Mostrando las entradas para la consulta DCVB ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta DCVB ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 14 de noviembre de 2018

Santistebe de Llitére, vocabulario dialectal literano

VOCABULARIO DIALECTAL LITERANO (HUESCA)

(Caza y pesca, juegos y albañilería)

El vocabulario seleccionado pertenece a Santistebe de Llitére (Huesca).

En esta ocasión nos ocuparemos de la terminología de la caza y de la pesca, del léxico de los juegos infantiles y de la albañilería.

San Esteban de Litera, Llitera

ANTONIO VIUDAS CAMARASA

También interesante
http://www.iea.es/documents/73041/25a56146-8f6b-4f01-835e-7444b5f2d262


(Hay errores en la transcripción desde un PDF. No los edito. Igualmente sirve como ejemplo del léxico de La Litera, Llitera, en concreto de San Esteban, Sant Esteve, Santiestebe; al final pongo una versión del Planch de Sant Esteve)

1.0. LA CAZA Y LA PESCA

La caza y la pesca son dos diversiones que gustan al hombre del campo; en La Litera el deporte más practicado es el de la caza. Los distintos términos municipales han sido señalados por unos letreros que indican coto. Los cotos que hay en La Litera pertenecen a las sociedades de cazadores constituidas en cada pueblo. La caza se practica, sobre todo,
en invierno, siendo frecuentes las capturas de jabalíes en esa época.
En este apartado analizaremos el léxico relacionado con la caza y la
pesca. Hay un refrán popular que compara el riesgo de accidente que
tienen el cazador y el pescador con el peligro que corren las personas cuyo
oficio consiste en cocer yeso y cal; el refrán dice: Pescadó y cazadó,
cocedó de ches y cal, a morí al hespital.
El nombre genérico de los pájaros es el de mixó, / muixó / mientras que el gorrión
recibe el nombre de torrodá, común a las hablas aragonesas y ribagorzanas; / pardal, vilero /

el DCVB documenta este término en Benassal y Morella.
Para cazar generalmente se usa la escopeta, pero en ocasiones se usa
la técnica de untar con pez besc la verguete y la palanquete para capturar
las aves por medio del reclamo A pesar de que está prohibida la caza
con el furó siempre hay cazadores que son amigos de la caza furtiva.
Esparbé llebré, m. Gavilán. Coll, La Litera, «esparbero»; Haensch, Alta
Ribagorza, «esparvé, esparvéro»; Arnal, Alquézar, «esparvero»; Badía,
CVAM, «esparvér» eii Benabarre, «esparveret» en Bielsa; Badía, Bielsa,
«esparveret»; Ballarín, V. Benasque, «esparbé»; Pardo, «esparvel,
esparvero, esparver»; Alvar, Léxico catalán, «esparavé».
Mixó, m. Pájaro en general. Coll, La Litera, «michón»; Haensch, Alta Ribagorza,
«muxón, muxó»; Ballarín, V. Benasque, «moixón»; Badía,
CVAM, «moixó» en Benabarre, «moixón» en Benasque; Ferraz, Alta
Ribagorza, «moixón»; DCVB, «mixó» "ocell (Pons, Tamarit de la L.,
Ll., Balaguer, Pla d'Urgell, Segarra, Conca de Barberá, Penedés, Vendrell,
Camp de Tarr.)"; Bosch, Fonz, «mixón»; Barnils, Fraga,
«muixó».

