Mostrando las entradas para la consulta valíes ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta valíes ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 27 de julio de 2024

3. 2. De cóm Pedro Saputo li va traure lo monjío del cap a una sagala.

Capítul II.

De cóm Pedro Saputo li va traure lo monjío del cap a una sagala.

De cóm Pedro Saputo li va traure lo monjío del cap a una sagala.

¡Benaventurats los mansos de temperamén, perque de ells es lo pessebre an este món y al atre, lo sel dels que se moren sense chupá la sal del siñó mossen! Beneíts, bonachons, passifics y alegres sense sabé lo que es bondat, dicha, y alegría; sense amor ni odio de res; la fullarasca, burrufalla, ballarofa, barallofa, pallús del trate sivil, que no sé cóm los fa falta datre alimén que ells mateixos.

A los pocs díes va aná a visitál un ric del poble, que se díe Juan del Alt, y per mal nom y mote, Sisenando; éste li va di que veníe a demanali consell de lo que faríe en sa filla Tereseta, una mossa de denou añs de edat, que habén anat a vore l’añ passat a una tía monja a les descalses de Huesca y passat sing o sis mesos al convén pera adependre algunes moneríes de la agulla, va aná a buscala y ne va tindre un fart pera portala a casa, perque va di que volíe sé monja.

- Yo, va afegí lo bon home, la había pensat casá en un fill de Pero Pérez de Tardienta, mol compinche meu, y en qui desde fáe mols añs tenía mich consertat este casamén.

- Está be, va di Pedro Saputo; pero vosté ¿qué es lo que vol?, ¿que li traga la vocassió del claustro o que la convensixca de que se caso en lo Pero Pérez?

- Yo, va contestá lo del alt, voldría les dos coses, pero si no pot sé, me contentaré en una. Com la mes gran la ting ya casada, voldría fé an esta hereua, ya que Deu sol me ha donat sagales, y portám lo gendre a casa.

- Nessessito, pos, va di Pedro Saputo, que me permitixque visitala en alguna frecuensia y parlali a soles y en alguna libertat. 

- ¿Aixó?, va contestá lo buit de alma: encara que vullgáu vindre dos o tres vegades al día, y estatos desde que se fa cla lo sel hasta que se apague la radera llum de casa per la nit. Ya u ting parlat en la meua dona, y així u entenem los dos.

- Pos anéu en pas, siñó Juan, va di Pedro Saputo, que demá en pretexto de tornatos la visita, faré la primera a la vostra filla. 

Y miréu que la intensió no la sábigue ella ni dingú.

- Pos entesos, va contestá Sisenando; y sen va aná mol contén.

Ere la casa del siñó Juan alt o del alt de les que may frecuentáe Pedro Saputo, perque no li agradáe tratá en tontos, y u ere Sisenando mes que los draps, y no mol espabilada la seua dona, a qui tamé habíen batejat en lo apodo de la Pintiparada.

Teníen un arca de algún pes a les seues tripes, y se habíen tornat encara mes badocs de lo que van naixe, y la filla se va criá absoluta per la vanidat que li habíen infundit y la poca autoridat dels pares. Nessia com ells no u ere, y de la seua persona, ben feta, encara que no hermosa; pero teníe uns ulls que lay suplíen tot, negres, vius y pensadós; la veu mol dolsa, la seua conversa sucosa, y lo seu trate afissionat y amable, si no caíe en les impertinensies de la seua mala educassió; rara vegada les fée aná, sol en persones de molta franquesa, com eren los parens y algunes amigues.

La va corregí mol de estos defectes Pedro Saputo; pero encara li va quedá un ressabio del que no va sé possible curala del tot, ni es fássil curá de ell a ningú si no són persones de mol talento, de molta reflexió y capassos de una filossofía que se enseñe poc y se practique encara menos al món. Se reduíe lo ressabio que li va quedá, a que perque no se diguere que fée algo per avís de atres, o que la opinió de atres ere mes fundada que la seua, volén sempre quedá per damún, no admitíe advertensia ni consell, ni en les coses de menos importansia, com són ficás una flo mes o menos a la guirnalda, una sinta al traje, una agulla de cap; o enmendá o revocá una disposissió no ben ensertada al gobern de la casa; fé primé o después, o fe o no fe una cosa fore la que fore; només fée falta que se li donare un consell pera fe lo contrari. U sentíe Pedro Saputo, y lay va di oportunamen moltes vegades, dixanla al final y dissimulán esta miseria que admitix en moltes atres lo ánim flaco de la dona per una vana pressunsió de excelensia a la que se sebe lo seu amor propi. Pero es lo cas que la patixen tamé alguns homens, y tots per les mateixes raons; que són, mala criansa la primera, y después orgull, soberbia y quijotismo.

Va arribá Pedro Saputo, y la mare li va abocá tota la canasta de oferimens no quedanli res per di ni oferí. No així la sagala, lo va ressibí en agrado y res mes. Va torná en son demá y la mare los va dixá sols un rato. Ell va parlá de coses generals; y lo mateix va fé cuatre o sing díes, pero procurán en dissimul y eficassia arribá al seu cor, y anotán tot lo que ella sense pensá anáe manifestán. 

Un día, después de está segú de la disposissió de Tereseta per varies siñals infalibles, va di, están la mare, que tratabe de fé un viache de alguns mesos. Apenes va sentí aixó la mare, va saltá: 

- ¿Cóm? ¿Ara que tos escomensáem a voldre tan ton aniréu? 

- ¿Cóm? Va contestá ell. ¿Ara escomensáeu a vóldrem, cuan yo pensaba que sempre me habíeu vullgut? 

Engañat hay viscut, per vida meua.

- Les que tos volíen abans, o sempre, com diéu, va di la sagala, teníen en vosté esta obligassió; natros no la teníem hasta ara. 

Va entendre Pedro Saputo la alusió, que per un atra part ere bastán clara; pero ya la sagala habíe mostrat está vivamen ferida per la notissia, per mes que va volé dissimulá. Y va di ell sonriense:

- Yo, apressiable Tereseta, correspong a qui su mereix, y en lo grado que su mereix. Y no van passá de aquí an esta primera explicassió que tot u dixáe al mateix estat, pero en la brecha siñalada y casi uberta.

Va torná per la tarde, y la mare com acostumabe tamé los va dixá sols. 

- Regularmen, li va di a la Tereseta, vindré ya sol a despedím, perque estic cometén una imprudensia de la que hasta avui no había caigut. Vosté hau de sé monja, y ni a vosté ni a mí están be tan frecuentes visites; a vosté perque igual dirán que tos agraden les converses mundanes, y a mí perque lo tems que passo an esta casa lo podría empleá milló a datres aon no pensen desapareixe dels meus ulls pera sempre. 

- Y vosté u sentix mol, va di ella. Diguéu milló que tos pene de vindre a vorem, o que tos demanen sels, y no aleguéu lo monjío.

- No me demanen sels, va contestá ell; pero sí me pene de vindre a vóretos, perque a la que no vol als homens, ¿per qué la voldríe algú?

