Mostrando las entradas para la consulta mala cara ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta mala cara ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 22 de agosto de 2020

JORNADA SEXTA. NOVELA OCTAVA. Fresco, neboda, espill

JORNADA SEXTA. NOVELA OCTAVA.

Fresco li aconselle a la seua neboda que, si tan li moleste la gen, no se miro al espill.

Fresco aconselle a la seua neboda que, si tan li moleste la gen, no se miro al espill.

 

La historia contada per Filostrato primé va fé saltá la vergoña als cors de les siñores que escoltaben, sels va ficá la cara roija y aixina sels va notá; y después, miránse la una a l’atra, apenes puguén contindre la rissa, la van escoltá enriénsen de amagatons. Pero después de acabás, la reina, giránse cap a Emilia, li va maná que continuare, y ella, com si se acabare de eixecá del llit, suspirán, va escomensá:

Atractives jovenetes; com un llarg pensamén me ha tingut un bon rato lluñ de aquí, per a obeí a la nostra reina, tos contaré una curta historia, aon se conte cóm corregix un tío a una neboda un error, en unes ingenioses paraules, pero que ella no va entendre be.

Ñabíe un tal Fresco de Celático que teníe una neboda, de nom cariñós Cesca; esta, encara que siguere mol pita y mol guapa de cara, sin embargo no ere de aquelles angelicals que moltes vegades veém, pero tan maja y noble se reputabe que habíe pres per costum censurá als homens y a les dones y totes les coses que veíe sense mirás an ella mateixa, que ere mes fastidiosa, cansina y enfadosa que cap atra, perque al seu gust no se podíe fé res; y tan pujadeta ere, ademés de tot aixó, que si haguere sigut filla del rey de Fransa encara u haguere sigut massa. Y cuan anabe pel carré tan li putíe a sucarrat que no fée mes que fé mala cara, com si li arribare la pudina de aquells als que vee o se trobáe. Dixán datres moltes costums seues desagradables y fastidioses, va passá un día que, habén tornat a casa, aon estáe son tío Fresco, y sentánse frente an ell, no fée mes que suspirá, per lo que Fresco li va preguntá:

- Cesca, ¿qué es aixó, que sén avui festa has tornat tan pronte a casa?
Y ella, melindrosa, li va contestá:

- Es verdat que men hay entornat pronte perque no crec que may an esta siudat haiguen sigut los homens y les dones tan fastidiosos y pudens com avui, y no ña dingú al carré que no me desagrado com la mala ventura; y no crec que ñague cap dona al món a qui mes fastidio vore a la gen desagradable que a mí, y per no vórela men hay entornat tan pronte.

Fresco, a qui li desagradáen mol les maneres de la neboda, va di:
- Filla, si tan te molesten los fastidiosos com dius, si vols viure contenta, no te miros may al espill.

Pero ella, mes toba que una caña y pensánse que se igualáe a Salomón en inteligensia, igual que si fore un borrego va entendre les assertades paraules de Fresco; va contestá que li agradáe mirás al espill, com als demés; y aixina va seguí en la seua ignoransia, y encara porte la mateixa seguida.

lunes, 11 de junio de 2018

PAC , M-P

[mallar]. V. mallo.

mallo, mallar. Martillo grande en las herrerías. / lo mall , los malls
Mallar. Martillar, golpear con cualquier objeto duro y pesado.
En geografía física, la roca vertical muy alta.
Los Mallos de Alquézar, de piedra caliza, tienen más de 70 m de altura; los
Mallos de Riglos tienen otra geología más compleja 26.

[malmetedor]. V. malmetíu. / malmetedó, dixes malmetre les coses


malmetíu, malmetedor. La cosa echada a perder; la persona que tira, que dilapida, que desaprovecha las cosas, que no las cuida ni trata con esmero.
manchanza. Piojos (Fulano lleva manchanza). Usan la palabra todos los que
creen más elegante y fina la sustitución de piojos por ella, no se refiere a ninguna otra clase de insectos parásitos del hombre sucio.
mandil. tela grande, fuerte, burda, de cáñamo, más ancha que las sábanas y que tiene empleo constante en las casas de labradores, para coger olivas, llevar paja, maíz, mies, etc. Aquí no se emplea la palabra para indicar delantal. / borrassa
mantudo, mantuda. Enfermizo, tristón, pensativo, preocupado. Se aplica, sobre todo, a los pollos y gallinas enfermos. No tiene aquí la significación de ‘friolero’
que señala el Sr. Borao.
mardano. El macho semental en el ganado de cerda. / mardá de les ovelles, borrego
marguinazo. Margen, límites de una faja, cuatrón o demba, lleno de zarzas,
arbustos, árboles, que hacen de seto vivo; margen alta, vestida, muy inclinada. / marge , margi
marinetas. Especie de calzoncillo blanco, de muletón o tela recia, que se lleva
debajo del calzón en el traje montañés de hombre, de baturro, como dice la
gente de ciudad. Va atado, atadas, mejor, por debajo de las rodillas, sujetando también las calcillas de estambre.
mascara. Mancha, tiznadura de hollín, de carbón, del fondo de sartenes, calde-
ros, ollas, etc. / portes una mascara, t'has mascarat, yo me mascaro , tu te mascares, ell se mascare, mos mascarem, tos mascareu, se mascaren, mascaró

masito. El cordero grande, gordo, casi carnero.
[matacabras]. V. toscón.
maticals. Matorrales, sobre todo de arbustos de poco porte.
matrazo. Grandes piezas, troncos de grandes árboles dispuestos para enormes prensas de los tornos antiguos o molinos de aceite. Constituyen una gran máquina simple, una enorme palanca de primer género.
melampo. Melón en grado superlativo; inocentón; torpe, inconveniente en hablar; engreído.
melico. Ombligo. / melic
melitroncha, melitroncho. La mujer descuidada, simple, desgarbada. Se usa rara vez en masculino y nunca en plural.
menancio. Simple, atrevido, osado en hablar, en pedir o decir alguna inconveniencia.
26. Se ha respetado el orden en el que Arnal presenta los datos relativos a mallo y mallar, a pesar de que resulta poco claro; el verbo y su definición estarían mejor tratados de manera independiente.
mialca. Yerba de gran y profunda raíz, que es plaga y daño en los sembrados,
mielga. / melca
mica. Nada, miaja, cosa. / una mica, un poc, un poquet, una miqueta
[michino, michina].V. llamar a animales.
mielsa, mielsudo, mielsuda. Cachaza; cachazudo, cachazuda, el que no se apura ni tiene prisa por nada ni por nadie, calmudo.
[mielsudo, -a]. V. mielsa.
mindán. El hombre cachazudo, descuidado, desaseado, sanchopancesco... decidor de inconveniencias y de atrevimientos. Solo se usa en masculino, rara
vez en plural.
mingala. Ocasión propicia (güena mingala t’has dejáu perder, ¿no has teníu mingala mejor que ahora?). Buena suerte; tener fortuna inesperada.
misache. Mozo, joven, hombre no viejo. Casi siempre se usa en sentido elogioso: ye un güen misache; ye un misache muy trebajador; si te casas con él, güen misache te llevas.


