Mostrando las entradas para la consulta ix ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta ix ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 14 de abril de 2017

bada

Bada

grieta

Per una bada que ña a la roca, ix l'aigua

túnel, pantano Pena, bada, aigua, fon, beure

BADA f. 
|| 1. Acte de vigilar o mirar amb atenció per descobrir qualque cosa llunyana o fosca. Mentres que en ius mirar tenia bada, Febrer Inf. xviii. Son tenguts de ffer guayta tota vegada que per lo dit senyor seran requests o demanats, Item son tenguts de ffer bada tota vegada que per lo dit senyor seran requests o demanats,doc. segle XV (arx. parr. de Clariana).
|| 2. ant. Persona que vigila des d'un lloc elevat per descobrir enemics o altra cosa llunyana. Hi pren la bada del castell CXXX solidos, doc. a. 1315 (Col. Bof. xii, 225). Hun dicmenge mati la bada començà a repicar e dix que gent d'armes venie, doc. a. 1413 (Col. Bof. xxxv, 123). Trametrà als lochs acostumats les bades guaytes e scoltes, doc. a. 1469 (Butll. C. Exc. iii, 31).
|| 3. Home rústic que queda aturat d'admiració per qualsevol cosa; cast. paleto, pazguato (Amengual Dicc.).
|| 4. Escletxa, obertura estreta produïda per separació natural o violenta de les parts d'una cosa (Massalcoreig, Pena-roja, Tortosa, Morella); cast. quiebra. «Per una bada que n'hi ha a la roca, ix l'aigua» (Morella). D'una gran soca en la bada, Almarche Goigs 154.
    Fon.: 
báðɛ (Massalcoreig); báða (Tortosa, Maestr.).
    Etim.: 
postverbal de badar.
2. BADA ant.
Casta de peix. Per preu de dos roves e mija de tonyina de sorra e dos roves e mija de bada, doc. d'un pescador, a. 1463 (Arx. Gral. R. Val.).
3. BADA 
Llin. existent a Barcelona, Argentona, Mataró, Villalba, etc.
    Etim.: 
probablement de bada, art. 1, || 2.
4. BADA 
De bada: V. bades,
BADÀ, -ANA m. i f. 
Babau, que bada i s'admira per coses insignificants (Escrig-Ll. Dicc.); cast. abobado.

BADES 
De bades (ant. en bades). adv. || 1. En va, sense profit; cast. en balde. Els fayen despendre lo lur en bades, Jaume I, Cròn. 288. Doncs en bades seria creada fe en home, Llull Cont. 288, 24. Com axí havien fet venir aquí lo rey d'Aragó de bades,Desclot Cròn., c. 142. E yo't dich que ells no ho han dit de bades, Metge Somni iii.Vana y de bades es tal usança, Spill 9830. (Per a més documentació, V. debades, que és la grafia normal actualment). || 2. De franc, sense pagar (Tortosa, val., alg.); cast. de balde. Per fe veura achexas vedutas de bada,rondalla algueresa (Arch. Glott. It. ix, 307). || 3. a) Deixar de bades algú: deixar-lo boca oberta, sense res del que esperava (Men.); cast. dejar plantado.b) Quedar de bades: quedar atxul·lat, sense res del que un esperava (Men.); cast. quedar chasqueado.
    Fon.: 
Etim.: V. debades.
BADÉS 
|| 1. topon. Llogaret del terme municipal de Bellver.
|| 2. Llin. existent a Barc., Palafrugell i Torroella de M.
    Etim.: 
del pre-romà Biterris, que surt en l'Acte Cons. Seu U. (segle IX) i que Meyer-Lübke, Noms lloch Urg. 4, identifica amb Baeterris, nom primitiu de la ciutat francesa de Béziers.

BADES 
De bades (ant. en bades). adv. || 1. En va, sense profit; cast. en balde. Els fayen despendre lo lur en bades, Jaume I, Cròn. 288. Doncs en bades seria creada fe en home, Llull Cont. 288, 24. Com axí havien fet venir aquí lo rey d'Aragó de bades,Desclot Cròn., c. 142. E yo't dich que ells no ho han dit de bades, Metge Somni iii.Vana y de bades es tal usança, Spill 9830. (Per a més documentació, V. debades, que és la grafia normal actualment). || 2. De franc, sense pagar (Tortosa, val., alg.); cast. de balde. Per fe veura achexas vedutas de bada,rondalla algueresa (Arch. Glott. It. ix, 307). || 3. a) Deixar de bades algú: deixar-lo boca oberta, sense res del que esperava (Men.); cast. dejar plantado.b) Quedar de bades: quedar atxul·lat, sense res del que un esperava (Men.); cast. quedar chasqueado.
    Fon.: 
Etim.: V. debades.
BADÉS 
|| 1. topon. Llogaret del terme municipal de Bellver.
|| 2. Llin. existent a Barc., Palafrugell i Torroella de M.
    Etim.: 
del pre-romà Biterris, que surt en l'Acte Cons. Seu U. (segle IX) i que Meyer-Lübke, Noms lloch Urg. 4, identifica amb Baeterris, nom primitiu de la ciutat francesa de Béziers.

DEBADES adv. 
|| 1. Inútilment; cast. en balde, en vano. «He cridat debades, perquè no m'han sentit» (Cat., Bal.). «En Es Llombards n'hi ha tres | qui d'esser guapes pretenen, | emperò debades tenen | es vespres es quinqué encès» (cançó pop. Mall.). Si per amor de vós murien, no seria maravella si eren ardits, mas murir per vanitats e debades, assò és, Sènyer, la maravella, Llull Cont. 112, 24. E pus altre seggle no fos, aquest seggle fóra debades, Llull Cont. 176, 10. Si lo Senyor no tenia la mà en esta fahena, debades o en va seria vostre treballar, Villena Vita Chr., c. 1. Debades te treballes, que per molt que tu faces, vuy no'm escaparàs,Alegre Transf. 36.
|| 2. (en el dialecte valencià) De franc, gratuïtament; cast. de balde, gratis. «Hem volgut entrar al teatre debades» (Cast., Val., Al.). Les safanòries que anaven | casi debades, ja van | a dos dinerets la lliura, Ros Rom. 94. El convenencier... o pereós,... tot ho vol, però debaes, sense incomodar-se per nengú ni agrair res de lo que li fan, Martí G., Tip. mod. i, 214.
    Refr.
—a) «Qui de Déu fuig, debades corre» (Mall., Men.).—b) «Debades, no pega el frare barretades»: vol dir que ningú fa les coses per no-res (Val.).
    Fon.: 
dəβáðəs (or., bal.); deβáðes (occ.); deβáes (val.).
    Etim.: 
de l'àrab bātil, mat. sign. || 1. 


viernes, 30 de noviembre de 2018

Vida de Pietro Saputo, aragonés

Vida de Pietro Saputo
natural de Almudévar,
hijo de muger, ojos de vista clara y padre de la agudeza.
Sabia naturaleza su maestra.


Braulio Foz Burges.

Saputo.es, mensaje

He enviado un mensaje a la web saputo.es para ver si quiere publicar
mi traducción de la novela al chapurriau.

Vida de Pedro Saputo natural de Almudévar. En chapurriau.

//

El texto en aragonés que se ofrece a continuación es traducción de Feliciano Martínez Tur (Estudio de Filología Aragonesa), revisada por Fernando Romanos Hernando (EFA) y Pascual Miguel Ballestín (Aestrela - Asoziazión d’Estudios y Treballos en Luenga Aragonesa), siguiendo los criterios de la “Propuesta ortográfica de l’Academia de l’Aragonés”.


http://saputo.es/app/download/5802306181/vida_de_pedro_saputo_aragones.pdf


LIBRO PRIMERO:


I. Naiximiento de Pietro Saputo

II. Agudeza de Pietro Saputo en a suya nineza
III. De cómo Pietro Saputo alquirió grans fuerzas
IV. De cómo Pietro Saputo fue t’a escuela
V. De cómo Pietro Saputo determinó d’aprender bell oficio
VI. De cómo Pietro Saputo aprendeba totz os oficios en un ratet
VII. De cómo Pietro Saputo aprendió a mosica
VIII. Humanidat e liberalidat de Pietro Saputo
IX. De cómo Pietro Saputo pintó a capiella d’a Virchen d’a Corona
X. Magnifica aplicación de Pietro Saputo

LIBRO SEGUNDO:


I. De cómo Pietro Saputo marchó a correr mundo

II. D’o que li pasó en Uesca
III. Aventuras d’o camín de Balbastro
IV. Aventuras de Balbastro
V. D’o que fació Pietro Saputo ta esmoscar-se d’os aguazils
VI. Pietro Saputo en o convento
VII. Se descubre a las monchas
VIII. Marcha d’o convento
IX. De cómo Pietro Saputo se fació estudiant d’a tuna
X. Pietro Saputo escomencipia a vida estudiantina
XI. Do se contina o escomencipiau
XII. Camina ent’a suya fin a vida d’a tuna
XIII. Pietro Saputo se desepara d’os estudiants pasando antis
per o lugarón d’as novicias
XIV. Pietro Saputo torna a veyer a las suyas amigas
XV. Sabe Pietro Saputo de flai Toribio, o d’o penyazo, e se’n torna
t’o suyo lugar