- Si me dixaren voldre a qui yo vull, va contestá ella, no pensaría en lo claustro. - Pero lo amor, Tereseta, es libre, y si vullguereu an algún, estéu segura de que ningú tos u podríe impedí; y si aburriu an eixe home que tos proposen, ningú tampoc tos forsaríe a amál. Parléu, explicautos, digueume lo que ña al vostre cor, y yo intentaré liberatos de tota molestia y importunidat. En estes paraules ella se va conmoure, lo va mirá an ell en vergoña y en tendresa, se va ficá colorada, va suspirá, y va di:

- Ya u veéu, no tos puc di mes; u hau pogut coneixe estos díes. 

- Sí, amable Teresa, va di ell, sí que u hay conegut... Viu tranquila y segura, que yo te asseguro que no te parlarán mes del fill de Pero Pérez ni del triste y desesperat claustro.

- Pos yo, va di ella sense cap reserva, perque ya no ne cabíen, te hay volgut sempre, ¡y tú no veníes a vórem! No tenía, no, vocassió de monja; en tú y sol en tú pensaba sempre, y aixó y lo vore la tossudería de mon pare en eixe payo de Tardienta me desesperabe y vach di: pos monja, primé monja per despit, monja per venjansa... Maldién la meua sort y a tú y a tots en ella. ¡Perque, ay, tan teua que era, y tú ni sabéu volíes! Tan poc valía hasta avui als teus ulls. ¡Ay lo que hay patit!

- Valíes mol, Teresa, valíes mol, li va di ell; pero ya acabarás de coneixem, y entendrás per qué esquivaba lo teu trate o mes be lo vindre a casa teua. Pero ¿S' acabará desde avui tota la teua pena?

- Ya s'ha acabat, va contestá; ya, sí, ya ha parat, ya soc felís. 

Hay pogut dit que ere teu lo meu cor, y tú u has admitit. Lo demés corre tot de la teua cuenta. (Y va corre, en efecte, hasta lo honor de ella mateixa.)

En son demá va di ell a son pare, que ya Tereseta habíe desistit de lo seu propósit de ficás a monja, pero que conveníe no parlali al particulá per ara; y a sa tía escríureli que com cosa de tanta consecuensia su habíe de pensá mol, y que se li avisaríe. En cuan al enllás que teníen proyectat, que no la importunaren, perque habíe ell vist que ni a un ni al atre los conveníe. Y així u van fé, quedanli mol agraít per lo servissi lo alma fofa de Sisenando.

Perillós es lo examen de la vocassió y una mica ocasionada la proba; pero de teules aball este examen es lo mes legítim, y esta proba la de menos engañs. Per lo menos es cosa averiguada que la vocassió a la vida del claustro es mol rara, així com són mol rares les persones a qui diu mes lo estat recte y natural del matrimoni que lo violén y antinatural del selibat perpetuo. Tamé está observat que les joves que creuen y se creu que no saben voldre, es perque no han donat en lo home de lo seu cor; cuan donon en ell, al pun amarán, al pun se les vorá sensibles y apassionades. Y si al brancal del convén se topen y les fan una seña, del brancal del convén se tornarán atrás, y lo seguirán, y buscarán lo seu descans y felissidat als brassos de aquell home. Yo, testigo.


Original en castellá:

Capítulo II.

De cómo Pedro Saputo quitó el monjío de la cabeza a una muchacha.

¡Bienaventurados los mansos de temperamento, porque de ellos es el pesebre en este mundo y en el otro, el cielo de los que mueren sin chupar la sal del señor cura! Benditos, bonachones, pacíficos y alegres sin saber lo que es bondad, dicha, y alegría; sin amor ni odio de nada; la hojarasca, la paja del trato civil, que no sé cómo necesitan otro alimento que a sí mismos.

A los pocos días de llegado fue a visitarle un rico del pueblo, que llamaban Juan del Alto, y por mal nombre y apodo, Sisenando; el cual le dijo que venía a pedille consejo de lo que haría con su hija Teresita, muchacha de diecinueve años de edad, que habiendo ido a ver el año pasado a una tía monja en las descalzas de Huesca y pasado cinco o seis meses en el convento para aprender algunas monerías de la aguja, fue a buscalla y tuvo gran trabajo en traella a casa, porque dijo que quería ser monja. - Yo, añadió el buen hombre, le había pensado casar con un hijo de Pero Pérez de Tardienta, muy cosa y compinche mío, y con quien desde muchos años tenía medio concertado este casamiento. - Está bien, dijo Pedro Saputo; mas vos ¿qué es lo que queréis?, ¿que le quite la vocación del claustro o que la persuada a que se case con el Pero Pérez? - Yo, respondió el del Alto, quisiera las dos cosas, pero si no puede ser, me contentaré con la una. Porque como la mayor la tengo ya casada en Lohare, quisiera hacer a ésta heredera, ya que Dios sólo me ha dado chicas, y traerme el yerno a casa. - Necesito, pues, dijo Pedro Saputo, que me permitáis visitalle con alguna frecuencia y hablalla a solas y con alguna libertad. - ¿Eso?, contestó el forro de alma: aunque queráis venir ni dos ni tres veces al día, y estaros desde que se hace claro en el cielo hasta que se apaga la última luz de casa por la noche. Ya lo tengo hablado con mi mujer, y así lo entendemos los dos. - Pues id en paz, señor Juan, dijo Pedro Saputo, que mañana con pretexto de volveros la visita, haré la primera a vuestra hija. Y mirad que la intención no la sepa ella ni nadie. - Pues se entiende, respondió Sisenando; y se fue muy contento.

Era la casa del señor Juan Alto o del Alto de las que nunca frecuentaba Pedro Saputo, porque no le gustaba tratar con tontos, y lo era Sisenando a todo trapo, y no muy aguda su mujer, a quien también habían bautizado con el apodo de la Pintiparada. Y era que tenían una arca de algún peso en sus tripas, y se habían tornado aún más tontos de lo que nacieron, y la hija se criara absoluta por la vanidad que le habían infundido y la poca autoridad de los padres. Necia como ellos no lo era, y de su persona, bien hecha, aunque no hermosa; pero tenía unos ojos que le suplían todo, negros, vivos y pensadores; la voz muy dulce, su conversación jugosa, y su trato aficionado y amable, si no caía en las impertinencias de su mala educación; rara vez las usaba sino con personas de mucha franqueza, como eran los parientes y algunas amigas.

Corrigióla mucho de estos defectos Pedro Saputo; mas todavía le quedó un resabio del cual no fue posible curarla del todo, ni es fácil curar de él a nadie si no son personas de mucho talento, de mucha reflexión y capaces de una filosofía que se enseña poco y se practica aún menos en el mundo. Reducíase el resabio que le quedó, a que porque no se dijese que hacía algo por aviso ajeno, o que la opinión de otro era más fundada o prevalecía contra la suya, queriendo siempre quedar superior, no admitía advertencia ni consejo, aun en las cosas de menos momento, como son ponerse una flor más o menos en la guirnalda, una cinta en el traje, un alfiler en el prendido; o enmendar o revocar una disposición no bien acertada en el gobierno de la casa; hacer primero o después, o hacerlo o no absolutamente una cosa fuese la que fuese; antes bastaba que se le advirtiesen para seguir lo contrario. Sentíalo Pedro Saputo, y se lo dijo oportunamente muchas veces, dejándola al fin y disimulándole esta miseria que admite con otras muchas el ánimo flaco de la mujer por una vana presunción de excelencia en que se ceba su amor propio. Mas es el caso que la padecen también algunos hombres, y todos por las mismas causas; que son, mala crianza la primera, y después orgullo, soberbia, quijotismo, que todo junto es sólo pequeñez de ánimo e irracionalidad.

