Mostrando las entradas para la consulta marit ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta marit ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 13 de noviembre de 2022

Sententia contra Na Blanquina muller de Jacme de Casafranca

Sententia contra Na Blanquina muller de Jacme de Casafranca heretge condemnat e quondam Lochtinent de thesorer per lo Rey nostre Senyor.

Jhesus Christus.

Los noms de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e de la humil Verge Maria digne mare sua humilment invocats.

Vists per nos don Francesch Pays de Sotomayor (inquisidor) de la heretica e apostatica pravitat en les ciutats e bisbats de Tarragona Barcelona Urgell Vich Gerona e Elna per la Sancta Seu apostolica creat e deputat e Jacme Fiella en cascun dret doctor digne e canonge de la Seu de Barcelona vicari general per lo reverendissim Senyor don Henrich de Cardona per la gracia de Deu e de la Sancta Seu apostolica elet de Barcelona lo proces criminal denant nos e en nostre consistori ventilat e actitat entre lo venerable promotor (pone premotor) e procurador fiscal en lo sagrat offici de la inquisitio de una part agent e denunciant e Na Blanquina muller que fonch den Jacme Casafranca quondam per heretge condemnat conversa e de linatge de jueus devallant al gremi de Sancta mare Esglesia reconciliada de la part altra defenent en e sobre la accusatio e demanda per lo dit procurador de la fe en lo dit son offici contra la dita Blanquina Casafranca donada e intentada dient e allegant la dita Blanquina Casafranca esser heretica apostata impenident ficte e simuladament confessant e relapsa e que la dita confessio que feu dita Blanquina Casafranca denant los reverends inquisidors predecessors nostres per la qual fonc reconciliada e al gremi de Sancta mare Esglesia reconsiliada reunida e reincorporada fonc ficta e simulada e falçament confessada. Vist com sobre les dites coses accusatio e demanda havem oides les dites parts a ple en tot lo que han volgut dir e allegar e provar fins aquelles havem hagudes per concloses e assignat a sententia segons que a major cautela los assignam a les dites parts als presents dia e loch e hora haguda sobre aço delliberatio e madur consell ab moltes persones de scientia e molta conscientia trobam que debem declarar e pronunciar axi com ab tenor desta nostra present sententia declaram e pronunciam lo dit procurador de la fe haver probat be e integrement segons devia la sua intencio e les coses per ell deduides e posades en la sua accusatio e denunciatio contra la dita Blanquina Casafranca no fonch ni es en alguna manera excensa ni elisa ans per les proves per lo dit procurador de la fe davant nos donades produides legitimament nos consta la dita Blanquina de Casafranca esser heretica apostata de la Sancta fe catholica christiana impenident e fictament e simulada confessant esserse transpassada a les cerimonies judaiques e ritus de la ley de Moyses. En special trobam e consta en lo proces contra la dita Blanquina Casafranca fet com ella en temps del reverend mestre Spina lavors inquisidor confessa tant solament que tenia opinio e creença que la ley dels jueus no era contra nostra Sancta fe catholica ans crea que no era gran error fer algunes cerimonies judaiques e per ço alguns dissaptes no filava es ver que diu faea algunes altres faenes com es cosir e dabanar. E mes que feu un dejuni que los jueus fan en lo mes de setembre de amagat del dit Jacme de Casafranca son marit. E que donava almoyna a jueus e encara alguns diners poca quantitat per oli a les lanties de la Synagoga. E mes que manjava del pa que los jueus de Cervera li remettian. Es veritat que dix era apres de llur pascha judaica e que no manjava per la pascha sino perque era bell pa per que tanbe manjava pa levat quant manjava de dit pa dels jueus. E mes que manjant en una taula ab jueus e de llurs viandes apparellades per ells en la vila de Cervera e de la vianda que ells apparellaven pera llurs dissaptes apparellantho altres dies dix crea ne havia menjat en dissapte. E mes trobam que dix en dita confessio que algunes vegades uns jueus amics seus de Cervera e de Monblanch venian a Barcelona e alguna vegada per quels havian fets plers en llurs cases stant fugits per les morts de Barcelona los accullien en sa casa e posaven alli per temps de tres o quattre jorns e lus faea degollar algunes gallines o pollastres e tots ne manjaven e tambe los apparellaven los divenres per als dissaptes com hi staven los dissaptes. E mes que en la vila de Cervera stant alli fugits per les morts ans que ella sen tornas a Barcelona ana a veure la Synagoga del (dels) jueus. E mes que tenia una borda en la vila de Cervera e alguns dissaptes ley manlavaven los jueus pera fer foch per que stava en una casa ques passava al altra casa de jueus. E mes que algunes vegades faea rentar ab sal la carn ans que la posassen a coure e aço dix faea amagat del dit Jacme de Casafranca son marit. Encara dix en dita confessio la dita Blanquina Casafranca que ella veent fer lo dejuni judaich e servar los dissaptes e altres cerimonies a sa mare nomenada Violant muller den Mayans per heretges condemnats ho aprengue de fer e de fet ho feu e ho serva axi com ho veya fer a la dita sa mare. E apres que totes les dites cerimonies judaiques per ella desobre confessades les faea per devotio e intentio de judeizar creent ques havia de salvar en la ley de Moyses tambe com en la Sancta ley christiana. E aço dix davant lo reverend don Ferrando de Montemayor archidiano de Almaçan (arcediano de Almazán, en Soria) inquisidor en lany mil CCCC noranta vuyt e que ella comença de fer los dits dejunis judaichs de edad de deu anys e quels continua de fer los dits dejunis fins vuyt o nou anys ans ques confessas ab lo dit reverend mestre Spina inquisidor del quals se leixa per ço com lo dit son marit Jacme de Casafranca lan rapta per quen havia hagut sentiment. E mes ha dit en sa confessio feta davant lo dit reverend archidiano de Almaçan inquisidor que ella vehia moltes e diverses vegades fer los sobredits dejunis judaichs en la forma judaica no manjant de tot lo dia fins al vespre vistes les steles an Joan Mayans honcle seu germa de son pare de ella dita Blanquina. E que la mare della dita Blanquina la havia induida a fer los dits dejunis judaichs e altres cerimonies judaicas lo que en la primera confessio per ella tempore gratiae feta calla e no volgue confessar ne dir ne cosa alguna. E mes avant trobam que la dita Blanquina Casafranca rea criminosa en altra confessio la qual feu davant lo dit reverend archidiano Dalmaçan inquisidor en lany MCCCCLXXXXVIIII (1499) dix e confessa con ell concerta e communica al dit Jacme de Casafranca son marit per heretge condemnat la confessio que feu en temps de la gratia ans aquella se presentas al dit reverend mestre Spina. E mes dix en dita confessio que stants fugits en Cervera per les morts de Barcelona ella dita Blanquina rea criminosa e lo dit Jacme de Casafranca son marit e Sanct-Jordi e sa muller stigueren en Montblanch quasi un mes e alli stigueren tots plegats en una casa de dit Sanct-Jordi e Casafranca heretges quondam sen anaren a la Cort e a cap de uns quants mesos tornaren alli en Montblanch e per quant se morien en Montblanch tots sen anaren a Cervera e alli stigueren tots deu o dotze dies e dalli tornaren partir los dits Sanct-Jordi e Casafranca e lexaren a alla dita Blanquina e la muller del dit Sanct-Jordi en casa de un jueu ques dea mestre Cavaller e que a son parer encara que de cert dix que no li recorda si ella feu la almoyna a jueus en la vila de Montblanch o no. Encara trobam mes en dit proces com la dita Blanquina Casafranca stant en les morts en la vila de Cervera confessa e diu en altra confessio que ella e la sobredita muller de Sanct-Jordi acompanyades de un jueu ques deya Cavaller anaren a la Synagoga o Schola dels jueus per veurela e vista sen tornaren pero que no veeren la tora e que poria esser que feessen almoyna en dita Synagoga. E mes que en la dita vila de Cervera en dit temps ella dita Blanquina rea criminosa e la dita muller de Sanct-Jordi abdues junctament faeren lo dejuni dels jueus no manjant de tot lo dia fins al vespre vistes les steles per la devotio que tenia a la ley de Moyses. Mes consta que trobam en dit proces per confessio sua propia que ella dita rea criminosa Blanquina Casafranca stant lo dit son marit pres en los carcers de aquest Sanct offici li tramettia les scedules de avisos e ell a ella pero que no li corda que contenien dites scedules. Mes trobam e consta per sa confessio propia (la segunda r de propria se pierde, ya en latín, propium, proprium) feta stant presa en los carcers de aquest Sanct offici com Na Elionor Gomes ana ab ella a la Synagoga e feu lo dejuni judaych ensemps ab ella e ab la dita Na Sanct-Jordia. Encara trobam e consta en dit proces per dit e confessio de dita Blanquina Casafranca que ella sempre havia cregut que la ley evangelica era diversa de ley de Moyses e que la una derogava a laltra e que crea que tambes salvara en la una con en laltra e que Jesu-Christ era fill de Deu e Salvador.

E trobam encara e consta per confessio feta per la dita rea criminosa en lo present proces en aquesta derrera captura sua com lo sobredit Jacme de Casafranca marit seu per heretge condemnat hague sentiment de un dejuni judaich que ella dita rea criminosa feu e que lan rapta e que ella li dix que sa mare ley havia monstrat. E mes confessa que lo dit son marit Jacme de Casafranca tambe hague conexença com ella guardava los dissaptes e que ell lan rapta e li deya "perque no filau" e ella deya "ja fas altra faena aço tench de fer." E mes ha confessat que ella no manjava porch per la devotio tenia a la ley de Moyses e que continua de fer los dejunis judaichs fins a dos o tres anys ans que vengues lo reverend mestre Spina per inquisidor en la present ciutat de Barcelona. Mes trobam en altra confessio per dita rea criminosa en son proces feta com ella altra vegada feu lo dejuni judaich del mes de setembre ensemps ab la muller del sobredit Joan de Sanct-Jordi e ab la mare de aquella sogra del dit Sanct-Jordi aquelles servasen e colien los dissaptes no faent faena en aquells per observança de la ley de Moyses mudantse robes e camises netes a la forma judaica. E mes ha dit e confessat la dita rea e criminosa que dos o tres anys abans fos venguda la inquisitio en la present ciutat de Barcelona un dia del dejuni judaich ella dita Blanquina Casafranca rea criminosa dix a una dona quis nomenava Isabell Borrassa essent abans de dinar que li cogues I parell dous e quels hi mettes en lo retret per quels se volia beure e dita dona mette dits ous en dit retret e isquessen e ella dita Blanquina Casafranca entrassen en dit retret e per una fenestra quey ha la qual ix al hort del archabisbe de Tarragona lança dits ous en dit hort e isque de dit retret faent apares que havia begut dits ous e apres a la hora del dinar dix dita Isabel Borrassa "Senyora nous dinareu" e la dita Blanquina rea criminosa dix "dinau vos vosaltres que yo nom vull dinar que ab aquells ous que he begut no tench ganes de dinar." E axi ella sestigue de tot lo dia que no manja fins a la nit e axi feu dit dejuni judaich e era en lo mes de setembre. E mes dix en dita confessio la dita Blanquina Casafranca rea criminosa que essent ella malalta o partera dix e prega molt a Jacme de Casafranca son marit un jorn del dejuni judaich del mes de setembre que ell volgues fer aquell dejuni judaich e que lo dit son marit li dix que si faria e que ella pensas de guarir que ell faria dit dejuni. E aquell dia dit son marit dona entenent a ella dita Blanquina que havia fet dit dejuni e apres lo dia seguent o altra dia dit son marit dix a ella "pensas te tu que sia yo tal com tu que havia ja dejunat que dos troços de sitronat mengi yo lo dia del dejuni que tragui del meu caxo." Les quals coses la dita rea criminosa advera mijançant jurament. E mes dix e confessa que quant los jueus menjaven ab ella e ab lo dit Jacme de Casafranca son marit en una taula los dits jueus donaven la benedictio al modo judaich sobre la taula e viandes quey eran. E mes dix e confessa que ella et lo dit son marit Jacme de Casafranca junctament faen lo dejuni judaich açi en la present ciutat de Barcelona e que abdos faen degollar les aus que manjaven los jueus a la forma judaica e que lo dit Casafranca son marit la induhi e la instruhi e consella com confessaria davant mestre Spina segons que ho feu. E mes que la muller den Sanct-Jordi donava almoyna a jueus pobres. Encara dix e confessa que ella dita rea criminosa quant faea los dejunis judaics no manjava porch ni peix sens scata. Mes consta per sa propria confessio com ella dita Blanquina e son marit Jacme de Casafranca e Antoni Mayans e Violant sa muller pare e mare de ella dita Blanquina tots junctament faen en la present ciutat de Barcelona lo dejuni judaich del mes de setembre no manjant de tot lo dia fins al vespre vistes les steles e que lo dit Casafranca veya e sabia com ella faea netejar la carn del greix e la faea retentar (rentar) ab sal al modo judaich. E trobam encara per confessio propia de la dita Blanquina Casafranca ara en sa captura feta com ella e la muller den Bonanat Bernich nomenada Clara lo jorn del dejuni judaich del mes de setembre la una a la altra se demanaven perdo a la forma judayca e que ella quada dia deya lo psaltiri sense Gloria Patri. Mes avant provam e legitimament se prova per confessio de la dita Blanquina rea criminosa en la qual dix e confessa ques veritat que en lo temps de les morts com eran a Monblanch segons que en altres confessions dix havia dit faeren la pascha dels jueus del pa alis ella dita Blanquina e son marit Jacme de Casafranca e En Joan de Sanct-Jordi e sa muller e En Lois Bosch e Balthesar Bosch germans de la muller del dit Sanct-Jordi nomenada Angelina la qual pascha dels jueus dix faeren manjant pa alis per vuyt dies que durava dita pascha dels jueus e ades manjaven peix ades ous e que tots manjaven pa alis e no manjaven pa levat en tots los dits vuyt jorns e que ella dita rea criminosa e la muller del dit Sanct-Jordi compraven aynes noves per fer dita pascha ço es olles plats scudelles e altres aynes e que les compraven per que nos servissen de les aynes en que seren (s' eren) servits entre any e havian servit al pa levat e que faeren dita pascha en lo temps que los jueus faeren dita pascha alli en Monblanch e que durant dita pascha no fayen faena abans folgaven e les dites Blanquina Casafranca e Angelina Sanct-Jordi sestaven (s' estaven) en casa e los dits Sanct-Jordi e Casafranca se anaven a passejar e que lo dit Casafrancha monstra a la dita muller sua de dir una matinada del psaltiri pero que ella no la deya tots jorns e que ella ohia dies al dit son marit Jacme de Casafranca una matinada del psaltiri e que noy deya Gloria Patri.

E mes dix e confessa ara derrerament en sa captura com ella dita rea criminosa e son marit Jacme de Casafranca Joan Sanct-Jordi e sa muller tots per heretges condemnats tots fayen lo dejuni judaich de Quipur del mes de setembre per aquell dia dita delata criminosa diu que stigue en casa del dit Sanct-Jordi e al vespre sen ana ab son marit Jacme de Casafranca a sopar a sa casa. E mes trobam en dit proces per quant algunes persones pregaven la dita Blanquina rea criminosa que ella volgues pregar a son marit essent thesorer que volgues soltar alguns christians de natura que staven presos ella deya "lexaulos star que goys son purguen sos peccats" monstrant ira e mala voluntat als christians de natura les quals coses o la maior part de aquelles per dita rea e criminosa dites e confessades son per semblant adverades e deposades per gran numero de testimonis los quals per evitar duplicatio e prolixitat (N. E. pos menos mal) no sic fa memoria de ells pus per ses confessions ella dita rea criminosa ha largament dit e danunciat segons en son proces mes diffusament sta continuat al qual en tot e per tot nos refferim. Vistes totes les dites altres coses en lo dit proces contengudes e les que veure e mirar se devian oides les dites parts en quant dir e allegar han volgut fins que es stat renunciat e conclos en la dita causa e assignat a sententia segons que a maior cautela com ja desobre es dit als presents dia loch e hora los assignam haguda nostra delliberatio e madur consell ab persones de scientia e bona conscientia tenint nostre Senyor Deu Jesu-Christ davant los ulls de la nostra pensa de la qual tots los justs e drets judicis proceeixen trobam que devem pronunciar sententiar e declarar axi com ab tenor de la present nostra difinitiva sententia pronunciam sententiam e declaram la dita Blanquina Casafranca rea criminosa esserse transferida e transpassada als ritus e cerimonies dels jueus e ley de Moyses e esser vertadera heretica e apostata de la nostra Sancta fe catholica christiana e domatista de les cerimonies judaiques de la ley de Moyses impenident ficta e simuladament confessant e fautora e incobridora de heretges per les quals coses e rahons del temps que commette los dits crims de heretgia e apostasia haver stada e esser de present de anathema e scomonicatio (excomunicatio) maior ligada e illaqueada e que devem declarar segons que ab tenor de la present nostra diffinitiva sentencia declaram tots los bens de la dita Blanquina Casafranca del temps que los dits crims de heretgia e apostasia comette e perpetra haver stats e esser de present confiscats a la cambra e fisch del Rey nostre Senyor. E per quant la pena dels heretges no solament se exten a aquells mes encara en detestacio del dit crim a la sua posteritat e generatio per tant ab lo dit consell declaram tots los descendents de la dita Blanquina Casafranca fins al primer grau inclusive esser privats de tots officis e beneficis axi ecclesiastichs com seculars per esser inabils perpetuament per obtenir altres de nou. E per que la Sancta mare Esglesia no te altra cosa que contra la dita Blanquina Casafranca heretica dommatista apostata impenident incobridora e fautora de heretges fictament e simulada convertida puga ni dega fer sino desemparar aquella e remettrela a la justitia e braç secular perque li done segons sos demerits deguda punitio e castich. Per tant (todo junto) ab tenor de la present nostra diffinitiva sententia remettem la dita Blanquina Casafranca heretica apostata dommatista e scomunicada damunt dita al molt magnifich misser Francesch Franch (: Francisco Franco; un twittero de Falset, historiador, usa este nombre y añade B. : Bahamonde) doctor en cascun dret la Real Cancellaria per lo Rey nostre Senyor en lo present Principat de Catalunya que açi present es lo qual requerim tant quant de dret podem e devem e no en altra manera que rebe la dita Blanquina Casafranca per nos desemparada e remesa en son for e juy al qual pregam molt affectadament se haja ab aquella ab tota clemencia e pietat e modere la pena deves (devers : contra) ella citra mortem et sanguinis effusionem et membrorum mutilationem. E axi ho pronunciam sententiam e declaram per aquests scrits e per ells. - Franciscus Pays de Sotomayor. - Jacobus Fiella Vicarius.

Lata et promulgata fuit dicta preinserta sententia per dictos reverendos dominos inquisitorem et vicarium generalem predictum et per dictum venerabilem et discretum Joannem Maya notarium dictae sanctae inquisitionis lecta et publicata alta et intelligibili voce in dicta regia platea civitatis Barcinonae die lunae intitulata vicesima tertia mensis junii anno predicto millesimo quingentesimo quinto praesentibus ibidem et audientibus dictis venerabili promotore fiscali dictae Sanctae inquisitionis et dicta Blanquina uxore dicti Jacobi de Casafranca quondam heretici Barcinonae rea delata presentibus etiam pro testibus reverendis domino Antonio Codo canonico Barcinonae judice bonorum dictae Sanctae inquisitionis et fratribus Petro Alzina provinciali Petro Joanne Pahull Garci de Moros Petro Gual de ordine predicatorum Guillelmo Tolza provinciali Joanne Mir et Baldiri de ordine beatae Mariae de Monte Carmelo e Gabriele Montmany de ordine beatae Mariae de Mercede... Roma et... Romitta de ordine beati Francisci in sacra theologia magistris et venerabilibus Hieronymo Bru et Andrea Canet ordinis predicatorum et venerabile Joanne de Cardona deauratore et Guillelmo Laurador notario Petro de Ledestua Petro de Sancto-Stephano et Joanne de Castro nuntiis dictae Sancte inquisitionis et aliis quampluribus tam ecclesiasticiis quam secularibus personis in numero copioso.

jueves, 16 de mayo de 2024

Lexique roman; Marguarita, Margarida - Marbrin


Marguarita, Margarida, s. f., lat. margarita, perle, marguerite. 

Si engendro marguaritas, o perlas.

(chap. S' engendren “margarites”, o perles.)

Eluc. de las propr., fol. 136.

S'engendrent marguerites, ou perles. 

De peiras preciosas e de margaridas.

Trad. de l'Apocalypse de S. Jean, ch. 17. 

De pierres précieuses et de perles.

ANC. CAT. ESP. PORT. IT. Margarita. (chap. Margarita, margarites : perla, perles. Aixina li diém a la manzanilla, camomila, Chamaemelum nobile.) 

La Perla, chapurriau, novela, John Steinbeck

Marge, s. m., lat. marginem, marge, bord.

Declarar lo test els marges dels libres.

(chap. Glosá, declará, explicá lo texto als margens dels llibres.)

Glosá, declará, explicá lo texto als margens dels llibres

Cat. dels apost. de Roma, fol. 156.

Expliquer le texte aux marges des livres. 

Prop del marge de la palpebra. Trad. d'Albucasis, fol. 16. 

Près du bord de la paupière. 

CAT. Marge. ESP. Margen. PORT. Margem. IT. Margine. 

(chap. Marge, margens.)

2. Margua, s. m., marge, bord.

Sia de subtils marguas. Trad. d'Albucasis, fol. 11. 

Soit de bords délicats.


Margerit, s. m., renégat, apostat, parjure.

Non sui margeritz,

Ans es tan ferma ma leis 

Que, s' anc jorn foi recrezens, 

Ara m' en sui reprendens.

Bertrand de Born: S'abrils. 

Je ne suis point apostat, au contraire, tant est ferme ma loi que, si jamais je fus fatigué, maintenant je suis m'en reprenant.

(chap. Margarit, ña un mas al Pantano de Pena en este nom.)

Maridar, v., lat. maritare, marier, accoupler.

Mais cen piuzellas vos ai vist maridar 

A coms, marques, a baros d'aut afar. 

Rambaud de Vaqueiras: Honratz marques.

Plus de cent pucelles je vous ai vu marier à comtes, marquis, à barons de haute condition. 

Subst. Que 'l filha c' an de comayre 

Fan lur nepta al maridar.

B. Carbonel: Tans ricx. 

Vu que la fille qu'ils ont de commère ils (en) font leur nièce au marier.

Part. pas. Adulteris, es cant homz es molheratz o femna maridada, o ambidoy o so, e falso lor mariatge. Liv. de Sydrac, fol. 130. 

Adultère, c'est quand l'homme est épousé ou la femme est mariée, ou tous deux le sont, et qu'ils faussent leur mariage.

ANC. FR. Et ainsy seroit-il d'un homme mariet.

Charte de Valenciennes, 1114, p. 428.

ANC. CAT. ESP. Maridar. IT. Maridare. (chap. Maridá, casá, doná en matrimoni. Marit, marits; home, homens; dona, dones; esposa, esposes; espós, esposos.)

2. Maridamen, s. m., mariage.

En son maridamen. Tit. de 1321. DOAT, t. XXXIX, fol. 1.

(chap. Al seu casamén, maridamén, boda.)

A son mariage.

Al vostre maridamen... 

Reynas e donas gentils... 

Desirava yeu ajostar.

(chap. Al vostre maridamén reines y dones gentils dessichaba o dessijaba o desseaba yo ajuntá.)

Fragment de la V. de S. Georges.

A votre mariage... reines et dames gentilles... je désirais réunir.

ANC. FR.

Je vous querons aussi ung biau mariement. 

Poëme de Hugues Capet, fol. 10.

IT. Maritamento. (chap. Maridamén, maridamens; casamén, casamens; boda, bodes.)

3. Maridatge, Mariatge, s. m., mariage.

Chapten te d' estrain maridatge. Trad. de Bède, fol. 1.

Abstiens-toi d'étrange mariage.

Falso lor mariatge.

Cant hom jatz ab femna, cant a honestedat de mariatge, hom fai gran peccat, car ab sa molher pot hom peccar. 

Liv. de Sydrac, fol. 30 et 130.

Faussent leur mariage.

Quand on gît avec femme, quand il y a honnêteté de mariage, on fait grand péché, car avec sa femme on peut pécher.

CAT. Maridatge. ESP. Maridage (maridaje). IT. Maritaggio. 

(chap. Maridaje o maridache se fa aná avui en día cuan se parle de quina beguda passe en quin minjá.)

4. Marit, Marrit, s. m., lat. maritus, mari, homme marié.

Sapchatz gran talen n'auria

Que us tengues en loc del marrit.

La Comtesse de Die: Estat ai en. 

Sachez que j'en aurais grand désir que je vous tinsse en place du mari.

Luenh es lo castelhs e la tors

Ont elha jay e son maritz.

G. Rudel: Pro ai del.

Loin est le château et la tour où elle gît et son mari.

ANC. FR.

Que pour tele aventure me donnassent marit. Roman de Berte, p. 77.

CAT. Marit. ESP. PORT. Marido. IT. Marito. (chap. Marit, marits; home, homens; espós, esposos.)


5. Matrimoni, Matremoni, s. m., lat. matrimonium, mariage.

Non son liatz de matremoni ni an fag votz. 

El sagrament de matremoni.

V. et Vert., fol. 18 et 5. 

Ne sont liés par le mariage ni n'ont fait voeux. 

Le sacrement de mariage. 

D' afar de matrimoni, per cal causa 'l demens, 

Qu' omz no s puesca salvar fils e filhas avens. 

Izarn: Diguas me tu. 

D' affaire de mariage, pour quelle cause il ment, de sorte qu'on ne se puisse sauver fils et filles ayant. 

CAT. Matrimoni. ESP. PORT. IT. Matrimonio. (chap. Matrimoni, matrimonis.)

6. Matrimonial, adj., lat. matrimonialis, matrimonial.

Per matrimonial remembrance. Eluc. de las propr., fol. 17.

Pour commémoration matrimoniale. 

De hetad matrimonial. Tit. de 1266. DOAT, t. VIII, fol. 13. 

D' âge matrimonial.

CAT. ESP. PORT. Matrimonial. IT. Matrimoniale. 

(chap. Matrimonial, matrimonials.)

7. Matrimonialmen, adv., matrimonialement, dans le mariage.

En la terra sia, 

La cal poscezis justamen,

Estan matrimonialmen.

Brev. d'amor, fol. 225. 

Dans la terre sienne, laquelle il possède justement, étant dans le mariage.

ESP. IT. Matrimonialmente. (chap. Matrimonialmen.)

8. Amaridar, v., marier.

Pauras tozas amaridar. La Confessio.

Marier pauvres filles.

9. Remaridar, v., remarier.

Si se remarida. Fors de Béarn, p. 1086. 

S'il se remarie.

(chap. Tornás a casá; remaridá, remaridás. Yo me torno a casá; yo me remarido, remarides, remaride, remaridem o remaridam, remaridéu o remaridáu, remariden; remaridat, remaridats, remaridada, remaridades.)


Marme, Marbre, s. m., lat. marmorem, marbre. 

Marme blanc, can polverat es.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Marbre blanc, quand il est pulvérisé.

Colompnas de marme pezans. V. de S. Honorat. 

Colonnes de marbre pesantes. 

Anet a las fenestras de fi marbre obrat.

(chap. Va aná a les finestres de fi mármol obrat.)

Roman de Fierabras, v. 2140. 

Alla aux fenêtres de pur marbre ouvragé.

CAT. Marbre. ESP. Mármol. PORT. Marmore. IT. Marmo. (chap. Mármol, marmols. Apellit de Pablo o Pau de los picapedra, picapedrés.)

Luis Latorre Albesa, Mármol, marmols. Apellit de Pablo o Pau de los picapedra, picapedrés

2. Marbrin, adj., de marbre.

Devalet o poiet als gras marbris. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 74.

Descendit ou monta aux degrés de marbre.

ANC. FR. Haultes tours marbrines, desquelles tout le circuit étoit orné.

Rabelais, liv. IV, ch. 2.

A la fenestre marbrine,

Là s'apoia la mescine.

Fables et cont. anc., t. 1, p. 384.

On leur a establi deux statues marbrines.

Cl. Marot, t. III, p. 15.

(ESP. Marmóreo. Chap. de mármol: marmóreo, marmóreos, marmórea, marmórees.)

miércoles, 28 de abril de 2021

Capitol II. priuilegiada concepcio de la sua excellent filla Maria

Capitol.II.com lo mateix angel reuela a la gloriosa anna la priuilegiada concepcio de la sua excellent filla a la qual posaria nom Maria.


Langel soptosament fon a la posada de Anna la qual troba en oracio ab molta dolor e plor e dix li. ¶ Dominus missit me ad te quem dilexisti mente: et puro corde. Volent dir. Anna hajau goig infinit e dexau lo plorar. Car lo senyor qui vos amau de pensa e cor: me tramet a vos dient. ¶ Tristicia vestra conuertetur in gaudium. Et gaudium (de aquí gaudir, y Gaudí) vestrum nemo tollet a vobis. Car la tristicia vostra sera conuertida en singular goig: e lo goig vostre nengu nol tolra d´vos Car siau certa senyora Anna que de vos ha dit Salamo. ¶ Inuenit gratiam coram occulis domini. Car vos haueu trobada gracia en la presencia (psencia) de nostre senyor deu: e la vostra oracio es per sa magestat hoyda: e dellibera donar a vos molt mes que no haueu demanat. Car vos sols demanaueu fill o filla semblant als altres peccadors: e nostre senyor deu vol que concebau huna filla tan singular que peccat original: venial ni mortal en ella james sera trobat. Pura d´tota culpa la concebreu: e pura la criareu. E en puritat e nedea sera tota la sua vida: car de aquesta senyora ha dit nostre senyor deu per boca de Salamo. ¶ Pulcra es amica mea et macula non est in te. Vos senyora anna desijau (d´sijau) crexer lo poble vostre: aquesta excellent filla vostra sera la lanterna qui portara lo lum diuinal per saluar tot lo mon generalment e no perira sino per sa culpa propria. Vos haueu promes de offerir al temple a la seruitut diuina: lo que parrieu ara siau certa senyora: que la vostra filla es lo verdader temple: hon lo eternal deu y senyor sera vist e adorat e de ella sera cantat. ¶ Templum dei sanctum est. Car aquest temple sera sanct de singular sanctedat. Vos gloriosa Anna no demanau filla bella corporalment: car sabieu la bellea esser a vegades gran perill en les dones: e nostre senyor deu laus dara tan bella: q Eua ni Rachel ni Ester ni nenguna altra present ni (ui) esdeuenidora a ella no sera acomparada. Car de aquesta sola es dit. ¶ Ista est speciosa inter filias iherusalem. Car aquesta es la pus bella entre totes les creades: e aquesta bellea sera acompanyada d´tanta puritat que als mirants la sua faç dara vera mundicia de cor e de pensa Mana nostre senyor deu li poseu nom Maria: que vol dir illuminada: car de la lum (sum) sua sera illuminat tot lo mon Aquesta sera la stela molt clara: qui guiara tots los nauegants p la mar tempestosa de aquest mon: els portara a segur port. E aquest nom Maria es de tanta virtut. Quia celum letatur: angeli gaudent: mundus exultat: demones fugiunt: infernus contremiscit. Car cascuna vegada q ab deuocio sera nomenat: tot lo cel se alegra: los angels hauran gran goig e alegria: lo mon fara gran festa: los demonis (d´monis) fugiran per gran terror: lo infern tremolara per temor de sa senyoria. E hoynt Anna que lo seu desig seria complit tan largament: e ab tanta de gloria e exaltacio de la casa sua: e que ella hauia de ser mare de vna tan excellent filla: La dolor sua fon conuertida en sobros e singular goig: e alegrantse de gran alegria: regraciant a nostre senyor deu de les sues misericordioses immenses dix. ¶ Sterilis eram: et genui exultacionem et leticiam isrl´. Volent dir. O senyor omnipotent gracies infinides sien fetes a la vostra clemencia: car yo era steril e plau a la vostra magestat que yo conceba e pareixca aquella qui ha de esser goig e alegria de tot israel. ¶ E langel despedint se de ella dixli. Senyora Anna cuytau a la porta daurada: Car lo vostre amat marit es molt prop. E ella molt prest partint d´la casa sua ab desig no recomptable de veure lo seu marit vingue a la porta daurada: e aqui spera lo marit que ja era en vista.
E plegant Ioachim fent li Anna reuerencia abraçaranse ab molta amor: e prenint la lo marit per lo braç tornaren a sa posada recontant ab gran feruor e deuotio lo hu a laltre la visio angelica: e molt alegres e aconsolats continuaran la sua virtuosa vida.
¶ E per sos dies Anna sentint se prenyada feu gran goig e festa: e axi passa los nou mesos ab desig infatiable de veure aquella sancta filla: que en lo ventre portaua.
¶ Aquesta festa gloriosa de la concepcio: deu esser per los crestians ab gran deuotio festiuada: car es estada començ de la nostra salut. Quia non est verus amator virginis marie qui respuit colere diem eius conceptionis. Car certament no es ver amador de la verge maria senyora y reyna nostra: qui no fa molta estima e no cura de colre lo dia de la sua sagrada concepcio Car sa senyoria ha mostrat per diuersos miracles plaure li molt lo seruir a ella fet en tal jornada.

domingo, 9 de junio de 2019

Tomo I, texto XXIX, carta, lo rey Darago et de Sicilia, reyna de Sicilia

XXIX. 
Reg. 2252 fol. 105. 6 de agosto de 1409.

Lo rey Darago et de Sicilia. - Reyna molt cara filla. Be creem que per nostra desaventura e vostra no ignorats com nostre Senyor Deus ha volgut appellar al seu regne nostre primogenit lo rey de Sicilia marit vostre de que viurem tostemps ab sobirana tristor e dolorosa vida: placia a nostre Senyor Deus reyna molt cara filla que li do bon repos e vulla consolar nos e vos en nostres tribulacions e gran adversitat en que per sa merce nos ha posats. Reyna molt cara filla pregamvos ab la major affeccio que podem que ho prengats com pus pacientment porets e que conformets lo vostre voler ab aquell de nostre Senyor Deus a qui ha plagut e al qual alcu no deu ne pot contradir e
que vullats entendre ab sobirana diligencia en lo bon regiment daqueix regne axi com tro açi tots temps havets be acostumat: e siats certa reyna molt cara filla que per la mort del dit rey nostre primogenit e marit vostre no es ne sera menor la amor queus havem e haurem daqui avant daquella queus haviem en vida sua ans sera molt major que jamay no fo e conexeretsho per obra. Reyna molt cara filla en breu Deu volent vos escriurem largament sobre aquesta materia e sobre les provisions que entenem a fer per lo bon regiment et pacific estament daqueix regne sobrel qual a present als nous escrivim sino que com nos sapiam certament que Carles Omeli Simon de Mar e los altres jenoveses qui foren preses ab les quatre galeas en Sardenya sien en poder de mossen Sancho Roiç e segons quens han dit sien en lo castell de Cathania pregamvos affectuosament reyna molt cara filla que no vullats dar loc per res quels dits jenoveses venguen en mans del dit mossen Sancho ans si hi son los li façats levar tantost e romanguen en vostre poder preses ferrats e ben guardats en manera que no puxen fugir e que per cosa del mon no sien dats a rescat o a alcun altre partit quar si exien en alcuna manera de la preso seria total perdicio del regne de Sardenya. E sia la sancta Trinitat reyna molt cara filla continuament vostra guarda. Nous merevellets reyna molt cara filla com la present no es signada de nostra ma quar per la subirana tristor en que som posats no havem pogut signar. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a VI dies dagost del any de la nativitat de Nostre Senyor mil CCCCVIIII - Bernardus secretarius. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici. - Dirigitur a la reyna de Sicilia.

Reg. 2252 fol. 105. 8 de agosto de 1409.

Lo rey Darago et de Sicilia. - Reyna molt cara filla. Per raho de la molt dolorosa mort que havem sabuda de nostre primogenit lo rey de Sicilia marit vostre de gloriosa memoria havem delliberat de passar en lo regne de Sardenya fort prestament per acabar e portar a deguda fi la execucio per lo rey nostre primogenit contra los sards a nos e a ell rebelles començada e puys partint del dit regne entenem anar visitar lo regne de Sicilia e metre aquell en bon e pacifich estament ab la ajuda de nostre Senyor Deus: e sobre tot aço reyna molt cara filla havem informat largament de nostra intencio lamat nostre mossen Jacme Roure qui de nostra part vos esplicara alcunes paraules a las quals vos pregam reyna molt cara filla que vullats donar fe et induditada creença: e trametemvos reyna molt cara filla per aquell la carta del poder queus havem donat de regir e administrar lo dit regne de Sicilia en aquella forma que fahietsen temps quel dit rey nostre primogenit e marit vostre vivia. E sia lo Sanct Sperit reyna molt cara filla vostra continua proteccio. Nous merevellets reyna molt cara filla com la present no es signada de nostra ma quar per la sobirana tristor e congoxa en que som posats per raho de la dita mort no la havem poguda signar. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a VIII dies dagost del any MCCCCVIIII. - Bernardus secretarius. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici. - Dirigitur regine Sicilie.

jueves, 4 de abril de 2019

Del Fuero de Jaca y su escritura. 1063

Del Fuero de Jaca y su escritura.

http://romancearagones.blogspot.com/2011/12/doc-1-los-fueros-de-jaca_8503.html 


Julián Naval (Tamarite de Litera)

El Fuero de Jaca es promulgado por Sancho Ramírez, segundo Rey de Aragón en 1063.
Del cual tenemos 7 códices, copias o versiones del original.
 
Aquest es lo for de Jaca.
Esto e lo for de Jaca.
Este es el Fuero de Jaca.
 
Original (Huesca, 1200)
Traducción aragonés oriental. (Variante de La Litera. Tamarite 2004)
Traducción castellana.
 
Del filtz, si lo payre lo nega
Dels fills, si lo pare lo negue
De los hijos. Si el padre lo niega

com lo salue la mayre.
com los salve la mare.
como los salva la madre.
 
Si alguna muyller / que non aya marit

Si alguna mullé, que no tingue marit

Si alguna mujer, que no tenga marido


aurá d’altre omne fill o filla
aurá d’altre ome fill o filla
tendrá de otro hombre hijo o hija

e l’omne nega que no es son fill
e l’ome negue que no es son fill
y el hombre niega que no es su hijo

la muyller, per saluar aquell fill o
la mullé, per salbá aquell fill o
la mujer, por salvar aquel hijo

aquella filla que sia d’aquel hom,
aquella filla que sigue d’aquell ome,
aquella hija que sea de aquel hombre

deu aportar denant la iusticia las
deu aportá debant la chustisia les
debe aportar delante de la justicia las

dos partz d’un cobde de drap
dos parts de un codo de drap
dos partes de un codo de trapo
// Aquí está liado
de lin ab qu’el sigell la man
de lino en que li selle la ma
de lino con que le selle la mano dreyta,

e aprés del terser dia leve
dreta, y dempués del tersé día
porte derecha y que después del tercer día lleva
//

lo ferri calt. E passats altres tres
lo ferri candent. Y pasats altres tres // lo ferro calén, candén //
Y pasados otros tres el hierro candente

dies puys que aurá leuat lo ferri,
dies pues que aurá portat lo ferri,
días pues que habrá llevado el hierro,

la iusticia ab altres fidels
la chustisia en altres fidels
la justicia con otros fieles

guarden-li saviament la man
mírenli sabiamen la ma
mírenle sabiamente la mano

Y si conoxen que sia sana
Y si coneixen que sie sana
Y si conocen que sea sana

la muyller rendas-l fill ad aquel
la mullé rindelí aquell fill a n’aquell
la mujer entregue aquel hijo a aquel

payre e d’ayllí enant no sia tenguda
pare y d’allí entanan no sie tenguda
padre y de allí en adelante no sea tenida

de nuyrir aquel fill e aquela filla
de nutrí aquell fill o aquella
filla obligada de alimentar (nutrir) aquel hijo o hija

sino ab sa voluntat, pero ***
sino sigue sa boluntat, pero ***
sino sea su voluntad, pero si lo hace lo pague el padre.

Et si por auentura la man
Y si por bentura la ma
Y si por ventura la mano

de la muyller no sera trobada
de la mullé no sirá trobada
de la mujer no será encontrada

nodresca aquel fill sana,
nudrisque aquell fill sana,
nutra aquel hijo

o aquella filla sense aquel
o aquella filla sense aquell
o aquella hija sin que aquel

payre a qui.l donaua.
pare al que se li donabe.
padre al que al se le daba.

Pero l’un nin l’altre,
Pero l’un ni l’altre,
Pero ni el uno ni el otro,

com que s’auenga,
como que s’abenguen,
como se avengan,

no deu dar calonia.
no deu doná calonia.
No deben pagar multa.
 
Original. Pamplona, 1247.
Traducción al aragonés oriental, Variante de La Litera.
Traducción castellana.
 
 
Si muller que no a marit
Si muller que no a marit
Si mujer que no tiene marido

fa filltz o filla d’algun omne
fa fills o filla d’algun ome
tiene hijos o hija de algún hombre

e ditz que de tal omne lo a,
y diu que de tal omne lo a,
y dice que de tal hombre lo ha (tiene),

e lo omne ditz que no,
y lo ome diu que no,
y el hombre dice que no

la muyller haya les dos partz
la muller aya les dos parts
la mujer lleve las dos partes


d’un cobde de drap de lin
d’un codo de drap de lino
de un codo de trapo de lino

 
El Fuero de Jaca. En lengua aragonesa medieval.
(Procedencia aragonesa de nuestra lengua)
Zona Oriental de Aragón.
 
El Justicia de Aragón patrocina un trabajo de recuperación histórica y lingüística de este singular Fuero de Jaca, para ello se recuperan los trabajos de un judío sefardí Mauricio Molho [4] con el tomo “I Facsimile” editado en el año 1964.
Del Fuero original de Sancho Ramírez (año 1067) se conservan solamente algunos retazos en latín y gracias a las investigaciones de Molho se llegan a encontrar hasta 7 códices, versiones o copias. Las dos primeros denominados A1 y A2 son recopiladas en Jaca y Huesca, La tercera denominada B, es recopilada en Navarra, Pamplona (Iruña), (llamada iruñense) , que al mencionar varias veces el Fuero de Aragón, se le supone posterior a las A. (datados del 1230 al 1380).

El resto son compilaciones que recogen las tres anteriores y son parciales, una en Zaragoza de la que solamente hay una página y perdido el original, copiada por Manuel Lasala (1870) redactada tardíamente en aragonés muy castellanizado.
Los fondos utilizados han sido del Archivo Histórico Nacional, Súmmo Porto, Santa Cruz de la Serós, San Juan de la Peña, Leyre, Iranzu, Jaca Archivo Municipal. En Navarra; Cámara de Comptos, Archivo Municipal de Pamplona, y de Estella, Puente la Reina, Santa María la Real, Sangüesa y C. De Roncesvalles, Tudela y Logroño.
Según este estudio, Molho dice; La versión A, Es la primera recopilación romanceada del Fuero. Tiene su centro en Jaca y es obra de jurisconsultos aragoneses.

Con la redacción B, representada por un solo manuscrito (98 folios de pergamino) aparece la primera expresión del derecho Aragonés en Pamplona. ( pág. 39).
La versión A, (...) fue la primera lengua de los notarios de Jaca (...) lenguaje híbrido con fondo galo-románico que se trasmite de generación en generación al interior de la población al que se superpone
el aragonés. (Molho 1978. pag. 193). [6]

También debe tenerse en cuenta (Ubieto pág. 444) considera que se trata de lengua jaquesa (pág. 332 del Fuero).

Así pues nos hallamos con unos textos, con restos francos (languedoc, bearnés, gascón, etc.) al que se le ha sobrepuesto el aragonés (íbero-galo-románico) resultando según Ubieto el jaqués, (aragonés medieval) este a la vez es llevado hasta Huesca donde empujado por el castellano, perdurará hasta el siglo XIV y en Logroño hasta el siglo XVI.
No deja de causarnos sorpresa la lectura de estos Fueros a los tamaritanos, pues están redactados en nuestra lengua, emparedada en la Zona Oriental de Aragón desde Benasque hasta Valderrobres, pasando por Fraga y Tamarite (a la que no se le ha prestado hasta la actualidad atención). Separados por casi 1000
años, los habitantes de esta Zona con una tozudez rayana en la paranoia la han conservado con pequeñas variantes, pese a las presiones de los dos idiomas mayoritarios el Castellano y el Catalán.
En los textos que presentamos, verán unas variantes que vamos a analizar lo más brevemente posible.

‘Est’,
perdura en Fraga; ’filtz ’perdura en Peralta-Calasanz; ‘payre, mayre’ desaparece la ‘y’ al ser la trasmisión fonética;
’omne, hom’ de las dos se deriva en – ome-; ’salue, saluar ’la –u- se convierte en –b, v- (como castellano); ’iusticia’ copia latina será - j - que fonéticamente se convierte en –ch-; ’Sj’
copia latina pasa a –i-; ’sia’ perdida (Gruas 1950) pasa a
–sigue; ’calt’ perdida pasa a candent (castellanismo, catalanismo); ‘ab’ pasa a en (Se conserva en un manuscrito de
Alcampel 1510); ’calonia’, -multa- se conserva en las Ordenanzas de Tamarite 1696; ’dar’ –doná- se conserva en Peralta-Calasanz; ’leve, leuat’ - porte, portat - se conserva en Fraga; ’enan’ apócope de –entanan; ’ditz, partz’-diu,
parts-, en Peralta-Calasanz y Zurita. Hay otras variantes y matices más sutiles que no es objeto en este trabajo abordar.
 
Julián Naval de Tamarite a 13 de Julio del 2004. (página 1ª de 6).
 
