champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
lunes, 26 de marzo de 2018
Francisco Celma Tafalla
jueves, 11 de enero de 2018
Noms propis català
Si yo me vull di Moncho, m'hay de cambiá lo nom al DNI, mentrestán siré Ramón, en tilde a la o, encara que tot deu me conegue com Moncho, en ch. Guimerá en tilde a la á.
Si escrius en castellá, España, Cataluña, Logroño, van en ñ.
Si escrius en catalá, en ny,
y si escrius en chapurriau, en ñ.
Antigamén, la ñ ere nn, y después se va ficá la virgulilla.
Barcelona en chapurriau es Barselona, antigamén, Barcino, Barcinona, Barchinona, etc. No conserven Barcino ni Barcinona, pero Valderrobres en catalá te que sé Vall-de-Roures. Tot mol democrátic y sientífic, com sempre diuen. Uall de Roures ix an algún texto.
Alguns ejemples de catalanistes que se cambien lo nom per a pareixe mes catalans:
Natxo Sorolla, Ignacio Sorolla Vidal
Desideri Lombarte, Desiderio
Carles Sancho Meix, Carlos
Carles Terès, Carlos Terés
Hèctor Moret, Héctor
Ramon Mur, Ramón Mur
Tomàs Bosque, Tomás Bosque
Josep Miquel Gràcia Zapater, José Miguel Gracia Zapater
Joan Lluïs Camps Juan, Juan Luis Camps Juan , ell no se cambie lo nom, atres lay cambien.
Màrio Sasot Escuer, Mario
Fermí, Fermín
Quim Arrufat , Joaquín
Joaquim Montclús i Esteban, Joaquín o Juaquín Montclús o Monclús Esteban
Hipòlit Solé Llop, Hipólito , Pólit
Francesc Josep Celma Tafalla, Francisco José, de momén no se cambie lo nom.
Celia Antolín Bellés , no Bellès.
Javier Arrufat Molinos no se cambie lo nom. Es de Monroch.
Josep Antoni Carrégalo Sancho, José Antonio
Francesc Xavier , Francisco Javier, Escudero y algún atre.
Aragonés:
Chuse Inazio Nabarro, José Ignacio Navarro o Nabarro
• Viccionari, Llista de noms propis en català
http://www.idescat.cat/cat/poblacio/poblonomast.html
http://justicia.gencat.cat/ca/serveis/cercador_de_noms
sábado, 1 de diciembre de 2018
Javier Giralt Latorre
(Javier Giralt Latorre)
""10. Es muy probable, como plantea Vicent de Melchor (2010: 19), que los funcionarios del Estado llegados a este territorio durante el siglo XIX, al topar con una lengua desconocida, tuvieran la necesidad de «bautizar» la nueva realidad lingüística y lo hicieran a la manera colonial, es decir, de una forma peyorativa, con el nombre de chapurreado.
No obstante, matiza Melchor que dicha denominación no se refería en su origen al catalán local, sino al castellano que los habitantes de este territorio de Aragón fronterizo con Cataluña lograban articular, el cual estaría plagado, como es natural, de catalanismos.
Javier Giralt Latorre, amiguet de Ignacio Sorolla Vidal |
Entre Alemania, Suiza y Austria tamé passe, a la tele fiquen subtituls perque sinó la gen de per ejemple Hannover no entén lo Schweizer Deutsch, alemán suizo. Yo enteng sol algunes paraules del alemán suizo, lo demés me se pert. Apart ñan dialectes com lo Bayerisch a Bayern, Baviera, Hessisch a Hessen, aon estic, pero no lo enteng. En entendre bastán alemán ya ne ting prou.
CHAMPOUIRAU (rom. Champoiral) n. de l. et s.m. Champoiral (Gard) On appelle ansi "champouirau" ou "champourrau" un jargon composé d'espagnol, d'italien, de portuguès et de provençal, parlé par des étrangers que frequentent nos côtes. On donne le même nom à ces étrangers. / Som chapurriaus / Aón está lo catalá an esta frase? A cap puesto.
Traducsió al castellá:
CHAMPOUIRAU (rom. Champoiral) n. del. y s.m. Champoiral (Gard) Llamamos así "champouirau" o "champourrau" una jerga compuesta de español, italiano, portugués y provenzal, hablada por extranjeros que frecuentan nuestras costas. A estos extraños se les da el mismo nombre. Dónde está el catalán en esta frase? En ningún sitio.