Torrodá, m. Gorrión. Haensch, Alta Ribagorza, «torrodá, gurrión, pardál»;
Badía, CVAM, «torrodá»; DCVB, «torredá, torrodá» '(dialectal)
Pardal, teulader (Bonansa, Benavarre, Tamarit de la L., Benassal,
Morella".
Auxá, v. Ahuyentar. DCVB, «auxar».
Esgarrapáde, f. Arañazo, Coll, La Litera, «esgarrapazo»; DCVB, «esgarrapada»;
Pardo, «esgarrapada».
Runruneá, v. Arrullar.
Muzól, m. Mochuelo. Haensch, Alta Ribagorza, «clluc»; Ferraz, Alta Ribagorza,
«cluc»; Ballarín, V. Benasque, «clluc»; DCVB, «mussol».
Mixonét, m. Pajarillo. Haensch, Alta Ribagorza, «muxonet, moixonet».
Gárce, f. Urraca. Haensch, Alta Ribagorza, «garsa»; Ferraz, Alta Ribagorza,
«garsa»; Badía, CVAM, «garsa» en Benabarre; Badía, Bielsa, «garsa»;
Arnal, Alquézar, «garza»; Ballarín, V. Benasque, «garsa».
Esturnéll, m. Estornino, tordo. Coll, La Litera, «esturnell»; Haensch, Alta
Ribagorza, «esturnell»; Ballarín, V. Benasque, «esturnell»; DCVB,
«estornell»; Llatas, «estornell»; Pardo, «estomell».
Chorlovit, m. Chorlito, alcaraván. Coll, La Litera, «chorlovit»; Alvar, Jaca,
«cholovita»; Oliva, Sopeira, «xorrolit».
Canó, m. Plumón. Ballarín, V. Benasque, «canón».
Moíiét, m. Caperuz de la abubilla. Coll, La Litera, «caperuz». •
Falcille, f. Vencejo. Coll, La Litera, «falcilla»; Ballarín, V. Benasque,
«falsilla»; DCVB, «falzia»; Casacuberta-Corominas, «falcilla»; Alvar,
Jaca, «falceta»; Alvar, Léxico catalán, «falsilla».
Rulléte, f. Tórtola silvestre. Coll, La Litera, «rulleta»; Pardo, «rulleta».
Sisélle, f. Paloma torcaz. Coll. La Litera, «sisella»; Bosch, Fonz, «sisella».
Sisót, m. Variedad de ave. Coll, La Litera, «sisot».
Culroyét, m. Pitirrojo. Haensch, Alta Ribagorza, «pintarrói»; Ballarín, V.
Benasque, «culroyéta»; Llatas, «pipirroyo»; Casacuberta-Corominas,
«pitarroy».
Terreréte, f. Alondra. Coll, La Litera, «terrereta».
Turcázos, m. pl. Palomas torcaces. Coll, La Litera, «turcazo»; Ballarín,
V. Benasque, «turcáso»; Alvar, Materiales, «turcazo»; Llatas, «turcazo».
Grálle, f. Grajo. El canto del grajo anuncia el viento y se dice: «qu'en fa
d'aire que las gralles gralleen molto». Coll, La Litera, «gralla»;
Haensch, Alta Ribagorza, «gralla»; Ferraz, Alta Ribagorza, «gralla»;
Badía, Bielsa, «gralla»; Badía, CVAM, «gralla» en Benabarre; Ballarín,
V. Benasque, «gralla»; DCVB, «gralla»; Pardo, «gralla»; Casacuberta-Corominas,
«gralla»; Oliva, Sopeira, «gralla»; Kuhn, «gralla» 21.
Perdigót, m. Perdiz macho. Coll, La Litera, «perdigacho»; Ballarín, V. Benasque,
«perdigácho»; DCVB, «perdigot»; Pardo, «perdigacho»; Llatas,
«perdigacho»; Pardo, «perdigana».
Guálle, f. Codorniz. Haensch, Alta Ribagorza, «guálla, guánlla»; Ferraz,
Alta Ribagorza, «gualla»; Ballarín, V. Benasque, «gualla»; DCVB, «gualla»;
Llatas, «guala».
Perdiu, f. Perdiz. Haensch, Alta Ribagorza, «perdiu»; Ferraz, Alta Ribagorza,
«perdiu»; Ballarín, V. Benasque, «perdiu»; Alvar, Oroz-Betelu,
«perdigana»; DCVB, «perdiu».
ANTONIÓ VEIDAS CAMARASA 277
Permudá, v. Cambiar el plumaje las aves y pájaros. Coll, La Litera, «permudar»;
Ballarín V. Benasque, «permudá»; González, «premudar»;
DCVB, «permudar»; Pardo, «pelmudar»; Kuhn, «premudá» 105.
Engreñéte, f. Golondrina. Para imitar su canto se dice: «La engreñete en
la mie terrel azŭquer y canele; no ña res...». Cuan canten pel maitino
se lis diu as críos que encare están al llit el canto de las engreñetes:
«Llevántate podrít, I que t ŭ encá estás al llit, I y yo ya vingo de
Madrit». Coll, La Litera, «engolondrina»; Haensch, Alta Ribagorza,
«falsilla, bolandrina»; Ferraz, Alta Ribagorza, «bolandrina»; Barnils,
Fraga, «engrinéte».
Pupŭt, f. Abubilla. En la siguiente estrofa se parafrasea el canto de la
abubilla: «Allá adal a la montañel cantabe la pupŭt, I me pensabe
que ebe un flaril y ebe el boticari brut... brut... brut...». Coll, La Litera,
«puput»; Haensch, Alta Ribagorza, «poput»; Arnal, Alquézar,
«porpuz»; Guillén, Orihuela, «parputa»- Magaria, Rioja, «babuta»;
DCVB, «puput»; Llatas, «pulput»; Pardo, «puput»; «gurgŭ»; Oliva,
Sopeira, «put-put»- Alvar, Jaca, «borbuta-viel barbut», «barbut».
Cuculláde, f. Cogullada. Coll, La Litera, «cucullada»; DCVB, «cucullada»,
'forma dialectal, per cogullada'.
Calvét, m. Pájaro que tiene la cabeza blanca.
Mosquéte, f. Variedad de pájaro. Ballarín, V. Benasque, «mosquéta».
Chŭte, f. Lechuza. Coll, La Litera, «chuta»; Haensch, Alta Ribagorza, «fabiáca,
babiéca»; Ferraz, Alta Ribagorza, «fabiáca»; Barnils, Fraga,
«chute»; Pardo, «gata».
Engañapastós, m. Aguzanieves, nevetera. Coll, La Litera, «engariapastor»,
«avellerol»; Haensch, Alta Ribagorza, «engariapastós»; Ballarín, V. Benasque,
«engariapastós»; Guillén, Orihuela, «engariapastor»; DCVB,
«enganyapastors o enganapastors»; García Soriano, «enganapastor»;
Llatas, «enganapastor»; Alvar, Léxico catalán, «engariapastós».
Caliándre, f, Calandria. Coll, La Litera, «callandra»; Ballarín, V. Benasque,
«calándria»- Alvar, Léxico catalán, «caliandra».
Gribe, f. Variedad de ave.
Verderól, f. Variedad de pájaro. Ballarín, V. Benasque, «berderol»; Guillén,
Orihuela, «berderol forastero»; García Soriano, «verderol»; DCVB,
«verderol»; Llatas, «verderol».
Cruixidó, m. Variedad de pájaro.
Avelleról, m. Abejaruco. Coll, La Litera, «avellerol».
Bobó, m. Búho. Coll, La Litera, «bobón».
Gorgór, m. Gorjeo.
Fe la róde, loc. Rondar el macho de los pájaros a la hembra.
Piulá, v. Piar. Coll, La Litera, «piular»; Ballarín, V. Benasque, «piulá»;
Badía, Bielsa, «piular»; Borao, «piular»; DCVB, «piular»; Llatas, «piular»;
Pardo, «piular».
Gralleá, v. Graznar. Ballarín, V. Benasque, «graliá»; Pardo, «grallar».
Pllŭme, f. Pluma. Ballarín, V. Benasque, «pllŭme».
Llébre, f. Liebre. Haensch, Alta Ribagorza, «llébre»; Badía, CVAM, «llebre»
en Ansó; Ballarín, V. Benasque, «llébre»; Badía, Bielsa, «liepre»;
González, «lliebre»; DCVB, «llebre»; Llatas, «llebre».
Llebrót, m. Liebre macho. DCVB, «llebrot».
278 VOCABULARIO DIALECTAL LITERANC)
Onso, m. Oso. Coll, La Litera, «onso»; Haensch, Alta Ribagorza, «onso»;
Badía, Bielsa, «onso»; Borao, «onso»- DCVB, «onso»; Pardo, «onso»;
Casacuberta-Corominas, «onso»; Kuhn, «ónso» 104.
Verguéte, f. Vergueta, ramita untada con pega usada para cazar pájaros.
Coll, La Litera, «vergueta (caer en la)»; Magaya, Rioja, «velgueta».
Bescoso, adj. Viscoso, pegadizo.
Besc, m. La pez, pega; pegamento hecho con hierbas. Haensch, Alta Ribagorza,
«bésc, sébo» el cebo para los peces"; Ballarín, H. Benasque,
«besque»; Pardo, «besque».
Palanquéte, f. Instrumento usado para cazar pájaros. Coll, La Litera,
«palanqueta».
Fóne, f. Honda. DCVB, »fona»; Alvar, Léxico catalán, «fóne», «fona».
Sendére, f. Red donde se ponen el hurón y los conejos. Coll, La Litera,
«sendera»; DCVB, «sendera».
Furó, m. Hurón. Ballarín, V. Benasque, «furón»; DCVB, «furó».
Cachild, m. Guarida.
Cau, m. Madriguera. Haensch, Alta Ribagorza, «cádo, cau»; Magaria, Rioja,
«cabo»; Kuhn, «kádo» 117; Alvar, Léxico catalán, «cau»; Casacuberta-Corominas,
«cado».
Lloriguére, f. Madriguera. Coll, La Litera, «lloriguera»; DCVB, «lloriguera
o llodriguera».
Encobilá, v. Encamarse la caza. Coll, La Litera, «encubilarse».
m. Madriguera. Alvar, Oroz-Betelu, «cado»; DRAE, «cobil» en Aragón,
«escondite o rincón»; García Soriano, «cobil». Encaguá, v. Encamarse la caza.
Bertól, m. Red de pescar. DCVB, «bertol».
Enguile, f. Anguila. Coll, La Litera, «enguila».
