepa, Pepita, La Comarca, instituto de Valderrobres, Nogués


La Diana está ficada:

Diana Ross, chapurriau, lista negra


//

5 DE MAYO.

Los señores Diputados mandaron escribir las cartas que siguen a continuación, advirtiéndose, que de la primera y del pregón que en ella se incluía, se envió también copia, con la dirección respectiva, a un gran número de diputados locales.

Al honorable senyer En Francesch Benda ciutada diputat local en la ciutat de Gerona.
Honorable senyer. Dins aquesta vos tramatem copia de una crida ab la qual son donades per enamigues de la cosa publica les persones en ella nomenades. Dehim e manam vos aquella vista la present façau publicar en nom de nosaltres als diputats e conçell com a representants aquest Principat per los los lochs acustumats de aqueixa ciutat sens empero nominacio ne intervencio de algun oficial sino en la manera que es escrita de mot a mot e com publicada sera feu aquella registrar en poder del notari de aqueixa diputacio local. Avisant nos ab vostra letra del dia que les dites costes haureu exequutades. Aço empero no diferiau o dilateu per alguna causa o raho car deliberacio precedent ab intervencio de aquesta ciutat axi volem se faça. Dada en Barchinona a cinch de maig del any Mil CCCC sexanta dos. Manuel de Monsuar dega de Leyda. Los diputats del General e conçell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Sigue el pregón a que se refiere la carta anterior.

Ara oyats tot hom generalment de part dels molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya en virtut de la comissio de la cort ultimament celebrada en la ciutat de Leyda e encara de la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey atorgada fermada e jurada et alias. Que com los honorables micer Francesch Marquilles mossen Nicholau Pujades ardiacha de la mar micer Pere Falco micer Jaume Taranan e micer Pere de Montmany ciutadans de Barchinona sien stats conselladors e adjutors notoriament hoc e hajen participat e assistit axi en lo spatxament de diverses letres procehides de la Majestat o cort de la Senyora Reyna dirigides als dits deputats e concell e a la ciutat de Barchinona com en altres actes fets e attemptats les quals e los quals son contra la capitulacio dita. E per les dites causes deliberacio precedent ab intervencio de la dita ciutat los dits diputats e concell hajen dats per enamichs e acuydats de la cosa publica del dit Principat los dessus nomenats (la lista negra de los diputats o deputats del General de Cathalunya) per ço ab veu de aquesta publica crida vos notifique hom les dites coses perque a tots sien manifestes e a fi que aximateix tot hom del dit Principat los haja per enamichs e acuydats com dit es e que les persones e tots bens dels dessus dits que sapien e haver puixen meten en mans e poder dels dits diputats e conçell en altra manera seria procehit contra los contrafahents segons per la dita capitulacio et alias es permes. Es empero entes e declarat que la persona e bens del dit ardiacha per esser ecclesiastich han esser confischats ab los mijans deguts e pertinents a despeses del General juxta la deliberacio dessus dita.

resposta de hoc o de no

jueves, 12 de octubre de 2017

Andalús contestán a MSF Sègarra

Andalús contestán a MSF Sègarra, fique la è per a que paregue mes catalá lo apellit.
 
Aixina se escriu lo castellá, no com a la foto.
 
Los andaluces riéndose porque obviamente sin nosotros su comunidad autónoma de mierda estaría más en la ruina de lo que está.
 
Andalús contestán a MSF Sègarra ,  fique la è per a que paregue mes catalá lo apellit
 
Te lo dig en català que, aunq so andalu, parl el catala de put mad, much graci por la buen brom q has di, tú ere andalú, porq con ese art no eres catala fij, me he teni que rei un mont a tu cost, me descojo con lo que has di, graci, por cier, Catalu no es tu país y tú eres español
 
 
Republik Katalonien, iluso, república de Catalunya, Cataluña
Republik Katalonien, iluso, república de Catalunya, Cataluña
 
23 países se han independizado de España, cómo ha de ser ilegal?
 

jueves, 16 de mayo de 2024

Marguarita, Margarida - Marbrin

Marguarita, Margarida, s. f., lat. margarita, perle, marguerite.

Si engendro marguaritas, o perlas.

(chap. S' engendren “margarites”, o perles.)

