Hay vist unes fotos al Facebook que m'han fet escribidansia, escribidánsia, fástic, asco, escrúpol

Oriol Junqueras, Bimbo
Pot sé té que vore en esgarrifá
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Fardar, v., farder.
Voyez Denina, t. II, p. 297, et t. III, p. 22.
De fardar e de polir e de rigotar lurs caps, V. et Vert., fol. 70.
De farder et de polir et de friser leurs têtes.
Fardel, s. m., fardeau.
Voyez Denina, t. III, p. 22.
D' avol fardel
Se carga e d'avol fais.
Giraud de Borneil: Lo doutz chantz.
Se charge de méchant fardeau et de mauvais faix.
ANC. FR. Si l'a lié en un fardel.
Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 386.
Si ont moult bien apareillié
Comme marcheanz lor fardel.
Roman du Renart, t. I, p. 139.
CAT. Fardell. ESP. (hato) PORT. Fardel. IT. Fardello. (chap. Fardell, fardells; v. fardellá. Lliga la borrassa en un fardell, que mon anem al atra finca.)
Farga, s. f., forge.
Voyez Muratori, Diss. 33.
Com aurs en fuec e cum aciers en farga
S' afina.
Guillaume de Durfort: Quar say.
Comme or en feu et comme acier en forge s'afine.
Fig. Tribulatio es la farga e lo martell de paciencia.
V. et Vert., fol. 66.
Tribulation est la forge et le marteau de patience.
CAT. Farga. ESP. PORT. Forja. (chap. Forja, forges; ya ha eixit més amún, aon fique fabreguayar.)
2. Fargar, v., forger, fabriquer.
En Guillelm Fabre sap fargar,
Et anc nulh temps fabres no fo.
B. d'Auriac: En Guillem.
(N. E. Ironía con el apellido Fabre, como Forges lo hizo con Fraguas.)
Le seigneur Guillaume Fabre sait forger, et oncques jamais il ne fut forgeron.
Martella ab so martell sobre nostre dos, e 'll nos farga.
V. et Vert., fol. 44.
Martelle avec son marteau sur notre dos, et il nous forge.
Fig. Quant autres fan enguanas farguar.
P. Cardinal: Un sirventes.
Quand les autres font forger tromperies.
Part. pas. I bastays cargatz
Sol d' esterlis de nou fargatz.
V. de S. Alexis.
Un portefaix chargé seulement de sterlings fabriqués de neuf.
Can l' archa fon fargada.
Trad. de la 1re épître de S. Pierre.
Quand l'arche fut fabriquée.
Aytal mot son finch e fargat segon lati.
Leys d'amors, fol. 69.
De tels mots sont formés et forgés selon le latin.
CAT. ESP. PORT. Forjar. (chap. Forjá.)
Farina, s. f., lat. farina, farine.
Coma aquel que purga la pura farina del bren. V. et Vert., fol. 35.
Comme celui qui purge la pure farine du son.
Prov. Mas aras sai que mains fols pais,
So di 'l reprovier, farina.
P. Camor: Iratz chant.
Mais maintenant je sais que farine nourrit maints fous, ce dit le proverbe.
CAT. ANC. ESP. Farina. ESP. MOD. Harina PORT. Farinha (N. E. galego Fariña, como la de Sito Miñanco). IT. Farina. (chap. Farina, farines; farinetes, lo minjá preferit de Pininfarinetes.)
2. Farnier, s. m., farinier.
Per menador o per farnier.
Qu'el mounier o 'l farnier sia en colpa.
Ieu son mouniers... o farniers.
(chap. Yo soc moliné... o fariné.)
Cartulaire de Montpellier, fol. 140, 46 et 141.
Par meneur ou par farinier.
Que le meunier ou le farinier soit en faute.
Je suis meunier... ou farinier.
ANC. CAT. Fariner. ESP. Harinero (: molinero).
3. Far, s. m., lat. far, escande, espèce de froment.
So mantas especias de froment, alcu es dit far.
Eluc. de las propr., fol. 208.
Sont maintes espèces de froment, aucun est dit escande.
ESP. Farro (Triticum dicoccum). IT. Farro, farre.
Farsir, Frasir, v., lat. farcire, farcir, garnir, remplir, gonfler.
Las ronhonadas dels moutons... non... farcirai, ni sobre aquelhas neguna graissa non sobrepauzarai.
Cartulaire de Montpellier, fol. 129.
Je ne farcirai pas... les rognons des moutons, ni sur ceux-là aucune graisse je ne superposerai.
Part. pas. Ventres replez e farsiz de grans viandas.
(N. E. No sé si Juaquinico Monclús entenderá esta frase en lengua occitana. Es el presidente de la Ascuma.)
Trad. de Bède, fol. 9.
Ventres pleins et farcis de quantité d'aliments.
Dos fadestols ab aur farcis.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 90.
Deux fauteuils garnis d'or.
(N. E. Más arriba: Fadestel, Fadestol, s. m., du germ. Fald-Stul, fauteuil, silla plegable, sillón.)
Sel de Milan ab lur farsida pansa.
T. d'Albert Marquis et de Rambaud de Vaqueiras: Ara m digatz.
Ceux de Milan avec leur panse gonflée.
(N. E. No sé si se refiere a algunos antepasados de Oriol Junqueras.)
Fig. Del trachor de Metaplana
Qu'es d'engan frasitz e ples.
Guillaume de Berguedan: Chansoneta.
Du traître de Métaplane qui est farci et plein de tromperie.
CAT. Farcir. (chap. farsí, plená, omplí, rellená es castellanisme: farsixco o farsixgo, farsixes, farsix, farsim, farsiu, farsixen; farsit, farsits (ous rellenos), farsida, farsides; embutí: butifarra, butifarres, güeña, güeñes, llenguañissa, llenguañisses, churís, churissos, chorís, chorissos (choricer a Alcañís), salchicha, salchiches, chistorra, chistorres. Encara me dixo algún embutit, com la sobrasada mallorquina, la botifarra catalana, de aon ve lo nom de butifarrendum o botifarrendum, fuet, espetec, mortadela, salami, etc.)
Fastic, Fastig, Fasti, s. m., lat. fastidium, dégoût, répugnance, ennui. Fastic, es can no pot manjar.
Deudes de Prades, Aus. cass.
Dégoût, c'est quand il ne peut manger.
Fastig es abhominacio no voluntaria de vianda et de beuragge.
Eluc. de las propr., fol. 91.
Dégoût est abomination non volontaire de nourriture et de breuvage.
Fig. Lo demoni, que fay far lo peccat e lo procura, n' a fasti et abhominacio, cant hom lo fay. V. et Vert., fol. 19.
Le démon, qui fait faire le péché et le procure, en a dégoût et abomination, quand on le fait.
Hueimais fastics mi seria
Cobleiars d'aisso que no m cal.
B. Zorgi: Mout fai.
Désormais me serait dégoût de faire des couplets de ce dont ne me soucie.
Loc. Tenon s'a fastic
Qui tot non lor o gic.
P. Cardinal: Li clerc si.
Ils tiennent à ennui qui ne le leur laisse tout.
