champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
jueves, 11 de mayo de 2017
pixacantons, pixaracons
lunes, 16 de septiembre de 2024
Pilhar, Pillar - Compissar
Pilhar, Pillar, v., piller, dérober.
Voyez Muratori, Diss. 33.
La li volian venir prendre, saisir e pilhar.
Chronique des Albigeois, col. 8.
La lui voulaient venir prendre, saisir et piller.
Corria lo pays, rauban, pillan.
Arbre de Batalhas, fol. 133.
Courait le pays, dérobant, pillant.
Part. pas. Pres, cremat, pilhat e robat.
(chap. Pres, cremat, pillat y robat.)
Statuts des barbiers de Carcassonne.
Ord. des R. de Fr., 1400, t. VIII, p. 400.
Pris, brûlé, pillé et dérobé.
La vila era estada pilhada per los premiers.
Chronique des Albigeois, col. 18.
La ville avait été pillée par les premiers.
CAT. ESP. Pillar. PORT. Pilhar. IT. Pigliare.
(chap. Pillá, robá, furtá, pendre, emblá, arramblá: pillo, pilles, pille, pillem o pillam, pilléu o pilláu, pillen; pillat, pillats, pillada, pillades.)
2. Pilatge, s. m., pillage.
Del pilatge que era estat faict.
Chronique des Albigeois, col. 56.
Du pillage qui avait été fait.
CAT. Pillatge. ESP. Pillage (pillaje). PORT. Pilhagem.
(chap. Pillaje, pillajes; pillache, pillaches.)
3. Pillart, s. m., pillard, voleur.
Devria aver nom de pillart. Arbre de Batalhas, fol. 203.
Devrait avoir nom de pillard.
(chap. lladre, lladres; pilladó, pilladós, pilladora, pilladores; robadó, robadós, robadora, robadores; assaltadó, assaltadós, assaltadora, assaltadores; bandido, bandidos, bandida, bandides; assaltacamins.)
Pilo, s. m., lat. pilum, dard, javelot.
Per sendiers
D' Armanhagues e falsartz e pilos
Veirem.
P. Cardinal: Tendas e traps.
Par les sentiers d'Armagnac et faussarts et dards nous verrons.
O apcha esmoluda, faucilla o pilo. Guillaume de Tudela.
Ou hache émoulue, faucille ou javelot.
Fig. M' a si nafrat ins el cor d' un pilo.
Gausseran de Saint-Leidier: Pueis fin' amors.
M'a tellement blessé en dedans au coeur d'un dard.
ANC. FR. Nous chargèrent les Sarrazins touz de pyles que il traioient au travers du fleuve.
Je ne fu pas blécié de leur pyles que en cinq lieus, et mon roucin en quinze lieus. Joinville, p. 45 et 52.
Quant je vi les pilez descendre,
Et les sajetes barbelées
Chaoir entor moi granz et lées...
Et pilez volent conme grelle.
Roman du Renart, t. I, p. 323.
Port. IT. Pilo. (chap. Jabalina, llansa, dardo.)
Pilota, Pelota, s. f., du lat. pila, pelotte, paume, balle.
Mas aissi coma
Una pilota o poma.
Brev. d'amor, fol. 29.
Mais ainsi comme une pelotte ou pomme.
Tant haut me fazias levar
Com s' eu fos una pelota.
Guillaume de la Tour: Una doas.
Si haut vous me faisiez élever comme si je fusse une paume.
Era tot lo mon aici com una pelota redonda.
Hist. de la Bible en provençal., fol. 1.
Tout le monde était ainsi comme une pelotte ronde.
- Pilule.
Tres pilotas faitz atressi.
Tres pilotas s' i deu donar.
Deudes de Prades, Auz cass.
Faites aussi trois pilules.
Trois pilules il doit lui donner.
- Peloton, troupe, masse, tas, pile.
Per que en una pilota tut
Son jus en ta fauda casuch.
Trad. d'un Évangile apocryphe.
C'est pourquoi en un tas tous sont en bas dans ton giron tombés.
CAT. Pilota. ESP. PORT. Pelota. (chap. Pilota, pilotes.)
- Sorte d'exaction qu'en certains pays on prélevait sur les nouvelles mariées étrangères à la localité.
Abus que on apella la pelota, quant una fema va en mariage de un luec en autre. Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 600.
Abus qu'on appelle la pelotte, quand une femme va en mariage d'un lieu en autre.
2. Pillula, s. f., lat. pilula, pilule.
Cove que tu lacses malaute... am pillulas. Trad. d'Albucasis, fol. 41.
Il convient que tu relâches malade... avec pilules.
Pillulas de diacastoreum ab suc de rutha. Eluc. de las propr., fol. 85.
(chap. Pirules, píndoles, píldores de diacastoreum, castoreum en suc de ruda. Vaya medissina, teníe que sé mes amarga que fel en aloe.)
Pilules de diacastoreum avec suc de rue.
3. Piloteta, s. f. dim., petite pelotte, pilule.
No pren mas una piloteta.
D' aco faretz tres pilotetas
Non plus d' una fava grossetas.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Ne prend qu'une pilule.
De cela vous ferez trois pilules non (pas) plus qu'une fève grossettes. CAT. Piloteta. IT. Pelotilla. (chap. Piloteta, pilotetes; pindoleta, pindoletes, pildoreta, pildoretes.)
4. Pinhola, s. f., pilule.
Tro que puscatz pinholas far.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Jusqu'à ce que vous puissiez faire des pilules.
5. Pinholetas, s. f. dim., petite pilule.
Donaretz...
Lendema doas pinholetas.
Tres pinholetas, la setmana.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Vous donnerez... le lendemain deux petites pilules.
Trois petites pilules, la semaine.
Piment, Pimen, Pigment, s. m., piment, sorte de boisson composée de miel et d'épices.
Pigment es dit quar si fa d'especias. Eluc. de las propr., fol. 272.
Piment est dit parce qu'il se fait d'épices.
Fel, mesclat ab eyssens,
M' es endevengutz pimens.
Bertrand de Born: S' abrils e fuelhas.
Fiel, mêlé avec absinthe, m'est devenu piment.
Bon vin e pigment.
Aimar Jordans: Paris viscom.
Bon vin et piment.
Qui be pimen ni vi trop fort.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Qui boit piment et vin trop fort.
- Potion.
Metges fai suaus pimens. Trad. de Bède, fol. 79.
Le médecin fait douces potions.
ANC. FR. Et de pimens et de clarez.
Fables et cont. anc., t. III, p. 423.
Trait aluine et piment en coupes.
Roman de la Rose, v. 6847.
De ce vin dessus dict est faict le bon et savoureux hipocras et claré et pigment. H. Estienne, Apologie pour Hérodote, t. II, p. 207.
(chap. Pimén, pigmén, classe de beguda composta de mel y d' espessies.).
2. Pimenta, s. f., piment, sorte de boisson.
Conoisser las semblansas de las pimentas ni dels lectuaris.
Trad. de Bède, fol. 55.
Connaître les ressemblances des piments et des électuaires.
- Épicerie.
Aqui meteis fetz piment atressi
De pimentas mot noblas e de vi;
Las pimentas son virtutz divinals.
Épître de Matfre Ermengaud à sa soeur.
Là même il fit aussi piment d'épiceries moult nobles et de vin; les épiceries sont les vertus divines.
3. Pimentier, s. m., pimentier, arbre de douceur.
- Fig. et allusivement à la blessure de Jésus-Christ.
Qui cossira lo trauc del pimentier.
Épître de Matfre Ermengaud à sa soeur.
Qui considère le trou du pimentier.
4. Pigmentari, adj., pimentaire, qui concerne l'épicier, le droguiste.
Per art pigmentaria si fan alcus beuragges et electuaris.
Eluc. de las propr., fol. 272.
Par art pimentaire se font aucuns breuvages et électuaires.
- Substantiv. Épicier, droguiste.
Pigmentaris apelam aquels qui vendo et cofisho especias.
Eluc. de las propr., fol. 272.
Nous appelons épiciers ceux qui vendent et confisent les épices.
(chap. Espessié, espessiés, espessiera, espessieres.)
Pimpa, s. f., pipeau, chalumeau, cornemuse, musette.
Las pimpas sian als pastors,
Et als enfans bordeitz petitz.
G. Rudel: Pro ai del.
Que les chalumeaux soient aux pasteurs, et aux enfants les petits béhourds.
ANC. FR. Il avoit desirié ou souhaidié la pipe, ou musette de un varlet de la ville. Lett. de rém. de 1382. Carpentier, t. III, col. 286.
(ESP. Salmoé; cornamusa, tipo de gaita; en inglés, pipe; piper : gaitero, como en el whisky 100 pipers; alemán Pfeiffe, que también es pipa. Chap. Gaita, gaites.)
2. Pipaut, s. m., joueur de cornemuse.
Habere bucinatorem seu pipatorem.
Lett. de rém. de 1357. Carpentier, t. III, col. 286.
Ieu pres trop mais los pipautz
Que van las almornas queren.
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
Je prise beaucoup plus les joueurs de cornemuse qui vont sollicitant les aumônes.
(chap. Gaité, gaités, gaitera, gaiteres.)
3. Pimpar, Pipar, v., rendre pimpant, pomponner, égayer.
Tals se pimpa e s' aplana,
Que malvestat sarra e lia.
H. Brunet: Lancan son.
Tel se pomponne et se dorlotte, que méchanceté enserre et lie.
Un Ms. porte pipa.
4. Apimpar, Apipar, v., pomponner, fêter.
Tals s' apipa e s' aplana.
H. Brunet: Lancan son. Var.
Tel se pomponne et se dorlotte.
Fig. Tan m' apimp' e m' acuelh e m col.
G. Pierre de Cazals: Eras.
Tant elle me fête et m'accueille et me caresse.
Pin, s. m., lat. pinus, pin.
L' onor que m fetz sotz lo pin, en l' erbos.
B. de Ventadour: Bels Monruels.
L'honneur qu'elle me fit sous le pin, sur le gazon.
No son vert li fau, ni 'l pi, ni 'l vern.
Serveri de Girone: Un vers farai.
Ne sont verds les hêtres, ni les pins, ni les aunes.
Loc. Canja pin per ginebre.
E. Cairels: Ara no vei.
Change pin pour genièvre.
CAT. Pí. ESP. Pino. PORT. Pinheiro. IT. Pino.
(chap. Pi, pins; pinet, pinets; piná, pinás; sapí, sapins.)
2. Pinhe, s. m., pin.
Pinhe es dit quar ha agudas fuelhas. Eluc. de las propr., fol. 218.
Pin est dit parce qu'il a feuilles aiguës.
3. Pinhos, s. m., lat. pineus, pignon, amande de la pomme de pic.
Pinhos so linitiu. Eluc. de las propr., fol. 218.
Pignons sont lénitifs.
(chap. piñó, piñons. ESP. piñón, piñones.)
4. Pinha, s. f., lat. pinea, pomme de pin.
Croys quon el fuec la pinha.
(chap. Cruix com al foc la piña.)
Marcabrus: Dirai vos.
Pétille comme au feu la pomme de pin.
Pinha es noze granda ab trops gras et nogalhos dedins la scorsa.
Eluc. de las propr., fol. 218.
La pomme de pin est grosse noix avec de nombreux grains et amandes en dedans de l'écorce.
CAT. Pinya. ESP. Piña. PORT. Pinha. IT. Pina. (chap. Piña, piñes; piñeta, piñetes.)
- Verge, membre viril.
Quan la pot tener sobina
Ab sa pina.
Guillaume de Berguedan: Un trichaire.
Quand il la peut tenir renversée avec sa verge.
5. Pinenc, adj., de pin, conique comme un pin.
Lonc, de forma pinenca et aguda. Eluc. de las propr., fol. 52.
Long, de forme conique et aiguë.
6. Peymentada, s. f., pineraie.
Laborador demorant a una peymentada... de la parropia de Sancta Eulalia. (N. E. En parropia se encuentra la p : q, como en el rumano apua : de aqua : agua; patru : de quatuor : cuatro.)
Terrier de la Confr. du Saint-Esprit de Bordeaux, fol. 186.
Laboureur demeurant à une pineraie... de la paroisse de Sainte-Eulalie.
(chap. Piná, pinás; pineda, pinedes.)
Pinhel, s. m., bouquet.
Fassan de las fuelhas capel
E de las floretas, pinhel.
Que fassan pinhel de las flors. Brev. d'amor, fol. 4.
Qu'ils fassent des feuilles chapeau et des fleurettes, bouquet.
Qu'ils fassent bouquet des fleurs.
(chap. Ram, rams de flos.)
Pinguesa, s. f., du lat. pinguis, graisse.
Osta la pinguesa. Trad. d'Albucasis, fol. 27.
Ôte la graisse.
(chap. Pringue, greix, grassa, sagí; pringós, pringosos, pringosa, pringoses; oliós, oliosos, oliosa, olioses.)
Pinnula, s. f., lat. pinnula, nageoire.
Natura lor ha provezit de pinnulas, ab las cals podo nadar.
Eluc. de las propr., fol. 154.
La nature les a pourvus de nageoires, avec lesquelles ils peuvent nager.
(chap. Aleta dorsal dels peixos.)
Pios, Pius, adj., lat. pius, pieux, clément, bienveillant, miséricordieux. Maires de Dieu, verges e casta e pia.
Folquet de Lunel: Bona.
Mère de Dieu, vierge et chaste et pieuse.
Vers Dieus, no m siatz esquius,
E que, clars reys, doutz e pius,
Me n' an' ab los grazitz jauzens.
Pierre d'Auvergne: Dieus vera.
Vrai Dieu, ne me soyez pas rude, et que, roi brillant, doux et clément, je m'en aille avec les accueillis jouissants.
Dossa, pia, de bon aire,
Fai nos tost de mal estraire.
Pierre de Corbiac: Domna dels angels.
Douce, pieuse, débonnaire, fais-nous promptement échapper au mal. Fig. Lo gens cors amoros
E la doussa cara pia.
Bertrand de Born: Cazutz sui.
Le gentil coeur amoureux et la douce face bienveillante.
ANC. FR. Sainte Virgine dulce et pie.
Fragm. Ms. de la Rés. de J.-C.
CAT. ESP. (pío) PORT. IT. Pio.
(chap. Pío, píos, pía, píes; misericordiós, clemén, benevolén.)
2. Piamen, adv., pieusement, religieusement.
Cel que non fai piamen
En totz faitz, cum dreitz comanda.
B. Zorgi: Atressi.
Celui qui n' agit pas religieusement en toutes choses, comme droit commande.
CAT. Piament. ESP. (píamente, con piedad) PORT. Piamente.
(chap. Píamen.)
3. Piatos, Pidos, Pietos, Pitos, adj., miséricordieux, compatissant.
Senher Dieus, piatos et humils, paire et creaire del cel e de la terra.
Liv. de Sydrac, fol. 5.
Seigneur Dieu, miséricordieux et humble, père et créateur du ciel et de la terre.
Ela fon piatosa, e levet lo sus. V. de Guillaume de Balaun.
Elle fut compatissante, et le leva sus (releva).
Lo fai dous e pietos. V. et Vert., fol. 44.
Le fait doux et compatissant.
Substantiv. Prec l' aut pidos,
Que volc per nos morir.
B. Zorgi: Ben es adreitz.
Je prie le haut miséricordieux, qui voulut pour nous mourir.
ANC. FR. La douce dame gloriose,
La douce Virge, la pitose.
Fables et cont. anc., t. I, p. 289.
CAT. Piados. ESP. PORT. Piadoso. ANC. IT. Piatoso. IT. MOD. Pietoso.
(chap. Piadós, piadosos, piadosa, piadoses.)
4. Piatozamen, Pidosament, adv., miséricordieusement, pieusement.
Piatozamen parla Jhesu Crist d'aquesta virtut en l' Avangili.
V. et Vert., fol. 62.
Jésus-Christ parle miséricordieusement de cette vertu en l'Évangile.
Cel que perdona pidosament, negus pechaz non remanra en lui.
Trad. de Bède, fol. 26.
Celui qui pardonne miséricordieusement, nul péché ne restera en lui.
CAT. Piadosament. ESP. PORT. Piadosamente. IT. Pietosamente.
(chap. Piadosamen; misericordiosamen.)
5. Pietat, Piatat, Pitat, Pidat, s. f., lat. pietatem, pitié, compassion, miséricorde, commisération.
Li ric home an pietat tan gran
De paubra gen, corn ac Cayn d' Abelh.
P. Cardinal: Tos temps azir.
Les hommes puissants ont si grande pitié de la pauvre gent, comme eut Caïn d'Abel.
E 'l vostra pietatz que m guerisc' e m defenda.
Folquet de Marseille: Vers Dieus.
Et que la votre miséricorde me guérisse et me protége.
Ela 'l dis que mot avia gran piatat de lui. V. de Gaucelm Faidit.
Elle lui dit qu'elle avait moult grande pitié de lui.
S' eu trop vauc esperan
Que m deia valer pidatz.
B. Zorgi: Atressi com lo.
Si je vais trop espérant qui me doive valoir compassion.
Volc, per nostre salvamen,
Ancta, dolor e pena e mor suffrir
E pietat e turmen e cossir.
G. Figueiras: Del preveire.
Il voulut, pour notre salut, honte, douleur et peine et mort souffrir et commisération et tourment et chagrin.
Tro 'l dezir m' aucia
O que l' en prenda pitatz.
Peyrols: Per dan que.
Jusqu'à ce que le désir m'occise ou qu'il lui en prenne pitié.
CAT. Pietat. ESP. (Peidad) Piedad. PORT. Piedade. IT. Pietà, pietate, pietade. (chap. Piedat, piedats.)
6. Piatable, adj., digne de pitié, de commisération.
Si cum son pupilli e las vesoas e las autras personas pietablas.
(chap. Aixina com són pubilles y les viudes y les atres persones dignes de piedat.)
Trad. du Code de Justinien, fol. 15.
Ainsi comme sont pupilles et les veuves et les autres personnes dignes de pitié.