LIBRO TERCERO:


I. Pietro Saputo vesita qualques lugars.

En tornar-ie, se troba a la chent d’o suyo lugar fendo una gran algarada.
II. De cómo Pietro Saputo li sacó d’o tozuelo
a una mesacha as barucas de fer-se moncha
III. De cómo Pietro Saputo fació atro viache més largo
IV. De cómo Pietro Saputo se fació medico. Contina o suyo viache
V. Plega en Zaragoza; dimpués en o suyo lugar
VI. De cómo Pietro Saputo fació o miraglo d’Alcoleya
VII. De cómo Pietro Saputo racontó o suyo viache d’a vuelta a Espanya
VIII. Una carta anonima. Visita d’un caballer
IX. De do viene a mazada: A chusticia d’Almudévar
X. De cómo Pietro Saputo marchó ta Balbastro
XI. A espelunga de Santolaria
XII. D’os remeyos contra o mal de viuda que Pietro Saputo va revelar a una
XIII. D’a comisión d’os tres figos
XIV. Pietro Saputo grita a la suya mai ta las fiestas d’o Pilar.
D’una estrania aventura que li pasó en ellas
XV. D’o pleito d’o sol


LIBRO QUATRENO:


I. Proposa a suya mai a Pietro Saputo que se case. Revelación important

II. De cómo Chubaneta grita a Pietro Saputo. Se descubre un gran secreto
III. Rilato d’o pai de Saputo
IV. I plega Paulina. Casorio d’os pais
V. Sale Pietro Saputo a o rechistro de novias. Sarinyena - Almudevar
VI. Testamento de tío Chil Amor
VII. Contina o rechistro de novias. Fiesta e baile d’un lugarón
VIII. D’a feria de Graus
IX. Contina o mesmo rechistro. Morfina
X. Remata o rechistro de novias. E ye o millor de tot
XI. Triga de muller. Viache d’o pai e o fillo a Zaragoza
XII. No se sabe cosa mes de Pietro Saputo. Suerte de Morfina,
d’os pais e de Rosa e Olaria
XIII. D’o natural de Pietro Saputo
XIV. Diciendas e mazadas de Pietro Saputo

sábado, 8 de abril de 2023

XIV. Cartas de D. Gilaberto de Centelles, Señor de Nulles, Gobernador de Mallorca por el Rey D. Pedro IV de Aragón,

XIV.

Cartas de D. Gilaberto de Centelles, Señor de Nulles, Gobernador de Mallorca por el Rey D. Pedro IV de Aragón, tocantes a la última empresa del Infante D. Jaime contra Mallorca, y su muerte. (Vid. pág. 56.)

Copiadas del archivo real de Mallorca, lib. núm. 8, ab anno 1349 ad 1353.

I. 

Molt alt etc... En care, Senyor, certifich la vostra altea, que una spia la qual yo tenia ab lalt en Jacme es venguda, e comte de cert, Senyor, que com ell ne parti, començava de fer recullir la sua companya, e que eren XIV. galeas, VIII. uxers et III. naus, e de VII. en VIII. lenys de carrech, que portaven vitualla. E diu que eren de CCCC. homens a cavall en sus aquells qui açi devien passar, et IV. mil. homens de peu ultra les xurmes de les galeas. Perque Senyor, vos certifich les coses dessus dites, per tal que la vostra altea in provehesca segons que per be tendra fero Senyor. Si les galeas ques deven armar a Valencia podien esser açi abans que lalt en Jacme... lo vostre fet per guanyat ab la ajuda de Deu, cab la bona ventura nostra. E si por ventura, Senyor, vos vayiets que les galeas no poguessen esser armades prestament, plagues a la vostra altea, de trametrem companya a cavall, per manera quem pogués combatre ab ell; car vos, Senyor, sabets que ell ha a passar molta mar, e los cavalls seus han a venir malalts e hujats. Perque abans que ell se sia regonnegut, jo he cor de combatre ab ell, pus que haja mes omens a cavall que vuy ne he; car vos, Senyor, ja sabets lo nombre dels homens a cavall que es açi... Jo, Senyor, he tramés a Manorche CL. ballesters, del quals paga la dita illa de Manorcha la meytat, e vos, Senyor, laltre. E per la mort del onrat lu Gilabert de Corbera, jo he tramés a Manorcha Nombert de Sisquen, companyo meu per Loctinent (leo Locttinent) tro ssus quen Panquet de Bellcartell hi sia, e vos, Senyor, hi haiats provehit en altra manera. = Encare, Senyor, segons que la mia spia compte, lalt en Jacme ha fet acordar publicament en Jenova e en P.° de Tramoa hi ha comprat uxers e armes per nom seu. E Carles de Grimalt, Senyor de Month ve ab ell, e ali dat lo loch de Soller ab la vall assi e als seus; e ha dat a Carles de Grimalt lo loch Dalcudia; e ha dat a Ayto de Grimalt Bunyola e al fet Comte; e a molts daltres qui venen ab ell a partida tota la illa. Perque Senyor es bo que vos sapiats totes les coses dessus dites.

Encare, Senyor, es dupte quel Para Sant o alcuns curials de cort de Roma no tinguen les mans en aquests affers. Car segons que jo he comptat ab alcuns daquesta terra, no trob que ell bartas (: baratás) a la meytat del pertret que a fet ço que ha haut de Monpeller; com, segons que comte la mia spia, no conten ab null hom quis vulla ab ell acordar de sou ne de acorriment. Encare que diu que ha feta venir molta vitualla per lo Rose avall que costa sens fi...

Scrites en Mallorches a XI. dies del mes de setembre del any de nostre Senyor M.CCC.XL.IX. = Sacrae Regiae etc. = Lo humil etc.

II.

Molt alt e poderos Senyor, etc. = Sapia la vostra reyal magnificencia que vuy he rehcebuda una letre de persona certa quista per spia en Avinyo per los aparells de lalt en Jacme; translat de la qual tramet a la vostra reyal excellencia de vall scrit. Perque sia de la vostra merce que iversosament trametats açi les II. galeas del pariatge, e aquella companya de homens a cavall e a peu que a vos parra faedor. E aço al pus tost que se puxa; car segons que en la letre de la dita spia se conte, segons compte que fa, ja deu esser partit lalt en Jacme per venir açi

E jo, Senyor, fas açi totes aquelles bones provisions que fer puix. Nostre Senyor Deus per sa merçe vos do bona vida e longa, e axalçament de la vostra alta corona. Scrit. en Mallorches a VI. dies del mes de octobre del any de nostre Senyor M.CCC.XL.IX. = Sacrae Regiae etc. = Lo vostre humil servidor Gilabert de Sentelles se comane en vostre gracia e merce.

Fem vos saber quel hom que sabets vench da Vinyo divenres a XXVII. jorns dagost; e frus saber que a XXIV. jorns dagost se tench consistori a Vinyo, ço es, el Pape e tots los cardenals; e en lo consistori fo en Jacme; e demana al Pape ajuda de moneda e que li donas la decima de Mallorques e de Rossallo a II anys, axi com lavia dad al Senyor Rey Darago. = Item el Pape respos al dit Jacme que no li daria decima de ço que no posseya la terra. E axi mateix li dix que molt havia fet en temps passat. E axi mateix li dix que ell no vendria contra lo Senyor Rey Darago.

Item al dit Jacme partis del consistori fallonament com no havia hauda bona resposta. Item al Pape li dix an Jacme que totes les sues gents fossen fora davinyo dins III. jorns. = Item tantost que aquestes paraules foren stades, tot anux se goyta de nit e de dia domens a cavall e de peu fins quel dit en Jacme es stat fora davinyo. = Item al dit en Jacme ha promes al Jenovesos, que si ell cobre la terra, quels dara Maho de la illa de Manorcha, e mes los dara la vall de Soller. = Item ha promes an Paga ferlo vescomte de Bunyola. = Item mes sa diu que ha dade e partida tota la illa. Item al dit en Jacme ha feta mostre ab CCCC homens a cavayll, e ab III. mil homens de peu. = Item al dit en Jacme ha XV. galeas e III. naus. = Item al dit en Jacme parti davinyo dijous a vespres a XXVII. jorns dagost ab son fil, e ab emdues ses files, e ab madona Violant, e ab tota sa casa, que no ha res del seu jaguit en avinyo; e son sen tots anats per lo Rose fins Arlet; e aqui en Arlet en Jacme deu sperar IV. jorns tota la cavallaria, e la gent de peu. E passats los IV. jorns el dit en Jacme se deu recullir tantost en los graus del Rose enfre Marsella e Aygues mortes; e vassen dreta via a Mallorques. = Item al dit en Jacme sen va axi alegre, e totes ses companyes, com si ell era ja dins la terra. Nostre Senyor sia en vostre guarda. = Item micer Carles de Grimalt, Senyor de Month sen va ab lo dit en Jacme; els capitans de les galeas son aquests: micer Carles de Grimalt, e micer Anthoni Ros, e micer Carles Simon, e micer Rayner de Grimalt, e micer Ambesio de Grimalt, e micer Baqueto de Vintimila, e micer vescompte de Grimalt. = Feta a XXIX. jorns dagost.

