Mostrando las entradas para la consulta Alcover ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Alcover ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 22 de diciembre de 2018

Tretse llibres que may van existí, Franco, prohibissió del catalá

Tretse llibres que may van existí, Franco, prohibissió del catalá

http://www.agonfilosofia.es/index.php?option=com_content&view=article&id=383&Itemid=15

Imaches al final.

Francisco Franco disfruta todavía de no pocos seguidores en nuestro país, algo perfectamente visible cuando uno examina el panorama político y la actitud de determinados partidos ante la Ley de Memoria Histórica impuesta por el gobierno de José Luis Rodríguez Zapatero: PSOE, IU, Podemos, PP o Ciudadanos. Todos ellos comparten una característica fundamental: se trata de partidos de izquierdas, si bien algunos como el PP son prácticamente unos recién llegados a ese lado del espectro político. Comparten, además, otra característica esencial: están muy contentos de que Franco haya sido un dictador, pues esto les permite subir nuestros impuestos con excusas tan dispares y rocambolescas como, entre otras insensateces, cambiar los nombres de “calles franquistas”, rotular en catalán o imponer una “educació en català”. Todo ello en valiente lucha contra un régimen cuyo máximo representante Franco, lleva muerto cuarenta años.
Dicen estos francófilos que Franco fue un malvado dictador. Y de derechas, para más inri. Y quien menos se parece a un dictador de derechas, sino que es más bien todo lo contrario, alguien de izquierdas, ¿no va a ser bueno? Si no les suena el argumento, les recomiendo que dejen a un lado el Manifiesto Comunista de Marx y echen un vistazo a la siempre actual Genealogía de la Moral de Nietzsche, cuya metáfora entre los corderos y el hombre débil y enfermizo surgido en el seno del cristianismo bien podría aplicarse a aquellos que hoy siguen esa religión secular llamada marxismo, una ideología que guarda enormes semejanzas con la secta de los nazarenos.
Entre las pantomimas que a todos nos han inculcado en Cataluña desde la infancia se encuentra la ficticia prohibición franquista de la lengua catalana, un agravio que se ha convertido en dogma indiscutible y cuya negación le vale a cualquiera el calificativo de franquista. No obstante, los hechos demuestran que durante la dictadura el gobierno español no sólo defendió la lengua catalana, sino que permitió que esta floreciese con absoluta libertad en el mundo de las artes. Así, durante el franquismo existieron, por ejemplo, editoriales especializadas en la tan vilipendiada lengua como Selecta (1946) o Edicions d’Aportació Catalana (1962) y productoras discográficas catalanas como Edigsa o Concèntric, además de realizarse habitualmente conciertos, películas, obras de teatro e, incluso, tesis doctorales en catalán.

Uno de los ejemplos más notables de la falsedad de la afirmación que aquí pretendemos refutar –que la lengua catalana sufrió represión durante el franquismo–, ha sido ya comentado en esta página web.

Se trata de una noticia que apareció en La Vanguardia el 30 de marzo de 1969, en pleno franquismo, en referencia a la condena a Néstor Luján, director de la revista Destino, por permitir la publicación de una carta en la que se atacaba la lengua catalana.
Pero el entorno en donde el catalán brilló con más fuerza fue sin duda el de la literaturaCientos de libros fueron legalmente publicados en estos años sin que sus autores o editores sufrieran persecución alguna, como demuestra el simple hecho de que se incluyese en los mismos la dirección física de la editorial en la Ciudad Condal, Manresa o Reus, entre otras. Libros no sólo en catalán, sino también sobre lengua catalana y destinados a su enseñanza. / También hay para el mallorquín y valenciano durante la dictadura de Franco /
El hecho de que estos libros permanezcan ignorados, no sólo evidencia cuán grande es la desmemoria histórica de los catalanes, sino que constata una vez más que el verdadero enemigo de la lengua y de la cultura catalana no es Franco, sino el nacionalismo catalán.
Ellos han intentado borrar de la historia de la literatura y de las artes todos estos volúmenes para así inventarse su particular “Cosa Nostra” con la que enriquecerse a costa del contribuyente. A continuación mostramos una breve galería de algunas de las muchas obras que el lector curioso podrá localizar fácilmente en cualquier biblioteca universitaria catalana.

