Mostrando las entradas para la consulta gemegá ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta gemegá ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 13 de septiembre de 2017

Gemegá

Gemegá: Gemego, gemegues, gemegue, gemegam o gemeguem, gemegau o gemegueu, gemeguen.

Gemech, gemec.

Capitol. VIII. Com pujant la Senyora los.*.mes alts graons. dix los darres.*.psalms del canticum gradum continuant la dita suplicacio.

Muntant la senyora lo onzen scalo fon dauant ella la sua amada donzella humilitat. e ficant lo genoll dix a sa altesa. O ma senyora escoltau y hoyreu los dolorosos crits de aquells qui a vos reclamen e dien. ¶ Exules filij eue ad te suspiramus gementes et flentes in hac lacrimarum valle. Car los fills de Eua (Eva) exellats e lançats en aquesta vall de lagrimes ab plors e ab gemechs suspiren e demanen lo adjutori vostre: socorreu los senyora. ETC...


Me va prometre (o prometí) uns díes de turisme rural sense pará... Y va y me porte a cullí olives, lo mol fill de la gran puta !

Me va prometre (o prometí) uns díes de turisme rural sense pará...
Y va y me porte a cullí olives, lo mol fill de la gran puta !

DCVB:

GEMEGAR (i ant. i dial. gemecar). v. intr.: cast. gemir

|| 1.Fer gemecs (de dolor, de pena). Sospira e jamega per les injúries que a tu són fetes, Genebreda Cons. 71. Souint lo qui's riu gemeca y sospira, Passi cobles 34. No us cal gemegar ab llàgrimes falses, «Cancion muy gentil» (Cançon. Sat. Val.) 49.
La muller de Xantus, plorant y gemegant entrà en la cambra, Isop Faules 11. a) usat com a tr. en aquesta frase: Ell gemega sa desditxa, Lacavalleria Gazoph. 


|| 2. Fer soroll planyívol, com semblant a un gemec de dolor. Corbs e molts altres aucells gemegants agrament, Metge Somni iii. Damunt l'esberla que més fort gemega, Canigó ix. La palanca cruixia com gemegant al pas de tanta carn, Pons Auca 189. Y arbre y entenes van gemegantSalvà Poes. 143. 

|| 3. fig. Sentir-se oprimit. Anys fa que Palestina, minvant, sota l'assot de la secor, gemega, Alcover Poem. Bíbl. 71.
Refr.

—«Qui gemega, ja ha rebut»: es diu al·ludint al qui es queixa d'una desgràcia ja consumada, que no té remei.
Fon.:
ʒəməɣá (or., bal.); ʤemeɣá (occ.); ʤemekáɾ (Cast.); ʧemekáɾ (Val.); ʒəməʝá (Palma, Manacor, Pollença).
Etim.:
del llatí *gemĭcaremat. sign.

// 
suspiramus gementes

lunes, 27 de abril de 2026

Rot - Rota

Rot, s. m., lat. ructus, rot, soupir.
Pueis fan gems, rotz e brams.
Rambaud de Vaqueiras: Ar vei escur.
Puis ils font gémissements, soupirs et braillements.
CAT. Rot. IT. Rutto. (ESP. Eructo. Chap. Rot, rots. Mes val morís de un rot que de un badall. Dita que li va mol be a Juaquinico Monclús. No té res a vore en suspirá, ni en gemegá.)

Rot, rots. Mes val morís de un rot que de un badall. Dita que li va mol be a Juaquinico Monclús.

Rota, s. f., bande, compagnie d'hommes armés.
Lo coms no deu metre a Montferrand rotas ni gens estranhas.
Charte de Montferrand, de 1242.
Le comte ne doit mettre à Montferrand bandes ni gens étrangères.
Se part d' Anglatera (Anglaterra) am una gran rota d' Angles.
L'Arbre de Batalhas, fol. 198.
Se part d'Angleterre avec une grande compagnie d'Anglais.
ANC. FR. De quatre-vingts chevaliers qu'il y avoit en la rote, onques n'en remaint uns. Villehardouin, p. 93.

Ascuma; Rota, s. f., bande, compagnie d'hommes armés.

2. Roter, s. m., routier, soldat faisant partie de bandes indisciplinées, connues aussi sous le nom de cotereaux.
Mante los roters qu' el pays van raubant.
Lendema li roter se son acaminat.
Guillaume de Tudela.
Il soutient les routiers qui le pays vont pillant.
Le lendemain les routiers se sont acheminés.

Rota, s. f., déroute, tumulte, confusion.
Consec lo prince en sa rota,
Joyosa dintz lo cors li bota.
V. de S. Honorat.
Poursuit le prince dans sa déroute, Joyeuse dans le corps lui met.
Cuia eissir de la rota. 
P. Cardinal: Una cieutat.
Pense sortir du tumulte.
Mais dura la rota que fan en l' albergada.
Guillaume de Tudela.
Davantage dure la confusion qu'ils font au gîte.
ANC. FR. Henry, le plus grand roi que la France eut jamais,
Tu le suis, tu le bats, en route tu le mets.
Nicolas Rapin, p. 187.
Il les meït en roupte avec un bien grand meurtre.
Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de Philopoemen.
ESP. Rota (derrota). IT. Rotta. (chap. Rota, derrota, rotes, derrotes.)

2. Roesta, s. f., déroute.
Denant si mena tal roesta,
Non i remant ni bratz ni testa.
V. de S. Honorat.
Devant soi il mène telle déroute, qu'il n'y demeure ni bras ni tête.
3. Arotar, v., se mettre en route, partir, faire partir.
Part. pas. Pueys an totz los saumiers denant lor arotatz.
Apres lo duc Richart vec los vos arotatz.
Roman de Fierabras, v. 2938 et 3533.
Puis ils ont toutes les bêtes de somme devant eux fait partir.
Après le duc Richart vous les voilà partis.
ANC. FR. Congié prent, si s'est aroutez,
Puisqu'à dire sui arroutez.
Conte d'un riche homme.
(chap. Enrutá, enrutás, ficá, ficás en ruta, en camí; partí; eixí.)

Rota, s. f., rote, sorte d'instrument de musique.
Faitz la rota
Ab XVII cordas garnir.
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
Fais la rote avec dix-sept cordes garnir.
ANC. ESP. Avie hy sinfonia, arba, giga e rota.
Poema de Alexandro, cop. 1383.

jueves, 28 de marzo de 2024

Gavaingnar, Gavanhar - Regazerdonar, Reguizardonar

Gavaingnar, Gavanhar, v., miner, ronger, affaiblir, nuire.

Pus no t puesc destruir e gavanhar.

Mathieu de Querci: Tant suy.

Puisque je ne te peux détruire ni affaiblir.

Dic vos que re no y gavanha.

Amanieu des Escas: A vos qu' ieu. 

Je vous dis que rien n'y affaiblit.

No s bayssa ni s gavanha.

Raimond de Miraval: Tot quan. 

Ne s'abaisse ni s'affaiblit.

Fig. Qu'ieu pueis senta tant est mal que m gavanha.

G. Riquier: Aisi com selh.

Que puis je sente tant ce mal qui me mine.

Om ja m di ni m' enseigna

Qu' aissi m gavaing.

Giraud de Borneil: Jois e chans.

Incessamment on me dit et m'enseigne qu'ainsi je me mine.

 

Gavina, s. f., lat. gavia, mouette. 

