De Génova provenían también los artesanos que introdujeron en Valencia la producción del terciopelo de seda (vellut , en valenciano y velluto en italiano) y que formaron los gremios de los velluters.

www.museodelasedavalencia.com
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
![]() |
Martín lo humano (Retrato de Martín I al retablo de San Severo.) |
VAGAR. n. Se usa en la expresión vagar te puede para significar la facilidad o disposición para alguna cosa. - n. También se usa en frases como estas: ya te vagará jugar por la tarde, harto te vagará estudiar cuando entres en el colegio.
VAGO. a. Erial, solar, vacío.
VAGILLO. - n. Cacharro: la Academia define como provincial bagillo, cuba o tonel.
VALENTOR. n. Valor, estimación o precio, y así se dice valentor de un real, valentor de un alfiler.
VALENZA. n. Parece significar valentía, denuesto, riepto (reto) o desafío, a juzgar por las palabras de Cuenca que, refiriendo antiguos privilegios, dice "el pechero que hiciere valenza a caballero, no siendo pariente en cuarto grado, pierda caballo y armas:" tiene alguna conexión con la voz soberbia usada en el fuero de Sorauren (Navarra), en donde dice "que ningún Señor les hiciere soberbia" esto es, agravio o violencia (superbia). (Valenza, valença, valensa : apoyo, dar la cara por alguien; se lee en muchos textos antiguos de la Corona de Aragón)
VALERSE. n. Tener valor alguna cosa, y así se dice "este año se vale mucho el trigo."
VALONES.
c. Calzones.
VARA. n. Látigo, zurriago (surriaca, suriaca,
zurriaca, zurriaga): se toma la parte por el todo.
VAREAR.
n. Ahuecar, esponjar, mullir la lana de los colchones; también se
dice palear, y aunque ambas voces están explicadas por la Academia,
lo están de un modo general. (esbatussá, varejá)
VAREADOR.
n. El que tiene por oficio varear la lana. (esbatussadó,
esbatussadora)
VARELLO. n. Val pequeña. (valle pequeña; vallico, vallecico, vallecito; valleta)
VASALLERÍO. n. Derecho sobre los vasallos y condición de los vasallos, o sea vasallaje. "Soldamos de fe... de vasallerio é de todo otro cualquiere deudo de que vassayllo ó natural deue etc." (Códice de la Unión).
VASALLOS DE PARADA. n. Los que daban tributos personales a los ricos-hombres. Trata de ellos Cuenca en su obra de este título.
VASILLOS. n. Ombligo de Venus, planta.
VASO DE AGUA. n. Llámase censo del vaso de agua el que consiste en el 5 % del capital (antes el 10) por cada enajenación, no pudiendo hacerse esta sin consentimiento del censualista.
VEDADO. Laringe, o cavidad entre la glotis y la epiglotis.
VEDALERO. n. Cada uno de los dos ministros elegidos por el capítulo general de ganaderos de Zaragoza para desempeñar las ejecuciones, embargos, visitas y otras diligencias judiciales. En Navarra tenían el mismo nombre los guardas de los campos, y hoy se conserva en Agredas el de vidaleros.
VEGUER. a. Juez o alcalde de un partido o territorio. (vicarius)
VELA. p. Toldo de tela burda y consistente. - n. Especie de quitasol de grandes dimensiones que se fija en tierra y sirve para preservarse de la intemperie los vendedores o feriantes.
VELLUTERO. p. Oficial que trabaja en seda. (vellut : terciopelo)
VENDEMA. d. Vendimia. (verema, berema, vrema, brema; verbo bremá, vremá)
VENDERÍA. n. Puesto público o tienda en donde se vende alguna cosa.
VENORA. a. Hilada de piedra o ladrillo en las acequias, que colocada de trecho en trecho, sirve de señal a los que hacen las limpias.
VENTANO. n. Ventanico o ventanillo según la Academia, que sólo admite estos diminutivos pero no su respectiva voz radical.
VERA. p. Orilla.
VERDASCO. VERDUSCO. VERDUZCO d. Látigo de cuero o rama de árbol. (verga)
VEREDA. n. Cada uno de los nueve distritos en que se dividía el reino de Aragón para el efecto de hacer la cuestación ordinaria en favor del hospital de Zaragoza.
VERGUER.
VERGUERO. a. Alguacil de vara, macero. (vara
: verga; virgarius)
VETA. d. Trenzadera o cinta de
algodón. - d. Hebra de hilo.
VIAJE. n. Vez, y así se dice este viaje no puede serviros: es voz del vulgo y tiene, como se ve, bastante más latitud que los significados de la Academia. (vegada)
VÍAS PASTORILES. n. Las señaladas en general para trashumar el ganado.
VICERA.
n. Adula: úsase también en Navarra: en Castilla bicerra es cabra
montés y vecera hato de puercos u otros ganados que van a la vez,
así como vecería manada de ganado por lo común porcuno
(porcino) perteneciente a un vecindario. - Vecero está usado
por muchos, entre otros por Berceo (vecero y Berceo son
palíndromo), en sentido de cosa que se hace por turno o persona
que la hace.
VICIOS (dar). a. Mimar.
VICIOSO. a. Mimado, educado con demasiada libertad.
VIDARRIA. n. Hombrecillos, planta.
VILLANOS DE PARADA. n. Llamados de convención o convenio por el que hacían de servir a los infanzones sin poseer nada propio, pestilente y miserable condición como dice el ob. Vidal de Canellas: eran adscriptos a la gleba o al terruño, y equivalían, según Ducange, a los collati tendelli o collaterii.
VILLERO. n. Pueblo de corto vecindario, tal vez sinónimo de villorrio pero sin su carácter despectivo, y probablemente mayor que la aldea y aun el lugar, al cual precede en el Códice de los ff. de la Unión, en donde se habla mucho de "las ciudades, villas, villeros e lugares de la jura de la dita unidat."
VINATERA.
n. Insecto del orden coleóptero.
VIÑUÉGALO. n. Guarda de las
huertas.
VIOLA. a. Violeta, alhelí.
VIOLARIO. a. Pensión que lleva al convento el que profesa. - n. Pensión que se asegura a uno por toda su vida, mediante la cesión que este hace de su hacienda o parte de ella.
VISLAY (al). n. De soslayo.
VISTRAER.
d. Desembolsar. - d. Sonsacar. - n. Pagar o satisfacer una cantidad:
en este sentido, que es casi igual al de desembolsar, usan de aquella
palabra las Ordinaciones de la casa de Ganaderos de Zaragoza
promulgadas en 1805, a las cuales hemos acudido para comprobar
algunas palabras de ganadería, si bien allí no se hallan todas las
de nuestro Diccionario. (bestraure,
bestreta)
VIUDEDAD. a. Usufructo
que sobre los bienes del cónyuge finado goza el superviviente
mientras continúa en la viudez.
VIZALERO.
d. Dulero.
VOCEADOR. n. Pregonero. En algunas partes se le llama
también vocero, palabra con que por otra parte se designó al
abogado en Castilla y en Navarra.
VOLADA. d. Ráfaga de viento.
VOLANDERA.
n. Se dice de la firma común por su mucha generalidad, pues
comprende todos los jueces y todos los casos.
VUELTAS. d. Techo.
(revoltón; revoltó, tipo de reijola per al techo)
VULCAR. d. Volcar. (volcá, vulcá; volco, volques, volque, volquem o volcam, volquéu o volcáu, volquen; ver bulquetada, bulquete)
VULTURINO. d. Nasa de pieles para pescar.
Lo corv.
Edgar Allan Poe.
Traducsió
de Ramón Guimerá Lorente (Moncho).
Traducsió de una versió trobada a internet
que no té res a vore en la original de Edgaret "The Raven".
Carlos Arturo Torres.
I
Una
nit pavorosa, ñirviós
relligía un mamotreto gros
cuan vach
creure escoltá
un extrañ soroll, de repén
com si algú
tocare suavemén
a la meua porta: «Visita impertinén
es, vach
di, y res mes».
II
¡Ah!
Men enrecordo mol be; ere al ivern,
impassién yo medía lo tems
etern
cansat de buscá
als llibres la calma tranquilisadora
al
doló de la morta Leonora
que habite en los ángels ara
¡pera
sempre mes!
III
Vach
sentí los cruixits y l´elástic
rosá de les cortines, un
fantástic
terror, com may sentit había
y vach volé aquell
soroll explicám,
lo meu espíritu oprimit calmá per fin:
«Un
viaché perdut es,
vach di, y res mes».
IV
Ya
en mes calma: «Caballé
vach cridá, o dama, suplicátos vull
tos
servigáu excusá
pero la meua atensió no estabe ben desperta
y
va sé la vostra cridada tan inserta...»