1. Martín de Riquer (ed.). Obras de Pero Martínez. Escritor catalán del siglo XV, CSIC, Barcelona, 1946.
[Edición barcelonesa de las obras del escritor catalán Pero Martínez, prologadas en español, con texto en el catalán original del s. XV.]
  

2. Josep MiracleGramàtica catalana, Tallers Gràfics de la S. G. De P., Barcelona, 1951.
[Segunda edición de la Gramàtica catalana de Josep Miracle, publicada originalmente en febrero de 1938. En la primera página puede leerse “Tallers Gràfics de la S. G. De P., S.A. – Comte Borrell, 243-249 – Barcelona”.]


3. Antonio Badía MargaritGramática histórica catalana, Noguer, Barcelona, 1951.
[Gramática catalana publicada en lengua española en 1951, el mismo año de la reedición de la gramática de Josep Miracle, e impresa en Manresa. Además de reproducir un mapa lingüístico de lo que hoy se denomina “Países Catalanes”, en la pág. 10 de la introducción puede leerse lo siguiente: “Quiera Dios que la segunda mitad de este siglo que mañana empieza se caracterice por la continuación de las grandes obras que el catalán tiene entre manos”.]
   

4. Joan AlcoverObres completes, Selecta, Barcelona, 1951.

[Edición de las obras completa de Joan Alcover en lengua catalana, con “prólogo de Miquel Ferrià y Joan Pons i Marquès” y “Nota bibliográfica, por Joan Pons i Marquès”. Esta obra fue impresa por “Tallers Gràfics ARIEL, S.L. – Carrer d’Aragó, 255 – BARCELONA”.]
     

Dos detalles del contenido del libro:
  
Izquierda: “Las cuestiones de lenguaje, importantes en todos los países, lo son más en Cataluña; mejor diría, en Cataluña vibran en el entorno del lenguaje cuestiones que en la mayoría de los pueblos no existen. No estamos aquí, por extraño que parezca, en posesión pacífica del órgano natural de expresión; y por eso el idioma, discutido y pleiteado, se encuentra, por así decirlo, en situación militante, y lleva espada y yelmo en defensa propia y en defensa de los derechos que representa”, en Joan Alcover, “Cultura de llenguatge” [Conferencia pronunciada el 12 de diciembre de 1916 en la Sala Mozart de Barcelona], en J. Alcover, Obres Completes, 1951, p. 244.

Derecha: “El catalán es, entre nosotros, la única expresión posible del escritor-artista”, en J. Alcover, “La llengua catalana és entre nosaltres l’única expresió possible de l’escriptor-artista” [Discurso del Primer Congreso Internacional de la Lengua Catalana en Barcelona, 1906], en J. Alcover, Obres Completes, 1951, p. 273.

5. Josep Miracle, La restauració dels Jocs Florals, Aymà, Barcelona, 1960.
[En 1960, diez años después de la reedición de su gramática catalana, Josep Miracle publica La restauració dels Jocs Florals en Barcelona, obra por la que le fue otorgado el “Premio Francesc Matheu del Instituto de Estudios Catalanes”.]


6. J. M.ª Arnavat, Els set pecats capitals, Arca, Barcelona, 1963.
  

7. J. M.ª Arnavat, Declaro pertot i enlloc. Poemes, Arca, Reus, 1963.


8. A. Bori i Fontestà, El trobador català, Millà, Barcelona, 1963.
[Primera edición de El trobador català de Bori, publicada por la Editorial Millà, sita en “Carrer de Sant Pau, 21 – Barcelona” e impresa por “Imprenta Muñoz. Constitución, 19 – BARCELONA”. Como puede verse en la imagen, la obra dispone tanto de número de registro como de depósito legal.]

Lo Trovador Mallorquí. José Taronjí. El Trovador Mallorquín.
     

9. Joseph GulsoyEl Diccionario valenciano-castellano de Manuel Joaquín Sanelo. Edición, estudio de fuentes y lexicología, Sociedad Castellonense de Cultura, Castellón de la Plana, 1964.
[Joseph Gulsoy dedicó su tesis doctoral en 1961, bajo la dirección de Joan Corominas, al diccionario valenciano-castellano de Manuel Joaquín Sanelo, conservado en manuscrito. Su publicación en 1964 a cargo de la Sociedad Castellonense de Cultura contó con la financiación del “Consejo Superior de Investigaciones Científicas, el Banco de Valencia y la Caja General de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón”.]
   