Pésque en fil, f. Pesca con el sedal.
Péix, m. Pez. DCVB, «peix».
Pescáu, m. Pescado.
Esfarrusteá, v. Ahuyentar.
Esfurreá, v. Ahuyentar. Coll, La Litera, «esfurrear»; Ballarín, V. Benasque,
«esfuriá»; Pardo, «esfurrear»; Alvar, Léxico catalán, «esfuriá». Fé marrañáus, Loc. Maullar.
Maulá, v. Maullar. Coll, La Litera, «maular»; Lázaro Carreter, Magallón,
«maular» "magullar"; Alvar, Salvatierra y Sigüés, «maular»; DCVB,
«maular, miolar»; Llatas, «maular»; Kuhn, «maular» 242.
2.0. LOS JUEGOS
Al estudiar el léxico relacionado con los juegos nos fijaremos en primer
lugar en los términos más característicos del juego de cartas y veremos
en segundo puesto la terminología que nos introducirá en la cultura
popular de los juegos de nirios.
En el juego de los naipes hay un léxico peculiar como es el expresado
por las palabras siguientes: enchugaldrít se dice de quien es muy aficionado
al juego y no puede vivir sin él; cortá y escortá se usan para indicar
la acción de levantar las cartas; con el verbo matá se expresa la acción
de comer una jugada; • ŭte es la denominación que recibe la sota de los cuatro palos de la baraja; el as de cada palo de la baraja recibe
una denominación diminutiva a pesar de ser la carta que mayor dibujo
tiene, así los cuatro ases son: el oret (as de oros), la copete (as de copas),
bastillo (as de bastos) y la espadille (as de espadas).
Los juegos de los nirios tienen la particularidad de turnarse en las
distintas épocas del ario; en invierno se juega a cucut, a la tabe, a ñego;
en primavera se alterna el juego de los pitos con el de las cartetes. La
mayoría de los juegos que anotamos en el vocabulario se han perdido o
están a punto de hacerlo debido, en parte, a que gran parte del tiempo
libre de los nirios está ocupado por los programas de televisión.
2.1. Las cartas
Chugá, v. Jugar. Ballarín, V. Benasque, «chugá»; Haensch, Alta Ribagorza,
«chugá»; Badía, CVAM, «chugar» en Ansó, Benasque, «xugar» en
Benabarre; Badía, Bielsa, «chugár»; Ballarín, H. Benasque, «chugutiá»;
Oliva, Sopeira, «xuar»; Kuhn, «chugár» 37.
Choc, m. Juego. Badía, Bielsa, «chuego».
Enchugaldrít, adj. Apasionado por el juego. Coll, La Litera, «enjuadrido»;
Ballarín, V. Benasque, «enchugardiu»; Pardo, «enjualdrido».
Entreteníse, v. prnl. Entretenerse.
Pŭte, f. Sota; cada uno de los cuatro palos de la baraja recibe este nombre.
Matá, v. Comer una jugada.
Trapaceá, v. Cometer trampas.
Cortá, v. Alzar en la baraja.
Espadille, f. As de espadas. Coll, La Litera, con otro significado; Pardo,
«espadilla».
Escortá, v. Cortar, alzar. Coll, La Litera, «escortar»; Magaria, Rioja, «escortar»
"disminuir el agua de un río, acequia"; DCVB, «escortar»;
Llatas, «escortar» "rozar, limpiar las tierras de las matas y hierbas
inŭtiles".
Bastillo, m. As de bastos; bastón.
Copéte, f. As de copas.
Oret, m. As de oros.
Brésque, f. Brisca, juego.
2.2. Juegos infantiles
Baixadó, m. Juego del tobogán; sobre una inclinación del terreno mojada
bajan los nirios apoyándose en los pies. Ballarín, V. Benasque,
«baixadón»; DCVB, «baixador».
Arrastrecŭls, m. pl. Pendiente por donde los nifios bajan arrastrando el
culo.
Baldeadó, m. Columpio. Badía, Bielsa, «baldeáse» 'columpiarse'.
Galondreáse, v. Columpiarse.
Brincadó, m. Comba. Bosch, Fonz, «brincadors».
Galdrŭfe, f. Peonza. Haensch, Alta Ribagorza, «galdrŭfa»; Badía, Bielsa,
«bailadéra»; DRAE, «galdrufa» en Aragón 'trompa, peonza'; Borao,  «galdrufa»; DCVB, «galdrufa» 'baldufa (Bonansa, Tamarit de la L.,
Fraga)'; Pardo, «galdrufa»; Alvar, Léxico catalán, «galdrufa»; Casacuberta-Corominas,
«galdrufa».
Tángo, m. Bolo. Borao, «tango».
Tábe, f. Juego de nirios; se usa el hueso de la rodilla del cerdo, que recibe
el nombre de «tábe»; se lanza al aire y segŭn el lado en que cae
se gana o se paga prenda. DCVB, «taba».
Pilóte, f. Pelota. Badía, Bielsa, «pilota».
Palitrócs, m. pl. Bolos. DCVB, «palitroc»; Alvar, Léxico catalán, «palitrocs».
Pítos, m. pl. Juego de las bolas. Ballarín, V. Benasque, «píto»; Badía,
Bielsa, «pítos»; Borao, «pítos»; Pardo, «pitón».
Borricofálso, m. Se ponen varios nirios agachados colocando la cabeza
debajo de las piernas del que está delante; los otros nirios que juegan
deben saltar encima de los que están agachados y permanecer
allí hasta que el «burro» se deshaga. Coll, La Litera, «burrofalso».
Esparteñéte, f. En este juego se sienta un nirio en medio de un círculo;
los nirios que están alrededor le pegan con una alpargata. El nirio que
está en el centro debe averiguar quién tiene la alpargata. Coll, La Litera,
«apargateta».
Escampille, f. Este juego consiste en lanzar un palito lo más lejos posible
con el impulso de un palo aue sirve de bastón. Billarda o tala.
Coll, La Litera, «escampilla»; DRAE, «escampilla» en Aragón y Alicante,
«toria, tala»; DCVB, «escampilla»; Pardo, «escampilla».
Estrebillo, m. Rayuela. El juego consiste en mover una piedra, a la pata
coja, dentro de una especie de jeroglífico. Coll, La Litera, «estrebillo».
Cucŭt, m. Escondite, juego. Coll, La Litera, «cucut»; Haensch, Alta Ribagorza,
«chugá a cucŭ, chugá a conilléts»; Alvar, Léxico catalán,
«cucut».
Tataratá, m. Hacer el pino; poner las manos en el suelo y los pies en el
aire. Coll, La Litera, «tataratá».
Tanganét, m. Rayuela. Coll, La Litera, «tanganet»; Ballarín, V. Benasque,
«tanganet»; DCVB, «tanganet»; Pardo, «tanganet»; Llatas, «tanganillo».
Rócle, f. Aro aue se hace correr por medio de un hierro que lo dirige.
DCVB, «roda».
Acompañát, m. Juego de la pindola. Haensch, Alta Ribagorza, «cavall
fort»; Badía, Bielsa, «pindola».
Maiarréte, f. Juego del pino.
Redól, m. Ruedo, círculo. Pardo, «redol»; García Soriano, «rogle»; Llatas,
«rogle»; DCVB, «redol»; Guillén, Orihuela, «rogle, rolde»; Arnal, Alauézar,
«rolde»; Ferraz, Alta Ribagorza, «redol, roclle»; Ballarín,
V. Benasaue, «rolde, roclle».
Cartétes, f. pl. El juego consiste en colocar sobre un cuadro hecho en la
tierra unos cartoncitos que se obtienen de las cartas de la baraja e ir
sacándolas tirando con un pequerio hierro de forma rectangular.
117égo, m. Variedad del juego de ladrones y policías. Se provoca a los policías
cantando el estrebillo: «Ñego negó, faríne y segó». Badía, Bielsa,
«desembarro»; Bosch, Fonz, «ariego chugar». Baldedse, v. Columpiarse. Badía, Bielsa, «baldeáse»; DCVB, «baldear»
'brandar les campanes (Tamarit de la L.); Bosch, Fonz, «baldeáse».
Tauléro, m. Tablero del ajedrez, del juego de las damas.
Dómino, m. Dominó.
Endivinéte, f. Adivinanza. Bosch, Fonz, «adivineta».
Endivinánce, f. Adivinanza. Coll, La Litera, «endivinalla»; Guillén, Orihuela,
«adivinalla, adevinalla»; Llatas, «endevinalla».
Mórie, f. Mufieca. Haensch, Alta Ribagorza, «murieca, nina, móna»; Badía,
Bielsa, «moria»; Bosch, Fonz, «moria».
Juéte, m. Juguete.
Píto, m. Silbato. Haensch, Alta Ribagorza, «siulét, piulét, fapiól».
Fuinéte(fé), Loc. v. Hacer novillos. Coll, La Litera, «fuineta»; Magaria,
Rioja, «fuína»; Pardo, «fuchina».
3.0. LA ALBAÑILERIA
La albariilería es una rama de la arquitectura popular que, por lo
general, aclara problemas etnológicos de una comarca. La manera de
imbricar las tejas, el remate de los aleros de las casas, por ejemplo, son
datos que indican a qué área antropológica pertenece un pueblo. Las casas
de La Litera se acercan más a la construcción aragonesa que a la catalana.