Vach obrí allabonses de
gom a gom la porta:
oscurina, y res mes.
V
Miro
al no res, exploro la tiniebla
y séntigo entonses que la meua
mén
se ompli de idees com cap atre mortal
les va tindre
abáns,
y escolto en oíts anhelans
«Leonora » unes veus
sussurrans
murmurá, y res mes.
VI
Torno
a la meua estansia en temó
y torno a escoltá mes fort fotre
cops;
«algo, me dic, toque a la finestra,
compendre vull la
siñal arcana
y calmá esta angustia sobrehumana»:
¡lo ven, y
res mes!
VII
La finestra vach obrí: revolán
vach vore entonses un corv
aleteján
com un muixó de un atra edat;
sense mes seremonia va
entrá a la sala
en gesto siñorial y negres ales
y damún de
un busto, al dintel de Palas,
se va posá, y res mes.
VIII
Miro
al muixó negre, sonrién
dabán del seu grave y serio continén
y
li escomenso a parlá,
no sense intensió irónica:
«Oh corv,
oh venerable ave anacrónica,
¿quín es lo teu nom a la regió
plutónica?»
Va di lo corv: «May mes».
IX
En
este cas tan raro
me vach extraña de escoltá tan cla
tal nom
pronunsiá
y ting que confessá que me vach assustá
pos dingú,
crec, va tindre lo gust
de un corv vore, posat damún de un
busto
en tal nom: «May mes».
X
Com
si haguera volcat l´alma,
va callá lo muixó y ni un momén
les
plomes va sorollá,
«datres de mí han fugit y yo me crec
que
ell sen anirá demá sense tardá
com ya m´ha abandonat la
esperansa»;
va di lo corv: «¡May mes! »
XI
Una
resposta al escoltá directa
me vach di, no sense inquietut
secreta,
«Es aixó y res mes.
Tot lo que va adependre de un
amo desgrassiat,
al que tossut ha perseguit la fortuna
y sol
este estribillo ha conservat
¡eixe may mes, may mes!»
XII
Vach
girá l´assiento hasta quedám enfrente
de la porta, del busto y
del vidén corv
y entonses ya, reclinat a la blana cadira
en
somnis fantastics me afonaba,
pensán sempre en qué volíe
di
aquell may mes, may mes.
XIII
Mol
tems me vach quedá aixina ensomián,
y aquell extrañ muixó
sense pará mirán;
ocupabe lo diván
de vellut, aon juns
mos assentabem
y en lo meu dol, pensaba que Ella,
may mes
ocuparíe esta habitassió.
XIV
Entonses
me va pareixe l´aire denso
com una auló de sucarrat incienso
de
un invissible altá;
y escolto veus repetí:
«Olvida a Leonor,
béute lo nepenthes
beu l´olvido a les seues fons»;
va di lo
corv: «¡May mes! »
XV
«Profeta,
vach di, augur de atres edats
que van aventá les negres
tempestats
aquí peral meu mal,
huésped de esta morada de
tristesa,
dísme, oscur engendre de la nit de paó,
si una mel
ñaurá per a la meua amargó»:
va di lo corv: «¡May
mes!»
XVI
«Profeta, vach di, o dimoni, tú,
corv,
per Deu, per mí, per la meua gran doló,
per lo teu
poder fatal
dísme si alguna vegada a Leonora
tornaré a vore a
la eternal aurora
aon está felís en los querubins»;
va di
lo corv: «¡May mes! »
XVII
«Que
sigue esta paraula la radera,
torna a la plutónica rivera»,
vach
cridá: «¡No tornos mes,
no dixos ni potades, ni una ploma
y
lo meu espíritu, rodejat de densa broma
libera del pes que
té!»
Va di lo corv: «¡May mes! »
XVIII
Y
lo corv parat, fúnebre y adusto
seguix sempre de Palas posat al
busto
y en la llum del meu cresol,
proyecte una taca umbría a
la alfombra
y la seua mirada de demoni assombre...
¡Ay! ¿La
meua alma en dol
de la seua sombra se podrá apartá?
¡May
mes!
https://narrativabreve.com/2017/02/el-cuervo-allan-poe-en-estado-puro.html
Aquí os ofrezco la traducción de Julio Cortázar y, tras esta, la versión original (The Raven).
Una vez, al filo de una lúgubre media noche,
mientras débil y cansado, en tristes reflexiones embebido,
inclinado sobre un viejo y raro libro de olvidada ciencia,
cabeceando, casi dormido,
oyóse de súbito un leve golpe,
como si suavemente tocaran,
tocaran a la puerta de mi cuarto.
“Es —dije musitando— un visitante
tocando quedo a la puerta de mi cuarto.
Eso es todo, y nada más.”
¡Ah! aquel lúcido recuerdo
de un gélido diciembre;
espectros de brasas moribundas
reflejadas en el suelo;
angustia del deseo del nuevo día;
en vano encareciendo a mis libros
dieran tregua a mi dolor.
Dolor por la pérdida de Leonora, la única,
virgen radiante, Leonora por los ángeles llamada.
Aquí ya sin nombre, para siempre.
Y el crujir triste, vago, escalofriante
de la seda de las cortinas rojas
llenábame de fantásticos terrores
jamás antes sentidos. Y ahora aquí, en pie,
acallando el latido de mi corazón,
vuelvo a repetir:
“Es un visitante a la puerta de mi cuarto
queriendo entrar. Algún visitante
que a deshora a mi cuarto quiere entrar.
Eso es todo, y nada más.”
Ahora, mi ánimo cobraba bríos,
y ya sin titubeos:
“Señor —dije— o señora, en verdad vuestro perdón imploro,
mas el caso es que, adormilado
cuando vinisteis a tocar quedamente,
tan quedo vinisteis a llamar,
a llamar a la puerta de mi cuarto,
que apenas pude creer que os oía.”
Y entonces abrí de par en par la puerta:
Oscuridad, y nada más.
Escrutando hondo en aquella negrura
permanecí largo rato, atónito, temeroso,
dudando, soñando sueños que ningún mortal
se haya atrevido jamás a soñar.
Mas en el silencio insondable la quietud callaba,
y la única palabra ahí proferida
era el balbuceo de un nombre: “¿Leonora?”
Lo pronuncié en un susurro, y el eco
lo devolvió en un murmullo: “¡Leonora!”
Apenas esto fue, y nada más.
Vuelto a mi cuarto, mi alma toda,
toda mi alma abrasándose dentro de mí,
no tardé en oír de nuevo tocar con mayor fuerza.
“Ciertamente —me dije—, ciertamente
algo sucede en la reja de mi ventana.
Dejad, pues, que vea lo que sucede allí,
y así penetrar pueda en el misterio.
Dejad que a mi corazón llegue un momento el silencio,
y así penetrar pueda en el misterio.”
¡Es el viento, y nada más!
De un golpe abrí la puerta,
y con suave batir de alas, entró
un majestuoso cuervo
de los santos días idos.
Sin asomos de reverencia,
ni un instante quedo;
y con aires de gran señor o de gran dama
fue a posarse en el busto de Palas,
sobre el dintel de mi puerta.
Posado, inmóvil, y nada más.
Entonces, este pájaro de ébano
cambió mis tristes fantasías en una sonrisa
con el grave y severo decoro
del aspecto de que se revestía.
“Aun con tu cresta cercenada y mocha —le dije—,
no serás un cobarde,
hórrido cuervo vetusto y amenazador.
Evadido de la ribera nocturna.
¡Dime cuál es tu nombre en la ribera de la Noche Plutónica!”
Y el Cuervo dijo: “Nunca más.”
Cuánto me asombró que pájaro tan desgarbado
pudiera hablar tan claramente;
aunque poco significaba su respuesta.
Poco pertinente era. Pues no podemos
sino concordar en que ningún ser humano
ha sido antes bendecido con la visión de un pájaro
posado sobre el dintel de su puerta,
pájaro o bestia, posado en el busto esculpido
de Palas en el dintel de su puerta
con semejante nombre: “Nunca más.”
Mas el Cuervo, posado solitario en el sereno busto.
las palabras pronunció, como virtiendo
su alma sólo en esas palabras.
Nada más dijo entonces;
no movió ni una pluma.
Y entonces yo me dije, apenas murmurando:
“Otros amigos se han ido antes;
mañana él también me dejará,
como me abandonaron mis esperanzas.”
Y entonces dijo el pájaro: “Nunca más.”
Sobrecogido al romper el silencio
tan idóneas palabras,
“sin duda —pensé—, sin duda lo que dice
es todo lo que sabe, su solo repertorio, aprendido
de un amo infortunado a quien desastre impío
persiguió, acosó sin dar tregua
hasta que su cantinela sólo tuvo un sentido,
hasta que las endechas de su esperanza
llevaron sólo esa carga melancólica
de ‘Nunca, nunca más’.”
