A Beseit no se diu vosaltres, se diu vatres o vatros.
Ya está Ad Patres (menos brossada)
La meua yaya me explicáe que una vegada Deu va aná a Italia y los va di als italians: vatros parlaréu lo italiá (y Dante qué parlabe, atontada?). Después va aná a Fransa y als fransesos los va di: vatres parlaréu lo fransés. Cuan va passá per Cataluña, va di als catalans: vatros parlaréu lo catalá. Cuan va passá per Beseit los va di: y vatros parléu com vullgáu o vullguéu.
"La meva iaia m’explicava que una vegada Déu va anar a Itàlia i va dir als italians: “Vosaltres parlareu lo italià”; després va anar a França i als francesos els va dir: “Vosaltres parlareu lo francès”; quan va passar per Catalunya, va dir als catalans: “Vosaltres parlareu lo català”. Quan va passar per Beseit els va dir: “I vosaltres parleu com vulgueu”
(Carmen Junyent, Les llengües del món)
Dolça Catalunya, cuatro chalados hablan sobre el catalán en la Cataluña independiente:
