Mostrando las entradas para la consulta siat 7 ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta siat 7 ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 22 de mayo de 2026

Set, 7

Set, n. de nombre, lat. septem, sept.
Set ans a e mais.
Peyrols: La gran.
Sept ans il y a et plus.
En totas las set artz sui assatz conoissens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Dans tous les sept arts je suis assez instruit.
ANC. FR. Dunc nus respit set jurs.
Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 13.
CAT. Set. ESP. Siete. PORT. Sete. IT. Sette. (chap. Set, sets, sat, sats, 7; siat, siats a Vallchunquera.)

Set, n. de nombre, lat. septem, sept; Windows 7 en Sietes, Asturias, Asturies



2. Seten, Cetan, adj. num., lat. septimus, septième.
A complit lo seten an. V. de S. Honorat.
Il a accompli le septième an.
Entre la cetana ora e la nona. Regla de S. Benezeg, fol. 57.
Entre la septième heure et la neuvième.
Subst. Lo setz apella hom britan.
Deudes de Prades, Auz. cass.
On appelle le septième britan.
La setena, es fola paor e fada vergonha. V. et Vert., fol. 1.
La septième, c'est la folle peur et sotte honte.
ANC. CAT. Seten. CAT. MOD. Sete (sic), septem. ESP. Seteno, séptimo.
PORT. Setimo. IT. Settimo. (chap. Séptim, septims, séptima, séptimes.)

3. Setena, s. f., septaine.
Poyria hom dire seizenas, setenas. Leys d'amors, fol. 33.
(chap. Se podríe di sisenes, setenes.)
On pourrait dire sixaines, septaines.
- Strophe de sept vers.
Los quals so divisitz per setenas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 2.
Lesquels sont divisés par septaines.

4. Setems, s. m., septième, sorte de droit.
Quartz, quints,… setems. Tit. de 1326. DOAT, t. XXXIX, fol. 48.
Quart, quint,... septième.

5. Setenament, adv., septièmement. 
Setenament requier. Eluc. de las propr., fol. 15.
Septièmement requiert.

6. Septimament, adv., septièmement.
Septimament, per l' administration. Doctrine des Vaudois.
Septièmement, par l'administration.
(chap. Séptimamen, 7 vegades, la séptima vegada o volta.)

7. Setenari, Septenari, adj., lat. septenarius, septenaire.
De a havem adversaris... de s, setenaris. 
Leys d'amors, fol. 150-151.
De A nous avons adversaire... de S, septenaire.
Per ajustament de unitat a VI s' engendra septenari.
Eluc. de las propr., fol. 279.
Par ajustement d'unité à six s'engendre septenaire.
CAT. Setenari, septenari. ESP. Setenario. PORT. Septenario. IT. Settenario.
(chap. Setenari, setenaris, setenaria, setenaries, per ejemple un cadáver que ya fa set díes que está enterrat. A la Biblia ix cuatrenari o cuaternari referínse a Lázaro.)

8. Setenta, n. de nombre, lat. septuaginta, septante.
Setenta hermitans que fasien penedensa. V. de S. Honorat.
(chap. Setanta ermitans que féen (faien) penitensia.)
Septante ermites qui faisaient pénitence.
CAT. Setanta. ESP. PORT. Setenta. IT. Settanta. (chap. Setanta, 70.)

9. Septuagesima, Septuagezima, s. f., lat. septuagesima, septuagésime.
De la dominica de septuagesima. La Confessio.
(chap. De lo domenge de septuagéssima.)
Du dimanche de septuagésime.
Dominica de la septuagezima. Eluc. de las propr., fol. 128.
Dimanche de la septuagésime.
CAT. Septuagesima. ESP. Setuagesima (septuagésima). PORT. Septuagesima. IT. Settuagesima. (chap. Septuagéssima, septuagéssimes.)

10. Setmana, Septmana, Semaina, Semmana, s .f., lat. septimana, semaine.
Lo plus rics jorns es oi de la setmana.
Bertrand de Born: Ges de disnar.
Le plus noble jour de la semaine c'est aujourd'hui.
Horas e jorns e semainas e mes.
Pierre d'Auvergne: D' un bon vers.
Heures et jours et semaines et mois.
III semmanas ha que nos em aissi. Philomena.
Trois semaines il y a que nous sommes ici.
Chascun dels jorns de la septmana. Regla de S. Benezeg, fol. 34.
(chap. Cada un dels díes de la semana.)
Chacun des jours de la semaine.
ANC. FR. Mais portois avec moi du pain
Qu'avois gardé une sepmaine.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 246.
Deux ou trois fois chacune sepmaine.
Monstrelet, t. 1, fol. 239.
CAT. Setmana, semmana. ESP. PORT. Semana. IT. Semmana, settimana.
(chap. Semana, semanes; de set o sat, 7, septem : hepta: hebdómada.)

Joaquín Monclús

11. Setmanier, s. m., semainier.
Li setmanier avans l' ora de disnar. Regla de S. Benezeg., fol. 47.
Les semainiers avant l'heure de dîner.
CAT. Semmaner. ESP. Semanero. (chap. Semané, semanés, un dels chupons de la iglesia. Ara tenim chupons o mamons com los de la Ascuma.)

Semané, semanés, un dels chupons de la iglesia. Ara tenim chupons o mamons com los de la Ascuma.