Mas el Cuervo arrancó todavía
de mis tristes fantasías una sonrisa;
acerqué un mullido asiento
frente al pájaro, el busto y la puerta;
y entonces, hundiéndome en el terciopelo,
empecé a enlazar una fantasía con otra,
pensando en lo que este ominoso pájaro de antaño,
lo que este torvo, desgarbado, hórrido,
flaco y ominoso pájaro de antaño
quería decir graznando: “Nunca más.”
En esto cavilaba, sentado, sin pronunciar palabra,
frente al ave cuyos ojos, como-tizones encendidos,
quemaban hasta el fondo de mi pecho.
Esto y más, sentado, adivinaba,
con la cabeza reclinada
en el aterciopelado forro del cojín
acariciado por la luz de la lámpara;
en el forro de terciopelo violeta
acariciado por la luz de la lámpara
¡que ella no oprimiría, ¡ay!, nunca más!
Entonces me pareció que el aire
se tornaba más denso, perfumado
por invisible incensario mecido por serafines
cuyas pisadas tintineaban en el piso alfombrado.
“¡Miserable —dije—, tu Dios te ha concedido,
por estos ángeles te ha otorgado una tregua,
tregua de nepente de tus recuerdos de Leonora!
¡Apura, oh, apura este dulce nepente
y olvida a tu ausente Leonora!”
Y el Cuervo dijo: “Nunca más.”
“¡Profeta!” —exclamé—, ¡cosa diabolica!
¡Profeta, sí, seas pájaro o demonio
enviado por el Tentador, o arrojado
por la tempestad a este refugio desolado e impávido,
a esta desértica tierra encantada,
a este hogar hechizado por el horror!
Profeta, dime, en verdad te lo imploro,
¿hay, dime, hay bálsamo en Galaad?
¡Dime, dime, te imploro!”
Y el cuervo dijo: “Nunca más.”
“¡Profeta! —exclamé—, ¡cosa diabólica!
¡Profeta, sí, seas pájaro o demonio!
¡Por ese cielo que se curva sobre nuestras cabezas,
ese Dios que adoramos tú y yo,
dile a esta alma abrumada de penas si en el remoto Edén
tendrá en sus brazos a una santa doncella
llamada por los ángeles Leonora,
tendrá en sus brazos a una rara y radiante virgen
llamada por los ángeles Leonora!”
Y el cuervo dijo: “Nunca más.”
“¡Sea esa palabra nuestra señal de partida
pájaro o espíritu maligno! —le grité presuntuoso.
¡Vuelve a la tempestad, a la ribera de la Noche Plutónica.
No dejes pluma negra alguna, prenda de la mentira
que profirió tu espíritu!
Deja mi soledad intacta.
Abandona el busto del dintel de mi puerta.
Aparta tu pico de mi corazón
y tu figura del dintel de mi puerta.
Y el Cuervo dijo: “Nunca más.”
Y el Cuervo nunca emprendió el vuelo.
Aún sigue posado, aún sigue posado
en el pálido busto de Palas.
en el dintel de la puerta de mi cuarto.
Y sus ojos tienen la apariencia
de los de un demonio que está soñando.
Y la luz de la lámpara que sobre él se derrama
tiende en el suelo su sombra. Y mi alma,
del fondo de esa sombra que flota sobre el suelo,
no podrá liberarse. ¡Nunca más!
//
Once upon a midnight dreary, while I pondered weak and weary,
Over many a quaint and curious volume of forgotten lore,
While I nodded, nearly napping, suddenly there came a tapping,
As of some one gently rapping, rapping at my chamber door.
`’Tis some visitor,’ I muttered, `tapping at my chamber door –
Only this, and nothing more.’
Ah, distinctly I remember it was in the bleak December,
And each separate dying ember wrought its ghost upon the floor.
Eagerly I wished the morrow; – vainly I had sought to borrow
From my books surcease of sorrow – sorrow for the lost Lenore –
For the rare and radiant maiden whom the angels named Lenore –
Nameless here for evermore.
And the silken sad uncertain rustling of each purple curtain
Thrilled me – filled me with fantastic terrors never felt before;
So that now, to still the beating of my heart, I stood repeating
`’Tis some visitor entreating entrance at my chamber door –
Some late visitor entreating entrance at my chamber door; –
This it is, and nothing more,’
Presently my soul grew stronger; hesitating then no longer,
`Sir,’ said I, `or Madam, truly your forgiveness I implore;
But the fact is I was napping, and so gently you came rapping,
And so faintly you came tapping, tapping at my chamber door,
That I scarce was sure I heard you’ – here I opened wide the door; –
Darkness there, and nothing more.
Deep into that darkness peering, long I stood there wondering, fearing,
Doubting, dreaming dreams no mortal ever dared to dream before;
But the silence was unbroken, and the darkness gave no token,
And the only word there spoken was the whispered word, `Lenore!’
This I whispered, and an echo murmured back the word, `Lenore!’
Merely this and nothing more.
Back into the chamber turning, all my soul within me burning,
Soon again I heard a tapping somewhat louder than before.
`Surely,’ said I, `surely that is something at my window lattice;
Let me see then, what thereat is, and this mystery explore –
Let my heart be still a moment and this mystery explore; –
‘Tis the wind and nothing more!’
Open here I flung the shutter, when, with many a flirt and flutter,
In there stepped a stately raven of the saintly days of yore.
Not the least obeisance made he; not a minute stopped or stayed he;
But, with mien of lord or lady, perched above my chamber door –
Perched upon a bust of Pallas just above my chamber door –
Perched, and sat, and nothing more.
Then this ebony bird beguiling my sad fancy into smiling,
By the grave and stern decorum of the countenance it wore,
`Though thy crest be shorn and shaven, thou,’ I said, `art sure no craven.
Ghastly grim and ancient raven wandering from the nightly shore –
Tell me what thy lordly name is on the Night’s Plutonian shore!’
Quoth the raven, `Nevermore.’
Much I marvelled this ungainly fowl to hear discourse so plainly,
Though its answer little meaning – little relevancy bore;
For we cannot help agreeing that no living human being
Ever yet was blessed with seeing bird above his chamber door –
Bird or beast above the sculptured bust above his chamber door,
With such name as `Nevermore.’
But the raven, sitting lonely on the placid bust, spoke only,
That one word, as if his soul in that one word he did outpour.
Nothing further then he uttered – not a feather then he fluttered –
Till I scarcely more than muttered `Other friends have flown before –
On the morrow he will leave me, as my hopes have flown before.’
Then the bird said, `Nevermore.’
Startled at the stillness broken by reply so aptly spoken,
`Doubtless,’ said I, `what it utters is its only stock and store,
Caught from some unhappy master whom unmerciful disaster
Followed fast and followed faster till his songs one burden bore –
Till the dirges of his hope that melancholy burden bore
Of “Never-nevermore.”‘
But the raven still beguiling all my sad soul into smiling,
Straight I wheeled a cushioned seat in front of bird and bust and door;
Then, upon the velvet sinking, I betook myself to linking
Fancy unto fancy, thinking what this ominous bird of yore –
What this grim, ungainly, ghastly, gaunt, and ominous bird of yore
Meant in croaking `Nevermore.’
This I sat engaged in guessing, but no syllable expressing
To the fowl whose fiery eyes now burned into my bosom’s core;
This and more I sat divining, with my head at ease reclining
On the cushion’s velvet lining that the lamp-light gloated o’er,
But whose velvet violet lining with the lamp-light gloating o’er,
She shall press, ah, nevermore!
Then, methought, the air grew denser, perfumed from an unseen censer
Swung by Seraphim whose foot-falls tinkled on the tufted floor.
`Wretch,’ I cried, `thy God hath lent thee – by these angels he has sent thee
Respite – respite and nepenthe from thy memories of Lenore!
Quaff, oh quaff this kind nepenthe, and forget this lost Lenore!’
Quoth the raven, `Nevermore.’
`Prophet!’ said I, `thing of evil! – prophet still, if bird or devil! –
Whether tempter sent, or whether tempest tossed thee here ashore,
Desolate yet all undaunted, on this desert land enchanted –
On this home by horror haunted – tell me truly, I implore –
Is there – is there balm in Gilead? – tell me – tell me, I implore!’
Quoth the raven, `Nevermore.’
`Prophet!’ said I, `thing of evil! – prophet still, if bird or devil!
By that Heaven that bends above us – by that God we both adore –
Tell this soul with sorrow laden if, within the distant Aidenn,
It shall clasp a sainted maiden whom the angels named Lenore –
Clasp a rare and radiant maiden, whom the angels named Lenore?’
Quoth the raven, `Nevermore.’