Eluc. de las propr., fol. 136.

S'engendrent marguerites, ou perles.

De peiras preciosas e de margaridas.

Trad. de l'Apocalypse de S. Jean, ch. 17.

De pierres précieuses et de perles.

ANC. CAT. ESP. PORT. IT. Margarita. (chap. Margarita, margarites : perla, perles. Aixina li diém a la manzanilla, camomila, Chamaemelum nobile.) 

 

Marge, s. m., lat. marginem, marge, bord.

Declarar lo test els marges dels libres.

(chap. Glosá, declará, explicá lo texto als margens dels llibres.)

Glosá, declará, explicá lo texto als margens dels llibres

 

Cat. dels apost. de Roma, fol. 156.

Expliquer le texte aux marges des livres. 

Prop del marge de la palpebra. Trad. d'Albucasis, fol. 16. 

Près du bord de la paupière.

CAT. Marge. ESP. Margen. PORT. Margem. IT. Margine.

(chap. Marge, margens.)

2. Margua, s. m., marge, bord.

Sia de subtils marguas. Trad. d'Albucasis, fol. 11.

Soit de bords délicats.

 

Margerit, s. m., renégat, apostat, parjure.

Non sui margeritz,

Ans es tan ferma ma leis 

Que, s' anc jorn foi recrezens, 

Ara m' en sui reprendens.

Bertrand de Born: S'abrils. 

Je ne suis point apostat, au contraire, tant est ferme ma loi que, si jamais je fus fatigué, maintenant je suis m'en reprenant.

(chap. Margarit, ña un mas al Pantano de Pena en este nom.)

Maridar, v., lat. maritare, marier, accoupler.

Mais cen piuzellas vos ai vist maridar 

A coms, marques, a baros d'aut afar. 

Rambaud de Vaqueiras: Honratz marques.

Plus de cent pucelles je vous ai vu marier à comtes, marquis, à barons de haute condition. 

Subst. Que 'l filha c' an de comayre 

Fan lur nepta al maridar.

B. Carbonel: Tans ricx

Vu que la fille qu'ils ont de commère ils (en) font leur nièce au marier.

Part. pas. Adulteris, es cant homz es molheratz o femna maridada, o ambidoy o so, e falso lor mariatge. Liv. de Sydrac, fol. 130. 

Adultère, c'est quand l'homme est épousé ou la femme est mariée, ou tous deux le sont, et qu'ils faussent leur mariage.

ANC. FR. Et ainsy seroit-il d'un homme mariet.

Charte de Valenciennes, 1114, p. 428.

ANC. CAT. ESP. Maridar. IT. Maridare. (chap. Maridá, casá, doná en matrimoni. Marit, marits; home, homens; dona, dones; esposa, esposes; espós, esposos.)

2. Maridamen, s. m., mariage.

En son maridamen. Tit. de 1321. DOAT, t. XXXIX, fol. 1.

(chap. Al seu casamén, maridamén, boda.)

A son mariage.

Al vostre maridamen... 

Reynas e donas gentils... 

Desirava yeu ajostar.

(chap. Al vostre maridamén reines y dones gentils dessichaba o dessijaba o desseaba yo ajuntá.)

Fragment de la V. de S. Georges.

A votre mariage... reines et dames gentilles... je désirais réunir.

ANC. FR.

Je vous querons aussi ung biau mariement. 

Poëme de Hugues Capet, fol. 10.

IT. Maritamento. (chap. Maridamén, maridamens; casamén, casamens; boda, bodes.)

3. Maridatge, Mariatge, s. m., mariage.

Chapten te d' estrain maridatge. Trad. de Bède, fol. 1.

Abstiens-toi d'étrange mariage.

Falso lor mariatge.

Cant hom jatz ab femna, cant a honestedat de mariatge, hom fai gran peccat, car ab sa molher pot hom peccar. 

Liv. de Sydrac, fol. 30 et 130.

Faussent leur mariage.

Quand on gît avec femme, quand il y a honnêteté de mariage, on fait grand péché, car avec sa femme on peut pécher.

CAT. Maridatge. ESP. Maridage (maridaje). IT. Maritaggio. 