CAT. Fastig. ANC. ESP. (MOD. Hastío, asco) PORT. Fastio. IT. Fastidio.
(chap. Fástic, fastics; asco, ascos, asquejat, asquejats, asquejada, asquejades; vómit, vomits, v. vomitá, gitá, arrojá, traure los feches.)
2. Fastigos, adj., fastidieux, dégoûté.
Fastigos,
Chufaniers e vils janglos.
P. Vidal: Abril issic.
Dégoûté, railleur et vil hableur.
CAT. Fastigos. ESP. Fastidioso. ANC. PORT. Fastioso. PORT. MOD. IT. Fastidioso. (chap. Asquerós, asquerosos, asquerosa, asqueroses; igual algú diu fastigós, pero yo no may; vomitiu, que fa vómit, asquerós, que done asco, me fa escrúpol, repelén, repulsiu, etc.)
3. Fastir, v., lat. fastidire, dégoûter, ennuyer, fatiguer.
Car no vol fastir (N. E. vol : vuelh, vull)
Ma bel' amia.
G. Faidit: Solatz e chantar.
Car je ne veux ennuyer ma belle amie.
IT. Fastidire.
4. Fasticar, v., être dégoûté, avoir dégoût, dégoûter.
Pueis donatz la
A sel auzel que fastica.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Puis donnez-la à cet oiseau qui a dégoût.
Part. pas. Tant es malvatz,
Qu' eu fastigatz
Sui e lassatz.
Esperdut: Qui non.
Tant est mauvais, que j'en suis dégoûté et lassé.
CAT. Fastiguejar. ESP. Fastidiar. IT. Fastidiare. (chap. Fastidiá es doná fástic a un atre, molestá. Algo o algú te fa fástic, disgust, malestá, ganes de vomitá, arrojá o “gitá”, com se díe als masos de Beseit – Arnes, perque yo hay conegut a una dona que u va di están a la taula. Este gitá encara se fa aná al aragonés, y tamé foragitá, jetter en fransés.)
Fat, s. m., lat. fatum, destin, destinée, fatalité.
Ay avut aytal fat tota ora,
C' amoros soi et amoros serai.
(chap. literal: Hay tingut tal mala fortuna a tot' hora, que amorós soc y amorós siré o seré.)
Perdigon: D' amor non puesc.
J'ai toujours eu telle destinée, qu' amoureux je suis et amoureux je serai.
Vos volem demostrar,
Per entendre pus clar,
Qu' es astres ni qu' es fatz.
Nat de Mons: Al bon rey.
Nous vous voulons démontrer, pour entendre plus clair, qu'est astre et qu'est destinée.
Gayne, so a ditz Karles, Dieus ti done mal fat.
Roman de Fierabras, v. 787.
Ganelon, ce a dit Charles, que Dieu te donne mauvaise destinée.
ANC. FR. Il n'appartient qu'aux fatz d'establir le fat ou destinée.
Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 283.
CAT. Fat. ANC. ESP. Fato. ESP. MOD. Hado. PORT. Fado (N. E. como la canción más conocida del país). IT. Fato. (chap. mala sort, mala fortuna, mal destino, fatalidat.)
2. Fada, s. f., lat. fatua, fée.
Toza, fi m ieu, gentil fada
Vos adastret, quan fos nada,
D'una beutat esmerada.
Marcabrus: L'autr'ier.
Jeune fille, me fis-je, quand vous fûtes née, gentille fée vous doua d'une beauté pure.
Selhui fadet gentils fada
A cui fon s' amors donada.
Marcabrus: Estornelh.
Gentille fée doua celui à qui son amour fut donné.
ANC. ESP.
Que las mis fadas negras no se parten de mi.
Arcipreste de Hita, cop. 798.
CAT. Fada. ESP. MOD. Hada. PORT. Fada. IT. Fata. (chap. Hada, hades; diém tamé hada madrina y no hada padrina, cuan diém padrina a la dona que mos porte a la pila a batejá.)
- Sorte d'araignée.
Aranhas c'om apela fadas.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Araignées qu'on appelle fées.
3. Fachurier, Fachilador, s. m., enchanteur, magicien, sorcier.
Fachuriers e devins
Et autres galiarts que sabien diablias.
(chap. Magos y adivinos y datres impostós que sabíen diablures.)
V. de S. Honorat.
Magiciens et devins et autres imposteurs qui savaient diableries.
Li non cast, li fachilador, li homicidi.
Trad. de l'Apocalypse de S. Jean, ch. 22.
Les non chastes, les sorciers, les homicides.
ANC. CAT. Fatiller, fadador. ANC. ESP. Hadador. (MOD. encantador, mago, quien hace sortilegios: sortílego. PORT. Feiticeiro. (chap. Encantadó, mago, adivino, bruixa, bruixes, bruixot, bruixots, curandero, curanderos, curandera, curanderes, perque ne ñabíen que coneixíen técniques com la de traure lo enfit, curá chiquets herniats, que no són sol físsiques. Men enrecordo de que mon yayo Tomás ne coneixíe un prop de Tortosa. Allacuanta anaben caminán a Tortosa desde Beseit (y tornaben lo mateix día) ben assobín, per la actual senda GR-8, a un tros encara se pot vore la antiga calsada romana.
Al llibre Pedro Saputo podéu vore una bona crítica irónica cuan se fa meche, per ejemple, los “flarets” que li fot pel cul a un agüelo per
La Almunia de Doña Godina o prop. Y al Decamerón en chapurriau bastantes práctiques de nigromansia y datres encantamens, póssimes, etc.)
4. Fachilieira, Faitileira, s. f., sorcière, fée, magicienne.
Las faitileiras pudens.
Marcabrus: Pus mos.
Les sorcières puantes.
Crezo vilhas fachilieiras. Brev. d'amor, fol. 131.
Croient vieilles sorcières.
ANC. CAT. Fatillera. PORT. Feiticeira.
5. Fachilhayritz, s. f., sorcière.
Falsas vielhas fachilhayritz
Per cosselhar qualque bevenda.
Brev. d'amor, fol. 131.
Fausses vieilles sorcières pour conseiller quelque breuvage.
6. Fachillamens, Faitilhamens, s. m., enchantement, sorcellerie.
Cill que fan faitilhamens.
Marcabrus: Pus mos.
Ceux qui font sorcelleries.
Fachillamens se trouve dans des variantes.
7. Fadar, Faidar, v., féer, douer, enchanter.
En aissi m fadet mos pairis
Qu'ieu ames e no fos amatz.
G. Rudel: Lanquan li jorn.
Ainsi mon parrain me féa que j'aimasse et ne fusse aimé.
Aissi m fadero tres serors
En aquella ora qu'ieu sui natz,
Que totz temps fos enamoratz.
Folquet de Romans: Domna ieu pren.
Ainsi trois soeurs me douèrent en cette heure que je suis né, que je fusse toujours enamouré.
Part. pas. Nuls hom faidatz.
Pistoleta: Aitan sospir.
Nul homme féé.
So qu'es predestinat
O fadat per natura.