12. Septembre, Setembre, s. m., lat. septembrem, septembre.
Lo noves mes, Septembres es. Brev. d'amor, fol. 47.
(chap. Lo noveno mes, Septembre es. Allacuanta ere lo séptim, pero se van afegí o intercalá Juliol y Agost, Julio César, Augusto.)
Le neuvième mois, c'est septembre.
En Setembre vos falh lo grans.
(chap. Al Setembre vos falle (falte) lo gra.)
Marcabrus: Senher N Audric.
En septembre vous manque le grain.
CAT. Setembre. ESP. Setiembre, septiembre. PORT. Setembro. IT. Settembre. 
(chap. Septembre, Setembre. Los de Vallchunquera li podríen di Siatembre tranquílamen.)

13. Septentrio, Setemptrio, s. m., lat. septentrio, septentrion, nord.
De septentrio vas l' orient. Liv. de Sydrac, fol. 134.
De septentrion vers l'orient.
El mech de setemptrio. Eluc. de las propr., fol. 124.
Au milieu du septentrion.
CAT. Septentrió. ESP. Setentrión, septentrión. PORT. Setentrião, septentrião. 
IT. Settentrione. (chap. Septentrió, septentrions : nord, nords; nort, norts.)

14. Septentrional, adj., lat. septentrionalis, septentrional, du nord.
Aigua de fontana septentrional. Eluc. de las propr., fol. 74.
(chap. Aigua de fon septentrional : del nort o nord.)
Eau de fontaine septentrionale.
Els son apelatz Normans, e foro homes septentrionals.
(chap. Ells són nomenats Normans, y van sé homens septentrionals : del nord o nort.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 116.
Ils sont appelés Normands, et furent hommes du nord.
CAT. Septentrional. ESP. (septentrional) PORT. Setentrional, septentrional.
IT. Settentrionale. (chap. septentrional, septentrionals : del nord o nort, del septentrió.)

domingo, 3 de mayo de 2026

Sagrar - Excecrable

Sagrar, lat. sacrare, sacrer, consacrer.
De l' ostia, cum si deu sagrar. V. de S. Honorat.
(chap. De l'hostia, com se deu (sagrá) consagrá.)
De l'hostie, comment elle se doit consacrer.
Anet sagrar lo sementeri am gran honor. Philomena.
(chap. Va aná a consagrá lo sementeri en gran honor, solemnidat.)
Il alla consacrer le cimetière avec grande solennité.
Part. pas. Lo nom de Dieu sagrat.
Izarn: Diguas me tu.
Le nom sacré de Dieu.
El non era onhs ni sagratz.
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.
Il n'était oint ni sacré.
ANC. FR. Comment il sacreroit ceste victoire au souverain vainquecor. 
Gestes de Louis-le-Débonnaire. Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 133.
Aussi raison me commande...
Vous sacrer ceste chanson.
La Boderie, Mélanges poétiques, fol. 30.
CAT. ESP. (consagrar) PORT. Sagrar. IT. Sagrare. (chap. Sagrá, consagrá. Vore lo pun 22.)
 
corporales, hostia, consagrada; Sagrar, lat. sacrare, sacrer, consacrer.
 
2. Sagra, s. f., lat. sacrum, consécration.
Cant comensa la sagra. 
Izarn: Diguas me tu.
Quand commence la consécration.
A la sagra de la messa. Cat. dels apost. de Roma, fol. 139.
A la consécration de la messe. 
ESP. PORT. Sacra. IT. Sagra, sacra. (chap. Sagra, sagres; consagrassió, consagrassions.)
 
3. Sagracio, Sagratio, Sagrassio, Sagrason, s. f., lat. sacrationem, consécration.
Aigua am lo vi a la sagracio. 
(chap. Aigua en lo vi a la consagrassió.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 90.
Eau avec le vin à la consécration.
Fes la sagrassio del monestier. Philomena.
Fit la consécration du monastère.
PORT. Sagração. IT. Sagrazione. (chap. Consagrassió, consagrassions.)
 
4. Sagransa, s. f., consécration.
En la preveyral sagransa.
Guillaume de Saint-Didier: Aissi cum.
Dans la consécration du prêtre.
 
5. Sacrament, Sagramen, s. m., sacramentum, sacrement.
Los VII sagramens de sancta Glieya. V. et Vert., fol. 5.
(chap. Los sat (o set o siat) sagramens o sacramens de la santa Iglesia.)
Les sept sacrements de sainte Église.
- Consécration.
Uns moines que la messa di...
Cant lo sagramen ac complit.
V. de S. Honorat.
Un moine qui la messe dit... quand il eut accompli le sacrement.
- L'eucharistie. 
Sel que fai lo sagrifizi, 
No s tanh que s pes nuil mal vizi,
Ni qu' en aquel panh s' afizi 
Mas sol el Sant Sagramen.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Celui qui fait le sacrifice, il ne convient pas qu'il pense à nul mauvais vice, ni qu'en ce pain il ait sa confiance, mais seulement au Saint-Sacrement.
Si s fai fals sacrament. Poëme sur Boèce.
S'il fait faux serment.
Ambedui me son jurat
E plevit per sagramen.
Le Comte de Poitiers: Companho.
Tous deux me sont jurés et garantis par serment.
Loc. Vos non tenetz sagramen ui fiansa.
T. d'Albert Marquis et de Rambaud de Vaqueiras: Ara m digatz.
Vous ne tenez serment ni assurance.
CAT. Sacrament, sagrament. ESP. PORT. Sacramento. IT. Sacramento, sagramento. (chap. Sagramén, los 7 sagramens; sacramén, sacramens; al añ 842 los juramens en lo chapurriau mes antic que tenim documentat. Los “serments” de Estrasburgo.)
 
Pour de Dieu l' amour et pour du chrétien peuple et le notre commun salut, de ce jour en avant, en quant que Dieu savoir et pouvoir me donne, assurément sauverai moi ce mon frère Charles, et en aide, et en chacune chose, ainsi comme homme par droit son frère sauver doit, en cela que lui a moi pareillement fera: et avec Lothaire nul traité ne onques prendrai qui, à mon vouloir, à ce mien frère Charles en dommage soit.
 
6. Serment, s. m., serment.
Se devon sermentz l' us al autre penre.
Trad. du Code de Justinien, fol. 10.
Se doivent prendre serments l'un à l'autre.
 
Si Louis le serment, qu' à son frère Charles il jure, conserve; et Charles, mon seigneur, de sa part ne le maintient; si je détourner ne l' en puis, ni moi, ni nul que je détourner en puis, en nulle aide contre Louis ne lui irai.
 
 
7. Sagrier, s. m., sanctuaire.
Meton las relliquias de denfra lo sagrier.
Sant Honorat segnet l' aygua dins lo sagrier.
V. de S. Honorat.
Mettent les reliques en dedans du sanctuaire.
Saint Honorat signa l'eau dans le sanctuaire.
 
8. Sacrari, s. m., sanctuaire.
Cels que, obran el sacrari, mangeron aquelas causas que son del sacrari.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens.
Ceux qui, travaillant au sanctuaire, mangèrent ces choses qui sont du sanctuaire.
Fig. Vergiers d' amors e vertuos sacraris. Leys d'amors, fol. 23.
Verger d'amour et vertueux sanctuaire.
CAT. Sacrari. ESP. Sagrario. PORT. Sacrario. IT. Sacrario. (chap. Sagrari, sagraris; sacrari, sacraris.)
 
9. Sacramental, Sagramental, adj., lat. sacramentalis, sacramentel, sacré.
Lo manjar del pan sacramental. Doctrine des Vaudois.
(chap. Lo minjá del pa sacramental, sagramental, consagrat. Se entén be este chapurriau del Vaud, a Suiza.)
Le manger du pain sacré.
- Subst. Serment.
Si com es escriu en la carta del sacramental del conte.
(chap. Aixina com está escrit a la carta del sacramental (juramén) del comte.)
Tit. de 1130. Hist. de Languedoc, t. II, pr., col. 458.
Ainsi comme il est écrit dans la charte du serment du comte.
Si non avia fag lo sagramental.
Cartulaire de Montpellier, fol. 117.
S'il n'avait pas fait le serment.
CAT. Sacramental, sagramental. ESP. PORT. Sacramental. IT. Sacramentale, sagramentale. (chap. Sacramental, sacramentals; sagramental, sagramentals.)
 
10. Sacrificar, Sacrifiar, v. lat. sacrificare, sacrifier, immoler. 
Aqui si vay sacrificar. V. de S. Honorat.
Là il va sacrifier.
L' evesque sacrifiquet a Dieu. Trad. d'un Évang. apocr.
(chap. L'obispo va sacrificá a Deu.)
L'évêque sacrifia à Dieu.
Sel que y vol sacrifiar.
Lo rey dis lhi: Sacrifia a mon Dieu.
Liv. de Sydrac, fol. 31 et 4.
Celui qui y veut sacrifier.
Le roi lui dit: Sacrifie à mon Dieu.
CAT. ESP. PORT. Sacrificar. IT. Sacrificare, sagrificare. (chap. Sacrificá, sacrificás : yo me sacrifico, sacrifiques, sacrifique, sacrifiquem o sacrificam, sacrifiquéu o sacrificáu, sacrifiquen; sacrificat, sacrificats, sacrificada, sacrificades; yo sacrificaré; yo sacrificaría; si yo sacrificara.)
 
La chiqueta María teníe un corderet
 
11. Sacrifici, Sacrifissi, Sacrifizi, Sagrifizi, s. m., lat. sacrificium, sacrifice, offrande.
El sancte sacrifici del autar. V. et Vert., fol. 30.
(chap. Al san sacrifissi del altá.)
Au saint sacrifice de l'autel.
Vol dire lo sant sacrifici, ostia no maculada.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 57.
Veut dire le saint sacrifice, hostie non maculée.
Son sacrifizi vay complir. V. de S. Honorat.
Son offrande il va accomplir.
CAT. Sacrifici. ESP. PORT. Sacrificio. IT. Sacrificio, sacrifizio, sagrificio, sagrifizio. (chap. Sacrifissi, sacrifissis; ofrenda, ofrendes.)
 
12. Sacrifiamen, s. m., sacrifice, offrande.
Somon sos amix que 'lh fasso companhia a so sacrifiamen.
Liv. de Sydrac, fol. 31.
Convie ses amis qu'ils fassent compagnie à son sacrifice.
 
13. Sacrificadura, s. f., sacrificature, chose sacrifiée. 
La sacrificadura de las idolas.
Trad. des Actes des Apôtres, ch. 21.
La chose sacrifiée aux idoles.
Manjar de las sacrificaduras de las idolas.
Trad. de l'Apocalypse de S. Jean, ch. 2.
Manger des choses sacrifiées aux idoles.
 