7. Piatados, adj., tendre, miséricordieux, compatissant.
Per forsa d' obransa
Del Senhor piatados.
Guillaume de Saint-Didier: Aissi cum a.
Par force d'oeuvre du Seigneur miséricordieux.
De cor piatadosa. Eluc. de las propr., fol. 177.
Tendre de coeur.
8. Piatansa, Piedansa, Pidanza, Pitansa, s. f., pitié, commisération, miséricorde.
Eu, cui dregz
Non pot cobrar pidanza.
B. Zorgi: Ben es.
Moi, à qui droit ne peut obtenir commisération.
Quar tot mon cor e m' esperansa
Es en la tua piatansa.
Folquet de Marseille: Senher Dieus.
Car tout mon courage et mon espérance est en la tienne miséricorde.
Merce e piedansa.
Aimeri de Peguilain: Tan fin.
Merci et pitié.
Si t prezes de me merces
O qualsque pitansa.
P. Raimond de Toulouse: Pessamen.
S'il te prît de moi merci ou quelque pitié.
9. Impietat, Inpietat, s. f., lat. impietatem, impiété.
Me perdonaras la inpietat de mon peccat. V. et Vert., fol. 69.
Tu me pardonneras l' impiété de mon péché.
CAT. Impietat. ESP. Impiedad. PORT. Impiedade. IT. Empietà, impietate, impietade. (chap. In + piedat : impiedat, la n dabán de la p : m.)
10. Expiacio, s. f., lat. expiatio, expiation.
La festa de expiacio, o purgacio. Eluc. de las propr., fol. 129.
La fête d' expiation, ou purification.
CAT. Expiació. ESP. Expiación. PORT. Expiação. IT. Espiazione.
(chap. Expiassió, expiassions.)
11. Piadar, v., rendre pieux, affectueux.
Cuien lor fils piadar.
Marcabrus: L' autr' ier.
Pensent rendre leurs fils affectueux.
Pipa, s. f., pipe, barre, bâton, tuyau, tube.
Voyez Denina, t. III, p. 60.
Grossas fustas e pipas. Chronique des Albigeois, p. 79.
Gosses (grosses) poutres et barres.
- Sorte de futaille, de tonneau.
XVIII pipas de vi a balhar. Docum. de 1376. Ville de Bergerac.
Dix-huit pipes de vin à livrer.
Qui vend pipa de vin. Fors de Béarn, p. 1086.
Qui vend pipe de vin.
CAT. ESP. (tonel, barril) PORT. Pipa. (chap. Carretell, carretells de vi; barrica.)
Pissar, v., pisser, uriner.
Voyez Leibnitz, Coll. étym., p. 122; Aldrete, p. 362; Mayans, t. II, p. 224.
Ieu lur farai tal mal venir,
Qu' una no fara mais pissar.
Le moine de Montaudon: Autra vetz.
Je leur ferai venir tel mal, que l'une ne fera que pisser.
Es co l'orbs que pissa en la carrera.
Lanza: Emperador.
Il est comme l'aveugle qui pisse dans la rue.
Prov. De tal en sai que pisson a presen,
Et, al beure, rescondo s dins maizo.
P. Cardinal: Ricx hom.
De tels j'en sais qui pissent en public, et, pour boire, se cachent dans maison.
Subst. et allusiv. Aital beutat...
Que perdon per un sol pissar.
Le moine de Montaudon: Autra vetz.
Telle beauté... qu'elles perdent par un seul pisser.
CAT. Pixar. IT. Pisciare. (chap. Pixá, pixás (tindre pixera): yo me pixo, pixes, pixe, pixem o pixam, pixéu o pixáu, pixen; pixat, pixats, pixada, pixades.)
2. Pis, s. m., pissat.
Donar per vin blanc, ner,
E pis d' egua per sabrier.
T. de Bonnefoy et de Blacas: Seingn' En.
Donner pour vin blanc, du noir, et pissat de jument pour saveur.
(chap. Pixat, pixats.)
3. Compissar, v., compisser, mouiller d'urine, remplir d'urine.
Soven compissas ta sabata.
(chap. Assobín pixes ta (la teua) sabata.)
T. de Bonnefoy et de Blacas: Seingn' En.
Souvent tu compisses ton soulier.
Ja no sabra tant de gandill
No il compisses lo groin e' l cill.
A. Daniel: Puois Raimons.
Jamais ne saurait tant de détour qu'elle ne lui compissât le museau et le cil.
ANC. FR. Toute la tribale et suite des autres docteurs viendront illec compisser l'oeuvre et mesme passage. Contes d'Eutrapel, fol. 25.
viernes, 30 de noviembre de 2018
dicsionari chapurriau castellá, P
| pa – pa : per a – pa sopá farém sopes | Pan – para – para cenar haremos sopas |
| Pa de pintadó, barra de pá, guitarra (en oli de oliva) | pan de hogaza, barra de pan, guitarra (tipo de pan) |
| paca, paques (de palla) | bala de paja, alpaca, paca |
| pachorra, tindre pachorra - calma, apatía, despreocupassió, indolensia, tranquilidat | pachorra, cachaza, flema, calma, apatía, despreocupación, indolencia, tranquilidad |
| pachucha, pachuches | pachucha, pachuchas |
| pachucho, pachuchos - apocadet, desmillorat, dolentet, indispost, fastidiat, fofo | pachucho, pachuchos - alicaído, desmejorado, enfermizo, indispuesto, fastidiado |
| pactat | pactado |
| padrí, padrina – los dos juns són los padrins | padrino, madrina – padrinos |
| pagá - pago, pagues, pague, paguem o pagam, paguéu o pagáu, paguen – pagaría – pagaré – pagara | pagar |
| paga, pagues, pagueta, paguetes | paga, pagas, paguita, paguitas |
| pagabe | pagaba |
| pagada | pagada |
| pagades | pagadas |
| pagadó, pagadós | pagador, pagadores |
| pagáe, pagabe | pagaba |
| pagáen, pagaben | pagaban |
| pagali | pagarle |
| Págali ! | Págale ! |
| pagám | pagarme |
| págam lo que me deus | págame lo que me debes |
| pagán | pagando |
| pagánlo | pagándolo |
| pagánse | pagándose |
| pagará | pagará |
| pagare | pagara, pagase |
| pagaré | pagaré |
| pagarem | pagaremos |
| pagaríe | pagaría |
| pagat, pagada, pagats, pagades | pagado, pagada, pagados, pagadas |
| pagats | pagados |
| pagáu, paguéu | pagáis |
| página, págines | página, páginas |
| pago | pago |
| pague | paga |
| paguen | pagan |
| país | país |
| paísos | países |
| paissache, paissaches | paisaje, paisajes |
| paissano, paissanos, del mateix país (territori), a la novela de Pedro Saputo ix unes 14 vegades en este sentit | paisano, paisanos, del mismo país = territorio |
| pájaro, pájara, se li diu a una persona - vore muixó | pájaro, pájara |
| pajero | pajero |
| pal, per al | para el |
| pala, pales | pala, palas |
| palabra | palabra |
| palabres | palabras |
| palabrota, palabrotes | palabrota, palabrotas |
| paladín, paladins | paladín, paladines |
| palafrén, palafrens, palafrené, palafrenés | palafrén, palafrenes, palafrenero, palafreneros |
| palanca | palanca |
| palangana, llibrell, gibrell, grela | palangana |
| palanques | palancas |
| palatalissassió, palatal, de paladá | palatalización |
| palau, palaus | palacio, palacios |
| palaura, palaures (vore paraula) | palabra |
| paleta, paletes – ofissial de construcsió | paleta, paletas – albañil oficial |
| paliá | paliar |
| pálida, blanca de cara | pálida, blanca |
| palillo, palillos - tochet, tochets | palillo, palillos |
| palio (iglesia) | palio, dosel, pabellón, colgadura, baldaquino |
| palique, tíndre palique : parlá mol | palique |
| Palissa | paliza |
| palisses | palizas |
| palissón, palissons | palizón, buena paliza, palizones |
| pálit, blang o blanc de cara | pálido, blanco |
| palitrocs (Albelda), birla, birles | bolos (juego) |
| palla, palles | paja, pajas |
| palleta, palletes | pajita, pajitas |
| pallissa, pallisses, palliza, pallices | pajar, pajares |
| pallús | paja deshecha |
| Palma, palmes | Palma, palmas |
| palmada, palmotada, palmades, palmotades (vore esplanissada) | palmada, palmadas |
| palmera, palmeres | palmera, palmeras |
| palmotada, palmotades | palmada, palmadas |
| palo, licor de Mallorca, com un vermut vell o quina, Kina vella | palo, licor de Mallorca |
| paloma, palomes - ovelles blanques, com les merines – tamé colom, coloms | paloma, palomas – ovejas blancas como las merinas |
| palpá, paupá | palpar |
| palpá (latín palpare) | palpar |
| Palpitá – bategá lo cor, latí | Palpitar – latir el corazón |
| palpitabe, bategabe | palpitaba |
| palpitaben, bategaben | palpitaban |
| palpitán, bategán | Palpitando – palpitante |
| pals, per als – los pals del catalá són tochos | para los |
| palsigá, calsigá, patejá | pisar |
| Pam , pams – vore forc (geme) | palmo, palmos |
| Pamema, pamemes - futilidat, bobada, tontada | Pamema, pamemas - nadería, futilidad, bobada |
| pampa, pampes (viña) – raím garnacha de pampa borruda | pámpanos, hoja de la viña |
| pams | palmos |
| pancha, tripa, estómec, panches, tripes, estomecs – Sancho Pancha | panza, tripa, estómago – Sancho Panza |
| pancheta, panchetes | panceta, bacon, tripilla, tripita |
| panchota, panchotes | tripa grande, panza grande |
| panel, panels | panel, paneles |
| panet, panets | panecillo, panecillos |
| pánic | pánico |
| panís (panissos) – panís de petá : palometes de panís | maíz, (maíces) – palomitas de maíz |
| Panolla, panolles – panollo (insult) | mazorca, mazorcas – panollo es un insulto pero no sé la traducción |
| panorama | panorama |
| panorames | panoramas |
| pans | panes |
| panses (raím) | pasas (uvas), uvas pasas |
| pansit, pansits | seco como una uva pasa |
| pantalla, pantalles | pantalla, pantallas |
| pantaló se diu poc, se sol di pantalons | pantalones, pantalón se dice poco |
| pantorrilla de la cama, aon están los musculs bessons (gemelos), garreta | pantorrilla, pantorra, corva, pierna, canilla, jarrete |
| pantorrilles | pantorrillas |
| pantorrilluda, que té les pantorrilles o garretes grosses | pantorrilluda, que tiene las pantorrillas gordas |
| pañ, pañs | pomo de la puerta, maneta |
| pañal, pañals – volqués | pañal, pañales |
| paora, broma o boira que fa paó, po, temó | niebla |
| pap, paps de un muixó | buche, buches |
| papá, minjá, sels diu als chiquets | comer, se les dice a los niños |
| Papa, Papes (de Roma) | Papa, Papas de Roma |
| papa, pare, pares | papá, padre, padres |
| papaterra, papaterres: que se papen o mingen la terra | lombriz, lombrices – las del intestino son “cuc, cucs” |
| papé (Egipto papyrus) | papel |
| papeleo, papeleos | papeleo, papeleos |
| papelera, papeleres | papelera, papeleras |
| papelería, papeleríes, com la llibrería papelería Serret de Valderrobres | papelería, papelerías |
| papelina, papelines | papelina, papelinas |
| Papés | papeles |
| paquet, paquets | paquete, paquetes |
| paquetet, paquetets | paquetito, paquetitos |
| pará | parar |
| Para ! (coto!, so!, atúrat!) | Para ! |
| parabe | paraba |
| paraben | paraban |
| parábola, paráboles | parábola, parábolas |
| parabólica, parabóliques | parabólica, parabólicas |
| parache, paraches | paraje, parajes |
| parada, parades | parada, paradas |
| paradeta, paradetes, tenderete, tenderetes | puestos de vendedores ambulantes, tenderete, tenderetes |
| paradó; per a escurrí los plats | escurreplatos; parador |
| paradoja, paradojes | paradoja, paradojas |
| paradójicamen | paradójicamente |
| paráe, parabe | paraba |
| paráem, parabem | parábamos |
| paráen, paraben | paraban |
| parades | paradas |
| paradetes | puestos de vendedores ambulantes, tenderete, tenderetes |
| paraigüé, paraigüés | paragüero, paragüeros |
| paraigües | paraguas |
| paraís, paraísos | paraíso, paraísos |
| parál | pararlo |
| parála | pararla |
| parálissis | parálissis |
| paralític, paralitics | paralítico, paralíticos |
| paralítica, paralítiques | paralítica, paralíticas |
| páramo, desert, erial, erm, estepa, messeta, arenal | páramo, desierto, erial, yermo, estepa, landa, meseta, arenal, paramera |
| parámos | pararnos |
| parán | parando |
| paránse | parándose |
| parapetá, ficá un parapeto | parapetar, poner un parapeto |
| parapetán | parapetando |
| parapeto (esbarramuixons) – de parapetá, per a pará algo | Espantapájaros – parapeto de parapetar, parar algo |
| parapeto, barricada, valla, trinchera, defensa, resguard, muro, paret | parapeto, barricada, valla, trinchera, cerca, defensa, resguardo, muro, pared |
| Parará – La música se va inventá anán Pachín y son pare a damún del carro. Costa aball, li va preguntá lo sagal : - Parará, papa? - Parará Pachín – parará, papa? - Parará Pachín, y aixina se va fé la primera música. | parará |
| pararíe | pararía |
| pararíen | pararían |
| parás | pararse |
| parássit, parassits | parásito, parásitos |
| parássita, parássites | parásita, parásitas |
| parassol, per a pará lo sol, parassols | parasol |
| parat, parats | parado |
| parats | parados |
| paraula, paraules – (ve de parábola) | palabra, palabras |
| parchís | parchís |
| parda | parda |
| pardal, pardals, pardalet, pardalets | gorrión, pájaro desconocido, gorriones, gorrioncillo, gorrioncillos |
| pardalet, pardalets | gorriones pequeños, pajaritos, pardal, pardales |
| pardaleta, pardala | gorrión hembra |
| pardege, se fa parda, oscura (la tarde), v. pardejá | pardea, se vuelve parda, oscura (la tarde) |
| pardes | pardas |
| pardina, pardines, masada, mas – Lapardina es un apellit per ejemple a Valderrobres | masía, PARDINA. a. Despoblado, esto es, yermo o sitio que en otro tiempo tuvo población |
| pardo, pardos, parda, pardes – coló oscur | pardo, pardos, parda, pardas |
| pardota, pardotes | parda (despectivo) |
| pare - ella pare | padre – ella para |
| paredá | paredar, hacer pared |
| paredeta, paredetes | paredita |
| pareden | paredan |
| pareguda, paregudes | parecida, parecidas |
| paregue | parezca |
| pareguen | parezcan |
| pareguere | pareciera, pareciese |
| paregut | parecido |
| pareguts, que se pareixen o se assemellen | parecidos |
| pareix | parece |
| pareixco | parezco |
| pareixcudes, paregudes | parecidas |
| pareixcut, paregut | parecido |
| paréixe – pareixco, paréixes, paréix, pareixém, pareixéu, paréixen (aparéixe casi igual) – paregut, pareguda | parecer |
| paréixeli | parecerle |
| paréixels | parecerles |
| paréixem | parecerme |
| paréixemos | parecernos |
| paréixen | parecen |
| pareixénli | pareciéndole |
| pareixénlos | pareciéndoles |
| pareixénme | pareciéndome |
| pareixerá | parecerá |
| pareixeríe | parecería |
| pareixes | pareces |
| pareixéu | parecéis |
| pareixíe | parecía |
| pareixíen | parecían |
| pareixque | parezca |
| parell (2), parella, parelles – portá algo parell o parello: cavá un tros de terra y que vaigue igualat | par, 2, pareja, parejas – parejo, análogo, equivalente, igual, parecido, homogéneo, semejante, liso, pintiparado, suave |
| parella | pareja |
| parellades, aparellades | parejadas, en pareja |
| parelles | parejas |
| parelleta | parejita |
| parelletes | parejitas |
| parello, portá algo parell o parello: cavá un tros de terra y que vaigue igualat | parejo, igualado |
| parells | pares |
| parém, parám | paramos |
| paren | paran |
| parén, paréns | pariente, parientes |
| parenostre, parenostres, padrenuestro, padrenuestros | padrenuestro, padrenuestros |
| parenta, parentes – la dona | pariente, parienta, parientes, parientas (femenino) – la parienta, la mujer |
| parentela, parenteles | parentela, parentelas |
| parentesco, parentela – vore parén | parentesco, parentela – pariente |
| pares – pare y mare – de pará | padres, padre y madre – paras (parar) |
| paresque, pareixque | parezca |
| paret | pared |
| paret, parets | pared, paredes |
| parets | paredes |
| paréu | paréis |
| parí | parir |
| parín | pariendo |
| parit, parits | parido, paridos |
| parking, aparcamén | parking, aparcamiento |
| parlá - parlo, parles, parle, parlém, parléu, párlen – parlára – parlaré - parlaría – charrá | hablar |
| parlabe, parláe | hablaba |
| parlaben, parláen | hablaban |
| parlada, parlades | hablada, habladas |
| parladó, parladós | hablador, habladores |
| parláem, parlabem | hablábamos |
| parláli | hablarle a él o a ella |
| parláls | hablarles |
| parlám | hablarme |
| párlam | háblame |
| parlán (g) | hablando |
| parlánli | hablándole |
| parlánse | hablándose |
| parlará | hablará |
| parlare | hablara |
| parlaré | hablaré |
| parlarém | hablaremos |
| parláren, parlaren | hablaran |
| parlaríe | hablaría |
| parlaríem | hablaríamos |
| parlaríen | hablarían |
| parlás | hablarse |
| parlat, parlats | hablado, hablados |
| parlátos | hablaros |
| parle | habla |
| parlém | hablamos |
| párlen, parlen | hablan |
| parlesen, parlaren | hablaran, hablasen |
| parléu | habláis, hablad |
| parléume | habladme |
| parlon, párlon | hablen |
| parlotejá - charrá, parlá, cascá, llargá, di | parlotear, chacharear, garlar, charlar, parlar, cascar, largar, decir, |
| parlotejáen, parlotejaben | parloteaban |
| parmessano, de Parma, com lo formache o la gen de allí (Decamerón) | parmesano, de Parma |
| parné, dinés, perres (paraula gitana) | parné, dinero |
| paro | paro |
| parodiá | parodiar |