mocete , moced , mesache , vino

mistura. Centeno. No tiene otro significado; se aplica la palabra a la mies, al grano y a la planta. En algunos sitios, mezcla de trigo y centeno. Arre, burro, no
te pares, / que aquí no venden centeno, / porque a mistura que cogen / la fan
en pan de moreno (cantar popular). / mixture inglés , mezcla , mescla
mojón. Porción de pan con chocolate hecho; pan mojado, envuelto con chocolate semilíquido o pastoso.
molimento. Monumento de Semana Santa en las iglesias. A parar, a’sparar o
molimento, a poner, a quitar el monumento.
[monina, quirrina]. V. llamar a animales. Cabra.
monita. Hablar con gran facilidad y desparpajo; envolver a uno en razones y
palabrería. Es, pues, distinto el significado que el que indica la Academia.
moregón, moregona. Adusto, enfadado, mala cara, poco hablador, muy serio, no comunicativo...
morgallo, morgalloso, morgallosa. Moco, mucosidad; mocoso, mocosa, que lleva moco.
Mocoso significa también pequeño, el joven, el mozalbete que quiere hombrear.
[morgalloso, morgallosa]. V. morgallo.
morguero. Lo que está muy sucio: pañuelo, traje, camisa, cara, pies, etc. Se refiere a ropas y a personas. / que lleva mugre
morralleras. Los labios en que haya huellas, señales inequívocas de haber bebido vino.
morriar a boira. Se dice que ya morrea a boira cuando la niebla empieza a subir
por las riberas y por los llanos. / dorondón, niebla , boira , broma
mosquera. Sitio fresco; sombra en verano; sombra de un árbol frondoso. Se dice os machos ya s’en van ta mosquera, es decir, ya corren, ya marchan a la cuadra. / fresquera,  fresca, fresqueta 
muergo. Planta parásita del trigo; mala yerba; tizón. / no es el muérdago , besque o vesque , visc
[muertas]. V. panseñas.
muir. Ordeñar. / muñí
nafra, nafrera. Herida más extensa que profunda. / tamé ñafra
[nafrera]. V. nafra.
navesar. Pasar, correr, andar deprisa y a lo lejos del observador. Mialo por ande navesa ya, míralo por dónde va ya.
ne. Tráimene, dámene, dílene...
o, a, os, as. El, la, los, las. O carro, el carro; a brenda, la merienda; os críos, los
niños; as zagalas, las niñas.

pacino. Terreno que mira al norte, sin sol en invierno; umbría. /  y dijo mi muger : me voy a tumbar al pacino


paco. Margen (marguinazo), lindero de un campo, terreno en flanco con muchos arbustos y árboles, sobre todo robles, orientado al norte y, por tanto, con poco o nada de sol (pacino) en invierno.
pajuzo. Paja muy menuda, gualva que se moja, o se deja mojar para que se convierta en estiércol. / pallús
palluza. Especie de cesto o canasto hecho con paja y mimbres para guardar el
pan del día. Se suele tener en un extremo de las cadieras o bancos de las grandes cocinas de las casas fuertes montañesas, sobre todo en las que hay criados, jornaleros y pastores. A iche no le cogerán o pan d’a palluza, que es listo, vivo, previsor.
[pansas]. V. panseñas. / pansa , panses , raím sec , pasas
panseñas. Olivas, aceitunas escaldadas, adobadas después de secas y muertas con sal, aceite y cenojo; olivas pansas.
papís. Tonto, pazguato, bobalicón.
[par]. V. ta par d’astí, ta par d’allí.
parreta, figuera 27. Voltereta, cabriola.
pastura. Pienso cocido para los animales, generalmente para los cerdos; verduras, calabaza, patatas , mondaduras, remolacha, salvado, etc.
patantón, patantonizo. Simplón, patán (despectivo).
patantoniar, patantonizo 28. Hacer el tonto, el ineducado, el pesado, el inoportuno. El que interviene en conversaciones sin ser llamado; el desocupado, holgazán y atrevido.

27. Así consta en el Vocabulario y en Refranes. Puede tratarse de dos palabras, parreta y figuera, que el autor considera sinónimas. Apenas hay en los repertorios aragoneses datos de estas voces con la
acepción aquí propuesta, aparte de las tomadas de Arnal Cavero; como locución (parreta figuera) se incluye en el diccionario de Andolz (s. v. parreta), con unas localizaciones en el Somontano de Huesca; sin embargo, los datos ofrecidos tanto para las palabras aisladas como para dicha locución son anómalos ya que en la traducción inversa aporta (s. v. cabriola), figuera (como tomada de Ballarín), parreta (en Alquézar) y parreta, figuera (en el Somontano de Huesca) y, por otro lado (s. v. voltereta) propone parreta-figuera (también de Ballarín; aunque en la primera edición, la de 1977, la situaba en el Somontano de Huesca) y parreta (en Alquézar); debe indicarse que en el Vocabulario de Benasque de Ballarín, al que remite, no constan dichas voces con el significado propuesto.
28. En Refranes elimina el adjetivo de esta entrada pero mantiene sin cambios la definición.

[patantonizo]. V. patantón y patantoniar.
patusca, a la. Juego con monedas o con almendras. El que tira con más tino y
maestría suele llevarse la mayor ganancia.
[pech]. V. peches.
peches. Peces. Pech. Pez.
pened, peted. Piececito, diminutivo de pie; pie de niño.
[pensamiento pensáu, ni]. V. ¡vágale!
perbullir. Empezar a hervir una cosa; hervir poco una cosa cualquiera.
petar. Está que peta, está muy gorda. / le dije a mi muger que estaba gorda
petar. No me peta, no me da la gana, no quiero.
[peted]. V. pened.
pial. Peal. / pial a Valjunquera
pialeta. Calcetín burdo, de cáñamo, lino o lana muy gruesa que se pone sobre la calcilla para que la abarca (y galocha de los pastores) sujete mejor el pie sin
peligro de recibir daño por tierra, piedras, pinchos, etc.
pialuco. Especie de calcetín burdo, recio, fuerte, para llevar las albarcas mejor,
o las galochas.
picar. Cavar. Tiene, además, la significación genérica que da la Academia. Aquí
nadie sabe qué es cavar, aquí se pica, pero no se cava.
[picha]. V. pichar.
pichar, picháus. Orinar; orines. O vino está como picháu, es decir, caliente. / lo vi está com los pixats o pichats
Picha, picheta. Miembro viril.
[picháus]. V. pichar.
pichela. Jarro para vino de algo más de un litro. / pichella de aigua
[picheta]. V. pichar.
piconero, piconera. El niño o la niña que pega fuertemente a otros niños; la persona mayor, especialmente mujer, que zahiere, molesta, compite, acusa y echa en cara, con ingenio e intención y oportunidad, ideas, frases y palabras en defensa propia y en ofensa y crítica de su interlocutor.
picueta. Viruela; huellas en la cara de haber tenido esa enfermedad.
pigo. Calcetines, hilaturas de algodón con fibras blancas, negras y color crema
(de color pigo). Se llama también gazpiáu.
pincho. Guapo mozo, bien vestido, presumido, matón, jactancioso. Va pincho, es un pincho.
pingued, cazar a. Poner una hormiga con alas (alaiga 29) en un cepo o con palito con liga (besque) para cazar pájaros. / cassá en visc
pintapared. Pájaro de colores vistosos, insectívoro, aracnívoro, sobre todo. Aparece en días fríos recorriendo fachadas de las casas viejas con agujeros y grietas (rajas) en busca de pitanza. La gente dice cuando lo ve: pronto va a nevar, ya se vey por astí o pintapared. / podríe sé lo tintinpere ?
pisto. Trago de vino. Echar unos güenos pistos, beber en abundancia.
piz, piz, tordoliz. Pan de Francia, la balanza; / pan de Aragón, güen costrón.
Dicho en juego de niños poniendo los puños de todos en una columna.
pizcas. Trozos de carne, tajadas, chuletas.
Pizqueta. Trozo, tajada pequeña, zaborreta.
[pizqueta]. V. pizcas.
ple. En el juego de pelota, el primer tanto que da el derecho a un bando a sacar.
Ganar el ple, hacer el saque todos los del bando que lo han ganado para poder
sumar tantos.
plorar, ploro. Llorar; lloro.
[ploro]. V. plorar, ploro.
pocha. Bolsillo, sea el que fuere, grande o pequeño, en la prenda que sea.
pod. Piel que envuelve las verguetas con liga o vesque para la caza de pájaros.
Todo, piel y verguetas envescadas, forman el pod.
polecón. Plaga en las habas. Ataca las hojas y tallos tiernos. Son manchas negras de millones de seres, insectos tal vez.
porpuz. Abubilla.
prenso. Pienso del ganado, especialmente de las caballerías de labor y carga
(bajes).
presiego. Una clase de melocotón, blanco, amoscatelado que se abre fácilmente soltando, sin esfuerzo ni cuchillo, el hueso o semilla.
prusiano, -a. Hombre de cuidado; mujer poco recomendable.
puesto, quiesto. Podrido, querido (participios pasivos de poder, querer).
puncha. Punza 30, espina. Es más tonto que punchón de figuera, superlativo de tonto.
punchón de figuera. Aumentativo de tonto. 31.
puntarrón. Madero o maderos que hacen de puente para ganar una acequia.
[punza]. V. puncha.
putios. Un arbusto de tallo tierno y hoja abundante que comen bien, en primavera, el ganado cabrío y los conejos.