14. Sacrificador, s. m., lat. sacrificator, sacrificateur. 
Adoras Dieu, senhor sacrificador. Hist. de la Bible en prov., fol. 34.
Tu adores Dieu, seigneur sacrificateur.
CAT. ESP. PORT. Sacrificador. IT. Sacrificatore. (chap. Sacrificadó, sacrificadós, sacrificadora, sacrificadores.)
 
15. Sacristan, Sagrestan, s. m., lat. sacrista, sacristain. 
Fraire son claustrier,
Selarier, sacrista.
G. Riquier: Pus Dieu.
Les frères sont cloîtriers, célériers, sacristains.
Sagrestan de la maison de Moyssag.
Tit. de 1226, Arch. du Roy., J. 320.
Sacristain de la maison de Moissac.
CAT. Sagristá. ESP. Sacristán. PORT. Sacristão. IT. Sagrestano. (chap. Sacristá o sacristán, sacristans.)
 
16. Sacristia, Sagrestia, s. f., sacristie.
Conte en se molteza coma sacristia. Leys d'amors, fol. 49.
Contient en soi multiplicité comme sacristie.
Trobet en la sagrestia.. una guirbia d' argen.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 89.
Trouva en la sacristie... une châsse d'argent.
CAT. Sagistia. ESP. (sacristía) PORT. Sacristia. IT. Sacristia, sagrestia.
(chap. Sacristía, sacristíes.)
 
17. Sacerdotat, s. m., du lat. sacerdotium, sacerdoce, prêtrise.
L' an de son sacerdotat LXVI.
L' establi el sacerdotat.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 46.
L'an de son sacerdoce soixante-six.
L'établit au sacerdoce.
(chap. Sacerdotat, sacerdotats; sacerdossio, sacerdossios.)
 
Réquiem per un llauradó español; Sacerdotat, sacerdotats; sacerdossio, sacerdossios
 
18. Sacerdotal, adj., lat. sacerdotalis, sacerdotal.
Vestirs sacerdotals. V. de S. Honorat.
Vêtement sacerdotal.
Dignitat... sacerdotal. Eluc. de las propr., fol. 8.
Dignité... sacerdotale.
CAT. ESP. PORT. Sacerdotal. IT. Sacerdotale. (chap. Sacerdotal, sacerdotals.)
 
19. Sacerdot, s. m., lat. sacerdotem, prêtre.
Per los princeps e per los sacerdotz.
Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 4.
Par les princes et par les prêtres.
CAT. Sacerdot. ESP. PORT. IT. Sacerdote. (chap. Sacerdot o sacerdote, sacerdots o sacerdotes; mossen, mossens; retó, retós.)
 
Sacerdot o sacerdote, sacerdots o sacerdotes; mossen, mossens; retó, retós.
 
20. Sagramentejar, v., blasphémer, profaner.
Part. pas. Ay... sagramentejatz e desconogutz lo benezecte nom de Dieu.
Ai juratz, sagramentejatz e mentitz.
De la Confessio.
J'ai... blasphémé et méconnu le nom béni de Dieu.
J'ai juré, blasphémé et menti.
(chap. Sagramentejá : sagrá, blasfemá, profaná.)
 
21. Sacrilegi, s. m., lat. sacrilegium, sacrilége.
Sacrilegis, es penre o emblar o tractar vilmens o mal metre causas sanctas.
V. et Vert., fol. 15.
Sacrilége, c'est prendre ou voler ou traiter vilement ou mal placer les choses saintes.
- Celui qui commet le sacrilége.
Vot..., qui lo trenca es apostata e sacrilegis. V. et Vert., fol. 98.
(chap. Vot..., qui lo trenque es apóstata y sacrílego.)
Voeu..., qui le rompt est apostat et sacrilége.
CAT. Sacrilegi. ESP. PORT. IT. Sacrilegio. (chap. Sacrilegi, sacrilegis; qui lo comet: sacrílego, sacrílegos, sacrílega, sacrílegues.)
 
22. Consecrar, Consegrar, v., lat. consecrare, consacrer, sacrer, bénir.
Lo rey demanda: Bo e mal poiran far ni consecrar son cors ? 
Liv. de Sydrac, fol. 122.
Le roi demande: Les bons et les méchants pourront-ils faire et consacrer son corps ?
Part. pas. L' autra peyra consegrada ha aytal vertut.
Lett. de preste Jean à Frédéric, fol. 29.
L'autre pierre consacrée a pareille vertu.
CAT. ESP. PORT. Consagrar. IT. Consacrare. (chap. Consagrá : consagro, consagres, consagre, consagrem o consagram, consagréu o consagráu, consagren; consagrat, consagrats, consagrada, consagrades; yo consagraré; yo consagraría; si yo consagrara.)
 
23. Consecratio, Concecratio, Consegracion, s. f., lat. consecrationem, consécration.
A la consecratio de l' ostia.
(chap. A la consagrassió de l'hostia; después es una hostia consagrada.)
Fetz una gran concecratio de prelatz.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 90 et 198.
À la consécration de l'hostie.
Fit une grande consécration de prélats.
Per la consegracion que es en ella.
Lett. de Preste Jean à Frédéric, p. 19.
Par la consécration qui est en elle.
CAT. Consagració. ESP. Consagración. PORT. Consagração. IT. Consacrazione. 
(chap. Consagrassió, consagrassions.)
 