Dins las isllas, de las gaudinas

Yeysson aucels que han nom gavinas.

V. de S. Honorat.

Dans les îles, des bois sortent oiseaux qui ont nom mouettes. 

CAT. Gavina. ESP. Gaviota. PORT. Gaivota. (chap. Gaviota, gaviotes. Alemán Möwe, inglés Seagull.)

Gaviota, gaviotes; gavina, gaivota; seagull; Möwe; Gavaingnar, Gavanhar

2. Gavanh, s. m., du lat. gavia, goëland (Goéland est un nom vernaculaire ambigu désignant les espèces d'oiseaux marins de la famille des laridés appartenant au genre Larus ainsi que d'autres...)

D' albanel, de gavanh, d'autres auzels ferens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

De hobereau, do goëland, d'autres oiseaux carnassiers.

ESP. Gavia. PORT. Gaivão. IT. Gabbiano.

Gavanh, gavia, Gaivão Gabbiano

 

Gaymentar, Guaimentar, Gasmentar, v., se lamenter, se tourmenter, gémir.

La lenga d'Oc en devra sospirar,

E Proenzals planher et gaymentar.

(chap. La llengua d'Oc ne deurá suspirá, y los provensals plorá y lamentá; gañolá.)

Poëme sur la mort de Robert, roi de Naples.

La langue d'Oc en devra soupirer, et Provençaux pleurer et se lamenter.

Per so no s guaimenta

Mos cors.

P. Rogiers: Tan no plou.

Pour cela mon coeur ne se tourmente pas.

Mot plorero e gasmenteron las donas.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 16.

Moult pleurèrent les dames et se lamentèrent.

ANC. FR. Brief, à ouyr leur resverie,

Comment l'une l'autre guermente, 

S'estoit une droicte faerie.

Coquillart, p. 106.

De chantz plaisans ne fault plus guermenter, 

Mais en douleurs vous expérimenter. 

Cretin, p. 43. 

Pensant qu'ils se guementassent de quelcque larron, meurtrier ou sacrilége.

Rabelais, liv. IV, ch. 48.

Fort je me garmentoye

Et souvent lamentoye.

Vigiles de Charles VII, t. I, p. 65.

ANC. CAT. Guaymentar.

2. Gayment, s. m., gémissement, lamentation, deuil.

Loc. Menar gran gayment.

Lo Desprezi del mont. (Despreczi)

Mener grand deuil. 

Que ploron e menon gaimen. V. de S. Énimie, fol. 21.

Qui pleurent et mènent deuil.

3. Gaimentamen, s. m., gémissement, lamentation.

Per plors et per gaimentamens de penedensa. Trad. de Bède, fol. 11.

Par pleurs et par gémissements de pénitence.

4. Esgaimentar, Esgamentar, v., gémir, se lamenter.

Qui vezia las donas esgaymentar... no s podian tener de plorar.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 16.

Qui voyait les dames gémir... ne se pouvaient tenir de pleurer.

Dis: Mayre, laissa 'l plorar 

E 'l doler e l' esgamentar.

(chap. Va di: Mare, dixa lo plorá y lo doldre y lo gemegá o gemecá.)

Passio de Maria.

Dit: Mère, laisse le pleurer et le douloir et le gémir.

 

Planhian e esgaymentavo fort. Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 17.

Se plaignaient et gémissaient fort.

5. Desguaimentar, v., gémir, se lamenter.

Fort si playn e si desguaimenta.

Aissi si desguaymenta Venanzis cascun dia. V. de S. Honorat.

(chap. Aixina se lamente Venancio cada día; gañole, plore, gemegue o gemeque.)

Fort se plaint et se lamente.

Ainsi se lamente Venance chaque jour.

 

Gayna, s. f., lat. vagina, gaîne.

Dieus comandet a sant Peyre qu' el tornes son cotel en la gayna.

(chap. Deu li va maná a San Pere que tornare son gaviñet a la vaina.)

L'Arbre de Batalhas, fol. 91.

Dieu commanda à saint Pierre qu'il remit son couteau en la gaîne.

Torna ton cotel en la gayna.

(chap. Torna ton gaviñet a la vaina.)

Abr. de l'Anc. et du N.-T., fol. 26. 

Remets ton couteau dans la gaîne.

IT. Guaina. ESP. Vaina. (chap. Vaina, vaines; v. desenvainá, envainá.)

 

Gayssar, v., drageonner, pousser, croître.

Fig. Malvestatz el mon tan gayssa,

Per que patz de nos s' avanta.

B. Alahan de Narbonne: No puesc. 

Méchanceté croît tant dans le monde, c'est pourquoi la paix s'éloigne de nous.

(chap. Grillá, traure grill, grills, com les pataques, les sebes y un sebollot de Penarroija que está tan grillat com lo seu amic Manel Riu Fillat. Los dos són víctimes del tomàtic.)

 

Gazal, adj., bavard.

Diray vos que fort me tira 

Vielha gazals. 

Le Moine de Montaudon: Mot m' enueya.

Je vous dirai que me déplaît fort vieille bavarde.

2. Gazalhar, v., bavarder, hâbler.

Ans que plus se gazalh. 

Giraud de Borneil: Joys e chans. 

Avant que se bavarde davantage. 

Part. prés. Gilos que s fan baut, guazalhan, 

Meton nostras molhers en joc. 

Marcabrus: A l' alena del. 

Jaloux qui se font gais, en bavardant, mettent nos femmes en jeu.

3. Gasar, v., bavarder, babiller.

Prenes aquel vilan, anas lo estacar

Per pes, per mans, qu' el non puesca movre ni gasar.

Chronique d'Arles. 

Prenez ce vilain, allez l' attacher par les pieds, par les mains, qu'il ne puisse mouvoir ni bavarder.

 

Gazanh, Guazanh, Gazainh, Guazaing, Gaanh, Gaaing, s. m., gain, profit, bénéfice.

Lo perdr' er granz, e 'l gazainhz er sobriers.

Bertrand de Born: Miez sirventes.

Le perdre sera grand, et le gain sera supérieur.

Ieu am mais...

Sofrir un honrat damnatge,

Que far guazanh on ieu honratz non fos.

Arnaud de Marueil: Us guays amoros.

J'aime mieux... souffrir un honoré dommage, que faire profit où je ne fusse pas honoré.

Qui a tort guereia trop longamen, 

A tart ve lo gaanh, e per soven.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 43. 

Qui à tort guerroie très longuement, sur le tard voit le gain, et perd souvent. 

Fig. Quar conosc qu'en folh gazanh

M' an mes mey huelh traydor.

Giraud le Roux: A ley de bon. 

Car je connais qu'en fol gain m'ont mis mes yeux traîtres.

Loc. Car qui cuia gazaing traire,

Non es fort bons dompneiaire. 

T. d'Albertet et de Pierre: En Peire. 

Car qui pense tirer gain, n'est pas fort bon galant. 

Cyst auran guazanh ifernau.

Marcabrus: Pus mos. 

Celles-ci auront gain infernal. 

Per cobezeza de gazanh temporal. V. et Vert., fol. 76.

Par convoitise de gain temporel. 

Prov. Gaains en archa es dans en cosciencia. Trad. de Bède, fol. 80.

(chap. Lo guañ al arca es mal a la consiensia.)

Gain en coffre est dommage en conscience.

- Intérêt. 

Quan n' ac tot trait, lo gasaing e 'l capdal.