Nat de Mons: Al bon rey.
Ce qui est prédestiné ou doué par nature.
ANC. FR. Je cuit que cist hom est faez.
Fables et cont. anc., t. III, p. 430.
C'est une chose faée.
Charles d'Orléans, p. 264.
Sachiez de voir que l'espée
Est en tel manière faée.
Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. I, p. 144.
ANC. ESP. Que los que a vos fadaron
Non sean verdaderos en lo que adevinaron.
Arcipreste de Hita, cop. 125.
ANC. CAT. Fadar. ESP. MOD. Hadar. PORT. Fadar. IT. Fatare.
8. Fachurar, Faiturar, v., enchanter, ensorceler, fasciner.
Ab sos bels huoills amoros,
De qe m poizona e m faitura
Silh que m'a joya renduda.
B. de Ventadour: Aitantas bonas.
Avec ses beaux yeux amoureux, avec quoi m'empoisonne et m'enchante celle qui m'a rendu la joie.
ANC. CAT. Fatillejar.
L'ancien français employait le substantif faiture et faicturerie pour sorcellerie.
Sorceries, charoiz et faitures soubs le sueil de l' uys de l'hostel.
Lett. de rém. de 1376. Carpentier, t. II, col. 348.
Par leurs sorceries et faictureries.
Lett. de rém. de 1446. Carpentier, t. II, col. 348.
Fat, adj., lat. fatuus, fat, fou, ignorant, sot, simple, imbécile.
(N. E. Esta palabrica la conocen bien algunos fatos de Huesca, como los de la CHA, que salieron después del diluvio a regar con botas de goma y chubasquero.)
Si m partetz un juec d'amor,
No suy tan fatz
No sapcha triar lo melhor
Entr' els malvatz.
Le Comte de Poitiers: Ben vuelh.
Si vous me départez un jeu d'amour, je ne suis si sot que je ne sache choisir le meilleur entre les mauvais.
Quar ab vos son fadas las conoissens.
Pons de Capdueil: Humils e fis.
Car avec vous sont sottes les savantes.
Qui s vuelha m'en tenha per fat.
R. Rigaut: Tota domna.
Qui se veuille m'en tienne pour imbécile.
Falhon per fadas enpreizos.
H. Brunet: Lanquan son.
Manquent par folles entreprises.
Substantiv. Sa beutatz
Fai 'ls fols e 'ls fatz
Tornar senatz.
Raimond de Miraval: Forniers per mos.
Sa beauté fait retourner sensés les fous et les simples.
Proverb. Si voletz el segle parer,
Siatz en luec folhs ab los fatz.
P. Rogiers: Senher Raymbaut.
Si vous voulez paraître au siècle, soyez en lieu fou avec les fats.
ANC. CAT. Fat. ESP. PORT. IT. Fatuo. (chap. ignorán, capsot, simple, imbéssil, idiota, borinot, cap de soca, tonto, atontat, apamplat, etc; per a resumí: Tomás Bosque. Per a les dones tamé ñan varians. Vore la retahíla de piropos que Pedro Saputo li va di a una dona agüela.)
2. Fad, adj., lat. fatuus, fade. (chap. sossa, sense sal, sense gust.)
Si la sal es fada, en que la saborares?
Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 9.
Si le sel est fade, avec quoi lui donnerez-vous de la saveur?
De sabor... fada. Eluc. de las propr., fol. 271.
De saveur... fade.
CAT. Fad. IT. Fado.
3. Fadamen, adv., follement, sottement.
Quan fadamen
Parl' om soven.
Giraud de Borneil: Quar non ai.
Quand on parle souvent sottement.
4. Fadet, adj. dim., frivole, léger.
Fadet joglar,
Con potz pensar
Aquo qu'es greu per eyssernir?
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
Frivole jongleur, comment peux-tu penser ce qui est pénible pour discerner?
5. Fadelh, adj., fat, fou.
Trobat m'an nesci e fadelh,
Quar no sai aver ajustar.
B. Martin: Farai un vers.
Ils m'ont trouvé niais et fou, parce que je ne sais pas amasser richesse.
6. Faduc, adj., fade, fastidieux, ennuyeux, méprisé.
Vos, drutz, etz gent faduca.
Gavaudan le Vieux: Lo vers deg.
Vous, galants, vous êtes gent ennuyeuse.
Pel joglareiar faduc.
Garins d' Apchier: Aissi con.
Par le bouffonner fastidieux.
Substantiv. En totz bos sens ab los faducx.
Marcabrus: Al departir.
En tous bons sens avec les ennuyeux.
7. Fatonier, Fantonier, adj., fou, niais, fantastique, faquin, fanfaron.
Albertet, ben vos teng per fatonier,
Car mais prezatz foudat que sen.
T. d' Albertet et de Pierre: En Peire.
Albertet, je vous tiens bien pour fou, car vous prisez plus folie que sens.
Non amest cusson ni fantonier.
G. Rainols d'Apt: Quant aug.
Vous n'aimâtes goujat ni faquin.
Ni vuellas esser menuziers
En tos avers ni fatoniers.
Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.
Ni veuilles être mesquin ni fanfaron dans tes richesses.
8. Fatuitat, s. f., lat. fatuitatem, fatuité, sottise, niaiserie.
Gran re de paraulas, las quals escriure es fatuitatz.
Leys d'amors, fol. 120.
Beaucoup de paroles, lesquelles écrire c'est sottise.
CAT. Fatuitat. ESP. Fatuidad. PORT. Fatuidade. IT. Fatuità, fatuitate, fatuitade.
9. Fades, s. m., fadaise, impertinence, fatuité.
En crides pueis mon fades.
P. Raimond de Toulouse: Ar ai ben.
En criât ensuite mon impertinence.
Loc. Sitot m'o tenetz a fades.
Rambaud d'Orange: Escotatz.
Quoique vous me tenez cela à fadaise.
10. Fadeza, s. f., fadaise, sottise, fatuité.
Corona del sabi es sa richesa, e 'l no sens del fol es fadeza.
Trad. de Bède, fol. 36.
Couronne du sage est sa richesse, et le non-sens du fou est folie.
Fig. Ab un ram de fadeza,
Del portar temeros
Estara vergonhos.
G. Riquier: Si m fos.
Avec un rameau de fatuité, il restera honteux du porter modeste.
ANC. FR. J'abhorre, en y pensant, moy-mesme et ma fadesse.
Ronsard, t. II, p. 1302.
CAT. Fadea. (N. E. Esta palabra huele a lengua valenciana.)
11. Fadenc, s. m., fadaise, niaiserie.
Ab los cortes apren hom cortesias,
Et ab los pecx, fadencx e gamusias.
G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.
Avec les courtois on apprend courtoisies, et avec les sots, niaiseries et bêtises.
Tug lor fait son de fadencx.
P. Raimond de Toulouse: Era pus.
Tous leurs faits sont de fadaises.
12. Fadeiar, v., extravaguer, gausser, ridiculiser.
Mas talant a de fadeiar
Qui so que te vol demandar.
Deudes de Prades: Ab lo dous.