30. La cursiva en esta palabra no figura en el original; puncha se incluye en los vocabularios aragoneses y consta, sin marcas, en el diccionario académico; punza, en cambio, no se recoge en el DRAE y se ha localizado en Ejea y Huesca (Andolz).
31. El ejemplo se repite y en ambos casos ponía «se más tonto que punchón de figuera»; en Refranes sustituye la errata se por es. Andolz reproduce la expresión escribiendo ye, solución que, a la vista de otros ejemplos y de la propia entrada ye de este Vocabulario, será la correcta.
29. Así es como está corregido en Refranes y es la palabra que aparece en el propio Vocabulario; ponía aquí aliaga.

martes, 25 de agosto de 2020

JORNADA SÉPTIMA. NOVELA SEGONA.

JORNADA SÉPTIMA. NOVELA SEGONA.

Peronellaembutix al seu amán a una engerra al torná lo seu home a casa; habén venut lo home esta engerra de fang (o tinalla), ella li diu que ya la habíe venut ella a un home que está a dins mirán si está sansera y sense bades; eixín este, fa que lo home la llimpio y después se la emporte a casa seua.

En grandíssima rissa va sé escoltada la história de Emilia, y la orassió va sé alabada com a bona y santa per tots. Va maná lo rey a Filostrato que continuare, y ell va escomensá: caríssimes siñores meues, són tantes les burles que los hómens tos fan, y espessialmén los marits, que cuan alguna vegada passe que alguna al home lay fa, no sol hauríeu de está contentes de que alló haigue passat, y de enterátos per sentílay an algú, sino que hauríeu vatres mateixes de aná contánu per tot arreu, per a que los hómens sápiguen que si ells ne saben, les dones per la seua part, tamé; lo que es mol útil, perque cuan algú sap que l´atre sap, no se atrevix a engañálfássilmen. ¿Quí dude, pos, que lo que avui direm sobre esta materia, sén conegut per los hómens, no siríe grandíssima ocasió de que se refrenon en burlátos, sabén que vatres, si voléu, sabríeu burláls an ells? Es, pos, la meua intensió contátos lo que una joveneta, encara que de baixa condissió, va fé per a salvás.

No fa mol tems que un pobre home, a Nápoles, va pendre per dona a una hermosa y atractiva joveneta de nom Peronella (Petronila); y ell en lo seu ofissi, que ere obré, y ella filán y cusín, guañáen mol poc, y gobernáen la vida com milló podíen. Va passá que un jove galán, veén un día an esta Peronella y agradánli mol, se va enamorá de ella, y tan de una manera y datra la va marechá que va arribá a intimá en ella. Y per a está juns van quedá que, com lo seu home se eixecáe pronte tots los matins per a aná a treballá o a buscá traball, que lo jove se estiguere a un puesto de aon lo veiguere eixí; y sén lo barri aon estabe, que se diu Avorio, mol solitari, una vegada eixit ell, éste entrare a casa; y aixina u van fé moltes vegades. Pero va passá un matí que, habén eixit lo bon home, y Giannello Scrignario, que aixina se díe lo jove, entrat a la casa y están en Peronella, después de un rato (normalmen en tot lo día no tornáe) a casa sen va entorná, y trobánse la porta tancada per dins, va cridá, y se va escomensá a dís: - Oh, Deu, alabat sigues sempre, que, encara que me haigues fet pobre, al menos me has consolat en una bona y honesta jove per dona. Enseguida ha tancat la porta per dins, en cuan yo men hay anat, per a que dingú pugue entrá aquí a molestála.

Peronella, sentín al home, y coneixénli la veu, va di: - ¡Ay! Giannelo meu, morta soc, que aquí está lo meu home, que ha tornat, y no sé qué vol di aixó, que may ha tornat an esta hora; potsé te ha vist cuan entrabes. Pero per amor de Deu, sigue com sigue, fícat an eixa tinalla o engerra que veus ahí y yo aniré a obríli, y veigám qué signifique este torná tan pronte a casa.

Giannello rápidamen va saltá a dins de la tinalla, y Peronella, anán a la porta, li va obrí al seu home, y en mala cara li va di:

- ¿Pos quína novedat es ésta que tan pronte tornes a casa este matí? Me pareix que avui no vols pegá golpe, que te vech torná en les ferramentes a la ma; y si aixó fas, ¿de qué viurem? ¿De aón traurem lo pa? ¿Creus que permitiré que me empeños la meua roba, que no fach mes que día y nit filá y cusí, tan que ting la carn desapegada de les ungles, per a pugué per lo menos tíndre oli en lo que ensendre lo nostre cresol? Home, no ña cap veína que no se maravillo y que no sen burlo de mí en tanta faena y tot lo que hay de aguantá; y tú me tornes a casa en les mans penján, cuan hauríes de está a la faena.

