Amazon ads

miércoles, 7 de junio de 2017

lleute

LLEUTE m. 
Llevat; massa fermentada que es mescla amb la pasta de farina per a fer-la fermentar (Ribes, Pallars, Ribagorça, Conca de Tremp, Gandesa, Sorita, Cinctorres, Aiguaviva d'Aragó); cast. levadura.
    Fon.: 
ʎéwte (Ribes, Esterri, Tor, Àreu, Tavescan, Sort, Senterada, Pobla de S., Tremp, Bonansa, Gandesa, Cinctorres, Sorita, Aiguaviva); ʎéwto (Maella).
    Sinòn.: 
llevat, rent.
    Etim.: 
del llatí levĭtu, mat. sign., derivat de levare ‘alçar’. (Cf. Spitzer Kat. Etym. 29; Rohlfs Gasc. 196).



lleute, massa, masa madre,pa, pan, levadura


Lo lleute ere una bola de pasta pa fe'l pa. Cuan yo ere crío, ma mare pastae una volta a la semana, normalmen los dijous, y'l lleute s'afejíe a la pasta que fae ella p'el asunto de la fermentasió. Dispués se li donae un pa a la veína


a casa sol feem collada natural, cuan paríen les cabres, de les ovelles may vam fe collada o lleit. Suposo que lo lleute es la levadura. Pels de carchofa tampoc ne feem aná, de mes gran sempre ne trobes algún a la boca.




Si no me engañó, lo lleute es levadura que se emplee per a fe pa, servesa....


Lo del pels de les carchoferes es Coll per a fe formatge, collades....


Teníem una #panera a la 'despensa', pero natres no vam fe pa may a casa. Eli Bosque Caballé , la veína, sí. Forn Bosque Caballé, a Beseit.
REBOST m. 
|| 1. Cambra o altre lloc d'una casa, o d'una nau, on es guarden els comestibles; cast. despensa. Per nou panys ab claus que compram a ops d'arquibanchs e caixes del rebost del senyor Rey, doc. a. 1309 (BSAL, viii, 269). Los officials de la boteyleria de la paniceria del rebost e de la cuyna, Ordin. Palat. 16. Les altres dones, les unes al rebost, les altres a la cuyna, Tirant, c. 26. No crech comanàs... la clau del rebost a moça ni sclaua, Proc. Olives 732. Aqueixa olor embalsamava el rebost, Rosselló Many. 202. Rebost d'es formatge: celler o altre lloc subterrani on es guarda la provisió de formatge d'una casa, d'una possessió (Mall.). Rebost d'es vidre d'es plats: cambra on es guarda la vaixella i els atuells de vidre, com tassons, pitxers, etc. (Palma). a) abusivament, Cambra fosca on es guarden les coses inútils o poc usades d'una casa (Al., Bocairent). 
|| 2. Provisió de comestibles estojada en una casa, en un vaixell, etc.; cast. despensa. Tots aportaven rebost per a menjar, Miquel Parets 68 (Aguiló Dicc.). 
|| 3. fig., humorísticament, Pits voluminosos d'una dona (Men.); cast. pechugaza.
    Fon.: 
rəβɔ́st (or.); reβɔ́st (occ.); reβɔ̞́st, raβɔ̞́st (val.); rəβɔ̞́st (bal.); molt dialectal, rəβɔ́sk (Eiv.).
    Intens.:
—a) Augm.: rebostàs, rebostarro.—b) Dim.: rebostet, rebostetxo, rebostel·lo, rebosteu, rebostí, rebostiu, rebostic, rebostó, rebostoi.—c) Pejor.: rebostot.
    Etim.: 
del llatí repŏstum, ‘cosa guardada’.


hornollerda.com