| parodián | parodiando |
| paródic, paródics | paródico, paródicos |
| parot, olivé sentenari (farga) de Horta de San Juan | parot, el padre grande, olivo centenario, farga, de Horta de San Juan |
| parotet y maroteta, parotets, marotetes, - escola infantil el parotet | padrecito y madrecita |
| parpadejá, clucá los ulls – parpadéjo, parpadéges, parpadége, parpadegém o parpadejám, parpadegéu o parpadejáu, parpadégen – parpadejaría – parpadejára – parpadejaré | parpadear |
| parpadeo, parpadeos | parpadeo, parpadeo |
| párpado, párpados (latín palpetrum, palpebra, pálpebra, palpare : palpá o palpitá) – plec de pell doble (superió e inferió) y múscul-mucós móvil que cubríx als ulls. | párpado, párpados - La palabra párpado viene del supuesto término latín vulgar palpetrum, proveniente del latín palpebra, de donde viene pálpebra. Está compuesta por el verbo palpare, "palpar" o "palpitar", y el sufijo brum-bra equivalente a fero, que indica "llevar" (al igual que vértebra o cerebro). |
| parque, parques | parque, parques |
| parra de viña | parra de vid |
| párrafo, párrafos | párrafo, párrafos |
| Parrissal, zona alta del riu Matarraña, aon está la toma de aigua de Beseit, mes amún los estrets, la Belenguera a la esquerra amún, pla de les mines, a ma dreta la mina Maruja, mes aball lo mas de lluvia, etc | Parrizal, zona alta del río Matarraña en Beceite |
| parróquia | parroquia |
| parroquiá, parroquiano, parroquiáns – feligrés, feligresos | feligreses, parroquianos |
| parroquiana | parroquiana |
| parroquianes | parroquianas |
| parroquiano | parroquiano |
| parroquiáns | parroquianos |
| parsial, parsials | parcial, parciales |
| parsialidat | parcialidad |
| parsialmén, en part | parcialmente, en parte |
| part, parts | parte, partes |
| partí – partí lleña = asclá, fé ascles, en lo mall y los tascóns | partir – partir leña = astillar |
| particulá, com lo pati de casa meua | particular, como el patio de mi casa |
| partícula, partícules | partícula, partículas |
| particularmen | particularmente |
| particulás | particulares |
| partida, partides | partida, partidas |
| partíen | partían |
| partíl | partirlo |
| partín (g) | partiendo |
| partirá | partirá |
| partirém | partiremos |
| partís | partirse |
| partissipáe, partissipabe | participaba |
| partissipassió, partissipassións | participación, participaciones |
| partissípen | participan |
| partissipi | participio |
| partit, partits | partido, partidos |
| partits | partidos |
| partíu | partís |
| parto, partos, part, parts, de parí | parto, de parir |
| parts | partes |
| pas, pásses, pássos – Per a Nadal, un pas de pardal, per a San Antoni, un pas de dimoni (de cara al estiu) | paso, pasos |
| Pascua, pascues | Pascua, pascuas |
| pascual, de pascua | pascual, de pascua |
| pascualet, fill de Pascual, a Beseit, Alberto, Javi y Rubén Moragrega del hotel la fábrica de Solfa | Pascualico, Pascualicos |
| pasmada, pasmades | pasmada, pasmadas |
| pasmat, pasmats | pasmado, pasmados |
| passá - pásso, pásses, pásse, passém o passám, passéu o passáu, pássen – passat, passada (si es una fruita, podrida) – passa, pásses | pasar |
| passá – passo, passes, passe, passém o passám, passéu o passáu, pássen – passaría – passára – passaré | pasar |
| passa, passes – pássa fora ! - Tú pásses ara | Paso – pasa (de pasar) – tú pasas ahora |
| passabe | pasaba |
| passaben | pasaban |
| passacalle, passacalles, passacarré, passacarrera | pasacalle |
| passache, passaches | pasaje |
| passada | pasada |
| passades | pasadas |
| passadís, passadissos | pasadizo, pasadizos |
| passadó | pasador |
| passadó, passadós – hebilla, broche, imperdible, gafet | pasador, hebilla, hebillas - broche, fíbula, prendedor, imperdible, corchete |
| passáe, passabe | pasaba |
| passáe, passaben | pasaban |
| passagé, passajero, passagés, passajeros | pasajero, pasajeros |
| passaje, passajes, ticket per a un viache | pasaje, pasajes |
| passajero, passajeros, passagé, passagés (tren, avión, etc) | pasajero, pasajeros |
| passáles putes | pasarlas putas |
| passáli | pasarle |
| passallá, crit a les caballeríes – vore wesque | pasa allá, grito a las caballerías |
| passáls | pasarles |
| pássam a dabán | pásame delante |
| passán | pasando |
| passán (g) | pasando |
| passánli | pasándole |
| passánlo | pasándolo |
| passánlo | pasándolo |
| passánmos | pasándonos |
| passaport, passaports (per a entrá a La Portellada) | pasaporte, pasaportes (para entrar en La Portellada) |
| passará | pasará |
| passará | pasará |
| passarán | pasarán |
| passarán | pasarán |
| passare | pasara, pasase |
| passaré | pasaré |
| passarém | pasaremos |
| passaren, passáren | pasaran, pasasen |
| passaréu | pasaréis |
| passáreu | pasarais, pasaseis |
| passaríe | pasaría |
| passaríem | pasaríamos |
| passaríen | pasarían |
| passaríeu | pasaríais |
| passat | pasado |
| passatems | pasatiempos |
| passats | pasados |
| pássau | pásalo |
| passáu – passéu | Pasarlo – pasáis |
| passe – un passe de pilota | Pasa – un pase de pelota |
| passech, passeo | paseo |
| passechá, passejá | pasear |
| passecháe | paseaba |
| passechán, passeján | paseando |
| passecháns | paseantes |
| passechen | pasean |
| passejá | pasear |
| passejáe | paseaba |
| passeján | paseando |
| passejat | paseado |
| passejo (yo) | paseo |
| passen | pasan |
| passeo, passeos | paseo, paseos |
| passes | pasos |
| pássia, enfermedad apegalosa, contagiosa | enfermedad que se pasa, que se contagia |
| passiánsia | paciencia |
| passién, passiéns | paciente, pacientes |
| passienmen | pacientemente |
| passiénsia, que es la mare de la siénsia | paciencia |
| passífic, passífics | pacífico, pacíficos |
| passificá | pacificar |
| passífica, som gen passífica y no mos agrade cridá ... | pacífica |
| passíficamen | pacíficamente |
| passífics | pacíficos |
| passillo, passillos | pasillo, pasillos |
| passió | pasión |
| passións | pasiones |
| passiu | pasivo |
| passiva | pasiva |
| passo (yo) | paso |
| passodoble, passodobles (ball) | pasodoble, pasodobles |
| passon, pásson | pasen |
| passos (tú) | pases |
| pastá – pasto, pastes, paste, pastém o pastám, pastéu o pastáu, pásten – pasta (lleute, massa) – pastaría – la pastera – pastára – pastaré – pastat, pastada – pastán (g) | amasar la pasta (pan, cemento, etc) |
| pasta, pastes | pasta, pastas |
| pastála | pastarla |
| pastel, pastels | pastel, pasteles |
| pastelería, pasteleríes | pastelería, pastelerías |
| pastelet | pastelito |
| pastelets | pastelitos |
| pastell per a tancá una porteta, finestró, pastells – aldaba | pestillo, pestillos – aldaba |
| pastels | pasteles |
| pastera, pasteres, un arca de fusta per a la massa del pa (lleute) – A casa nostra al rebost li díem la pastera perque la teníem allí. | arca de madera para la masa del pan |
| pasterada, lo lleute que cap a la pastera, que es un arca de fusta per a la massa del pa – pasterada de fang, de simén, etc – caguerada | la cantidad de masa (pasta) que cabe en la “pastera”, arca de madera para la masa del pan – barro, cemento pastado – cagada, mierda |
| pastes (tú) | pastas, amasas |
| pasteta, fé pastetes : jugá en fang | pastita, masilla – jugar con barro |
| pastilla, pastilles | pastilla, pastillas |
| pastilleta, pastilletes | pastillita, pastillitas |
| pastó, pastora, pastós, pastores | pastor, pastora, pastores, pastoras |
| pastón, mols dinés, moltes perres | pastón, dinero |
| pastoret, pastorets | pastorcillo, pastorcillos |
| pastoreta, pastoretes | pastorcilla, pastorcillas |
| pastós | pastores |
| pasturá – pasturo, pastures, pasture, pasturém o pasturám, pasturéu o pasturáu, pastúren – pasturat, pasturada – pasto – pasturára – pasturaré – pasturaría | comer pasto, pacer |
| pasturada | pacida |
| pasturán | comiendo pasto, paciendo |
| pasturat | pacido, comido pasto |
| pataca, pataques , pataquera, pataqueres – pataqueral | patata, patatas, patatera (planta), patateras – patateral |
| patada, patades, potada, potades, patá, patáes, potá, potáes | patada, patadas |
| patalejá (un crío) | patalear |
| pataqué, mote de Valderrobres (Miguel Ángel y Santi Gracia) | patatero, pataqué (mote) |
| pataques | patatas |
| pataqueta | patatita |
| pataquetes | patatitas |
| patatero (cero) | patatero |
| pateche, patege | patea, pisa |
| pateja, patéja | pise, patee |
| patejá, potejá, - patejo, pateges, patege, pategém o pategám, pategéu o pategáu, patégen – apichat: patecho, pateches, pateche, patechém o patechám, patechéu o patecháu, patéchen – vore calsigá, palsigá | pisar, patear |
| patejám | pisarme |
| pateján | pisando |
| patejats | pisados |
| patejo | piso |
| patén, paténs | patente, patentes |
| pater, móssen, retó – tots li diuen pare menos sons fills, que li diuen tío | cura, pater, mosén, etc |
| paternal, paternals | paternal, paternales |
| paternidat, sé pare | paternidad, ser padre |
| paternoster, padrenuestro, parenostre | padrenuestro |
| patet, patets, com lo patet feo, que ere un cisne | patito, patitos, como el patito feo, que era un cisne |
| pateta, patetes | patita, patitas (pato) |
| patétiques | patéticas |
| patí - patixco o patixgo, patíxes, patíx, patím, patíu, patíxen – no vull patí, díe un chiquet de Beseit cuan li van regalá un patí y ell volíe una bissicleta. Pos no patíxques o patíxgues li va di son yayo. - vore pati (patio y Patricia acursat) | sufrir |
| patí (juguet), patíns, patinet, patinets | patín, patinete, patines, patinetes |
| pati, patis | patio, patios |
| patía | sufría |
| patíbul, patíbuls | patíbulo, patíbulos |
| patíe | sufría |
| patíen | sufrían |
| patiet, patiets | patio pequeño |
| patigáu (no), patiguéu | sufráis (no) |
| patiguéra (yo) | sufriera, sufriese |
| patiguére (ell) | sufriera, sufriese |
| patiguérem | sufriéramos |
| patiguéren | sufrieran, sufriesen |
| patiguéres | sufrieras, sufrieses |
| patiguéreu | sufrierais, sufrieseis |
| patiguéu (no) patigáu | sufráis |
| patíl | sufrirlo |
| patíla | sufrirla |
| patíles | sufrirlas |
| patimén | sufrimiento |
| patiméns | sufrimientos |
| patín | sufriendo |
| patínu | sufriéndolo |
| patirás | sufrirás |
| patiré | sufriré |
| patire, patiguére | sufriera, sufriese |
| patiríe | sufriría |
| patís, patíx | sufre |
| patísquen, patíxquen, patíxguen | sufran |
| patit (lo que hay) | lo que he sufrido |
| patits | sufridos |
| patíu | sufrirlo, sufrís |
| patix | sufre |
| patíxca, patíxga | sufra |
| patíxen | sufren |
| patíxes | sufres |
| patixgue | sufra |
| patixguen, patíxquen | sufran |
| pato, patos - los catalanistes fan y diuen ànec (anàtids, Anatidae) | pato, patos |
| pátria, pátries | patria, patrias |
| patrimoni, patrimonis | patrimonio, patrimonios |
| patró, amo – del poble | patrón, amo, dueño – patrón del pueblo |
| patrona, patrones | patrona, patronas |
| patrulla, patrulles | patrulla, patrullas |
| patrullé | patrullero |
| patrullés | patrulleros |
| patués, una de les variedats del aragonés (del fransés patois) | patués, aragonés |
| pau, pas – Pau, nom propi (Paulus, Pablo) | Paz – Pau, nombre propio |
| paupá, palpá | palpar |
| paupóns (a), sense vore, en les máns per dabán | a ciegas, sin ver, con las manos por delante |
| paupontes (a), sense vore, en les máns per dabán | a ciegas, sin ver, con las manos por delante |
| paus | paces |
| paussa | pausa |
| pausses | pausas |
| pavimentada | pavimentada |
| pavo, pavos | pavo, pavos |
| paya, payes (dones) | paya, payas, mujer, tía, femenino |
| payassada, payassades | payasada, payasadas |
| payo, payos (homes) | payo, payos, hombre, tío, masculino |
| paz, pas – fé les paus | Paz – hacer las paces |
| peana, peanes, aon va un san, la vírgen, Jessucristo, Jesús | peana, peanas |
| peatón, peatóns | peatón, peatones |
| pebre (negre, roch) | pimienta (negra, roja) |
| pecá | pecar |
| pecabe | pecaba |
| pecaben | pecaban |
| pecadó | pecador |
| pecadora, pecadores | pecadora, pecadoras |
| pecadós | pecadores |
| pecat, pecats | pecado, pecados |
| pechines, pechínes, pichínes, pichines, almeja, almejes – de una dona : chona | almeja, almejas – vulva, coño |
| pechúa, pichúa, pechuga, pechugues – pechúa o pechuga : mote de Beseit – vore mamella, mamelles | pechuga, pechugas |
| peculiá, peculiar, espessial, únic | peculiar |
| pedal, pedals – pedals dels Ports (de Beseit) | pedal, pedales |
| pedalejá | pedalear |
| pedán, com Arturo Quintana Font | pedante |
| pedás, pedassos | pedazo, pedazos, parche, parches |
| pedernal, pedernals | pedernal, pedernales |
| pedido, pedidos (vore demaná) | pedido, pedidos |
| pedrá (pédre) | perderá |
| pedrá, pedrada, pedráes, pedrades, codolada, codolades | pedrada |
| pedra, pedres – latín petrvs -> Pedro, Pere, Petronila | piedra, piedras |
| Pedrá, perderá | perderá |
| pedrades | pedradas |
| pedrán | perderán |
| pédre, pérdre - perga, pergues, pergue, pergám, pergáu, pérguen – perg, perc, pergo, pérdego - perds o perts, perd o pert, perdém, perdéu, pérden | perder |
| pedregá, granisá | granizar, apedrear |
| pedregada, pedregá, pedregáes, pedregades | granizada, granizadas |
| pedregós, pedregosos (pédre gossos no), roquerut, roqueruts | pedregoso, pedregosos |
| pédrel, pédrels | perderlo, perderlos |
| pédrela | perderla |
| pédrels, pérdrels | perderlos |
| pedres – pédres, pérdres, pedres | piedras – perderse |
| pedreta, pedretes | piedrecita, piedrecitas |
| pedretes | piedrecitas |
| pedretes de trilita, que peten al tiráles en forsa an terra, Trinitrotolueno | piedrecitas de trilita, que estallan como bombitas, Trinitrotolueno |
| pédreu | perderlo |
| pedríem | perderíamos |
| pedríen | perderían |
| pedriñera, pedres del trill, de sílice - trill de pedriñera – se li diu “diable” a Penarroija a una classe de trill | trillo con piedras (de sílice) |
| pedrís, pedríssos - pub Pedris de Valderrobres - assiento de pedra, normalmén apegat a la paret de una casa | pedrizo, asiento de piedra |
| pedrota, pedrotes | piedra grande |
| pegá | pegar |
| pega - pega grega per a empeltá – que yo te pega | Pegamento - pega griega para injertar – que yo te pegue |
| pegábeu, pegáeu | pegabais |
| pegada, pegades – apegada, apegades | pegada, pegadas |
| pegadeta, pegadetes | pegadita, pegaditas |
| pegáe, pegabe | pegaba |
| pegáen | pegaban |
| pegáli | pegarle |
| pegáls – apegáls | pegarles – pegarlos con cola, pega |
| pegám | pegarme |
| pegamento, pega | pegamento, pega |
| pegán | pegando |
| pegánli | pegándole |
| pegare | pegara, pegase |
| pegaríe | pegaría |
| pegat, pegats – apegat, apegats | pegado, pegados – pegado con cola o pega |
| pego | pego |
| pegue (ell) | pega |
| peguen | pegan |
| pegujar (ajuar y) | pegujar (ajuar y) |
| peix, peixos | pescado, pez, pescados, peces |
| peixca | pesca – pesque |
| peixcá | pescar |
| peixcadó, peixcadós | pescador, pescadores |
| peixcadora, peixcadores | pescadora, pescadoras |
| peixcadoret, peixcadorets | pescadorcillo, pescadorcillos |
| peixcál | pescarlo |
| peixcáles | pescarlas |
| peixcat (peixcá) | pescado (pescar) |
| peixet, peixets | pececito, pececitos, pescadito, pescaditos |
| peixos | peces |
| peixquera, tros del riu Ulldemó de Beseit, ve de peix, peixos, ne ñabíen mols | pesquera, Ulldemó de Beceite |
| pel, pels – pels pels, per los pels – pel monte, per lo monte | pelo, pelos – por los pelos – por el monte |
| pelá – pelo, peles, pele, pelém o pelám, peléu o peláu, pélen – pelaría – pelára – pelaré | pelar |
| pelada, pelades | pelada, peladas |
| peladura, peladures : pell de les pataques, fruites, etc | piel, pieles (de las patatas) |
| peladures, de fruita, pataca | pieles de fruta, patata |
| pelambrera, pelambreres | pelambrera, pelambreras |
| pelat | pelado |
| pelats | pelados |
| Pelayo, mote de Beseit, ma yaya Mercedes ere pelaya – rey de Asturies | Pelayo |
| peles | pelas |
| pelets | pelitos |
| película, películes, peli, pelis, com les que fée lo gatet als sines – vore sine de Beseit | película, películas |