(chap. Maridaje o maridache se fa aná avui en día cuan se parle de quina beguda passe en quin minjá.)

4. Marit, Marrit, s. m., lat. maritus, mari, homme marié.

Sapchatz gran talen n'auria

Que us tengues en loc del marrit.

La Comtesse de Die: Estat ai en. 

Sachez que j'en aurais grand désir que je vous tinsse en place du mari.

Luenh es lo castelhs e la tors

Ont elha jay e son maritz.

G. Rudel: Pro ai del.

Loin est le château et la tour où elle gît et son mari.

ANC. FR.

Que pour tele aventure me donnassent marit. Roman de Berte, p. 77.

CAT. Marit. ESP. PORT. Marido. IT. Marito. (chap. Marit, marits; home, homens; espós, esposos.)

5. Matrimoni, Matremoni, s. m., lat. matrimonium, mariage.

Non son liatz de matremoni ni an fag votz. 

El sagrament de matremoni.

V. et Vert., fol. 18 et 5. 

Ne sont liés par le mariage ni n'ont fait voeux. 

Le sacrement de mariage. 

D' afar de matrimoni, per cal causa 'l demens, 

Qu' omz no s puesca salvar fils e filhas avens. 

Izarn: Diguas me tu. 

D' affaire de mariage, pour quelle cause il ment, de sorte qu'on ne se puisse sauver fils et filles ayant. 

CAT. Matrimoni. ESP. PORT. IT. Matrimonio. (chap. Matrimoni, matrimonis.)

6. Matrimonial, adj., lat. matrimonialis, matrimonial.

Per matrimonial remembrance. Eluc. de las propr., fol. 17.

Pour commémoration matrimoniale. 

De hetad matrimonial. Tit. de 1266. DOAT, t. VIII, fol. 13. 

D' âge matrimonial.

CAT. ESP. PORT. Matrimonial. IT. Matrimoniale. 

(chap. Matrimonial, matrimonials.)

7. Matrimonialmen, adv., matrimonialement, dans le mariage.

En la terra sia, 

La cal poscezis justamen,

Estan matrimonialmen.

Brev. d'amor, fol. 225. 

Dans la terre sienne, laquelle il possède justement, étant dans le mariage.

ESP. IT. Matrimonialmente. (chap. Matrimonialmen.)

8. Amaridar, v., marier.

Pauras tozas amaridar. La Confessio.

Marier pauvres filles.

9. Remaridar, v., remarier.

Si se remarida. Fors de Béarn, p. 1086. 

S'il se remarie.

(chap. Tornás a casá; remaridá, remaridás. Yo me torno a casá; yo me remarido, remarides, remaride, remaridem o remaridam, remaridéu o remaridáu, remariden; remaridat, remaridats, remaridada, remaridades.)

 

Marme, Marbre, s. m., lat. marmorem, marbre.

Marme blanc, can polverat es.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Marbre blanc, quand il est pulvérisé.

Colompnas de marme pezans. V. de S. Honorat.

Colonnes de marbre pesantes.

Anet a las fenestras de fi marbre obrat.

(chap. Va aná a les finestres de fi mármol obrat.)

Roman de Fierabras, v. 2140. 

Alla aux fenêtres de pur marbre ouvragé.

CAT. Marbre. ESP. Mármol. PORT. Marmore. IT. Marmo. (chap. Mármol, marmols. Apellit de Pablo o Pau de los picapedra, picapedrés.)

Luis Latorre Albesa, Mármol, marmols. Apellit de Pablo o Pau de los picapedra, picapedrés


2. Marbrin, adj., de marbre.

Devalet o poiet als gras marbris. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 74.

Descendit ou monta aux degrés de marbre.

ANC. FR. Haultes tours marbrines, desquelles tout le circuit étoit orné.

Rabelais, liv. IV, ch. 2.

A la fenestre marbrine,

Là s'apoia la mescine.

Fables et cont. anc., t. 1, p. 384.

On leur a establi deux statues marbrines.

Cl. Marot, t. III, p. 15.

(ESP. Marmóreo. Chap. de mármol: marmóreo, marmóreos, marmórea, marmórees.)

domingo, 11 de febrero de 2024

Echo - Eira

Echo, s. m., lat. echo, écho.