`Be that word our sign of parting, bird or fiend!’ I shrieked upstarting –
`Get thee back into the tempest and the Night’s Plutonian shore!
Leave no black plume as a token of that lie thy soul hath spoken!
Leave my loneliness unbroken! – quit the bust above my door!
Take thy beak from out my heart, and take thy form from off my door!’
Quoth the raven, `Nevermore.’
And the raven, never flitting, still is sitting, still is sitting
On the pallid bust of Pallas just above my chamber door;
And his eyes have all the seeming of a demon’s that is dreaming,
And the lamp-light o’er him streaming throws his shadow on the floor;
And my soul from out that shadow that lies floating on the floor
Shall be lifted – nevermore!
va (aná) + va fé caló – va aparcá | fue + hizo calor + aparcó (pasado) | ||
vacassións | vacaciones | ||
vadejá, vadeján un riu o barranquet - franquejá, atravessá, crusá, passá, traspassá, rebassá | vadear, franquear, atravesar, cruzar, pasar, traspasar, rebasar | ||
vades (de), devades, debades, gratis, a Cataluña se diu de franc y d´arròs , natros de arrós fem paella (valensiana) y mols atres minjás. | gratis | ||
vagá, vagán, paregut a bambá, bambán, aná de un puesto a un atre sense cap ofissi ni intensió | vagar | ||
vagabundo, vagabunda, dropo, trotamóns, corremóns, gos, bohemio, errán, ambulán, golfo | vagabundo, vagabunda, holgazán, trotamundos, vago, perezoso, bohemio, errante, ambulante, mendigo, pícaro, golfante | ||
vagánsia, gossina, dropina, gandulería, haraganería, indolénsia, perea | vagancia, gandulería, haraganería, holgazanería, indolencia, ociosidad, pereza | ||
vago (adj) solá sense construí – dropo, gos – vaga = dropa, gossa | solar sin construir – perro, vago – vaga | ||
vagó, vagóns del tren, | vagón, vagones (del tren) | ||
vagoneta, vagonetes | vagoneta, vagonetas | ||
váiga ! Vaya ! | Vaya ! | ||
váiga (aná) | vaya | ||
váigue (ell, ella) – aná - que ell váigue a fé alló | Vaya – que él vaya a hacer eso (aquello) | ||
váiguen | vayan | ||
váigues (aná) | vayas | ||
vajilla, vajilles, plats, tasses, copes, escudelles + cuberts | vajilla, vajillas, platos, tazas o vasos, escudella, cubiertos | ||
Valchunquera, Valjunquera, Valljunquera, de jung, junc, jungs, juncs | Valjunquera, de junco, juncos | ||
Valdarrores, Valderrobres | Valderrobres | ||
Valderrobres, Valdarrores a Beseit – Ham anat a Valderrobres en valde, no ham trobat lo que buscáem | Valderrobres – Hemos ido a Valderrobres en valde, no hemos encontrado lo que buscábamos. | ||
valdrá | valdrá | ||
valdrán | valdrán | ||
valdré | valdré | ||
valdríe | valdría | ||
valdríen | valdrían | ||
valé, váldre – valgo, vals, val, valém, valéu, válen – valguera, valguere – valdríe – valdrá – valgut, (valguda) – valén (g) | valer, costar | ||
valéls – aixó no ha de valéls (an ells) per a res | valerles – esto no ha de valerles (a ellos) para nada | ||
valen (valdre) – estes camises valen mes que les atres | valen, cuestan – estas camisas cuestan más que las otras | ||
valén, valenta, valéns, valentes | valiente, valientes | ||
valénli – valénli an ell o an ella | valiéndole | ||
valéns | valientes | ||
valénse | valiéndose | ||
Valénsia | Valencia | ||
valensiá, idioma y habitán de Valénsia | valenciano | ||
valensiana | valenciana | ||
valensiáns | valencianos | ||
valenta (ella), valén (ell) – A Beseit la “casa del valén” está a la dreta de la entrada del calvari | valiente | ||
valentía | valentía | ||
valentíssim, mol valén | valentísismo, muy valiente | ||
valerosamen, en mol valor | valerosamente | ||
valeroses | valerosas | ||
valerossíssim, mol valerós, valén, valentíssim (com Valentín) | valerosísimo, valentísimo | ||
valgue lo que valgue (de valé, váldre), al preu que sigue | cueste lo que cueste (valga lo que valga) | ||
válguen | valgan | ||
valguére | valiera, valiese | ||
valgut (váldre) – haguere valgut la pena comprá un X | Valido – hubiese valido la pena comprar un X | ||
valía (ell té molta valía, yo ting molta valía) - capassidat, competénsia, mérit, inteligénsia, talento, aptitut | valía (valor) - capacidad, competencia, mérito, inteligencia, talento, aptitud | ||
valíe (ell, aixó) | valía | ||
valíen (ells) | valían | ||
valíes (tú) | valías | ||
valiós, que té valor, valuós - apressiat, estimable, pressiat, meritori, admirable, eficás, útil, profitós | valioso, valuoso, apreciado, estimable, preciado, meritorio, admirable, eficaz, útil, provechoso | ||
vall, valls, val – fondonada entre montañes, o a la vora de un riu, Valdeltormo, Valdesgorfa, Valderrobres, Valjunquera - vaguada, conca, gola, depressió | valle, valles, val - vega, vallejo, hondonada, vaguada, angostura, cuenca, garganta, depresión | ||
vallá – vallo, valles, valle, vallém o vallám, valléu o valláu, vállen – vallaría – vallára – vallaré (vore ballá) | vallar (ver ballá = bailar) | ||
valla, valles | valla, vallas, vallar | ||
vallat, vallada | vallado, vallada | ||
valleta, valletes – Vallets de Calaseit, de Valls, Joaquín, de oleocalaceite – La Vall del Tormo![]() |
vallecito, vallecitos, valle, Valdeltormo | ||
valor, valors (se pronúnsie la r final) | valor, valores | ||
valoraré | valoraré | ||
valorarém | valoraremos | ||
valoron (que ells valoron la faena que ham fet, de valor) | valoren | ||
valuós, que té valor, valuosos | valuoso, valuosos | ||
valuosa, valuoses, que ténen valor | valuosas | ||
valves, valva, bivalvo, bivalva - cuberta, clasca, closca | Valva, - concha, cubierta, caparazón, venera – bivalvo, bivalva | ||
vam (natros, natres) - verbo aná – natres vam fé alló – natros vam aná a Saragossa | nosotros hicimos eso – fuimos a Zaragoza | ||
van (ells, elles), del verbo aná | van | ||
vanagloriás de algú o de algo | vanagloriarse | ||
vanes, de vana (adj), vano, vanos - infundat, irreal, inexistén, aparén, inútil, estéril, erm, ineficás, infructuós, nulo, inoperán, vuit, insustansial, trivial, pueril, nimio, superfissial, efímero, forat, finestra, arco, arcada, porta, alféizar |
vana, vanas - infundado, ilusorio, irreal, inexistente, aparente, inútil, estéril, ineficaz, infructuoso, nulo, inoperante, vacío, insustancial, trivial, pueril, nimio, superficial, efímero, hueco, ventana, arco, arcada, puerta, alféizar, agujero, oquedad | ||
vanguárdia, vanguardia, (de avant garde) avansadilla de un ejérsit – algo que va per dabán, etc, vanguárdies | vanguardia, vanguardias | ||
vanidat - vanaglória, soberbia, engreimén, fanfarronería, altanería, presunsió, orgull, petulánsia, pedantería | Vanidad - envanecimiento, jactancia, vanagloria, soberbia, engreimiento, altivez, altanería, presunción, orgullo, petulancia, pedantería, fatuidad | ||
vanidats – la foguera de les vanidats de Tom Wolfe | vanidades – la hoguera de las vanidades de Tom Wolfe | ||
vanidós, vanidosos, vanidosa, vanidoses - orgullós, altiu, arrogán, presumit, engreít, fanfarrón, presuntuós, soberbio, engolat, petulán, cregut | vanidoso, vanidosa, vanidosos, vanidosas - orgulloso, altivo, arrogante, presumido, engreído, fatuo, fanfarrón, jactancioso, presuntuoso, soberbio, engolado, petulante | ||
vapor, vapors | vapor, vapores | ||
vaquería, lechería, aon ñan vaques de lleit o de carn | vaquería, lechería | ||