| peligrán, perillán | peligrando |
| peligrós, peligrosos | peligroso |
| peligrosa, peligroses | peligrosa, peligrosas |
| pell, pells | piel, pieles |
| pelleric, columna de pedra en una argolla per a lligá als lladres, delincuéns, com lo de la plassa de Queretes, carré pellerik a Fórnols | pelleric |
| pellet, pellets, com gránuls de fusta per a enséndre | pellet, pellets |
| pellizc, pessic al mesquí o mezquín – vore pessigá | pellizco |
| pellota, pellotes | piel (despectivo), pieles |
| peluda, peludes | peluda, peludas |
| peluquera, barbera no se sol di – A Beseit hay conegut a la Lola de Garsía, Cristina de Garsía, Gema Urquizú | peluquera |
| peluquería, peluqueríes, barbería, barberíes – quina barbaridat de barbes ñan a la barbería de Barbastro | peluquería |
| peluquero, barbé – A Beseit u van sé Patoy (Ramón) y Pascual lo cartero | peluquero |
| pelut | peludo |
| pelut, peluts – mote del guarda de Ráfels | peludo, peludos |
| peluts | peludos |
| pená | penar |
| pena, penes – riu Pena (barrang), lo del pantano de Pena, Beseit – Valderrobres – Fondespala | pena, penas |
| penabe | penaba |
| penaben | penaban |
| penáes, penades – rates penáes, rates penades | Penadas – murciélago, murciélagos |
| penáli | penarle |
| penánli | penándole |
| penáren | penaran, penasen |
| penaríe | penaría |
| Penarroija de Tastavins, Matarraña, Teruel, Aragó (mote sebollots) | Peñarroya de Tastavins (Catavinos) |
| penarroijí, que es de Penarroija, com Desideri Lombarte, Matíes Pallarés, Ignacio Sorolla Amela, etc (mote sebollot) | de Peñarroya |
| penarroijina, que es de Penarroija (mote sebollota) | de Peñarroya |
| penca, penques de cart | penca de cardo, el tallo |
| pencha, penja | cuelga |
| penchá, penjá | colgar |
| penchada, penjada | colgada |
| penchat, penjat | Colgado – ahorcado |
| penche, penge | cuelga |
| penchen, pengen | cuelgan |
| penchon, penjon | cuelguen |
| pendén, pendéns (assuntos, cuentes, costa) – arracades a la orella | pendiente, pendientes (asuntos, cuentas) – pendientes de la oreja |
| pendenta (ella está), pendentes | pendiente (ella está) |
| pendrá | tomará, quitará |
| pendrán | tomarán, quitarán |
| péndre, preng, prens, pren, preném, prenéu, prénen – pres, presa | tomar, quitar |
| péndrel | tomarlo, quitarlo |
| péndrela | tomarla |
| péndreles | tomarlas |
| péndreli | tomarle |
| péndrem | tomarme |
| péndres | tomarse |
| pendríe | tomaría |
| pendríen | tomarían |
| pendríeu | tomaríais |
| peneta, penetes | penita, penitas |
| penetrá | penetrar |
| penetráe, penetrabe | penetraba |
| penetrál, penetrála | penetrarlo, penetrarla |
| penetrán | penetrando |
| península, penínsules | península, penínsulas |
| penitánsia | penitencia |
| penitén | penitente |
| peniténs | penitentes |
| peniténsia | penitencia |
| penjá – penjo, penges, penge, pengém o penjám, pengéu o penjáu, péngen – penjára – penjaría – te penjaré | colgar |
| penjabe, penjáe | colgaba |
| penjada | colgada |
| penjades | colgadas |
| penjál | colgarlo |
| pénjam | cuélgame |
| penján | colgando, colgante |
| penjáns | colgantes |
| penjáre | colgara |
| penjarém | colgaremos |
| penjaríen | colgarían |
| penjo | cuelgo |
| penjon | cuelguen |
| penós | penoso |
| penosa | penosa |
| penoses | penosas |
| penosos | penosos |
| penossíssim | penosísimo |
| penossíssima | penosísima |
| pensa | piense |
| pensá | pensar |
| pensaba | pensaba |
| pensabe (ell) | pensaba |
| pensaben | pensaban |
| pensábeu | pensábais |
| pensada, pensades | pensada, pensadas |
| pensades | pensadas |
| pensadó, pensadós | pensador, pensadores |
| pensáe | pensaba |
| pensáen | pensaban |
| pensám | pensarme, creerme |
| pensamén | pensamiento |
| pensaméns | pensamientos |
| pensámu | pensármelo |
| pensán | pensando |
| pensánse | pensándose |
| pensaré | pensaré |
| pensaríe | pensaría |
| pensaríen | pensarían |
| pensássu | pensárselo |
| pensat, pensats | pensado, pensados |
| pensatiu, que cavile | pensativo, que cavila |
| pensativa, que cavile | pensativa |
| pénsau | piénsalo |
| pensáu, penséu | Pensarlo – Pensáis |
| pense | piensa |
| pensém | pensamos |
| pensen, pénsen | piensan |
| penses | piensas |
| penséu | pensáis |
| pensió, pensións | pensión, pensiones |
| pensos | pienses |
| pentiná , pentinás – pentino, pentines, pentine, pentiném o pentinám, pentinéu o pentináu, pentínen – pentinat, pentinada – pentinára, pentináres – pentinaría, pentinaríes | peinar, peinarse |
| pentinat, pentinats | peinado, peinados |
| pentinátos | peinaros |
| pentinats | peinados |
| pentine | peina |
| pentinen | peinan |
| penumbra | penumbra |
| penúria, penúries | penuria, penurias |
| peña – montaña – de gen – peñes | Peña – montaña – de gente |
| Peñarroija, Penarroija de Tastavins | Peñarroya de Tastavins (Catavinos) |
| peñascal, roquissal, terreno de roques, rocós | peñascal, roquizal, terreno rocoso |
| peñes | peñas |
| Peó, peóns | peón, peones |
| pepinet, pepinets – pepinillo, pepinillos en vinagre | pepinito – pepinillo en vinagre |
| pepino, pepinos, cogombro, cogombros (cucumber en inglés) | pepino, pepinos |
| pepita, pepites – an algúns fruits són piñols – Pepita, Pepites, Josefa, Josefes, Pepa Nogués catalanista a La Portellada | pepita, pepitas – Pepita nombre propio |
| peque, minut, menut, chiquet, sagalet – lo pequeño es un mote de Beseit, no lo minut o menut | peque, pequeño |
| pequinesos, de Pekín | pequineses, de Pekín |
| per | por |
| pera, peres – per a | pera, peras – para |
| perc, pergo | pierdo |
| percatás | percatarse |
| percatat | percatado |
| percebe, percebes | percebe, percebes |
| perchi, perchis, vore esgorfa | desván, parte alta de la casa |
| percut, pet, explossió – salto, brinco – vore percutó | estallido, explosión - salto, brinco |
| percutó | percutor |
| perdém | perdemos |
| perdén | perdiendo |
| perden, pérden, piarden | pierden |
| perdéu | perdéis |
| perdíe | perdía |
| perdíen | perdían |
| perdigacho, mascle de perdiu, perdigachos – lo perdigacho de Pedro J Bel Caldú | macho de la perdiz |
| perdigana, perdiganes | cría de la perdiz (perdigón, perdigones) |
| perdiganeta, perdiganetes | cría de la perdiz (perdigón, perdigones) cuando son muy pequeñas |
| perdigó, perdigóns, balí, balíns de balinera, perdigonera, escopeta | perdigón, perdigones de balinera |
| perdigot, perdigacho, perdigots, perdigachos | macho de la perdiz |
| perdissió | perdición |
| perdiu, perdius – per diu | perdiz, perdices – por decirlo |
| perdius | perdices |
| perdó, perdóns | perdón, perdones |
| perdo, pergo, pérdego | pierdo |
| perdonada, perdonades | perdonada, perdonadas |
| perdonáles | perdonarlas |
| perdonám | perdonarme |
| perdónam | perdóname |
| perdonánlo | perdonándolo |
| perdonarán | perdonarán |
| perdonaríe | perdonaría |
| perdonat, perdonats | perdonado, perdonados |
| perdonémlo | perdonémoslo |
| perdonéu | perdonáis |
| perdonéume | perdonadme |
| perdono | perdono |
| perdónom vosté | perdóneme Ud |
| pérdre, pedre, pédre | perder |
| perds, perts | pierdes |
| pérdua, pérduda, pérdues, pérdudes | pérdida, pérdidas |
| perduda, perdudes | perdida, perdidas |
| perdurá | perdurar |
| perduráen, perduraben | perduraban |
| perdurassió | perduración |
| perdure | perdura |
| perdut, perduda | perdido, perdida |
| perdut, perduts | perdido, perdidos |
| perea, peréa – me fa perea | Pereza – me da pereza |
| peregrinassió | peregrinación |
| peregrinassións | peregrinaciones |
| pereixíe | parecía |
| perera, pereres | peral, perales |
| peres | peras |
| peresa, perea, peréa | pereza |
| pereta, peretes (pera) – interruptó antic de fusta | perita, peritas – interruptor antiguo de madera |
| perfecsió | perfección |
| perfecsioná | perfeccionar |
| perfecsionál | perfeccionarlo |
| perfecsionála | perfeccionarla |
| perfecsionat, perfecsionats | perfeccionado, perfeccionados |
| perfecta, perfectes | perfecta, perfectas |
| perfectamen | perfectamente |
| perfecte | perfecto |
| perfectes | perfectos |
| perfiacte | perfecto |
| perfilán | perfilando |
| perforassió | perforación |
| perfumada, perfumades | perfumada, perfumadas |
| perfumat, perfumats | perfumado, perfumados |
| perfume, perfumes | perfume, perfumes |
| perfumería | perfumería |
| perga, pérga (que yo) | pierda |
| pergám | perdamos |
| pergáu | perdáis |
| pergo, perg, perc, pérgo | pierdo |
| pérgue | pierda |
| pérguen | pierdan |
| perguere | perdiera, perdiese |
| pérgues | pierdas |
| periférica, perifériques | periférica, periféricas |
| perill, perills | peligro, peligros |
| perillaben, perilláen | peligraban |
| perillán, que té perill, maleán, maleante | maleante, que tiene peligro |
| perilláns, que tenen perill, maleantes | maleantes |
| perillós | peligroso |
| perillosa | peligrosa |
| perillosos | peligrosos |
| perills | peligros |
| perímetro, perímetros | perímetro, perímetros |
| periódic, diari, periódics, diaris | periódico, diario |
| periodisme | periodismo |
| periodiste com José Miguel Vallés de Lledó, Michel | periodista |
| periodistes | periodistas |
| periodo, período, periodos, períodos de tems | periodo, periodos |
| peripéssia | peripecia |
| peripéssies | peripecias |
| perjudicá | perjudicar |
| perjudicabe | perjudicaba |
| perjuissi, perjuissis | perjuicio, perjuicios |
| perla, perles | perla, perlas |
| perlífera, perlíferes, ostres | Perlífera, perlíferas, ostras |
| permaneixcut | permanecido |
| Permanéixe – permaneixco, permanéixes, permanéix, permaneixém, permaneixéu, permanéixen – permaneixcut, permaneixcuda | permanecer |
| permaneixén | permaneciendo |
| permaneixerá | permanecerá |
| permaneixíe | permanecía |
| permés, permetut, permitit – per mes que | Permitido – por más que |
| permétre, permití | permitir |
| permetríe, permitiríe | permitiría |
| permetut, permetuts, permitit, permitits | permitido, permitidos |
| permís, permísos | permiso, permisos |
| permití, permétre – permitixco o permitixgo, permitíxes, permitíx, permitím, permitíu, permitíxen – permetut, permitit, permetuda, permitida | permitir |
| permitíe | permitía |
| permitíen | permitían |
| permitínla | permitiéndola |
| permitínlo, permitínli | permitiéndole |
| permitit, permitits | permitido, permitidos |
| permitix, permitíx | permite |
| permitixen, permitíxen | permiten |
| permitixgue, permitixque | permita |
| pernil, pernils (de pierna), cuixot, cuixots (de cuixa)– vore magre | jamón, jamones (jambon, jambe francés) |
| pero | pero |
| peroné | peroné |
| perpendiculá, perpendicular | perpendicular |
| perpendicularmen | perpendicularmente |
| perpetuamen | perpetuamente |
| perpetuo, perpetuos | perpetuo, perpetuos |
| perplejidat, en la boca uberta | perplejidad |
| perque | porque |
| perque – lo perqué – per qué u fas ? | porque – porqué – por qué lo haces ? |
| perres, dinés | perras, dinero |
| persecussió | persecución |
| persecussións | persecuciones |
| persecutó, perseguidó | persecutor, perseguidor |
| perseguí (acassá) – perseguixco, perseguíxes, perseguíx, perseguím, perseguíu, perseguíxen – yo te perseguiría – si yo te perseguira – yo te perseguiré – quí es aquell que cada nit te perseguix ? | perseguir |
| perseguidó | persecutor, perseguidor |
| perseguidós | persecutores, perseguidores |
| perseguíen | perseguían |
| perseguín | persiguiendo |
| perseguit, perseguits | perseguido, perseguidos |
| persén, per sen, % | por ciento |
| persentache, persentaje | porcentaje |
| persiana, persianes | persiana, persianas |
| persibíx | percibe |
| persibíxco | percibo |
| persistén, com Marta Rovira de ERC : “lluitarem fins al final, fins al final”, plos y mes plos de ploramiques catanazi | persistente |
| persistí | persistir |
| persistí | persistir |
| persistíe | persistía |
| persona, persones | persona, personas |
| personache, personage, personaje | personaje |
| personal | personal |
| personalidat la que té Juaquinico Monclús de Calaseit, directó de la Ascuma, unes vegades escriu Monclús y datres MonTclús, per a paréixe mes catalá | personalidad |
| personalmen | personalmente |
| personals | personales |
| persones | personas |
| persono (me) | persono (me) |
| perspectiva, perspectives | perspectiva, perspectivas |
| persuadí, vore convénse | persuadir |
| pert, perd | pierde |
| perteneissén | perteneciente, perteneciendo |
| perteneix | pertenece |
| pertenéixe - pertenéixco, pertenéixes, pertenéix, perteneixém, perteneixéu, pertenéixen – si yo perteneixquera, perteneixqueres, perteneixquere, perteneixquerem, perteneixquéreu, perteneixquéren | pertenecer |
| perteneixén | perteneciendo |
| pertenéixen | pertenecen |
| perteneixéns | pertenecientes |
| perteneixíe | pertenecía |
| perteneixíen | pertenecían |
| pertenénsia | pertenencia |
| pertinén – impertinén | Pertinente – impertinente |
| pertinéns | pertinentes |
| pertocá a cada un | pertocar, tocar a cada uno |
| pertocáe, pertocabe | pertocaba, tocaba |
| perts | pierdes |
| perts, perds | pierdes |
| perturbadó, perturbadós | perturbador, perturbadores |
| perturbassió, perturbassións | perturbación, perturbaciones |
| pervers, perverso, mol roín, ruín | perverso, ruin |
| perversamen | perversamente |
| perversidat | perversidad |
| pervivénsia | pervivencia |
| pes | peso |
| pesá, pesás – (me) peso, peses, pese, pesá - peséu o pesáu, pésen | pesar, pesarse |
| pesabe | pesaba |
| pesada | pesada |
| pesada (bona) : cuan compres al mercat, que no miron prim cuan pesen | cuando compras en el mercado, buena pesada es que no miren justo el peso |
| pesadet, pesadets | pesadito, pesaditos |
| pesadeta, pesadetes | pesadita, pesaditas |
| pesadíssim, com Carlos Rallo Badet, lo que no chapurrege res, yo tampoc, yo parlo chapurriau mol be | pesadísimo |
| pesadíssima | pesadísima |
| pesáe, pesabe | pesaba |
| pesáen, pesaben | pesaban |
| pesáli | pesarle |
| pesat, pesats, pesada, pesades | pesado, pesados, pesada, pesadas |
| pesáu, peséu | pesáis |
| pescat, peixcat | pescado (pescar) |
| pese | pesa |
| peso | peso |
| pésol, pésols | guisante , guisantes |
| pesolaga, pesolagues, chiquets roins | niños malos |
| pesolagada, pesolagades, maleses | travesuras de niños malos |
| pesolera, planta del pésol, pesoleres | planta del guisante |
| pespún | pespunte |
| pessa, pesses | pieza, piezas |
| pesse a | pese a |
| pessebre, pessebres, aon se abeuren los ascumites | pesebre, pesebres, donde se abrevan los ascumitas |
| pesseta | peseta |
| pessetes – A Queretes gen de puñetes y de moltes pessetes, com Juan Luis Camps Juan | pesetas |
| pessic | pellizco |
| pessic, pessics | pellizco, pellizcos |
| pessics | pellizcos |
| pessigá | pellizcar, atrapar |
| pessigá, pessigo, pessigues, pessigue, pessiguém o pessigám, pessiguéu o pessigáu, pessíguen – pessic, pessigat, pessigada | pellizcar – atrapar |
| pessigánlo | pellizcándolo |
| pessigat | pellizcado |
| pessigats | pellizcados |
| pessigolles | cosquillas |
| pessiguañes | cosquillas |
| pessiguet | Pizquita – pellizquito |
| pessiguet de algo, pessiguets a les cuixes | pellizquito de algo – pellizquitos a las nalgas |
| pessiguets | Pizquitas – pellizquitos |
| péssim, péssims | pésimo, pésimos |
| péssima, mes roína ya no pot sé, péssimes | pésima, pésimas |
| pessuña, casco | pezuña, casco |
| pessuñes, cascos | pezuñas, cascos |
| pestaña, pestañes – compro pels de la figa per a fé pestañes de nines | pestaña, pestañas – compro pelos del coño para hacer pestañas de muñecas |
| pestañejá | pestañear |
| pestañejáe | pestañeaba |
| pestañes | pestañas |
| peste – enfermedat de les bubes, bubónica – mala auló, tuf, corrompina | Peste – enfermedad – mal olor, hedor |
| pestilén | pestilente |
| pestiléns | pestilentes |
| pestilénsia | pestilencia |
| pet, pets | pedo, pedos – explosión |
| petá – petás – petardo | Explotar, estallar – pederse – petardo |
| petaben, petáen | explotaban |
| petáe, petabe | explotaba |
| petanca (fransés petanque) | petanca (juego) |