Llegó Pedro Saputo, y la madre le derramó todo el canasto de ofrecimientos no quedándole nada por decir ni ofrecer. No así la muchacha, que le recibió con agrado y nada más. Volvió al día siguiente y la madre los dejó solos un rato. Él, sin embargo, habló de cosas generales; y lo mismo hizo cuatro o cinco días, pero procurando con disimulo y eficacia llegar a su corazón, y notando todo lo que ella sin pensar ni querer iba manifestando. Un día, en fin, después de estar seguro de la disposición de Teresita por varias señales infalibles, dijo, estando la madre, que trataba de hacer un viaje de algunos meses. Apenas oyó esto la madre, saltó: - ¿Cómo?; ¿agora que os empezábamos a querer tanto os iríades? - ¿Cómo?, dijo, también yo, respondió él; ¿agora comenzabais a quererme, cuando yo pensaba que siempre me quisisteis? Engañado viví, por vida mía. - Las que os querían antes, o siempre, como decís, dijo la muchacha, tenían con vos esta obligación; nosotras no la teníamos hasta agora. Entendió Pedro Saputo la alusión, que por otra parte era bastante clara; pero ya la muchacha había mostrado ser vivamente herida por la noticia, por más que quiso disimular. Y dijo él sonriéndose: - Yo, apreciable Teresita, correspondo a quien me lo merece, y en el grado que me lo merece. Y no pasaron de aquí en esta primera explicación que todo lo dejaba en el mismo estado, pero con la brecha señalada y casi abierta.

Volvió por la tarde, y la madre como acostumbraba también los dejó solos. - Regularmente, dijo a Teresita, vendré ya sólo a despedirme, porque estoy cometiendo una imprudencia en que hasta hoy no había caído. Vos habéis de ser monja, y ni a vos ni a mí están bien tan frecuentes visitas; a vos porque acaso dirán que gustáis de conversaciones mundanas, y a mí porque el tiempo que paso en esta casa le podría emplear mejor en otras donde no piensan en desaparecer de mis ojos para siempre. - Y vos lo sentiríades mucho, dijo ella. Decid más bien que os pesa de venir a verme, o que os piden celos, y no aleguéis el monjío. - No me piden celos, respondió él; pero sí me pesa de venir a veros, porque a quien no quiere a los hombres, ¿por qué la querría ninguno? - Si me dejasen amar a quien yo quiero, contestó ella, no pensaría en el claustro. - Pero el amor, Teresita, es libre, y si amásedes a alguno, estad segura de que nadie os lo podría impedir; y si aborrecéis a ese hombre que os proponen, nadie tampoco os forzaría a amalle. Hablad, explicaos, decidme lo que hay en vuestro corazón, e yo me prefiero a libraros de toda molestia e importunidad. A estas palabras ella se conmovió, le miró a él con vergüenza y con ternura, se paró colorada, suspiró, y dijo: - Ya lo veis, no os puedo decir más; y harto a pesar de mi cuidado, lo habéis podido conocer estos días. - Sí, amable Teresa, dijo él, sí que lo he conocido... Vive tranquila y segura, que yo fío no te hablarán más del hijo de Pero Pérez ni del triste desesperado claustro. - Pues yo, dijo ella desechando toda reserva, porque ya no cabía, te he querido siempre, ¡y tú no venías a verme! No tenía, no, vocación de monja; en ti y sólo en ti pensaba siempre, y esto y el ver la terquedad de mi padre con ese payo de Tadienta me desesperaba y dije: pues monja, primero monja por despecho, monja por venganza... Maldiciendo mi suerte y a ti y a todos con ella. ¡Porque, ay, tan tuya que era, y tú ni aun sabello querías! Tan poco valía hasta hoy a tus ojos. ¡Ay lo que he padecido! - Valías mucho, Teresa, valías mucho, le dijo él; mas ya acabarás de conocerme, y entenderás por qué esquivaba tu trato o más bien el venir a tu casa. Pero ¿cesará desde hoy toda tu pena? - Ya ha cesado, respondió; ya, sí, ya ha cesado, ya soy feliz. He podido decirte que era tuyo mi corazón, y tú lo has admitido. Lo demás corre todo a tu cuenta. (Y corrió, en efecto, hasta el honor de ella misma.)

Al día siguiente dijo él a su padre, que ya Teresita había desistido de su propósito de meterse monja, pero que convenía no hablarla en el particular por ahora; y a su tía escribirle que como cosa de tanta consecuencia había que pensarlo mucho, y que se le avisaría. En cuanto al enlace que tenían proyectado, que no la importunasen, porque había él conocido que ni al uno ni al otro les convenía. Y así lo hicieron, quedándole muy agradecido por el servicio el alma fofa de Sisenando.

Peligroso es el examen de la vocación y un tanto ocasionada la prueba; pero de tejas abajo este examen es el más legítimo, y esta prueba la de menos engaños. Por lo menos es cosa averiguada que la vocación a la vida del claustro es muy rara, así como son muy raras las personas a quien diga más el estado recto y natural del matrimonio que el violento y antinatural del celibato perpetuo. Asimismo está observado que las jóvenes que creen y se cree que no saben amar, es porque no han dado con el hombre de su corazón; den con él y al punto amarán, al punto se les verá sensibles y apasionadas. Y si al umbral del convento topan y les hacen una seña, del umbral del convento se volverán atrás, y le seguirán, y buscarán su descanso y felicidad en los brazos de aquel hombre.
Yo, testigo.