En cada pueblo había unos hombres que se dedicaban al oficio de
albariil y ellos eran los que, a petición del duerio de una casa, realizaban
las reformas deseadas o construían una nueva morada guiados más por
el dominio del oficio que por unos planos.
En esta sección nos ocuparemos de la terminología propia de la albariilería;
hemos dividido el estudio en la terminología general, los instrumentos
y los materiales.
El yeso se fabricaba en las cheseríes y la materia prima se obtenía
de las sierras de yeso que atraviesan La Litera; ahora podemos ver algunas
canteras abandonadas y los hornos de cocción parcialmente derruidos.
311. Terminología general
Arbariileríe, f. Albariilería; la construcción.
Arbariil, m. Albariil. Haensch, Alta Ribagorza, «arbariil»; CVAM, «arbarill»
en Benabarre; Llatas, «arbariil»; Barnils, Fraga, «arbariil»
Encargát 4de óbres, m. Maestro de obras.
Manóbre, m. Peón. Badía, Bielsa, «manobra»; García Soriano, «manobra»
'oficial de albariil'; DCVB, «manobra»; Llatas, «manobrero».
Empresári, m. Empresario.
Línie, f. Línea.
Letrecidát, f. Electricidad.
Revozá, v. Revocar.
Enchesá, v. Enyesar.
Bllanqueadó, m. Pintor de brocha gorda.
Bllanqueá, v. Blanquear, faldegar.  Llavá, v. Revestir la pared con yeso.
Doná une máno, loc. v. Revestir la pared con yeso.
Zarandeá, v. Mover hacia uno y otro lado el cedazo o la zaranda.
Llevantá, v. Levantar.
Entaruguí, v. Meter tacos de madera en la pared.
Llimá, v. Limar. DCVB, «llimar».
Llaminá, v. Laminar.
Pastá, v. Amasar la argamasa. Ballarín, V. Benasque, «pastá»; Badía,
CVAM, «pastar» en Benasque.
Martellá, v. Martillear. Ballarín, H. Benasque, «martellá»; DCVB, «martellar».
Baixá a péso, loc. v. Levantar una pared siguiendo la plomada.
A tájo paréllo, loc. Construir algo a buen ritmo. Coll, La Litera, «tajoparejo(a)»;
Quilis, Albacete, «tajo parejo»; García Soriano, «tajo parejo(a)»;
Llatas, «tajoparejo(a)».
Enrebuñáse, v. prnl. Oxidarse. Coll, La Litera, «enrobinarse»; Guillén,
Orihuela, «robinarse, arrobinarse»; Quilis, Albacete, «enrobinarse»;
Zamora, Habla albaceteria, «enrobinarse»; Guillén, Orihuela, «enrobinarse»;
Pardo, «enrobinarse», «robinarse, robinar»; Llatas, «enrobináse».
Rebuñóso, adj. Oxidado. Borao, «reburioso»; Bosch, Fonz, «reburioso».
Arrebuñát, adj. Oxidado.
Plláno, adj. Llano. Haensch, Alta Ribagorza, «pllano».
Giiéco, adj. Hueco.
Fóndo, adj. Profundo, hondo. Badía, Bielsa, «fondo»; DCVB, «fondo».
adj. Ancho. Ballarín, H. Benasque, «ampllo»; Alvar, Léxico catalán,
«amplle».
Cŭrto, Adj. Corto. Ballarín, V. Benasque, «curto»; Haensch, Alta Ribagorza,
«curt, curta»; Badía, Bielsa, «curto, curter, curta».
Apañá, v. Reconstruir, arreglar. Badía, Bielsa, «apariar»; Guillén, Orihuela,
«anariar»; Borao, «apariar» 'remendar o componer lo que está roto';
DCVB, «apanyar»; Pardo, «apariar»; Barnils, Fraga, «apariá»
Esboldregá, v. Caerse un edificio por defecto de construcción. Ballarín,
V. Benasque, «esboldregáse»; Coll, La Litera, «esboldregarse»; DCVB,
«esboldregar, esbaldregar»; Pardo, «esboldregar».
Afonáse, v. prnl. Hundirse. Badía, Bielsa, «afondarse»; DCVB, «afonar».
Foradá, v. Horadar, agujerear. Ballarín, V. Benasque, «foradá»; Borao,
«forado» 'agujero'.
Cdure, v. Caer. DCVB, «caure»; Alvar, Léxico catalán, «caure».
Tamboned, v. Sonido ronco que producen el suelo y la pared de una casa
si se les golpea. Coll, La Litera, «tambonear».
Esbalzáse, v. Caerse, derrumbase. Coll, La Litera, «esvalzarse»; Ballarín,
V. Benasque, «esbalsáse»; DCVB, «esbalçar».
Cayése, v. prnl. Caerse. Ballarín, V. Benasque, «cayé, cáyre».
Tirá, v. Derribar. DCVB, «tirar». Alvar, Léxico catalán, «tirá».
Despllomáse, v. prnl. Desplomarse.  3.2. Herramientas de la construcción
Tauló, m. Tablón. DCVB, «tau16».
Táule, f. Tabla. Haensch, Alta Ribagorza, «taula»; Ferraz, Alta Ribagorza,
«taula»; DCVB, «taula».
Tapiére, f. Armazón que se usa para hacer paredes gruesas de adobes.
Coll, La Litera, «tapiera»; DCVB, «tapiera»; Pardo, «tapiera».
Escóbre, m. Escoplo. Coll, La Litera, «escobre»; DCVB, «escobre» 'bedaina,
juntacorrent de taló (Bonansa)'; Casacuberta-Corominas, «escobre».
Punchó, m. Punzón. Coll, La Litera, «punchón»; Ballarín, V. Benasque,
«punchón»; Borao, «punch6n»; García Soriano, «punchón»; Llatas,
«punchón».
Eixól, m. Azuela. Coll, La Litera, «ajuelo».
Estenaceá, v. Atenazar.
Régle, f. Regla. Borao, «regla» listón que usan los albariiles y otros operarios
para las alineaciones'.
Réglle, f. Regla gruesa de albafiil. Guillén, Orihuela, «regle»; Llatas, «regla».
Celíndro, m. Rodillo de pintor.
Córde, f. Cuerda. Alvar, Léxico catalán, «corda».
Nivél d'áigiie, m. Nivel de agua.
Carretó, m. Carretilla. Haensch, Alta Ribagorza, «carretég , brugueta»; Guillén,
Orihuela, «carretón»; DCVB, acarreté»; García Soriano, «carretén»;
Alvar, Léxico catalán, «carret6»; Kuhn, «carretón», 212.
Calderét, m. Artesa. Alvar, Materiales, «caldereta» 'cubo para el agua';
Alvar, Léxico catalán, «calderet» . Kuhn, «calderet» 180.
Carrŭche, f. Polea de una sola cuerda. Ballarín, V. Benasque, «carrucha»;
Haensch, Alta Ribagorza, «carrucha»; Alvar, Léxico catalán, «carrucha»;
Oliva, Sopeira, «carrut»; Barnils, Fraga, «carruche».
Morté, m. Mortero, argamasa. Wilmes, Mobiliario, «mortero» 'almirez'
p. 216.
Macéte, f. Martillo grueso de albañil.
Montecárgues, m. Montacargas.
Llíme, f. Lima.
Lláne, f. Instrumento de albañil usado para revocar. DCVB, «llana»;
Boch, Fonz, «llana».
Tancá en clláu, loc. v. Cerrar con llave.
Ubrí, v. Abrir.
Burneá, v. Mover por un extremo un sillar o mole pesada. Coll, La Litera,
«burnear».
Remolineadó, m. Plancha de madera usada por el albañil.
Zaránde, f. Instrumento que se utiliza para cribar la grava.
Andámio, m. Andamiaje. Badía, Bielsa, «endamio».
PMnche, f. Chapa.
Péso, m. Plomada.
Picoléte, f. Paletin pequerio del albariil. Borao, «picoleta»; García Soriano,
«picoleta»; Pardo, «picoleta». Pasteréte, f. Artesa. Ferraz, Alta-Ribagorza, «pastera»; Guillén, Orihuela,
«pastera»; DCVB, «pastereta»; Barnils, Fraga, «pasterete».
Pllŭme, f. Grŭa dirigible.
Talóche, f. Instrumento usado para revocar con yeso. Magaria, Rioja,
«talocha»; DCVB, «talotxa».
Ternál, m. Polea usada para elevar las vigas.
3.3. Materiales de construcción
Garbancillo, m. Gravilla.
Hormigó armát, m. Hormigón armado.
Machembrát, m. Ladrillo largo, ancho y poco grueso.
Ches, m. Yeso. Ballarin, V. Benasque, «ches»; Haensch, Alta Ribagorza,
«chés»; Badia, Bielsa, «chéso»; Ferraz, Alta Ribagorza, «ches»; Arnal,
Alquézar, «chesánco».
Cimén bllánco, m. Cemento blanco.
Cimén pa, rn. Cemento blando.
Bóbile, f. Tejar, tejeria.
Fondició, f. Fundición.
Cimén armát, m. Cemento armado.
Cimén, m. Cemento. Ferraz, Alta Ribagorza, «simén»; DCVB, «ciment»;
Alvar, Léxico catalán, «simén».
Vidre, m. Vidrio. DCVB, «vidre»; Llatas, «vidre».
Tócho, m. Ladrillo.
Pédre, f. Piedra. Haensch, Alta Ribagorza, «pedra»; DCVB, «pedra».
Ches morráno, m. Yeso cristalizado.
Enruná,. v. Enterrar, cubrir con escornbros. Badia, Bielsa, «enronarse»;
DCVB, «enrunar»; Llatas, «enrunar»; Alvar, Léxico catalán, «enruná».
Enrŭne, f. Escombro. Ballarin, V. Benasque, «enruena»; DCVB, «enruna»;
Llatas, «enruna»; Pardo, «enruna, enruena, enrona».
Desenruná, v. Quitar escombros. DCVB, «desenrunar»; Llatas, «desenrtutar»
4.0.