[1]
Redacciones aragonesas del siglo XIII (año 1.200 al 1299). Edición.
El Justicia de Aragón, Zaragoza. 1964. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Dirige. José María Lacarra. pág.103. (pág. 25 del Fuero).
[2]
Redactado en Huesca en 1200. Molho 1960; Justicia de Aragón 2003. (pág. 18).
[3]
Justicia de Aragón. Fueros de Jaca. Redacción iruñesa. (pág. 48 del Fuero).
[4]
El Fuero de Jaca. Mauricio Molho. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Escuela de Estudios Medievales. Instituto de Estudios Pirenaicos. 1954
[5]
El Fuero de Jaca I Facsimile. Fuentes para la Historia del Pirineo.
Edición Crítica de M. Molho. Sello Justicia de Aragón. Colección dirigida por J. Mª Lacarra. Zaragoza.1964
[6]
El Fuero de Jaca II Estudios. M. A. Martín Zorraquino y Mª L. Arnal, Zaragoza, 2003.


Del Fuero de Jaca y su escritura.
 
Este romance aragonés, de acuerdo con su manifestación escrita en el Fuero de Jaca, suena así
(No recurrimos a su traducción porque no la creemos necesaria para los valencianos).

7 De hom mort dints los termes de Jaca.
Si algun omne mata altre dintz los termens de Jaqua e es pres, deu dar al rey mil ss (sueldos jaqueses) per calonia e garde se dels parentz e dels amicx del mort. E si per aventura no e pres, si algunas cosas aura, sien meses en poder del rey. Mas altres omnes de la ciutat non son tenutz de dar aquel homecidi, sino aquel qui l'a feyt.

als presentz, Pedro II

 

martes, 18 de mayo de 2021

Capitol LXXXV. Com la senyora e Joseph vingueren a vna coua de ladres.

Capitol LXXXV. Com la senyora e Joseph vingueren a vna coua de ladres.

Sdeuengues vn dia per augment de la paciencia de la senyora que volent sa senyoria recullirse en vna coua: troba alli vna gran flota de ladres: E vehent los Joseph fon axi alterat per extrema por que nos pogue moure: e perde del tot lo parlar: E la senyora qui en tals casos hauia a mostrar lo seu real animo confortaua a joseph dienli. ¶ Impetum inimicorum ne timeas memor esto quomodo salui facti sunt patres nostri: et nunc clamemus in celum: et miserebitur nostri deus noster. Volent dir. O Joseph no temau la furia daquests ladres: qui son enemichs de tots los caminants recordeus pare meu com los antichs pares nostres foren deliurats miraculosament en les angusties sues: e perço ara leixem tota temor: e reclamem al eternal pare qui es en lo cel: e haura merce de nosaltres lo nostre deu e senyor: E dient aço la senyora dins la sua anima cridaua supplicant la potencia diuina li volgues trametre la sua ajuda: e deya ab grans gemechs ¶ Pater et deus vite mee saluifica me ex hac hora. Volent dir. O pare e senyor e deu de la mia vida vullau me saluar e delliurar en aquesta hora de tanta congoixa: E los dits ladres vehent la gent tan indefesa acostaronse a ells ab vna gran furia circuint los entorn per que no poguessen fugir: E la senyora recorrent a les sues acostumades armes qui sin de profunda humilitat: ab les quals sa senyoria vencia totes ses batalles: ficant sa merce los genolls en terra dauant aquella maluada gent ab piadoses lagrimes dix a ells. ¶ Miseremini mei miseremini mei saltem vos amici mei et videte tribulationem et angustiam meam: in q posita sum. Volent dir. O amichs meus yous prech hajau merce de mi: hajau merce de mi: e placiaus veure e mirar la tribulacio mia e la gran angustia en que so posada. Car la dolor daquestos dos que son ab mi tota es mia: e no podeu enujar a nengu d´ells que no turmenteu la mia anima Car lo prom es spos meu pare e guiador e confort meu en aquesta peregrinacio. Lo chiquet es fill meu: e vida mia e tota ma consolacio: separarme d´ell seria a mi pijor que mort axi placiaus deixar nos anar nostra via: car si ab nosaltres vsau de misericordia nostre senyor deu la comunicara a vosaltres molt largament: Car salamo diu. ¶ Miseratio hominis circa proximum suum: misericordia autem dei super omnem carnem. Car la pietat e clemencia dels homens se ha a extendre a sos proismes e la gran misericordia de nostre senyor deu relluu sobre tota carn: E si aquesta poca roba que portam vos plaura pendre tota sia vostra: sols en les persones nostres vsau de pietat: e nons vullau detenir ne menys separar sino donau a mi la mort primer: car sols vn punt no poria viure sens lo meu fill: E dient aço sa senyoria abunda en tant gran e tan abundos plor: que de la dolor sua lo seu fill se prengue a plorar: E Joseph ab grans crits demanaua misericordia dient. O senyors hajau pietat de aquesta dona e del fillet seu: Estant la senyora en aquesta tanta angustia: la clemencia diuina feu tal mutacio en aquella gent conuertint aquells cors leonecbs (la b porte un ganchet a dal) e indomables en tanta dolçor e pietat ques prengueren a plorar hauent molta compassio de sa senyoria: Eleuant sa Merce de terra se agenollaren per demanar li perdo del espant que donat li hauien dientli. Senyora no temau que per nosaltres vos sia fet enuig nengu en bens ni en persona: car la dolçor de la vostra peraula (o paraula, la p abreviada) basta a conuertir lo mon: E de nosaltres si a vostra senyoria certa que tots d´vna voluntat som deliberats d´apertarnos (o apartarnos, la p es com la abreviatura de per) d´aquesta fera pratica d´escampar sanch humana e serem al seruici de vostra merce tant com de nosaltres volra esser seruida E lo principal capita d´aquells ladres dix a la sa senyoria: Senyora feu me merce d´aturar aquesta nit açi en la abitacio nostra: car ma muller y es: que so cert aura molta consolacio de la vista de vostra senyora: ab tot que sta vn poch enujada per la malaltia d´vn fillet que tenim de la edat del vostre: E la senyora vehent aquella gent tan fera conuertida en tanta benignitat: deya dins lo seu cor. ¶ Hec mutatio dextere excelsi. Car tal mutacio e tant sobtada sols deu la podia fer: E sa senyoria regraciant a tots la misericordia e pietat que en ells trobada auia: e les offertes que fetes li han: dix sa merce al capita: Que puix axi li playa que aturas alli aquella nit: que era molt contenta de star en companyia de sa muller. E lo dit capita molt alegre pres Joseph per la ma e anaren primers los dos: e la senyora los segui portant lo seu fill al braç: e axi entraren dins la coua: e anant trobaren altra coua chica en la qual estaua la muller del Capita: e vehent sa senyoria fon molt espantada de tal nouitat: car era molt certa nengu no passaua per aquell cami que no fos pres o mort: E mirant son marit els altres axi pacifichs e alegres portant la senyora ab tota la reuerencia a ells possible: stigue tan admirada que no pogue dir res: E son marit dix li: Muller veus açi aquesta senyora que ve molt cansada de cami aculliula e seruiula en la posada vostra: car la sua presencia ha feta tanta impressio en lanimo de cascu de nosaltres: que crech major la fara en vos qui sou dona e per natura inclinada a tota virtut. E encara tinch crehença que la sanctedat sua bastara a guarir lo vostre fillet de qui vos tanta congoixa portau: E la dona hoydes les peraules de son marit e contemplant la bellea de sa excellent senyoria alegras de singular (singl´ar) goig e acostas a sa merce volent li besar les mans: e sa senyoria nou permete ans la abraça e besa ab molta familiaritat mostrant estimar molt lo bon aculliment que en son marit e en ella hauia trobat: E lo capita despedint se de sa merce portassen Joseph a sopar ab si leixant sa muller en seruici de la senyora.

martes, 10 de octubre de 2023

Raimond, Raymond, Ramon, Ramón; Vidal; Besaudun, Besalú, Bezaudu,

Raimond Vidal de Besaudun. 