De predicta materia fuit scriptum inchito (ínclito) Infanti Petro: Domino Episcopo Valentiae: Juratis et probis hominibus civitatis Valentiae: consiliariis et probis hominibus civitatis Barchinonae: nobili Galcerando de Bellopodio maiordomo Domini Regis: Lupo de Gorrea camerario maiori Domini Regis: Berengario de Codinachs magistro rationali curiae Domini Regis: nobili Berengario de Apilia maiori camerario Domini Regis.

III.

Molt alt, molt poderos princep e Senyor. La vostra reyal magnificencia he ja significat per letres mies, les quals vos tramis digmenge proppassat, en qual manera jo son stat certificat per letres de la spia que la sta, del apparells los quals ha fets e fa lo Senyor que solia esser de Montpeller contra aquest vostre regne; car ve açi ab CCCC. homens a cavayl e ab III. m. homens a peu, e ab XV. galeas e ab naus qui passen la companya, segons la letra de la dita spia. E encare de cert ho comte I. hom quin es vengut e ha stat la per spiar los dits affers. Perque, molt alt Senyor, sia de la vostra merçe que al pus breu que porets hic tramatats les galeas de Valencia, et aquella companya de cavall e de peu, que a la vostra altea parra. Car en altre manera la illa de fora la ciutat no li pora esser defensada; car noy ha negun loch que sia murat sino Alcudia, en lo qual loch son cahuts los murs una gran partida. En tant que a tan gran stol, si altre sforç jo no havia, no trop de consell que lemparas per defendra. E verament, molt alt Senyor, sera molt gran e irreparable dampnatge si la illa no li pusch defendre; car podra cremar e affogar totes les pobles e alqueries, e en care barrejar tots los bestiars; perque no fa a planyer neguna messio a restauracio da questes (daquestes, d' aquestes) coses. Perque placia a la vostra misericordia de provehir hi de bona ajuda, e ir..solament. Los jurats de Mallorques trameten a la vostra altea en P. de Pachs per suplicarvos en axi com ell largament vos contara. Placia a vos quel ne fasats tornar pagat a honor vostra, Senyor, e a profit de aquest regne. Scrites en Mallorques a IX. del mes de octobre del any de nostre Senyor M.CCC.XL.IX. = Sacrae. Lo humil, etc.

IV.

Molt alt, etc. Sapia la vostra magnificencia que segons que he entés, G. Vallca, canonge e pabordre de Mallorches, lo qual ha parlat ab lalt en Jacme en Avinyo moltes e diverses vegades, sen va dreta via a la presencia de la vostra reyal majestad per scursarse de les dites coses. Perque, Senyor, vos placia quel dit canonge sia pres per lo bisbe de Valencia, e remes açi al bisbe de Mallorches per saber mils la veritat del fet. Deus per sa merçe, Senyor, vos mantenga per molts anys en vostra vida. Scrites en Mallorches mes octobre, anno etc. = Sacrae. = Lo humil, etc.

V.

Molt alt, etc. Sapia la vostra magnificencia que vuy a hora de matines hagui correu del capita de Pollença que havia vistes III. galeas et I. nau. Apres, Senyor, a hora de vespres hagui correus que al port dalcudia havia vengudes, entre naus et galeas et altres vexells, XXII. veles; les quals, Senyor, segons las noves que haviem haudes, es lestol del alt en Jacme. Perque, Senyor, aço vuy mes es certa cosa, placieus, Senyor, de trametre prestament les galeas, que vos, Senyor, haviets fets saber que hic trametriets de Valencia et aquelles de Barchelona. Car, Senyor, segons que moltes vegades vos he significat açi ha VII. galeas ab aquelles II. de Barchelona et VI. naus armades. Axi mateix, Senyor, vos placia que hic trametats los richs homens que vos, Senyor, mavets fet saber per en Galceran de Tous, et tota aquella ajuda et secors que a vos, Senyor, sera viares. Scrites en Mallorches a XI. de vuytubri que fo dicmenge a hora de completa, lany de M.CCC.XL.IX. = Sacrae, etc. =

Lo humil, etc. = De praedictis fuit scriptum. = Domino Infanti Petro. = Domino Episcopo Valenciae. = Bernardo de Capraria (leo Caprania). = Magistro de Muntessa. = Matheo Maner. = Petro de Monte Catheno. = Probis hominibus Valentiae. = Probis hominibus Barchinonae. = Et Castellano Emporte (Amposta).

VI.

Molt alt, etc. Sapia la vostra magnificencia que apres que per altre letre et per altre missatger he significat a la vostra reyal majestat que al port dalcudia havia arribades XXII. veles, vuy que es dilluns he hauts correus. A cert ardit quel alt en Jacme et ab tot son stol junt al cap de Formentera qui es pres de Pollença. Axi que hara a hora de completa he aut cert ardit quel dit en Jacme ha pressa terra en lo dit loch, la qual null hom bonament no li pudia vedar, jatsia, Senyor, que de la una part et del altre haja haudes morts et nafres; e ha posats ja en terra pres de II. milia homens a peu et de LXXX. homens a cavall en pus, et no cessa de traure cavalls et gents. La, Senyor, es per capita vostre Frare Vidal Alquer (o Alguer o Riquer) Comanador de la casa del spital ab totas les gents de fora a cavall et a peu, et gran res dels homens a cavall de la ciutat. E son se fetes, Senyor, totes aquelles bones provisions dins et de fora que ferse poden a salvament del regne. Senyor, per molts correus et diverses vos he significat com açi ha armades VII. galeas et VI. naus ab les II. del Pariatge de Barchelona, et neguna resposta no he hauda de vos, Senyor; de la qual cosa, Senyor, yo et en Galceran de Tous, els altres de vostre consell, son merevellats. Car segons la crehença quel dit Galçeran de Tous dix a mi et als jurats de Mallorches de part vostra, Senyor, mes ha de VIII dies que les galeas que vos, Senyor, faciet armar en Barchelona et a Valencia ab alguns richs homens hic devien esser, et res no sen es seguit. Car, Senyor, si les galeas hic fossen, ja vuy hic foren partides per anar ves lestol del dit en Jacme. Perque, molt alt Senyor, placia a la vostra altea, que en continent hic fassats trametre les dites galeas, et richs homens; car sens aquelles nos pot res fer per mar. E ab la volentat de Deu poden venir salves et segures; car les galeas del stol del dit alt en Jacme stan al dit loch plaguades. Placieus, Senyor, que aço cuytets, car mester hic es; et manats a mi, Senyor, ço que a la vostra altea parra sobre los dits affers. Encare, Senyor, vos placia de trametre a Barchelona al Governador de Sardenya per la nau qui vengue prestament. Scrites en Mallorches dilluns a XII. de vuytubri a hora de migenit del any M.CCC.XL.IX. = Sacrae, etc. = Lo humil, etc.

VII.

Molt alt et molt poderos, etc. Apres, Senyor, que he significat a la vostra reyal magestat quel stol del alt en Jacme prenia terra, he haut cert ardit que ir que fo dilluns gran res del stol del dit en Jacme a pressa terra a Pollença a la punta del Bertux. Son IX. galeas, et VI. uxers, et I. nau. Perque molt alt Senyor, yo fas replegar totes les hosts de la terra a Incha, qui es luny del dit loch, hon lo dit en Jacme ha pressa terra, força III. legues; per tal quel dit en Jacme se acost dintra terra, et que hom li puxa dar per mar et per terra salvament batayla. La qual batalla, Senyor, nos pot fer seu (sens, sense) les galeas de Valencia et de Barchelona. Perque, Senyor, sia vostra merce, que les dites galeas hic sien prestament. Car, Senyor, segons que jaus he significat, açi na VII. armades, et I. leny de C. rems, et les VI. naus, qui son aperellades si mester les havem. E axi, Senyor, placieus de secorrer... çesomament (iversosament). Car segons que comte I. hom qui es fuyt, lo qual yo tenech pres, en les tol del dit en Jacme se contave spresement es dehia que vos, Senyor, no habiets neguna galea açi ne aqui. Be empero diu que si deiya que vos, Senyor, havieu fetes armar VI. galeas, les quals, Senyor, vos havieu ja trameses en Cicilia. Quant es, Senyor, a les provisions de la terra, vos certifich que la terra, merce de Deu, es ben provehida dint et de fora; et totes les gents, Senyor, grans é poches fan bon continent de si matex, et solen morir per la vestra honor en aquests affers. Scrites en Mallorques a XIII dies del mes de vuytubri dany M.CCC.IL. = Sacrae, etc. = Lo humil, etc.