Y dit aixó, va escomensá a gemegá y va torná a di:

- ¡Ay! ¡Triste de mí, qué desgrassiada que soc! ¡En mala hora vach naixe! Vach vindre aquí, cuan haguera pogut tíndre un jove de possisió y no vach volé, y tíndre que acabá en este, que no pense quí se va emportá a casa. Les demés se divertixen en los seus amáns, y no ña cap que no ne tingue o dos o tres, y chalán, y li amostren al home la lluna per lo sol; y yo, ¡miserable de mí!, com soc bona y no me ocupo de estes coses, només ting mals y mala ventura. No sé per qué no preng algún amán, com fan les atres. Enténu be, home meu, que si vullguera obrá mal, be trobaría en quí, que ne ñan de ben colocats que me volen y me festegen, y me han enviat propostes de mols dinés, o si vull roba o joyes, y may me u ha dixat fé lo cor, perque soc filla de ma mare; ¡y tú me tornes a casa cuan tindríes que está al tall!

Va di lo home:

- ¡Bah, dona!, no te enfados, per Deu; has de creure que te conec y sé quí eres. Men hay anat a treballá, pero se veu que tampoc u saps, avui es lo día de San Caleone y no se treballe, y per naixó men hay entornat tan pronte cap a casa; pero no hay dixat de buscá y trobá lo modo de que avui tingam pa per a un mes, que hay venut an este que veus aquí detrás de mí la engerra, que saps que ya fa tems que mos fa nosa a casa: ¡y me done sing monedes de plata!

Va di entonses Peronella:

- Y tot aixó es ocasió del meu doló: tú que eres un home y vas per ahí y hauríes de sabé les coses del món, has venut una tinalla per sing monedes, cuan yo, pobra dona, no habíes apenes eixit de casa cuan, veén lo que estorbabe, lay hay venut per set a un bon home que, ara mateix, está a dins mirán si no está badada o esbadocada.

Cuan lo home va sentí aixó se va ficá mol contén, y li va di al que habíe vingut en ell per a péndrela: - Bon home, vésten en Deu, que ya sens que la meua dona la ha venut per sat cuan tú no men dones mes que sing.

Lo bon home va di: - ¡Sigue en bona hora! Y sen va aná.

Giannello, que estabe en les orelles tiesses per a vore si de algo teníe que preocupás o protegís, sentides les explicassións de Peronella, rápidamen va eixí de la tinalla; y com si no haguere sentit res de la tornada del home, va escomensá a di:

- ¿Aón estéu, bona dona?

A lo que lo home, que acudíe, va di:

- Aquí estic, ¿qué vols?

Va di Giannello:

- ¿Quí es vosté? Vull parlá en la dona en la que hay fet lo trate de esta engerra.
Va di lo bon home:

- Parlo en confiansa en mí, que soc lo seu home.

Va di entonses Giannello:

- La tinalla me pareix que está sansera, pero hay vist que hau tingut a dins algo que se ha fet malbé, está tota bruta de no sé quina cosa, tan seca que no puc tráurela en les ungles, y no me la emporto si abans no la vech llimpia.

Va di Peronella entonses:

- No, per assó no se desfará lo trate; lo meu home la rascará.

Y lo home va di:

- Sí, u faré ara mateix.

Y dixán les ferramentes, va ensendre un cresol y va agarrá un sepillo, va entrá a dins y va escomensá a rascá.

Y Peronella, com si vullguere vore lo que fée, ficat lo cap a la boca de la tinalla, que no ere mol alta, y ademés de aixó un dels brassos al muscle, li va escomensá a di al seu home: - Rasca aquí, y aquí, y tamé allí... Mira que aquí ne ha quedat una miqueta.
Y mentres aixina estabe y al home enseñabe y corregíe, Giannello, que no habíe satisfet aquell matí lo seu dessich cuan va víndre lo home, veén que com volíe no podíe, se les va ingeniá en satisfél com puguere; y arrimánse an ella, que tapáe la boca de la tinalla, tal com per los amples cams los desenfrenats caballs ensesos per l´amor assalten a les yegües de Partia, va portá a efecte lo seu dessich juvenil; lo que se va completá casi al mateix pun que se va acabá de rascá la tinalla, y ell se va apartá y Peronella va traure lo cap de la engerra, y lo home va eixí fora. Per lo que Peronella li va di a Giannello:

- Agarro esta llum, bon home, y miro si está limpia com vol; y ell, mirán a dins, va di que estabe be y que estáe contén, y donánli set monedes se la va fé portá a casa seua.

lunes, 22 de abril de 2024

Lavar - Lazert, Lauzert

Lavar, v., lat. lavare, laver.

Nos dirnem ab gaug, ses pro manjar,

D'un pan tot sol, ses beur' e ses lavar.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.

Nous dînâmes avec joie, sans assez manger d'un pain tout seul, sans boire et sans laver.

Lavarai soven ma cara.

(chap. Llavaré, rentaré, llimpiaré assobín la meua cara.)

Lavar, lavare, laver, llavá, rentá, llavadós, lavaderos

Folquet de Marseille: Senher Dieus. 

Je laverai souvent ma face.

Fig. Las mans sian netas de peccat

Que lavan l'autrui malvestat.

V. de S. Honorat. 

Que les mains soient nettes de péché qui lavent la méchanceté d'autrui. 

Proverbial. Ab la una ma, lavon l'autra.

(chap. En una ma (se) llaven, llimpien, renten l'atra.)

Amanieu des Escas: Dona per cui. 

Avec une main, ils lavent l'autre. 

Fig. et prov. Cent vetz li ay lavat la testa. V. de S. Honorat. 

Cent fois je lui ai lavé la tête.

Part. pas. Er del tot mons e lavat.

Pons de Capdueil: En honor. 

Sera du tout pur et lavé. 

ANC. FR. Tous vont laver, puis mangier.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 184.

ANC. CAT. Lavar. CAT. MOD. Llavar. ESP. PORT. Lavar. IT. Lavare. 

(chap. Llavá, llavás: yo me llavo, llaves, llave, llavem o llavam, llavéu o llaváu, llaven; llavat, llavats, llavada, llavades.)

2. Lavatiu, adj., lavatif, propre à laver.

De budels lavativa. Eluc. de las propr., fol. 273. 

(chap. De budells lavativa. Pressisamén fem aná la paraula lavativa, s. f., cuan se trate de llavá, rentá, llimpiá, purgá los budells: fé cagá.)

Lavative de boyaux.

ESP. IT. Lavativo.

3. Lavament, s. m., lat. lavamentum, lavement, ablution.

Si pel sanh lavamen

Non esperes venir a salvamen.

P. Cardinal: De selhs qu'avetz. 

Si par la sainte ablution il n' espérât venir à salut.

En lo lavament de la font del baptisme. Hist. abr. de la Bible, fol. 81.

Dans le lavement de la fontaine du baptême. 

ANC. FR. Par le lavement du baptesme. 

Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 52.

- Clystère.

En emplautz o en lavamens. Brev. d'amor, fol. 51. 

En emplâtres ou en lavements. 

ANC. CAT. Lavament. ESP. Lavamiento. IT. Lavamento. (chap. Llavamén, llavamens; ablussió, ablussions.)

4. Lavador, s. m., lavoir. 

Fig. Veraia confessio, que es lavador on hom se deu soven lavar.

V. et Vert., fol. 84. 

Vraie confession, qui est lavoir où on se doit souvent laver.

ESP. Lavadero. PORT. Lavadeiro. IT. Lavatoio. (chap. Llavadó, llavadós; normalmén se fa aná en plural. Vore foto dels llavadós de Beseit. Al Matarraña ne ñan encara a mols pobles. Llavadó en singular es un home que llave; llavadora, llavadores: dona, dones que llaven (: llavandera, llavanderes), y máquina, máquines de llavá, rentá: rentadora, rentadores. Llimpiadó, llimpiadós, llimpiadora, llimpiadores.)