sábado, 8 de diciembre de 2018

Dicsionari chapurriau castellá, V

va (aná) + va fé caló – va aparcá fue + hizo calor + aparcó (pasado)
vacassións vacaciones
vadejá, vadeján un riu o barranquet - franquejá, atravessá, crusá, passá, traspassá, rebassá vadear, franquear, atravesar, cruzar, pasar, traspasar, rebasar
vades (de), devades, debades, gratis, a Cataluña se diu de franc y d´arròs , natros de arrós fem paella (valensiana) y mols atres minjás. gratis
vagá, vagán, paregut a bambá, bambán, aná de un puesto a un atre sense cap ofissi ni intensió vagar
vagabundo, vagabunda, dropo, trotamóns, corremóns, gos, bohemio, errán, ambulán, golfo vagabundo, vagabunda, holgazán, trotamundos, vago, perezoso, bohemio, errante, ambulante, mendigo, pícaro, golfante
vagánsia, gossina, dropina, gandulería, haraganería, indolénsia, perea vagancia, gandulería, haraganería, holgazanería, indolencia, ociosidad, pereza
vago (adj) solá sense construí – dropo, gos – vaga = dropa, gossa solar sin construir – perro, vago – vaga
vagó, vagóns del tren, vagón, vagones (del tren)
vagoneta, vagonetes vagoneta, vagonetas
váiga ! Vaya ! Vaya !
váiga (aná) vaya
váigue (ell, ella) – aná - que ell váigue a fé alló Vaya – que él vaya a hacer eso (aquello)
váiguen vayan
váigues (aná) vayas
vajilla, vajilles, plats, tasses, copes, escudelles + cuberts vajilla, vajillas, platos, tazas o vasos, escudella, cubiertos
Valchunquera, Valjunquera, Valljunquera, de jung, junc, jungs, juncs Valjunquera, de junco, juncos
Valdarrores, Valderrobres Valderrobres
Valderrobres, Valdarrores a Beseit – Ham anat a Valderrobres en valde, no ham trobat lo que buscáem Valderrobres – Hemos ido a Valderrobres en valde, no hemos encontrado lo que buscábamos.
valdrá valdrá
valdrán valdrán
valdré valdré
valdríe valdría
valdríen valdrían
valé, váldre – valgo, vals, val, valém, valéu, válen – valguera, valguere – valdríe – valdrá – valgut, (valguda) – valén (g) valer, costar
valéls – aixó no ha de valéls (an ells) per a res valerles – esto no ha de valerles (a ellos) para nada
valen (valdre) – estes camises valen mes que les atres valen, cuestan – estas camisas cuestan más que las otras
valén, valenta, valéns, valentes valiente, valientes
valénli – valénli an ell o an ella valiéndole
valéns valientes
valénse valiéndose
Valénsia Valencia
valensiá, idioma y habitán de Valénsia valenciano
valensiana valenciana
valensiáns valencianos
valenta (ella), valén (ell) – A Beseit la “casa del valén” está a la dreta de la entrada del calvari valiente
valentía valentía
valentíssim, mol valén valentísismo, muy valiente
valerosamen, en mol valor valerosamente
valeroses valerosas
valerossíssim, mol valerós, valén, valentíssim (com Valentín) valerosísimo, valentísimo
valgue lo que valgue (de valé, váldre), al preu que sigue cueste lo que cueste (valga lo que valga)
válguen valgan
valguére valiera, valiese
valgut (váldre) – haguere valgut la pena comprá un X Valido – hubiese valido la pena comprar un X
valía (ell té molta valía, yo ting molta valía) - capassidat, competénsia, mérit, inteligénsia, talento, aptitut valía (valor) - capacidad, competencia, mérito, inteligencia, talento, aptitud
valíe (ell, aixó) valía
valíen (ells) valían
valíes (tú) valías
valiós, que té valor, valuós - apressiat, estimable, pressiat, meritori, admirable, eficás, útil, profitós valioso, valuoso, apreciado, estimable, preciado, meritorio, admirable, eficaz, útil, provechoso
vall, valls, val – fondonada entre montañes, o a la vora de un riu, Valdeltormo, Valdesgorfa, Valderrobres, Valjunquera - vaguada, conca, gola, depressió valle, valles, val - vega, vallejo, hondonada, vaguada, angostura, cuenca, garganta, depresión
vallá – vallo, valles, valle, vallém o vallám, valléu o valláu, vállen – vallaría – vallára – vallaré (vore ballá) vallar (ver ballá = bailar)
valla, valles valla, vallas, vallar
vallat, vallada vallado, vallada
valleta, valletes – Vallets de Calaseit, de Valls, Joaquín, de oleocalaceiteLa Vall del Tormo