VIII.

Molt alt, etc. Sapia la vostra reyal magestat que en Jacme de Montpeller ab la sua ost ha estat a Pollença II. dies, y a Alcudia altres II., y hir venchsen batalla arrengada a muro; et lo seu stol per mar feya la via de la ciutat de Mallorches. Axi, Senyor, que segons que comten alguns daquells seus, los quals yo tench presos, dema lo dit en Jacme ab son ost sen enten a venir per terra tro a la ciutat, et lo seu stol per mar axi mateix a la ciutat; e parho ben segons la via que fan, yo, Senyor, me son certificat aytant com he pogut del seu poder; axi que trob que ells son de CCC. homes a cabayl en sus, e MD. homens a peu. Et mes yo, Senyor, he fets desemparar tots los lochs de fora; car ja, Senyor, moltes vegades vos he significat quels lochs da fora nos podien tenir, e fetes trer (: traure, treure) totes viandes et bestiars, aytant com he pogut; et totes les dones, infants et catius dels homens da fora, son en la ciutat. E e fets forts, menys del castells de la Ila, II. lochs tant solament, ço es, la villa dincha (d' Incha, Inca) et la ciutat.

Axi mateix, Senyor, les VII. galeas daçi, et II. lenys de LXXX rems son armats, et les VII. naus axi mateix. Perque molt alt Senyor, com aço haia a venir a batayla per mar et per terra, et noy pauga hom scapar, sia de vostra merçe que la aiuda quem havets feta saber, que hic sia tramesa. De les galeas de Valencia, ne de Barchelona, ne de la nau qui va en Sardenya, non he alguna certinitat, ne de vos, Senyor, ne daltres no he hauda resposta de tants missatgers et letres, Senyor, queus he tramesos. Per queus placia, Senyor, quem fassats saber prestament si fare la batayla sens les galeas de Valencia e de Barchelona, ho siu sofferre. Car certifich vos, Senyor, que tota la gent de la terra ha bon voler; mas no son veades (: aveades) de guerrejar, et es gran perill tenir tantes gents en closes (: encloses). Car pahor he que ramors nos meten entre les gents que veey consumar ço del lur. Placieus, Senyor, que hage vostra resposta breument; car aço nos pot vuy mes trigar. Los homens a cavayl, Senyor, que açi son ab mi, entre dins e dafora, son fort poch, que no basten entre uns et altres a CC., quen (quant) es dels homens a peu compliment hic ha, ab la volentat de Deu. Yo, Senyor, me coffir de fer la batayla per II. rahons; la primera, que nous vull aventurar lo regne a I. punt; la segona per la gent daçi que no han vists affers. Placieus, Senyor de trametre la dita aiuda, o de ferme resposta; car, Senyor, tot va en aquesta batayla. Scrites en Mallorches dicmenga a XVIII. de vuytobri del any M.CCC.XL.IX. hora de completa. = Sacrae, etc. = Lo humil, etc. = De praedictis fuit scriptum Episcopo Valentiae, Castellano Emposte, Bernardo de Capraria, Matheo Mercerii, et Juratis Valentiae.

IX.

Molt alt, etc. Sapia la vostra reyal maiestat que depuys que nous he scrit, Senyor, ses ecvengut (esdevingut) que dicmenge prop passat entre vespres et completa en Jacme de Monpetler, partent de muro, vench batalla arrengada ab banderes, levades a la vila de Incha, e va ferir aytant abrivadament com neguns homens poguessen ferir lo palaciç dura donant batalla en II. lochs de la vila dentro a II. hores. En la qual lo dit Jacme fo personalment, e la dona sua qui era en la reresaga, e lo fill. Finalment que si hanc feriren abrivadament, ells sen tornaren molt volentarosament; e alcuns fort pochs exiren de les barreres de la isla contra volentat del capita, e feriren en ells, e haguerenne entre morts e vius de XLV a L persones, entrels quals ni hac VIII homens a cavall. Axi que dit en Jacme denits ab gran pluya anasen a la vila de Sineu; e aqui ha stat e sta de lavors ança. Apres aço, Senyor, hir que fo dimecres, lonrat en Rambau de Corbera arriba açi ab la nau qui va en Sardenya; de la qual cosa, Senyor, tota la tierra ha hauda gran consolacio. E vuy, Senyor, entre vespres e completa VIII. galeas del stol del dit en Jacme ab banderes levades vengren dreta via a la boca de Portupi, on eran les VII galeas nostres, e II. lenys armats, e les VI. naus armades. E com foren pres una milla e menys del dit port, ells vaeren les nostres galeas qui estaren detras les naus; e a colp van girar. E les nostres galeas, e les naus van fer la lur via, e donaren los en calç mentre dia basta, axi que les gitaren de tot lo golf. E fo axi que la una galea de les lurs no sperava laltre; que si tan solament açi hagues II. galeas mes, ab Deu qui ho volgues, gran res de les galeas hagren haudes, e nos foren partides deles. Perque, molt alt Senyor, podets conexer que si les galeas de Barchenona et de Valencia hic fossen stades, quant de be sen fora seguit: que hom hagres haut lestol de la mar o al menys desbaratat, e el romangre en la isla, volgues ó no; e ara es dupte del contrari. Per ço, Senyor, nos placia de trametre breument les dites galeas, que encare ab Deu, na poriem haver tot lestol. Jo, Senyor, he acordat ab aquests qui açi son de vostro consell, e ab los jurats, que les galeas daçi et les naus romanguen a Portupi, e en lo moll, per guardar e defensar aquel; et que dema mati ab la bandera victoriosa vostra, Senyor, e ab tota la ost, isque de la ciutat ab lo dit Rambau de Corberes, e ab los homens a cavall e a peu que ha amenats, per anarme combatre per terra ab lo dit en Jacme, qui es a Sineu, luny de ciutat IV. lengues. Confius en nostre Senyor Deus, e en la justicia vostra, Senyor, que haure victoria. Axi placia a Deu. Placieus, Senyor, de trametre prestament les dites galeas. Del stament, Senyor, de les gens de la terra dentro al jorn de vuy, e dels lurs comportaments, podets star ab bon cor, Senyor. Car encare no he sabut que negun de la ciutat ne de la isla, poch ne gran, sen sia anat a ell, sino I. grech, e I. moro de Pollença; e I hom sotil de muro, qui volia vehir la isla de Incha, e lo capita al rocegat e penjat a Incha. Scrites en Mallorches dijous a XXI die del mes de octobre any de nostre Senyor M.CCC.XL.IX. = Sacrae Regiae, etc. = Lo humil, etc.

X. 

Molt alt et molt poderos Princep et Senyor. Apres que no escrivi à la vostra gran altea dels afers del alt en Jacme ça enrera, ses devench que yo divendres proppasat ora de tercia isqui de la ciutat ab companya de cavall et de peu, et jagui la ciutat be fornida et stablida, e encare VII. galeas et II. galiotes be armades que romangueren al port de la ciutat. 

E ana ab mi lonrat en Rienbau de Corbera ab la companya de cavall et de peu, ab la qual passa en Serdenya. E fiu la via de la host del dit en Jacme, qui era en I. loch appellat Porreres; et seguenlo per jornades, lo disapte seguent ora tarda fuy de la sua host pres una legua. E lo digmenge mati seguent, com jo hagues ardit quel dit en Jacme feya ab tota sa ost la via de la ciutat parten de I. loch appellat Luchmajor, on havia jagut lo dissapte a nit, jo fiu refreschar tot hom e aqui ordone mes batalles; e comane la deventera al dit en Riembau. E fiu per guisa que ab les II. mies batalles isquerent a devant la host del dit en Jacme. Et hora entorn nona ell se acosta batalla arrenguada a mi ab II. batalles que habia ordonades ab molta bella gent et bona de cavall et de peu, e jo enves ell. E en lo nom de Deu lo dit en Riembau fari ab la sua batalla molt vigorosament, et ells a ell. Ab tant jo fari ab la mia batalla. E plach a nostre Senyor Deus, qui protegueix la justicia de vos molt alt Senyor, et endressa los vostres affers victoriosament, quel dit en Jacme fo vençut et mort en la batalla, et son frare en Paga, qui portave la sua bandera, et molts seus cavallers et homens de peu foren aqui morts; els altres gitaren et masevense en fuyta, et yo ab tota me companya ab la vostra victoriosa bandera tesa encalsant et ataet seguils I. grossa legua ves la mar mentre quen trobe negun. E apres ab la bandera tesa torne leuar lo camp, et trobe que cavallers nostres tenien presos lo infant et la infanta nabots vostres, Senyor, et madona Violant, et molts cavallers et homens a peu del dit en Jacme. Es ver, molt alt Senyor, quel dit infant es nafrat leig en la cara de colp de spaha, car era guarnit en lo camp. E apres aço jo ab tota la host torne jaure al dit loch de Luchmajor; e lo diluns seguent entremen en la ciutat. E tota la ciutat isquerenme a reebre ab totes les professons be et honradament, et ab gran alegria. Placia a vos, molt alt Senyor, quem fasats saber queus plaura que yo fassa dels dits vostres nabots, ne de madona Violant, car jo los tench presos al castell de Bellveher. Encare, Senyor, vos placia quem fassats saber queus plaura que fasse dels homens a cavayl et de peu que tenech presos, qui foren del dit en Jacme, ço es, del strangers; car daquests qui eran daquesta terra enten afer aquella justicia que mereixen. Deus per la sua misericordia, Senyor, vos mantenga per molts anys. Scrites en Mallorches a XXVII. del mes de vuytubri del any de nostre Senyor de M.CCC.XLIX. = Sacrae, etc. = Lo humil servidor vostre se comana en vostre gracia et mercet. = Gilabert de Sentelles.