Pont de Besalú

Unas novas vos vuelh contar
Que auzit dir a un 
joglar
En la cort del pus 
savi rey
Que anc fos de neguna ley,
Del 
rey de Castela 'N Amfos
E qui era condutz e dos,
Sens e valors e cortezia,
Et engenh de cavalayria;
Qu' el non era onhs ni sagratz,
Mas de pretz era coronatz,
E de sen e de lialeza
E de valor e de proeza.
Et a lo rey fag ajustar
Man cavayer e man joglar,
En sa cort, e man ric baro;
E can la cort complida fo,
Venc la 
reyna Lianors;
Et anc negus no vi son cors,
Estrecha venc en un mantelh
D' un 
drap de seda bon e belh
Que hom apela 
Sischanto,
Vermelh ab lista d' argen fo,
E y ac un 
leuon d' aur devis:
Al rey soplega, pueis s' asis;
Ab una part lonhet de luy.
Ab tan veus un joglar ses bruy
Denan lo rey franc, de bon aire;
E 'l dis: “Rey, de pretz emperaire,
Ieu soi vengutz aisi a vos,
E prec, si us platz, que ma razos
Si' auzida et 
entenduda.”
E 'l reys dis: “M' amor a perduda
Qui parlara d' aisi enan
Tro aia dig tot son talan.”
Ab tan lo joglar issernit
A dig: “Franc rey, de pretz garnit,
Ieu soi vengutz de mon repaire
A vos per dir e per retraire
Un' aventura que avenc,
Sai en la terra don ieu venc,
A un 
vassalh Aragones;
Be sabetz lo vassalh qui es,
El a nom 
N Amfos de Barbastre.
Er auiatz, senher, cal desastre
Li avenc per sa gilozia:
Molher belh' e plazen avia,
E sela que anc no falhi
Vas nulh hom, ni anc no sofri
Precx de nulh hom de s' encontrada,
Mas sol d' un don era reptada,
Qu' era de son alberc privatz,
D' aquel de son marit cassatz;
Mas amors tan fort lo sobrava,
Per que alcuna vetz pregava
La molher son senhor N' Alvira,
Don ilh n' avia al cor gran ira;
Pero mais amava sofrir
Sos precx que a son marit dir
Res per que el fos issilhatz,
Car cavayers era prezatz,
E sel qu' el maritz fort temia;
Car de bona cavalaria
Non ac sa par en 
Arago.”
- “Doncx, so dis lo reys, aquest fo
Lo cortes Bascol de 
Cotanda.”
- “Senher, 
oc; er auiatz la randa
Col pres de la bela N' Alvira,
Car res de tot cant hom dezira
Non poc conquere ni aver,
Tro al marit venc a saber,
Que 'l disseron siey cavayer
Tug essems en cosselh plenier:
“Senher, per dieu, trop gran bauzia
Fai En Bascol, que cascun dia
Pregua ma dona et en quer,
E dic vos que tan lo i sofer
Que coguos en seretz ses falha.”
Et el respos: “Si dieus mi valha,
Si no m' era a mal tengut,
Tug seriatz ars o pendut,
Car non es faitz c' om creire deya,
E tug o dizetz per enveya
Car sobre totz el val e sap;
Mas ja dieus no mi sal mon cap,
Si jamay negus mi retrai
De res que Na Alvira fai,
S' ieu per la gola non lo pen
Que ja non trobara guiren.”
Ab tan parlet un cavayer
Fel e vilan e leugier:
“Senher, cant auretz pro parlat,
E vil tengut, e menassat,
S' ie us dirai ieu d' aquest afar
Con o poiretz en ver proar,
Si ama ma dona o non;

Fenhetz vos c' al rey del Leon
Voletz anar valer de guerra,
E si ja podetz d' esta terra
En Bascol traire ni menar,
Veus mon cors per justiziar,
Aissi 'l vos lieure a presen.”
So dis lo rey: “Et ieu lo pren.”
Ab tan veus lo cosselh partit.
Et un de sels que l' ac auzit,
Per mandamen de son senhor,
Vas l' alberc d' En Bascol s' en cor,
E dis li: “ 'N Bascol de Cotanda,
Saluda us mo senher, e us manda,
Si us poira al mati aver,
Car de guerra ira valer
Al rey de Leon, senes falha.”
Et el respos: “Si dieus mi valha,
Mot voluntiers irai ab luy.”
Pueys li dis suavet, ses bruy:
“No farai jes que non poiria.”
E 'l messatge plen de feunia
Tornet o dir a son senhor:
“Senher, vist ai vostre trachor,
E dis que ab vos anara;
Dis 
oc, mas ja re non fara,
Qu' ieu conosc be e say qu' el tira.”
E 'l senher non ac jes gran ira,
Can auzi que son cavayer
Ira ab el ses destorbier.
E dis: “Ben pot paor aver
Sel que s' es mes en mon poder,
E liurat a mort per delir,
Que res de mort no 'l pot gandir,
S' En Bascol va en est viatge;
E ja no 'l camjara coratge
Per promessa ni per preguieira.”
Ab tan s' es mes en la 
carrieira,
Dis qu' ira En Bascol vezer
C' amors fai planher e doler;
Et en planhen soven dizia,
Ab greus sospirs la nueg e 'l dia:
“Amors, be m faitz far gran folor,
Que tal res fas vas mo senhor
Que, s' el sol saber o podia,
Res la vida no m salvaria;
E saber o sabra el ben,
Car ieu non anarai per ren
Lai on mon senher anar vol;
E jes aissi esser no sol,
C' anc no fes ost qu' ieu no i anes
Ni assaut en qu' el no m menes;
E si d' aquest li dic de no,
Sabra be per cal occaizo
Soi remazutz a mon veiaire.
Mas ieu say com so poirai faire,

Dirai li que mal ai auut,
Et enquera no m' a laissat,
Per que metges m' a cosselhat
Que m fassa un petit leviar.”
Ab tan s' es fag lo bras liar,
E 'l cap estrenher fort ab benda;
E dis que ja dieus joy no 'l renda,
Si ja lai va, qui non lo 'n forsa,
C' amors qu' el fai anar a dorsa
Li tol lo talen, e 'l trasporta.
Ab aitan sonet a la porta
Lo senhor N Anfos autamen,
Et hom li vai obrir corren.
Dins intra; En Bascol saluda.
“Senher, sel dieus vos fass' ajuda
Que venc sus en la crotz per nos.”
Dis lo senhor: “
Oc, et a vos,
Bascol, don dieu gaug e salut;(”)
“Digatz, e que avetz auut?”
- “Per Crist, senher, gran malautia;
E co sera qu' ieu ja volia
Anar en ost?” - “No y anaretz?”
- “Senher, si m' aiut dieus ni fes,
Be vezetz que no y puesc anar,
E peza m mot.” - “Si dieu mi gar,”
Dis lo senher, “
oc, et a me,
En Bascol, dos tans, per ma fe,
Qu' ieu non puesc mudar que no y an;
E vau m' en, a dieu vos coman.”
- “Senher, et ieu vos a sa maire.”
Ab tan lo senher de bon aire
S' en va, e 'l cavayer reman.
E 'l bon mati a lendeman
A fag sos cavals enselar,
E pres comjat ses demorar;
Et 
eys del castel mantenen,
Iratz e ples de mal talen,
Car En Bascol es remazutz;
Et es a un castel vengutz,
doas legas lonhet d' aqui;
E tan tost, can lo jorn falhi,
El a son caval esselat,
E pueia, e si a levat
Detrassion trotier pauquet.
Ab tan en la carrieira s met,
E torna s' en dreg a Barbastre,
E ditz que bastra mal en pastre
La nueg, si pot, a sa molher.
Lo caval dels esperos fer,
E broca tan que al portel
Es vengutz suau del castel
Sotz la cambra de sa molher;
Lo caval laissa al trotier,
E dis: “Amicx aten m' aisi.”
Ab tan vai avan e feri
Un colp suavet de sa man;
E 'l pros dona, ab cor sertan,
Cant al portel sonar auzi,
Dis: “Donzela, leva d' aqui,
Leva tost sus, e vay vezer,
Donzela, qu' ieu noca esper
Cavayer ni home que vengua.”
- “Ja dieu, dis ela, pro no m tengua,
S' ieu non cre que mo senher sia
Que m' asage ma drudaria
D' En Bascol, car huey no 'l segui.”
Ab aitan autre colp feri.
“A! donzela, leva tost sus!”
E dis: “Ja non atendrai pus
C' ades non an vezer qui es.”
Lo portel obri demanes;
Et intret, e dis a l' intrar:
- “Donzela, trop m' a fag estar
Aisi que no m venias obrir!
No sabias degues venir?(”)
- “Non senher, si m don dieu bon astre.”
Ab tan lo senher de Barbastre
Vai enan en guiza de drut,
E velvos dreg al lieg vengut,
Et agenolha s mantenen,
E dis: “Bela dona plazen,
Veus aisi vostr' amic coral,
E per dieu no m tenguatz a mal
C' uey ai per vos l' anar laissat
De mo senhor, a qui fort peza,
Mas l' amors qu' en me s' es enpreza
No m laissa alhondres anar,
Ni de vos partir ni lonhar,
Don ieu sospir mantas sazos.”
- “Dias me, senher, qui es vos?”
- “Dona, e non entendes qui?
Vevos aisi lo vostr' ami
Bascol, que us a loncx temps amada.”
Ab tan la dona s' es levada
En pes, et a 'l ben conogut
Son marit; mas pauc l' a valgut:
E crida tan can poc en aut:
“Per Crist, trachor degun assaut
Don pieitz vos prenda no fezetz,
Que pendut seretz demanes,
Que res de mort no us pot estorser!”
Pren l' als cabelhs, comens a torser
Aitan can poc ab ambas mas;
Mas poder de donas es vas,
Que de greu maltrag leu se lassa,
E fier petit colp de grieu massa.
E cant ela l' ac pro batut,
E rosseguat, e vil tengut,
S' estorna s que anc no 'l rendet,
Ieys de la cambra, l' us sarret;
Ar laisset son marit jauzen,
Aisi com sel que mal no sen,
Que semblan l' es que s' i afina;
Ela del tost anar no fina
Vas la cambra del cavayer
C' amors destrenhi' a sobrier;
E troba so que pus dezira:
Ela lo pren, vas si lo tira,
E comta 'l tot cossi l' es pres;
Pueys l' a dig: “Bels amicx cortes,
Ara us don aisi de bon grat
So c' avetz tos temps dezirat,
C' amors o vol e m' o acorda;
E laissem lo boc en la corda
Estar sivals entro al jorn;
E nos fassam nostre sojorn.”
Aisi esteron a gran delieg
Tro al senh, abdos en un lieg,
Que 'l dona levet issi s' en,
Et escrida tota la gen
A lurs albercx, e comtet lur:
“Auiatz, dis ela, del tafur
En Bascol, co m volc enganar.