24. Excecrable, adj., lat. exsecrabilis, exécrable. 
Sancta constitucio, la tenor de la qual comensa: Excecrabla. 
Cat. dels apost. de Roma, fol. 218.
Sainte constitution, la teneur de laquelle commence: Exécrable.
CAT. ESP. Execrable. PORT. Execravel. IT. Esecrabile. (chap. execrable, execrables.)
 
Artur Quintana i Font; Excecrable, adj., lat. exsecrabilis, exécrable.

domingo, 10 de mayo de 2026

Seis, Sex (sis, 6, setse, 16)

Seis, Sex, n. de nomb., lat. sex, six.
Una, doas, tres e quatre,
Cinc e seis e set e ueich.
(chap. Una, dos, tres y cuatre, sing y sis y set y vuit; 8, huit, huyt; 7 : set, sat, siat.)
Guillaume de la Tour: Una, doas.
Une, deux, trois et quatre, cinq et six et sept et huit.
ANC. CAT. ESP. PORT. Seis. IT. Sei. (chap. Sis, 6).

Seis, Sex, n. de nomb., lat. sex, six.



2. Sext, adj. num., lat. sextus, sixième.
La sexta partida del cel. Eluc. de las propr., fol. 110.
La sixième partie du ciel.
ANC. FR. La siste leçon conmença.
(chap. La sexta llissó escomense.)
Roman du Renart, t. III, p. 345.
CAT. ESP. PORT. Sexto. IT. Sesto. (chap. Sexto, sextos, sexta, sextes; la hora sexta, la de la michdiada.)

3. Sextament, adv., sixièmement.
Sextament, per alcunas paraulas de Crist. Doctrine des Vaudois.
Sixièmement, par aucunes paroles de Christ.

4. Seizen, Seysen, Seyzen, Seize, Seyze, adj. num., sixième.
Ora seizena. Cat. dels apost. de Roma, fol. 160.
(chap. Hora sexta : hora de la michdiada : siesta en castellá.)
Heure sixième.
Lo seyze mandamen de la ley. V. et Vert., fol. 3.
(chap. Lo sexto manamén de la ley : no cometrás actes impuros o impurs.)
Le sixième commandement de la loi.
Cant venc a l' hora seyzena. Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Quand vint à l'heure sixième.
Substantiv. El seizen, N Elias Gasmars.
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
Le sixième, le seigneur Élias Gasmard.
(N. E. Raynouard no ha citado ningún texto hasta ahora de Elias Gasmars, Élias Gasmard, o Elías, que tuvo que ser uno de los trobadores o trovadores contemporáneos a Peire, Peyre, Pere, Pierre d'Auvergne, donde se da el dialecto occitano Auvergnat y variantes.)
Per que retrairai co
Entendi la seizena.
G. Riquier: Als subtils.
C'est pourquoi je retracerai comment j'entends la sixième.
- Sixain, sorte de droit qui consistait dans la sixième partie des fruits.
Quartz, quints, seysens.
Tit. de 1326. DOAT, t. XXXIX, fol. 48.
Quart, quint, sixain.
(chap. Cuart, quin, sexto; la cuarta part, la quinta, sexta; 1/6 dels fruits, de les cullites, un mes dels drets que se teníen que pagá als siñós.)

5. Seizena, Seyzena, Sheyzena, s. f., sixaine.
CC LXXVI dias, lo qual nombre conte XLVI sheyzenas de jorns.
Eluc. de las propr., fol. 68.
Deux cent soixante-seize jours, lequel nombre contient quarante-six sixaines de jours.
- Strophe de six vers.
En ayssi poyria hom dire seizenas.
En tres bordos de seyzena.
Leys d'amors, fol. 33 et 15.
Par ainsi on pourrait dire sixaines.
En trois vers de sixaine.
(chap. Sisena, sisenes; sexteto o sextet, sextetos o sextets : estrofa de sis versos.
ESP. Sexteto, sextetos, estrofa de seis versos.)

6. Sextil, adj. num., sextil, sixième.
Regardament sextil, quar te la sexta partida del cel.
Eluc. de las propr., fol. 110.
Regard sextil, car il tient la sixième partie du ciel.
ESP. PORT. Sextil. IT. Sestile.

7. Bissextil, adj., lat. bissextilis, bissextil.
L' an a CCCLXV dias et un quadrant, qui fa VI horas..., las quals... no so comptadas en l' an comu, mas so reservadas entro l' an bissextil.
(chap. L'añ té 365 díes y un cuart, que fa 6 hores..., les cuals... no són contades o computades al añ comú, sino que són resservades hasta l'añ bissiesto - que es cada cuatre añs, y se afegix un día al mes de Febré.)
Eluc. de las propr., fol. 123.
L'année a trois cent soixante-cinq jours et un quart, qui fait six heures..., lesquelles... ne sont pas comptées en l'année commune, mais sont réservées jusqu'à l'an bissextil.
Intra 'l taur, l' an bissextil,
Tot dreg lo treze jorn d' abril.
Brev. d'amor, fol. 27.
Il entre dans le taureau, l'an bissextil, tout juste le treizième jour d'avril.
ESP. Bisextil (Bisiesto). PORT. Bissextil. IT. Bisestile. (chap. Bissiesto, bissiestos.)