En consecuencia, lo que en realidad chapurreaban era el castellano y no el catalán, puesto que era la lengua propia. Sin embargo, con el tiempo y sobre todo desde la escuela, este nombre fue adoptado por los habitantes de la Franja del meu cul y arraigó como designación de la lengua catalana autóctona.
// Li has preguntat a Durán Lleida? JA JA JA !! :) :) //
- ISBN-13: 978-8417358693
En sus páginas se ofrece un acercamiento a los procesos de normativización que han experimentado ―y todavía experimentan― algunas de las lenguas minoritarias de Europa, las propias de la Comunidad Autónoma de Aragón y las más próximas a ella (gallego, asturiano, euskera, occitano, dialecte occitan catalan y aragonés)
/ valensiá NO, claro, mallorquí tampoc /
Abans de Pompeyo, en catalá tamé ere OBRAS, en A. |
, y, al mismo tiempo, se aportan las claves para entender que un proceso de estandarización se convierte en un camino plagado de dificultades y que bien poco se puede avanzar si todas las partes implicadas no muestran la firme voluntad compartida de solventarlas. Todo ello permite comprender mucho mejor las medidas que el Gobierno de Aragón, en particular, está adoptando actualmente en favor del aragonés y del catalán de Aragón.
ARGUMENTOS DE VENTA
La obra que se presenta está dirigida tanto a especialistas como a interesados en las lenguas minoritarias de Europa. En síntesis, es un compendio de las colaboraciones de quienes participaron en el curso extraordinario de la Universidad de Zaragoza con el mismo título, en las cuales se analiza el proceso de estandarización de las lenguas minoritarias de la Península Ibérica.
2018
Prensas de la Universidad de Zaragoza
Resumen:
Durante los días 19, 20 y 21 de julio de 2017 se impartió en el marco de la Residencia Universitaria de Jaca el curso extraordinario de la Universidad de Zaragoza titulado Lenguas minoritarias en Europa y estandarización, dirigido por los Dres. Francho Nagore Laín (Profesor Titular de Lengua Española) y Javier Giralt Latorre (Profesor Titular de Filología Catalana), en quienes el Vicerrectorado de Cultura y Proyección Social de la Universidad de Zaragoza y la Dirección General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón habían depositado su confianza para la organización del mismo. La idea inicial que se nos transmitió fue que ideáramos una propuesta que se ocupara de las lenguas minoritarias de Europa, con absoluta libertad para enfocarla como mejor consideráramos. El campo de posibilidades que se nos abría era inmenso, por cuanto las lenguas que en Europa podemos calificar como minoritarias o regionales son numerosas. Debíamos acotar, pues, el ámbito de estudio y pensamos que era preferible dedicar el curso a las lenguas minoritarias de España, sencillamente porque así se circunscribía a una realidad lingüística mucho más próxima, sin duda alguna, a los posibles interesados en el mismo. También decidimos limitar su temática, dado que eran inabarcables los aspectos que se podían abordar en relación con cada una de dichas lenguas, y creímos que el de la estandarización era especialmente adecuado en aquellos momentos por la experiencia que se ha vivido en la Comunidad Autónoma de Aragón en relación la ortografía del aragonés. Hablar de normativización de lenguas minoritarias supone tener presente que nos referimos a lenguas que han estado desposeídas de las prerrogativas y del apoyo que otras (mayoritarias) han tenido por parte de un estado. Después de haber vivido épocas de normalidad en sus respectivos territorios, dichas lenguas se han convertido en lenguas minorizadas, es decir, lenguas que, además de menguadas en cuanto al número de hablantes y limitadas en lo que respecta a los usos, se han visto privadas de muchos de los derechos o las funciones habitualmente reconocidos a las lenguas normalizadas.
Sie manifesta cosa a tots homèns.
El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya.
Lo bo es que Francho Nagore Laín no lo fa baixá del burro, está massa ocupat en la normatibizazion de la fabla batúa Frankenstein a la que diuen aragonés y contán los dinés que li passen desde Cataluña.
Als presentz, als que son per venir, for durable que tots los omnes qui son e seran en Osca de dintz los murs d'esta terra sian salps e segurs de tots lurs enemics, e aquel que enuayará ad altre o fará de mays ad algún d'els en alguna cosa, sian pris e tot lo poble venguia se d'el.
//
viernes, 23 de febrero de 2024
Lexique roman; Estrus - Esturjon
Estrus, adj., lat. strenuus, courageux, fier, audacieux.
Ans sui brus
Et estrus
A las autras.