10. Francesc Torres i LloretApel·les, sóc aquí…, El Llibres d’Or, Tàrrega, 1966.
[Lujosa edición con portada dorada de Apel·les, sóc aquí… de Torres i Lloret, con prólogo de Josep Miracle. Esta obra fue editada e impresa por “F. Camps Calmer, editor – Sant Eloi, 2 – Tàrrega”.]
     

11. Josep MiracleDiccionari català-castellà castellà-català, EDHASA, Barcelona, 1969.
   

12. Rosa Maria Arquimbau, La Pau és un interval, Pòrtic, Barcelona, 1970.
[La pau és un interval, de Rosa Maria Arquimbau, apareció en su primera edición en catalán en 1970, dentro de la colección de libro de bolsillo de la Editorial Pòrtic y fue impreso por “Talleres Gráficos Ibero-Americanos, S.A. – Provença, 86”].
  

13. Rosa Maria ArquimbauQuaranta anys perdutsClub Editor, Barcelona, 1971.



Joan Alcover, obres completes

Joan Alcover, obres completes

Joan Alcover, obres completes 2

Joan Alcover, obres completes 3

Joan Alcover, obres completes 4

Joan Alcover, obres completes 5

Francesc Torres Lloret


Francesc Torres Lloret 2

Arnavat, declaro pertot i enlloc

Josep Miracle

Josep Miracle 3

Josep Miracle 2

Manuel Joaquín Sanelo, diccionario valenciano - castellano

Manuel Joaquín Sanelo, diccionario valenciano - castellano 2
Manuel Joaquín Sanelo, diccionario valenciano - castellano - prefacio

Tesis doctoral, Chicago, catalán



el trobador català - Antoni Bori i Fontestà

el trobador català - Antoni Bori i Fontestà 2

el trobador català - Antoni Bori i Fontestà 3

Franco, PSOE, PP, VOX, C´s, ERC, IU, CUP, PDECAT, gracias por no olvidarme nunca

Josep Miracle, gramàtica catalana

Josep Miracle, gramàtica catalana 2

dominio lingüístico catalán

Antonio Badía Margarit, gramática histórica catalana

mirall dels divinals assots


La pau és un interval

Rosa María Arquimbau - la pau és un interval

¿Què vol Hitler? ¿Qué quiere Hitler?

Rosa María Arquimbau - quaranta anys perduts

Rosa María Arquimbau - quaranta anys perduts 2

Josep Miracle, la restauració dels jocs florals

Arnavat, els set pecats capitals

Arnavat, els set pecats capitals 2

jueves, 20 de febrero de 2025

Antoni Maria Alcover Sureda

Antoni Maria Alcover Sureda (Manacor, 1862-Palma de Mallorca, 1932) fue un religioso, escritor modernista, profesor, lingüista, folclorista y publicista español.


Antoni Maria Alcover Sureda (Manacor, 1862-Palma de Mallorca, 1932) fue un religioso, escritor modernista, profesor, lingüista, folclorista y publicista español.

Nació en Santa Cirga, finca situada entre Manacor y Porto Cristo, hijo de labradores acomodados. Tras estudiar latín y cultura clásica se trasladó, a los quince años de edad a Palma para estudiar en su seminario

Muy rápidamente se dio a conocer como polemista intransigente, puesto que su carácter recio le hizo intervenir en furiosas polémicas.

Su vocación literaria se despertó primero en español, y a partir del 1879 en catalán y mallorquí. A partir de este año inició la tarea de recoger en el mallorquín coloquial de Mallorca las fábulas, que empezó a publicar el 1880 con el pseudónimo de "Jordi d'es Racó". La primera fábula aparece en la revista La Ignorancia. En 1885 publica Contarelles, un recuento de narraciones de tema popular. En 1886 fue ordenado presbítero. Fue vicario de la parroquia de Manacor, y en 1888 obtuvo la cátedra de Historia Eclesiástica del Seminario. Más adelante llegaría a ser vicario general y canónigo de la Sede de Mallorca.