In praedicta littera fuerunt inclusa sequentia verba:

Quant es, Senyor, de la part vostra son morts IV. homens a cavall e entro a X. homens a peu, e be XV. cavalls; e ay haudes alcunes nafres. Jo, Senyor, tench lo cors del dit en Jacme en lesgleya de Luchmaior, e nol vull soterrar entro que haja resposta de vos, Senyor. Empero, Senyor, ab correctio de la vostra altea, seria viares quel pogues hom soterrar a la Seu honradament, que vuy mes no pot fer mal ne be (a). = De praedictis fuit scriptum Infanti P. = Episcopo Valentiae. = Castellano Empostae. = Bn. de Capraria. = Bng. de Capraria. = Bng. de Codinachs. = Bng. de Apilia. = Galcerand de Bellpug (Bellopodio, Bellpuig). = Lupo de Gorrea (: Lope de Urrea).

(a) Los escritores Mallorquines dicen que su cadáver fue trasladado al convento de las monjas de la Trinidad de Valencia. Lo mismo dice el que ilustró con notas la edición última que se hizo en aquella ciudad de la Historia de España de Mariana. (T. VI, p. 61).

martes, 24 de agosto de 2021

OBRAS RIMADAS DE RAMON LULL, idioma catalan-provenzal, Gerónimo Rosselló

OBRAS RIMADAS

DE

RAMON LULL,

ESCRITAS EN IDIOMA CATALAN-PROVENZAL,
PUBLICADAS POR PRIMERA VEZ
CON UN ARTÍCULO BIOGRÁFICO, ILUSTRACIONES Y VARIANTES,
Y
SEGUIDAS DE UN GLOSARIO DE VOCES ANTICUADAS
POR
GERÓNIMO ROSSELLÓ.

PALMA.

IMPRENTA DE PEDRO JOSÉ GELABERT.
AÑO 1859.

//
Nota del editor, Ramón Guimerá Lorente: Se actualiza en la mayor parte la ortografía sólo en castellano. Ejemplo, á: a; ó: o; e: e; razon: razón; Ramon sin tilde lo dejo; -
Fuente de las imágenes:
cervantesvirtual 
Texto OCR por google, con muchísimos errores, editado por mí.
https://books.google.es/books?id=A3oGAQAAIAAJ&pg=PA58&focus=viewport&hl=es&output=text#c_top
//

Reverso: Es propiedad del impresor Pedro José Gelabert.


OBRAS RIMADAS DE  RAMON LULL,  ESCRITAS EN IDIOMA CATALAN-PROVENZAL, PUBLICADAS POR PRIMERA VEZ CON UN ARTÍCULO BIOGRÁFICO, ILUSTRACIONES Y VARIANTES, Y SEGUIDAS DE UN GLOSARIO DE VOCES ANTICUADAS POR GERÓNIMO ROSSELLÓ.  PALMA.  IMPRENTA DE PEDRO JOSÉ GELABERT. AÑO 1859.

AL EXMO. SR. D. RAFAEL DE BUSTOS Y CASTILLA,
Marqués de Corvera, ministro de fomento, caballero gran cruz de la real y distinguida orden española de Carlos III, gentil hombre, de cámara de S.M. Con ejercicio, caballero maestrante de la real de caballería de Granada, senador del reino etc., etc., etc.

AL EXMO. SR. D. RAFAEL DE BUSTOS Y CASTILLA, Marqués de Corvera, ministro de fomento, caballero gran cruz de la real y distinguida orden española de Carlos III, gentil hombre, de cámara de S.M. Con ejercicio, caballero maestrante de la real de caballería de Granada, senador del reino



Exmo. Señor:

Colocar el nombre de Lulio, doblemente célebre por lo ilustre de su prosapia y por la gran significación que tiene en la república de las letras, junto al de V.E. que a tanta altura elevan los genealogistas, y que con singular agradecimiento recordará la literatura, es la mayor satisfacción que pudiera proporcionarme el humilde aunque asiduo trabajo de coleccionar y publicar por primera vez en su propio traje las poesías del genio asombroso y fecundo del siglo XIII. Permítame pues V.E. que llene mi deseo, y dígnese admitir con agrado el fruto de mis vigilias; y el placer con que se lo ofrezco haga a V.E. Disimular las faltas mías de que seguramente adolece. Palma de Mallorca 2 de Diciembre de 1859.

Exmo. Señor:
Gerónimo Rosselló.

_________

ÍNDICE.
(El número de página se omite en este formato, doc, html; coincide en el pdf)