Echo, so es la votz que retendis en las vals cant hom crida sus per lo pueg. V. et Vert., fol. 23.

(chap. Eco, aixó es la veu que ressone a les valls cuan hom cride desde dal del puch.)

Écho, c'est la voix qui retentit dans les vallées quand on crie au-dessus par la montagne.

CAT. ESP. (chap.) Eco. PORT. Ecco. IT. Eco (N. E. como Umberto).

ECO, ECHO

Edi, s. m., lat. haedus, petit bouc, bouquet.

Edi o cabrit pel ha plus lonc et rude que anhel.

(chap. Chotet o cabrit té lo pel mes llarg y basto que lo cordé.)

Eluc. de las propr., fol. 250. 

Bouquet ou chevreau a le poil plus long et rude qu'agneau.

 

Edifici, s. m., lat. aedificium, édifice, bâtisse.

Nostre trebalh del edifici que avem fach.

(chap. Nostre treball del edifissi que ham fet.)

Tit. de 1434, Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 242. 

Notre travail de l'édifice que nous avons fait. 

Fig. Chai edificis de vertuz. Trad. de Bède, fol. 15.

(chap. Cau lo edifissi de virtuts.)

L'édifice des vertus tombe.

Chiringuito del Azud, Assut, Liebherr 918, Milián Quílez

- Machine de guerre.

El reis Henrics si fes metre dels edificis en aquella part on saub qu'el murs era rotz. V. de Bertrand de Born.

Le roi Henri fit mettre des machines de guerre en cette partie où il sut que le mur était rompu. 

CAT. Edifici. (N. E. - ¿Cómo se dice en catalán edificio? - Edifici – Ya sé que es difícil, pero ¿cómo se dice?

ESP. PORT. Edificio. IT. Edifizio. (chap. Edifissi, edifissis.)

2. Edificament, s. m., édifice, bâtisse.

Mesuri las tors hautas e 'ls edificamentz.

(chap. Yo medixco les torres altes y los edificamens, edifissis, edificassions.)

P. de Corbiac: El nom de. Var. 

Je mesure les hautes tours et les édifices. 

ANC. FR. Sus un malvez fondement 

N'est fet bon édefiement. 

Godefroi de Paris, Chr. métr., p. 114. 

PORT. IT. Edificamento.

3. Edificatio, Hedificatio, s. f., lat. aedificatio, édification, bâtisse, construction.

La festa de la edificatio d'aquesta glicia.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 36. 

La fête de l'édification de cette église. 

En que fo figurada la edificatio del temple.

Eluc. de las propr., fol. 160. 

En quoi fut figurée la construction du temple.

- Fig. Edification, bon exemple.

Vos est hedifications de Dieu... per so que la glieyza recepia hedificatio.

Trad. de l'Ép. de S. Paul aux Corinthiens. 

Vous êtes bâtisse de Dieu... afin que l'église reçoive édification.

A la honor de Dieu et a la hedificatio de lur pruesme.

A follas paraulas de mala hedificatio.

V. et Vert., fol. 82 et 104. 

A l'honneur de Dieu et à l'édification de leur prochain.

A folles paroles de mauvaise édification. 

CAT. Edificació. ESP. Edificación. PORT. Edificação. IT. Edificazione. (chap. Edificassió, edificassions)

4. Edificar, Hedificar, v., lat. aedificare, bâtir, édifier.

Vos edifiques, so es bastitz una maison en la terra d'aquela heretat.

Trad. du Code de Justinien, fol. 6.

Vous édifiâtes, c'est-à-dire bâtîtes une maison en la terre de cet héritage.

Lo temple que ton senhor payre avia en cor de edificar.

Hist. abr. de la Bible, fol. 41.

Le temple que ton seigneur père avait en pensée d'édifier.

Hedificar lo monastier. Philomena.

(chap. Edificá lo monasteri.)

Édifier le monastère.

monasterio de Poblet, reyes de Aragón

Dels test dels uous lors cazas edifico. Eluc. de las propr., fol. 156. 

(chap. Ells edifiquen les seues cases de les clasques dels ous.)

Ils bâtissent leurs cases des coquilles des oeufs. 

Fig. Cel que prophetisa hedifica la gleyza.