8. Bissext, Bisest, s. m., lat. bissextus, bissexte.
An bissextil... apelat bissext. Eluc. de las propr., fol. 122.
An bissextil... appelé bissexte.
Lo bisest se fay
Tos temps de III en IIII ans. (IV en IV, 4 en 4.)
Brev. d'amor, fol. 29.
Le bissexte se fait toujours de quatre en quatre ans.
Al quinzeisme jorn sex oras en son mentz;
D' aquellas es un jorn el quart an acreissentz,
Q' hom apella bisest.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Au quinzième jour, six heures en sont moins; de celles-là est un jour au quatrième an accroissant, qu'on appelle bissexte.
ANC. FR.
De partir les ans et trouver les bisextes. 
Eustache Deschamps, p. 263.
CAT. Bixest (sic). ESP. Bisiesto. PORT. Bissexto. IT. Bisesto.
(chap. Bissiesto, bissiestos.)

Diada dels països catalans, día de La Franja

9. Bissestar, v., retarder.
Per que mon jois on mielhs floris, bissesta.
Bertrand de Born: Non estarai.
C'est pourquoi mon bonheur où mieux il fleurit, retarde.
(chap. Bissiestá, retardá, com fem 4 añs en les 6 hores que no se conten de cada añ, y se acumulen al añ bissiesto. Quín verbo mes majo pera recuperá.)

10. Sedze, adj. num., seize.
La lhieura deu esser de sedze onsas.
Cout. de Fumel de 1265. DOAT, t. VIII, fol. 142.
La livre doit être de seize onces.
(chap. Setse, 16.)

11. Setzen, Sedzen, adj. num., seizième.
L' an setzen de nostre regne.
Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 9.
L'an seizième de notre règne.
Subst. La sedzena d' auzels an figurada. Palaitz de Savieza.
La seizième d'oiseaux ils ont figuré.

12. Setzena, s. f., seizaine, sorte de poids.
Esgardarai las mezuras e las setzenas que sian bonas e lials.
Cartulaire de Montpellier, fol. 46.
Je regarderai les mesures et les seizaines qu'elles soient bonnes et loyales.
(chap. Setsena, setsenes.)

13. Sexagezima, s. f., lat. sexagesima, sexagésime. 
Sexagezima commensa la dominica apres la septuagezima.
Eluc. de las propr., fol. 128.
Sexagésime commence le dimanche après la septuagésime.
CAT. Sexagessima. ESP. (sexagésima) PORT. Sexagesima. IT. Sessagesima.
(chap. Sexagéssima, sexagéssimes : escomensen la dominica (domenge o domenche) después de la septuagéssima.)

miércoles, 12 de abril de 2017

Gramática, ortografía, Chapurriau

Gramática, ortografía, léxic, Chapurriau; se va actualisán poc a poc.
(Copia al blog de Wordpress.)

chapurriau, champouirau, champoiral, Mistral, Felibrige

Dicsionari chapurriau castellá

algunes-diferensies-catala-valencia-chapurriau

 
Gramática, ortografía, Chapurriau
 
Después del ola k ase del castellá, tot es possible, chiquets y chiquetes.
 
https://es.m.wikipedia.org/wiki/Idioma_oficial

http://www.xuliocs.com/Esquisa/lengdialect.htm
 
https://es.m.wikipedia.org/wiki/Idioma

Un idioma (del latín: idiōma, y este del griego: ιδίωμα 'peculiaridad, idiosincrasia, propiedad') o lengua es un sistema de comunicación verbal (lengua oral y gráfica) o gestual (lengua signada) propia de una comunidad humana. Cada idioma se subdivide en dialectos (por definición, cada una de las formas en que se habla una lengua o idioma en una región específica), pero actualmente se duda que exista un criterio válido para hacer tal división (de lenguas o idiomas en dialectos) de una manera objetiva y segura.
La determinación de si dos variedades lingüísticas son parte o no del mismo idioma es más una cuestión sociopolítica que lingüística.

Bases per a escriure en chapurriau.

NO fem aná la NY, fem aná la Ñ
 
Si tenim un teclado sense Ñ podem fe aná lo código ASCII 
 
ñ alt + 164
Ñ alt + 165
 
NO fem aná la ç, Ç (cedilla) es una de les burrades de Pompeyo Fabra
 
NO fem aná lo puntet dels collons, punt volat, il.lusió, ilusió, ni la geminada, en dialecte catalá este puntet va al mich de la lletra.
 
NO existix la tilde grave, è, à , totes son així, í, á, é, ó, ú, borriquito como tú
 
NO fem aná los grupos de consonáns siguiéns:
tg tj ts tx tz
Grupos consonántics que representen sonidos africats 
So [d͡ʒ] [t͡s] [t͡ʃ] 

metge, meche, mechesa, dotó, dotora, doctora, 
mitja, mija,
pitjor, pijó,
dutxa, ducha
matxo, macho,
Natxo, Nacho,
Montxo, Moncho
 
NO fem aná los apellits (cognoms, cognome en italiá) en i, Artur Quintana i Font, escribim Arturo o Artur Quintana Font, Josep Antoni Duran i Lleida, de Alcampell, yo Ramón Guimerá Lorente, no Ramon Guimerà i Lorente en dialecte ocsitá català modern.

NO fem aná la nv, canvi, fem aná mb, cambi.

Se fa aná lo apóstrofe, l' águila, l'aigua, lo menos possible, coste massa de escriure, d'escriure, y als textos antics casi no se trobabe.