| petissió | petición, instancia, instancias, ruego, solicitud, súplica, apelación, memorial, arbitrio, escrito, informe, oficio |
| petissións | peticiones |
| petoste : se li diu a les persones o, per extensió, a coses que no fan mes que estorbá, nosa | Petoste : Se dice de las personas o, por extensión, a cosas que no hacen más que estorbar |
| pets | Pedos – explosiones |
| peu | pie |
| peúc, calsetí que sol tape lo peu, peúcs | patuco, patucos |
| peus | pies |
| pi | pino |
| piaben, piáen los muixóns | piaban los pájaros |
| piadós, que té piedat, piadosos | piadoso, que tiene piedad |
| piadosa, piadoses | piadosa, piadosas |
| pial | pelo |
| piarde | perder |
| piárdegue | pierda |
| piárdegues | pierdas |
| piárdel, pédrel | perderlo |
| piarden, perden | pierden |
| piárdes, pédres | perderse |
| piárdua | pérdida |
| piart | pierde |
| piarts | pierdes |
| piau | pie |
| piaus | pies |
| pic, pics | pico, picos |
| pica (que yo) | que yo pique |
| picá, pico, piques, pique, piquem, piquéu o picáu, píquen – picara, picares, picare, picárem, picáreu, picáren – picat, picada – picára – picaría | picar |
| pica, piques, les que fa aná lo picadó a la plassa de bous | pica, piques, picador plaza toros |
| picaben | picaban |
| picades | picadas |
| picadó - anella, anell, argolla, grillet, cadena | Picador - anilla, anillo, argolla, grillete, cadena |
| picáe, picabe | picaba |
| picáen, picaben | picaban |
| picaesquenes : escaramujo (a Alemania, Hagebute), lo fruit té uns pelets urticáns (urtica : ortiga), que piquen o donen picassó. Se pot fé un bon té en los fruits roijos madús. | “pica espaldas”, escaramujo |
| picán | Picante – picando |
| picáns | picantes |
| picantes, banderilles picáns en vinagre | picante, femenino, banderillas de encurtido |
| picapedra, picá la pedra | picapiedra, picar la piedra |
| picapedré, com los cansaladés de Beseit, picapedrés | Picapedrero, escultor de la piedra, que pica la piedra |
| picaport, picaports, tornet, trabillo, aldaba, aldeba, pastell, baldeta (a Tamarite de Litera), balda | picaporte, aldaba, aldabón, pestillo |
| picardía, picardíes | picardía, picardías |
| picaresca | picaresca |
| picassó – del añ de la picassó (mol antic) | picor, urticaria – del año del picor (muy antiguo) |
| picat | picado |
| picats | picados |
| pichella, pichelles – Juaquico lo torrat de la generalitat casi se aufegue en una perque no sabíe com se parabe | botijo, botijos |
| pichelleta, pichelletes | botijo pequeño |
| pichines | Almejas – coños |
| pichineta, pichinetes | almejita, colita de un niño |
| pichó a Valjunquera, pijó | peor |
| pichó de colom, pichóns | pichón de paloma |
| picho, pichos | canica, canicas |
| pichonet, pichonets de colom | pichoncito, pichón |
| pichorret, pichorro, pichorrets, pichorros, pitorro, pitorros | pichorro, pitorro |
| píchos | canicas |
| pichós, pijós | peores |
| pico (yo) | pico (yo, picar) |
| picossa, montaña de Valderrobres | pico de la montaña, Valderrobres |
| picotada, picotades, cop en lo pic | picotazo, picotazos |
| picuda, que te pic o punta | picuda |
| picudes | picudas |
| piedat | piedad |
| pienso, prenso, per als animals | pienso para los animales |
| pigot, piñerol : muixó que pique als ábres (pins), en lo pic mol fort – Woody Woodpecker dels dibujos animados | pico picapinos, pájaro carpintero |
| pigota, les pigotes | Viruela , pigüelas |
| pijama, pijames | pijama, pijamas |
| pijo, pijos, ric, mol ben vestit | pijo, pijos |
| Pilá, la virgen del Pilá, Pilarín, Pilarica | Virgen del Pilar |
| pilá, pilás (piláns) | pilar, pilares |
| pila, piles per a rentá | pila, pilas para lavar |
| Pillá – pillo, pilles, pille, pillém o pillám, pilléu o pilláu, píllen – pillat, pillada – pillaría – pillára, pilláres - | pillar, coger, atrapar |
| pilla, pilles | pilla, pillas |
| pillabe, pilláe | pillaba |
| pillaben, pilláen | pillaban |
| pillada, pilladas – enchampada, enchampades | pillada, pilladas |
| pilláem, pillabem | pillábamos |
| pilláen, pillaben | pillaban |
| pillánlo | pillándolo |
| pillarán | pillarán |
| pillarém | pillaremos |
| pillat, pillats | pillado, pillados |
| pille | pilla |
| pilléula | pilladla |
| pilléulo | pilladlo, pilladle |
| pillo, pillos | pillo, pillos |
| piló, pilóns | pilón, pilones |
| pilota, pilotes | pelota, pelotas |
| piloteta, pilotetes | pelotita, pelotitas |
| pimpollada, bosc o extensió de pins joves y ufanosos | pimpollada, bosque o extensión de pinos jóvenes y ufanos |
| piná | pinar |
| pinás | pinares |
| pincho, pinchos de minjá | pincho, pinchos de comer |
| pins | pinos |
| pinsá (muixó), pinsáns, pinsanet, pinsanets - Fringilla (coelebs) | pinzón (pájaro) |
| pinsamén, pinsaméns | pinzamiento, pinzamientos |
| pinsanets | pinzones |
| pinsell, pinsells | pincel, pinceles |
| pinses | pinzas |
| pintá | pintar |
| pinta (que yo) | pinte |
| pinta, pintes | peine, peines – pinta, pintas |
| pinta, pintes | pinta, pintas |
| pintabe | pintaba |
| pintabes | pintabas |
| pintades | pintadas |
| pintáe, pintabe | pintaba |
| pintála | pintarla |
| píntala | píntala |
| pintán | pintando |
| pintaríe | pintaría |
| pintaríeu | pintaríais |
| pintarrajeada, pintarrajeades | pintarrajeada, pintarrajeadas |
| pintarrajeat, pintarrajeats | pintarrajeado, pintarrajeados |
| pintat, pintats | pintado, pintados |
| pintátos | pintaros |
| pinte (ell) | pinta |
| pintéu | pintad, pintáis |
| pinto | pinto |
| pintó, pintós | pintor, pintores |
| pintoresca, pintoresques | pintoresca, pintorescas |
| pintós | pintores |
| pintura, pintures | pintura, pinturas |
| piñó de piña de pi | piñón |
| piñol | hueso de una fruta |
| piñols | huesos de una fruta |
| piñóns de piña de pi | piñones |
| pío | pío |
| pipá, fumá | fumar, “pipar” |
| pipirigallo (herba) | tipo de hierba para forraje |
| pirás | pirarse |
| piratejá | piratear |
| pirateján | pirateando |
| piratería | piratería |
| pire (se) | se pira |
| Pirineu, Pirineus, Pirineo, Pirineos | Pirineo, Pirineos |
| pis, pisos | piso, pisos |
| piscina, pistina, piscines, pistines | piscina, piscinas |
| piscolabis | piscolabis |
| piset, pisets | pisito, pisitos |
| pissano, pissanos, de Pisa | pisano, pisanos, de Pisa |
| pissínes, pistines, piscines | piscinas |
| pista | pista |
| pistes | pistas |
| pistina, pistines, piscina, piscines | piscina, piscinas |
| pit, pits | pecho, pechos |
| pitán | pitando |
| pitansa, cada un dels minjás que se donen | pitanza |
| pito (home), pita (dona) | pincho, ágil, espabilado |
| pito (pitá) | pito |
| pito, pitos | pito, pitos |
| pitorro, pichorro | pitorro, pichorro |
| pitral | pecho (abierto) |
| pitralera | pecho (abierto) |
| pits | pechos |
| piulá | piar un pájaro – chillar, gritar, cantar, cacarear, protestar, quejarse, refunfuñar |
| piulán | piando |
| piulit, piulits | pío de un pájaro |
| piulos (no) | no digas nada, no píes |
| pixá, pixás – pixo, pixes, pixe, pixém o pixám, pixéu o pixáu, píxen – pixára – pixaré – pixaría | mear, mearse |
| pixaben | meaban |
| pixán | meando |
| pixapíns, cataláns de siudat que van al monte. | Meapinos , catalanes de ciudad que van al campo |
| pixarribassos | mea ribazos |
| pixats | meados, orines |
| píxe | mea |
| pixera | ganas de mear |
| pixera, ganes de pixá, oriná | pis, ganas de mear |
| píxo | meo |
| píxos | mees |
| pixúm, pixúms – del gorrino : purín, puríns | Orín – purín, purines |
| pizarra, pizarres | pizarra, pizarras |
| pizarreta : grafito - a Alustante, pizarrín, pizarrines, mon tío Alejandro ne fée | grafito, pizarrín, pizarrines |
| pizza | pizza |
| pla, plans, plana, planes – mas de les planes de Penarroija – la plana del yessaire o gessaire - lo planet (carré de Beseit, Constitussió) | llano, llanos, llana, llanas – masía en Peñarroya – llana del yesaire (el que aplica yeso) |
| placa | placa |
| plaé | placer |
| plaés | placeres |
| plan | plan |
| plana, planes – de construcsió, per al ges – terreno pla, com les planes de Penarroija, en lo mas de les planes | llana, llanas – construcción, para el yeso – terreno llano |
| planchá | planchar |
| plancha, planches | plancha, planchas |
| planchán | planchando |
| plancho | plancho |
| planechá | planear – ir por el llano |
| planejá, planechá, fé un plan o un avión sense motor, planejo, planejes, planeje, planegém o planejám, planegéu o planejáu, planégen – planegat, planegada, planechat, planechada | Planear – ir por el llano |
| planejabe | planeaba |
| planejat | planeado |
| planet, planets | llano, llanos, llanito, llanitos |
| planeta, planetes – la planeta de Beseit, un escampat pla, en una cova, ara urbanisat y camping | planeta, planetas |
| planíssie | planicie |
| plano | plano, llano |
| plano, planos | plano, planos – llano, llanos |
| plans | planes |
| plansó , abre que naix, plansóns | árbol para plantar |
| plantá lo pi a la plassa del poble (lo pi de Nadal, no signifique cagás a la plassa, o als armaris) | plantar el pino en la plaza del pueblo (Navidad) |
| planta, plantes | planta, plantas |
| plantaba | plantaba |
| plantabe (ell) | plantaba |
| plantaém, plantabem | plantábamos |
| plantál | plantarlo |
| plantál, plantáls | plantarlo, plantarlos |
| plantáles | plantarlas |
| plantán | plantando |
| plantánse | plantándose |
| plantará | plantará |
| plantare | plantara, plantase |
| plantaré | plantaré |
| plantarém | plantaremos |
| plantassió | plantación |
| plantat, plantats | plantado, plantados |
| planté, plantés | plantero, retoños para plantar, arbolitos para plantar |
| plantejá, replantejá | plantear, replantear |
| plantejáli | plantearle |
| plantejátos | plantearos |
| plantes | plantas |
| planteta, plantetes | plantita, plantitas |
| plantéu | plantáis |
| plantó, plantóns | Plantón, plantones |
| plaques | placas |
| plassa, plasses – la del poble, la de bous de Beseit | plaza, plazas |
| plassenté, que done plaé, plassentés | placentero, que da placer |
| plassentera | placentera |
| plassenteramen | placenteramente |
| plassenteres | placenteras |
| plasses | plazas |
| plasseta, plassetes – a Beseit, Ramón de la plasseta (a la botera), Ramón Morera, qepd, “chapapote”, amo del cangrejo loco de Barselona | plazoleta, placita, plazoletas, placitas |
| plasso, plassos | plazo, plazos |
| plassoleta | plazoleta, placita, plazoletas, placitas |
| plassoletes | plazoleta, placita, plazoletas, placitas |
| plasta | plasta |
| plástic, plástics | plástico, plásticos |
| plástica | plástica |
| plástiques | plásticas |
| plat – tiro al plato se sol di aixina, no tiro al plat | Plato – tiro al plato |
| plata (AG, argent), en fransés, dinés o perres es argent | plata (dinero) |
| plataforma – pnhc, plataforma no hablamos catalán – plataformes | plataforma, plataformas |
| platané, platanés, ábres pareguts al castañé | platanero (árbol) |
| plátano, plátanos | plátano, plátanos |
| platero (mote de Beseit, Senén Gil, fundadó de la carnissería Ginesa Gil), joyero, orfebre, no té res que vore en lo burro del llibre de Juan Ramón Jiménez, platero y yo ni en lo grup de música platero y tú | platero, joyero, orfebre, artífice |
| plates – tombades | Platas – tumbadas |
| platet | platito |
| platets | platitos |
| plato, tombat llarg | llano, tumbado horizontalmente |
| platónic, platónics | platónico, platónicos |
| plats | platos |
| plau, plou | llueve |
| playa, playes | playa, playas |
| playeta, playetes | playita, playitas |
| ple, plle, plens, pllens, plena, pllena, plenes, pllenes | lleno, llena, llenos, llenas |
| Pleamar – portugués prea mar – plena mar, mar plena, cuan lo mar está mes alt, lo tems que dure este estat. | pleamar |
| plec, plecs | pliego, pliegos |
| Plega : volta pel poble per a arreplegá dinés per a les festes (los quintos o quintes de Beseit) | plega : vuelta por el pueblo para recoger dinero para las fiestas (quintos, quintas) |
| plegá de enterra – tancá un negossi – dixá una faena – fé un doblec, doblegá | recoger del suelo – cerrar un negocio – dejar un trabajo – doblar |
| plegabe | recogía |
| plegaben, plegáen | recogían |
| plegades | recogidas |
| plegadós (fé) – aplaná la terra en un roll o trucol per a pugué plegá les olives (o ameles) después sense que ñábigue herba y se pugue adelantá | allanar la tierra, compactarla, para poder recoger las olivas o almendras mejor |
| plegáries | plegarias |
| plegat | recogido, doblado |
| plegatí, plegatín, plegatíns | plegatín, que se dobla (plegá) |
| plegue | recoge |
| pleguen | recogen |
| pleguéume | recogedme |
| pleite, denúnsia, com lo pleite al sol que van fé los de Beseit | pleito, denuncia |
| pleitejá | pleitear |
| pleitejáns | pleiteantes |
| plena | llena |
| plená – pleno, plenes, plene, pleném o plenám, plenéu o plenáu, plénen, - ple, plena, plenet, pleneta – vore omplí | llenar |
| plenamen | plenamente |
| plenari, plenária, plenaris, plenáries | plenaria, pleno, completo, total, lleno, entero, íntegro |
| plenat | llenado |
| plenáu | llenáis |
| plene (ell) | llena |
| pleném | llenamos |
| plénen | llenan |
| plenes | llenas |
| plenet, plenets | llenito, llenitos |
| pleneta, plenetes | llenita, llenitas |
| plenéu | llenáis |
| plens | llenos |
| plim (a mí) | plim |
| plo | lloro |
| ploguda, plogudes | lluvia, llovida, lluvias, llovidas |
| ploguere | lloviera, lloviese |
| plogut | llovido |
| ploma, pluma | pluma |
| plomes, plumes | plumas |
| plora (cuan yo) | Cuando yo llore |
| plorá, pllorá – ploro, plores, plore, plorém o plorám, ploréu o ploráu, plóren – plorat, plorada – si yo plorára, ploráres, ploráre, plorárem, ploráreu, ploráren – haguera plorat | llorar |
| ploraba | lloraba |
| plorabe (ella), ploráe | lloraba |
| ploraben, ploráen | lloraban |
| plórali a ta mare | llórale a tu madre |
| plorán – los ploramiques catalanistes sempre están plorán, de esta manera mamen los mamóns | llorando |
| ploránla | llorándola |
| ploránlo | llorándolo |
| plorará | llorará |
| plorare | llorara, llorase |
| plorare | llorara |
| ploraren, ploráren | lloraran, llorasen |
| ploraríe | lloraría |
| plorat | llorado |
| ploraben, ploráen | lloraban |
| plore | llora |
| plorém | lloramos |
| ploren | lloran |
| plorera, ploreres, les de la Marta Rovira cuan díe “lluitarém fins al final, fins al final”, y va colá cap a Suissa ascape | llorera, lloreras |
| ploreres | lloros |
| ploréu | lloráis |
| plorón, ploróns | llorón, llorones |
| ploros | llores |
| plorós, plorosos | lloroso, llorosos |
| plorosa, ploroses | llorosa, llorosas |
| plos | lloros |
| plou, plou poc pero plou prou per a omplí lo pou | llueve, llueve poco pero llueve suficiente para llenar el pozo |
| plouen homes, com la cansó “it is raining men” | llueven hombres, como la canción |
| ploure | llover |
| plovén | lloviendo |
| plovíe | llovía |
| pluma de (per a) escriure | pluma para escribir |
| plumats, emplumats | plumado, emplumado |
| plumes, plomes | plumas |
| plumífero, plumíferos, que tenen plomes o plumes | plumífero, plumíferos |
| plumóns | plumones |
| plutonio | plutonio |
| pluviosidat | pluviosidad |
| po, pó, pau, pou, temó | miedo |
| poblades | pobladas |
| poblassió | población |
| poblassións | poblaciones |
| poblat | poblado |
| poble (poblá), repoble | puebla, repuebla |
| poble, vila, lloc | pueblo, villa, lugar |
| pobles, viles, llocs | pueblos, villas, lugares |
| poblet | pueblecito, pueblito |
| poblets | pueblecitos, pueblitos |
| pobra, pobres | pobre (mujer) |
| pobremen | pobremente |
| pobresa | pobreza |
| pobret, pobrets | pobrecillo, pobrecillos, pobrecito |
| pobreta, pobretes | pobrecilla, pobrecillas, pobrecita |
| pobríssim | pobrísimo |
| poc | poco |
| poca | poca |
| pocavergoña, pocavergoñes | sinvergüenza, sinvergüenzas |
| pocs | pocos |
| poda | poda |
| podá – podo, podes, pode, podém o podám, podéu o podáu, póden – podat, podada | podar |
| podála | podarla |
| podé | poder |
| podeba, podía | podía |
| podél | poderlo |