A. Daniel: Autet et bas.
Mais je suis sombre et fier envers les autres.
Substantiv. Fos fort e ferms sos estrus.
Pierre d'Auvergne: Lauzatz sia.
Fut fort et ferme son courage.
2. Estrun, s. m., courage, audace, effort.
Sai n' a negun
Que volgues aver tan d' estrun
Que s'en volgues ab vos anar.
Estiers non conquier el negun
Per batailla ni per estrun.
Roman de Jaufre, fol. 66 et 100.
Il n'y en a aucun ici qui voulût avoir tant d'audace qu'il voulût s'en aller avec vous.
Autrement il ne conquiert personne par bataille ni par effort.
Intren en la batalha ab un estrun.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 11.
Ils entrent en la bataille avec même effort.
- Fig. Affection, désir ardent.
Per qu' ieu non ai mon estrun
Ab aver don sui burlaire.
T. de Hugues et de Reculaire: Cometre us.
C'est pourquoi je n'ai pas mon affection avec l'avoir dont je suis moqueur.
3. Estrunar, v., encourager, remplir d'ardeur, irriter, indigner.
K. quan l'a vit, si s'en estrus.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 72.
Charles quand il l'a vu, ainsi s'en irrita.
Part. pas. D'aquo sera ben estrunatz.
Roman de Jaufre, fol. 67.
Sera de cela bien encouragé.
Om joves, estrunatz,
Larcs e mals e doptatz.
Rambaud de Vaqueiras: Leu sonetz.
Homme jeune, rempli d'ardeur, généreux et mauvais et redouté.
Huels amoros, gais e plazens
Ac, e non car' estrunada.
P. Vidal: Lai on cobra.
Elle eut yeux amoureux, gais et agréables, et non figure irritée.
Estuba, Stuba, s. f., allem. Stube, étuve, vapeur.
Voyez Denina, t. III, p. 77; Muratori, Diss. 33.
S' es fort refreiatz, faitz l' estuba,
Non en cornuda ni en cuba.
Deudes de Prades, Auz. cass.
S'il est fort refroidi, faites-lui étuve, non en cornue ni en cuve.
Fassa stuba... de la qual uze soven.
Rec. de recettes de médecine.
Qu'il fasse étuve... de laquelle il use souvent.
CAT. Estuba. ESP. PORT. Estufa. IT. Stufa. (chap. La estufa pot fé vapor, braf, si s' acalente aigua o se fa bullí, pero en general es per a escofás, calentás.)
Estudi, s. m., lat. studium, étude.
Los bes que hom pot conquerre per estudi o per bona doctrina.
(chap. Los bens que hom pot conquistá per estudi o per bona doctrina; este conquistá: adquerí, guañá, etc.)
V. et Vert., fol. 30.
Les biens qu'on peut conquérir par étude ou par bon enseignement.
Per l' estudi dels salmes. Trad. de Bède, fol. 28.
(chap. Per l'estudi dels salmos.)
Par l'étude des psaumes.
Qui los destorbes en la contemplatio de lur estudi.
(chap. Qui los destorbare a la contemplassió del seu estudi; meditassió.)
V. et Vert., fol. 85.
Qui les troublât dans la méditation de leur étude.
ANC. FR. Roy, en ce met ton estudie.
Godefroi de Paris: Chr. métr., p. 178.
CAT. Estudi. ESP. Estudio. PORT. Estudo. IT. Studio. (chap. Estudi, estudis.)
2. Estudiar, v., lat. studere, étudier.
Estudiar continuamens en lur filosofia.
V. et Vert., fol. 85.
Étudier continuellement dans leur philosophie.
Deu si estudiar l'abbas que vuelha mais esser amatz que tempsutz.
Regla de S. Benezeg, fol. 75.
Doit l'abbé s'étudier qu'il veuille plus être aimé que craint.
A metre sa obra a perfeccio si estudia.
Eluc. de las propr., fol. 126.
S' étudie à mettre son oeuvre à perfection.
- Exercer.
Trobam que VII manieyras de gens se estudion en aquesta escola.
V. et Vert., fol. 14.
Nous trouvons que sept espèces de gens s'exercent en cette école.
CAT. ESP. Estudiar. PORT. Estudar. IT. Studiare.
(chap. Estudiá: estudio, estudies, estudie, estudiem o estudiam, estudiéu o estudiáu, estudien; estudiat, estudiats, estudiada, estudiades.)
3. Estudian, s. m., étudiant.
Qu'el sia verai estudian. L'Arbre de Batalhas, fol. 195.