5. Lavaci, s. m., ravine, torrent, inondation.

Ploia soptament fazen lavaci.

Trameto lavacis a terras planas.

Eluc. de las propr., fol. 135 et 161. 

Pluie faisant soudainement ravines.

Transmettent inondations aux terres planes.

(chap. Aiguat, aiguats; riada, riades; inundassió, inundassions; creixcuda, creixcudes del riu; diluvio, diluvios. Aigua als alls!) 

6. Lavadura, s. f., lavure.

Lavadura de carn grassa. Eluc. de las propr., fol. 94. 

Lavure de viande crasse.

7. Lavandiera, s. f., lavandière, laveuse.

Aras auch qu' en una lavandiera 

A mes son cor e tota sa esperansa.

Hugues de Saint-Cyr: Antan.

Maintenant j'apprends que dans une lavandière il a mis son coeur et toute son espérance.

ANC. CAT. Llavandera. ESP. Lavandera. PORT. Lavandeira. IT. Lavandara, lavandaia. (chap. llavandera, llavanderes; llavadora, llavadores : dona, dones que llaven, per ejemple als llavadós o al riu.)

8. Lavanca, s. f., lavange, ravine.

Non tem folzer ni lavanca.

P. Vidal: Cara amiga.

Je ne crains foudre ni ravine.

IT. Valanga. (ESP. Si se trata de nieve, avalancha. Chap. avalancha, avalanches. Alemán: Lawine.)

 

Lax, Lasc, adj., lat. laxus, lâche, large, mou.

Si son trop laxas. Eluc. de las propr., fol. 99. 

Si elles sont trop lâches.

Las trenas son lascas, e lo membres s'esten e esdeve grans.

Liv. de Sydrac, fol. 103.

Les tissus sont lâches, et le membre s'étend et devient grand.

Fig. De boca de morgue non deu issir lascha ni mala paraula.

(chap. De la boca del monjo no deu issí - ixí, eixí - laxa ni mala paraula; fluixa, tova, molla, relajada.)

Trad. de Bède, fol. 61.

De bouche de moine ne doit sortir lâche ni mauvaise parole. 

ESP. PORT. Laxo. IT. Lasco.

2. Laxatiu, adj., lat. laxativus, laxatif, propre à relâcher.

Adhoras laxatius, adhoras costipatius.

Herbas laxativas.

Eluc. de las propr., fol. 75 et 274. 

Tantôt laxatif, tantôt constipatif. 

Herbes laxatives. 

Medecinas laxativas. Trad. d'Albucasis, fol. 6.

Médecines laxatives.

ESP. Laxativo. IT. Lassativo. (chap. Laxán, laxatiu; laxans, laxatius; laxativa, laxatives. Se fa aná respecte al ventre, budells. Costipatius vol di que estreñix, que aprete; en rumano encara diuen constipat : estreñit. Pedro Saputo va fé aná uns "flarets" per a purgá a un agüelo de La Almunia.)

Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,

3. Laxar, Laschar, v., lat. laxare, lâcher, relâcher.

Herba per laxar lo ventre.

Laxo ventre ple.

Eluc. de las propr., fol. 261 et 271.

Herbe pour relâcher le ventre.

Relâchent ventre plein.

Fig. Lascha la man al sers, e querra livreza. Trad. de Bède, fol. 74.

Lâche la main au serf, et il cherchera délivrance.

CAT. ESP. PORT. Laxar. IT. Lasciare. (chap. Laxá.)

4. Laxacio, s. f., lat. laxatio, élargissement, relâchement.

Per laxacio del col de la vezica. Eluc. de las propr., fol. 95. 

Par élargissement du col de la vessie.

ESP. Laxación. (chap. Laxassió, laxassions.)

5. Laxament, s. m., lat. laxamentum, relâchement.

Laxament de ventre. 

Prendo laxament excessiu.

Eluc. de las propr., fol. 56 et 99. 

Relâchement de ventre. 

Prennent relâchement excessif. 

CAT. Laxament. ESP. Laxamiento. (chap. Laxamén, laxamens.)

6. Laxetat, s. f., lat. laxitatem, lâcheté.

Que jamais... laxetat no li seria reprochada. 

Chronique des Albigeois, col. 15.

Que jamais... lâcheté ne lui serait reprochée. 

ESP. Laxidad. IT. Lasciatà, laschità.

7. Relaxatiu, adj., relaxatif, propre à relâcher.

Causas mollificativas et relaxativas. Eluc. de las propr., fol. 82.

Choses émollientes et laxatives.

(chap. Relaján, relajans.)

8. Relaxar, Relachar, v., lat. relaxare, relâcher, desserrer, détendre, élargir, ébranler.

Resolvo la dura humor, et relaxo. Eluc. de las propr., fol. 270.

Résolvent l'humeur dure, et relâchent.

Fig. Desira nostra cofessio, e relacha nostre deleiz.

Trad. de Bède, fol. 49.

Désire notre confession, et relâche notre plaisir.

- Mettre en liberté.

Contra lo dih rey qu' el pres en batalha, mas relaxet lo.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 153. 

Contre ledit roi qu'il prit en bataille, mais le relâcha.

- Remettre, pardonner, faire grâce, acquitter.

Aquels a qui vos autres relaxares los peccatz, seran relaxatz.

Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 30.

Ceux à qui vous autres remettrez les péchés, ils seront remis. 

Part. prés. Humiditat relaxant lors ligamens. Eluc. de las propr., fol. 43.

Humidité relâchant leurs ligaments. 

Part. pas. Referma las dens relaxadas. Eluc. de las propr., fol. 188.

Raffermit les dents ébranlées. 

Que la sentensia de la mort que era contra lhui dada, lhi fos relaxada.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 78. 

Que la sentence de la mort qui était contre lui donnée, lui fut remise.

Relaxats et absouts dels crims a lor empausats.

Tit. de 1390. DOAT, t. CXLVII, fol. 174.

Acquittés et absous des crimes à eux imputés.

CAT. ESP. (relajar) PORT. Relaxar. IT. Relassare, rilassare. (chap. Relajá o relaxá.)

9. Relaxacio, s. f., lat. relaxatio, relâche, relâchement.

Per contraccio, per relaxacio.

Per relaxacio dels nervis.

Eluc. de las propr., fol. 63 et 60.

Par contraction, par relâchement. 

Par relâchement des nerfs. 

CAT. Relaxació. ESP. Relajación. PORT. Relaxação. IT. Relassazione. (chap. Relajassió, relajassions; relaxassió, relaxassions.)

10. Relaxamen, s. m., relâchement. 

Tota la dissiplina de la regla l' er a gardar ses tot relaxamen.

Trad. de la règle dé S. Benoît, fol. 31. 

Toute la discipline de la règle lui sera à observer sans aucun relâchement.

- Rémission.

II cartas de relaxamen. Cartulaire de Montpellier, fol. 201. 

Deux chartes de rémission.

ESP. Relajamiento. PORT. Relaxamento. IT. Relassamento.

(chap. Relajamén, relajamens; relaxamén, relaxamens.)

11. Relaxi, s. m., relâche, répit.

El cas que no vulhia donar un pauc de temps de relaxi.