En 1906, por iniciativa suya, y bajo su presidencia se celebró el Primer Congreso Internacional de la Lengua Catalana. Cuando se constituyó la Sección Filológica del Instituto de Estudios Catalanes fue nombrado presidente. Debido a la feroz disputa que mantuvo con los miembros del Instituto, esta relación terminó pronto. Claro, con catalanistas no se puede juntar uno.

Su obra magna fue el Diccionario Catalán Valenciano Balear, que no vio terminado, y que acabó su colaborador Francesc de Borja Moll

Fuertemente enfrentado a Pompeu Fabra (Pompeyo) por su gramática de laboratorio,​ Alcover llegó a afirmar que Fabra había sido uno de los gramáticos más funestos que había tenido jamás la lengua catalana, que había pretendido imponer una ortografía exótica y que había creado un estado de violencia entre los estudiosos del catalán, haciendo de la lengua una bandera de separatismo y de odio contra España

Entre otros, tuvo el cargo de corresponsal de la Academia de Buenas Letras de Barcelona y mantenedor de los Juegos Florales de Barcelona.

En política fue uno de los principales promotores del partido integrista en Mallorca. Inicialmente dio apoyo al movimiento autonomista de la Solidaridad Catalana. Jodó con la solidaridad catalana, dinero para el proceso, millones de euros que no van a los pobres o enfermos.

No obstante, tras su intensa pelea con el Instituto de Estudios Catalanes y la Liga Regionalista hacia finales de la década de 1910, se opuso al catalanismo político y se hizo maurista

Su producción literaria, dirigida a la investigación lingüística, la historia, la descripción de costumbres populares, la recogida de materiales folclóricos, cuando no se dedica a la polémica, es de pocos artificios, prosa sin voluntad estética, se reduce a la Recopilación de Rondallas Mallorquinas de Jordi des Racó, algunas biografías, como la Vida abreviada de Santa Catalina Tomassa, una novela de tono costumbrista (Arnau), y los dietarios de sus viajes.

Fue impulsor del Diccionari Català-Valencià-Balear, obra lexicográfica que recoge el conjunto del léxico catalán, mallorquín, valenciano en todos los dialectos y todas las épocas. Los tres son idiomas muy próximos al aragonés y occitano antiguo.

http://dcvb.iec.cat/results.asp

seguramente está más que manipulado, no es como el original, aparece País Valencià, por ejemplo, dudo mucho que Alcover escribiese o dijese País Valencià.

  1.  Laínz Fernández, Jesús (2012). Desde Santurce a Bizancio: El poder nacionalizador de las palabras. Encuentro. p. 405. ISBN 978-84-9920-095-8.
  2. Massot i Muntaner, Josep (1985). Antoni M. Alcover i la llengua catalana: II Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 49. ISBN 84-7202-745-7.
  3.  Mayurqa, n.º 23. Universitat de les Illes Balears. 1990-96. p. 112.



 
  • https://web.archive.org/web/20010814220339/http://www.terra.es/personal6/scabello/cope1.htm Además de describir el fenómeno de la popularidad de los programas de radio incluye un catálogo de las Rondallas publicadas y las grabaciones.
  • http://rondalles.uib.es/ Biblioteca virtual de la Universidad de les Illes Balears dedicada a las Rondallas Mallorquinas
  • http://www.uoc.edu/lletra/obres/rondaies/index.html 
    Un artículo de crítica literaria de Josep A. Grimalt en las páginas de la Universitat Oberta de Catalunya, UOC
 
 
Josep Massot Muntaner, nascut a Palma el 1941, es va llicenciar en Filologia romànica a la Universitat de Barcelona i és monjo de Montserrat des de 1962. Des de 1971 dirigeix les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. És director també de les revistes Serra d’Or, Randa i Llengua i Literatura, i codirector de la Catalan Historical Review. És membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, vicepresident de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, i responsable de publicacions de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Ha publicat una seixantena de llibres i més de mil articles, pròlegs i ressenyes extenses sobre temes de llengua, literatura i història dels inexistents Països Catalans. És doctor honoris causa per la Universitat de ses Illes Balears i ha rebut un bon nombre de premis, entre els quals destaca el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, l’any 2012.