| podéla, puguéla | poderla |
| Podém – sigám felíssos mentres pugám – som felíssos mentres podém | podamos, podemos |
| podém, com lo partit | podemos |
| podémels, puguémels | podérmelos |
| podemita, del partit Podemos, podém en chapurriau : podá, pugué o podé | podemita, de Podemos |
| poden | podan |
| podénlo | pudiéndolo |
| poder, poders, podé, podés | poder, poderes |
| poderós, poderosos | poderoso, poderosos |
| poderosa, poderoses | poderosa, poderosas |
| poderossíssim | poderosísimo |
| podesta, cárrec antic de Italia | podesta, cargo antiguo de Italia |
| podet, podét, puguet, puguét | poderte |
| podéu | podéis |
| podía | podía |
| podíe (ell) | podía |
| podíem | podíamos |
| podíen | podían |
| podíes | podías |
| podíeu | podíais |
| podio, podium, podios | podio, podium, podios |
| podrá | podrá |
| podrán | podrán |
| podrás | podrás |
| podré | podré |
| pódre, pugué, - puc, pots, pot, podém, podéu, póden – pogut, pugut, si yo puguéra, puguéres, puguére, puguérem, puguéreu, puguéren – podría, podríes, podríe, podríem, podríeu, podríen – lo poder o lo podé | poder |
| pódrela | poderla |
| podrém | podremos |
| podréu | podréis |
| podría | podría |
| podrida | podrida |
| podrides | podridas |
| podríe | podría |
| podríem | podríamos |
| podríen | podrían |
| podrit, podrits – codoñs podrits a la punta dels dits | podrido, podridos |
| poema, poesía, poessía | poema, poesía |
| poemes | poemas |
| poesía, poessía | poesía |
| poesíes, poessíes | poesías, poemas |
| poétic, poétics | poético, poéticos |
| poética | poética |
| poetissa, poetisses | poetisa, poetisas |
| pogut, pugut | podido |
| polaina, polaines | polaina, polainas |
| polaroid, cámara de fotos, de arretratá de esta marca | Polaroid |
| poli | poli |
| policía, polissía | policía |
| polida, pulida | pulida |
| polilla, mariposseta que se mingen los dragonets, com los fardachos o sargantanes | polilla |
| polilles | polilles |
| polissémia, polissémies | polisemia, polisemias |
| polissial | policial |
| polissials | policiales |
| polissíes | policías |
| polit, pulit – Pólit es Hipólit, Hipólito, a Areñs de Lledó, San Pol, San Pólit, ermita, y a la Ascuma tamé ne tenen un, que no es san | Pulido – Hipólito |
| polític, polítics | político, políticos |
| política, polítiques – política lingüística, y después diuen algúns lingüistes que la llengua no té res a vore en la política, com a la declarassió de Mequinensa | política, políticas |
| poll, polls – pollastre, pollastres – polla (lloca), polles lloques – ball del poll | pollo, pollos |
| pollastre, pollastres | pollo, pollos |
| pollastres | pollos |
| polles | Pollas – gallinas ponedoras |
| pollet, pollets | pollito, pollitos |
| polleta d´aigua, animal | gallina de agua, animal |
| polleta, gallina jove – lo verdanget de Ignacio Sorolla Amela | pollita, pollica, gallina joven |
| pollets | pollitos |
| polligana, llaurá a polligana, si se llaure en dos animals fa falta lo jau - del latín *pollĭcāna o pollĭcāta | labrar con dos animales yuntados (ajuntados) |
| polp, polps, pulpo, pulpos | pulpo, pulpos |
| pols | polvo, pulso |
| polseguina, polseguines – a la cansó la manta al coll y lo cabasset ix : y vorás qué polseguines íxen pel forat del cul | mucho polvo, polvareda, polvaredas |
| polset | polvito |
| polsets | polvitos |
| pólvora | pólvora |
| polvoró | polvorón |
| polvoróns | polvorones |
| polvorossa, ficá los peus en polvorossa, fugí, colá, anássen ascape | poner los pies en polvorosa, irse, largarse, huir |
| poma, mansana – pomme fransés – pomo d´oro italiá = tomata | manzana, poma en castellano antiguo |
| pomera, pomeres | manzano, manzanos |
| pomes, mansanes | manzanas |
| pompós, pomposa | pomposo, pomposa |
| pon, pons | puente, puentes |
| ponderabe | ponderaba |
| ponderassió | Ponderación, equilibrio, estabilización, igualdad, armonía, proporción, contrapeso, simetría, consonancia, contrapartida, ecuanimidad, sensatez, moderación, mesura, quietud |
| ponderat | poderado |
| póndres lo sol | ponerse el sol |
| ponén un ou (la lloca) | poniendo un huevo (la clueca) |
| ponénse | poniéndose |
| pons | puentes |
| pontet | puentecito, puentico |
| pontífice, Papa de Roma | pontífice, Papa de Roma |
| ponzoña, veneno | ponzoña, veneno |
| popa de un barco | popa de un barco |
| populá, popular, populás, populars | popular, populares |
| póquer, póker, joc de cartes, cara de póquer – poquer a Alcañís : poquet | póker, póquer (juego) – poquer : poquico, poquito |
| poques | pocas |
| poques | pocas |
| poquet, una mica, una miqueta | poquito, poquico |
| poqueta | poquita, poquica |
| poquetet (a), poquet a poquet - “poc a poc” fan les gallines | despacio, poquito a poco – las gallinas (hacen) dicen “poc a poc” |
| poquets | poquitos, poquicos |
| poquíssim | poquíssimo |
| poquíssima | poquísima |
| porc, gorrino – A Fórnols, la peña porc | puerco, cerdo |
| porcelana, porselana | porcelana |
| porgá, porgo, pórgues, pórgue, porguém o porgám, porguéu o porgáu, pórguen – porgadora | cribar, separar el grano de la paja, purgar |
| porgadora, criba, aré, sedás | criba, cedazo, para porgá |
| porguera, porgueres – dita de Beseit : A Santa Ana (es un atre nom) venen blat // a vilanova porgueres // y al carré de la muleta // la flo de les bachilleres. | tiene que ver con el grano y la paja, pero no sé qué es exactamente |
| pormenorisat, pormenorisats | pormenorizado, pormenorizados |
| poro | poro |
| poros | poros |
| porquería, porqueríes | porquería, porquerías |
| Porra – fé porra | Porra – quedarse sin nada, no tener éxito |
| porrasa, planta, porrasses (a Beseit ne ñan) | planta, no conozco el nombre ahora mismo |
| porres | porras |
| porró, porróns | porrón, porrones |
| porro, porros | porro, puerro, porros, puerros |
| porronet, porronets | porroncito, porroncico, porrón pequeño |
| porros | porros, puerros |
| port, ports | puerto, puertos |
| Portá – porto, portes, porte, portém o portám, portéu o portáu, pórten – portara, portares, portare, portárem, portáreu, portáren – portaría, portaríes, portaríe, portaríem, portaríeu, portaríen – portada | traer, llevar, portar |
| porta, portes – porta ! - tú portes | puerta, puertas – trae ! - tú traes o llevas |
| portaba | llevaba |
| portabe (ell), portáe | llevaba |
| portabem, portáem | llevábamos |
| portada, portades | portazo, portazos |
| portada, portades (portá) | llevada, traída (llevar, traer) |
| portadó | traedor, portador, que lleva |
| portadora, apero per a les caballeríes, per a portá fato, mercansía, en banastes | apero para “portar” acarrear, traer, llevar mercancía |
| portadós | traedores, portadores |
| portáe, portabe | llevaba |
| portáem, portabem | llevábamos |
| portáen, portaben | llevaban |
| portáes, portabes | llevabas |
| pórtal | tráelo |
| portál, portála | traerlo, traerla |
| portal, portals | portal, portales |
| portalada de una casa, portal, portalades, portals, arcada, arcades | portal |
| portáli | levarle, traerle |
| portám | llevarme |
| pórtam | llévame, tráeme |
| portán (g) | llevando, trayendo |
| portánla | llevándola |
| portánles | llevándolas |
| portánlesi, portánlosi | llevándoselas, llevándoselos |
| portánli | llevándole |
| portánlo | llevándolo |
| portánlos | llevándolos |
| portará | llevará, traerá |
| portaré | llevaré, traeré |
| portáre, portare | trajese, llevara, llevase |
| portárem | lleváramos, llevásemos |
| portáren | llevaran, llevasen |
| portaréu | llevaréis, traeréis |
| portaríe | llevaría |
| portaríen | llevarían |
| portás | portarse |
| portat, portats | llevado, traído, llevados, traídos |
| portátil, portátils, que se pot portá | portátil, portátiles, que se puede portar, llevar |
| portátos | portaros |
| portats | llevados |
| portáu, portéu | lleváis |
| portaveu, portaveus | portavoz, portavoces |
| porte | lleva, trae |
| porté, portés | portero, porteros |
| portejadó, que porte, carregue, carreche | porteador, que porta, lleva, acarrea |
| portell, La Portellada (Matarraña, Teruel, Aragó) – cuan se desfá un marge de pedra, parte, quede un portell | portillo, puerto entre montañas – cuando se deshace un margen de piedra, pared, queda un portillo |
| Portellá, Portellada (La), mote : extrangés | La Portellada – mote : extranjeros |
| portém | llevamos, portamos |
| portémla | llevémosla |
| portémlo | llevémoslo |
| porten | llevan |
| portera, porteres | portera, porteras |
| portería, porteríes | portería, porterías |
| portero (de fútbol), porté, porteros, portés | portero, porteros |
| portes | Puertas – traes, llevas |
| porteta | puertecita |
| portetes | puertecitas |
| portéu | lleváis, traéis |
| portéumos | traednos |
| porto | traigo, llevo |
| pórton | traigan, lleven |
| portos | traigas |
| Ports (los) de Beseit, Tortosa, Morella, etc | Los Puertos de Beceite, Tortosa, Morella, etc |
| portugués | portugués |
| portuguesos, portugueses | portugueses, portuguesas |
| pos | pues |
| posa aixó allá | pon eso allá |
| posá, ficá, colocá | poner, colocar |
| posá, ficá, posás, ficás | poner, posarse, colocar, etc |
| posabe | ponía |
| posaben, posáen | ponían |
| posada (posá) | puesta |
| posada, posades : fonda, hostal, antigua posada de Roda a Beseit | posada, posadas |
| posades | puestas |
| posáe | ponía, colocaba |
| posáem, posabem | poníamos |
| posáen, posaben | ponían |
| posáes, posades | puestas |
| posál, ficál | ponerlo, colocarlo |
| posála, ficála | ponerla, colocarla |
| posáles, ficáles | ponerlas |
| posáli, ficáli | ponerle |
| posáls, ficáls | ponerles |
| posám, ficám | ponerme |
| posán, ficán | poniendo |
| posánseli, posánsel | poniéndosele, poniéndoselo |
| posarás, ficarás | pondrás |
| posarém, ficarém | pondremos |
| posaríe | pondría |
| posaríen | pondrían |
| posásseli | ponérsele |
| posat, ficat | puesto, colocado |
| posémlo, fiquémlo | pongámoslo |
| posissió, posissións | posición, posiciones |
| poso, fico | pongo |
| posposta, pospostes | propuesta, propuestas |
| possá (per a una foto) | posar |
| possada, possades, fonda, fondes (com Gonzalo “Jeremías” de Fondespala) | posada, fonda, posades, fondes |
| possadé, possadero, possadés, possaderos – pos adés | Posadero – pues hace un rato |
| posseída | poseída |
| posseidó, posseedó, posseidós, posseedós | poseedor |
| posseíe | poseía |
| posseíen | poseían |
| posseít | poseído |
| Possesió , possesións – a ses illes un tipo de finca en masada gran | Posesión, posesiones – en Mallorca un tipo de finca con gran masía |
| possesiu, possesius | posesivo, posesivos |
| possessiva, possessives | posesiva, posesivas |
| possibilidat, possibilidats | posibilidad, posibilidades |
| Possible | posible |
| possible | posible |
| possiblemen, pot sé, igual sí,etc | posiblemente |
| possibles (los) | posibles |
| possió | poción |
| possisionamén web | posicionamiento web |
| possitiva, possitives | positiva, possitivas |
| Post – ha post un ou – post guerra sivil | Ha puesto un huevo – post guerra civil |
| postal | postal |
| postals | postales |
| poste, pi, trong | poste, pino, tronco |
| posterió, que ve después | posterior |
| postís, com lo bigot de Héctor Moret y Cusgo | postizo |
| postissa, com la melena de Arturo Quintana Font | postiza |
| postisses | postizas |
| postissos | postizos |
| postre | postre |
| postres | postres |
| postura | postura |
| postures | posturas |
| postureta, posturetes (al catre) | posturita, posturitas (en el catre, cama) |
| pot | bote |
| Pot – ell o ella pot – un pot de vidre, un pot de llanda | Puede – bote (cristal, hojalata) |
| pot (podé, pugué) | puede |
| potá, patada, potáes, patades | patada, patadas |
| pota, potes – pota com lo calamar | pata, patas – pota como el calamar |
| Potá, vomitá – potada, patada - poto, potes, pote, potém, potéu, póten – potaría, potára, potaré | potar, vomitar |
| potánsia, poténsia | potencia |
| potecháen, potejáen, potejaben, patejaben, patejáen, calsigáen, calsigaben, etc | pateaban, pisaban |
| potechán | pisando |
| potechat | pisado |
| potechats | pisados |
| poteche | pisa |
| poteján | pisando |
| poténsia | potencia |
| potensial | potencial |
| potensials | potenciales |
| Potes – tú potes cuan veus mol ? | Patas – tú potas cuando bebes mucho ? |
| potestat | potestad |
| potestat | potestad |
| potet (de vidre, de llanda), potets | botecito, botecitos |
| poteta | patita, pata pequeña (pierna) |
| potetes | patitas |
| potetes de rata, bolet | seta con forma de patas de ratón o rata |
| Pots | Puedes – botes |
| potsé, pot sé | quizás, puede ser |
| pou, pous – pou : po : temó | pozo, pozos – miedo |
| pouet, povet | pocito |
| pouets | pocitos |
| pous | pozos |
| poval, povals, poual, pouals | cubo, pozal |
| povet, pouet | pocito |
| poyet | poyete |
| pozal, poval, poual | pozal, cubo |
| práctic, práctics – meche, meches, dotó, dotós | práctico, prácticos – médico, doctor |
| practicá | practicar |
| práctica | práctica |
| practicabe | practicaba |
| prácticamen | prácticamente |
| practicán (g) | practicando |
| practicán, practicáns | practicante, practicantes |
| practicat, practicats | practicado, practicados |
| practico | practico |
| practique | practica |
| práctiques | prácticas |
| pradet, pradets | pradecillo, pradecillos |
| prat, prats – la vall del prat (Beseit) – lo prat a la vora del assut | prado, prados – el valle del prado (Beceite) |
| prats | prados |
| prau, prou | basta, suficiente |
| pre románic | pre románico |
| preau, preu, preaus, preus | precio |
| precari, precaris | precario, precarios |
| precaussió, amic conductó | precaución, amigo conductor |
| precaussións | precauciones |
| precavits, precavuts | precavidos |
| precavut, precavuda, cautelós, cuidadós, atento, previsó, prudén, resservat, mirat, moderat, medit, equilibrat, discret, resselós, advertit, aforradó | precavido, precavida, cauteloso, cuidadoso, atento, previsor, prudente, reservado, mirado, moderado, medido, equilibrado, discreto, circunspecto, receloso, advertido, ahorrador, esquivo |
| prechubilada | prejubilada |
| prechubilat, prejubilat | prejubilado |
| prechubilen | prejubilan |
| predás | prendarse |
| predestinada, predestinades | predestinada, predestinadas |
| predestinat | predestinado |
| predestinats | predestinados |
| predicadó | predicador |
| Predicadós – barrang dels predicadós a Beseit | predicadores |
| predicamén, charrada de un predicadó | predicamento |
| predicarém | predicaremos |
| predique | predica |
| predispost | predispuesto |
| predominá | predominar |
| predominán, predomináns | predominante, predominantes |
| preestablert, preestablerts | preestablecido, preestablecidos |
| preestablerta, preestablertes | preestablecida, preestablecidas |
| preferénsia | preferencia |
| preferénsies | preferencias |
| preferí, preferixgo o preferixco, preferixes, preferix, preferím, preferíu, preferíxen – preferit, preferida, preferénsia – yo mes me estimo | Preferir – yo más me estimo : prefiero |
| preferiblemen | preferiblemente |
| preferida, preferides | preferida, preferidas |
| preferíe | prefería |
| preferíen | preferían |
| preferíla | preferirla |
| preferín | prefiriendo |
| preferiríe | preferiría |
| preferiríen | preferirían |
| preferís, preferíx | prefiere |
| preferísco, preferixco, preferixgo | prefiero |
| preferíssen, preferíxen | prefieren |
| preferit, preferits | preferido, preferidos |
| preferíx | prefiere |
| preferíxco, preferíxgo | prefiero |
| preferíxen | prefieren |
| prefijo de tlfn, prefijos | prefijo de tlfn, prefijos |
| prefixá | prefijar |
| prefixassió, prefixassións | prefijación, prefijaciones |
| pregó, pregóns | pregón, pregones |
| Pregoná – pregono, pregones, pregone (alguassil), pregoném o pregonám, pregonéu o pregonáu, pregónen – pregonaría – pregonára – pregonaré | pregonar |
| pregonáe, pregonabe | pregonaba |
| pregonán | pregonando |
| pregunta | pregunta |