Tit. de 1381. Ville de Bergerac.

Au cas qu'il ne veuille donner un peu de temps de répit.

12. Alaschar, v., relâcher, amollir. 

Part. pas. fig. Lo cors es alaschaz a nualia. 

Trad. de Bède, fol. 42.

Le corps est relâché vers paresse.

13. Alaschamen, s. m., relâchement. 

Arc frain tendemens, et alaschamens coratge. Trad. de Bède, fol. 3. 

La tension brise l'arc, et le relâchement le courage.

- Rémission.

Perdos es alaschamens de deguda pena. Trad. de Bède, fol. 8. 

Le pardon est rémission de peine due.

 

Lazert, Lauzert, s. m., lat. lacerta, lézard

Un lazert querretz vert e gran.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Vous chercherez un lézard vert et grand. 

Grapautz e lauzertz mot grans.

(chap. Sapos y fardachos mol grans.)

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 

Crapauds et lézards moult grands. 

ANC. CAT. Lluert. CAT. MOD. Llagart. ESP. PORT. Lagarto. IT. Lucerta.

(chap. Sargantanasargantanesfardacho, fardachos; esfardacho, esfardachos. Mon yayo me va di que ell va minjá carn de fardacho, y que ere ben bona y fina.)

Sargantana, sargantanes; fardacho, fardachos; esfardacho, esfardachos. Mon yayo me va di que ell va minjá carn de fardacho, y que ere ben bona y fina

martes, 12 de diciembre de 2023

Les quatre vertus cardinales, Deudes de Prades.

Les quatre vertus cardinales, par Deudes de Prades.

Ce poëme ou roman a été extrait d' un manuscrit conservé actuellement dans la Bibliothèque Saint-Marc à Venise, et qui fit autrefois partie de celle du chevalier Jacques Nani.

Honestatz es e cortesia

Pessar tal re que bona sia...

Car bos pessatz en ben dir torna

E bos ditz torna en ben obrar;

Per zo deu hom ades pessar.

Per bo pessar dig e obrat

Son tug li jen del mon trobat...

De se meteis es pessamentz

Caps e meis luecs e complimentz.

Qui be no pessa zo que pessa,

Per nient trebailla sa pessa;

Qui ben no pessa zo que ditz,

Sos ditz no an cap ni razitz;

Qui ben no pess' aco que fay,

Sos cutz es vas e tost desvay.

Pessatz en quatre partz si part:

E sab hom de cascuna part

Cossi a nom propriamen,

Car nom, segon qu' es obra, pren...

Cogitatios vai primeira

De las partz, qu' es de tal maneira

Qu' entendre la pot leu cascus...

Que negus hom no s' en deffen,

E per re no s' en pot deffendre;

Pero si vol un pauc entendre

A devezir e a jutgar...

So es deliberatios...

Apres si fai lo jutgamentz,

Adoncs ven lo consentimentz.

Cossentz es, car lo sens s' atrai

Al jutjament que razos fay,

Cant es jutgat e devezitz;

Adoncs ven delieg qu' es la fis...

… Tug cel que amon valor,

Vuel que pesson de sia amor;

Car vera amor es caritatz...

E per zo a nom caritatz,

Car es bona e ven de grat;

De grat ve e de grat si dona,

Que non aten c'om la semona.

Bona es e non costa ren,

Car a cels qui la volon ven...

Per amor de pessar diray

Un bon pessat que pessat m' ay:

De quatre vertutz principals

Que om apella cardenals,

Que deu aver totz Crestians

E totz Judieus e totz Pagans

E totz hom, segon son poder,

Qui vol proeza mantener

E conversar adrechamen,

Segon Dieu e segon la gen

Ab cui deu viure e estar,

Ses mal dire e ses mal far,

Ay bastit un petit romantz;

Mais qui be l' enten, ben es grantz.

De motz es paubres veramentz,

Mais de sen es rics e manentz;

A cels que apenre 'l volran,

E per obras lo compliran;

Cestas vertutz cardenals son,

E dirai vos per cal raizon:

Cest mot, que hom ditz cardenal,

Qui ben l' enten, pezillar val.

Cardenals ven de cardian,

Et, en grezesc, val aizo tan

Com pezillars en nostra lenga;

Per zo par be que d' aqui venga.


Pezillars es zo que la porta,

Sus el lundar, sufre e porta; (N. E. llindá; llindar; lumdar)

Clauzen e ubren la sosten,

E tornan en son luec reten.

Cardenal son dig per aizo

Cil de Roma, qui be 'ls espo;

Car regir devon e portar

Santa eglieiza e governar...

Vertutz es dita de verdor,

Car erba vert, segon color,

Ha en se forza de natura;

E, tan quan la verdors i dura,

Viu ades e creis e amplis

Cel luech on natura l' afis.

Vertutz es doncs verdor de cor,

Qu'el t'en vert dedins e defors,

Viu lo ten e fresc e rausen,

Que non tem freg ni caut ni ven.

Freg es malvestatz que destreyn

Los malautz tan fort qu' els esteyn;

E cautz es tribulatios,

Trebaill d' angoissa e passios

E tug enueg qu' el segle venon

A cels que mala vida menon...

Ventz es erguil de vanidat,

D'on nayson tug l' autre peccat;

Car ergueil es comenzamentz

E fis de totz los faillimentz...

Cil d' avant a nom Providenza

O Savieza o Prudenza.

Savieza noms vulgars es,

Mais l' autre dir, non o son ges

E nostra lenga en aissi,

Car trop retrazon al lati;

Mais, en Polla e en Toscana, (Apulia, Puglia)

Son vulgar e paraula plana.

Providenza vol dire tan

Com far luyn esgardar avan. 

Providenza fay loyn gardar,

Ab uills de cor, zo c'om deu far.

Aisso eis dizon l' autre nom,

Qui be 'ls enten, de cap e som...

E cel qui la vol e la te

Cosseill' ades per bona fe,

E parl' ab lui privadamen,

E 'l ditz: “Amics a mi enten,

Car be t promet, si creire m vols,

Ja no t venra ira ni dols

Que ben no t'o passes leumen.

E coseil ti premieiramen

Que totas causas ben cossires...

E non lur dons plus dignitat

Que natura lur n' a donat;

Car saber deus: moltas res son

Bonas e an mala faisson;

Autras n' i a de bon semblan

Que son malas, plenas d' engan.

Non las jutges doncs per semblanza,

Mas per ver e per esprovanza.

Totas cestas causas mondanas,

Que leu passon, tengas per vanas.


No t fazas plus ric ni plus gay

Per causa que tot jorn desvai.

Co que auras, sia ben tieu;

Per te o despen e per Deu.

De ton aver sias tan seyner

Que l' aver no t pusca destreyner;

Car jamais be no t' anaria,

Puis l' avers ton seyner seria.

No t fazas avol per non ren,

Car avers leu va e leu ven...

Mermars es quant om s' adolenta,

Per dan o per mal que turmenta;

Per cals n' i a son tan dolen,

Can ren perdon, que perdo 'l sen;

E merma s trop qui tan s' espert,

Si pert aver, qu' el sen ne pert.

Creissers es qui s' ergoillosis

Tant qu' en menspreza sos vezis.

Mermars s' aven de adversitat

E creissers de prosperitat.

Si savis yest, no t campjaras;

En totz luecs, totz tems, us seras.