Mais a désir de gausser qui ce qu'il tient veut demander.
Mesura m dis qu' eu non domnei,
Ni ja per domnas no fadei.
Garins le Brun: Nuoitz e jorn. Var.
Raison me dit que je ne fasse pas le galant, ni que jamais je n'extravague pour dames.
Com cel qu' en tot cant vol far se fadeya.
T. de Jean Lag et d'Ebles: Qui vos dara.
Comme celui qui en tout ce qu'il veut faire se ridiculise.
13. Enfadezir, v., faire le fou, bouffonner, rendre fou.
Ben poiras, fol, enfadezir.
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
Tu pourras bien, fou, bouffonner.
No m' en pot nuls fagz enfadezir.
Folquet de Marseille: Ja non cug.
Nul fait ne m'en peut rendre fou.
CAT. Enfadeir.
Fatigar, v., lat. fatigare, fatiguer.
Part. pas. Jhesus fon fatiguat.
Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 4.
Jésus fut fatigué.
Fig. Els esperitz d'aquels... fatigatz de sol l'auzir.
Leys d'amors, fol. 114.
Les esprits de ceux-là... fatigués seulement de l'entendre.
CAT. ESP. PORT. Fatigar. IT. Faticare. (chap. fatigá, fatigás: yo me fatigo, fatigues, fatigue, fatiguem o fatigam, fatiguéu o fatigáu, fatiguen; fatigat, fatigats, fatigada, fatigades; cansá, agotá, baldá, chafá, etc.)
2. Fatigacio, s. f., lat. fatigatio, fatigue.
Ses enueg et fatigacio.
De labor et fatigacio.
Eluc. de las propr., fol. 106.
Sans ennui et fatigue.
De labeur et fatigue.
ESP. Fatigación (fatiga). (chap. fatiga, fatigues; cansamén, cansamens; baldamén, baldamens; agotamén, agotamens; chafamén, chafamens.)
rabadá, pastó, mayoral (de vaques y bous) | rabadán, pastor, mayoral |
rabadilla, cóccix, osset del final del esquinás | rabadilla, curcusilla, obispillo, cóccix |
rabaneta, rabanetes, rabanet, rabanets | rabanillo, rabanillos (rojo rosáceo) |
rabiá | rabiar |
rabia, rabies, rabieta, rabietes | rabia, rabias, rabieta - coraje, cólera, enojo, ira, furia, furor, exasperación, irritación, odio, resentimiento, rencor, inquina |
rabino, rabinos | rabino, rabinos |
rabiós, rabiosos | rabioso, rabiosos |
rabiosa, rabioses | rabiosa, rabiosas |
rabosa, raboses, rabosí de Valderrobres, rabosina, rabosa de Ráfels | zorra, zorro |
raboseta, rabosetes - raboseta es tamé un mote de Beseit | zorrita, zorrito, zorritas, zorritos |
racha, raches | racha, rachas |
racó, racóns | rincón, rincones |
raconet, raconets | rinconcito, rinconcitos |
radé, radés | último, últimos |
radera, raderes | última, últimas |
raderamen | últimamente |
raderes | últimas |
rádio, radio, com radio Matarraña, la ràdio Matarranya es la catalanista de comarques nord | Radio – de la rueda de la bicicleta, de una circunferencia |
radioactividat | radioactividad |
radiografía | radiografía |
Rádios – de la bissicleta, de una sircunferénsia | radios |
ráfec, ráfecs | alero del tejado |
Ráfels | Ráfales |
ragó, raó | razón |
ragonán, raonán | razonando |
rai (aixó, ixo) | esto no tiene importancia |
Raíl – arraíl | Raíl – raíz |
Raíls – arraíls | Raíles – raíces |
raím, raíms | uva, uvas |
raína, ressina de un ábre | resina |
rajatabla (a) | a rajatabla |
ralla, ralles | ralla, rallas |
rallada, rallades | rallada, ralladas |
rallat, rallats | rallado, rallados |
ralleta | rallita |
ram, rams | ramo, ramos |
rama, rames | rama, ramas |
ramal, ramals | ramal, ramales, bifurcación, desviación, derivación, ramificación - ronzal, cabestro, cabo, brida |
ramás, ramássos, granera basta, granera feta en rames, bocha, brosquill | escoba basta, de ramas |
rambla, rambles del riu (árabe ramla) | rambla, río seco |
rames | ramas |
ramet, ramets | ramito, ramitos |
rameta, rametes | ramita, ramitas |
Rampa – pendén – eléctrica – rampes | rampa, choque eléctrico, rampas |
Rams – Domenge de rams | Ramos – Domingo de ramos |
ran (a) – tallá un simal a ran – lo cap (dels de Arran, CUP) a ran de coll | cortar una rama por la junta con otra – la cabeza por la junta con el cuello |
ranes | ranas |
ransi | rancio |
ránsia | rancia |
Raó, raóns | razón, razones |
Raoná – raóno, raónes, raóne, raoném o raonám, raonéu o raonáu, raónen – raonára – raonaré – raonaría | razonar |
raonabe | razonaba |
raonable, raonables | razonable |
raonablemen | razonablemente |
raonáe, raonabe | razonaba |
raonamén, raonaméns | razonamiento, razonamientos |
raonán (g) | razonando |
raónen | razonan |
raóno | razono |
raóns | razones |
rap, raps – peix – música | Rape – rap |
rápida | rápida |
rápidamen | rápidamente |
rapidés | rapidez |
rápides | rápidas |
rápit, rápits – coc rápit | rápido, rápidos – tipo de pasta, como bizcocho |
raptá | raptar |
raptánles | raptándolas |
rapto, rapte, raptos, raptes | rapto, raptos |
raqueta, raquetes | raqueta, raquetas |
raquític, raquítics | raquítico, raquíticos |
raquítica, raquítiques | raquítica, raquíticas |
rara, rares | rara, raras |
raramen | raramente |
rares | raras |
raresa | rareza |
raríssim | rarísimo |
raríssima | rarísima |
raríssimes | rarísimas |
raríssimes | rarísimas |
raro, raros | raro, raros |
ras, llis (sel) - passá la nit al ras - lo ras de un corral es la part descuberta | raso, liso (cielo) – pasar la noche al raso – el raso del corral es la parte descubierta |
rasa : com un canal per aon sen va l´aigua, an ell poden acudí diferentes aigüeres – rases | canales por donde se va el agua |
rascá, rascás | rascar, rascarse |
rascabe | rascaba |
rascada, rascades | rascada, rascadas |
rascás | rascarse |
rascat, rascats | rascado, rascados |
rascle, rascles | rastrillo, rastrillos |
rasclechabe, rasclejabe, rasclejáe | rastrillaba |
rasclechál | rastrillarlo |
rasclechála (la era) | rastrillarla (la era) |
rasclechán, rascleján | rastrillando |
rascles | rastrillos |
rasclet, rasclets | rastrillito, rastrillitos |
rasé (buscá) | cobijo, cubierto (buscar) |
rasió, rasións, rassió, rassións | ración, raciones |
rasque | rasca |
rassa | raza |
rasses | razas |
rassional | racional |
rassionals | racionales |
rassionamén (cartilla de) | racionamiento (cartilla de) |
rastre, rastres | rastro, rastros |
rastrejadó | rastreador |
rastrejadós | rastreadores |
rasurá, rasurás, afeitá, afeitás, afaitá, afaitás | rasurar, rasurarse |