V. de P. Pelissier. 

Quand il en eut tout tiré, l' intérêt et le capital. 

En aisso pert lo gazaing e 'l capdal. 

Reforsat de Forcalquier: En aquest. 

En cela perd l' intérêt et le capital. 

ANC. FR. Que tuit cil qui armes porroient porter alassent après lui au gaaing. 

C. de G. de Tyr. Martenne, A. C, t. V, col. 598. 

Ainsi fu departi le gaienz de Constantinoble. Villehardouin, p. 91.

ANC. CAT. Gazagn, guadagn. CAT. MOD. Guany. ANC. ESP. Gano.

PORT. Ganho. IT. Guadagno. (chap. Guañ, guañs; ganansia, ganansies; benefissi, benefissis; profit, profits.)

2. Gazalha, s. f., gain, profit, bénéfice.

Auretz aital guazalha,

Que vos dara palafre.

Cercamons: Car vei.

Vous aurez tel profit, qu'il vous donnera palefroi.

Rica gazalha.

Gavaudan le Vieux: Aras quan. 

Riche bénéfice.

3. Gazanha, s. f., gain, profit.

Anc hom d' amar non fetz gensor gazanha.

Peyrols: Si be m sui.

Oncques d'aimer on ne fit plus beau gain. 

ANC. FR. Ne por gaaigne ne por perte... 

Mès il ne puet de sa gaaingne

Soffisamment vivre sor terre.

Roman de la Rose, v. 8714 et 11660.

IT. Guadagna. (N. E. Guadaña en castellano es la dalla, el dalle, herramienta que lleva la muerte, pero que ha dado la vida a infinidad de gente.)

fulla, brindó, pontet, rastell, rampill, mánec, maneta, manelló, manilló, maniguill, costella de la fulla, falte la pedra per a esmolá y la enclusa

4. Gazanhatge, s. m., gain, profit.

Doncx be fa tot hom gran gazanhatge

Qu' el retenga per amic.

R. Gaucelm de Beziers: A Dieu.

Ainsi bien fait tout homme grand profit qu'il le retienne pour ami.

ANC. FR. Esperans qu' audit lieu de Paris trouveroient bon gaignage.

Monstrelet, t. I, fol. 264.

5. Gazanhament, s. m., profit, bénéfice. 

Aquest gazanhament fo fag en la sala, a Montalban.

Tit. de 1203. Arch. du Roy., J. 304.

Ce profit fut fait dans la salle, à Montauban.

6. Guazan, s. m., vassal.

Li guazan si son acordat 

Entr' elhs, e ves lui revelat.

Bertrand de Born: Ieu chan.

Les vassaux se sont accordés entr'eux, et rebellés contre lui.

7. Guasandor, s. m., cultivateur, exploitateur.

Laboradors e guasandors de teras. L'Arbre de Batalhas, fol. 211.

(chap. Llauradós y explotadós de terres.)

Laboureurs et exploitateurs de terres.

8. Guazanhador, s. m., pillard, pilleur, maraudeur.

Pessa en qual terrador

Emblaran siey guazanhador.

P. Cardinal: D' Esteve de. 

Pense en quel territoire voleront ses pillards. 

CAT. Guanyador. ESP. Ganador. PORT. Ganhador. IT. Guadagnatore.

(chap. Guañadó, guañadós, guañadora, guañadores.)

9. Guaignar, s. m., pillard, avide de gain.

Aquest plah deu cerchar lo plus guaignars. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 108.

Doit rechercher ce plaid le plus avide de gain.

10. Gazanhable, adj., profitable, productif, de bonne venue.

L' efas que y nayssera er gazanhable. V. et Vert., fol. 76.

L'enfant qui y naîtra sera de bonne venue. 

IT. Guagnabile.

11. Gazanhar, Gazagnar, Guazanhar, Gasaingnar, Gaaniar, v., gagner.

Tot so qu'el gasaingnava dava a sos paubres parens.

V. de Giraud de Borneil.

Donnait à ses pauvres parents tout ce qu'il gagnait.

Anc no guazanhei tant en re, 

Cum quan perdey m'amia.

P. Cardinal: Ben tenh per. 

Oncques je ne gagnai tant en rien, comme quand je perdis mon amie.

Fig. Ja ab vos no gazanh be per mal.

B. de Ventadour: Quan par la. 

Jamais avec vous ne gagne bien pour mal.

Venian de randon

En l' islla de Lerins gazagnar lo perdon. 

V. de S. Honorat.

Venaient avec hâte en l'île de Lerins gagner le pardon.

Loc. Ben sai guazanhar mon pa 

En totz mercatz. 

Le Comte de Poitiers: Ben vuelh que. 

Je sais bien gagner mon pain en tous marchés.

Prov. Quar leu despen qui de leu o gazan. 

G. Faidit: Moutas. 

Car légèrement dépense qui facilement le gagne.

Asaz val mais guazanhar en argen

Que perdre en aur, segon mon escien.

Aimeri de Peguilain: En greu pantais.

Beaucoup plus vaut gagner en argent que perdre en or, selon mon escient.

- Acquérir.

Saup gazanhar amics et amigas.

V. de Raimond de Miraval. 

Sut gagner amis et amies.

- Obtenir, remporter un avantage.

En Deu n'ai fianza,

D' on gazagnarem

Sobre sels de Fransa.

Tomiers: De chantar. 

En Dieu j'en ai confiance, d'où nous gagnerons sur ceux de France.

- Avancer, faire du chemin.

Quavalgan a Barssalona, e aqui, gazaynnem pueys a Lerida. Philomena.

Chevauchant vers Barcelonne, et là, nous gagnâmes puis vers Lérida.

Part. pas. Qu'els grans plazers d'amor

Aia totz guazanhatz.

Giraud de Calanson: El mon non. 

Qui ait gagné tous les grands plaisirs d'amour.

- Fertilisé, exploité.

Si cum profeitunt li espes semenat en la bona terra e gaaniada.

Trad. de Bède, fol. 62.

Ainsi comme profitent les semés épais en la terre bonne et fertilisée. ANC. FR. Loiaument lor pain gaaignent.

Roman de la Rose, v. 5075. 

ANC. CAT. Gazagnar, guadagnar. CAT. MOD. Guanyar. ESP. Ganar. 

PORT. Ganhar. IT. Guadagnare. (chap. guañá: guaño, guañes, guañe, guañem o guañam, guañéu o guañáu, guañen; guañat, guañats, guañada, guañades.)

12. Guazardon, Guizardon, Guizerdon, Guierdon, s. m., guerdon, récompense, profit. 

Coms de Tolza, mal guazardon aten 

Selh que vos sier, d'on vey qu'es grans dolors, 

Quar de servir tanh qualque guazardos.

Bertrand de Born: Un sirventes farai.

Comte de Toulouse, attend mauvaise récompense celui qui vous sert, d'où je vois qu'est grande douleur, car à servir il convient quelque récompense.

Mout m' a rendut gen guierdon

Amors.

Pons de Capdueil: Ges per la.

M'a rendu moult beau guerdon amour.

C' aitals sia 'l guizerdos.

Folquet de Marseille: Chantars me.

Que telle soit la récompense.

Loc. Que m pot leu guizardon rendre

Del maltrag e del doler.

B. de Ventadour: Amors e que.

Qui me peut facilement rendre récompense de la peine et du douloir.

Son voler fas, e quier li 'n guizardo.