| Preguntá – pregunto, preguntes, pregunte, preguntém o preguntám, preguntéu o preguntáu, pregúnten – preguntat, preguntada, pregunta, preguntón | preguntar |
| preguntaba | preguntaba |
| preguntabe (ell) | preguntaba |
| preguntaben, preguntáen | preguntaban |
| preguntábeu | preguntábais |
| preguntada, preguntades | preguntada, preguntadas |
| preguntáe, preguntabe | preguntaba |
| preguntáen, preguntaben | preguntaban |
| preguntáli | preguntarle |
| pregúntali | pregúntale |
| preguntáls | preguntarles |
| preguntám | preguntarme |
| preguntán | preguntando |
| preguntánli | preguntándole |
| preguntarás | preguntarás |
| preguntare | preguntara, preguntase |
| preguntares | preguntaras, preguntases |
| preguntás un mateix algo | preguntarse uno mismo algo |
| preguntat, preguntats | preguntado, preguntados |
| pregunte | pregunta |
| pregunten | preguntan |
| preguntes | preguntas |
| preguntes | preguntas |
| pregunteta, preguntetes (vaya) | vaya preguntita, preguntitas |
| preguntéu, preguntáu | preguntáis |
| pregunto | pregunto |
| preguntos (no), pregúntos | no preguntes |
| prejubilasió, prejubilasións, prejubilassió, prejubilassións | prejubilación, prejubilaciones |
| prejubilat | prejubilado |
| prejubilat, prejubilats | prejubilado, prejubilados |
| prelat, prelats (iglesia) | prelado, prelados |
| prelatina, abáns de la cultura latina | prelatina |
| prelatura, prelatures (prelat) | prelatura, prelaturas |
| Premiá – Premiá de Mar | Premiar – Premiá de Mar |
| premiat, premiats | premiado, premiados |
| premio, premios | premio, premios |
| premonissió, premonissións | premonición, premoniciones |
| Pren ! | Toma ! |
| pren (ell) | él toma, coge (prender) |
| prenc, preng | tomo, cojo |
| prendabe, prendáe (se) | prendaba (se) |
| prendaben | prendaban |
| prendám de | prendarme de |
| prendat | prendado |
| prendats | prendados |
| prénde, péndre | prender, tomar, coger |
| préndeli, péndreli | tomarle, cogerle, robarle, quitarle, etc |
| préndre, péndre | tomar, coger, quitar, etc |
| préndrels, péndrels | tomarles, cogerles, quitarles, tomarlos, cogerlos, quitarlos |
| preném | tomamos, quitamos |
| prenén | tomando, quitando |
| prenen, prénen | toman, quitan |
| prenénli | tomándole, quitándole |
| prenénse | tomándose, quitándose |
| prenéu | tomáis, quitáis |
| prenéules | tomadlas |
| prenéulo | tomadlo |
| preng | tomo, quito, cojo |
| prenga | tome, quite, coja |
| prengám, prenguém | tomemos, quitemos |
| prengáu | toméis, quitéis |
| prengue, préngue | tome, quite, coja |
| prenguera | tomara, cogiera, quitara, tomase, cogiese, quitase |
| prenguere (ell, ella) | tomara, cogiera, quitara, tomase, cogiese, quitase |
| préngues | tomes, cojas, quites |
| preníe | tomaba, cogía |
| preníen | tomaban, cogían |
| prens | tomas, coges |
| Prensá - prenso, prenses, prense, prensám o prensém, prensáu o prenséu, prénsen – vore trull | prensar |
| prensa, prenses – diaris – de prensá lo raím o la oliva | prensa, prensas |
| preñada, preñades | preñada, preñadas |
| preñánseli | preñándosele |
| preocupa | preocupe |
| preocupá, yo me preocupo, preocupes, preocupe, preocupám o preocupém, preocupáu o preocupéu, preocúpen – preocupat, preocupada, preocupassió | preocupar |
| preocupabe, preocupáe | preocupaba |
| preocupaben, preocupáen | preocupaban |
| preocupada, preocupades | preocupada, preocupadas |
| preocupám | preocuparme |
| preocupánse | preocupándose |
| preocuparen | preocuparan |
| preocuparíe | preocuparía |
| preocupás | preocuparse |
| preocupassió | preocupación |
| preocupassións | preocupaciones |
| preocupat, preocupats | preocupado, preocupados |
| preocupe | preocupa |
| preocupen | preocupan |
| preocupéu | preocupéis |
| preocupon | preocupen |
| preocupos | preocupes |
| preolímpica, la Barselona de sense notíssies de Gurb | preolímpica |
| prepará, preparo, prepares, prepare, preparém o preparám, preparéu o preparáu, prepáren – preparat, preparada, preparassió | preparar |
| preparabe, preparáe | preparaba |
| preparaben, preparáen | preparaban |
| preparada, preparades | preparada, preparadas |
| preparála | prepararla |
| preparáli | prepararle |
| preparáls | prepararles |
| preparamenta | gran preparación |
| preparamentes | grandes preparaciones |
| preparán | preparando |
| preparánlo | preparándolo |
| preparánmos | preparándonos |
| preparánse | preparándose |
| prepararán | prepararán |
| preparare | preparara |
| preparassió | preparación |
| preparassións | preparaciones |
| preparat | preparado |
| prepárat | prepárate |
| preparatiu, preparatius | preparativo, preparativos |
| preparats | preparados |
| preparats | preparados |
| Preparáu – preparéu | prepararlo, preparáis |
| prepare | prepara |
| preponderá, vore imperá | preponderar |
| prepossisió | preposición |
| prepossisións | preposiciones |
| prerrománic, prerrománics | prerrománico, prerrománicos |
| prerrománica, prerromániques | prerrománica, prerrománicas |
| pres | tomado, cogido, robado, quitado, preso |
| Presa de aigua – presa del caldo – agarrada, robada, furtada | presa de agua – caldo – robada, cogida |
| presagio, presagios | presagio, presagios |
| presánsia | presencia |
| presbicia | presbicia |
| prescribíen | prescribían |
| Prescrit , prescrita (medissina), resseptat, resseptada, ressepta | prescrito |
| presén | presente |
| presén, preséns | presente, presentes |
| preséns | presentes |
| presensiá | presenciar |
| presénsia | presencia |
| presentá, presento, presentes, presente, presentém o presentám, presentéu o presentáu, presénten – presentat, presentada, presentassió (de la reina de festes) | presentar |
| presentada, presentades | presentada, presentadas |
| presentáe, presentabe | presentaba |
| presentáen, presentaben | presentaban |
| presentáli | presentarle |
| presentám | presentarme |
| presentánse | presentándose |
| presentás | presentarse |
| presentat, presentats | presentado, presentados |
| presentátos | presentaros |
| presente | presenta |
| presenten | presentan |
| presentes | presentes (ellas) |
| preses | cogidas, robadas, tomadas |
| presidánsia, presidénsia | presidencia |
| presidén, presidéns | presidente, presidentes |
| presidensial | presidencial |
| presió, presións | presión, presiones |
| presioná, apretá, presiono, apreto, presiones, apretes, presione, aprete, presioném o presionám, apretém o apretám, presionéu o presionáu, apretéu o apretáu, presiónen, apréten – presionat, presionada – apretat, apretada (se pot pronunsiá la SS doble, pressioná) | presionar |
| presiós, pressiós | precioso |
| presó, presóns | prisión, prisiones |
| presoneta | prisión pequeña |
| presonetes | prisiones |
| presóns | prisiones |
| presóns | prisiones |
| presquilla, presquilles (prunus persica), bresquilla, bresquilles, préssec, préssecs – A Beseit los díem aixina (crec que no ne queden) a uns préssecs de carn blanca, a vegades de secá. | melocotón |
| pressa, presses | prisa, prisas |
| préssec | melocotón |
| préssecs | melocotones |
| pressedén, pressedéns | precedente, precedentes |
| pressedida de | precedida de |
| pressedit de | precedido de |
| pressegué, pressegués | melocotonero, melocotoneros |
| pressénsia, presénsia, presánsia | presencia |
| pressentadó | presentador |
| pressentare | presentara, presentase |
| pressentat, pressentats | presentado, presentados |
| pressente, presente | presenta |
| pressenten, presenten | presentan |
| Pressentí, barruntá | presentir, barruntar |
| pressentíen | presentían |
| pressentimén, barrunto | presentimiento, barrunto |
| pressentimén, pressentiméns | presentimiento, presentimientos |
| pressento | presento |
| presseptes | preceptos |
| presses | prisas |
| pressiada | preciada |
| pressiades | preciadas |
| pressiats | preciados |
| pressindí | prescindir |
| pressiós | precioso |
| pressiosa | preciosa |
| pressiosa, presiosa | preciosa |
| pressioses | preciosas |
| pressiosíssimes | preciosísimas |
| pressiosos | preciosos |
| pressiossíssim, pressiossíssims | preciosísimo, preciosísimos |
| pressiossíssima, pressiossíssimes | preciosísima, preciosísimas |
| pressipissi, pressipissis – single, singles, tallat, tallats | precipicio, precipicios |
| pressipitadamén | precipitadamente |
| pressipitades | precipitadas |
| pressipitám | precipitarme |
| pressipitat, pressipitats | precipitado, precipitados |
| Pressís – aixó es mol pressís | Preciso – esto es muy necesario |
| pressisa | precisa, necesaria |
| pressisamen | precisamente |
| Pressisamén | precisamente |
| pressises | precisas, necesarias |
| pressisió | precisión |
| pressisións | precisiones |
| pressumiblemen | presumiblemente |
| pressumidet, pressumidets | presumidito, presumiditos |
| pressumíla | presumirla |
| pressumíxen | presumen |
| pressunsió | presunción |
| pressuponén | presuponiendo |
| pressuposen | presuponen |
| pressuroses, elles tenen pressa | presurosas, ellas tienen prisa |
| prestá, dixá (dinés), préstamo | prestar, dejar, préstamo |
| prestabe | prestaba, dejaba |
| préstam | déjame, préstame |
| prestamista, prestamistes | prestamista, prestamistas |
| préstamo, préstamos – se ha de aná en una ovella a la caixa, y cuan pregunton per la ovella se diu : la ovella ve a belám | préstamo, préstamos – la oveja viene a balarme |
| prestánli | prestándole |
| prestánlos | prestándoles |
| prestat, prestats | prestado, prestados |
| prestesa, rapidés, com al rápit de Queretes | presteza |
| Prestidigitadó – presto + digito : dits rápits | prestidigitador |
| prestidigitadós | prestidigitadores |
| prestidigitassió | prestidigitación |
| prestíssim | prestísimo |
| prestíssimamen, mol depressa, mol rápit, enseguida, ara mateix | prestísimamente |
| presumida, pressumida, com la gateta | presumida, como la gatita |
| presumíen, pressumíen | presumían |
| presumín, pressumín | presumiendo |
| presumisco, presumixco, presumixgo | presumo |
| presumit, pressumit, presumits, pressumits | presumido, presumidos |
| presunsió de inossénsia | presunción de inocencia |
| presupost | presupuesto |
| presupostos | presupuestos |
| preta, ajustada, justa, agarrada de dinés : tacaña | prieta, ajustada, justa, tacaña |
| pretén | pretende |
| pretendén | pretendiente |
| pretendéns | pretendientes |
| pretendenta, pretendentes | pretendienta, pretendientas |
| preténdre | pretender |
| preteng, pretenc | pretendo |
| preteníen | pretendían |
| pretensió, pretensións | pretensión, pretensiones |
| pretérit, passat, pretérits, passats | pretérito, pretéritos, pasado, pasados |
| pretérites, passades | pretéritas |
| pretes | prietas, justas, ajustadas, tacañas |
| pretextá, ficá pretextes | pretextar, poner pretextos |
| pretextán | pretextando |
| preto, ajustat, just, agarrat de dinés : tacaño | prieto, ajustado, justo, tacaño |
| preto, preta, apreto, apreta | sujeto, sujeta |
| pretos | prietos, justos, ajustados, tacaños |
| preu, preus | precio, precios |
| preus | precios |
| preveén | previendo, viendo antes de que pase |
| prevengut, previngut | prevenido |
| preveníen | prevenían |
| prevensió | prevención |
| prevensións | prevenciones |
| previ, previs, previo, previos | previo, previos |
| Prevíndre - preving o previnc, prevéns, prevé, prevením, preveníu, preveníxen – previngut, previnguda | prevenir |
| previnguda, previngudes | prevenida, prevenidas |
| previngut, previnguts | prevenido, prevenidos |
| previsió, previssió, previsións, previssións | previsión, previsiones |
| previst, previstos | previsto, previstos |
| prevista, previstes | prevista, previstas |
| prevore | prever, ver antes de que pase algo |
| priló, piló, columna o pedestal que sosté alguna creu de terme o alguna imache | pilón, colmna, pedestal, cruz del término, imagen |
| prim, prims, prima, primes | delgado, delgados, delgada, delgadas |
| primá, tíndre preferénsia, aná primé | primar |
| primavera | primavera |
| primaveres | primaveras |
| primé | primero |
| prime (primá) | prima |
| Primentó – morró – allargat | Pimiento – moron – alargado |
| primentoneres , primentonera | mata del pimiento, matas |
| primentonet, primentonets | pimientito, pimientitos |
| primentóns | pimientos |
| primera | primera |
| primera, primeres | primera, primeras |
| primeramen, antes de tot, abáns que res, etc | primeramente |
| primerenc, primereng, primerencs, primerengs – siré primereng, abrecoqués primerengs | Temprano – cerezo, albaricoqueros |
| primerenca, primerenques, fruita que ve abáns | fruta temprana |
| primeres | primeras |
| primeres | primeras |
| primes | delgadas |
| primés | primeros |
| primés | primeros |
| primet, primets | delgadito, delgaditos |
| primeta, primetes | delgadita, delgaditas |
| primíssia | primicia |
| primíssies | primicias |
| primitiu, primitius | primitivo, primitivos |
| primitiva, primitives | primitiva, primitivas |
| primogénit, primogénito, primogénits, primogénitos - primo + genito, lo primé que se engéndre | primogénito, primogénitos |
| príncipe, príncipes | príncipe, príncipes |
| pringá | pringar |
| pringós, pringosos | pringoso, pringosos |
| prinsesa, prinseses | princesa, princesas |
| prinsesa, prinseses | princesa, princesas |
| prinsipal | principal |
| prinsipalmen | principalmente |
| prinsipals | principales |
| Prinsipat de Cataluña, prinsipats, de Prínceps, príncipe, condissió donada a Ramón Berenguer IV per Ramiro II al casás en Petronila (Petrvs) | principado, principados |
| prinsipi, prinsipis – Diu Juaquinico Monclús de la ascuma de Calaseit : estos són los meus prinsipis, si no t´agraden ne ting uns atres, per naixó escriu a vegades Monclús y datres MonTclús, per a paréixe mes catalá dabán dels seus amics, igual que escriure Joaquim en ves de Juaquín o Juaquinico, com lo cridáe sa mare cuan ere minudet. | principio, principios |
| prinsipis | principios |
| prior, priors de un convén o monasteri | prior, priores de un convento |
| priora, priores de un convén o monasteri | priora, prioras |
| prioridat, prioridats | prioridad, prioridades |
| prismátic, prismátics, allargavistes (allargá + vista) | prismático, prismáticos |
| prissioné, prissionés | prisionero, prisioneros |
| prissionero, prissioneros, presoné, presonés, prissioné, prissionés | prisionero, prisioneros |
| privá an algú de | privar a alguien de |
| privabe | privaba |
| privada | privada |
| privades | privadas |
| privánlos | privándolos |
| privassió | privación |
| privassións | privaciones |
| privat, privats | privado, privados |
| privilegi, privilegio, privilegis, privilegios | privilegio, privilegios |
| proa de un barco | proa de un barco |
| proba | prueba |
| Probá – probo, probes, probe, probém o probám, probéu o probáu, próben – probat, probada (aprobá es igual) | probar |
| probabe | probaba |
| probabilidat | probabilidad |
| probabilidats | probabilidades |
| probable, probables | probable, probables |
| probablemen | probablemente |
| probáe, probabe | probaba |
| probáen, probaben | probaban |
| probál | probarlo |
| probála | probarla |
| probám, probém | probarme, probemos |
| probán (g) | probando |
| probarán | probarán |
| probat, probats | probado, probados |
| probáu, probéu | probarlo, probáis |
| proben | prueban |
| probes | pruebas |
| probeta, probetes | probeta, pruebecita, probetas, pruebecitas |
| problema | problema |
| problemes | problemes |
| problemeta, problemetes | problemita, problemitas |
| Probo - yo probo de féu pero no me ix | Pruebo – yo pruebo hacerlo pero no me sale |
| próbon | prueben |
| proclamá | proclamar |
| proclame | proclama |
| procurá | procurar |
| procurá | procurar |
| procurabe, procuráe | procuraba |
| procuradó | procurador |
| procurán | procurando |
| procurarán | procurarán |
| procurat, procurats | procurado, procurados |
| procuréu | procuráis, procurad |
| prodigiós, prodigiosos | prodigioso, prodigiosos |
| producsió | producción |
| producte | producto |