rata penada, “rata empanada”, rates penades | murciélago, murciélagos |
rata, rates | rata, ratas |
ratada, ratades (pataques) – moltes rates | patatas mordidas por las ratas – muchas ratas |
ratapená | murciélago, murciélagos |
ratera, rateres : trampa per a muixóns, ratolíns, hasta grosses per a jabalíns | cepo, cepos, trampa, trampas |
ratet, ratets | ratito, ratitos |
Rateta – animal – rateta de un chiquet | Ratita – picha de un niño |
ratetes | ratitas |
rato, ratos | rato, ratos |
ratolí, ratolíns – al ratoncito Pérez no li diém ratolí Pérez | ratoncito, ratoncitos |
ratolíns | ratoncitos |
ratos | ratos |
ravés, revés | revés |
ravioli, raviolis | ravioli, raviolis |
Rayá – rayo, rayes, raye, rayém o rayám, rayéu o rayáu, ráyen – rayára – rayaría – rayaré | rayar |
rayes | rayas |
rayo, rayos, rellámpec, rellámpecs | rayo, rayos |
rayo, rayos, rellámpec, rellámpeg, rellámpecs, rellámpegs – Rallo es un apellit, com Carlos Rallo Badet, cohet de Calaseit, lo que no chapurrege res, parle chapurriau | rayo, rayos |
reacsió, reacsións | reacción, reacciones |
reacsioná | reaccionar |
reacsione | reacciona |
reacsiono | reacciono |
reagrupá | reagrupar |
reagrupamén | reagrupamiento |
real | real |
reala de gossos : tots los gossos que van a cassá juns | reala de perros |
realidat | realidad |
realidats | realidades |
realisá | realizar |
realisat, realisats | realizado, realizados |
realise | realiza |
realmen | realmente |
reals | reales |
Realsá – vore alsá : eixecá, pujá | realzar |
reanudá, continuá | reanudar |
reaparéixe | reaparecer |
rebaissáen, rebaixaben, rebaixáen | rebajaban |
rebaixá | rebajar |
rebaixá | rebajar |
rebaixaríe | rebajaría |
rebaixes | rebajas |
rebatí | rebatir |
rebelá, revelá | revelar |
rebele | rebela |
rebelió | rebelión |
rebelións | rebeliones |
rebelo | rebelo |
rebisyaya, rebisyayes | bisabuela, bisabuelas |
rebisyayo, rebisyayos | bisabuelo, bisabuelos |
rebombori, jaleo, abalot | jaleo, alboroto |
rebosán | rebosante, rebosando |
rebossá – rebosá l´aigua | Rebozar – rebosar el agua |
rebossabe – rebosabe | Rebozaba – rebosaba |
rebossán | rebozando |
rebost – A Beseit li díem pastera perque teníem la pastera allí | despensa |
rebufo | rebufo |
rebuscá | rebuscar |
rebuscabe, rebuscáe | rebuscaba |
rebuscaben, rebuscáen | rebuscaban |
recachá, fé mes cacho, rebaixá – recacho, recaches, recache, recachém o recachám, recachéu o recacháu, recáchen – recacharía – recacharé – recachára | Rebajar, hacer más bajo |
recadé | recadero |
recaderes | recaderas |
recado, recados, com lo que anáe a fé lo de safrá capsot | recado, recados |
recaiguda | recaída |
recalentá | recalentar |
recalentades | recalentadas |
recalentats | recalentados |
Recalento | recaliento |
recalsá los caballóns, plantes al hort | echar tierra sobre las plantas que están plantadas en un caballón o montículo de tierra |
recambi, recambis | recambio, recambios |
Recapte es lo "cocido" de la nostra terra. Un topí de fesols, en un tros de cansalada y coa o pota de gorrino, o un trosset d'os del cuixot , una borrifalda, butifarra de sang, un churís, chorisso, y unes pataques afegides a radera hora. Y, a voltes, a vegades, un grapat d'arrós. | cocido |
recargabe | recargaba |
recargades | recargadas |
Recárrega | recarga |
recarregá, recargá | recargar |
recato | recato |
rechás | rechazo |
rechassá, rechásso, rechásses, rechásse, rechassém, rechasséu, rechássen – rechassat, rechassada, rechás | rechazar |
rechassáble, rechassábles, de destrío | rechazable, rechazables |
rechassán | rechazando |
rechassat, rechassats | rechazado, rechazados |
rechasso (yo) | rechazo |
rechauche, sobres, algo que no vol dingú – la Carmen del tort li diu aixina a un safarrancho | Sobras – zafarrancho |
rechirá de temps, regirá, regirada, girada, cambi | cambio de tiempo |
rechirá, regirá | remover |
rechirabe, rechiráe, regirabe, regiráe | removía |
rechirál, rechiráls | removerlo, removerlos |
rechirála, rechiránla | removerla, removiéndola |
rechirán (g) | removiendo |
rechistá | rechistar |
rechistre, rechistres | registro, registros |
rechite | saca vástagos un árbol |
rechola, reijola, recholes, reijoles | baldosa |
recholes, reijoles | baldosas |
rechonchet, rechonchets | rechonchito, rechonchitos |
rechoncho, rechonchos, com Moncho, que está de bon añ | rechoncho, rechonchos |
rechupete | rechupete |
reclám, recláms per a cassá muixóns, patos, etc | reclamo, reclamos |
reclamá, reclamo, reclames, reclame, reclamém o reclamám, reclaméu o reclamáu, reclámen – reclamat, reclamada | reclamar |
reclamál | reclamarlo |
reclamála, reclamáles | reclamarla, reclamarlas |
reclamáls | reclamarlos |
reclame | reclama |
reclames | reclamas |
Recliná, reclinás al reclinatori | Reclinar, reclinarse (en el reclinatorio) |
recobrá | recobrar |
recobrabe | recobraba |
recobrála, recobráles | recobrarla, recobrarlas |
recobrán (g) | recobrando |
recomaná, recomená | recomendar |
recomanada, recomanades | recomendada, recomendadas |
recomanán | recomendando |
recomanassió | recomendación |
recomanassións | recomendaciones |
recomanat, recomanats, recomenat, recomenats | recomendado, recomendados |
recomenaba | recomendaba |
recomene, recomane | recomienda |
recompensa, recompenses | recompensa, recompensas |
recompensánlo | recompensándole |
recompóndrem | recomponerme |
recóndita, amagada | recóndita, escondida |
reconeguda, reconegudes | reconocida, reconocidas |
reconéguen | reconozcan |
reconeguére | reconociera, reconociese |
reconeguérem | reconociéramos, reconociésemos |
reconegut, reconeguts | reconocido, reconocidos |
reconéis, reconeix | reconoce |
reconéisse, reconéixe | reconocer |
reconeissén, reconeixén | reconociendo |
reconéissen, reconéixen | reconocen |
reconeisséu, reconeixéu | reconocéis |
reconeissíen, reconeixíen | reconocían |
reconeix | reconoce |
reconeixco | reconozco |
reconéixe, reconéixco o reconec, reconéixes, reconéix, reconeixém, reconeixéu, reconéixen – reconegut, reconeguda (conéixe es paregut), - reconeiximén – reconeixe les rateres es aná a buscá a vore si s´ha enganchat algún muixonet, alguna vegada ñan atres bichos | reconocer |