Rambaud d'Orange: Si de trobar. 

Je fais son vouloir, et lui en demande récompense.

Loc. prov.

Qui ben sier, bon guazardon aten.

Arnaud de Marueil: Aissi cum selh.

Qui bien sert, bonne récompense attend.

ANC. FR. Le franchi, et lui et sa fame et ses enfans, en guerredon de son bon servise. Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 187.

Se cil le guerredon n'a. Le Roi de Navarre, ch. 8.

Sire, dist Herloin, grant gueredon vos doi.

Roman de Rou, v. 2615.

ANC. CAT. Gazardon, gaizardon. ESP. Galardón. PORT. Galardão. 

IT. Guidardone. (chap. Galardó, galardons; v. galardoná. Tel donen perque tel has guañat. Tel : te lo : te 'l.)

13. Guazardinc, s. m., récompense.

Aitan t'en val un guazardinc.

Guillaume de Berguedan: Lai on hom. 

Autant t'en vaut une récompense.

14. Guiardonaire, Gazardonador, s. m., qui récompense, rémunérateur.

Deus es guiardonaire. Trad. de Bède, fol. 57.

Dieu est rémunérateur.

Atressi an bon guazardonador.

Cadenet: Meravilh me. 

Également ont bon rémunérateur. 

ANC. FR. Vous soit, très douce dame, de ce guerredonnere.

Roman de Berte, p. 186. 

ESP. Galardonador. PORT. Galardoador. (chap. Galardonadó, galardonadós, galardonadora, galardonadores.)

15. Guazardonar, Guiardonar, v., guerdonner, récompenser.

Si ma dona m volgues guazardonar

Lo mal qu' ieu trac, no m poiria falhir res.

Arnaud de Marueil: En mon cor ai.

Si ma dame me voulût récompenser le mal que je souffre, ne me pourrait faillir rien.

Servirs qu'om no guazardona

Et esperansa bretona, 

Fan de senhor escudier.

B. de Ventadour: La doussa votz. 

Le servir qu'on ne récompense pas et espérance bretonne, font d'un seigneur un écuyer. 

Part. prés. Elha es tan ensenhada e pros

Que del tot m'er guazardonans. 

G. Adhemar: S'ieu conogues.

Elle est si apprise et méritante que du tout elle me sera récompensant. Part. pas. En aissi es trop miels guazardonatz.

Arnaud de Marueil: Aissi cum selh.

Par ainsi est beaucoup mieux récompensé.

Pueis m'auria mos mals guiardonnatz.

Rambaud d'Orange: Si de trobar.

Après elle m'aurait récompensé mes maux.

ANC. FR. Qui Diex sert, Diex le guerredonne,

Qu'à cent doubles li rent et donne.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 197.

ANC. CAT. Gazardonar, guizardonar, guizerdonar. ESP. Galardonar.

PORT. Galardoar. IT. Guidardonare, guiderdonare. (chap. Galardoná: galardono, galardones, galardone, galardonem o galardonam, galardonéu o galardonáu, galardonen; galardonat, galardonats, galardonada, galardonades.)

16. Reguizardonansa, s. f., rétribution, récompense.

Una meteissa reguizardonansa de loguer.

Trad. de la IIe épître de S. Paul aux Corinthiens.

Une même rétribution de loyer.

17. Regazerdonar, Reguizardonar, v., récompenser, rémunérer.

Quar dias poiria venir que sel que auras servit ti regazerdonara.

Liv. de Sydrac, fol. 111. 

Car jour pourrait venir que celui que tu auras servi te récompensera.

Mas ieu reguizardonaray la.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Romains.

Mais je la récompenserai.

ANC. FR. Mais les gaiges dont il les reguerdonne.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 552.

lunes, 18 de marzo de 2019

conjugassions del latín

conjugassions del latín.
 
Segunda conjugación.
 
Ver la creación de verbos en la lengua romance en Francia, langue romane. Verbes.

La distinción de la segunda y la tercera conjugación latinas está completamente suprimida: el infinitivo no conoce más que una sola flexión = er.
El castellano, después de la caída de la segunda e, no ha debido favorecer la final átona en r en lugar de
conócer, quérer, lámer, prefiere pronunciar conocer, querer, lamer.
No se descubre ningún rastro de la e átona, aun en
las fechas más antiguas de la historia de nuestra lengua. Los verbos son muchos: no hay necesidad de enumerarlos, pues se puede dar fácilmente cuenta de lo que ha quedado en la flexión fuerte; así,
batir (batre en ch., batuere), concebir (consebí en ch., concebre, concipere), confundir, erguir (evigere), gemir (gemegá o gemecá en ch.), hervir (bullí; fiebre en ch., fervere), morir, arrepentir, regir, rendir, vivir; en castellano antiguo hay, por el contrario, todavía confonder (confondre, confundí en ch.), erger, morrer, render (Alex., Berceo).

Esta conjugación se confunde casi absolutamente con la que sigue: y, aunque en el plural del presente se distinguen por la vocal característica, en la tercera persona vuelven a identificarse, porque ambas convierten el latino unt e iunt en en: serbent por serviunt léese ya en una carta del siglo IX. La vocal
característica persiste también en el futuro. Al principio la segunda se distinguía asimismo mediante el participio en utus, que después ha sido poco a poco reemplazado por el de la tercera ido. Lo cual se prueba con muchos ejemplos de los antiguos textos, donde ambas formas existen; así, abatudo (abatut en chapurriau) (Alex.); percebudo (persibit, persebut en ch.) (F. J. 2.b, Alex.); encendudo (ensés en ch.) (F. J. 136a); cernudo (Berc. Sil. 457); defendudo (defengut, defés en ch.) (F. J. 13.a); metudo (embutit, futut, ficat en ch.) (P. C, Alex., F. J. 30. b 35.a); prometudo (prometut en ch.) (F. J. ib. X. a); connozudo (conegut en ch.) (F. J. 34.b, 56. a); pendudo (penjat en ch.) (Berc); perdudo (perdut en ch.) (ib., Alex.); prendudo (F. J. 123. b); corrompudo (corromput en ch.) (ib., 182. b); sabudo (sabut; Saputo en ch.) (Alex.}; spendudo (F. J.
107. b); estavlezudo (establit en ch.), costrenudo (constreñit en ch., constreñido en castellano)
(ib. 14. a); temudo (temut en ch.) (Alex.); entendudo (entengut, entés en ch.) (F. J.); tenudo (ib.); contenudo (ib. 2. a, 27.a, 104. b); atrevudo (atrevit en ch.) (Alex. 595); vendudo (venut en ch.) (F. J. 126. a); venzudo (vensut en ch.) (P. C. 3656, F. J. 31.b, Berc. Mill. 119).
En la lengua moderna esta flexión se ha extinguido.

viernes, 3 de diciembre de 2021

DVA, Borao, CH

CH.

CHÁCHARAS-MÁNCHARAS. n. Cháncharras-máncharras.

CHAFAR. d. Machucar (machacar). -c. Dejar a uno burlado con una salida que no esperaba. (chafá)

CHAFARREAR, d. Hablar, platicar. (Chafardejá en chapurriau es preguntá coses sobre algú, indagá; chafardé, chafardera; bachillé, bachillera, bachillejá).

CHALANGUERO. n. Campechano, franco y descuidado en su conducta; alegre y poco propio en su vestir.

CHAMARCAL. n. Laguna accidental o temporal.