(chap. Qu'ell sigue ver estudián; ver en chapurriau es lo mateix que verdadé; mon pare diu ver a un abre que no es bort. Estudián es sujeto y gerundio, ej. Ignacio Sorolla Vidal li díe a son pare: “No me pegos al cap, que estic estudián”, aixina está lo pobret Nachet.
Yo vach sé estudián del institut de Valderrobres, entonses se díe Francisco Grande Covián, y de la Universidat de Saragossa: són dos nius de rates catalanistes desde fa bastans añs. Fan falta moltes rateres en formache de Languedoc o de Suiza, del Vaud.)
Qu'il soit véritable étudiant.
CAT. Estudiant. ESP. Estudiante. PORT. Estudante. IT. Studiante.
(chap. En ocsitá, Estudian; no se escribíen les tildes. En chapurriau, estudián. La t final tamé se trobe al ocsitá, tan als sujetos com als adverbios en men, ment. Esta falta de la t signifique claramen que no se pronunsiabe a segons quins puestos desde fa mols siglos.)
4. Estudios, adj., lat. studiosus, studieux, soigneux, attentif.
Diligent et estudios.
(chap. Diligén y estudiós, com Francisco Celma Tafalla, un trompetero de Valderrobres que se pense que es una eminensia en los textos antics del dialecte catalá.)
Mot estudioza.
(chap. Mol estudiosa, com la Silvia Dilla Vidal, de la CHA, de Valderrobres, llissensiada en filología inglesa, (me sone esta carrera) una eminensia en lo estudi dels apellits catalans. Professora d' inglés al niu de rates catalanistes que hay sitat aquí damún. Espero que estos dos aragonesos catalanistes, si volen escriure Vall-de-Roures, tamé escriguen Barchinona, Lerida, Gerona, etc, noms que se troben als textos antics (del ACA) a palades, arréu, encara que la gen ara no u digue aixina. Tenen mol poquet rigor históric, y mol poca vergoña.)
Eluc. de las propr., fol. 146 et 71.
Actif et soigneux.
Fort studieuse.
Ab gran sen estudiosa,
No volc estar ossiosa.
Brev. d'amor, fol. 92.
Studieuse avec grand sens, elle ne voulut pas être oisive.
CAT. Estudios. ESP. PORT. Estudioso. IT. Studioso. (chap. Estudiós, estudiosos, estudiosa, estudioses.)
5. Estudiosamen, adv., studieusement, soigneusement.
Soven e estudiosamen.
(chap. Assobín y estudiosamen, en estudi, en aplicassió.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 102.
Souvent et soigneusement.
CAT. Estudiosament. ESP. PORT. Estudiosamente. IT. Studiosamente.
(N. E. Occitano: Estudiosamen, catalán: Estudiosament.
Si en occitano hay adverbios en ment y en men es porque no se pronunciaba ya la t final. Ergo, ¿qué diferencia hay entre el dialecto catalán estudiosament y el estudiosamen de la lengua occitana? Cualquiera con un dedico de frente puede contestar a esta pregunta. Algunos, algunas y algunes tienen ese dedico de frente, pero muy poco seso activo, y comiendo buñuelos tampoco lo van a recuperar.)
6. Estudiozamental, adj., d'étude.
Ad horas fort estudiozamental o cordial aplicacio.
Eluc. de las propr., fol. 78.
Par fois forte préoccupation d'étude ou de coeur.
Estui, Estug, s. m., étui, cachette.
Que m tramezes del seu estui
La contra clau.
Le Comte de Poitiers: Farai un vers.
Qu'il me transmit la contre-clef de son étui.
Fig. Anc no fis ganda ni estug
D' amar, ans m'era bon e bel.
A. Daniel: Lanquan vei.
Oncques je ne fis refus ni cachette d'aimer, mais il m'était bon et bel.
ANC. ESP. Vidieron est estui nadar sobre la glera.
(chap. Van vore este estuche, cofre, baúl, nadá sobre la glera.
La glera, a un riu, es la vora, normalmén de pedres, grava, (me recorde a Gleis o Geleise, alemán), allí podríem trobá saduricha. Igual ere un estuche de Pelikan, disseñat per Luis Latorre Albesa, de Beseit, de mote cansaladé.)
Milagros de Nuestra Señora, cop. 674.
ESP. MOD. Estuche. PORT. Estojo. IT. Astuccio.