INDICE DE PALABRAS

Acompariát, 2.2.
Afonáse, 3.1.
Ámpllo, 3.1.
Andámio, 3.2.
Apariá, 3.1.
Arbañil, 3.1.
Arbañileríe, 3.1.
Arrastreculs, 2.2.
Arreburiát, 3.1.
Auxá,-1.0.
Avelleról, 1.0.
Baixá a péso, 3.1.
Baixadó, 2.2.
Baldeadó, 2.2.
Baldeáse, 2.2.
Bastillo; 2.1.
• Bertól, 1.0.
Besc, 1.0.
Bescóso, 1.0.
Bllanqueá, 3.1.
• Bllanqueadó, 3.1.
Bóbile, 3.3.
Bobó, 1.0.
Borricofálso, • 2.2
Brésque, 2.1.
Brincadó, 2.2.
Burneá, 3.2.
Cachiló, 1.0.
Calderét, 3.2.
Caliándre, 1.0.
Calvét, 1.0.
Canó, 1.0. Carretó, 3.2.
Cartétes, 2.2.
Carrŭche, 3.2.
Cau, 1.0.
Cáure, 3.1.
Cayése, 3.1.
Celindro, 3.2.
Cimén, 3.3.
Cimén armát, 3.3.
Cimén bllánco, 3.3.
Cimén pa, 3.3.
Cobil, 1.0.
Copéte, 2.1.
Córde, 3.2.
Cortá, 2.1.
Cruixidó, 1.0.
Cuculláde, 1.0.
Cucŭt, 2.2.
Culroyét, 1.0.
Cŭrto, 3.1.
ch
Ches, 3.3.
Ches morráno, 3.3.
Choc, 2.1.
Chorlovít, 1.0.
Chugá, 2.1.
Chŭte, 1.0.
Dómino, 2.2.
Doná une máno, 3.1.
Desenruná, 3.3.
Despllomáse, 3.1.
Enguile, 1.0.
Enreburiáse, 3.1.
Enruná, 3.3.
Enrŭne, 3.3.
Entaruguí, 3.1.
Entreteníse, 2.1.
Esbalzáse, 3.1.
Esboldregá, 3.1.
Escampffle, 2.2.
Escóbre, 3.2.
Escortá, 2.1.
Esfurreá, 1.0.
Esfarrusteá, 1.0.
Esgarrapáde, 1.0.
Espadille, 2.1.
Esparbé llebré, 1.0.
Esparteriéte, 2.2.
Estenaceá, 3.2.
Estrebillo, 2.2. .
Esturnéll, 1.0.
Falcille, 1.0.
Fé marrariáus, 1.0.
Fé la róde, 1.0.
Fóndo, 3.1.
Fondició, 3.3.
Fóne, 1.0.
Foradá, 3.1.
Fuinéte (fé), 2.2.
Furó, 1.0.
Galdrŭfe, 2.2.
Galondreáse, 2.2.
Garbancillo, 3.3.
Gárce, 1.0.
Gorgór, 1.0.
Grálle, 1.0.
Gralleá, 1.0.
Gribe, 1.0.
Guálle, 1.0.
Grieco, 3.1.
Hormigó arrnát, 3.3.
Juéte, 2.2.
Letrecidát, 3.1.
Línie, 3.1.

Llaminá, 3.1.
Lláne, 3.2.
Llavá, 3.1.
Llébre, 1.0.
Llebrót, 1.0.
Llevantá, 3.1.
Llimá, 3.1.
Llíme, 3.2.
Lloriguére, 1.0.
Macéte, 3.2.
Machembrát, 3.3.
Majarréte, 2.2.
Manóbre, 3.1.
Matá, 2.1.
Martellá, 3.1.
Maulá, 1.0.
Montecárgues, 3.2.
Mórie, 2.2.
Moriet, 1.0.
Morté, 3.2.
Mosquéte, 1.0.
Mixó, 1.0.
Mixonét, 1.0.
Muzól, 1.0.
Nivél d'áigua, 3.2.
fi
Ñégo, 2.2.
o
Onso, 1.0.
Orét, 2.1.
Eixól, 3.2.
Empresari, 3.1.
Encaguá, 1.0.
Encargát de óbres, 3.1
Encobilá, 1.0.
Enchesá, 3.1.
Enchugaldrít, 2.1.
Endivinánce, 2.2.
Endivinéte, 2.2.
Engariapastós, 1.0.
Engreriéte, 1.0. Palanquéte, 1.0.
Palitrócs, 2.2.
Pastá, 3.1.
Pasteréte, 3.2.
Pescáu, 1.0.
Pédre, 3.3.
Péix, 1.0.
Perdigót, 1.0.
Perdiu, 1.0.
Permudá, 1.0.
Péso, 3.2.
Pésque en fil, 1.0.
Picoléte, 3.2.
Pilóte, 2.2.
Píto, 2.2.
Pítos, 2.2.
Piulá, 1.0.
Plánche, 3.2.
Plláno, 3.1.
Pllŭme, 1.0., 3.2.
Punchó, 3.2.
Pupŭt, 1.0.
Pŭte, 2.1.
Reburióso, 3.1.
Redól, 2.2.
Régle, 3.2.
Réglle, 3.2.
Remolineadó, 3.2.
Revozá, 3.1.
Róde, 2.2.
Rulléte, 1.0.
Runruneá, 1.0.
Sendére, 1.0.
Sisélle, 1.0.
Sisót, 1.0.
Tábe, 2.2.
Tájo parello(a), 3.1.
Talóche, 3.2.
Tamboneá, 3.1.
Tancá en clláu, 3.2.
Tanganét, 2.2.
Tángo, 2.2.
Tapiére, 3.2.
Tataratá, 2.2.
Táule, 3.2.
Tauléro, 2.2.
Tauló, 3.2.
Ternál, 3.2.
Terreréte, 1.0.
Tirá, 3.1.
Tócho, 3.3.
Torrodá, 1.0.
Trapaceá, 2.1.
Turcázos, 1.0.
Ubrí, 3.2.
Verderól, 1.0.
Verguéte, 1.0.
Vídre, 3.3.
Zaránde, 3.2.
Zarandeá, 3.1.
5.0.

ABREVIATURAS Y BIBLIOGRAFÍA
Para el desarrollo de las abreviaturas y para la bibliografía del presente
trabajo remitimos a nuestro estudio «Terminología de la casa en
La Llitére (Huesca)», en Anuario de Estudios Filológicos, III (1980),
págs. 279-281. 

 
//

Planch de Sant Esteve.

(N. E. No es igual que el que aparece en un apéndice del Viaje literario a las iglesias de España. Lo he copiado anteriormente. AQUEST ES LO PLANT DE SENT ESTEVE. Falta esta entrada : sezets hasta falsetat; hay muchas diferencias en las palabras.)

Sant Esteve; Deforas els lo van menar, Comensson a lo lapidar.

Sezets, senhors, e aiats pas:

So que direm ben escoutas;

Car la lisson es de vertat;

Non hy a mot de falsetat.

Lectio actuum apostolorum.

Esta lisson que legirem

Dels fachs dels apostols trayrem;

Lo dic san Luc recontarem;

De sant Esteve parlarem.

In diebus illis, etc.

En aquel temps que dieus fo nat

Et fo de mort ressuscitat,

Et pueys el cel el fo puiat,

Sant Esteve fo lapidat.

Stephanus plenus gratiâ et fortitudine faciebat prodigia et signa magna in populo.

Auiats, senhors, per qual razon

Lo lapideron li fellon,

Car connogron dieus en el fon

Et fec miracla per son don.

Surrexerunt autem quidam de synagogâ quæ apellatur Libertinorum et Cyrenensium et Alexandrinorum et eorum qui erant a Ciliciâ et Asiâ, disputantes cum Stephano.

Encontra el corron e van

Los fellons Losbertinians,

E los crudels Cilicians,

E 'ls autres Alexandrians.

Et non poterant resistere sapientiæ et spiritui qui loquebatur.

Lo ser de dieu e las vertuts

Los a messongiers conoguts,

Los plus savis a rendut mutz,

Los paucs, los grans totz a vencutz.

Audientes autem hæc dissecabantur cordibus suis et stridebant dentibus in eum.

Quant an auzida la raso

E conogro que vencutz so,

D' ira lor enflo lo polmo,

Las dens cruysso cum al leo.

Cum autem esset Stephanus plenus spiritû sancto, intendens in cœlum vidit gloriam Dei et Jesum stantem a dextris virtutis Dei, et ait:

Cant lo sant vi lor voluntat,

No quer socors d' ome armat,

Sus en lo cel a regardat;

Auiats, senhors, cum a parlat.