CHANADA. n. Percance, desgracia, avería: suele usarse en forma admirativa.

CHANCHULLO. d. Bahorrina, conjunto de cosas despreciables. -n. Confusión, desorden, revoltillo (o revoltijo que no incluye la Academia): tiene bastante conexión con la voz chandrio. - n. Cualquiera composición u operación mecánica mal ejecutada.

CHANDRA. n. Ramera: es singular que en Navarra significase, por el contrario, mujer de buena opinión, o, como Yanguas dice, dueña.

CHANDRIO. n. Desbarajuste, cualquiera desgracia o desperfecto causados principalmente en los muebles o ropas: en Navarra tiene el muy diferente significado de hombre apto y laborioso.

CHANDRO. d. Flojo, desaseado, y nosotros añadimos que haragán, ocioso y vago.

CHAPARRAZO. d. Chapurrón (chaparrón) o chubasco.

CHAPARRUDO. n. Se aplica al que es grueso, fornido y bajo de estatura, y no deja de tener conexión con las palabras castellanas chaparra y chaparro que significan, la primera coche ancho que tenía muy bajo el cielo o tejadillo, y la segunda mata de encina de mucho follaje y poca altura.

CHAPEAR, d. Chapotear.

CHAPELETE. a. Especie de sombrero o bonete. (chapeau)

CHAPOZALERO. n. Ejecutor testamentario, según lo hemos deducido de documentos mss.

CHARADA. d. Llamarada de fuego de poca duración.

CHARAPOTE. n. Bebida repugnante o mezcla de ingredientes que producen conjunto desagradable. (Ramón de la plasseta de Beseit, lo del cangrejo loco de Barcelona, li díe chapapote al gintonic.)

CHARLA. n. Ave, turdus pilaris.

CHARRAIRE. n. Hablador, jactancioso. (charraira)

CHARRAR. d. Charlar, hablar con indiscreción. (xerrar mallorquí)

CHAVISQUE. n. Lodazal, y por ampliación se aplica a cualquiera condimento mal pergeñado y a lo que está rebosando en agua u otro liquido.

CHEMECAR. d. Quejarse sollozando. (Gemegá; chemecá; yo gemego, gemegues, gemegue, gemeguem o gemegam, gemeguéu o gemegáu, gemeguen)

CHEMECO. d. Quejido, sollozo. (gemec)

CHEPA. n. Jorobado.

CHETO. n. Jeto.

CHICHARRO. CHICHORRA. n. Chicharrón.

CHIFLAR. n. Comer, tragar, embaular: úsase como recíproco en las frases cómo se lo ha chiflado todo etc.

CHIFLETE. n. Chismoso, el que con intención generalmente maligna denuncia algún hecho al que puede castigarlo. - n. Chisme, y así se dice, "ya ha ido con el chiflete a mi padre."

CHIFLETEAR. n. Chismear.

CHIFLETERO. n. Chocha perdiz. - n. Chismoso: en los mss. de D. Tomás Lezaun, y en una epigrama contra los frailes que creemos suyo, se lee “todos son aduladores
y de todo chifleteros”.

CHILO. n. Chillido: en Aragón es común aún entre personas cultas el uso de chilar y sus derivados.

CHILLADERA. n. En la laguna de Gallocanta se designaba con aquel nombre la ánade Penélope.

CHIQUIRRINDÍN. n. Chiquirritín.
CHIRIGOL. d. Pisto.

CHIRNETE. d. Chichón. (chirnet)

CHITÀN. n. Planta. (chitán : gitam : dictamnus albus)

CHOCAR. n. Agradar, gustar, excitar la hilaridad. - n. Sorprender, causar extrañeza.

CHOLLAZO. n. Pescozón.

CHORAR. n. Hurtar: parece voz rufianesca o de germanía. (chorizar, chorizo)

CHORDÓN. c. Frambuesa, zumo de fresas; también se dice churdón.
CHORRADA. n. Caída o exceso gracioso en la medida de los líquidos. (chorrá, chorradeta)
CHORROTEAR. n. pendonear.

CHORROTERO. n. pendonero.

CHORROTÓN. n. pendonero. - n. Mancha considerable producida por algún líquido vertido. - n. El mismo acto de desprenderse fortuitamente algún líquido.

CHOTA. d. Vaca.

CHOTEAR. n. Retozar, dar muestras de inquietud, travesura y alegría.

CHOTO. n. Berrinche.

CHULLA. a. Lonja (loncha) de tocino. (chulla de carn)

CHUPA-CENSOS. n. Persona industriosa, entremetida y diligente que lucra sin aprehensión en toda clase de negocios.

martes, 25 de agosto de 2020

JORNADA SÉPTIMA. NOVELA SEGONA.

JORNADA SÉPTIMA. NOVELA SEGONA.

Peronellaembutix al seu amán a una engerra al torná lo seu home a casa; habén venut lo home esta engerra de fang (o tinalla), ella li diu que ya la habíe venut ella a un home que está a dins mirán si está sansera y sense bades; eixín este, fa que lo home la llimpio y después se la emporte a casa seua.

En grandíssima rissa va sé escoltada la história de Emilia, y la orassió va sé alabada com a bona y santa per tots. Va maná lo rey a Filostrato que continuare, y ell va escomensá: caríssimes siñores meues, són tantes les burles que los hómens tos fan, y espessialmén los marits, que cuan alguna vegada passe que alguna al home lay fa, no sol hauríeu de está contentes de que alló haigue passat, y de enterátos per sentílay an algú, sino que hauríeu vatres mateixes de aná contánu per tot arreu, per a que los hómens sápiguen que si ells ne saben, les dones per la seua part, tamé; lo que es mol útil, perque cuan algú sap que l´atre sap, no se atrevix a engañálfássilmen. ¿Quí dude, pos, que lo que avui direm sobre esta materia, sén conegut per los hómens, no siríe grandíssima ocasió de que se refrenon en burlátos, sabén que vatres, si voléu, sabríeu burláls an ells? Es, pos, la meua intensió contátos lo que una joveneta, encara que de baixa condissió, va fé per a salvás.

No fa mol tems que un pobre home, a Nápoles, va pendre per dona a una hermosa y atractiva joveneta de nom Peronella (Petronila); y ell en lo seu ofissi, que ere obré, y ella filán y cusín, guañáen mol poc, y gobernáen la vida com milló podíen. Va passá que un jove galán, veén un día an esta Peronella y agradánli mol, se va enamorá de ella, y tan de una manera y datra la va marechá que va arribá a intimá en ella. Y per a está juns van quedá que, com lo seu home se eixecáe pronte tots los matins per a aná a treballá o a buscá traball, que lo jove se estiguere a un puesto de aon lo veiguere eixí; y sén lo barri aon estabe, que se diu Avorio, mol solitari, una vegada eixit ell, éste entrare a casa; y aixina u van fé moltes vegades. Pero va passá un matí que, habén eixit lo bon home, y Giannello Scrignario, que aixina se díe lo jove, entrat a la casa y están en Peronella, después de un rato (normalmen en tot lo día no tornáe) a casa sen va entorná, y trobánse la porta tancada per dins, va cridá, y se va escomensá a dís: - Oh, Deu, alabat sigues sempre, que, encara que me haigues fet pobre, al menos me has consolat en una bona y honesta jove per dona. Enseguida ha tancat la porta per dins, en cuan yo men hay anat, per a que dingú pugue entrá aquí a molestála.