valleta, valletes – Vallets de Calaseit, de Valls, Joaquín, de oleocalaceite

vallecito, vallecitos, valle, Valdeltormo
valor, valors (se pronúnsie la r final) valor, valores
valoraré valoraré
valorarém valoraremos
valoron (que ells valoron la faena que ham fet, de valor) valoren
valuós, que té valor, valuosos valuoso, valuosos
valuosa, valuoses, que ténen valor valuosas
valves, valva, bivalvo, bivalva - cuberta, clasca, closca Valva, - concha, cubierta, caparazón, venera – bivalvo, bivalva
vam (natros, natres) - verbo aná – natres vam fé alló – natros vam aná a Saragossa nosotros hicimos eso – fuimos a Zaragoza
van (ells, elles), del verbo aná van
vanagloriás de algú o de algo vanagloriarse
vanes, de vana (adj), vano, vanos - infundat, irreal, inexistén, aparén, inútil, estéril, erm, ineficás, infructuós, nulo, inoperán,
vuit, insustansial, trivial, pueril, nimio, superfissial, efímero, forat, finestra, arco, arcada, porta, alféizar
vana, vanas - infundado, ilusorio, irreal, inexistente, aparente, inútil, estéril, ineficaz, infructuoso, nulo, inoperante, vacío, insustancial, trivial, pueril, nimio, superficial, efímero, hueco, ventana, arco, arcada, puerta, alféizar, agujero, oquedad
vanguárdia, vanguardia, (de avant garde) avansadilla de un ejérsit – algo que va per dabán, etc, vanguárdies vanguardia, vanguardias
vanidat - vanaglória, soberbia, engreimén, fanfarronería, altanería, presunsió, orgull, petulánsia, pedantería Vanidad - envanecimiento, jactancia, vanagloria, soberbia, engreimiento, altivez, altanería, presunción, orgullo, petulancia, pedantería, fatuidad
vanidats – la foguera de les vanidats de Tom Wolfe vanidades – la hoguera de las vanidades de Tom Wolfe
vanidós, vanidosos, vanidosa, vanidoses - orgullós, altiu, arrogán, presumit, engreít, fanfarrón, presuntuós, soberbio, engolat, petulán, cregut vanidoso, vanidosa, vanidosos, vanidosas - orgulloso, altivo, arrogante, presumido, engreído, fatuo, fanfarrón, jactancioso, presuntuoso, soberbio, engolado, petulante
vapor, vapors vapor, vapores
vaquería, lechería, aon ñan vaques de lleit o de carn vaquería, lechería
vaquero, lo que té vaques, les críe, vaqueros, vaquera, vaqueres vaquero, vaqueros, vaquera, vaqueras
vaquilla, vaquilles, vaqueta, vaquetes (baqueta, baquetes són uns caragols de monte, blangs) vaquilla, vaquillas – caracoles de monte blancos
vara , vares – vareo vara, varas – varapalo, varazo
varada, varades, varejá en una vara golpe con una vara, varazo, varapalo
vares fé – vas fé – vares de vara, vore vareta hiciste
vareta, vara minuda, varetes (lo extracte de vara de avellané va mol be contra la enfermedat anomenada catalanisme) varita, varitas
variá – varío, varíes, varíe, variém o variám, variéu o variáu, varíen variar
variaben variaban
Variable, variables Variable, variables
variadet, variat : al bar, vermut en varies classes de marisc, berberechos, navalles, pichines o almejes, mejillóns (en clasca són musclos) variado de vermut
varián, variáns Variante, variantes
variat, variadet : al bar, vermut en varies classes de marisc, berberechos, navalles, pichines o almejes, mejillóns (en clasca són musclos) variado de vermut
variat, variats, variada, variades, variadet, variadeta. Lo variat o variadet es un vermut, pichínes o almejes, mejillóns, berberechos, navalles, etc variado
variedat, variedats variedad, variedades
vários, váries, diferéns, diferéntes varios, varias, diferente, diferentes
vas aná, vas minjá, vas torná fuiste, comiste, volviste
vasco, vasca, vascos, vasques (vore basca, caló) vasco, vasca, vascos, vascas
vasque, váigue vaya
vasquen, váiguen vayan
vasques, váigues vayas
vassallo, vassallos Vasallo, vasallos
vassilán (g) de vassilá - titubejá, dudá, tantejá, acobardás, desconfiá, turbás,
bambolejás, balansejás, tambalejás, oscilá, gronsás,
bromejá, fé guassa, enríuressen, cachondejás, pitorrejás, burlás, mofás
vacilando de vacilar - titubear, dudar, tantear, acobardarse, desconfiar, turbarse,
bambolearse, balancearse, tambalearse, oscilar, mecerse,
bromear, guasearse, reírse, cachondearse, pitorrearse, burlarse, mofarse
vastíssim, mol vast, mol ample vastísimo
vastíssima, mol vasta, mol ampla vastísima
váter, váters (aná al) – servissi, servissis, asseo, asseos, bañ, bañs wc, váter, lavatorio, aguamanil, pila,
retrete, servicio, aseo, baño, tocador
Vatres ,vatros vosotros
vatros, vatres vosotros
vau – vau fé nosa – vau fé fang Estorbásteis – hicisteis barro
Vaya ! Vaiga ! Vaya !
véa, veía veía (yo)
veches, véigues veas
vedella, ternera, vedell, ternero, vaquilla, vaqueta, bovet, bou, vaca, vaques ternera, ternero, becerra, becerro, vaquilla, novillo, toro, toros, vaca, vacas
vée veía (él)
veém vemos
veén (g) de vore viendo
veénla viéndola
veénlo viéndolo
veénlos viéndolos
veénme viéndome
veénse viéndose
veénse viéndose
veénsel (damún) viéndoselo (encima)
veéntos viéndoos
veénu viéndolo
veéu veis
vegá, vegada vez
vegada, vegades, vegá, vegáes vez, veces
vegades veces
vegáes, vegades – a vegades (a voltes) – a la vegada (vegá) Veces – a veces – a la vez
vegetal vegetal
vegetals vegetales
vegetassió vegetación
vehícul, vehículs Vehículo , vehículos
veí , veíns, veína, veínes vecino, vecinos, vecina, vecinas
veía (yo) veía (yo)
veíe (ell) veía (él)
veíen veían
veíes veías
veíeu veíais
veiga vea (yo)
veigám veamos
veigám veamos
véigue vea
véiguen vean
veiguera viera, viese (yo)
veiguére viera, viese
veiguéren vieran, viesen
véigues – véigues ! veas – anda, vaya !
veiguéu, veigáu (vore) – veigáu, veiguéu (miréu, miráu) quina dropina porte Francisco Escudero ! Veáis – mirad qué pereza lleva Francisco Escudero !
veína vecina
veína, veínes – alusina, veína ! vecina, vecinas – alucina, vecina !
veindat vecindad
veínes vecinas
veinet, veineta vecinito, vecinillo, vecinita, vecinilla
veíns vecinos
veinticuatre, vinticuatre 24
veintináu 29, vintinóu 29
veintisinc, vintising 25
vel, vels Velo, velos
vela, veles, veleta, veletes – (Beletes de Belet, Bel de La Portellada no) vela, velas
velada (reunió, festa, tertulia, verbena, gala, festech, selebrassió) velada (reunión, fiesta, tertulia, verbena, gala, festejo, celebración)
velades veladas
velál velarlo
velán (g) velando
velánla velándola
velatori, velatoris (velá) velatorio, velatorios, velorio, velorios, vela, velar
vell , vellet viejo, viejecito
vella, velleta vieja, viejecica, viejecita
velles viejas
vellesa (vell, agüelo, vella, agüela) vejez
vellet, vellets, velleta, velletes viejecitos, viejitos, viejecita, viejecitas
vellut, tersiopelo - felpa, pana terciopelo – felpa, velludo, pana
velossidat, quines velossidats ! velocidad, qué velocidades !
vena, venes Vena, venas
vendades, envenades, vena vendadas, venda
vendats, envenats, vena vendados, vena
véndre, veng, vens, ven, veném, venéu, vénen – venut, venuda, venta vender
véndrela venderla
véndrelay vendérselo
vendrém venderemos
véndrem venderme
véndren – no ne vach pugué véndre cap – no vach pugué véndren cap (rellonge per ejemple) no pude vender ninguno o ninguna (reloj por ejemplo)
vendréu venderéis
venedó, venedós, venedora, venedores vendedor, vendedores, vendedora, vendedoras
vénen (de víndre y de vendre) vienen, venden
venénla vendiéndola
venénles vendiéndolas
venenosos, venenós, venenosa, venenoses – veneno, venenos venenosos, venenoso, venenosa, venenosas, veneno, venenos
venerál venerarlo
veng vendo
venga ! Venga !
vengám vendamos
Véngamos ! (de vengá) Vénganos ! (de vengar)
vengansa venganza
vengarém vengaremos
vengat vengado
vengatiu, vengatius, vengativa, vengatives Vengativo, vengativos, vengativa, vengativas
vengatiu, vengativa vengativo, vengativa
vénguen vendan
venguérem vendiéramos
vengut (se ha) se ha vendido
veníe venía
veníem veníamos
veníes venías
vením venimos
venín, vinín (g) de víndre viniendo
venínli viniéndole
veníu venís
vens vienes
vénse vencer
vénse, vensixco, vensíxes, vensíx, vensém, venséu, vénsen – vensut, vensuda vencer
vénsel vencerle
vensén (g) venciendo
venseríe vencería
Vensill, bensill, vensills, bensills, cordellet fet en un tros de la herba que se talle (ségue), se fa una lligassa (gavella, garba). Cordeta, cordell de espart – aragonés : fencejo. Soguilla de esparto soguilla de esparto o de la hierba que se está segando para atar y hacer gavillas. Cordel, cordeles.
vensuda, vensudes - guañá, triunfá, derrotá, derrocá, sométre, conquistá, dominá, invadí, reduí, aniquilá, aplastá, subyugá,
caducá, prescriure, finiquitá, acabá, extinguís,
contíndres, reprimís, dominás, refrenás, sujetás, aguantás
vencida, vencidas - ganar, triunfar, derrotar, derrocar, someter, conquistar, dominar, invadir, reducir, aniquilar, aplastar, subyugar,
caducar, prescribir, finiquitar, terminar, extinguirse,
contenerse, reprimirse, dominarse, refrenarse, sujetarse
vensut, vensuts vencidos, vencidos
ventá - vento, ventes, vente, ventém o ventám, ventéu o ventáu, venten – tirá la mies al aire per a separá lo gra de la palla, grapissos, tronchos, pedretes, etc ventar la mies para separar el grano de la paja
ventá (mies, sereals, llegúms) ventar (mies)
ventá, alventá – cribá en la criba, sedás, aré, porgadora, porgá alventar, ventar, separar la paja del grano – alviento es el cedazo, criba
venta, ventes, les ventes de Valdesgorfa, la venteta entre la Vall y Calaseit – de véndre venta, ventas (posada) – de vender
ventadó , traste en potes (com díe lo erudito de Fondespala Daniel Vives Albesa) per a ventá les olives, separá les olives de les fulles, tronchets, pedretes, etc ventador, instrumento para ventar las olivas y separar las hojas, palitos, piedrecicas, etc
ventáe, ventabe, de ventá ventaba
ventaja, ventajes (esta J se ponúnsie com en castellá), ventacha, ventaches ventaja, ventajas
ventallot , mastegot, ventallots, mastegots golpes
ventanilla, ventanilles (a les del coche no li diém finestretes) ventanilla, ventanillas
ventet airecito, vientecito
ventiladó ventilador
ventolina, ventolines – a la tía Antolina de casa fesols li díem la tía ventolina (Beseit) Ventolera, ventoleras
ventosidat, ventosidats, pet, pets (llufa, llufes) ventosidad, ventosidades, pedo, pedos
ventre, ventres, tripa, pancha - fé de ventre : cagá vientre, vientres (tripa, panza) - cagar, "hacer de vientre"
ventura, dicha, felissidat, fortuna, benestá, prosperidat, glória, gozo, alegría, satisfacsió, salut,
azar, cassualidat, sort, eventualidat, destino,
aventura, riesgo, contingénsia, transe, fatalidat
ventura, dicha, felicidad, fortuna, bienestar, prosperidad, gloria, gozo, alegría, satisfacción, salud,
azar, casualidad, acaso, suerte, eventualidad, destino,
aventura, riesgo, contingencia, trance, fatalidad
venut, venuda (verbo véndre), venuts, venudes vendido, vendida, vendidos, vendidas
verat, varat (peix, caballa) caballa (pescado)
verat, varat, berat, barat (caballa, peix) caballa (pescado, pez)
verd, vert verde (masculino)
verda verde (femenino)
verdadé, verdadés, verdadera, verdaderes verdadero, verdaderos, verdadera, verdaderas
verdaderamén verdaderamente
verdang, verdangs, rechito llarc y prim de un ábre (sigala, vore verga)