vaquero, lo que té vaques, les críe, vaqueros, vaquera, vaqueres | vaquero, vaqueros, vaquera, vaqueras | ||
vaquilla, vaquilles, vaqueta, vaquetes (baqueta, baquetes són uns caragols de monte, blangs) | vaquilla, vaquillas – caracoles de monte blancos | ||
vara , vares – vareo | vara, varas – varapalo, varazo | ||
varada, varades, varejá en una vara | golpe con una vara, varazo, varapalo | ||
vares fé – vas fé – vares de vara, vore vareta | hiciste | ||
vareta, vara minuda, varetes (lo extracte de vara de avellané va mol be contra la enfermedat anomenada catalanisme) | varita, varitas | ||
variá – varío, varíes, varíe, variém o variám, variéu o variáu, varíen | variar | ||
variaben | variaban | ||
Variable, variables | Variable, variables | ||
variadet, variat : al bar, vermut en varies classes de marisc, berberechos, navalles, pichines o almejes, mejillóns (en clasca són musclos) | variado de vermut | ||
varián, variáns | Variante, variantes | ||
variat, variadet : al bar, vermut en varies classes de marisc, berberechos, navalles, pichines o almejes, mejillóns (en clasca són musclos) | variado de vermut | ||
variat, variats, variada, variades, variadet, variadeta. Lo variat o variadet es un vermut, pichínes o almejes, mejillóns, berberechos, navalles, etc | variado | ||
variedat, variedats | variedad, variedades | ||
vários, váries, diferéns, diferéntes | varios, varias, diferente, diferentes | ||
vas aná, vas minjá, vas torná | fuiste, comiste, volviste | ||
vasco, vasca, vascos, vasques (vore basca, caló) | vasco, vasca, vascos, vascas | ||
vasque, váigue | vaya | ||
vasquen, váiguen | vayan | ||
vasques, váigues | vayas | ||
vassallo, vassallos | Vasallo, vasallos | ||
vassilán (g) de vassilá - titubejá, dudá, tantejá, acobardás, desconfiá, turbás, bambolejás, balansejás, tambalejás, oscilá, gronsás, bromejá, fé guassa, enríuressen, cachondejás, pitorrejás, burlás, mofás |
vacilando de vacilar - titubear, dudar, tantear, acobardarse, desconfiar, turbarse, bambolearse, balancearse, tambalearse, oscilar, mecerse, bromear, guasearse, reírse, cachondearse, pitorrearse, burlarse, mofarse |
||
vastíssim, mol vast, mol ample | vastísimo | ||
vastíssima, mol vasta, mol ampla | vastísima | ||
váter, váters (aná al) – servissi, servissis, asseo, asseos, bañ, bañs | wc, váter, lavatorio, aguamanil, pila, retrete, servicio, aseo, baño, tocador |
||
Vatres ,vatros | vosotros | ||
vatros, vatres | vosotros | ||
vau – vau fé nosa – vau fé fang | Estorbásteis – hicisteis barro | ||
Vaya ! Vaiga ! | Vaya ! | ||
véa, veía | veía (yo) | ||
veches, véigues | veas | ||
vedella, ternera, vedell, ternero, vaquilla, vaqueta, bovet, bou, vaca, vaques | ternera, ternero, becerra, becerro, vaquilla, novillo, toro, toros, vaca, vacas | ||
vée | veía (él) | ||
veém | vemos | ||
veén (g) de vore | viendo | ||
veénla | viéndola | ||
veénlo | viéndolo | ||
veénlos | viéndolos | ||
veénme | viéndome | ||
veénse | viéndose | ||
veénse | viéndose | ||
veénsel (damún) | viéndoselo (encima) | ||
veéntos | viéndoos | ||
veénu | viéndolo | ||
veéu | veis | ||
vegá, vegada | vez | ||
vegada, vegades, vegá, vegáes | vez, veces | ||
vegades | veces | ||
vegáes, vegades – a vegades (a voltes) – a la vegada (vegá) | Veces – a veces – a la vez | ||
vegetal | vegetal | ||
vegetals | vegetales | ||
vegetassió | vegetación | ||
vehícul, vehículs | Vehículo , vehículos | ||
veí , veíns, veína, veínes | vecino, vecinos, vecina, vecinas | ||
veía (yo) | veía (yo) | ||
veíe (ell) | veía (él) | ||
veíen | veían | ||
veíes | veías | ||
veíeu | veíais | ||
veiga | vea (yo) | ||
veigám | veamos | ||
veigám | veamos | ||
véigue | vea | ||
véiguen | vean | ||
veiguera | viera, viese (yo) | ||
veiguére | viera, viese | ||
veiguéren | vieran, viesen | ||
véigues – véigues ! | veas – anda, vaya ! | ||
veiguéu, veigáu (vore) – veigáu, veiguéu (miréu, miráu) quina dropina porte Francisco Escudero ! | Veáis – mirad qué pereza lleva Francisco Escudero ! | ||
veína | vecina | ||
veína, veínes – alusina, veína ! | vecina, vecinas – alucina, vecina ! | ||
veindat | vecindad | ||
veínes | vecinas | ||
veinet, veineta | vecinito, vecinillo, vecinita, vecinilla | ||
veíns | vecinos | ||
veinticuatre, vinticuatre | 24 | ||
veintináu 29, vintinóu | 29 | ||
veintisinc, vintising | 25 | ||
vel, vels | Velo, velos | ||
vela, veles, veleta, veletes – (Beletes de Belet, Bel de La Portellada no) | vela, velas | ||
velada (reunió, festa, tertulia, verbena, gala, festech, selebrassió) | velada (reunión, fiesta, tertulia, verbena, gala, festejo, celebración) | ||
velades | veladas | ||
velál | velarlo | ||
velán (g) | velando | ||
velánla | velándola | ||
velatori, velatoris (velá) | velatorio, velatorios, velorio, velorios, vela, velar | ||
vell , vellet | viejo, viejecito | ||
vella, velleta | vieja, viejecica, viejecita | ||
velles | viejas | ||
vellesa (vell, agüelo, vella, agüela) | vejez | ||
vellet, vellets, velleta, velletes | viejecitos, viejitos, viejecita, viejecitas | ||
vellut, tersiopelo - felpa, pana | terciopelo – felpa, velludo, pana | ||
velossidat, quines velossidats ! | velocidad, qué velocidades ! | ||
vena, venes | Vena, venas | ||
vendades, envenades, vena | vendadas, venda | ||
vendats, envenats, vena | vendados, vena | ||
véndre, veng, vens, ven, veném, venéu, vénen – venut, venuda, venta | vender | ||
véndrela | venderla | ||
véndrelay | vendérselo | ||
vendrém | venderemos | ||
véndrem | venderme | ||
véndren – no ne vach pugué véndre cap – no vach pugué véndren cap (rellonge per ejemple) | no pude vender ninguno o ninguna (reloj por ejemplo) | ||
vendréu | venderéis | ||
venedó, venedós, venedora, venedores | vendedor, vendedores, vendedora, vendedoras | ||
vénen (de víndre y de vendre) | vienen, venden | ||
venénla | vendiéndola | ||
venénles | vendiéndolas | ||
venenosos, venenós, venenosa, venenoses – veneno, venenos | venenosos, venenoso, venenosa, venenosas, veneno, venenos | ||
venerál | venerarlo | ||
veng | vendo | ||
venga ! | Venga ! | ||
vengám | vendamos | ||
Véngamos ! (de vengá) | Vénganos ! (de vengar) | ||
vengansa | venganza | ||
vengarém | vengaremos | ||
vengat | vengado | ||
vengatiu, vengatius, vengativa, vengatives | Vengativo, vengativos, vengativa, vengativas | ||
vengatiu, vengativa | vengativo, vengativa | ||
vénguen | vendan | ||
venguérem | vendiéramos | ||
vengut (se ha) | se ha vendido | ||
veníe | venía | ||
veníem | veníamos | ||
veníes | venías | ||
vením | venimos | ||
venín, vinín (g) de víndre | viniendo | ||
venínli | viniéndole | ||
veníu | venís | ||
vens | vienes | ||
vénse | vencer | ||
vénse, vensixco, vensíxes, vensíx, vensém, venséu, vénsen – vensut, vensuda | vencer | ||
vénsel | vencerle | ||
vensén (g) | venciendo | ||
venseríe | vencería | ||
Vensill, bensill, vensills, bensills, cordellet fet en un tros de la herba que se talle (ségue), se fa una lligassa (gavella, garba). Cordeta, cordell de espart – aragonés : fencejo. Soguilla de esparto | soguilla de esparto o de la hierba que se está segando para atar y hacer gavillas. Cordel, cordeles. | ||
vensuda, vensudes - guañá, triunfá, derrotá, derrocá, sométre, conquistá, dominá, invadí, reduí, aniquilá, aplastá, subyugá, caducá, prescriure, finiquitá, acabá, extinguís, contíndres, reprimís, dominás, refrenás, sujetás, aguantás |