Peronella, sentín al home, y coneixénli la veu, va di: - ¡Ay! Giannelo meu, morta soc, que aquí está lo meu home, que ha tornat, y no sé qué vol di aixó, que may ha tornat an esta hora; potsé te ha vist cuan entrabes. Pero per amor de Deu, sigue com sigue, fícat an eixa tinalla o engerra que veus ahí y yo aniré a obríli, y veigám qué signifique este torná tan pronte a casa.

Giannello rápidamen va saltá a dins de la tinalla, y Peronella, anán a la porta, li va obrí al seu home, y en mala cara li va di:

- ¿Pos quína novedat es ésta que tan pronte tornes a casa este matí? Me pareix que avui no vols pegá golpe, que te vech torná en les ferramentes a la ma; y si aixó fas, ¿de qué viurem? ¿De aón traurem lo pa? ¿Creus que permitiré que me empeños la meua roba, que no fach mes que día y nit filá y cusí, tan que ting la carn desapegada de les ungles, per a pugué per lo menos tíndre oli en lo que ensendre lo nostre cresol? Home, no ña cap veína que no se maravillo y que no sen burlo de mí en tanta faena y tot lo que hay de aguantá; y tú me tornes a casa en les mans penján, cuan hauríes de está a la faena.

Y dit aixó, va escomensá a gemegá y va torná a di:

- ¡Ay! ¡Triste de mí, qué desgrassiada que soc! ¡En mala hora vach naixe! Vach vindre aquí, cuan haguera pogut tíndre un jove de possisió y no vach volé, y tíndre que acabá en este, que no pense quí se va emportá a casa. Les demés se divertixen en los seus amáns, y no ña cap que no ne tingue o dos o tres, y chalán, y li amostren al home la lluna per lo sol; y yo, ¡miserable de mí!, com soc bona y no me ocupo de estes coses, només ting mals y mala ventura. No sé per qué no preng algún amán, com fan les atres. Enténu be, home meu, que si vullguera obrá mal, be trobaría en quí, que ne ñan de ben colocats que me volen y me festegen, y me han enviat propostes de mols dinés, o si vull roba o joyes, y may me u ha dixat fé lo cor, perque soc filla de ma mare; ¡y tú me tornes a casa cuan tindríes que está al tall!

Va di lo home:

- ¡Bah, dona!, no te enfados, per Deu; has de creure que te conec y sé quí eres. Men hay anat a treballá, pero se veu que tampoc u saps, avui es lo día de San Caleone y no se treballe, y per naixó men hay entornat tan pronte cap a casa; pero no hay dixat de buscá y trobá lo modo de que avui tingam pa per a un mes, que hay venut an este que veus aquí detrás de mí la engerra, que saps que ya fa tems que mos fa nosa a casa: ¡y me done sing monedes de plata!

Va di entonses Peronella:

- Y tot aixó es ocasió del meu doló: tú que eres un home y vas per ahí y hauríes de sabé les coses del món, has venut una tinalla per sing monedes, cuan yo, pobra dona, no habíes apenes eixit de casa cuan, veén lo que estorbabe, lay hay venut per set a un bon home que, ara mateix, está a dins mirán si no está badada o esbadocada.

Cuan lo home va sentí aixó se va ficá mol contén, y li va di al que habíe vingut en ell per a péndrela: - Bon home, vésten en Deu, que ya sens que la meua dona la ha venut per sat cuan tú no men dones mes que sing.

Lo bon home va di: - ¡Sigue en bona hora! Y sen va aná.

Giannello, que estabe en les orelles tiesses per a vore si de algo teníe que preocupás o protegís, sentides les explicassións de Peronella, rápidamen va eixí de la tinalla; y com si no haguere sentit res de la tornada del home, va escomensá a di:

- ¿Aón estéu, bona dona?

A lo que lo home, que acudíe, va di:

- Aquí estic, ¿qué vols?

Va di Giannello:

- ¿Quí es vosté? Vull parlá en la dona en la que hay fet lo trate de esta engerra.
Va di lo bon home:

- Parlo en confiansa en mí, que soc lo seu home.

Va di entonses Giannello:

- La tinalla me pareix que está sansera, pero hay vist que hau tingut a dins algo que se ha fet malbé, está tota bruta de no sé quina cosa, tan seca que no puc tráurela en les ungles, y no me la emporto si abans no la vech llimpia.

Va di Peronella entonses:

- No, per assó no se desfará lo trate; lo meu home la rascará.

Y lo home va di:

- Sí, u faré ara mateix.

Y dixán les ferramentes, va ensendre un cresol y va agarrá un sepillo, va entrá a dins y va escomensá a rascá.

Y Peronella, com si vullguere vore lo que fée, ficat lo cap a la boca de la tinalla, que no ere mol alta, y ademés de aixó un dels brassos al muscle, li va escomensá a di al seu home: - Rasca aquí, y aquí, y tamé allí... Mira que aquí ne ha quedat una miqueta.
Y mentres aixina estabe y al home enseñabe y corregíe, Giannello, que no habíe satisfet aquell matí lo seu dessich cuan va víndre lo home, veén que com volíe no podíe, se les va ingeniá en satisfél com puguere; y arrimánse an ella, que tapáe la boca de la tinalla, tal com per los amples cams los desenfrenats caballs ensesos per l´amor assalten a les yegües de Partia, va portá a efecte lo seu dessich juvenil; lo que se va completá casi al mateix pun que se va acabá de rascá la tinalla, y ell se va apartá y Peronella va traure lo cap de la engerra, y lo home va eixí fora. Per lo que Peronella li va di a Giannello:

- Agarro esta llum, bon home, y miro si está limpia com vol; y ell, mirán a dins, va di que estabe be y que estáe contén, y donánli set monedes se la va fé portá a casa seua.

viernes, 29 de marzo de 2024

Gel, Gil - Angiva

Gel, Gil, s. m., lat. gelu, gelée, glace, froid.

Neus ni gels ni plueia ni fanh

No m tolon deport ni solatz.

P. Vidal: Neus ni gel. 

Neige ni glace ni pluie ni fange ne m'ôtent plaisir ni amusement.

Ieu ai ja vist albre fuilhat,

Que s cocha, puis gel lo mata.

Bertrand de Born: Fuilhetas ges. 

J'ai déjà vu arbre feuillé, qui se hâte, puis gelée le frappe.

Fora mort de gil.

P. Raimond de Toulouse: Pos vezem.

Je serais mort de froid. 

CAT. Gel. ANC. ESP. Gelo. ESP. MOD. Yelo (hielo). PORT. IT. Gelo. 

(chap. Gel, gels, cubitos Monclús, Calaseit; chal a Vallchunquera.)

hielos Monclús; Gel, Gil, gelu, gelée, glace, froid

2. Gelada, Gilada, s. f., gelée, froid.

Non temas ven ni gelada.

Bertrand de Born: Rassa. 

Ne crains vent ni gelée.

Ve la gelada e ve una grans neula. Liv. de Sydrac, fol. 46.

Vient la gelée et vient un grand brouillard. 

Ara perdon l' alegratge

Per frey e per la gilada.

Marcabrus: Lanquan fuelhon. 

Maintenant perdent l' allégresse par froid et par la gelée. 

ANC. ESP. Estaba don Enero con nieves è con geladas. 

Poema de Alexandro, cop. 612. 