verdang, verdangs, rechito llarc y prim de un ábre
verdang per a fé una gayata

verga
verdat, verdats verdad, verdades
verdejá, rechitá, repuntá, reverdí, pujá, brotá, traure brots, créixe verdear, rebrotar, reverdecer, verdecer, brotar, retoñar, crecer
verdíssims verdísimos
verdós, verdosa, verdosos, verdoses verdoso, verdosa, verdosos, verdosas
verdulera, verduleres verdulera, verduleras
verdura verdura
verdures verduras
veres (de) – de verdat – verídic, verídica de verdad, verídico
verga, vara – chorra, sigala, pene, falo, miembro, pito,
puntal, tersé pun, verdang, pértiga
verga, vara - pene, falo, miembro, príapo, pito,
vara, percha, palo, puntal, pértiga, madero
vergé , vergés - hortet a la vora de casa (paregut a un jardí) - parque, jardí, bosque, horta, selva, hort, rosaleda, vega, umbría, oasis, prat, edén vergel, vergeles, huerto junto a la casa (parecido a un jardín) - parque, jardín, bosque, huerta, selva, huerto, rosaleda, vega, umbría, oasis, prado, edén
vergoña, les vergoñes – La Begoña té vergoña – este carnús, pocavergoña ! vergüenza, vergüenzas
vergoñosa vergonzosa
vergoñosamen vergonzosamente
vergoñoses vergonzosas
vergoñoseta, vergoñosetes vergonzosilla, vergonzosillas
verificá verificar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar
verificabe verificaba
verja, verges - valla, reixa, cansela, enreixat, empalissada, ras, baraneta, seto, vallat, barrera verja, verjas - valla, reja, cancela, cerca, enrejado, alambrada, empalizada, barandilla, seto, vallado, barrera
vermut, vermuts, vermudet, vermudets vermut, vermuts
vermutet, vermudet, vermutets, vermudets vermut, vermuts, vermutito, vermutillo, vermutitos
verossímil verosímil
Verruga, verrugues verruga, verrugas
vers, verso, versos verso, versos
versets versitos
versificadó, que escriu en vers, versos versificador
vert, verd, capverd, capvert verde, cabeza verde
vertiginosa, vertiginós, vértic vertiginosa, vertiginoso, vértigo
verts verdes
ves (cap allá) ve (hacia allá)
vespra , vigília de una festa, véspres – la vespra de Nadal víspera, vísperas
vespre, véspres, vesprá, vesprada, vesprades, al tardet, tarde, tardes (vespertino) prop de la posta de sol tarde, tardes, cercano al crepúsculo, puesta del sol
vessindari vecindario
vessindari, vessindat, veinat, comunidat, barri, veíns vecindario, vecindad, comunidad, barrio, vecinos, convecinos
vessindat vecindad
vessinet, vessineta, vessinets, vessinetes vecinito, vecinita
Vésten ! Vete !
vestí, vestís – yo me vestixgo, tú te vestíxes, vestix, vestím, vestíu, vestíxen – vestit, vestida – vestiguéra – vestiría – vestiré vestir, vestirse
vestíbul vestíbulo
vestida vestida
vestides vestidas
vestíe vestía
vestíen vestían
vestimentes vestimentas
vestínlo vistiéndolo, vistiéndole
vestínlos vistiéndolos
vestínse vistiéndose
vestiríe vestiría
vestíssen, vestíxen visten
vestit, vestits, vestidet, vestidets vestido, vestidos, vestidito, vestiditos
vestíu vestís
vestíx viste
vestíxgo visto
veterinari, menescal, veterinaris, menescals, veterinaria (menescala) veterinario, veterinarios, veterinaria, veterinarias
Veu, veus – tú veus voz, voces – tú ves
veu, veus, veueta o veveta, veuetes o vevetes voz, voces, vocecita, vocecitas
véuen ven
veza, vessa, beza, bessa, https://es.wikipedia.org/wiki/Vicia_sativa llegúm de la família de les fabes, pésols, etc


veza, vicia sativa, leguminosa, fabácea
Vi / si estos barrangs de aquí baixaren tots plens de vi siríe tanta la glória que´n parlaríe la história... Vino – si estos barrancos de aquí bajaran o bajasen todos llenos de vino sería tanta la gloria que hablaría la historia (sobre ello).
vi ransi vino rancio
Vi, vins vino, vinos
Vía, víes del tren Vía, vías del tren
viachá, viajá - viacho, viajo, viaches, viages, viache, viage, viachém o viachám, viagém o viajám, viachéu o viacháu, viagéu o viajáu, viáchen, viágen – viachat, viajat, viachada, viajada, viachán, viaján, viache, viage viajar
viacháns, viajáns viajante, comerciante – viajando
viachare, viajare viajara
viachat, viajat viajado
viache, viaches, viage, viages viaje, viajes
viaché, viagé viajero
viachém, viagém viajamos
viachen, viagen viajan
viachés, viagés viajeros
viacrucis viacrucis
viaján, viachán – (g) viajante, comerciante – viajando
viala, vela, viales, veles Vela, velas
viandes viandas
viardes, verdes, verda, viarda (femella) verde, verdes
viart, verd, vert, viarts, verds, verts (mascle) verde, verdes
viátic - comunió, eucaristía, sacramén, extremaunsió,
provisió, reserva, subvensió, dieta
viático - comunión, eucaristía, sacramento, extremaunción,
provisión, reserva, subvención, dieta
viboreta, viboretes, víbora, víbores, escursó, escursóns,
si te pique la viboreta
prepara la mortalleta,
si te pique l´escursó
que´t donon la extrema unsió
víbora, víboras – si te pica la viborita prepara la mortajita, si te pica la víbora
que te den la extrema unción
vibrá – vibro, vibres, vibre, vibrém o vibrám, vibréu o vibráu, víbren - vibradó – si yo vibrára – vibraría – vibraré vibrar
vibradó vibrador
vibradó, vibradora vibrador, vibradora
vibráen o vibraben vibraban
vibrassió vibración
vibrassións vibraciones
vic -yo vic a Vic pero soc de Valderrobres vivo (yo)