Lo sonido [s] se escriu ss entre vocals:
cassola, dissimulá, grossa, missa, mosso, mussol, pessic, possessió, possible, pressa, Burjassot, Massalió, Picassent, Terrassa, Saragossa, etc

Roch, no roig, coló. (Roig apellit sí)
Mach, no maig, mes de l'añ (lo ).

Alfabeto.

lletra, com se pronúnsie:
 
a, a
b, be
c, ce
d, de
e, e
f, efe
g, ge
h, hache
i, i
j, jota
k, ka
l, ele
ll, elle
m, eme
n, ene
ñ, eñe
o, o
p, pe
q, cu
r, erre
s, ese
t, te
u, u
v, uve
w, uve doble
x, equis
y, y grega
z, zeta, ceta

Pronoms:

yo parlo chapurriau
tú parles chapurriau
ell, ella, vosté parle chapurriau
natros, natres parlem chapurriau
vatros, vatres parleu chapurriau
ells, elles, vostés parlen chapurriau

Los números  

Tamé podeu lligí esta entrada al blog de facao

números-en-chapurriau-de-torrevelilla

un, una, 1
dos, 2
tres 3
cuatre 4
sing 5 sinc
sis 6
sat 7 set (siat a Valjunquera y atres pobles)
vuit 8
nou 9
deu 10 (dieu, diau)
onse 11
dotse 12
tretse 13
catorse 14
quinse 15
setse 16
dessat 17
devuit 18
denou 19
vin 20
vintiún, vintiuna 21
vintidós 22
vintitrés 23

trenta 30
trentaún, 31
trentacuatre 34
trentanou 39
coranta 40
corantasing 45
sincuanta 50
sixanta 60
setanta 70
vuitanta 80
noranta 90
sen 100
sen sat 107
sen vintivuit 128
sen setantasís 176
dos sens sincuanta nou 259 dossens 
sat sens trenta tres 733
vuit sens vintiún 821
mil 1.000
sen mil 100.000
un milló 1.000.000
catorse millons 14.000.000

Artícul definit 

Mascle (masculino):
LO, LOS ,
lo carro, los carros

FEMELLA (femenino):

LA, LES
la lleit, les vaques que donen lleit

Artícul indefinit

un, uns
un llop, uns llops

una, unes
una lloba, unes llobes

interrogatius

quín, quína, quíns, quínes

Pronoms

Per a les persones:
qui; qui no beu vi no cave la viña

Per a les coses:
qué: qué collons hau fet?

possessius

Un sol posseedó:
lo meu, la meua, los meus, les meues lo teu, la teua, los teus, les teues lo seu, la seua, los seus, les seues. TON yayo, TA yaya, MA yaya, MON yayo, SON yayo, SA yaya, 

plural

lo nostre, la nostra, los nostres, les nostres lo vostre, la vostra, los vostres, les vostres

los demostratius

 

De proximidat
este, esta
estos, estes
aixó
De lluñanía
aquell, aquella
aquells, aquelles
alló

 

 

 

 

 

numerals ordinals

primé, primera
segón, segona
tersé, tersera
cuart, cuarta
quinto, quinta
sexto, sexta
séptim, séptima
octavo, octava
noveno, novena

Los cuantitatius

Invariables

massa, prou,  mes, menos.

Variables

cuan, cuanta, cuans, cuantes;
tan, tanta, tans, tantes;
mol, molta, mols, moltes;
poc, poca, pocs, poques;
bastán, bastans, bastanta, bastantes.

Conjugassions:
Primera Segona Tersera
-re / -é
trobá pérdre, pédre  volé dormí
serví

 

Formes no personals
Infinitiu Gerundio Partissipi
cantá cantán cantat, cantada,
cantats, cantades

 

Indicatiu
Presén Imperfecte Futuro Condissional
canto cantaba cantaré cantaría
cantes cantabes cantarás cantaríes
cante cantabe cantará cantaríe
cantem, cantem cantabem cantarem cantaríem
cantéu, cantáu cantabeu cantareu cantaríeu
canten cantaben cantarán cantaríen

 

 

 

 

 

 

 

 

Subjuntiu
Presén Imperfecte
canta cantara
cantos cantareu
canto cantare
cantem cantárem
cantéu cantareu
canton cantaren

 

 

 

 

 

 

 

 

Imperatiu (maná)
Presén
canta (tú)
canto (vosté)
cantem (natros) la cansoneta que mos han dit
cantéu (vatros)
canton (vostés)

 

 

 

 

 

 

 

Modelo de la primera conjugassió

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
trobá
trobo
trobán
trobat
 
trobes
 
 
 
trobe
 
 
 
trobém
 
 
 
trobéu

Modelo de la segona conjugassió

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
pérdre - pédre
pérgo
perdén
perdut
 
perts
 
 
 
pert
 
 
 
perdém
 
 
 
perdéu
 
 
 
pérden
 
 
 
Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
prendre
preng
prenén
pres
 
prens
 
 
 
pren
 
 
 
prenem
   
 
preneu
 



 

Model de la tersera conjugació

Infinitiu Presén Gerundio Partissipi

dormí dórmigo dormín dormit
dórmigo
dorms
dorm
dormim
dormiu
dormen

 Infinitiu Presén Gerundio Partissipi

serví servixco servín servit
servixco
servixes
servix
servim
serviu
servixen

Verbos irregulás

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
aná
vach
anán
anat
 
vas
   
 
va
   
 
anem
   
 
aneu
   
 
van
   

 