2. Estuiar, Estoiar, Estugar, v., mettre dans l'étui, serrer, cacher, renfermer, rengainer.
Son chaval et son mul fetz establar,
Son ausberc e son elme ben estoiar.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 40.
Fit mettre à l' écurie son cheval et sa mule, bien serrer son haubert et son heaume.
Pot la, aquel qui aportada l'aura, estugar a Agen.
Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. LXXXVIII, fol. 148.
Celui qui l'aura apportée, peut la serrer à Agen.
Qui sas armas estui.
Rambaud de Vaqueiras: Leu sonetz.
Qui cache ses armes.
Fig. Lo fol te so cor e sa boca,
E 'l savis estuia l' a la cocha.
Libre de Senequa.
Le fou tient son coeur en sa bouche, et le sage le cache selon le besoin.
Amors, que m te per vos en sa bailia,
Vol que mon cor vos estuy e vos gar.
Claire d' Anduze: En greu esmay.
Amour, qui me tient pour vous en sa puissance, veut que je vous serre et vous garde mon coeur.
Part. pas. El reis a son escut pausat,
E pueis a 'l bon bran estuiat.
Roman de Jaufre, fol. 2.
Le roi a posé son écu, et puis a rengainé le bon glaive.
Quar tezaurs estoiatz no val charbo.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 108.
Car trésor caché ne vaut charbon.
Devo esser estuiadas el vestiari.
Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 28.
Doivent être serrées au vestiaire.
- Conserver, réserver.
Pero ad ops vos estuy,
Que m siatz governs e vela.
P. Raimond de Toulouse: Atressi cum.
Mais au besoin je vous conserve, pour que vous me soyez gouvernail et voile.
Aysso es aquell be que Dieus estuia a ssos amix.
V. et Vert., fol. 100.
C'est ce bien que Dieu réserve à ses amis.
ANC. FR. Je vous en estui la moitié,
Que jà de moi n' en aurez plus.
Fables et cont. anc., t. IV, p. 483.
Portrait qu'au fond de l'or si chèrement j' estuie.
Bertaud, p. 647.
Estuye ton coustel, ou je le te osteray.
Lett. de rém. de 1373. Carpentier, t. II, col. 293.
Garder les vout e estoier.
B. de S. Maure, Chron. de Norm., fol. 78.
(chap. Este verbo estuiar, estoiar, estugar té mol a vore en estalviá, estauviá, guardá, ficá a la hucha o al estuche, tancá, etc.)
3. Estueyra, s. m., armoire, garde-manger.
Fis estueyras e tamis.
(chap. Yo vach fé guardaminjás y tamissos; lo guardaminjá es com una gabia de tela metálica fina aon se fique lo minjá per a que les mosques ni datres bichos sel minjon; ne teníem un a la caseta de La Pileta, una finca que se diu aixina per la fon del mateix nom, camí del Pantano de Pena, Beseit; tamís: sedás, criba, aré, porgadora, etc.)
Raimond d'Avignon: Sirvens suy.
Je fis gardes-manger et tamis.
ANC. FR. Ces brigans brisoient maisons, coffres et estuyers, et prenoient ce qu'ils trouvoient.
Froissart, vol. I, cap. 148, Carpentier, t. II, col. 293.
Esturjon, s. m., lat. sturionem, esturgeon.
I pescayre, cant pren I gran salmo o I esturjon.
(chap. Un peixcadó, cuan pren (peixque) un gran salmó o un esturió. Hau de lligí l'agüelo y lo mar, traduít al chapurriau per mí. Yo lo vach traduí fén aná la traducsió en castellá (no sé de quí); tamé u haguera pugut fé desde lo original en inglés, pero la meua llengua materna es lo castellá, exactamén de Alustante, Guadalajara.).
Autó: Ernest Hemingway. Sirá durán mols añs un autó de referensia; va luchá a la guerra sivil de España; teníe los collons com lo caball de Espartero, un home que va morí vin añs abans de naixe ell.
Lo esturió es conegut pel caviar; yo hay minjat esturió a Alemania, de una tenda russa (Stor), bastantes vegades, m' agrade, lo caviar tamé, pero lo trobo massa salat. Caviar de esturió mol poques vegades ne hay minjat, sol sé de atres peixos, salmó, o un imitat, sucedáneo.)
V. et Vert., fol. 98.
Un pêcheur, quand il prend un grand saumon ou un esturgeon.
CAT. Esturió. ESP. Esturión. IT. Sturione. (chap. Esturió, esturions; per a la femella no tenim nom.)