Trad. de l'Ép. de S. Paul aux Corinthiens. 

Celui qui prophétise édifie l'église. 

Part. prés. Auzels cantans et nis edificans.

Eluc. de las propr., fol. 123.

Oiseaux chantants et bâtissant nids.

CAT. ESP. PORT. Edificar. IT. Edificare. (chap. edificá: edifico, edifiques, edifique, edifiquem o edificam, edifiquéu o edificáu, edifiquen; edificat, edificats, edificada, edificades.)

edificá: edifico, edifiques, edifique, edifiquem o edificam, edifiquéu o edificáu, edifiquen; edificat, edificats, edificada, edificades

5. Edifiar, v., édifier, construire, bâtir.

Al mostier de Verdelai que el avia edifiat.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 97. 

Au monastère de Verdelai qu'il avait construit.

- Fig. Édifier, exciter à la vertu par ses exemples, par ses discours. Scientia efla, charitaz edifia... Cant edifia sainta gleisa per lo merite de sa vida.

Trad. de Bède, fol. 35 et 79.

La science enfle, la charité édifie... Quand il édifie la sainte église par le mérite de sa conduite. 

ANC. FR. Seient édifiet li mur de Jérusalem

Anc. tr. du Miserere, Bibl. cott. 

Sur tous les lieux plaisans et agréables, 

Édifiés de manoirs convenables.

Eustache Deschamps, p. 13.

6. Rehedification, s. f., lat. reaedificationem, réédification.

Per la construction et rehedification de, etc. A la rehedification et conservation. Tit. de 1468. DOAT, t. XCV, fol. 193.

Pour la construction et réédification, de, etc.. 

A la réédification et conservation. 

CAT. Reedificació. ESP. Reedificación. PORT. Reedificação. (chap. Reedificassió, reedificassions.)

IT. Riedificazione.

7. Reddificar, v., lat. reaedificare, réédifier, rebâtir.

Fera abatre e demolir sans jamais reddificar.

Chronique des Albigeois, col. 102. 

Fera abattre et démolir sans jamais rebâtir. 

ANC. FR. Ceux de dedans, en grand diligence, les rédifioient de bois.

Monstrelet, t. I, fol. 129. 

CAT. Redificar, reedificar. ESP. PORT. Reedificar. IT. Riedificare. (chap. reedificá, se conjugue com edificá.)

 

Editio, s. f., lat. editio, édition. 

Comparet las o las ajustet ab las autras editios.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 25.

Il les compara ou les accorda avec les autres éditions.

CAT. Edició. ESP. Edición. PORT. Edição. IT. Edizione. 

(chap. edissió, edissions.)

 

Edra, s. f., lat. hedera, lierre. 

Bagas d'edra hi metretz... 

En un fust d'edra vert e gros 

... faretz far un cros.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous y mettrez des baies de lierre.

Dans un bois de lierre vert et gros... vous ferez faire un creux.

Edra pren nom de herere qui vol dire gafar, quar si rapa et gafa.

Eluc. de las propr., fol. 206.

Edra (lierre) prend nom de haerere qui veut dire mordre, car il s'attache et mord.

CAT. Hedra. ESP. Yedra (hiedra). PORT. Hera. IT. Edera. (chap. hedra, hedrera.)

John Steinbeck, La Perla, chapurriau, perles, ostres, hedra

 

Efimeron, s. m., lat. ephemeron, éphimeron, sorte de poisson. 

Aquel peyssho de mar, nomnat efimeron, aquel jorn mor el qual naysh.

(chap. Aquell peix de mar anomenat efimeron, mor lo día que naix; 

per naixó se diu aixina, perque es efímero, que no dure gens.)

Eluc. de las propr., fol. 88.

Ce poisson de mer, nommé éphimeron, meurt le même jour auquel il naît.

2. Efimer, Effimer, adj., lat. ephemerus, éphémère, de peu de durée.

La prumiera especia de febre es dita effimera... Efimera es talment dita, quar efimeron, don ve aquest nom, vol dire simple.

Eluc. de las propr., fol. 87 et 88.

La première espèce de fièvre est dite éphémère... Elle est ainsi dite éphémère, parce que efimeron, dont vient ce nom, veut dire simple. 