vicari, vicaris vicario, vicarios, párroco, párrocos
viceversa (homes y dones y viceversa) viceversa (mujeres y hombres y viceversa)
vichiláe, vigilabe vigilaba
vichiláen, vigiláen, vigilaben vigilaban
vichiláls, vigiláls vigilarles, vigilarlos
vichilán, vigilán (g) vigilando, vigilante
vichiláns, vigiláns (de la playa) vigilantes (de la playa)
vichiláre, vigiláre vigilara
vichíle, vigíle vigila
víctima, víctimes víctima, víctimas
victória, victóries victoria, victorias
victoriós, victoriosa, que ha guañat victorioso, victoriosa, que ha ganado
vida, vides vida, vidas
Vídeo, vídeos vídeo, vídeos
videoclips videoclips
videoclub, videoclubs, com lo que va tindre a Valderrobres Paco Samauri (Samurai no) videoclub, videoclubes
vidre , vidres, toll del vidre (Arnes – Beseit) vidrio, cristal, vidrios, cristales – pozo (toll) del vidrio
vidriera, vidrieres Vidriera, vidrieras
viga, vigues (vore llumera) viga, vigas
vigám, viguém, viscám vivamos
vigáu viváis
vigilá – vigílo, vigíles, vigíle, vigilém o vigilám, vigiléu o vigiláu, vigílen – vigilaría – vigilára – vigilaré vigilar
vigilála vigilarla
vigilán (g) vigilando, vigilante
vigilia, vigilies vigilia, vigilias
vigor vigor
vigorós vigoroso
vigorosa vigorosa
viguém, visquém, vigám vivamos
vígues, viga, biga, bígues, traviessa, travessé, puntal, tocho, poste, tirán, llistó viga, vigas, traviesa, travesaño, puntal, palo, poste, tirante, listón, entibo
vila , lloc , poble, aldea villa, lugar, pueblo, aldea
vilero, vileros, pardal, pardals gorrión O pájaro común
villa, vila villa
villanía, villaníes Villanía, villanías
vilmen vilmente
vime, vimes, vimec (pot sé de sarguera) mimbre, mimbrera
vin , vintena, 20 veinte, veintena 20
vinagre , vi agre vinagre, vino agrio
víncul, vínculs (vin culs no) vínculo, vínculos (veinte culos no)
vindrá vendrá
vindrá vendrá
vindrán – de fora vindrán y de casa mos traurán Vendrán – de fuera vendrán y de casa nos sacarán
vindrás vendrás
vindré vendré
víndre – ving o vinc, vens, ve, vením, veníu, vénen – vingut, vinguda – vindría – vinguera, vindré venir, ir
víndre – ving, vens, ve, vením, veníu, vénen venir (ir)
víndreli venirle
víndrels venirles
vindrém vendremos, iremos
víndremos venirnos
víndretos veniros
vindríe vendría
vindríen vendrían
vindríeu vendríais
víne cap aquí ! ven hacia aquí !
ving – ya ving ! Ya vach ! vengo (voy)
vinga venga
vingám, vinguém vengamos (vayamos)
vingáu, vinguéu vengáis
vinguda venida
vingudes venidas
vínguen vengan
vinguére viniera
vinguéren vinieran, viniesen
vinguéres vinieras, vinieses
vinguéreu vinierais, vinieseis
vinguéu vengáis
vingut, vinguda, vinguts, vingudes venido, venida, venidos, venidas
viníe, veníe venía
vinín (g) viniendo
Vintena (20) Veintena 20
Vinticuatre, 24 Veinticuatro 24
Vintidós, 22 Veintidós 22
Vintising, 25 Veinticinco 25
Vintisis, 26 Veintiséis 26
Vintitrés, 23 Veintitrés 23
vintiuna, vintiún, 21 Veintiuno 21
Vintivuit, 28 Veintiocho 28
viña, viñes viña, viñas
violat violado
violén, violenta violento, violenta
violénsia violencia
violentíssima violentísima
violeta, violetes violeta, violetas
violín, violíns violín, violines
viquiari, vicari  vicario, párroco
vírgen, vírgens virgen, vírgenes
virginidat virginidad
virilmen virilmente
virtuós virtuosos
virtuosamen virtuosamente
virtuoses virtuosas
virtut, virtuts virtud, virtudes
virulénsia virulencia
virus virus
visc, vesque, viscum album, planta que se críe a uns atres ábres, de la que se fa una pega per a cassá muixóns – enviscá, pegá, untá, pringá muérdago – enviscar, pegar, untá, pringar
viscosidat viscosidad
viscut, viscuda, vigut, viguda vivido, vivida
visibilidat visibilidad
visible visible
visiblemen visiblemente
visió (vista) vista, visión
visións visiones
visita, visites visita, visitas
visitá, vissitá - visito, visites, visite, visitém o visitám, visitéu o visitáu, visíten – visitat, visitada, vissita – visitaría – visitára – visitaré visitarla
visitáen, visitaben visitaban
Visítal ! Visítalo !
visitála visitarla
Visítala ! Visítala !
visitáls, visitals visitarlos, visitarles
visitám visitarme
visítam visítame
visitán (g) visitando
visitánme visitándome
visitáns visitantes
visitará visitará
visitaríe visitaría
visitaríen visitarían
visitát, visitat, visitada, visitades visitado, visitada, visitados, visitadas
visitátos visitaros
visites visitas
visito visito
visquen, víguen vivan
visquére o viguére viviera
visquéren, viguéren vivieran
vissi, vissis vicio, vicios
vissible, vissibles, invissible, invissibles visible, visibles, invisible, invisibles
vissillo (l´agüela del vissillo) - cortina, cortineta, vel visillo, colgadura, cortina, cortinilla, velo, cortinaje
vissiós – vissiosa vicioso, viciosa - calavera, provisto, tronera, sinvergüenza, perverso, pervertido, disoluto, libidinoso, lúbrico, lascivo
vist visto
vista (sentit) (p) de vore vista, sentido, vista participio de ver
vistasso (fótre, pegá un) - mirada, ullada, examen vistazo, mirada, ojeada, ojo
vistes vistas
vistós, vistosos, vistosa, vistoses Vistoso, vistosa, vistosa, vistosas
vitalidat vitalidad
Vitamina, vitamines Vitamina, vitaminas
viu, viva, - vivet, viveta, espabilat vivo, viva – espabilado
viuda, viudes viuda, viudas
viudo, viudos viudo, viudos
viurán vivirán
viure, vic, vius, viu, vivím, vivíu, víuen – visquéra o viguéra, visquéres o viguéres, visquére o viguére, visquérem o viguérem, visquéreu o viguéreu, visquéren o viguéren vivir
víurela vivirla
víureu viviríais
viuríe viviría
viuríen vivirían
vius vivos, vives
viva viva
vivales (un, una), que viu alegremen, sense preocupás, algo capverd, capvert - espabilat, viu, avispat, despert vivales, espabilado, vivo, avispado, despierto
vívamen vivamente
vivassidat, (vivassidats) vivacidad, (vivacidades)
vivénsia, vivénsies vivencia, vivencias
víveres (los), sempre plural, coses de minjá víveres, cosas para comer
vives, vius vivas, vivos
vivíe vivía
vivíen vivían
vivienda, viviendes – modus vivendi, lo modo de viure vivienda, viviendas – modus vivendi : modo de vivir
vivím vivimos
vivín (g) viviendo
vocal, vocals vocal, vocales
vocalissassió, vocalissassións vocalización, vocalizaciones
vocassió, vocassións vocación, vocaciones
vol, vols – de volá – de vóldre o volé vuelo, vuelos – quiere, quieres
volá, volo (com lo de Beseit), voles, vole, volém o volám, voléu o voláu, vólen (igual que vólen del verbo vóldre, volé) – volat, volada, vol, revol volar
volabe volaba
volada (de vol) – loca, lloca revoloteo, de volar – loca
voladó, voladora volador, voladora
voláe, volabe volaba
volán (g) volando
volandera, arandela, pedra de molí que gire damún de un atra fixa arandela, piedra de molino que gira encima de otra fija
volandes (portá en) volandas, llevar en
volat, volada – loco, loca volado, volada – loco, loca
volcá, vulcá (bolcá, bulcá) volcar
volcán, volcáns – volcán (g) de volcá volcán, volcanes
volcánles volcándolas
voldrá querrá
vóldre, vull, vols, vol, volém, voléu, vólen (tamé del verbo volá) – volgut, vullgut, volguda, vullguda querer