Els inicis del Diccionari català-valencià-balear a través de l'espistolari d'A. M. Alcover i F. de B. Moll amb J. Calveras (Textos i Estudis de Cultura Catalana)

Narcís Iglésias Franch

El Diccionari català-valencià-balear i les seves fonts bibliogràfiques (Biblioteca Miquel dels Sants Oliver)

Maria Pilar Perea Sabater

lunes, 9 de octubre de 2017

Diccionari balear, valencià, català, DCVB

Diccionari balear, valencià, català, DCVB

Diccionari balear, valencià, català, DCVB

http://dcvb.iecat.net

L’edició electrònica consultable a través d’Internet del Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll és el resultat del projecte d’informatització del DCVB que s’ha dut a terme a l’IEC durant el bienni 2001-2002. El mes de desembre de 2000 l’editorial Moll, propietària de l’obra, i l’IEC signaren un acord de col·laboració per a la realització d’aquest projecte que assenyalava l’IEC com a responsable del disseny i de l’execució de les diferents fases del procés d’informatització. Aquest acord establia també la possibilitat de la instal·lació del DCVB a Internet per a l’accés públic des del servidor web de l'IEC

La consulta del DCVB en versió electrònica reprodueix la consulta convencional d’un diccionari imprès. A partir del mot d’entrada, s’accedeix a l’article corresponent del DCVB. Les il·lustracions i les taules de flexió han estat incorporades com a fitxers vinculats al text, de manera que l’usuari les pot consultar activant la icona corresponent. Les transcripcions fonètiques es representen d’acord amb els principis de l’AFI (Associació Fonètica Internacional) adaptats al català per l’IEC, i la representació dels ètims àrabs s'ha adaptat als criteris de transliteració de l'IEC. 

El caràcter emblemàtic del DCVB, la seva magnitud, la seva importància com a obra cabdal de la lexicografia i de la lingüística catalanes, i la necessitat d’incorporar-lo a les possibilitats obertes per les noves tecnologies motivaren l’interès d’organismes de les diverses terres de parla catalana a col·laborar en el finançament del projecte. És per aquest motiu que la informatització del DCVB s’ha portat a terme amb fons procedents de la Generalitat de Catalunya, del Govern de ses Illes Balears, i del Govern d’Andorra. (Què? I el Govern d’Aragó no ha aportat calers?)

dialectes-occitans-catalan-compres-alibert-gramatica-occitana

EXPLICACIÓ DE LES ABREVIATURES

1. Abreviatures Geogràfiques

Al.
Alcalà de X.
Alg.
alg.
Artesa de S.
Bal.
bal.
Barc.
Borges Bl.
Caldes de B.
Caldes de Mal.
Caldes de Mo.
Callosa.
Canet de M.
Canet de Ross.
Cast.
Castellar de N.
Castellfollit de R.
Castelló d'E.
Castelló de F.
Cat.
cat.
Cornellà de C.
Eiv.
eiv.
Espluga de F.
Esterri d'À.
Esterri de C.
Fornells de M.
Fornells de la S.
Gir.
Ll.
Lloret de M.
Lloret de V. A.
Maestr.
Mall.
mall.
Maçanet de C.
Men.
men.
occ.
or.
Os de B.
pir.-or.
Pobla de L.
Pobla de S.
Pont d'Arm.
Pont de M.
Pont de S.
Prats de Ll.
Prats de M.
Rib. d'Ebre
Rib. de Cardós
Ross.
Sta. Col. de F.
Sta. Col. de Q.
Sta. Maria de C.
St. Feliu de C.
St. Feliu de G.
St. Feliu de P.
St. Feliu de T.
St. Hilari SC.
St. Jaume de F.
St. Joan d'Al.
St. Joan de S.
St. Joan d'Eiv.
St. Joan les Ab.
St. Llor. de C.
St. Llor. de la M.
St. Llor. de la S.
St. Llor. de Mo.
St. Llor. des Car.
St. Martí de M.
St. Martí SR.
St. Pere de T.
St. Vicenç dels H.
Selva del C.
La Seu d'U.
Simat de V.
Tavernes de V.
Tarr.
Val.
val.
Vilafr. de B.
Vilafr. de C.
Vilafr. del P.
Vilan. de M.
Vilan. d'Esc.
Vilan. i G.
Vistabella del M.