CAT. Gelada. ESP. Helada. PORT. Geada. IT. Gelata. (chap. Gelada, gelades; gebra, gebres; gebrada, gebrades; rosada, rosades; escarcha, escarches.)

3. Gelar, v., lat. gelare, geler.

Tot quant es gelha, 

Mais ieu no puesc frezir,

Qu' amors novelha 

Mi fa 'l cor reverdir.

A. Daniel: Quan chai la. 

Tout ce qui est gèle, mais je ne puis refroidir, vu qu'amour nouveau me fait le coeur reverdir. 

Farai chansoneta nueva

Ans que vent ni gel ni plueva.

(chap. Faré una cansoneta nova abans de que faigue ven y gelo y plogue.)

Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta. 

Je ferai chansonnette nouvelle avant qu'il vente et gèle et pleuve.

Part. pas. Chans ni flors d'albespis

No m valon plus qu' yverns gelatz.

G. Rudel: Lanquan li.

Chant ni fleur d'aubépine ne me valent pas plus qu'hiver glacé.

CAT. Gelar. ESP. Helar. PORT. Gelar. IT. Gelare. (chap. Gelá, gelás; chelá, chelás.)

4. Congelacio, s. f., lat. congelatio, congélation.

Congelacio en terra et en ayga. 

Per freior engendrant congelacio.

Eluc. de las propr., fol. 119 et 133. 

Congélation en terre et en eau. 

Par froidure engendrant congélation.

CAT. Congelació. ESP. Congelación. PORT. Congelação. IT. Congelazione.

(chap. Congelassió, congelassions.)

5. Congelar, v., lat. congelare, congeler.

Part. prés. Las humors congelant. Eluc. de las propr., fol. 55. 

Congelant les humeurs. 

Part. pas. Sanc es en vesica congelat. Trad. d'Albucasis, fol. 32. 

Le sang est congelé en vessie.

Givre es vapor congelada.

(chap. La gebra es vapor congelada; escarcha.)

Eluc. de las propr., fol. 137.

Givre est vapeur congelée.

CAT. ESP. PORT. Congelar. IT. Congelare. (chap. Congelá: congelo, congeles, congele, congelem o congelam, congeléu o congeláu, congelen; congelat, congelats, congelada, congelades. Gelá se conjugue igual.)

6. Entregelar, v., entregeler.

Se entregela sus l' ayr per forsa de freyt.

L'Arbre de Batalhas, fol. 8.

S' entregèle en haut l'air par force de froid.

 

Gelda, Geuda, s. f., du saxon Gild, troupe, foule, peuple.

Voyez Leibnitz, p. 115.

La gelda venc ab arcxs et ab sagetas.

Fetz venir son pavalho 

E la gelda que mena la garizo.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 106. 

La troupe vint avec arcs et avec flèches. 

Fit venir son pavillon et la troupe qui mène l'équipement.

De l'autra part atresi hac gran geuda e gran compaynha de pesoniers.

Philomena.

De l'autre part également il y eut grande foule et grande réunion de fantassins

ANC. FR. Nostre gelde e nos homs fetes avant haster. 

Gelde d'Engleiz e de Normanz.

Roman de Rou, v. 1522 et 13196. 

Il i chairent trente mille de gelde. Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 6. 

IT. Geldra. (chap. Gentada, tropa, mun de gen.)

 

Gelos, Gilos, adj., lat. zelotes, jaloux. 

D'ome qu'es d'aital faysos 

Non deu esser maritz gelos.

Garin d'Apchier: Mos Cominals

D'homme qui est de telle façon mari ne doit pas être jaloux. 

Ben pauc ama drutz que non es gelos.

B. de Ventadour: Bels Monruels. 

Bien peu aime amant qui n'est pas jaloux. 

Adonc fon mot giloza e trista car non l'ac retengut.

V. de Savari de Mauléon. 

Alors elle fut moult jalouse et triste parce qu'elle ne l'eût pas retenu.

Subst. Patz non a gelos mati ni ser.

Pierre de Barjac: Tot francamen. 

Jaloux n'a paix matin ni soir.

Tot o fassam en despieg del gilos. 

Un troubadour anonyme: En un vergier.

Que nous fassions tout cela en dépit du jaloux. 

ANC. FR. Vez ci le cox et le jalox.

Roman du Renart, t. II, p. 11. 

CAT. Gelos. ESP. Zeloso (celoso). PORT. Cioso. IT. Celoso. 

(chap. Selós, selosos, selosa, seloses.)

2. Gelosia, Gilosia, s. f., lat. zelotipia, jalousie. 

Fon dic al marit d' ela, d'on el n' ac gran gelosia, et enserret la en una tor.

(chap. literal: Va sé dit al marit d'ella, d' aon ell ne va tindre grans sels, y la va tancá a una torre.) 

V. de Guillaume de Cabestaing.

Fut dit au mari d'elle, d'où il en eut grande jalousie, et l'enferma dans une tour.

Er auiatz, senher, cal desastre

Li avenc per sa gilozia.

R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.

Maintenant écoutez, seigneur, quel désastre lui advint par sa jalousie.

La gilosia de las femnas, que es molt ardens e molt malitioza.

Liv. de Sydrac, fol. 36. 

La jalousie des femmes, qui est moult ardente et moult malicieuse.

CAT. Gelosia. ESP. Zelotipia (celotipia, celos). PORT. IT. Gelosia. 

(chap. Sels, en plural; selet, selets cuan no són massa forts: envejeta, envegetes)

3. Agelosir, v., enjalouser, devenir jaloux.

Part. pas. D'aitan sui agelositz.

Raimond de Miraval: Chans quan.

D'autant je suis enjalousé.

4. Engelozir, v., enjalouser, devenir jaloux.

L'amor de la domna e de Peirols montet tan, qu'el dalfi s' engelozi d'ella. V. de Peyrols.

L'amour de la dame et de Peyrols monta tant, que le dauphin s'enjalousa d'elle.

CAT. Engelosir. IT. Ingelosire. (chap. Enselá, enselás, tindre sels: yo me enselo, enseles, ensele, enselem o enselam, enseléu o enseláu, enselen; enselat, enselats, enselada, enselades.)

5. Gilosesca, s. f., gilosesque, sorte de poésie.

Jaciaysso que alcu fassan gilosescas al compas de dansa.

Leys d'amors, fol. 41.

Quoiqu' aucuns fassent gilosesques sur la mesure de danse.

 

Gem, s. m., lat. gemitus, gémissement, lamentation.

E 'ls pros, cortes, adreg, fan plors e gems, 

Quar pretz es mortz e cazutz et envers. 

P. Raimond de Toulouse: Era pus. 

Et les preux, courtois, justes, font pleurs et gémissements, parce que mérite est mort et tombé et renversé.

D' autrui joi fan grans gems.

A. Daniel: Autet e bas. 

De la joie d'autrui font grandes lamentations. 

Los mals qu'ieu trac ni 'ls planhs ni 'ls gems 

Que fauc la nueg quan sui colgatz.

Giraud de Borneil: Ben cove. 

Les maux que je souffre et les plaintes et les gémissements que je fais la nuit quand je suis couché. 

CAT. Gemeg. ESP. PORT. Gemido. IT. Gemito. (chap. Gemec o gemeg, gemecs o gemegs. Se diu gemegán pero no gemecán.)

2. Gememen, Gemimen, s. m., gémissement.

Non deu hom orar ses gemement. Trad. de Bède, fol. 27.