DEDICATORIA.
ÍNDICE.
INTRODUCCIÓN.
RAIMUNDO LULIO.
I. Reseña biográfica. - Nacimiento de Lulio. - Sus mocedades, conversión, retiro, penitencias y peregrinación. - Su vida contemplativa. - Sus estudios. - Concepción del primer pensamiento de su Arte. - Sus primeros libros. - Fundación del colegio de Miramar. - Permanencia de Lulio en él y tratados que en este tiempo escribió. - Sus proyectos de cruzada y viajes al efecto a Roma, a varias cortes de Europa, al África y al Asia.
- Su residencia en Perpiñan y Montpeller. - Libros que escribió en estas ciudades.
- Su regreso a la corte romana, y viajes a París, Montpeller y Túnez. - Vuelta a Roma y Montpeller. - Libros que escribió en estos puntos. Su viaje a Génova para dirigirse a Túnez. - Su predicación, persecuciones y padecimientos en África. - Su viaje a Nápoles y regreso a Roma. - Desengaños que esperimentó en esta última capital, y libros que en ambas escribió. - Vuelta a Génova, Montpeller y París, donde escribe nuevos libros, y su regreso a Mallorca por Barcelona. - Libros que escribió en su viaje y permanencia en su pais natal. - Viaje a Chipre y peligro que corre su existencia. - Su estancia en Famagosta. - Viaje a la Armenia, a las islas de Rodas y Malta, y a Génova. - Libros que escribió durante este viaje. - Su vuelta a Mallorca y a Montpeller. - Su nueva misión en Génova, desde donde se dirige otra vez a Montpeller. - Su permanencia en Aviñón y regreso a Montpeller. - Libros que escribió en estos puntos. - Nuevo viaje a París. - Sus relaciones con Scoto. - Viaje a Pisa, Mallorca y África. - Sus peligros y aventuras entre los mahometanos. - Viaje a Génova y naufragio experimentado en él, que le lleva otra vez a Pisa. - Nuevos libros. - Su llegada a Génova. - Esperanzas de una nueva cruzada, y viaje que ellas motivan hacia Aviñón. - Libros que en esta ocasión escribe. - Indiferencia del Sumo Pontífice para con los planes de Lulio. - Obstáculos que se oponen a sus tentativas. - Regresa a París. - Su magisterio en aquella Universidad y libros que escribe a la sazón. - Relaciones entre Lulio y Felipe el Hermoso de Francia. - Aprobación del Arte de Lulio por la Universidad de París. Concilio general de Viena. - Súplicas de Lulio ante aquella asamblea y lo que consiguió de los prelados y padres que la componían. - Conocimientos de Lulio en la alquimia. - Libros que escribió sobre esta materia y sus trabajos prácticos en la corte de Eduardo II de Inglaterra. - Pasa otra vez a Mallorca donde escribe nuevos tratados. - Se embarca para Sicilia y se establece en Mesina. - Libros que escribió en este punto. - Vuelve a Mallorca y se embarca por última vez para el África. - De Bujia se dirige a Túnez, donde escribe sus postreros libros. - Su predicación en Túnez y después en Bujía. - Su martirio y su muerte. - Sus funerales en Mallorca donde son trasladados sus restos.
II. Virtudes heroicas de Lulio. - Sus sacrificios por la exaltación de la fé católica.
- Su esperanza puesta a prueba por los contratiempos. - Su caridad, móvil principal de todos sus actos. - Rasgos de su inspiración por el amor divino. - Su humildad.
- Mortificaciones que se imponía. - Penitencias que hizo. - Su desprendimiento de todo lo terreno. - Sus ideas sobre la oración. - Su tolerancia en medio de las persecuciones de que fue objeto. - Su amor a la verdad. - Rasgos de su pluma relativos a la conciencia, a la piedad, al consuelo, a la obediencia, a la perseverancia, a la limosna, a la laboriosidad, al buen trato, a la firmeza de ánimo y otras virtudes. - Elocuencia con que sabía anatematizar los vicios. - Su abnegación a par de su sabiduría. - Alusión a los bandos que nacieron de su doctrina. - Demasiado fanatismo de sus encomíadores, y mala fé de sus antagonistas. - Superficialidad con que estos generalmente han hecho el análisis crítico del sistema de Lulio. - La doctrina luliana con relación a su época. - Imposibilidad de reducir el entendimiento humano al mecanismo a que intentó sujetarlo Lulio. - Auxilio que prestó a Lulio su Arte para escribir sobre todas las materias bajo principios sólidos y fecundos. - Necesidad de un estudio analítico de sus obras. - Unidad indivisible con que Lulio consideraba la ciencia. - Lulio como primer iniciador de una enciclopedia.
- Lulio teólogo. - Lulio escritor místico y ascético. - Lulio orador sagrado y preceptista en la oratoria. - Lulio jurisconsulto. - Lulio médico. - Lulio escritor de lógica, moral y metafísica.
- Lulio físico. - Descubrimiento de la aguja náutica. - Lulio matemático y astrónomo.
- Lulio alquimista. - Sus relaciones con Arnaldo de Villanueva (Arnau de Vilanova) y conocimiento que tenía de las obras de Geber. - Descubrimiento del ácido nítrico.
- Sus importantes observaciones sobre el aguardiente, las sales, la calcinación y la destilación. - Opinión de Boherave sobre los conocimientos químicos de Lulio. - Principios fecundos de Lulio citados y juzgados por un autor francés. - Conocimientos de Lulio en la estrategia y en el arte de la navegación. - Su Arte de navegar. - Opinión de D. Martín Fernández de Navarrete sobre la ciencia náutica de Lulio. - Lulio astrólogo. - Lulio humanista. - Equivocación padecida por algunos que han supuesto que Lulio escribió en latín sus obras. - Pureza de su lenguaje. - Defectos de las traducciones latinas que de sus obras se hicieron en la edad media. - Conocimientos de Lulio en la música - Libro titulado Arte de cantar. - Fecundidad de Lulio como escritor. - Edición moguntina de las obras de Lulio por Ibo Zalzinger. - Fé que tenía Lulio en el resultado de la enseñanza de su Arte. - Propagación de su sistema en Europa. - Tibieza de sus contemporáneos para con los proyectos de Lulio. - Inoportunidad de los medios que Lulio adoptaba para llevarlos a cabo. - Poca atención que prestaba a los asuntos políticos de su tiempo.
- Encono con que el inquisidor de Aragón Nicolás Aymerich procedió contra las obras lulianas. - Falsedad con que las supuso condenadas por una bula pontificia. - Apologistas 
de Lulio.

III. Error de los que creen que Lulio pasó repentinamente de la ignorancia a la sabiduría.
- Educación literaria y caballeresca de Lulio. - Su instrucción en los negocios de estado, en la índole, usos y costumbres de los pueblos, en el arte de la guerra, en la política, cosmografía, historia y en las letras. - Aprecio que D. Jaime el Conquistador hizo de Lulio, eligiéndole senescal de su hijo el príncipe D. Jaime. - Sus libros sobre el Régimen de príncipes, Orden de caballería y Arte política. - La gaya ciencia como su principal ocupación durante su vida cortesana. - Su genio poético dedicado exclusivamente al culto del amor. - Pérdida de las trovas de la juventud de Lulio. - Su poética aventura con una dama genovesa. - Sus desengaños. - Antipatía que desde su conversión tuvo por todo deleite. - Inconvenientes de ella para la poesía. - Aplicación de su talento poético a los asuntos místicos, a la moral y a la didáctica. - Objeto de sus poesías. - Códices en que han quedado consignadas. - Opinión de Jovellanos acerca las poesías de Lulio.

EL LLANTO DE LA VIRGEN.

PLANT DE NOSTRA DONA SANCTA MARÍA.
Variantes

LAS HORAS DE LA VIRGEN.

HORAS DE NOSTRA DONA SANCTA MARÍA.

De la confessió que hom deu fer a cascuna hora ans que la diga.

De maytinas... I. De un Deu. II. De Deu pare. III. De Deu fill. IV. De Sant Esperit.
V. De creador. VI. De recreador. VII. De glorificador.
De prima... (A vos mayre de pietat.) I. De la sua concepció. II. De la nativitat. III. De la passió. IV. Devallá als inferns. V. De resurrecció. VI. Del pujament de Jesu-Christ al cel.

VII. Del día del judici.
De tercia... I. De saviesa. II. De enteniment. III. De consell. IV. De força. V. De sciencia.

VI. De pietat. VII. De temor.

De sexta... I. De justicia. II. De prudencia. III. De fortitudo. IV. De temprança. V. De fé.

VI. De esperança. VII. De caritat.

De nona... I. De avaricia. II. De glotonia. III. De luxuria. IV. De ergull. V. De accidia.

VI. De enveja. VII. De ira.
De vespres.... I. De matrimoni. II. De baptisma. III. De confirmació. IV. De la misa.

V. De órde. VI. De penitencia. VII. De extrema-unció.

De completas... I. De membrança. II. De entendre. III. De voluntat. IV. De ángels.
V. De imaginar. VI. De sentir. VII. De pregar.

De la fi de aquest libre.

Variantes

AL SER SUPREMO.
Á VOS, DEUS GLORIÓS.

EL PECADO DE ADÁN.

LO PECCAT DE N' ADAM.

Variantes

LA VIRGEN MARÍA.

Á LA VERGE SANCTA MARÍA.

Versión de 1521.
REY GLORIOSO!

REY GLORIÓS!

Versión de 1521.

LOS CIEN NOMBRES DE DIOS.

ELS CENT NOMS DE DEU.

I. ¡Ó Deus!

II. ¡Ó essencia!

III. ¡Ó unitat!

IV. ¡Ó trinitat!

V. ¡Ó pare!
VI. ¡Ó fill!

VII. ¡Ó Sant Esperit!

VIII. ¡Ó singular!

IX. ¡Ó estant!

X. ¡Ó faént!

XI. ¡Ó ens necessari!

XII. ¡Ó perseitat!

XIII. ¡Ó libertat!

XIV. ¡Ó simple!

XV. ¡Ó sanct!

XVI. ¡Ó vida!

XVII. ¡Ó infinitat!

XylII. ¡Ó eternitat!

XIX. ¡Ó tot!

XX. ¡Ó bò!

XXI. ¡Ó gran!

XXII. ¡Ó potestat!

XXIII. ¡Ó saviesa!

XXIV. ¡Ó amor!

XXV. ¡Ó virtut!

XXVI. ¡Ó veritat!

XXVII. ¡Ó gloria!

XXVIII. ¡Ó justicia!

XXIX. ¡Ó larguea!

XXX. ¡Ó forma!

XXXI. ¡Ó producció!

XXXII. ¡Ó bèll!

XXXIII. ¡Ó Jesus!

XXXIV. ¡Ó creador!

XXXV. ¡Ó recreador!

XXXVI. ¡Ó glorificador!

XXXVII. ¡Ó ressucitador!

XXXVIII. ¡Ó salvador!

XXXIX. ¡Ó edificador!

XL. ¡Ó sostenidor!

XLI. ¡Ó exoidor!

XLII. ¡Ó ordenador!

XLIII. ¡Ó visitador!

XLIV. ¡Ó consolador!

XLV. ¡Ó consellador!

XLVI. ¡Ó confortador!

XLVII. ¡Ó defensor!

XLVIII. ¡Ó sanador!

XLIX. ¡Ó castigador!

L. ¡Ó nodridor!

LI. ¡Ó endreçador!

LII. ¡O emperador!

LIII. ¡Ó elegidor!

LIV. ¡Ó faédor!

LV. ¡Ó valor!

LVI. ¡Ó senyoretjador!

LVII. ¡Ó vencedor!

LVIII. ¡Ó gracia!

LIX. ¡Ó misericordiant!

LX. ¡Ó piadós!
LXI. ¡Ó abundós!

LXII. ¡Ó rey!

LXIII. ¡Ó humil!

LXIV. ¡Ó suau!

LXV. ¡Ó membrat!

LXVI. ¡Ó loạt!

LXVII. ¡Ó nomenat!

LXVIII. ¡Ó honrat!

LXIX. ¡Ó reclamat!

LXX. ¡Ó beneit!

LXXI. ¡Ó servit!

LXXII, ¡Ó temut!