reconéixel | reconocerlo |
reconéixela | reconocerla |
reconéixem | reconocerme |
reconeixén | reconociendo |
reconeixénlo | reconociéndole |
reconeixénu | reconociéndolo |
reconeixerá | reconocerá |
reconeixes | reconoces |
reconéixeu | reconocerlo |
reconeixíe | reconocía |
reconeixíen | reconocían |
reconeiximén | reconocimiento |
reconfortám | reconfortarme |
reconfortánla | reconfortándola |
reconfortánlo | reconfortándolo |
reconfortat, reconfortats | reconfortado, reconfortados |
reconsiliá | reconciliar |
reconsiliá | reconciliar |
reconsilián | reconciliando |
reconsiliánla, reconsiliánles | reconciliándola, reconciliándolas |
reconsiliánlo | reconciliándole |
reconsiliánlo, reconsiliánlos | reconciliándolo, reconciliándolos |
reconvertida, reconvertides | reconvertida, reconvertidas |
reconvertit | reconvertido, reconvertidos |
record, records | recuerdo, recuerdos |
récord, récords, puntuassió mes alta, temperatura, hassaña, etc | récord, récords |
recordá, enrecordássen, yo men recordo o men enrecordo, tú ten recordes o ten enrecordes, enrecorde, enrecordém o enrecordám, enrecordéu o enrecordáu, enrecórden – enrecordat, enrecordada | recordar |
recordabe, recordáe | recordaba |
recordáen, recordaben – sen enrecordaben | recordaban |
recordáli | recordarle |
recordámos | recordarnos |
Recordán (g) | recordando |
recordánli | recordándole |
Recordarás – ten enrecordarás | recordarás |
recordat, recordats | recordado, recordados |
Recordáu – ton enrecordáu | recordarlo |
Recorde – sen enrecorde | recuerda |
Recorden – sen enrecorden | recuerdan |
Recordes – ten enrecordes | recuerdas |
recordéu, ton enrecordéu | recordáis |
recordo, men enrecordo | recuerdo |
recórre, se conjugue com córre, corre | recorrer |
recórrego | recorro |
recorregut | recorrido |
recorreguts | recorridos |
recorrén (g) | recorriendo |
recorríe | recorría |
recreá, recreás | recrear, recrearse |
recreabe | recreaba |
recreánse | recreándose |
recreatiu, recreatius | recreativo, recreativos |
recremada, recremades | requemada, requemadas |
recremat, recremats | requemado, requemados |
recreo, recreos | recreo, recreos |
recriminat, recriminats | recriminado, recriminados |
recta, rectes | recta, rectas |
rectamen | rectamente |
rectángul, rectánguls | rectángulo, rectángulos |
rectangulá | rectangular |
rectangularmen | rectangularmente |
recte, rectes - dret, seguit, directe, pla, llis, rectilíneo, vertical, perpendiculá, just, íntegre, honesto, honrat, imparsial, equitatiu, severo, inflexible, dissiplinat | recto, rectos, derecho, seguido, directo, llano, liso, rectilíneo, vertical, perpendicular, justo, íntegro, honesto, honrado, imparcial, equitativo, severo, inflexible, disciplinado |
rectificá es de sabios o sabuts, com Pedro Saputo. | rectificar es de sabios |
rectificassió | rectificación |
rectitut | rectitud |
recubert, recuberts | recubierto, recubiertos |
recuberta, recubertes | recubierta, recubertas |
recubríen | recubrían |
recubriguere | recubriera |
recubrigueren | recubriesen |
recubrín (g) | recubriendo |
recuerdo, record, recuerdos, records | recuerdo, recuerdos |
recuit | recocido |
reculá, fes cap atrás, reblá, retrossedí, retorná, desfé lo camí, torná | recular, tirar hacia atrás, retroceder, retornar, desandar, volver |
reculán (g) | reculando |
reculat | reculado |
reculáu, reculéu | reculáis |
recuperá | recuperar |
recuperada, recuperades | recuperada, recuperadas |
recuperál, recuperáls | recuperarlo, recuperarlos, recuperarle, recuperarles |
recuperála, recuperáles | recuperarla, recuperarlas |
recuperán (g) | recuperando |
recuperánse | recuperándose |
recuperassió, reparassió, restaurassió, rescate, redensió, compensassió, ressarsimén | recuperación, reparación, restauración, rescate, redención, compensación, resarcimiento |
recuperassións | recuperaciones |
recuperat | recuperado |
recuperats | recuperados |
recuperáu, recuperéu | recuperáis |
recupere | recupera |
recuperen | recuperan |
recurrí | recurrir |
recurs, recursos | recurso, recursos |
recusá, vore decliná | recusar |
recusida, recusides | recosida, recosidas |
recusit, recusits | recosido, recosidos |
red, reds | red, redes |
redacto | redacto |
redensió | redención |
redéu | rediez, rediós |
redimí | redimir |
redimiríes | redimirías |
redistribuí | redistribuir |
redistribuixco | redistribuyo |
rédit, rédits | rédito, réditos |
redó, redóns | redondo, redondos |
Redolá : girá redolán cap aball – rodá - | rodar (hacia abajo) – rodar |
Redolán – rodán | rodando |
Redolare – rodare | rodara, rodase |
redona, redones | redonda, redondas |
redones | redondas |
redonet, redonets | redondito, redonditos |
redoneta, redonetes | redondita, redonditas |
reduí, reduís - reduíxgo o reduíxgo, reduíxes, reduíx, reduím, reduíu, reduíxen – reduít, reduída, reducsió | reducir |
reduíe | reducía |
reduíen | reducían |
reduín (g) | reduciendo |
reduínlos | reduciéndolos |
reduít | reducido |
reduíx | reduce |
reduíxco | reduzco |
reduíxen | reducen |
reedissió, reedissións, re + edissió, re + edissións, torná a editá | reedición, reediciones |
reempéndre | reemprender |
reemplás | reemplazo |
reemplassá, reemplásso, reemplásses, reemplásse, reemplassém o reemplassám, reemplasséu o reemplassáu, reemplássen – reemplassat, reemplassada, reemplasso | reemplazar |
reemplásson | reemplacen |
reencuentro, retrobada | reencuentro |
Refaldá - seguí lo peu de una montaña - talláli a un ábre les branques baixes per a que creixquen milló les de dal | costear, enfaldar |
refectori, refectorio, refectoris, refectorios, minjadó, minjadós de un convén o monasteri | refectorio, refectorios, comedor, comedores |
referénsia, referénsies | referencia, referencias |
referí | referir |
referida, referides | referida, referidas |
referíe | refería |
referiguere | refiriera |
referíli | referirle |
referínse | refiriéndose |
referís, referíx | refiere |
referit, referits – no se fa aná referit com dos vegades ferit, ferits, en alguna ferida | referido, referidos – herido, heridos, con alguna herida |
referítos | referiros |