vencida, vencidas - ganar, triunfar, derrotar, derrocar, someter, conquistar, dominar, invadir, reducir, aniquilar, aplastar, subyugar, caducar, prescribir, finiquitar, terminar, extinguirse, contenerse, reprimirse, dominarse, refrenarse, sujetarse |
||
vensut, vensuts | vencidos, vencidos | ||
ventá - vento, ventes, vente, ventém o ventám, ventéu o ventáu, venten – tirá la mies al aire per a separá lo gra de la palla, grapissos, tronchos, pedretes, etc | ventar la mies para separar el grano de la paja | ||
ventá (mies, sereals, llegúms) | ventar (mies) | ||
ventá, alventá – cribá en la criba, sedás, aré, porgadora, porgá | alventar, ventar, separar la paja del grano – alviento es el cedazo, criba | ||
venta, ventes, les ventes de Valdesgorfa, la venteta entre la Vall y Calaseit – de véndre | venta, ventas (posada) – de vender | ||
ventadó , traste en potes (com díe lo erudito de Fondespala Daniel Vives Albesa) per a ventá les olives, separá les olives de les fulles, tronchets, pedretes, etc | ventador, instrumento para ventar las olivas y separar las hojas, palitos, piedrecicas, etc | ||
ventáe, ventabe, de ventá | ventaba | ||
ventaja, ventajes (esta J se ponúnsie com en castellá), ventacha, ventaches | ventaja, ventajas | ||
ventallot , mastegot, ventallots, mastegots | golpes | ||
ventanilla, ventanilles (a les del coche no li diém finestretes) | ventanilla, ventanillas | ||
ventet | airecito, vientecito | ||
ventiladó | ventilador | ||
ventolina, ventolines – a la tía Antolina de casa fesols li díem la tía ventolina (Beseit) | Ventolera, ventoleras | ||
ventosidat, ventosidats, pet, pets (llufa, llufes) | ventosidad, ventosidades, pedo, pedos | ||
ventre, ventres, tripa, pancha - fé de ventre : cagá | vientre, vientres (tripa, panza) - cagar, "hacer de vientre" | ||
ventura, dicha, felissidat, fortuna, benestá, prosperidat, glória, gozo, alegría, satisfacsió, salut, azar, cassualidat, sort, eventualidat, destino, aventura, riesgo, contingénsia, transe, fatalidat |
ventura, dicha, felicidad, fortuna, bienestar, prosperidad, gloria, gozo, alegría, satisfacción, salud, azar, casualidad, acaso, suerte, eventualidad, destino, aventura, riesgo, contingencia, trance, fatalidad |
||
venut, venuda (verbo véndre), venuts, venudes | vendido, vendida, vendidos, vendidas | ||
verat, varat (peix, caballa) | caballa (pescado) | ||
verat, varat, berat, barat (caballa, peix) | caballa (pescado, pez) | ||
verd, vert | verde (masculino) | ||
verda | verde (femenino) | ||
verdadé, verdadés, verdadera, verdaderes | verdadero, verdaderos, verdadera, verdaderas | ||
verdaderamén | verdaderamente | ||
verdang, verdangs, rechito llarc y prim de un ábre (sigala, vore verga)
|
verga | ||
verdat, verdats | verdad, verdades | ||
verdejá, rechitá, repuntá, reverdí, pujá, brotá, traure brots, créixe | verdear, rebrotar, reverdecer, verdecer, brotar, retoñar, crecer | ||
verdíssims | verdísimos | ||
verdós, verdosa, verdosos, verdoses | verdoso, verdosa, verdosos, verdosas | ||
verdulera, verduleres | verdulera, verduleras | ||
verdura | verdura | ||
verdures | verduras | ||
veres (de) – de verdat – verídic, verídica | de verdad, verídico | ||
verga, vara – chorra, sigala, pene, falo, miembro, pito, puntal, tersé pun, verdang, pértiga |
verga, vara - pene, falo, miembro, príapo, pito, vara, percha, palo, puntal, pértiga, madero |
||
vergé , vergés - hortet a la vora de casa (paregut a un jardí) - parque, jardí, bosque, horta, selva, hort, rosaleda, vega, umbría, oasis, prat, edén | vergel, vergeles, huerto junto a la casa (parecido a un jardín) - parque, jardín, bosque, huerta, selva, huerto, rosaleda, vega, umbría, oasis, prado, edén | ||
vergoña, les vergoñes – La Begoña té vergoña – este carnús, pocavergoña ! | vergüenza, vergüenzas | ||
vergoñosa | vergonzosa | ||
vergoñosamen | vergonzosamente | ||
vergoñoses | vergonzosas | ||
vergoñoseta, vergoñosetes | vergonzosilla, vergonzosillas | ||
verificá | verificar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar | ||
verificabe | verificaba | ||
verja, verges - valla, reixa, cansela, enreixat, empalissada, ras, baraneta, seto, vallat, barrera | verja, verjas - valla, reja, cancela, cerca, enrejado, alambrada, empalizada, barandilla, seto, vallado, barrera | ||
vermut, vermuts, vermudet, vermudets | vermut, vermuts | ||
vermutet, vermudet, vermutets, vermudets | vermut, vermuts, vermutito, vermutillo, vermutitos | ||
verossímil | verosímil | ||
Verruga, verrugues | verruga, verrugas | ||
vers, verso, versos | verso, versos | ||
versets | versitos | ||
versificadó, que escriu en vers, versos | versificador | ||
vert, verd, capverd, capvert | verde, cabeza verde | ||
vertiginosa, vertiginós, vértic | vertiginosa, vertiginoso, vértigo | ||
verts | verdes | ||
ves (cap allá) | ve (hacia allá) | ||
vespra , vigília de una festa, véspres – la vespra de Nadal | víspera, vísperas | ||
vespre, véspres, vesprá, vesprada, vesprades, al tardet, tarde, tardes (vespertino) prop de la posta de sol | tarde, tardes, cercano al crepúsculo, puesta del sol | ||
vessindari | vecindario | ||
vessindari, vessindat, veinat, comunidat, barri, veíns | vecindario, vecindad, comunidad, barrio, vecinos, convecinos | ||
vessindat | vecindad | ||
vessinet, vessineta, vessinets, vessinetes | vecinito, vecinita | ||
Vésten ! | Vete ! | ||
vestí, vestís – yo me vestixgo, tú te vestíxes, vestix, vestím, vestíu, vestíxen – vestit, vestida – vestiguéra – vestiría – vestiré | vestir, vestirse | ||
vestíbul | vestíbulo | ||
vestida | vestida | ||
vestides | vestidas | ||
vestíe | vestía | ||
vestíen | vestían | ||
vestimentes | vestimentas | ||
vestínlo | vistiéndolo, vistiéndole | ||
vestínlos | vistiéndolos | ||
vestínse | vistiéndose | ||
vestiríe | vestiría | ||
vestíssen, vestíxen | visten | ||
vestit, vestits, vestidet, vestidets | vestido, vestidos, vestidito, vestiditos | ||
vestíu | vestís | ||
vestíx | viste | ||
vestíxgo | visto | ||
veterinari, menescal, veterinaris, menescals, veterinaria (menescala) | veterinario, veterinarios, veterinaria, veterinarias | ||
Veu, veus – tú veus | voz, voces – tú ves | ||
veu, veus, veueta o veveta, veuetes o vevetes | voz, voces, vocecita, vocecitas | ||
véuen | ven | ||
veza, vessa, beza, bessa, https://es.wikipedia.org/wiki/Vicia_sativa llegúm de la família de les fabes, pésols, etc |
veza, vicia sativa, leguminosa, fabácea | ||
Vi / si estos barrangs de aquí baixaren tots plens de vi siríe tanta la glória que´n parlaríe la história... | Vino – si estos barrancos de aquí bajaran o bajasen todos llenos de vino sería tanta la gloria que hablaría la historia (sobre ello). | ||
vi ransi | vino rancio | ||
Vi, vins | vino, vinos | ||
Vía, víes del tren | Vía, vías del tren | ||
viachá, viajá - viacho, viajo, viaches, viages, viache, viage, viachém o viachám, viagém o viajám, viachéu o viacháu, viagéu o viajáu, viáchen, viágen – viachat, viajat, viachada, viajada, viachán, viaján, viache, viage | viajar | ||
viacháns, viajáns | viajante, comerciante – viajando | ||
viachare, viajare | viajara | ||
viachat, viajat | viajado | ||
viache, viaches, viage, viages | viaje, viajes | ||
viaché, viagé | viajero | ||