LXXIII. ¡Ó pregat!

LXXIV. ¡Ó distincció!

LXXV. ¡Ó concordança!

LXXVI. ¡Ó egual!

LXXVII, ¡Ó inocent!

LXXVIII. ¡Ó alt!

LXXIX. ¡Ó significant!

LXXX. ¡Ó perseverant!

LXXXI. ¡Ó eximplificat!

LXXXII, ¡Ó movent!

LXXXIII. ¡Ó comprenent!

LXXXIV. ¡Ó digne!

LXXXV. ¡Ó esperat!

LXXXVI, ¡Ó major!

LXXXVII. ¡Ó amich!

LXXXVIII. ¡Ó desitjat!

LXXXIX. ¡Ó costant!

XC. ¡Ó leyal!

XCI. ¡Ó present!

XCII, ¡Ó noble!

XCIII. ¡Ó intenció principal!

XCIV. ¡Ó procurador!

XCV. ¡Ó advocat!

XCVI. ¡Ó invisible!

XCVII. ¡Ó inmortal!

XCVIII. ¡Ó infalible!

XCIX. ¡Ó principi!

C. ¡Ó fi!

De la fi de aquest libre.

Variantes

LA ALQUIMIA.

L'ART DE LA ALQUIMIA.

EL DESCONSUELO.

EL DESCONORT

Variantes.

CANTO DE RAIMUNDO.

LO CANT DE RAMON.

DICTADO DE RAIMUNDO.

LO DICTAT DE RAMON.
I. Que Deus sia de necessitat.

II. Que sia un Deus.

III. Que Deus sia en pluralitat.

IV. Que Deus sia encarnat.

V. Qu' el mon sia creat.

VI. Que sia resurrecció.

Variantes.

APLICACIÓN DEL ARTE GENERAL.

APLICACIÓ DE L' ART GENERAL.

De la teologia... I. De la primera distincció. II. De la segona figura. III. De la terça figura.

IV. De la quarta figura. V. De la segona distincció. VI. De la terca distincció. VII. De la quarta distincció. VIII. De la quinta distincció. IX. De la sisena distincció.
De la philosofia. I. Primera distincció. II. De la segona distincció. III. De la terça distincció.

IV. De la quarta distincció. V. De la cinquena distincció. VI. De la sisena distincció.

De la logica... I. De la primera distincció. II. De la segona distincció. III. De la terça distincció. IV. De la quarta distincció. V. De la cinquena distincció. VI. De la sisena distincció.

Del dret... I. Primera distincció. II. De la segona distincció. III. De la terça distincció.

IV. De la quarta distincció. V. De la cinquena distincció. VI. De la sisena distincció.

De la medicina.. I. De la primera distincció. II. De la segona distincció. III. De la terça distincció. IV. De la quarta distincció. V. De la cinquena distincció. VI. De la sisena distincció.

De rhetorica..... I. De la primera distincció. II. De la segona distincció. III. De la terça distincció. IV. De la quarta distincció. V. De la cinquena distincció. VI. De la sisena distincció.
De moralitats... I. Primera distincció. II. De la segona distincció. III. De la terca distincció.

IV. De la quarta distincció. V. De la cinquena distincció. VI. De la sisena distincció.

De la fi de aquest libre.

Variantes.

LA MEDICINA DEL PECADO.

MEDICINA DE PECCAT.

De la primera part de est libre, qui es de contricció.

I. D' amor. II. De temor. III. De dolor. IV. De valor. V. De elegiment. VI. De penediment.

VII. De falliment. VIII. De obligament. IX. De desobediencia. X. De vergonya. XI. De mentir. XII. De engan. XIII. De crueltat. XIV. De desesperar. XV. De jurar. XVI. De infamia.

Ignacio Sorolla Vidal, com sempre, li fa publissidat al seu blog: http://www.lafranja.net/?p=31718 No tos pergáu lo panfleto de Ignacico lo sossiollingüista de Penarroija de Tastavins: xarxes.wordpress.com


XVII. De escusació. XVIII. De impaciencia. XIX. De desleyaltat. XX. De sejornar.

XXI. De ociositat. XXII. De sentir. XXIII. De cogitar. XXIV. De parlar. XXV. De obrar.

XXVI. De carreras. XXVII. Del còr. XXVIII. De imaginació. XXIX. De perdre. XXX. De mal eximpli. XXXI. De indiscreció. XXXII. De oblidar.

De la segona part de aquest libre, qui es de confessió.

I. De Deu. II. De la unitat de Deu. III. De trinitat. IV. De bontat. V. De granea. VI. De eternitat. VII. De poder. VIII. De saviea. IX. De volentat. X. De virtut. XI. De veritat. XII. De gloria. XIII. De justicia. XIV. De misericordia. XV. De la humanitat de Jhesu-Christ.

XVI. De la passió de Jhesu-Christ. XVII. De senyoria.

De Sancta María.

XVIII. De sanctetat. XIX. De altetat. XX. De nobilitat. XXI. De virginitat. XXII. De constança. XXIII. De humilitat. XXIV. De esperança. XXV. De maternitat. XXVI. De pietat.

XXVII. De ángels. XXVIII. Dels prophetes. XXIX. De apostols. XXX. De martirs. XXXI. De confesors.
De la terça part de est libre, qui es de satisfacció.

I. De un Deu.
II. De colre festa.
III. No penrás lo nom de Deu en va.

IV. No farás fals testimoni.

V. Honrarás ton payre e ta mayre.

VI. No farás ladronía.


El català era una barreja de dialectes del provençal: ampurdanés, lleidetá, gerundi, barceloní… fins que en 1906 l'ingenier analfabet en llingüística Pompeyo Fabra va agarrar el dialecte barceloní i li va afegir valencià arcaic, galicismes, mallorquí, vasc…

VII. No farás homicidi.


LLUÍS COMPANYS, UN GENOCIDA COMO REFERENTE MORAL Y POLÍTICO DEL INDEPENDENTISMO CATALÁN.

VIII. No lutxuriarás.

IX. No cobejarás la muller de ton vehí.

X. No cobejarás los bens de ton vehí.

XI. De veer.

XII. De oyr.

XIII. De odorar.

XIV. De gustar.

XV. De tocar.

XVI. De affar.

XVII. De imaginació.

XVIII. De memoria.

XIX. De enteniment.

XX. De volentat.

XXI. De justicia.

XXII. De prudencia.

XXIII. De fortitudo.

XXIV. De temprança

IX. De fé.

XXVI. De esperança.

XXVII. De caritat.

XXVIII. De castetat.

XXIX. De humilitat.

XXX. De diligencia.

XXXI. De leyaltat.

XXXII. De pasciencia.
De la quarta part de est libre, qui es de temptació.

I. De mal ángel e bò.

II. De esser Deus.

III. De trinitat.

IV. De creació.

V. De encarnació.

VI. De la passió de Jhesu-Christ.

VII. De resurrecció.

VIII. Del sagrament del altar.

IX. De las claus de Sent Pere.

X. De mòrt.

XI. De dèu començaments radicals.

XII. De veer en temptació.

XIII. De oyr en temptació.

XIV. De odorar en temptació.

XV. De gustar en temptació.

XVI. De tocar en temptació.

XVII. De parlar en temptació.

XVIII. De imaginació en templar.

XIX. De memoria.

XX. De enteniment.

XXI. De volentat.

XXII. De dèu rahons naturals d' home.

XXIII. De bontat.

XXIV. De granea.

XXV. De duració.

XXVI. De poder.

XXVII. De virtut.

XXVIII. De veritat.

XXIX. De gloria.

XXX. De belea.

XXXI. De libertat.

XXXII. De perfecció.

De la cinquena part de est libre, qui es de oració.

I. Vuyl departir oració.

II. De oració que.

III. De oració de que.

IV. De oració perque.

V. De oració de quantitat.

VI. De oració de qualitat.

VII. De oració de temps.

VIII. De oració de lòch.

IX. De manera de oració.

X. De oració ab que.

Variantes.

EL CONCILIO.

EL CONSILI.

I. Un consili vuyl començar.

II. Del papa.

III. Dels cardenals.

IV. Dels princeps.

V. Dels prelats.

VI. Dels religiosos.

VII. De contricció.

VIII. De satisfacció.

IX. De devoció.

X. De oració.

XI. Senyor Deus! pluja.

Variantes.

LA CONQUISTA DE MALLORCA.

DE LULLI. - LO CONQUERIMENT DE MAYLORCHA.

Notas.

RECTIFICACIONES.

GLOSARIO.

Advertencia

Explicación de las abreviaturas.

GLOSARIO.

------------------------------------

INTRODUCCIÓN.