A nueg venc al portel sonar
En semblansa de mo senhor,
Intret en guiza de trachor
A mon lieg, e volc me aunir;
Mas yeu m' en saup trop jen guerir,
Dins en ma cambra l' ai enclaus.”
Tug ne feron a dieu gran laus
E dizon: “Dona, be us n' es pres,
Sol c' ades mueira demanes,
Car hom non deu trachor sofrir.”
Ab tan se son anatz garnir,
E corron tug vas lurs albercx:
Als us viratz vestir ausbercx,
Als autres perpunhs et escutz,
Capels, cofas, et elms agutz;
L' autres prenon lansas e dartz;
Sempres venon de totas partz
Candelas e 
falhas ardens.
E can N Amfos auzi las gens
Aisi vas si venir garnidas,
Dedins a las portas tampidas,
Et escridet: “Senhors, no sia,
Per dieu lo filh sancta Maria,
Qu' En Bascol vostre senhor so.”
Et els trenco ad espero
Las portas per tan gran poder
Que 
fer ni fust no y poc valer.
E cant el trencar las auzi,
Tot en un' escala salhi,
E puget en una bestor,
E pueis gitet l' escala por.
Mantenen an tot l' uys trencat,
E son vengut al lieg armat,
E cascus tan can poc sus fer,
Car cuion l' aqui trober;
E can non l' an lains trobat
Son tug corossos et irat,
E 'l dona n' ac son cor dolen;
E mentre l' anavon queren,
Vas la bestor fai un esgart,
E vi l' escala una part
Que sos maritz ac porgitada;
E tornet dir a sa mainada:
“Baros, yeu ai vist lo trachor;

Velvos en aquela bestor,
Dressatz l' escala e puiatz;
E si' ades totz pesseiatz
Que sol no 'l laissetz razonar.”

Ab tan N Amfos pres a cridar:

Baros, e quinas gens es vos?
Non conoissetz 
degus N Anfos
Lo vostre senhor natural?
Ieu soi aisel, si dieu mi sal,
E per dieu no m vulhatz aussir!”
E la dona fes un sospir,
Al dissendre gitet un crit,
Can tug conegro son marit.
Ar crida, plora, planh e bray:
“Bel senher, dos tan fol assay,
Co vos auzes anc enardir?
Car tan gran paor de morir
Non ac mais negus natz de maire!
Bel senher, dous, franc, de bon aire,
Per amor dieu, perdonatz me,
E truep, si us platz, ab vos merce,
Senher, que yeu no us conoisia,
Si m sal lo filh sancta Maria,
Enans me cuiava de vos
Qu' En Bascol de Cotanda fos.”
Et el respos: “Si dieu mi sal,
No m' avetz fag enueg ni mal;
Be que us calha querer perdon,
Mas a me qu' el pus fals hom son,
El pus tracher que anc fos natz,
Amiga dona, m perdonatz
Qu' ieu ai vas mi meteis falhit,
E 'l vostre valen cors aunit;
E per colpa e per foldat
Mon bon cavayer adzirat:
Per colpa de lauzengiers
M' es vengutz aquest destorbiers
Et aquesta desaventura;
Amiga dona, franqu' e pura,
Per amor dieu, perdonatz me,
E trueb ab vos, si us plai, merce,
E aiam dos cors ab un cor;
Qu' ie us promet que mays a nulh for
Non creirai lauzengiers de vos,
Ni sera tan contrarios
Nulh hom que mal y puesca metre.”
- “Aras, dis ela, faitz trametre,
Senher, per vostre messatgier.”
- “De gaug, dona, e volontier
Ho farai, pus vey c' a vos play.”
- “Senher, 
oc, et enqueras may;
En Bascol anaretz vezer,
E digatz li que remaner
Vos a fag tro sia gueritz.”
Ab tant es de l' alberc partitz,
E fai so que ela li manda;
Vezer va Bascol de Cotanda;
E trames per sos cavayers,
C' ancmay tan gran alegriers
Non crec ad home de son dan.
E que us iri' al re comtan?
Vas l' alberc tenc de son vassalh
En Bascol, dreg vas lo lieg salh
Et estet suau et en pauza,
Et ac be la fenestra clauza.
“Bascol, dis el, e cossi us vay?”
- “Per Crist, senher, fort mal m' estai,
Et agra m be mestier salut.
E cosi es tan tost vengut?”
Dis En Bascol a son senhor.
- “Bascol, dieu per la vostr' amor
Soi remazutz e remanrai,
Que ja en ost non anarai
Si vos ab mi non anavatz.”
- “Ieu, senher, guerrai, si dieu platz;
E pueis farai vos de bon grat
Tota la vostra voluntat.”
Ar s' en tornet vas son ostal,
E fo ben jauzen de son mal.
Et estet be, si dieu be m don,
Car el tenia en 
sospeison
Sela que falhit non avia;
Mais ela saup de moisonia
Trop may que el, segon que m par:
Per qu' ieu, francx rey, vos vuelh preguar
Vos, e ma dona la reyna
En cuy pretz e beutat s' aclina,
Que gilozia defendatz
A totz los homes molheratz
Que en vostra terra estan.
Que donas tan gran poder an,
Elas an be tan gran poder
Que messonja fan semblar ver,
E ver messonja eissamen,
Can lor plai, tan an sotil sen.
Et hom gart se d' aital mestier
Que non esti' en cossirier
Tos temps mais en dol et en ira;
Que soven ne planh e 'n sospira
Hom que gilozia mante,
On nulh mestier no fara be,
Qu' el mon tan laia malautia
Non a, senher, c' a 'n gilozia,
Ni tan fola ni tan aunida
Que pieitz n' acuelh e mens n' evida,
Et es ne pieitz apparians
C' ades li par que 'l vengua dans.”
- “Joglar, per bonas las novelas
E per avinens e per belas
Tenc, e tu que las m' as contadas,
E far t' ai donar tals soldadas
Que conoisiras qu' es vertat
Que de las novelas m' a grat;
E vuelh c' om las apel mest nos
Tos temps may, CASTIA GILOS.”
Can lo rey fenic sa razo
Anc non ac en la cort baro,
Cavayer, donzel ni donzela
Sesta ni sest, ni sel ni sela,
De las novas no s' azautes,
E per bonas non las lauzes,
E que cascus no fos cochos
D' apenre CASTIA GILOS.

//

Raimon, Raymond, Ramon, Ramón Vidal de Besalú, Besaudun fue un trovador español que escribía en dialecto occitano catalán:
c 1196 - c 1252. Originario del pueblo de
Bezaudu, Besalú, Bezaudun, situado en la comarca de la Garrocha, provincia de Gerona. Se formó e inició su vida profesional como juglar en el castillo de Mataplana, al que elogia en algunos de sus versos.

Loís Alibèrt, GRAMATICA OCCITANA SEGON LOS PARLARS LENGADOCIANS

Es famoso por ser autor del primer tratado poético en una lengua romance (occitano), el Razós de trobar (c. 1210).​ Comenzó su carrera como juglar y pasó sus años de formación en la corte de Hugo de Mataplana, que a menudo recuerda con cariño en sus poemas y canciones.

En el Razós, Raimon distingue la "francesa parladura" (lengua francesa) de la "cella de Lemozi" (lengua occitana).

"[...] la parladura francesca val mais et [es] plus avinenz a far romanz e pasturellas; mas cella de lemosin val mais per fer vers et cansons et serventes; et per totas las terras de nostre lengage son de major autoritat li cantar de la lenga limozina que de nengun'altra parladura per qu'ieu vos en parlerai primeramene".​

Se trata de un prontuario gramatical y versificador para la composición correcta de la poesía trovadoresca occitana.​ También analiza el arte del que escucha (li auzidor) y su responsabilidad en comprender la obra del trovador. La insistencia de Raimon en que el público entienda lo que se canta y que se mantengan en silencio durante su canto ha sido considerado como fundacional en la historia de la música artística.
Para Raimon, los oyentes tienen la responsabilidad de informarse acerca de lo que no entienden (que es "una de las cosas más sabias del mundo") y ser fieles a la calidad de la obra, alabando la grandeza y condenando la falta de forma. Raimon también se esforzó en defender la superioridad del lemosí (o Lemozi, es decir, el occitano) frente a otras lenguas vernáculas, lo que indujo al poeta florentino Dante Alighieri a escribir la obra De Vulgari Eloquentia justificando el uso de la lengua vernácula de la Toscana en vez de la lengua occitana.​ El Razos finaliza con un glosario occitano-italiano. A finales del siglo XIII, Terramagnino de Pisa escribió un versión condensada del Razos.
Jofre de Foixá escribió una versión ampliada, el Regles de trobar, para Jaime II de Aragón.

https://ota.bodleian.ox.ac.uk/repository/xmlui/handle/20.500.12024/0379

Además de la mencionada composición, se conservan varios fragmentos de letras de canciones y tres obras narrativas, estas últimas escritas en nuevas rimadas, es decir, octosílabos pareados. Asimismo, dos de ellas se pueden considerar novelitas, muy similares a lo que en francés se denomina "roman". En Reprensión de celosos, se cuenta los amores de Bascuel de Cutanda y Elvira, esposa de Alfonso de Barbastro en la corte de Alfonso VIII de Castilla.​ Etc...