Alacant
Alcalà de Xivert
Alguer
dialecte alguerès
Artesa de Segre.
Balears
dialecte baleàric
Barcelona
Borges Blanques
Caldes de Boí
Caldes de Malavella
Caldes de Montbui
Callosa d'En Sarrià
Canet de Mar
Canet de Rosselló
Castelló de la Plana
Castellar de N'Hug
Castellfollit de Riubregós
Castelló d'Empúries
Castelló de Farfanya
Catalunya
català
Cornellà de Conflent
Eivissa
eivissenc
Espluga de Francolí
Esterri d'Àneu
Esterri de Cardós
Fornells de Menorca
Fornells de la Selva
Girona
Lleida
Lloret de Mar
Lloret de Vista-Alegre (Mall.)
Maestrat
Mallorca
mallorquí
Maçanet de Cabrenys
Menorca
menorquí
dialecte català occidental
dialecte català oriental
Os de Balaguer
dialecte pirenenc-oriental
Pobla de Lillet
Pobla de Segur
Pont d'Armentera
Pont de Molins
Pont de Suert
Prats de Lluçanès
Prats de Molló
Ribera d'Ebre
Ribera de Cardós
Rosselló
Santa Coloma de Farners
Santa Coloma de Queralt
Santa Maria de Corcó
Sant Feliu de Codines
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Pallerols
Sant Feliu de Torelló
Sant Hilari Sacalm
Sant Jaume de Frontanyà
Sant Joan d'Alacant
Sant Joan de Sineu
Sant Joan d'Eivissa
Sant Joan de les Abadesses
Sant Llorenç de Cerdans
Sant Llorenç de la Muga
Sant Llorenç de la Salanca
Sant Llorenç de Mo&dh.runys
Sant Llorenç des Cardassar
Sant Martí de Maldà
Sant Martí Sarroca
Sant Pere de Torelló
Sant Vicenç dels Horts
Selva del Camp
La Seu d'Urgell
Simat de Valldigna
Tavernes de Valldigna
Tarragona
València (ciutat)
valencià
Vilafranca de Bonany
Vilafranca de Conflent
Vilafranca del Penedès
Vilanova de Meià
Vilanova d'Escornalbou
Vilanova i la Geltrú
Vistabella del Maestrat