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
está
estic
están
estat
 
estás
   
 
está
   
 
estem
   
 
esteu
   
 
están
   

 

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
se
soc
sen
estat
 
eres
   
 
es
   
 
som
   
 
sou
   
 
son
   

 

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
habé
hai
habén
hagut
 
has
   
 
ha
   
 
ham
   
 
hau
   
 
han
   

 

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
poder
puc
podent
pogut
 
pots
   
 
pots
   
 
podem
   
 
podeu
   
 
poden
   

 

 

 

 

 

 

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
volé (voldre)
vull
volén
volgut
 
vols
   
 
vol
   
 
volem
   
 
voleu
   
 
volen
   

 

 

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
sabé
se
sabén
sabut
 
saps
   
 
sap
   
 
sabem
   
 
sabeu
   
 
saben
   

 

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
fe
fach
fen
fet
 
fas
   
 
fa
   
 
fem
   
 
feu
   
 
fan
   

 

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
di
dic
dién
dit
 
dius
   
 
diu
   
 
diem
   
 
dieu
   
 
diuen
   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
tindre
ting
tenín
tingut
 
tens
   
 
te
   
 
tenim
   
 
teniu
   
 
tenen
   

 

 

 

 

 

 

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
vindre
ving
venín
vingut
 
vens
   
 
ve
   
 
venim
   
 
veniu
   
 
venen
   

 

 

 

 

 

 

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
viure
vic
vivín
viscut
 
vius
   
 
viu
   
 
vivim
   
 
viviu
   
 
viuen
   

 

 

 

 

 

 

Tems compostos de passat 

Pretérit perfecte Pretérit indefinit
 
vach + infinitiu
vas + infinitiu
va + infinitiu
vam + infinitiu
vau + infinitiu
van + infinitiu
 

 

hay - hai + Partissipi
has + Partissipi
ha + Partissipi
ham + Partissipi
hau +  Partissipi
han + Partissipi
Ejemples:
Ahí vach aná a classe de catalá,
vam trobá a la professora fen pilates
Ejemples:
Avui hay arribat tart,
este matí hai jugat a fútbol

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Les prepossisions

a
en
de
per, per a
contra
entre
segóns
sense
cap a
desde, 
 
hasta, daball,devall

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Contracsió de prepossisions 

a, de y per seguides de l'artícul LO o LOS se contrauen:

  Singular Plural
a + lo = al a + los = als
de de + lo = del de + los= dels
per  per + lo= pel per + los = pels

 

 

 

 

 

Men vach al poble

Als pobles se viu mol tranquil
 
Los tolls dels estrets
 
Pel camí del Parrissal 
Pels camins del Matarraña.
Me vach escapá PELS pels.
 

Adverbios de manera

com
be,  ben (dabán del verbo)
malamén, mal (dabán del verbo)
milló
pijó
així
al menos
sol 
solamen (solamén es cimiento)
només
sobretot
de cap a cap
 de verdat
de pressa, depressa  
etc.
 

Adverbios de cantidat

massa
mol
bastán
prou
poc
gens
(gens ni mica)
tan
massa poc 
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Adverbios de lloc, puesto

aon, aón
aquí, ací, astí, assí
allá
allí
cap aquí
cap allá
dins  (cap a dins)
detrás
dabán
damún
deball, daball
amún
aball
a dal
a baix, abaix,
a prop  , prop
lluñ
a la dreta
a la esquerra
a má dreta
a má esquerra
a la zurda, a la esquerra

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Adverbios de tems

cuan
ara
(llavors, llavores), allabonses, entonses
sempre
mai
assobín, sobín
(de tan en tan)
a vegades, a vegaes
mentrestán
abáns, antes
después
pronte
de seguida, enseguida
tart
ya
encara
  com mes pronte milló

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Adverbios de afirmassió

(al antic ocsitá, oc, òc, hoc, och)

pos claro

 

 

 

 

 

Adverbios de duda

quí sap
potsé, pot sé, podríe sé, pos igual sí
 
alomilló (a lo llomillo no)

 

 

 

 

Adverbios de negassió

no
tampoc
de cap manera

 

 

 

 

ni de coña

ni u ensomios (ni lo sueñes)
sí, pels collons o sí, los collons
 
 

Les conjunsions

y
ni
que
o
pero
sino
perque
ya que
si
com
encara que 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 Mesos de l' añ
 
giné
febré
mars
abril
mach
juñ
juliol
agost
setembre
octubre
novembre
desembre
 
Estassions del añ
 
primavera, estiu, otoño (tardó se diu an algún poble ?), hivern o ivern
 
Colós:
 
groc, grocs; groga, grogues (no digáu amarill, collons) / amarillo, amarillos, amarilla, amarillas
blau, blaus; blavet, blavets; blava, blaves; blaveta, blavetes / azul, azules
roch, roijos; roijet, roigets / rojo, (Monroch, Monroyo)
roija, roiges / roja, rojas
vert, verts, verd, verds, verda, verdes / verde, verdes
marrón, marrons
violeta, lila, violetes, liles
blang o blanc, blangs o blancs, blanca, blanques / blanco, blancos, blanca, blancas
negre, negres; negra, negres / negro, negra
rosa, roses, rosat, rosats, rosada, rosades; rosadet, rosadets, rosadeta, rosadetes (lo vi pot se clarete)