referix, referíx | refiere |
referíxco | refiero |
referíxen | refieren |
refet | rehecho |
reféu | rehacéis |
refiló | refilón |
reflejá | reflejar |
reflejada, reflejades | reflejada, reflejadas |
reflejáen, reflejaben | reflejaban |
reflejánse | reflejándose |
reflejat, reflejats | reflejado, reflejados |
refleje | refleja |
reflejen | reflejan |
reflejo, reflejos – yo me reflejo – lo reflejo del aigua | reflejo, reflejos |
reflexió, reflexións | reflexión, reflexiones |
reflexioná, meditá, cavilá, calculá, considerá, deliberá, discurrí, especulá, observá, pensá, raoná, recapassitá | reflexionar, meditar, cavilar, calcular, considerar, deliberar, discurrir, especular, observar, pensar, razonar, recapacitar |
reflexionán | reflexionando |
reflexiono | reflexiono |
reflexións | reflexiones |
reflexiu, reflexius | reflexivo, reflexivos |
reforma | reforma |
reformán | reformando |
reformes | reformas |
refors | refuerzo |
reforsat, reforsats | reforzado, reforzados |
refórsen | refuerzan |
refórson | refuercen |
reforsos | refuerzos |
refrán, refráns | refrán, refranes |
refrané, refranero | refranero |
refráns | refranes |
refredá, refredás, arrefredá, arrefredás | enfriar, enfriarse |
refredán | enfriando |
refredará | enfriará |
refredare | enfriara |
refredat, refredats, catarro, catarros, com Luisico Raxadel de Valderrobres, catarrina, catarrines | enfriado, catarro, enfriados, catarros |
Refregá – vore fregá | restregar |
refregabe | refregaba |
refregánlo, refregánlos | restregándolo, restregándolos |
refregás | refregarse |
refresc, refresco, refrescs, refrescos | refresco, refrescos |
refugi, refugis | refugio, refugios |
refugiá, refugiás | refugiar, refugiarse |
refugiám | refugiarme |
refugiat, refugiats | refugiado, refugiados |
refunfuñá | refunfuñar |
refunfuñán | refunfuñando |
rega (cuan yo) | riegue |
regá, regán (g) – rego, regues, regue, reguém o regám, reguéu o regáu, réguen – regára – regaré – regat, regada – regaría | regar |
regabe | regaba |
regaben | regaban |
Regadora per a regá - regué - lo pena de Marcel está com una regadora y escriu al blog lo reguer | regadera, reguero |
regalá | regalar |
regalabe | regalaba |
regaláen, regalaben | regalaban |
regalála | regalarla |
regaláles | regalarlas |
regaláli | regalarle |
regalaríe | regalaría |
regalaríen | regalarían |
regalat, regalats | regalado, regalados |
regalíssia, com la que té Petro al mas de Estupiñá, al pantano de pena | regaliz |
regall, regalls, bada, bades a un camí fetes per l´aigua. La aigüera, les aigüeres los eviten. | grieta en un camino hecha por el agua |
regallada, regallades | agrietada, agrietadas |
regallat, regallats | agrietado, agrietados |
regalo, regalos | regalo, regalos |
regañadéns (a) | a regañadientes |
regat, regats | regado, regados |
regata, porta o finestra entreuberta, bada - regata en canoes – regates | abertura, grieta |
regatejá | regatear |
regatejáli | regateándole |
regateján | regateando |
regí, dirigí, goberná, regentá, administrá, guiá, conduí, funsioná, marchá, actuá, obrá | regir, dirigir, gobernar, regentar, administrar, guiar, conducir, funcionar, marchar, actuar, obrar |
regidó | regidor |
regidós | regidores |
régim, régims | régimen, regímenes |
regimén | regimiento |
regínla | rigiéndola |
regínlo | rigiéndolo |
regió | región |
regións | regiones |
Regirá – re + girá | Remover – re + girar |
regirán | removiendo |
regiren | remueven |
regiro | remuevo |
registrá | registrar |
registrán | registrando |
registre, registres | registro, registros – registra, registras |
régle, regle (construcsió), regla gran | regla grande |
regleta (electrissidat) | regleta |
reglot, rot, reglots, rots | eructo, reglote, eructos, reglotes |
regne, reino, regnes, reinos, reyno, reynos | reino, reinos |
rego | riego |
regressaben, regressáen, tornáen, reculáen | regrasaban |
regressám, regressém, regresám, regresém | regresamos |
regue | riega |
regué, regués – canalet per a regá, regadora – loreguer a wordpress es lo blog del pena de Marsel, Marcelo Pena, Mar + Sel | reguero, regueros |
reguen | riegan |
Regueret – A Beseit, la zona del clot de Eutropio (Tropio), prop del portal de vilanova | reguerito, reguero pequeño |
regulá, regulás | regular, regularse |
regularmen | regularmente |
Regulás, regulars | regulares |
rehabilitaré | rehabilitaré |
rehabilitassió, rehabilitassións | rehabilitación, rehabilitaciones |
rehusá, no volé algo, di que no | rehusar |
rehusabe | rehusaba |
rehusán | rehusando |
rehuséu | rehusáis |
reíen | reían |
reinabe, reináe | reinaba |
reinat, reinats | reinado, reinados |
reine (lo rey, la reina) | reina |
reinsersió, reinsersións | reinserción, reinserciones |
reinterpretada, reinterpretades | reinterpretada, reinterpretadas |
réissa, reixa | reja |
réisses, reixes | rejas |
reixa | reja |
reixes | rejas |
reixeta, reixetes – rejilla, rejilles | rejilla, rejillas |
rel, moneda antiga - no ting un rel, no tením un duro | real |
relajá | relajar |
relajás | relajarse |
relajat, relajats | relajado, relajados |
relasió, relassió, relasións, relassións | relación, relaciones |
relasionada, relassionada, relasionades, relassionades | relacionada, relacionadas |
relasionat, relasionats | relacionado, relacionados |
relassió | relación |
relassioná, yo me relassiono, relassiones, relassione, relassioném o relassionám, relassioneú o relassionáu, relassiónen – relassionat, relassionada | relacionar |
relassionable | relacionable |
relassionades | relacionadas |
relassionán | relacionando |
relassións | relaciones |
relatá, contá | relatar |
relataríe | relataría |
relataríen | relatarían |
relatiu, relatius | relativo, relativos |
relativa, relatives | relativa, relativas |
relativamen | relativamente |
relato, relatos | relato, relatos |
relegat, relegats | relegado, relegados |
relevám | relevarme |
relevo | relevo |
relicari, relicaris – balla morena, balla en garbo ... | relicario, relicarios |
relichiosos, religiosos | religiosos |
religió, religións | religión, religiones |
religiós | religioso |
religiosamen | religiosamente |
religioses | religiosas |