2. Abreviatures Diverses
a.
abl.
absol.
acus.
acúst.
adj.
adj. num.
adj. poss.
adv.
agric.
agrim.
agron.
alem.
alg.
àlg.
alt-alem.
anal.
anat.
angl.
ant.
antropol.
ap.
apic.
aràb.
aritm.
arqueol.
arquit.
art.
arx.
Arx. Cor.
Arx. Gral. R. Val
arx. mun.
arx. parr.
astron.
augm.
bal.
bibl.
biblgr.
Bibl. Nac.
Bibl. prov.
bibl. univ.
biol.
b.-llatí.
bot.
c.
cap.
cast.
cat.
cèlt.
ceràm.
cf. o cfr.
cir.
cit.
clàs.
cm.
col·l.
condic.
conj.
conjug.
constit.
constr.
cosmol.
cronol.
cult.
demostr.
deriv.
dial.
dicc.
dim.
dinàm.
dm.
doc.
econ.
ed.
eiv.
electr.
entom.
esp.
espec.
etim.
eufem.
f.
f.
farm.
fig.
filos.
fís.
fisiol.
fon.
fotogr.
fr.
fut.
gàl·l
gen.
geogr.
geol.
geom.
ger.
germ.
gòt.
gr.
gram.
hebr.
heràld.
hist.
hist. ecl.
hist. nat.
histol.
ibèr.
ictiol.
IEC.
imper.
imperf.
indic.
ind. text.
indum.
infin.
intens.
interj.
intr.
introd.
inv.
irl.
it.
jurispr.
ling.
loc.
loc. adv.
lòg.
ll.
llin.
m.
mall.
mar.
mat. arx.
mat. sign.
mecàn.
med.
men.
met.
metàt.
meteor.
mètr. .
metrol.
mil.
miner.
mitol.
mm.
mús.
nàut.
neg.
neol.
nomin.
occ.
ontol.
opt.
òpt.
or.
orden.
ornit.
ort.
p.
pàg.
part. pass.
part. pres.
patol.
patron.
pejor.
per ext.
perf.
perífr.
pers.
p. ex.
pint.
pir.-or.
pl.
pleon.
plusq.
poèt.
pop.
pref.
prep.
pres.
pret.
privil.
pròl.
pron.
pron. dem.
pron. indef.
pron. interr.
pron. pers.
pron. rel.
prov.
psicol.
pt.
qg.
qm.
quím.
recípr.
refl.
refr.
ret.
sànscr.
sg.
sinòn.
sint.
subj.
subst.
suf.
superl.
teol.
terap.
terat.
tipogr.
topon.
tr.
V.
v.
v. intr.
v. pron.
v. recípr.
v. refl.
v. tr.
val.
var.
var. form.
var. ort.
vg.
vulg.
voc.
zool.
any
ablatiu
absolut
acusatiu
acústica
adjectiu
adjectiu numeral
adjectiu possessiu
adverbi
agricultura
agrimensura
agronomia
alemany
alguerès
àlgebra
alt-alemany
analogia
anatomia
anglès
antic
antropologia
apud
apicultura
aràbic
aritmètica
arqueologia
arquitectura
article
arxiu
Ar. Arxiu de la Corona d'Aragó
Arxiu General del Regne de València
arxiu municipal
arxiu parroquial
astronomia
augmentatiu
balear (dialecte)
biblioteca
bibliografia
Biblioteca Nacional
Biblioteca provincial
biblioteca universitària
biologia
baix-llatí
botànica
capítol
capítol
castellà
català
cèltic
ceràmíca
confer, comparau
cirurgia
citat
clàssic
centímetre
col·lectiu
condicional
conjunció
conjugació
constitució
construcció
cosmologia
cronologia
cultura
demostratiu
derivat
dialecte; dialectal
diccionari
diminutiu
dinàmica
decímetre
document
economia
edició, editor
eivissenc
electricitat
entomologia
espanyol
especialment
etimologia
eufemisme
femení
(en les cites literàries) foli
farmàcia
figurat (sentit)
filosofia
física
fisiologia
fonètica
fotografia
francès
futur
gàl·lic
genitiu
geografia
geologia
geometria
gerundi
germànic
gòtic
grec
gramàtica
hebreu
heràldica
història
història eclesiàstica
història natural
histologia
ibèric
ictiologia
Institut d'Estudis Catalans
imperatiu
imperfet (pretèrit)
indicatiu
indústries textils
indumentària
infinitiu
intensius
interjecció
intransitiu
introducció
inventari
irlandès
italià
jurisprudència
lingüística
locució, locucions
locució adverbial
lògica
llibre
llinatge (cognom)
masculí
mallorquí
marineria
mateix arxiu (que el citat anteriorment)
mateix significat (que el del mot cap d'article)
mecànica
medicina
menorquí
metàfora, metafòric
metàtesi
meteorologia
mètrica
metrologia
milícia
mineralogia
mitologia
milímetre
música
nàutica
negació, negatiu
neologisme
nominatiu
català occidental
ontologia
optatiu
òptica
català oriental
ordenació
ornitologia
ortografia, ortogràfic
pàgina
pàgina
participi passat
participi present
patologia
patronímic
pejoratiu
per extensió
perfet (pretèrit)
perífrasi
persona
per exemple
pintura
pirenenc-oriental
plural
pleonàstic
plusquamperfet
poètic
popular
prefix
preposició
present
pretèrit
privilegi
pròleg
pronom
pronom demostratiu
pronom indefinit
pronom interrogatiu
pronom personal
pronom relatiu
provençal
psicologia
part
quilogram
quilòmetre
química
recíproc (verb)
reflexiu (verb)
refrany, refranys
retòrica
sànscrit
singular
sinònim
sintaxi
subjuntiu
substantiu
sufix
superlatiu
teologia
terapèutica
teratologia
tipografia
toponímia
transitiu (verb)
vide, vegeu
verb
verb intransitiu
verb pronominal
verb recíproc
verb reflexiu
verb transitiu
valencià
variant
variant de formació
variant ortogràfica
vulgar
vulgar, vulgarisme
vocabulari
zoologia




Transcrit del pròlec de Mn. Josep Alminyana i Vallés en el «Vocabulari Elemental de la Llengua Valenciana» d’Emili Miedes Bisbal (1983): (copy paste, no edito res)