| Productes - productes farmasséutics com los que navegue Alejandro Romero Rivases, drapot catalaniste y faltón, aragonazi, encara que se les done de liberal y de esquerres. Igualet que Fidel Castro pero sense los collóns de Fidel. | productos farmacéuticos |
| productó, productós | productor, productores |
| produí | producir |
| produín | produciendo |
| produít, produíts | producido, producidos |
| produíx, produís | produce |
| produíxen | producen |
| produíxque | produzca |
| produíxquen | produzcan |
| professá | profesar |
| proféssen | profesan |
| professía, professíes | profecía, profecías |
| professió, professións | profesión, profesiones |
| professional, professionals | profesional, profesionales |
| professionalidat | profesionalidad |
| professionals | profesionales |
| professó, professóns se sol confundí o confóndre en prossesó, prossesóns en peana, de la iglesia | Profesión se suele confundir con procesión |
| professó, professós | profesor, profesores |
| professora, professores | profesora, profesoras |
| professorat, profesorat | profesorado |
| profeta, profetes | profeta, profetas |
| profétic, profétics | profético, proféticos |
| profetisat, profetisats | profetizado, profetizados |
| Profit – bon profit – vore aprofitá | Provecho – buen provecho |
| profits | provechos |
| proforma (factura) | proforma |
| profundamen | profundamente |
| profundes, fondes | profundas, hondas |
| profundidat | profundidad |
| Profundidats – a les profundidats del toll de Valero de Arnes camí de Horta ña un bicho perillós | profundidades |
| Profundis (de) | De Profundis |
| profundíssim, profundíssims : mol fondo, fondos | profundísimo, profundísimos |
| profundíssima, profundíssimes : mol fonda, fondes | profundísima, profundísimas |
| profundo, fondo | profundo, hondo |
| programa, programes | programa, programas |
| progre, progres | progre, progres |
| progrés, progresos | progreso |
| progresá, progressá | progresar |
| progressiu, progressius | progresivo, progresivos |
| progressiva, progressives | progresiva, progresivas |
| Prohibí – prohibixco, prohibíxes, prohibíx, prohibím, prohibíu, prohibíxen – prohibiría – prohibiguéra – prohibiré | prohibir |
| prohibida, prohibides | prohibida, prohibidas |
| prohibím | prohibirme, prohibimos |
| prohibissió | prohibición |
| prohibit, prohibits | prohibido, prohibidos |
| prohibíx | prohibe |
| prohómens, prohómes | prohombres |
| prolijidat, minussiosidat, detenimén, detalle, cuidadet | prolijidad, minuciosidad, detención, detalle |
| prólogo, prólec, próleg | prólogo |
| prolongá, allargá | prolongar |
| prolongada | prolongada |
| prolongasió, prolongasións | prolongación, prolongaciones |
| promesa | promesa |
| promeses | promesas |
| prometén, prometín | prometiendo |
| prometénli, prometínli | prometiéndole |
| prometénme | prometiéndome |
| prometíen | prometían |
| prometiguera | prometiera, prometiese |
| prometím | prometirme |
| prometínles | prometiéndolas |
| prometínlos, prometénlos | prometiéndoles, prometiéndolos |
| prometís, prometíx | promete |
| Prometíu – prométreu | prometéis, prometerlo – prometerlo |
| prometixco, prometixgo | prometo |
| prometíxen | prometen |
| prometíxes | prometes |
| prometíxgo | prometo |
| prometíxme | prométeme |
| prometíxme, prométem | prométeme |
| prométre, prometí – prometixco, prometíxes, prometíx, prometím, prometíu, prometíxen – promés, prometut, promesa, prometuda | prometer |
| prometuda, (promitida) | prometida |
| prometut, (promitit) | prometido |
| promossió, promossións | promoción, promociones |
| pronóm, pronóms | pronombre, pronombres |
| pronte | pronto, temprano |
| prontet | prontito |
| prontíssim | prontísimo |
| pronunsiá | pronunciar |
| pronunsiada | pronunciada |
| pronunsiada, pronunsiades | pronunciada, pronunciadas |
| pronunsiassió, pronunsiassións | pronunciación, pronunciaciones |
| pronunsiat, pronunsiats | pronunciado, pronunciados |
| pronúnsie, pronunsie | pronuncia |
| Prop – dal o baix | cerca, próximo – arriba o abajo, más o menos, aproximadamente |
| propet | cerquita |
| propi | propio |
| própia, própies – apropiás | propia, propias – apropiarse |
| propiamen dit | propiamente dicho |
| propiedat | propiedad |
| propiedats | propiedades |
| própies | propias |
| propina, propines | propina, propinas |
| propines | propinas |
| propis | propios |
| propíssia | propicia |
| proponíen | proponían |
| proporsió | equilibrio, estabilización, igualdad, armonía, proporción, contrapeso, simetría, consonancia, contrapartida, ponderación, ecuanimidad, sensatez, moderación, mesura, quietud |
| proporsioná | proporcionar |
| proporsioná | proporcionar |
| proporsionat, proporsionats | proporcionado, proporcionados |
| proporsione | proporciona |
| proporsionen | proporcionan |
| proposá | proponer |
| proposaben, proposáen | proponían |
| proposada, proposades | propuesta, propuestas |
| proposáli | proponerle |
| proposáli | proponerle |
| proposám | proponerme |
| proposánse | proponiéndose |
| proposat, proposats | propuesto, propuestos |
| proposáu | proponerlo |
| proposen | proponen |
| proposéu | proponéis |
| propósit (a) | propósito |
| propósits | propósitos |
| proposo | propongo |
| propossisións | proposiciones |
| proposta, propostes | propuesta, propuestas |
| propulsió, propulsións | propulsión, propulsiones |
| prorrogá | prorrogar |
| prórroga, prórrogues | prórroga, prórrogas |
| proscrit, proscrits | proscrito, proscritos |
| proscrito | proscrito |
| prosperabe | prosperaba |
| prósperamen | prósperamente |
| prosperidat | prosperidad |
| Próspero, prósperos – Próspero de Bofarull (bufa al ull), conegut archivero de la Corona de Aragó | próspero, prósperos |
| prossedén | procedente |
| prossedí | proceder |
| prossedíe | procedía |
| prossedís, prossedíx | procede |
| prosseguí, seguí | proseguir, seguir |
| prosseguíe | proseguía |
| prosseguíx | prosigue |
| prossesió, prossesións | procesión, procesiones |
| prossesió, prossesións | procesión, procesiones |
| prossesonária (oruga) | procesionaria (oruga) |
| próstata, próstates | próstata, próstatas |
| protagonista | protagonista |
| protagonistes | protagonistas |
| protecsió | protección |
| protecsións | protecciones |
| protectó, protectós | protector, protectores |
| Protegí – protegixco, protegíxes, protegíx, protegím, protegíu, protegíxen – protegiré – protegiría – protegixquéra | proteger |
| protegida, protegides | protegida, protegidas |
| protegíe | protegía |
| protegíen | protegían |
| protegíl | protegerlo |
| protegíls | protegerlos |
| protegiré | protegeré |
| protegiríe | protegería |
| protegís | protegerse |
| protegit, protegits | protegido, protegidos |
| protestá | protestar |
| protestabe, protestáe | protestaba |
| protestán | protestando |
| protocolo, protocolos | protocolo, protocolos |
| prou | bastante, suficiente |
| prové | proviene |
| proveníe | provenía |
| Provensa – provensal, un dels dialectes del ocsitá | Provenza, provenzal |
| proví, proveí – províxco o proveíxco, províxes, províx, provím, províu, províxen (proveíxen) | proveer, hacerse con alimento u otras cosas |
| providénsia | providencia |
| providensial | providencial |
| providénsies | providencias |
| provím | proveemos |
| provínsia | provincia |
| provínsies | provincias |
| provís de minjá | proveerse de comida |
| provisió, provissió | provisión |
| provisións, provissións | provisiones |
| provist | provisto |
| provista | provista |
| provocadó, provocadós | provocador, provocadores |
| provocál | provocarlo, provocarle |
| provocare | provocara, provocase |
| próxim, próxims | próximo, próximos |
| próxima, próximes | próxima, próximas |
| proximidat | proximidad |
| próxims | próximos |
| proyactes, proyectes | proyectos |
| proyectada, proyectades | proyectada, proyectadas |
| proyectáe, proyectabe | proyectaba |
| proyectán | proyectando |
| proyectat, proyectats | proyectado, proyectados |
| proyecte, proyacte | proyecto |
| proyectó | proyector |
| prudén | prudente |
| prudenmen | prudentemente |
| prudéns | prudentes |
| prudénsia | prudencia |
| prudenta, prudentes | prudente, prudentes |
| prudentíssima | prudentísima |
| pruna, prunes – latín prunus | ciruela, ciruelas |
| prunera, pruneres | ciruelo, ciruelos |
| psicológic, psicológics | psicológico, psicológicos |
| psicológica | psicológica |
| psicológiques | psicológicas |
| púa, puncha | púa, pincho |
| pubertat | pubertad |
| públic, públics | público, públicos |
| publicá, publico, publiques, publique, publiquém o publicám, publiquéu o publicáu, pubíquen – publicat, publicada, públic – publicá un llibre com Pedro Saputo en chapurriau a amazon.es | publicar |
| pública, públiques | pública, públicas |
| publicades | publicadas |
| publicál | publicarlo |
| publicáles | publicarlas |
| públicamen | públicamente |
| publicat | publicado |
| publicats | publicados |
| públiques | públicas |
| publissidat, publissidats | publicidad, publicidades |
| puc | puedo |
| puch, montet o punteta, montañeta, algo mes alt que un coll, collet, puy, pui – apellit : Enrique Puch Foncuberta | pueyo, alto, montañita |
| pucha, púcha | sube |
| puchá, pujá | subir |
| puchaben, pucháen, pujáen, pujaben | subían |
| pucháe, puchabe, pujabe, pujáe | subía |
| pucháem, puchabem, pujáem, pujabem | subíamos |
| pucháen, puchaben, pujáen, pujaben | subían |
| puchál | subirlo |
| puchála | subirla |
| puchán | subiendo |
| puchán, puján | subiendo |
| puchará | subirá |
| pucharán | subirán |
| pucharé | subiré |
| pucharém | subiremos |
| puchat | subido |
| púchat | súbete |
| pucháu | subís |
| puche, púche | sube |
| púche, puge – apellit Puche, com Josep Puche puche al puch y fa moltes fotos ben majes. | sube |
| puchém | subimos |
| puchen, pugen, púchen, púgen | suben |
| pucho | subo |
| pudén, pudéns – que fan mala auló, corrompina – pesat, cansino | Hediondo – pesado, cansino |
| pudina, pudines | hedor, hedores |
| pudó, pudós | hedor, mal olor |
| pudor, vergoñeta, vergoña – pudó : mala auló | Pudor – hedor, mal olor |
| pudrím, podrím | pudrirme |
| pudrisquen, pudríxquen | pudran |
| puerca (cara), porca, bruta | (cara) sucia |
| puericultura | puericultura |
| pueril, de chiquets | pueril, de niños |
| pues, pos | pues |
| púes, punches | púas, pinchos |
| puestet | sitio, puesto, lugar |
| puestets | sitios, puestos, lugares |
| puesto, puestos | sitio, puesto, lugar |
| puga | pueda |
| pugám | podamos |
| pugáu (cuan) | Cuando podáis |
| Puge – puje | Sube – puja |
| Pugém – pujém | Subimos – pujamos |
| Pugémi – Ahí dal está lo puch, pugémi y vorém Valderrobres desde les altures. | Ahí arriba está el pueyo, subamos y veremos Valderrobres desde las alturas |
| púgon, púguen | puedan |
| pugué, podé | poder |
| pugue, púgue | pueda |
| puguéla, podéla | poderla |
| puguén féu no s´ha fet | pudiendo hacerlo no se ha hecho |
| puguen, púguen | puedan |
| puguera, puguéra | pudiera, pudiese |
| puguere (ell), puguére | pudiera, pudiese |
| pugueren, puguéren | pudieran, pudiesen |
| pugués fé, podés fé | poderse hacer |
| pugues, púgues | puedas |
| puguéu, pugáu | podáis |
| pugut, pogut | podido |
| pujá /pudjá/, puyá, puchá – pujo – puyo - pucho, pujes – puyes - puches, puje - puye - puche, puyém – pugém - puchém, pugéu – puyéu - puchéu, púgen - púyen - púchen – que yo puja, pujos, pujo, pugém, pugéu, pújon – pujaría – pujaré – pujára | subir, alzar, elevar – pujar |
| pujá /pujá/, a una subasta | pujar |
| pujaben | subían |
| pujada, pujades | subida, subidas |
| pujadeta | subidita |
| pujadetes | subiditas |
| pujáe, pujabe, puyáe, puchabe – pujabe o pujáe | Subía – pujaba |
| pujáen, pujaben, pucháen, puchaben, puyáen | Subían – pujaban |
| puján (g) puján a Penarroija desde Valderrobres mos trobém Fondespala, puyán, puchán | Subiendo – pujando |
| Pujánla | Subiéndola – pujándola |
| Pujaríen | Subirían – pujarían |
| pujat, pujats (p) | subido, subidos – pujado, pujados |
| Pujo | subo |
| pujo, puyo, pucho – Puyo apellit, Puyo área tecnológica, electrodoméstics, Valderrobres | subo, alzo, elevo – Puyo apellido |
| pulgada | pulgada |
| pulgades | pulgadas |
| pulí | pulir |
| pulíe | pulía |
| puliguere | puliera, puliese |
| pulíla | pulirla |
| puliol, puliols, puliolet, puliolets, poliol, poliols, poliolet, poliolets | poleo, planta e infusión |
| pulit, pulits | pulido, pulidos |
| pulíxque, pulíxgue | pula |
| pullís (rama), chupóns, - vore chit, rechito | chupones de un árbol |
| pulmó, pulmóns – vore lleu, lleus | Pulmón, pulmones |
| pulpo, pulpos, polp, polps | pulpo, pulpos |
| pulque, beguda que ix a la perla en chapurriau, novela de John Steinbeck | pulque |
| pulsera, pulseres – pols, sien | Pulsera, pulseras – pulso (sien) |
| pulses | pulgas |
| pulverissada, pulverissades, pulverisada, pulverisades | pulverizada, pulverizadas |
| pulverissat, pulverissats, pulverisat, pulverisats | pulverizado, pulverizados |
| puma, animal felino, ix a La Perla en chapurriau | puma |
| Pumes – ix a La Perla en chapurriau | pumas |
| pun, puns | punto, puntos |
| punchá, punchás – punchá, marejá, molestá, incordiá, manchá | pinchar, pincharse – molestar |
| puncha, punches, espines del rosé | pincho, pinchos, espinas (del rosal, zarza) |
| punchabe | pinchaba |
| punchat, punchats - pinchat, pinchats (globo, condó) | pinchado |
| punchos | pinches |
| puns | puntos |
| Puntá - apuntá | sacar punta un árbol - apuntar |
| punta, puntes | punta, puntas |
| puntada, puntades de fil | puntada, puntadas de hilo |
| puntalada | punta, alto de una montaña |
| puntalades | puntas, altos, montañas |
| puntapéus | puntapies |
| puntes | puntas |
| puntet, puntets | puntito, puntitos |
| punteta, puntetes | puntita, puntitas |
| Puntilla , calamar, cusí | Puntilla , calamar, coser |
| puntilleta, cusí | puntillita, puntilla, coser |
| puntual, puntuals | puntual, puntuales |
| puñ, puñs | puño, puños |
| puñá, puñada, puñáes, puñades | puñetazo, puñetazos |
| puñada, puñades | puñetazo, puñetazos |
| puñalada, puñalades, puñalá, puñaláes | puñalada, puñaladas |
| puñeta, puñetes – fé la puñeta – los de Queretes, gen de puñetes (y de moltes pessetes): roba que tape les muñiques (los puñs) y que portabe la gen de dinés | puñeta, puñetas |
| puñetera | puñetera |
| puñs | puños |
| pupila, nina | pupila |
| pupilaje, alojamén, hospedaje, pensió | pupilaje, alojamiento, hospedaje, pensión |
| pupiles, nines | pupilas |
| pupitre, pupitres : tauleta en cadira per a escola | pupitre, pupitres |
| Pura – Pura, Purita. A Beseit, la de Chimo (Tejedor), sa yaya de José Francisco (Pepet, Purito, Polaco). Ella va portá lo mas de lluvia mols añs. Allá dal van tíndre sempre un gos que va viure 18 añs, se díe Tauro. | pura |
| pures | puras |
| puresa | pureza |
| puret, purets | purito, puritos |
| purgám | purgarme |
| purgáns | purgantes |
| purgatori | purgatorio |
| purificánla | purificándola |
| purificánlo | purificándolo |
| puríssim | purísimo |
| Puríssima – se fotíe seguit ralles de cocaína puríssima y li va fótre un pet lo cor | purísima |
| puritano, puritana | Gazmoña, gazmoño, mojigato, beato, santurrón, puritano, hipócrita, fariseo |
| purna, purnes – m´ha saltat una purna y m´ha fet una botana al jarsé | fuego, me ha saltado una X y me ha hecho una botana (agujero) en el jersey |
| puro, puros – ell fume puros – ella es pura – ell es puro – ells són puros – planta | puro, puros – planta de agua que tiene puros |
| purpúrea | purpúrea |
| pussa, pusses, pulsa, pulses, bona nit, totes les pusses al teu llit, y la mes grossa al teu melic | pulga, pulgas |
| pusses | pulgas |
| pussilánime, pussilánimes | pusilánime, pusilánimes |
| pústules | pústulas |
| put | apesta |
| put put , puput (put, fa pudó), poput | abubilla |
| putí, aixó put y corróm, corrompina | heder, tener mal olor |
| putíe | hedía |
| putíen | hedían |
| putíxen | hieden |
| putíxque, putíxgue | hieda, que tenga mal olor |
| puyá, pujá, puchá | subir |