El gran Ramon Lull (Raimundo Lulio), tan universalmente admirado por teólogos y moralistas, por físicos y químicos, por astrónomos y matemáticos; tan recomendable en la república de las letras como humanista y como ascético; y tan docto en la jurisprudencia como en la medicina, en la astrología como en la náutica; Ramon Lull, el célebre inventor de aquel Arte general que por espacio de cinco siglos ha llenado de asombro el mundo entero, y cuyo nombre brilla con eterno resplandor en la historia de todas las ciencias y de todos los ramos del saber humano, no ha tenido entrada hasta aquí en el catálogo de los poetas; no porque no fuese del número de los elegidos, sino porque la incuria y el descuido han dejado permanecer en la oscuridad y en el olvido las rimas con que daba espansion (expansión) a su ánimo, cantando el orden del mundo y las grandezas y escelencias de Dios.

Semejante abandono si bien puede disimularse a los pasados siglos en que las letras no alcanzaban la atención merecida, fuera imperdonable en nuestros días en que se envanecen los hombres con el título de estudiosos y de investigadores. Así pues, la publicación del testo (texto) original de las obras rimadas del gran pensador del siglo XIII, nos ha parecido no sólo un deber, sino la satisfacción de una deuda que tenía con el mundo literario la patria del gran maestro. A cumplir este deber, a pagar esta deuda consagramos hace tiempo nuestros esfuerzos; y si bien por una parte hemos tenido la fortuna de encontrar códices que reunidos nos han dado por resultado la estensa (extensa) colección que ofrecemos al público, cosa a que no era dado aspirar tratándose de un autor de tan antigua fecha, por otra sentimos no tener mayores fuerzas para hacer nuestro trabajo más digno de unas obras, que amén de su importancia literaria, tienen en alto grado la filológica, por la circunstancia de pertenecer a la época de transición del lenguaje provenzal al llamado comúnmente lemosin y que con mayor propiedad puede calificarse con el nombre más significativo de catalan-provenzal.

Ante esta doble importancia que tienen las obras que nos ocupan, no creemos sea una oficiosidad inútil enriquecer con ellas la literatura nacida de aquel idioma que hablaban en otro tiempo pueblos que dieron el ejemplo de la cultura al resto del mundo, monarcas que se distinguieron por la fuerza de su poder y por el valor de sus conquistas, y soldados que hubieran podido avasallar naciones enteras. Al contrario, estamos persuadidos de que al ofrecer este ejemplo de lo que era capaz ya en el siglo XIII el idioma de los Jaimes, de los Pedros y de los Alfonsos, manejado por uno de los que con más fecundidad y pureza se valieron de él para expresar sus altísimas concepciones, despertará el deseo de sacar del olvido los tesoros inmensos de una literatura digna en verdad de más atención y de mejor suerte.

Lanzándonos pues al desempeño de nuestra humilde tarea, vamos a manifestar simplemente los códices o manuscritos de que nos hemos servido para formar la presente colección:

1.° Uno en 4.° de 115 folios, escrito en papel y pergamino y propiedad del diligente bibliógrafo D. Jaime Antonio Prohens, que ha podido reunir a costa de grandes afanes y desvelos una preciosa colección de obras lulianas impresas y manuscritas que nos ha facilitado con generoso desprendimiento. Este códice de un valor inapreciable es de letra del siglo XV, clara y esmerada, y está muy bien conservado; si bien no exento de erratas debidas al descuido del que lo escribió o al original de donde se sacó la copia. Los versos cortos están a dos columnas, los demás no; y los epígrafes de los capítulos y las iniciales con que estos empiezan son de carmín, sin adornos. Este códice contiene la Medicina del peccat que ocupa poco menos de la mitad de sus folios; sigue después Lo cant de Ramon, las poesías que empiezan A vos dona verge Sancta MaríaSenyor ver Deus rey gloriós, Lo plant de nostra dona Sancta María, la obra Del consili que feu mestre Ramon Lull malorquí, Lo dictat de Ramon, el opúsculo sobre el pecado de Adán que empieza Un Senyor rey qui be entenLo desconort y concluye con las Horas de nostra dona Sancta María.

2.° Otro en folio de 152 hojas sin numerar, escrito en papel y que nos pertenece. Es de letra de últimos del siglo XVI o principios del XVII y está así mismo muy bien conservado. Carece absolutamente de adornos y no se halla exento tampoco de errores de pluma. Contiene este códice los Cent noms de Deu, a cuya obra siguen las Horas de nostra dona Sancta María, el libro quinto de la Medicina del peccat, bajo el título de Oració per las reglas, el Desconort, el Plant de la verge María que el códice anterior titula Plant de nostra dona Sancta María, la Aplicació de l' Art general, el Cant de Ramon, el Consili, el capítulo III de la parte cuarta de la Medicina del peccat, llamado De trinitat, el citado opúsculo sobre el pecado de Adán, Lo dictat de Ramon, y varios otros capítulos de la Medicina del peccat que designa con el nombre de Tractat de las sinch virtuts.

3.° Otro en folio de abultado volumen existente en la biblioteca del Instituto Balear, y que perteneció en otro tiempo a la de los religiosos dominicos de Palma. Entre varias obras en prosa lemosina ó sea catalana-provenzal debidas a la pluma de nuestro autor, como el Libre del gentil y de los tres savis, de la Primera y segona intenció y de la Consolació del ermitá, hay en este precioso códice la composición sobre L'art de la Alquimia, un índice de los Cent noms de Deu, la poesía que empieza; Senyor ver Deus rey gloriós, y el Desconort, cuya letra se remonta quizás hasta el siglo XIV.

4.° Otro en 4.° existente en la misma biblioteca que contiene entre otras cosas una copia lemosina del Desconort, de mano de D. Nicolás de Pax, varón esclarecido, muy versado en el estudio de las obras de nuestro autor, y traductor de varias de ellas.

5.° Otro en 8.° de 100 folios, que nos pertenece. Es de letra de últimos del siglo XVI y no está exento de frecuentes equivocaciones de pluma, observándose en él muy poco esmero en la ortografía. Contiene los Cent noms de Deu y las Horas de nostra dona Sancta María, copiadas ambas obras de distinta mano.

6.° Otro en 4.° de 24 folios que así mismo nos pertenece. Es de letra también del siglo XVI, y contiene únicamente la quinta parte de la Medicina del peccat bajo el epígrafe de Oració.

7.° Otro en 8.° de 36 folios que se nos ha franqueado, de letra también del siglo XVI, y que además de la misma quinta parte de la Medicina del peccat sobre la Oració, contiene otros varios fragmentos.

8.° Varios códices existentes en la biblioteca del Instituto Balear que entre otras obras contienen algunos de los opúsculos ya citados.

9.° Un tomo en 8.° que comprende una copia moderna de los Cent noms de Deu, sacada quizás de alguno de los códices mencionados anteriormente.

10 Y por último una copia de mano de D. Joaquín María Bover, que contiene el fragmento que va fielmente incluido en la presente colección, titulado De Lulli. - Lo conqueriment de Maylorcha; cuya copia hemos trascrito exactamente, no obstante de las palabras adulteradas que en ella se observan, por no habernos sido dable consultar el original, aunque nos asegura el Sr. Bover haber cotejado escrupulosamente su traslado con el texto de donde lo sacó.

De todos estos códices hemos podido entresacar las obras rimadas de que hacen mención D. Nicolás Antonio, el P. Antonio Raimundo Pascual y otros bibliógrafos y esclarecidos varones que se han ocupado de las obras y doctrina del gran maestro, si se exceptúan las trovas que escribió éste en su juventud, un tratado de lógica en verso que cita el mismo P. Pascual, y que vio D. Nicolás Antonio, si es que sea el mismo que va mencionado en su catálogo, conocido con el nombre de Lógica de Grozell y que será sin duda el que cita Lulio en su Doctrina pueril y que empieza: Deus per fer á nos honrament, el libro llamado Reglas introductorias al Arte demostrativo, que según dice el citado Pascual, está escrito en verso lemosin; y por último el que el nombrado D. Nicolás Antonio continúa en su catálogo con el nombre de Tractatus vulgaris metricus septem fidei articulos demonstrans: cuyas obras no nos ha sido dable encontrar a pesar de todas nuestras pesquisas.

El mismo D. Nicolás Antonio hace mención en su catálogo de otros opúsculos en verso que no son más que libros separados de los tratados inclusos en la presente colección o continuados con distinto nombre. Así por ejemplo el que continúa bajo el de Orationes per regulas artis versibus rhithmicis vulgaribus, no es más que la parte quinta de la Medicina del peccat sobre la Oración; el que llama Liber ducentorum carminum vulgaris linguæ, es el opúsculo sobre el pecado de Adán; y el que titula Liber hymnorum, quizás sea el llamado Horas de nostra dona Sancta María.

// Continuará a regne mallorca//