Ecce video cœlos apertos et filium hominis stantem a dextris virtutis Dei.

Or escotats, non vos sia greu;

Que sus el cel ubert vec yeu,

E conosc la lo filh de Dieu

Que crucifixeron Juzieu.

Exclamantes autem voce magnâ continuerunt aures suas, et impetum fecerunt unanimiter in eum et ejicientes eum extrà civitatem, lapidabant.

D' aisso foron fort corrossat

Los fals juzieux, et an cridat:

Prengam lo, que trop a parlat,

Gittem lo for de la ciutat.

Et ejicientes eum extrà, etc.

No se pot plus l' orguelh celar;

Lo san prenon per lo penar;

Deforas els lo van menar,

Comensson a lo lapidar.

Et testes deposuerunt vestimenta sua secus pedes adolescentis qui vocabatur Saulus.

Vecvos qu' als pes d' un bachallier

Pauson lur draps, per miels lancier:

Saul l' apeleron li premier,

San Paul cels que vengron darrier.

Et lapidabant Stephanum invocantem et dicentem:

Lo sant vic las peyras venir;

Doussas li son, non quer fugir:

Per son senhor suffri martyr,

E comensset aysso a dir:

Domine Jesu, suscipe spiritum meum.

Senher Dieus, que fezist lo mont,

E nos trayssist d' infer prion

E nos domnest lo teu sant nom,

Recep mon esperit amont.

Positis autem genibus clamavit voce magnâ dicens:

Apres son dich s' aginolhet,

Don a nos exemple donet;

Car per sos enemics preguet,

E so que volc el accabet.

Domine, ne statuas illis hoc peccatum.

Senher Dieus, plen de gran doussor,

So dis lo ser a son senhor,

Lo mal que m fan perdona lor,

No 'n aian pena ni dolor.

Et cum hæc dixisset, obdormivit in domino.

Quant aquest sermo fo fenit,

E 'l martyri foc adymplit,

Sanct Esteve foc exausit,

E 'l regnum dieus s' es adormit.

------

Asseyez-vous, seigneurs, et ayez paix:

Ce que dirons bien écoutez;

Car la leçon est de vérité;

N’ y à mot de fausseté.

Cette leçon que lirons

Des actes des apôtres tirerons;

Le dit de saint Luc raconterons;

De saint Étienne parlerons.

En ce temps que Dieu fut né

Et fut de mort ressuscité,

Et puis au ciel il fut monté,

Saint Étienne fut lapidé.

Oyez, seigneurs, pour quelle raison

Le lapidèrent les félons,

Parce qu' ils connurent que Dieu en lui fut

Et fit miracle par son don.

Encontre lui courent et vont

Les félons Losbertiniens,

Et les cruels Ciliciens,

Et les autres Alexandriens.

Le serviteur de Dieu dans les vertus

Les a mensongers connus,

Les plus sages a rendu muets,

Les petits, les grands tous a vaincus.

Quant ont ouie la raison

Et connurent que vaincus sont,

D' ire leur enfle le poulmon,

Les dents grincent comme au lion.

Quant le saint vit leur volonté,

Ne quiert secours d' homme armé,

Sus dans le ciel a regardé;

Oyez, seigneurs, comme a parlé.

Or écoutez, ne vous soit grief;

Vû que en haut le ciel ouvert vois moi,

Et connais là le fils de Dieu

Que crucifièrent les Juifs.

De ceci furent fort courroucés

Les faux juifs, et ont crié:

Prenons-le, vû que trop a parlé,

Jetons le hors de la cité.

Ne se peut plus l' orgueil celer;

Le saint prennent pour le punir;

Dehors ils le vont mener,

Commencent à le lapider.

Voici qu' aux pieds d' un bachelier

Posent leurs habits, pour mieux lancer:

Saul l' appelèrent les premiers,

Saint Paul ceux qui vinrent derniers.

Le saint vit les pierres venir;

Douces lui sont, ne cherche fuir:

Pour son seigneur souffrit martyre,

Et commença ceci à dire:

Seigneur Dieu, qui fis le monde,

Et nous tiras d' enfer profond

Et nous donnas le tien saint nom,

Reçois mon esprit en haut.

Après son dire s' agenouilla,

Dont à nous exemple donna;

Car pour ses ennemis pria,

Et ce qu' il voulut il acheva.

Seigneur Dieu, plein de grand douceur,

Ce dit le serf a son seigneur,

Le mal que me font pardonne-leur,

N' en aient peine ni douleur.

Quand ce discours fut fini,

Et le martyre fut accompli,

Saint Étienne fut exaucé,

Et au royaume de Dieu s' est endormi.

Fragments d' une traduction en vers de la vie de Saint Amant, évêque de Rhodez.

Et fo mandat al rey, per mesatge coren,

Que Quintia l' avesque de Rhodes veramen

Era fugit sa oltra, per penre gandimen

Del pobol de Rhodes que va' n far perseguen;

Diso que subjugar los vol certanamen

Al noble rey de Franca; no lor era plasen,

Et, per aquella causa, lo rey ven brevemen.

…..

Aprob aisso long tems, s' en s vol recordar,

Un prince qu' era duc, que se fasia appelar

Marcia, ab gran gen ven per asettjar

La vila de Rhodes, et vol la subjugar,

Que de per totas parts la fec environar

Et gardar, que monda no lay pouges intrar,

Et destrieys tant lo pobol que non ac que mangar.

…...

Tant lor entendement a Dieus van demonstrar,

Ab gran devotio se van appareilhar,

Qu' el sepulchre visito de sanct Amans lo bar,

Et prego caromen qu' els veille desliurar

Del prince Marcia, et de tot son affar;

Quand airo long temps facha aquesta orasio,

Et airo Dieus pregat ab grand devotio,

Et an pres sanct Amans per garda et per guido,

Viro fugir d' aqui los contrari que so.

….

Et devenc se l' altr' an, per malvais mouvement,

Qu' aques duc Marcia fes altre asietgament

Per tornar a Rhodes et per far raubamen;

Que vol penre la vila et contrenger la gen

Per so que miels n' agut tot son entendemen

Que no ac l' altra ves, quan s' en fugi coren.

E 'l pobol, que a vist sest assietgamen,

Gran paor en a aguda d' aquela mala gen,

A sanct Amans s' en fuio, qu' es lor defensamen:

E 'ls ennemics fugiro com l' altra ves coren.

Onc puiessas no tornero per far mal a la gen.

…..

Al nom de Jesus Christ aysi sia affinat

Lo libre, que vous ay de lati romansat,

Del patro sant Amans.

Et fut mandé au roi, par message en courant,

Que Quintius l' évêque de Rhodez vraiment

Était fui ça outre, pour prendre sûreté

Du peuple de Rhodez qui va s' en faire poursuivant;

Ils disent que subjuguer les veut certainement

Au noble roi de France; cela ne leur était plaisant,

Et, pour cette cause, le roi vient rapidement.

….

Après ceci long-temps, si en veut soi souvenir,

Un prince qui était duc, qui se faisait appeler

Marcia, avec grande foule vient pour assiéger

La ville de Rhodez, et veut la subjuguer,

Vû que de par toutes parts la fit environner

Et garder, de manière que monde ne là pût entrer,

Et pressa tant le peuple que n' eut quoi manger.

….

Tant leur desir à Dieu vont démontrer,

Avec grande dévotion se vont apprêter,

Afin que le sépulcre visitent de saint Amant le baron,

Et prient chèrement que les veuille délivrer

Du prince Marcia, et de toute son affaire;

Quand eurent long-temps fait cette oraison,

Et eurent Dieu prié avec grande dévotion,

Et ont pris saint Amant pour garde et pour guide,

Virent fuir de là les ennemis qui sont.

…..

Et arriva-t-il l' autre an, par mauvais mouvement,

Que ce duc Marcia fit autre siége

Pour retourner à Rhodez et pour faire volerie;

Vû qu' il veut prendre la ville et contraindre le peuple

Pour cela que mieux en eût tout son desir

Que n' eut l' autre fois, quand s' enfuit en courant.

Et le peuple, qui a vu ce siége,

Grand peur en a eue de cette male gent,

A saint Amant s' enfuient, qui est leur défense:

Et les ennemis fuirent comme l' autre fois en courant.

Oncques depuis ne retournèrent pour faire mal au peuple.

….