viachém, viagém | viajamos | ||
viachen, viagen | viajan | ||
viachés, viagés | viajeros | ||
viacrucis | viacrucis | ||
viaján, viachán – (g) | viajante, comerciante – viajando | ||
viala, vela, viales, veles | Vela, velas | ||
viandes | viandas | ||
viardes, verdes, verda, viarda (femella) | verde, verdes | ||
viart, verd, vert, viarts, verds, verts (mascle) | verde, verdes | ||
viátic - comunió, eucaristía, sacramén, extremaunsió, provisió, reserva, subvensió, dieta |
viático - comunión, eucaristía, sacramento, extremaunción, provisión, reserva, subvención, dieta |
||
viboreta, viboretes, víbora, víbores, escursó, escursóns, si te pique la viboreta prepara la mortalleta, si te pique l´escursó que´t donon la extrema unsió |
víbora, víboras – si te pica la viborita prepara la mortajita, si te pica la víbora que te den la extrema unción |
||
vibrá – vibro, vibres, vibre, vibrém o vibrám, vibréu o vibráu, víbren - vibradó – si yo vibrára – vibraría – vibraré | vibrar | ||
vibradó | vibrador | ||
vibradó, vibradora | vibrador, vibradora | ||
vibráen o vibraben | vibraban | ||
vibrassió | vibración | ||
vibrassións | vibraciones | ||
vic -yo vic a Vic pero soc de Valderrobres | vivo (yo) | ||
vicari, vicaris | vicario, vicarios, párroco, párrocos | ||
viceversa (homes y dones y viceversa) | viceversa (mujeres y hombres y viceversa) | ||
vichiláe, vigilabe | vigilaba | ||
vichiláen, vigiláen, vigilaben | vigilaban | ||
vichiláls, vigiláls | vigilarles, vigilarlos | ||
vichilán, vigilán (g) | vigilando, vigilante | ||
vichiláns, vigiláns (de la playa) | vigilantes (de la playa) | ||
vichiláre, vigiláre | vigilara | ||
vichíle, vigíle | vigila | ||
víctima, víctimes | víctima, víctimas | ||
victória, victóries | victoria, victorias | ||
victoriós, victoriosa, que ha guañat | victorioso, victoriosa, que ha ganado | ||
vida, vides | vida, vidas | ||
Vídeo, vídeos | vídeo, vídeos | ||
videoclips | videoclips | ||
videoclub, videoclubs, com lo que va tindre a Valderrobres Paco Samauri (Samurai no) | videoclub, videoclubes | ||
vidre , vidres, toll del vidre (Arnes – Beseit) | vidrio, cristal, vidrios, cristales – pozo (toll) del vidrio | ||
vidriera, vidrieres | Vidriera, vidrieras | ||
viga, vigues (vore llumera) | viga, vigas | ||
vigám, viguém, viscám | vivamos | ||
vigáu | viváis | ||
vigilá – vigílo, vigíles, vigíle, vigilém o vigilám, vigiléu o vigiláu, vigílen – vigilaría – vigilára – vigilaré | vigilar | ||
vigilála | vigilarla | ||
vigilán (g) | vigilando, vigilante | ||
vigilia, vigilies | vigilia, vigilias | ||
vigor | vigor | ||
vigorós | vigoroso | ||
vigorosa | vigorosa | ||
viguém, visquém, vigám | vivamos | ||
vígues, viga, biga, bígues, traviessa, travessé, puntal, tocho, poste, tirán, llistó | viga, vigas, traviesa, travesaño, puntal, palo, poste, tirante, listón, entibo | ||
vila , lloc , poble, aldea | villa, lugar, pueblo, aldea | ||
vilero, vileros, pardal, pardals | gorrión O pájaro común | ||
villa, vila | villa | ||
villanía, villaníes | Villanía, villanías | ||
vilmen | vilmente | ||
vime, vimes, vimec (pot sé de sarguera) | mimbre, mimbrera | ||
vin , vintena, 20 | veinte, veintena 20 | ||
vinagre , vi agre | vinagre, vino agrio | ||
víncul, vínculs (vin culs no) | vínculo, vínculos (veinte culos no) | ||
vindrá | vendrá | ||
vindrá | vendrá | ||
vindrán – de fora vindrán y de casa mos traurán | Vendrán – de fuera vendrán y de casa nos sacarán | ||
vindrás | vendrás | ||
vindré | vendré | ||
víndre – ving o vinc, vens, ve, vením, veníu, vénen – vingut, vinguda – vindría – vinguera, vindré | venir, ir | ||
víndre – ving, vens, ve, vením, veníu, vénen | venir (ir) | ||
víndreli | venirle | ||
víndrels | venirles | ||
vindrém | vendremos, iremos | ||
víndremos | venirnos | ||
víndretos | veniros | ||
vindríe | vendría | ||
vindríen | vendrían | ||
vindríeu | vendríais | ||
víne cap aquí ! | ven hacia aquí ! | ||
ving – ya ving ! Ya vach ! | vengo (voy) | ||
vinga | venga | ||
vingám, vinguém | vengamos (vayamos) | ||
vingáu, vinguéu | vengáis | ||
vinguda | venida | ||
vingudes | venidas | ||
vínguen | vengan | ||
vinguére | viniera | ||
vinguéren | vinieran, viniesen | ||
vinguéres | vinieras, vinieses | ||
vinguéreu | vinierais, vinieseis | ||
vinguéu | vengáis | ||
vingut, vinguda, vinguts, vingudes | venido, venida, venidos, venidas | ||
viníe, veníe | venía | ||
vinín (g) | viniendo | ||
Vintena (20) | Veintena 20 | ||
Vinticuatre, 24 | Veinticuatro 24 | ||
Vintidós, 22 | Veintidós 22 | ||
Vintising, 25 | Veinticinco 25 | ||
Vintisis, 26 | Veintiséis 26 | ||
Vintitrés, 23 | Veintitrés 23 | ||
vintiuna, vintiún, 21 | Veintiuno 21 | ||
Vintivuit, 28 | Veintiocho 28 | ||
viña, viñes | viña, viñas | ||
violat | violado | ||
violén, violenta | violento, violenta | ||
violénsia | violencia | ||
violentíssima | violentísima | ||
violeta, violetes | violeta, violetas | ||
violín, violíns | violín, violines | ||
viquiari, vicari | vicario, párroco | ||
vírgen, vírgens | virgen, vírgenes | ||
virginidat | virginidad | ||
virilmen | virilmente | ||
virtuós | virtuosos | ||
virtuosamen | virtuosamente | ||
virtuoses | virtuosas | ||
virtut, virtuts | virtud, virtudes | ||
virulénsia | virulencia | ||
virus | virus | ||
visc, vesque, viscum album, planta que se críe a uns atres ábres, de la que se fa una pega per a cassá muixóns – enviscá, pegá, untá, pringá | muérdago – enviscar, pegar, untá, pringar | ||
viscosidat | viscosidad | ||
viscut, viscuda, vigut, viguda | vivido, vivida | ||
visibilidat | visibilidad | ||
visible | visible | ||
visiblemen | visiblemente | ||
visió (vista) | vista, visión | ||
visións | visiones | ||
visita, visites | visita, visitas | ||
visitá, vissitá - visito, visites, visite, visitém o visitám, visitéu o visitáu, visíten – visitat, visitada, vissita – visitaría – visitára – visitaré | visitarla | ||
visitáen, visitaben | visitaban | ||
Visítal ! | Visítalo ! | ||
visitála | visitarla | ||
Visítala ! | Visítala ! | ||
visitáls, visitals | visitarlos, visitarles | ||
visitám | visitarme | ||
visítam | visítame | ||
visitán (g) | visitando | ||
visitánme | visitándome | ||
visitáns | visitantes | ||
visitará | visitará | ||
visitaríe | visitaría | ||
visitaríen | visitarían | ||
visitát, visitat, visitada, visitades | visitado, visitada, visitados, visitadas | ||
visitátos | visitaros | ||
visites | visitas | ||
visito | visito | ||
visquen, víguen | vivan | ||
visquére o viguére | viviera | ||
visquéren, viguéren | vivieran | ||
vissi, vissis | vicio, vicios | ||
vissible, vissibles, invissible, invissibles | visible, visibles, invisible, invisibles | ||
vissillo (l´agüela del vissillo) - cortina, cortineta, vel | visillo, colgadura, cortina, cortinilla, velo, cortinaje | ||
vissiós – vissiosa | vicioso, viciosa - calavera, provisto, tronera, sinvergüenza, perverso, pervertido, disoluto, libidinoso, lúbrico, lascivo | ||
vist | visto | ||
vista (sentit) (p) de vore | vista, sentido, vista participio de ver | ||
vistasso (fótre, pegá un) - mirada, ullada, examen | vistazo, mirada, ojeada, ojo | ||
vistes | vistas | ||
vistós, vistosos, vistosa, vistoses | Vistoso, vistosa, vistosa, vistosas | ||
vitalidat | vitalidad | ||
Vitamina, vitamines | Vitamina, vitaminas | ||