«Diccionari català, valencià, balear», (1) obra monumental iniciada pel mallorquí Mn. Antoni-Mª Alcover i Sureda, en la que treballà intensa i ilusionadament des de 1901, segons ell mateix ho assegura. El nom que se li volgue donar era el de «Diccionari de la Llengua Catalana», pero en l’Introduccio el mateix Mn. Alcover diu: «Pero la realitat es que hi ha moltes persones de les Balear i moltes mes del Regne de Valencia qui no estan conveçudes de que llur llenguatge sia una modalitat catalana i rebutgen la denominacio de català» . (2) Despres seguix explicant allo que intenta ser el diccionari: «Presentar el tresor lexich ab tota la seva varietat i riquesa de colors i tons dialectatls i es aiximateix una realitat que les Balear i el Regne de Valencia han aportat un contingut de lexich i d’obres literaries tant important o mes que el de la mateixa Catalunya. Per aquestes raons poderosíssimes hem cregut convenient de cambiar lo titol d’aquesta obra, a fi que respongués millor a la veritat obgectiva y pogues produir fruyts mes ben granats y sabrosos» (3)

Totes les ilusions de Mn. Alcover es van dissipar i els seu milers de fiches, moltissimes d’elles aplegades des del nostre Regne a traves d’alguns colaboradors, entre ells el P. Fullana, es van quedar en la famosa «calaixera», perque moria el gran Mn. Alcover el dia 8 de giner de 1932.

L’aportacio del P. Fullana a este Diccionari es pot deduir del contengut d’estes cartes, de principis del sigle, dirigides a Mn. Alcover: «Es tan gran l’afá que tinch per la propagació de l’obra del DICCIONARI, qu’esta regió d’Ontinyent me resulta chicoteta, y, com capità afanyos de conquistar tèrres, vulch fer algunes expedicions per la provincia d’Alacant, qu’es ahon millor es conserva la nostra llengua matèrna» (1902).

«Tinga puix en conte que, ajuntant estes 4.876 ab 1.300 qu’en tinc per altre costat, son mes de 6.000, y, si a estes cédules afegim les 4.000 que ya li vaig enviar, resulten mes de 10.000… aprofitat les mil cinch centes paraules arreplegades en la regio de la Maria… ab les que ya ne van publicades, es van mes de dotce mil» (1904-1907).

El segon volum d’eixe Diccionari es publicava en 1935; el tercer, en 1950; el quart en 1951; el quint, en 1953; el sext, en 1954; el septim, en 1956; l’octau, en 1958; el nove, en 1959 i el decim i ultim, en 1962. Est any es reedità el primer volum, i el segon, en 1964: «Segona edicio posada al dia».

En el primer volum de l’obra hi apareixen conjuntament com a redactors Mn. Antoni-Mª Alcover i Francesc de Borja Moll. En el segon volum, nomes hi figura D. Francesc de B. Moll; en el tercer ya hi figura com a colaborador D. Manuel Sanchis Guarner, de tots tan conegut, fins al nove, que s’hi agrega Anna Moll Marques.

Sens intencio de perjudicar a ningu, remitixc al lector el tercer volum i següents, aixina com a la reedicio del primer i segon. Nomes vaig a transcriure la portada que presidix estos eixemplars: «Vocabulari Català, Valencià, Balear. Inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seves formes literàries i dialectals, recollides del Regne de Valencia, a les Illes Balears, al departament frances del Pirineus Orientals, a les Valls d’Andorra, al marge oriental d’Aragó i a la ciutat d’Alger de Sardenya» (4) No crec que este text de la portad i el nou camí que manpendria el «Diccionari» respectaren les intencions que expressà clarament Mn. Antoni-Mª. Alcover a l’iniciar-lo.

(1) A. M.ª ALCOVER, Diccionari Català, Valencià, Balear, inventari lexical y etimologich de la llengua que parlen Catalunya Espanyola y Catalunya Francesa, el Regne de Valencia, les Illes Balears y la ciutat d’Alguer de Sardenya, en totes ses formes literaries y dialectals, antigues y modernes, obra iniciada per Mn-.

(2) A. M.ª ALCOVER, Diccionari Català, Valencià, Balear…, 1, Palma de Mallorca 1930, I.

(3) A. M.ª ALCOVER, Diccionari Català, Valencià, Balear…, 1, Palma de Mallorca 1930, I-II

(4) A. M.ª ALCOVER, Diccionari Català, Valencià, Balear…, 1, Palma de Mallorca 1950, Portada.