Au nom de Jésus-Christ ici soit fini

Le livre, que vous ai du latin romancé,

Du patron saint Amant.

lunes, 9 de octubre de 2017

Diccionari balear, valencià, català, DCVB

Diccionari balear, valencià, català, DCVB

Diccionari balear, valencià, català, DCVB

http://dcvb.iecat.net

L’edició electrònica consultable a través d’Internet del Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll és el resultat del projecte d’informatització del DCVB que s’ha dut a terme a l’IEC durant el bienni 2001-2002. El mes de desembre de 2000 l’editorial Moll, propietària de l’obra, i l’IEC signaren un acord de col·laboració per a la realització d’aquest projecte que assenyalava l’IEC com a responsable del disseny i de l’execució de les diferents fases del procés d’informatització. Aquest acord establia també la possibilitat de la instal·lació del DCVB a Internet per a l’accés públic des del servidor web de l'IEC

La consulta del DCVB en versió electrònica reprodueix la consulta convencional d’un diccionari imprès. A partir del mot d’entrada, s’accedeix a l’article corresponent del DCVB. Les il·lustracions i les taules de flexió han estat incorporades com a fitxers vinculats al text, de manera que l’usuari les pot consultar activant la icona corresponent. Les transcripcions fonètiques es representen d’acord amb els principis de l’AFI (Associació Fonètica Internacional) adaptats al català per l’IEC, i la representació dels ètims àrabs s'ha adaptat als criteris de transliteració de l'IEC. 

El caràcter emblemàtic del DCVB, la seva magnitud, la seva importància com a obra cabdal de la lexicografia i de la lingüística catalanes, i la necessitat d’incorporar-lo a les possibilitats obertes per les noves tecnologies motivaren l’interès d’organismes de les diverses terres de parla catalana a col·laborar en el finançament del projecte. És per aquest motiu que la informatització del DCVB s’ha portat a terme amb fons procedents de la Generalitat de Catalunya, del Govern de ses Illes Balears, i del Govern d’Andorra. (Què? I el Govern d’Aragó no ha aportat calers?)

dialectes-occitans-catalan-compres-alibert-gramatica-occitana

EXPLICACIÓ DE LES ABREVIATURES

1. Abreviatures Geogràfiques

Al.
Alcalà de X.
Alg.
alg.
Artesa de S.
Bal.
bal.
Barc.
Borges Bl.
Caldes de B.
Caldes de Mal.
Caldes de Mo.
Callosa.
Canet de M.
Canet de Ross.
Cast.
Castellar de N.
Castellfollit de R.
Castelló d'E.
Castelló de F.
Cat.
cat.
Cornellà de C.
Eiv.
eiv.
Espluga de F.
Esterri d'À.
Esterri de C.
Fornells de M.
Fornells de la S.
Gir.
Ll.
Lloret de M.
Lloret de V. A.
Maestr.
Mall.
mall.
Maçanet de C.
Men.
men.
occ.
or.
Os de B.
pir.-or.
Pobla de L.
Pobla de S.
Pont d'Arm.
Pont de M.
Pont de S.
Prats de Ll.
Prats de M.
Rib. d'Ebre
Rib. de Cardós
Ross.
Sta. Col. de F.
Sta. Col. de Q.
Sta. Maria de C.
St. Feliu de C.
St. Feliu de G.
St. Feliu de P.
St. Feliu de T.
St. Hilari SC.
St. Jaume de F.
St. Joan d'Al.
St. Joan de S.
St. Joan d'Eiv.
St. Joan les Ab.
St. Llor. de C.
St. Llor. de la M.
St. Llor. de la S.
St. Llor. de Mo.
St. Llor. des Car.
St. Martí de M.
St. Martí SR.
St. Pere de T.
St. Vicenç dels H.
Selva del C.
La Seu d'U.
Simat de V.
Tavernes de V.
Tarr.
Val.
val.
Vilafr. de B.
Vilafr. de C.
Vilafr. del P.
Vilan. de M.
Vilan. d'Esc.
Vilan. i G.
Vistabella del M.

Alacant
Alcalà de Xivert
Alguer
dialecte alguerès
Artesa de Segre.
Balears
dialecte baleàric
Barcelona
Borges Blanques
Caldes de Boí
Caldes de Malavella
Caldes de Montbui
Callosa d'En Sarrià
Canet de Mar
Canet de Rosselló
Castelló de la Plana
Castellar de N'Hug
Castellfollit de Riubregós
Castelló d'Empúries
Castelló de Farfanya
Catalunya
català
Cornellà de Conflent
Eivissa
eivissenc
Espluga de Francolí
Esterri d'Àneu
Esterri de Cardós
Fornells de Menorca
Fornells de la Selva
Girona
Lleida
Lloret de Mar
Lloret de Vista-Alegre (Mall.)
Maestrat
Mallorca
mallorquí
Maçanet de Cabrenys
Menorca
menorquí
dialecte català occidental
dialecte català oriental
Os de Balaguer
dialecte pirenenc-oriental
Pobla de Lillet
Pobla de Segur
Pont d'Armentera
Pont de Molins
Pont de Suert
Prats de Lluçanès
Prats de Molló
Ribera d'Ebre
Ribera de Cardós
Rosselló
Santa Coloma de Farners
Santa Coloma de Queralt
Santa Maria de Corcó
Sant Feliu de Codines
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Pallerols
Sant Feliu de Torelló
Sant Hilari Sacalm
Sant Jaume de Frontanyà
Sant Joan d'Alacant
Sant Joan de Sineu
Sant Joan d'Eivissa
Sant Joan de les Abadesses
Sant Llorenç de Cerdans
Sant Llorenç de la Muga
Sant Llorenç de la Salanca
Sant Llorenç de Mo&dh.runys
Sant Llorenç des Cardassar
Sant Martí de Maldà
Sant Martí Sarroca
Sant Pere de Torelló
Sant Vicenç dels Horts
Selva del Camp
La Seu d'Urgell
Simat de Valldigna
Tavernes de Valldigna
Tarragona
València (ciutat)
valencià
Vilafranca de Bonany
Vilafranca de Conflent
Vilafranca del Penedès
Vilanova de Meià
Vilanova d'Escornalbou
Vilanova i la Geltrú
Vistabella del Maestrat