On ne doit pas prier sans gémissement. 

Ieu ay trebalhat en mon gemimen. V. et Vert., fol. 67. 

J'ai souffert dans mon gémissement. 

E loc de cant ha gemiment. Eluc. de las propr., fol. 149. 

En place de chant a gémissement.

3. Gemir, v., lat. gemere, gémir, déplorer. 

Lo compains de ta bonauretat gem adonc. Trad. de Bède, fol. 3. 

Le compagnon de ton bonheur gémit alors.

Car nos gemem en aysso la nostra habitatio.

Trad. de la IIe épitre de S. Paul aux Corinthiens. 

Car nous déplorons en ceci notre habitation.

Part. prés. Gemen et ploran. Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 7.

(chap. Gemegán y plorán.)

Gémissant et pleurant. 

 

ANC. FR. Qui armes baille à ennemi,

S'il meurt, ne doit estre gemi. 

Ysopet Ier, fables 50. Robert, t. II, p. 363.

ANC. CAT. ESP. Gemir. PORT. Gemer. IT. Gemere. (chap. gemegá: gemego, gemegues, gemegue, gemeguem o gemegam, gemeguéu o gemegáu, gemeguen; gemegat, gemegats, gemegada, gemegades.)

 

Gema, s. f., poix, résine.

Qar flairaz sap en gema e pi.

(chap. Ya que flairéu sapí en ressina y pi; flairá, aulorá, de bona auló.)

Bertrand de Born: Fuilheta vos.

Car vous sentez sapin en résine et pin.

 

Gemma, s. f., lat. gemma, gemme, toute espèce de pierres précieuses.

Gemma es dita tota peyra precioza.

(chap. Gema es dita tota pedra pressiosa.)

Plena es de perlas et gemmas.

(chap. Plena está de perles y gemes : pedres pressioses.)

Eluc. de las propr., fol. 188 et 181.

Est dite gemme toute pierre précieuse.

Est pleine de perles et pierres précieuses.

Sal de gemma. Trad. d'Albucasis, fol. 19.

(chap. Sal de gema: pedra pressiosa.)

Sel de gemme.

ANC. FR. Gemme... est nommée.

B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 163. 

IT. Gemma. (ESP. Gema, gemas. Chap. Gema, gemes.)

2. Gemar, v., orner, garnir de pierreries, brillanter.

Part. pas. L' escut ac a son col, el cap l' elme gematz.

(chap. L' escut teníe a son coll, al cap lo casco gemat, adornat de gemes, pedrería.)

Ara prenga cascus son bon elme gemat. 

Roman de Fierabras, v. 739 et 2717.

Eut l'écu à son cou, en tête l' heaume garni de pierreries.

Que maintenant chacun prenne son bon heaume garni de pierreries.

ANC. FR. Rollans feri sor son elme gemmé. 

Roman de Gérard de Vienne, v. 696. 

Li escus au col et ses haumes gemmés. 

Roman de Fierabras en vers français. 

IT. Gemmare.

GEMMA MENGUAL

Gemini, s. m. plur., lat. gemini, gémeaux.

Gemini que vol dire gemels. Eluc. de las propr., fol. 111.

(chap. Gemini que vol di gemelos, bessons.)

Gémeaux qui veut dire jumeaux.

- Signe du zodiaque.

Renha en I signe que a nom gemini. Liv. de Sydrac, fol. 54. 

(chap. Reine a un signo que té nom Géminis.)

Règne en un signe qui a nom Gémeaux.

CAT. ESP. (Géminis, gemelo, gemelos) PORT. Geminis. IT. Gemini. 

(chap. Gemelo, gemelos; bessó, bessons; bessonada: cuan se tenen dos fills a la vegada; bessonera: la femella que té dos bessons, dos fills, normalmén una ovella.)

2. Gemol, s. m., jumeau.

Sapias que gemols motas veguadas so natz, et alcunas vetz tres o quatre. Trad. d'Albucasis, fol. 37.

(chap. Sápigues que bessons moltes vegades naixen (són naixcuts), 

y algunes vegades tres o cuatre.)

Sachez que jumeaux nombreuses fois sont nés, et aucunes fois trois ou quatre.

3. Gemel, s. m., jumeau.

Gemini que vol dire gemels. Eluc. de las propr., fol. 111. 

Gémeaux qui veut dire jumeaux. 

ESP. Gemelo. PORT. Gemeo. IT. Gemello.

4. Geminar, v., lat. geminare, géminer, doubler.

Sa virtut si gemina, so es a dire si dobla.

Eluc. de las propr., fol. 111.

Sa puissance se gémine, c'est-à-dire se double. 

ANC. ESP. Geminar. IT. Geminare. (chap. Doblá.)

 

Gena, s. f., lat. gena, joue.

Las genas.

Genas so aquelas partidas... on comensa la barba.

Eluc. de las propr., fol. 41. 

Les joues.

Les joues sont ces parties... où commence la barbe.

IT. Gena. (ESP. Párpado inferior.)

 

Genciana, Gensana, s. f., lat. gentiana, gentiane.

Atressi la genciana

Es contra gotassa sana.

Brev. d'amor, fol. 50.

Également la gentiane est saine contre la goutte.

Gensana es cauda herba et amara. Eluc. de las propr., fol. 211.

(chap. La gensiana es herba calenta y amarga.)

Gentiane est herbe chaude et amère.

CAT. ESP. PORT. Genciana. (chap. Gensiana.)

Genciana, gensiana, gentiana, gentiane

Genesta, s. f., lat. genista, genêt.

Quan per la branca pueia 'l sucs

Don reviu la genest' e 'l brucs.

Marcabrus: Al departir.

Quand par la branche monte le suc dont revit le genêt et la bruyère.

ANC. FR. Le lonc d'un genestay qui estoit vert et bel.  

Combat des Trente.

CAT. Genesta, ginesta (Ginestar, cerca de Tortosa). ESP. Ginesta (hay varias especies y nombres. Piorno serrano, piornal se llama al campo donde abundan, Cytisus oromediterraneus, Cytisus purgans, Cytisus scoparius, Genista cinerea, Genista scorpius, Sarothamnus purgans, Genista balansae, Genista europaea, Cytisus balansae balansae, Cytisus balansae europaeus, calabón, escoba de negrales, escoba negra, escoba serrana, escobón, espiorno, hiniesta, piorno gallego, retama angulosa, retama de escobas, retama negra, retama purgante, retamón. Es parecida a la aliaga.)

PORT. Giesta. IT. Ginestra.

(chap. Ginesta, pareguda a l' argilaga, archilaga. Lo conegut apellit Plantagenet, planta + genêt.)

Ginesta, argilaga, archilaga, Plantagenet, planta + genêt

 

Gengiva, s. f., lat. gingiva, gencive. 

La gengiva mollificada es strenguda. 

Nays sobre la gengiva carn ajustada.

Trad. d'Albucasis, fol. 6 et 20. 

La gencive amollie est étreinte. 

Naît sur la gencive chair ajoutée. 

ANC. CAT. Gingiva. PORT. IT. Gengiva. (chap. Geniva, genives; cheniva, chenives.)

2. Angiva, s. f., gencive.

Quan las angivas son mollificadas. Trad. d'Albucasis, fol. 6.

Quand les gencives sont amollies.

ESP. Encía.

Geniva, genives; cheniva, chenives