ESP. Efímero. PORT. Efemero. IT. Effimero.

3. Femelh, adj., éphémère.

Quar ilh son voutis e menor, 

Femelh et ab mens de vigor.

Brev. d'amor, fol. 41.

Car ils sont inconstants et moindres, éphémères et avec moins de vigueur.

 

Efrun, Enfrun, adj., triste, morose, refrogné, avide.

Per tolre flac cor et efrun. 

R. Vidal de Bezaudun: En aquel temps.

Pour enlever coeur faible et triste.

Enfrus e glotz iest e lagz.

Le Moine de Montaudon: Gasc pec. 

Tu es refrogné et glouton et laid. 

ANC. FR. Vilains enfrums fel et estous.

Roman du Renart, t. IV, p. 19. 

Moult est richesce enfrume et gloute.

Roman de la Rose, v. 10905. 

Dex, qui nos forma uns et uns, 

Ou il est or fel et enfruns 

Au povre, ou il est ses vengerres.

Helinand, Vers sur la Mort.

2. Ufruna, s. f., déplaisir, mauvaise grâce, mécontentement.

Non ac bon chavaler... 

Que no aia sa part ses nulha ufruna. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 103. 

Il n'y eut bon chevalier... qui n'ait sa part sans nul mécontentement.

3. Efrunamens, adv., avidement, gloutonnement.

Segon que hom manja plus efrunamens en tant es majors lo peccat.

V. et Vert., fol. 21.

Selon que l'on mange plus gloutonnement d'autant est plus grand le péché.

 

Egruvir, v., gémir, soupirer. 

Esgardans el cel, egruvi.

(chap. Mirán al sel, suspire; v. suspirá.) 

Trad. du nouv. Test., S. Marc, ch. 7. 

Regardant au ciel, il soupira.

 

Egua, Ega, s. f., lat. equa, cavale, jument.

Mul e mulas foron pueis creadas d'aze e d'egua.

(chap. Los machos y mules van sé después creats de ruc, ase, burro y de yegua; ase : acémila y varians; ruc : rucio; lo apellit Mulet abunde a Calaseit, pero lo mes burro es Carlos Rallo Badet.)

lo apellit Mulet abunde a Calaseit, pero lo mes burro es Carlos Rallo Badet.

Liv. de Sydrac, fol. 28.

Mulets et mules furent ensuite créés d'âne et de jument.

Si tu fas montar a ton caval ma ega.

(chap. literal: Si tú fas montá a ton caball ma yegua; ma : la meua.)

Trad. du Code de Justinien, fol. 55. 

Si tu fais saillir ma jument par ton cheval.

ANC. FR. Loua les jumens ou eques... pour piquer ou batre son mil ou blé.

Lett. de rém., 1408. Carpentier, t. II, col. 235.

On lit dans le Roman du comte de Poitiers, v. 209:

Quant est montés sor s'aigue mor.

Ce qui signifie cavale moresque.

CAT. Egua. ESP. Yegua. PORT. Egoa. (chap. Yegua, yegües.)

Gianni, Decamerón, Yegua, yegües

2. Egatier, s. m., lat. equarius, gardeur de juments.

O pastor, o vaquier,

Egatier, o porquier

E d'autres noms que i a.

G. Riquier: Pus Dieu m'a.

Ou pâtre, ou vacher, ou gardeur de juments, ou porcher et d'autres noms qu'il y a.

ANC. CAT. Eguater. ESP. Yegüero. PORT. Egoariço. (chap. yegüé, yegües, yegüera, yegüeres.)

 

Egypani, s. m., égipan.

Cimbols et autres estrumens sonats per egypanis et satiris.

Eluc. de las propr., fol. 174.

Cymbales et autres instruments touchés par égipans et satyres.

(ESP. Egipán, ser fabuloso, mitad cabra, mitad hombre.)

Tomás Bosque; Cimbols et autres estrumens sonats per egypanis et satiris

 

Eira, s. f., lat. area, aire à battre le blé.

E 'l desme de t' eira. Trad. de Bède, fol. 46.

Et la dîme de ton aire.

CAT. ESP. Era. PORT. Eira. IT. Aia. (chap. era, eres de batre.)