Aissi com la mans, can s' esten,

Es mans, e pueis eissamen,

Cant hom l' a tornada en poyn,

Savis hom es us pres e loyn...

No deu hom desempre jutgar,

Ansz deu retener la sentenza

El cor, tro plena conoissenza

Aia d' aizo c'om li dira

E aissi plus savis parra.

Si savis iest, ren non aferms

Entro qu' en sias fort be ferms

Que es zo que vols afermar;

Car moltas vetz menzonja par

Aizo que sera veritatz,

E mantas vetz es falsetatz

Zo que de primas sembla ver;

Per zo coven ben a saber

Que diras, car, pueis que er dicha,

Ta paraula es cais escricha;

Pueis qu' es eissida del carcais,

Paraula non y torna mais.

Nulla paraula plus que ventz

Non a fre, mas passa las dens.

Si com l' amics fai mala cara

Mantas vetz, e 'l lausengier clara,

Aissi veritatz se rescon

Per semblan, et estai prion,

E falsedatz fai bel semblan

Per miels semenar son engan...

Savis hom non tem aventura,

Cals que sia o mala o dura.

Savis hom enquer per raizon

De tot fag, si es bon o non;

Lo comenzamen e la fi

Vol saber e 'l mei altresi.

A savi home si coven

Que sia ferms en tota ren,

E zo que aura comenzat

Sia per lui ben acabatz...

Usa de mi si com deuras,

A bona fe, on mais poyras;

Zo es a dir tot simplamen

Segras lo mieu comandamen...

Vertutz e escutz ti seray;

E, si creire no m' en volias,

Dieu e me e bon nom perdrias.

Bos noms vol dire bona fama

E cel a bon nom qui Dieu ama,

Car Dieus ama luy atressi

E fa 'l venir a bona fi...”

Cela vertutz que ven apres

Ten home ferme e dreg em pes...

Son amic garnis fizelmen

E mostra li cortesamen:

“Amics, si mon conseil vols segre,

Viure t farai totz jorns alegre...

E totz hom ti fara honor.

E, sapchas be, fort es grans bes

Qui es segur en totas res,

E sa vida en aissi garda,

Que de nuilla ren non ha garda;

Mas ab ferm cor e seguiran

Aten sa fin oy e deman...

Be sap que non pot esquivar

Mort, per zo non la vol duptar...

Amics, cant auras em poder

Ton enemic, faz ti saber

Que per venganza deu s comtar;

Car ti potz be de lui vengar:

Non es mai venganza tan bona,

Com qui s pot vengar e perdona.

Amics, e pretz e gasardon

Gasayna qui ventz ab perdon;

Dieus e segles ben l' ama plus

E ret l' en gazardon cascus;

Car Deus l' en dona plus soven

De sos enemics vencemen,

E totz lo segles ditz ne be...

Tot apertamen requeras

Ton enemic, quant li poyras

Faire mal de cors o d' aver,

O faras li avan saber

Que fayre vols ab lui batailla;

Car non coven que ieu assailla

Nuil home desapercebut...

Car qui subta, sembla que dupte

Que non aia de forza tan

Com cel cui vol subtar avan...

Ja non sera de ma compagnia

Qui trasnuecha per raubaria;

Ja non sera mos cavalliers

Qui per raubar se fa guerriers...

De lop e de volp es parentz

Qui de nueg fay mal a las gens...

Totz homs sab be s' arma vals mais

De son cors...

Per zo deu hom, ses tot coman,

Zo que plus val plus car tener.

Esforza t doncs de far plazer

A ta arma plus que a ton cors.

L' arma es dins e 'l cors defors:

Per zo deu hom de fors venir

Et anar dintz l' arma servir.

L' arma es dona e 'l cors sirventa;

E qui dona bella e genta,

Clara e pura, ben polida,

De bos aips e de sen complida,

Per sirventa laida e fada,

Que anc no fez blancha bugada,

Desempara, non es cortes...

Pessa que aias tal estar,

On layron no t puscon raubar;

E cel estars en tal luec sia

Qu' intre bos aers tot dia;

No y quieras plus adantimen,

Sol viure i puscas sanamen.

No vuellas esser conogutz

Per ta maiso ni mentagutz;

Car, sapchas be, no ve d' onor,

S' om per maison conois seynor...

De lag parlar ti fort garda;

Lag parlar es peira en ort...

Lag parlar cors laiza e boca,

Car de l' un nais e l' autre toca.

Lag parlar lageza noyris;

Per lag parlar net cor s' aunis.

Cor d' ome no pot hom jutgar,

Mais segon zo que l' au parlar.

S' el dig es netz, lo cors o er...

Dig e semblan son cais messatge

E cais mainada de coratge;

Et es paraula costumnada

C'om ditz: Cal seynor tal mainada.

Paraulas d' ops e drechurieras

Vueillas mais dir que plazentieras;

Que no redon nuilla sabor

Al dizen ni al auzidor,

Mas un paubre deleichamen,

Quan se dizon primeiramen,

C'ab eissas las paraulas fug,

Car non es dignes c'om l' estug...

Parlar pot hom cortessamen...

Car aitantas paraulas son

De cortesia e de pron

Coma d' autras vanas e bellas,

Que no valon, mas per novellas

Que baton l' aer solamen,

Aissi com fan il estrumen

C'om toca de mas o d' aizo,

Que no valon, mas cant el so...

Aias cortesia de grat,

No de joglar otracuiat

Que, sens enjan, zo lausara

Que ja nulla re no valrra,

E blasmara zo que bon es,

E cuiara esser cortes.

Per aital vana janglaria

Si destrui bona juglaria...”

La terza vertutz es tan bona

Que de totz bes porta corona:

Honesta es neta e pura

E per aquo a nom Mesura,

Contenenza o Atempranza,

Que fai sos afars ab balanza,

Ome ten gauzen e en patz

Et esta daus lo destre latz;

Car pus cauda es la mas destra,

Per natura, que la senestra,

Et obra plus apertamen

Ades e plus deslivramen

Que la senestra mas no fai...

Mesura es tan ben apresa

E tan dousa e tan cortesa,

Que son amic privat conseilla

Et estai ades ad aureilla:

“Amics, fai s' il, si m vols amar,

Superfluitat deus laissar...

Si mi amas...

De te mezeis pagatz seras,

Zo es a dir tu auras pro

Ab te mezeis, tota sazo.

Qui de se mezeis es pagatz,

Ab grans manentias fo natz.

A cobedeza met tal fre

Que la faza estar en se;

E aissi la tenga destrecha

Que no isca de via drecha...

Om cobes o vol tot aver

E hom avars tot retener;

Tot o perdon car tot o volon...

Cant Alexandres conqueria

De tot lo mon la seynoria

En Babilonia estet;

E car un pauc si delichet

Plus que a lui no covenia,

Mori n' avan que non devia...

No manges tan que desgerir

Ben non o puscas e sufrir...

De beure t pren aissi gran cura

Que no t sopte mal' aventura...

Ebrietatz es tals preisos

On ja non intrara hom pros...

Car aquest motz, ebrietatz

Ditz, en grezesc, fora de via;

Car totz homs ibris si forvia...

Per viure manja, no per al;

De manjar no faras jornal.

Al delieg non t' aprocharas,

Mas al condug can fam auras.