2. Abreviatures Diverses
a.
abl.
absol.
acus.
acúst.
adj.
adj. num.
adj. poss.
adv.
agric.
agrim.
agron.
alem.
alg.
àlg.
alt-alem.
anal.
anat.
angl.
ant.
antropol.
ap.
apic.
aràb.
aritm.
arqueol.
arquit.
art.
arx.
Arx. Cor.
Arx. Gral. R. Val
arx. mun.
arx. parr.
astron.
augm.
bal.
bibl.
biblgr.
Bibl. Nac.
Bibl. prov.
bibl. univ.
biol.
b.-llatí.
bot.
c.
cap.
cast.
cat.
cèlt.
ceràm.
cf. o cfr.
cir.
cit.
clàs.
cm.
col·l.
condic.
conj.
conjug.
constit.
constr.
cosmol.
cronol.
cult.
demostr.
deriv.
dial.
dicc.
dim.
dinàm.
dm.
doc.
econ.
ed.
eiv.
electr.
entom.
esp.
espec.
etim.
eufem.
f.
f.
farm.
fig.
filos.
fís.
fisiol.
fon.
fotogr.
fr.
fut.
gàl·l
gen.
geogr.
geol.
geom.
ger.
germ.
gòt.
gr.
gram.
hebr.
heràld.
hist.
hist. ecl.
hist. nat.
histol.
ibèr.
ictiol.
IEC.
imper.
imperf.
indic.
ind. text.
indum.
infin.
intens.
interj.
intr.
introd.
inv.
irl.
it.
jurispr.
ling.
loc.
loc. adv.
lòg.
ll.
llin.
m.
mall.
mar.
mat. arx.
mat. sign.
mecàn.
med.
men.
met.
metàt.
meteor.
mètr. .
metrol.
mil.
miner.
mitol.
mm.
mús.
nàut.
neg.
neol.
nomin.
occ.
ontol.
opt.
òpt.
or.
orden.
ornit.
ort.
p.
pàg.
part. pass.
part. pres.
patol.
patron.
pejor.
per ext.
perf.
perífr.
pers.
p. ex.
pint.
pir.-or.
pl.
pleon.
plusq.
poèt.
pop.
pref.
prep.
pres.
pret.
privil.
pròl.
pron.
pron. dem.
pron. indef.
pron. interr.
pron. pers.
pron. rel.
prov.
psicol.
pt.
qg.
qm.
quím.
recípr.
refl.
refr.
ret.
sànscr.
sg.
sinòn.
sint.
subj.
subst.
suf.
superl.
teol.
terap.
terat.
tipogr.
topon.
tr.
V.
v.
v. intr.
v. pron.
v. recípr.
v. refl.
v. tr.
val.
var.
var. form.
var. ort.
vg.
vulg.
voc.
zool.
any
ablatiu
absolut
acusatiu
acústica
adjectiu
adjectiu numeral
adjectiu possessiu
adverbi
agricultura
agrimensura
agronomia
alemany
alguerès
àlgebra
alt-alemany
analogia
anatomia
anglès
antic
antropologia
apud
apicultura
aràbic
aritmètica
arqueologia
arquitectura
article
arxiu
Ar. Arxiu de la Corona d'Aragó
Arxiu General del Regne de València
arxiu municipal
arxiu parroquial
astronomia
augmentatiu
balear (dialecte)
biblioteca
bibliografia
Biblioteca Nacional
Biblioteca provincial
biblioteca universitària
biologia
baix-llatí
botànica
capítol
capítol
castellà
català
cèltic
ceràmíca
confer, comparau
cirurgia
citat
clàssic
centímetre
col·lectiu
condicional
conjunció
conjugació
constitució
construcció
cosmologia
cronologia
cultura
demostratiu
derivat
dialecte; dialectal
diccionari
diminutiu
dinàmica
decímetre
document
economia
edició, editor
eivissenc
electricitat
entomologia
espanyol
especialment
etimologia
eufemisme
femení
(en les cites literàries) foli
farmàcia
figurat (sentit)
filosofia
física
fisiologia
fonètica
fotografia
francès
futur
gàl·lic
genitiu
geografia
geologia
geometria
gerundi
germànic
gòtic
grec
gramàtica
hebreu
heràldica
història
història eclesiàstica
història natural
histologia
ibèric
ictiologia
Institut d'Estudis Catalans
imperatiu
imperfet (pretèrit)
indicatiu
indústries textils
indumentària
infinitiu
intensius
interjecció
intransitiu
introducció
inventari
irlandès
italià
jurisprudència
lingüística
locució, locucions
locució adverbial
lògica
llibre
llinatge (cognom)
masculí
mallorquí
marineria
mateix arxiu (que el citat anteriorment)
mateix significat (que el del mot cap d'article)
mecànica
medicina
menorquí
metàfora, metafòric
metàtesi
meteorologia
mètrica
metrologia
milícia
mineralogia
mitologia
milímetre
música
nàutica
negació, negatiu
neologisme
nominatiu
català occidental
ontologia
optatiu
òptica
català oriental
ordenació
ornitologia
ortografia, ortogràfic
pàgina
pàgina
participi passat
participi present
patologia
patronímic
pejoratiu
per extensió
perfet (pretèrit)
perífrasi
persona
per exemple
pintura
pirenenc-oriental
plural
pleonàstic
plusquamperfet
poètic
popular
prefix
preposició
present
pretèrit
privilegi
pròleg
pronom
pronom demostratiu
pronom indefinit
pronom interrogatiu
pronom personal
pronom relatiu
provençal
psicologia
part
quilogram
quilòmetre
química
recíproc (verb)
reflexiu (verb)
refrany, refranys
retòrica
sànscrit
singular
sinònim
sintaxi
subjuntiu
substantiu
sufix
superlatiu
teologia
terapèutica
teratologia
tipografia
toponímia
transitiu (verb)
vide, vegeu
verb
verb intransitiu
verb pronominal
verb recíproc
verb reflexiu
verb transitiu
valencià
variant
variant de formació
variant ortogràfica
vulgar
vulgar, vulgarisme
vocabulari
zoologia




Transcrit del pròlec de Mn. Josep Alminyana i Vallés en el «Vocabulari Elemental de la Llengua Valenciana» d’Emili Miedes Bisbal (1983): (copy paste, no edito res)

«Diccionari català, valencià, balear», (1) obra monumental iniciada pel mallorquí Mn. Antoni-Mª Alcover i Sureda, en la que treballà intensa i ilusionadament des de 1901, segons ell mateix ho assegura. El nom que se li volgue donar era el de «Diccionari de la Llengua Catalana», pero en l’Introduccio el mateix Mn. Alcover diu: «Pero la realitat es que hi ha moltes persones de les Balear i moltes mes del Regne de Valencia qui no estan conveçudes de que llur llenguatge sia una modalitat catalana i rebutgen la denominacio de català» . (2) Despres seguix explicant allo que intenta ser el diccionari: «Presentar el tresor lexich ab tota la seva varietat i riquesa de colors i tons dialectatls i es aiximateix una realitat que les Balear i el Regne de Valencia han aportat un contingut de lexich i d’obres literaries tant important o mes que el de la mateixa Catalunya. Per aquestes raons poderosíssimes hem cregut convenient de cambiar lo titol d’aquesta obra, a fi que respongués millor a la veritat obgectiva y pogues produir fruyts mes ben granats y sabrosos» (3)

Totes les ilusions de Mn. Alcover es van dissipar i els seu milers de fiches, moltissimes d’elles aplegades des del nostre Regne a traves d’alguns colaboradors, entre ells el P. Fullana, es van quedar en la famosa «calaixera», perque moria el gran Mn. Alcover el dia 8 de giner de 1932.

L’aportacio del P. Fullana a este Diccionari es pot deduir del contengut d’estes cartes, de principis del sigle, dirigides a Mn. Alcover: «Es tan gran l’afá que tinch per la propagació de l’obra del DICCIONARI, qu’esta regió d’Ontinyent me resulta chicoteta, y, com capità afanyos de conquistar tèrres, vulch fer algunes expedicions per la provincia d’Alacant, qu’es ahon millor es conserva la nostra llengua matèrna» (1902).

«Tinga puix en conte que, ajuntant estes 4.876 ab 1.300 qu’en tinc per altre costat, son mes de 6.000, y, si a estes cédules afegim les 4.000 que ya li vaig enviar, resulten mes de 10.000… aprofitat les mil cinch centes paraules arreplegades en la regio de la Maria… ab les que ya ne van publicades, es van mes de dotce mil» (1904-1907).

El segon volum d’eixe Diccionari es publicava en 1935; el tercer, en 1950; el quart en 1951; el quint, en 1953; el sext, en 1954; el septim, en 1956; l’octau, en 1958; el nove, en 1959 i el decim i ultim, en 1962. Est any es reedità el primer volum, i el segon, en 1964: «Segona edicio posada al dia».

En el primer volum de l’obra hi apareixen conjuntament com a redactors Mn. Antoni-Mª Alcover i Francesc de Borja Moll. En el segon volum, nomes hi figura D. Francesc de B. Moll; en el tercer ya hi figura com a colaborador D. Manuel Sanchis Guarner, de tots tan conegut, fins al nove, que s’hi agrega Anna Moll Marques.

Sens intencio de perjudicar a ningu, remitixc al lector el tercer volum i següents, aixina com a la reedicio del primer i segon. Nomes vaig a transcriure la portada que presidix estos eixemplars: «Vocabulari Català, Valencià, Balear. Inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seves formes literàries i dialectals, recollides del Regne de Valencia, a les Illes Balears, al departament frances del Pirineus Orientals, a les Valls d’Andorra, al marge oriental d’Aragó i a la ciutat d’Alger de Sardenya» (4) No crec que este text de la portad i el nou camí que manpendria el «Diccionari» respectaren les intencions que expressà clarament Mn. Antoni-Mª. Alcover a l’iniciar-lo.

(1) A. M.ª ALCOVER, Diccionari Català, Valencià, Balear, inventari lexical y etimologich de la llengua que parlen Catalunya Espanyola y Catalunya Francesa, el Regne de Valencia, les Illes Balears y la ciutat d’Alguer de Sardenya, en totes ses formes literaries y dialectals, antigues y modernes, obra iniciada per Mn-.

(2) A. M.ª ALCOVER, Diccionari Català, Valencià, Balear…, 1, Palma de Mallorca 1930, I.

(3) A. M.ª ALCOVER, Diccionari Català, Valencià, Balear…, 1, Palma de Mallorca 1930, I-II

(4) A. M.ª ALCOVER, Diccionari Català, Valencià, Balear…, 1, Palma de Mallorca 1950, Portada.