querida
voldríe querría
voldríen querrían
volé, vóldre querer
volém queremos
volén (g) – aixó u ha fet volén (aposta) Queriendo – esto lo ha hecho adrede, aposta
volénlos queriéndolos
volénse queriéndose
Voléu – de vóldre – de volá Queréis – volad, voláis
voléume Queredme
Volgut, volguts, vullgut, volguda, vullguda, volgudes querido, querida, queridos, queridas
volía quería (yo)
volíe quería
volíem queríamos
volíen querían
volíes querías
volíeu queríais
volquete, volquetes, volquet, volquets volquete, volquetes
Vols – vóldre – de vol, volá quieres – vuelos
Voltá – volto, voltes, volte, voltém o voltám, voltéu o voltáu, vólten – voltaría – voltára – voltaré girar, dar vueltas, pasearse
volta, voltes – una vegada = una volta, dos vegades = dos voltes vuelta, vueltas – una vez, dos veces
voltaba (yo) rodeaba, daba vueltas, garbeo
voltánla (an ella) rodeándola
voltánlo rodeándolo
voltánlos (an ells) rodeándolos
voltáns (los) - voltán (g) – pel voltán , per la volta, per la roglada alrededor, afueras, aledaños, arrabales, cercanías, contornos, extrarradio, proximidades, inmediaciones, derredor, periferia, extramuros,
a la redonda, cerca de, en torno a
voltat rodeado
voltats, voltades rodeados, rodeadas
volten (voltá) dan vueltas, rodean
voltereta, volteretes voltereta, volteretas
voluntari, voluntaria, voluntaris, voluntaries voluntario, voluntaria, voluntarios, voluntarias
voluntariamén voluntariamente
voluntat, voluntats voluntad, voluntades
vómit, vómits vómito, vómitos
vomitá, traure los feches, potá, antigamén gitá a Beseit (de gitar aragonés – arrojar) vomitar
vomitáen o vomitaben vomitaban
vomitiu, vomitius vomitivo, vomitivos
vomitoris vomitorios, vomitivos
vorá verá
vorá, veurá verá
vora, voreta, a la meua vora, a la meua voreta a mi vera, a mi lado
vorán verán
vorás verás
vorás, veurás verás
voré veré
vore - vech, veus, veu, veém, veéu, véuen – vist, vista – veiguéra – voría – voré – vach vore ver
vore – yo voría, voríes, voríe, voríem, voríeu, voríen. Yo vech, veus, veu, veém, veéu, véuen ver
voré, veuré veré
vorejá ir por el borde, bordear, circunvalar, orillar, rodear, zigzaguear, circundar, costear
vórel verle, verlo
vórel, véurel verlo
vórela verla
vórela, véurela verla
vóreles verlas
vóreles, véureles verlas
vórels verlos
vórels, véurels verlos
vorém veremos
vórem verme
vórem, véurem verme
vóremos vernos
vores verse
vores (les), la vora vera, orilla, borde
vóres, véures (pot) puede verse
vóret verte
vóret, véuret verte
voreta (a la) - voretes, (per les), per les vores orilla, orillas
Voréu, veuréu veréis
Vóreu, véureu verlo
Voríe, veuríe vería
Voríen, veuríen verían
vossejá, no vosséjos, no parlos tan fort, no cridos vocear, no vocees, no hables tan alto, no grites
vostre , vostres, la vostra, les vostres vuestro, vuestra, vuestros, vuestras
vot, voto, votos voto, votos
votá, voto, votes, vote, votém o votám, votéu o votáu, vóten – votat, votada, vot, voto votar
votáe o votabe, de votá votaba
votassió, votassións votación, votaciones
votovadéu, botovadéu – a les Balears se diu paregut, batuadell, a Beseit lo radé a qui lay vach sentí va sé Aniceto Gil, son yayo de la Yolanda Rallo Gil (butifarra sense fil). Una vegada va aná al meche y li va di que teníe lo colesterol mol alt, y ell se va entendre lo "coll d´en Querol", una partida del poble, y va di an algú:
Cóm u sap este home aón ting yo lo colldenquerol?
voto a Dios
vuidáen, vuidaben (buidáen, buidaben) vaciaban
vuidán (g) buidán vaciando
vuide, buide vacía
vuit, 8 ocho
vuit, forro, vuits, forros, vuida, forra vacío, desocupado, libre, limpio, despejado, vacante, disponible, deshabitado, desierto
, hueco, oquedad, cavidad, concavidad, agujero,
vano, vacuo, presuntuoso, frívolo, trivial, necio, memo
vuitanta, 80 ochenta
vuitsens, vuitsentes, 800 ochocientos
vulgar, vulgars vulgar, vulgares
vulgaridat vulgaridad
vulgarmen vulgarmente
vull (yo) quiero
vullga (cuan yo) quiera (cuando yo)
vullgam, vullguem queramos
vullgáu, vullguéu queráis
vullgue quiera
vullguem queramos
vullguen, de voldre o volé – bullguen es de bullí quieran
vullguera (yo) quisiera
vullguere (ell) quisiera
vullguerem quisiéramos
vullgueren quisieran
vullgueres quisieras
vullguereu quisierais
vullgues quieras
vullguéu, vullgáu queráis
vullgut, volgut querido
vustés, vostés, vusté, vosté
usted, ustedes



//