Fams t'i amene, no 'l sabors

Del condug, qu' entre las meillors

Salsas que son, deus fam comtar;

Sens aquela non aus manjar...

Ta paraula e tos sermos

Sia tot' ora profechos:

Enduire deu o monestar,

E confortar o comandar.

Enduyre es cant hora enseyna

Aiso c'om vol c'us altre faza,

Ses mandamen e ses menaza.

Monestars es mostrar blanden

Zo don pot pueis far mandamen,

Cant lo monestars non y val.

Confortars es qui, contra mal,

Que ira e dolor aporta,

Lo suffren us autres conorta.

Comendars es qui a menor

Ditz: Fai zo que deus per amor.

Non lauzes trop, non blasmes trop,

Car trop son trop, aissi o trop.

Trop lauzars es de lausengier

E trop blasmars de mal parlier;

Trop lauzar non sembla d' amic,

E trop blasmars es d' enemic;

Trop lauzars non par veritatz,

Trop blasmars par iniquitat;

Trop lausars es olis que oyn,

Trop blasmars aguilla que poyn...

Savis hom non es occios;

Son pessat part en tres sazos;

Zo qu' es present vol ordenar,

E zo qu' es passat recordar;

Aizo qu' es a venir cossira...

Qui zo qu' es passat non recorda

Ges de tot ab mi non s' acorda.

Per nient viu e ses maistre

Qui no vol recordar registre.

Registres son las escripturas

Que reconton las aventuras

Que son vengudas tro aissi;

E registres son atressi

Las images e las penchuras

C'om fai en peiras fortz e duras...

Qui 'l temps presen non sap passar

Adretamen, si com deu far,

Ges non es per savi tengutz,

Ans es vers fols et esperdutz...

Savis hom no vol ecercar

Causa que non pusca trobar...

Zo desira que dessirar

Pot totz bos hom, senes blasmar.

Savis hom en tal loc no s leva

On l' estar enueia e greva...

Qui fail e reconois sa failla,

Razos es que perdos li vailla;

Mas qui sos faillimentz razona,

Non sabra grat, s' om li perdona.

Qui de perdonar ti somo,

Leugerament li fai perdo.

Non es perdos, antz es grant pena

Qui loncs precs en perdo semena...

Qui mov son cor per leugeria,

Cel movementz ven de faillia.

Movre s deu hom per bon conseil,

Car bon conseil sembla espeil;

Si com cel qu' en l' espeil se mira,

Sa faizo garda, e cossira

Si ren i poiri' agenzar,

Si deu hom en consseil mirar.

Bos cosseils ditz lo pro e 'l dan

De tota ren c'om li deman...

Om, que mespreza son menor,

Er mesprezats de so maior;

E qui bona vida no mena,

Tem son maior qu' el done pena...

Tot servizi que far deuras,

O per adaut far lo volras;

Aissi 'l faras curosamen

Que ges no sembles negligen...

A totz omes sias benignes,

Car zo es de vertutz grantz signes...

Car benignitatz ven d' amor

E blandirs de lausenjadors.

A paucs d' omes seras privatz,

E aquels aias ben provatz;

Privadeza enten coral,

C'om sapcha ton ben e ton mal...

Net cor ama e bona fama,

Car net cor e bon nom Deus ama.

Ta lausor non prezicaras...

Sias ferms en adversitat

E homils en prosperitat;

Tos bos aips rescondras aissi

Com fan lurs malvais tey vezi...

Nuils hom, per paubre sen que aya,

En ton mensprezament no caya.

Mais ames ausir que parlar

E mais apenre qu' enseynar.

Pero d' enseynar e d' apenre

Seras cobes, senes repenre,

Zo que sabras, aissi enseyns

Que non y aia luech desdeins...

... Sias larcs e amoros,

Non gastaire luxurios...

Car anc, si Dieu platz, ieu no fui

Un jorn amiga de celui

Qu'e son cor recueil avareza,

Qu'es rouils de tot' avoleza.

Malvestatz e ipocrisia

Mi cuyon contrafar tot dia;

Mas, si de cor mi amas be,

D' elas ti gardaras jasse...”

La quarta vertutz es Drechura

E Leiautatz, qu' eissa natura

Trobet, per remezi de moltz,

Contra fols omes e estoltz...

Zo es forza, qui be s' o pessa,

On totz pros hom ten sa despesa,

Que ja no merma ni faillis

Tant cant li dura sos camis...

Nuils hom ses lieis non deu anar...

Car on plus om ne despendra,

E plus plena la trobara.

Zo es l' espaza flamegant

Qu'es daus ambas partz ben talantz;

L' us tails garda cel qui la ten

E l' autre cel qui vas lui ven.

Ab aquetz dos tails deu gardar

Om se e autrui de peccar...

Drechura ditz a son amic:

“Amics enten aizo qu' eu dic:

Ieu vueil et faz comendamen

Que Dieu ames ben coralmen,

E tu seras amatz de lui

Puis amaras te e autrui.

Saps cossi Dieu amaras?

Qu'el ressembles tant cant poyras,

Que vueillas plaser a chascu,

No vueillas nozer a negu.

Qui vol governar ni regir

Autrui, se garde de faillir.

Non es mos amics drechuriers

Qui a se mezeis noz primiers;

Ja d' autrui dan no s gardara

Om que dam a se mezeis fa...

Pueis a te e a ton vezi

Faras zo que deus atressi...

Mais qui m vol servir e honrar,

Garde si del autrui raubar,

E renda zo que tout aura,

E tolledors castiara.

Nuills hom, ses me, non es cortes,

Car totz hom, que mos amics es,

Si ten de tota raubaria...

Si per aventura s' aven

Que messorga dire coven.

No per falseza enantir,

Mas per ver gardar, si pot dir.

Qui per gardar fezeutat men,

Tals mentirs a escusamen;

Car, ges no pert sa honestat,

Qui men per salvar fezeutat.

Om drechurers secret reten

Que no 'l vol descobrir per ren.

Om just cela can deu celar,

E pus parla can deu parlar...

Ja mos amics no temera

Neguna re, car tortz non ha.

Segurs estai e vay e ve

Qui ama Dieu autrui e se...

Humilitatz es pezillars,

Claus e porta e lundars,

Per on trevon totas e passon

Las vertutz qu' en ome s' amasson.

Humilitatz es fondamentz

De totats las vertutz que son; (totas)

Ses lui, neguna no ten pron...”

Romanz, vay t'en tot dreg al Pueg;

Seynor ti do ses tot enueg,

Zo es l' avesques En Esteves; (1)

E, s' el trobas, paor no t leves

Que ben non sias acullitz

E ben honratz e ben grazitz;

E diras li tot suavet

Daude de Pradas mi tramet...

Aquest romanz es finit,

Dieus ne sia benesit.


(1) Étienne de Chalançon, devenu évêque en 1220, et mort en 1236.
(N. E. Wikipedia 8.2.1231)

Ce fut donc dans cet intervalle de seize ans que Deudes de Prades composa son poëme.

//

  1. Jean Perrel, Le Velay dans le domaine royal : une histoire de dupes, par quel subterfuge le Velay s'est trouvé dans le domaine royal (1213) : in Cahiers de la Haute-Loire 1981, Le Puy-en-Velay, Cahiers de la Haute-Loire (lire en ligne [archive])