viu, viva, - vivet, viveta, espabilat | vivo, viva – espabilado | ||
viuda, viudes | viuda, viudas | ||
viudo, viudos | viudo, viudos | ||
viurán | vivirán | ||
viure, vic, vius, viu, vivím, vivíu, víuen – visquéra o viguéra, visquéres o viguéres, visquére o viguére, visquérem o viguérem, visquéreu o viguéreu, visquéren o viguéren | vivir | ||
víurela | vivirla | ||
víureu | viviríais | ||
viuríe | viviría | ||
viuríen | vivirían | ||
vius | vivos, vives | ||
viva | viva | ||
vivales (un, una), que viu alegremen, sense preocupás, algo capverd, capvert - espabilat, viu, avispat, despert | vivales, espabilado, vivo, avispado, despierto | ||
vívamen | vivamente | ||
vivassidat, (vivassidats) | vivacidad, (vivacidades) | ||
vivénsia, vivénsies | vivencia, vivencias | ||
víveres (los), sempre plural, coses de minjá | víveres, cosas para comer | ||
vives, vius | vivas, vivos | ||
vivíe | vivía | ||
vivíen | vivían | ||
vivienda, viviendes – modus vivendi, lo modo de viure | vivienda, viviendas – modus vivendi : modo de vivir | ||
vivím | vivimos | ||
vivín (g) | viviendo | ||
vocal, vocals | vocal, vocales | ||
vocalissassió, vocalissassións | vocalización, vocalizaciones | ||
vocassió, vocassións | vocación, vocaciones | ||
vol, vols – de volá – de vóldre o volé | vuelo, vuelos – quiere, quieres | ||
volá, volo (com lo de Beseit), voles, vole, volém o volám, voléu o voláu, vólen (igual que vólen del verbo vóldre, volé) – volat, volada, vol, revol | volar | ||
volabe | volaba | ||
volada (de vol) – loca, lloca | revoloteo, de volar – loca | ||
voladó, voladora | volador, voladora | ||
voláe, volabe | volaba | ||
volán (g) | volando | ||
volandera, arandela, pedra de molí que gire damún de un atra fixa | arandela, piedra de molino que gira encima de otra fija | ||
volandes (portá en) | volandas, llevar en | ||
volat, volada – loco, loca | volado, volada – loco, loca | ||
volcá, vulcá (bolcá, bulcá) | volcar | ||
volcán, volcáns – volcán (g) de volcá | volcán, volcanes | ||
volcánles | volcándolas | ||
voldrá | querrá | ||
vóldre, vull, vols, vol, volém, voléu, vólen (tamé del verbo volá) – volgut, vullgut, volguda, vullguda | querer querida |
||
voldríe | querría | ||
voldríen | querrían | ||
volé, vóldre | querer | ||
volém | queremos | ||
volén (g) – aixó u ha fet volén (aposta) | Queriendo – esto lo ha hecho adrede, aposta | ||
volénlos | queriéndolos | ||
volénse | queriéndose | ||
Voléu – de vóldre – de volá | Queréis – volad, voláis | ||
voléume | Queredme | ||
Volgut, volguts, vullgut, volguda, vullguda, volgudes | querido, querida, queridos, queridas | ||
volía | quería (yo) | ||
volíe | quería | ||
volíem | queríamos | ||
volíen | querían | ||
volíes | querías | ||
volíeu | queríais | ||
volquete, volquetes, volquet, volquets | volquete, volquetes | ||
Vols – vóldre – de vol, volá | quieres – vuelos | ||
Voltá – volto, voltes, volte, voltém o voltám, voltéu o voltáu, vólten – voltaría – voltára – voltaré | girar, dar vueltas, pasearse | ||
volta, voltes – una vegada = una volta, dos vegades = dos voltes | vuelta, vueltas – una vez, dos veces | ||
voltaba (yo) | rodeaba, daba vueltas, garbeo | ||
voltánla (an ella) | rodeándola | ||
voltánlo | rodeándolo | ||
voltánlos (an ells) | rodeándolos | ||
voltáns (los) - voltán (g) – pel voltán , per la volta, per la roglada | alrededor, afueras, aledaños, arrabales, cercanías, contornos, extrarradio, proximidades, inmediaciones, derredor, periferia, extramuros, a la redonda, cerca de, en torno a |
||
voltat | rodeado | ||
voltats, voltades | rodeados, rodeadas | ||
volten (voltá) | dan vueltas, rodean | ||
voltereta, volteretes | voltereta, volteretas | ||
voluntari, voluntaria, voluntaris, voluntaries | voluntario, voluntaria, voluntarios, voluntarias | ||
voluntariamén | voluntariamente | ||
voluntat, voluntats | voluntad, voluntades | ||
vómit, vómits | vómito, vómitos | ||
vomitá, traure los feches, potá, antigamén gitá a Beseit (de gitar aragonés – arrojar) | vomitar | ||
vomitáen o vomitaben | vomitaban | ||
vomitiu, vomitius | vomitivo, vomitivos | ||
vomitoris | vomitorios, vomitivos | ||
vorá | verá | ||
vorá, veurá | verá | ||
vora, voreta, a la meua vora, a la meua voreta | a mi vera, a mi lado | ||
vorán | verán | ||
vorás | verás | ||
vorás, veurás | verás | ||
voré | veré | ||
vore - vech, veus, veu, veém, veéu, véuen – vist, vista – veiguéra – voría – voré – vach vore | ver | ||
vore – yo voría, voríes, voríe, voríem, voríeu, voríen. Yo vech, veus, veu, veém, veéu, véuen | ver | ||
voré, veuré | veré | ||
vorejá | ir por el borde, bordear, circunvalar, orillar, rodear, zigzaguear, circundar, costear | ||
vórel | verle, verlo | ||
vórel, véurel | verlo | ||
vórela | verla | ||
vórela, véurela | verla | ||
vóreles | verlas | ||
vóreles, véureles | verlas | ||
vórels | verlos | ||
vórels, véurels | verlos | ||
vorém | veremos | ||
vórem | verme | ||
vórem, véurem | verme | ||
vóremos | vernos | ||
vores | verse | ||
vores (les), la vora | vera, orilla, borde | ||
vóres, véures (pot) | puede verse | ||
vóret | verte | ||
vóret, véuret | verte | ||
voreta (a la) - voretes, (per les), per les vores | orilla, orillas | ||
Voréu, veuréu | veréis | ||
Vóreu, véureu | verlo | ||
Voríe, veuríe | vería | ||
Voríen, veuríen | verían | ||
vossejá, no vosséjos, no parlos tan fort, no cridos | vocear, no vocees, no hables tan alto, no grites | ||
vostre , vostres, la vostra, les vostres | vuestro, vuestra, vuestros, vuestras | ||
vot, voto, votos | voto, votos | ||
votá, voto, votes, vote, votém o votám, votéu o votáu, vóten – votat, votada, vot, voto | votar | ||
votáe o votabe, de votá | votaba | ||
votassió, votassións | votación, votaciones | ||
votovadéu, botovadéu – a les Balears se diu paregut, batuadell, a Beseit lo radé a qui lay vach sentí va sé Aniceto Gil, son yayo de la Yolanda Rallo Gil (butifarra sense fil). Una vegada va aná al meche y li va di que teníe lo colesterol mol alt, y ell se va entendre lo "coll d´en Querol", una partida del poble, y va di an algú: Cóm u sap este home aón ting yo lo colldenquerol? |
voto a Dios | ||
vuidáen, vuidaben (buidáen, buidaben) | vaciaban | ||
vuidán (g) buidán | vaciando | ||
vuide, buide | vacía | ||
vuit, 8 | ocho | ||
vuit, forro, vuits, forros, vuida, forra | vacío, desocupado, libre, limpio, despejado, vacante, disponible, deshabitado, desierto , hueco, oquedad, cavidad, concavidad, agujero, vano, vacuo, presuntuoso, frívolo, trivial, necio, memo |
||
vuitanta, 80 | ochenta | ||
vuitsens, vuitsentes, 800 | ochocientos | ||
vulgar, vulgars | vulgar, vulgares | ||
vulgaridat | vulgaridad | ||
vulgarmen | vulgarmente | ||
vull (yo) | quiero | ||
vullga (cuan yo) | quiera (cuando yo) | ||
vullgam, vullguem | queramos | ||
vullgáu, vullguéu | queráis | ||
vullgue | quiera | ||
vullguem | queramos | ||
vullguen, de voldre o volé – bullguen es de bullí | quieran | ||
vullguera (yo) | quisiera | ||
vullguere (ell) | quisiera | ||
vullguerem | quisiéramos | ||
vullgueren | quisieran | ||
vullgueres | quisieras | ||
vullguereu | quisierais | ||
vullgues | quieras | ||
vullguéu, vullgáu | queráis | ||
vullgut, volgut | querido | ||
vustés, vostés, vusté, vosté | usted, ustedes |