religiosos | religiosos |
religiosos | religiosos |
relinchá | relinchar |
relíquies | reliquias |
rella, relles (aladre) | Parte del arado |
rellámpec, rellámpecs | rayo, rayos |
rellámpec, rellámpecs | relámpago, relámpagos |
rellampegá | relampaguear |
rellena, farsida | rellena, rellenas |
rellenán (g) | rellenando |
relleno, rellenos | relleno, rellenos |
relleno, rellenos, farsit, farsits | relleno, rellenos |
relligí | releer |
rellissá | resbalar |
rellissada, relliscada | resbalón |
rellissades, relliscades | resbalones |
rellissáe, rellissabe | resbalaba |
rellissáren | resbalaran |
Rellixgo | releo |
rellonge, rellonges | reloj, relojes |
relluén, relluenta, relluéns, relluentes | reluciente, relucientes |
relluí | relucir |
relluíe | relucía |
relluíen | relucían |
relluín (g) | reluciendo |
relluís, relluíx | reluce |
relluíxen | relucen |
reloche, rellonge, reloches, rellonges | reloj, relojes |
Remangada, arremangada, remangades, arremangades (de mánega) | remangada, remangada, arremangada |
remangat, remangat, arremangat, arremangats | arremangado, remangado |
remanso, remansos | remanso, remansos, balsa, meandro, recodo, poza, charca, vado |
remat, al remat, acabamén, final. Lo remat de la festa va sé lo milló – remat de remo, a una barca | remate, al final, como remate – remado |
rematada, rematades | rematada, rematadas |
rematán | rematando |
rematat, rematats | rematado, rematados |
remáu, reméu | remad |
remediáu | remediarlo |
remei, remey, reméi, reméy | remedio |
remeis, remeys, reméis, reméys | remedios |
remená | remover |
remitén de una carta | remitente |
remiténs | remitentes |
remití | remitir |
remitíe | remitía |
remitíen | remitían |
remitínme als fets | remiténdome a los hechos |
remoguda, remogudes | removida, removidas |
remogue | remueva |
remogues | remuevas |
remogut, remoguts – vore mogut | removido, removidos |
remolcá | remolcar |
remolcá | remolcar |
remolcabe | remolcaba |
remoliná | remolinar |
remolino (yo) | remolino |
remolino, remolí, remolinos, remolíns | remolino, remolinos |
remolonejá | remolonear |
Remolque – ell remolque | Remolque – remolca |
remolquen | remolcan |
Remolques – tú remolques | Remolques – tú remolcas |
remontá, remontás | remontar, remontarse |
remordimén, remordiméns | remordimiento, remordimientos |
Remos – cuan tú remos | Remos – cuando tú remes |
Remossegat – mossegat | Remordido – mordido |
remostróns, sobres, restos en los que se prepare una minjada | Sobras, restos con los que se prepara una comida – en extremeño https://www.iventia.com/destacaus/descargues/izionariu.pdf significa cariñoso, zalamero, etc |
remota, remotes | remota, remotas |
remoto, remotos | remoto, remotos |
remouen | remueven |
remóure, remóc, remóus, remóu, removém, removéu, remóuen – remogut, remoguda – moure se conjugue igual | remover |
remoúrel | removerlo |
remóurela | removerla |
removén | removiendo |
removíe | removía |
removíen | removían |
remugá una cabra, rumiá un camello, remastegá – parlá entre dens. Qué remugues ? | Rumiar – hablar entre dientes |
remugán | rumiando |
remullaren (per a que se) | para que se remojaran, remojasen |
renáis, renáix | renace |
renaisserá, renaixerá | renacerá |
renáixe, renáisse | renacer |
renc, rengle, reng de amelés, ringlera de sebes, renglera, línia recta | linea recta, fila, hilera |
rencor | rencor |
rencorós, rencorosos | rencoroso, rencorosos |
rencorosa, rencoroses | rencorosa, rencorosas |
rendí, rendís - yo me redixgo o redixgo, tú te rendíxes, rendíx, rendím, rendíu, rendíxen (tamé es cansás mol) – estic rendit, está rendida – rendissió | rendir, rendirse |
rendíen | rendían |
rendimén, rendiméns, lo de les ameles cuan se venen, se calcule la part de gallo y clasca que ña. | Rendimiento – el de las almendras cuando se venden, se calcula la parte de gajo y cáscara que hay |
Rendit - estic rendit, baldat, mol cansat – m´hay rendit, no podía en ells : rendissió a una guerra, pelea, riña | rendido |
rendits | rendidos |
rendíx (se) | rinde (se) – se agota |
renéc, renécs | reprimenda, riña, reprimendas, riñas |
renegá, fótre la bronca – renegá de los teus orígens | reñir, dar una reprimenda – renegar |
renegál – renegála – renegáls – renegáles | reñirle, reñirlo – reñirla – reñirles – reñirlas |
renegán | Riñendo – renegando |
renegánla | riñéndola |
renegánlo | riñéndolo, riñéndole |
renegat | renegado, reñido |
Renego – te renego perque eres un pesolaga | Reniego – te riño porque eres un travieso |
renegue, renégue | Riñe – reniega |
reneguen, renéguen | Riñen – reniegan |
reneguéu, renegueu | Reñís – renegáis |
rengle, renglera, filera, linea | Hilera, línea |
rengló, renglóns – Déu escriu al dret (recte) en renglóns torsuts | renglón, renglones – Dios escribe recto con renglones torcidos |
reno, renos, animal de USA y Canadá, no sen veuen per la zona dels chapurriaus, ara, los cuernos sí | reno, renos |
renová | renovar |
renováen, renovaben | renovaban |
renovála | renovarla |
renován | renovando |
renovaren | renovaran |
renovat | renovado |
renoven | renuevan |
rentá la roba al rentadó de la séquia | lavar la ropa en el lavadero de la acequia |
rentá, rentás – yo me rento, rentes, rente, rentém o rentám, rentéu o rentáu, rénten – rentára – rentaría – rentaré – rentá una inversió | Lavar – rentar una inversión |
rentabe | lavaba |
rentaben | lavaban |
rentabilidat | rentabilidad |
rentades | lavadas |
rentadó, llavadó de la séquia, safarech | lavadero (de ropa) |
rentadora, llavadora, normalmén lo electrodoméstic, pero tamé una dona que se guañabe la vida rentán roba de atres, com sa mare de Pedro Saputo al escomensamén del llibre | lavadora, normalmente el electrodoméstico, pero también una mujer que se ganaba la vida lavando ropa de otros, como la madre de Pedro Saputo al principio del libro |
rentáe, rentabe | lavaba |
rentáen, rentaben | lavaban |
rentál, rentála | lavarlo, lavarla |
réntal, réntala | lávalo, lávala |
rentám | lavamos |
réntam estos pantalóns que demá mels hay de ficá o posá | lávame |
rentán | lavando |
rentánse | lavándose |
rentaplats | lavaplatos |
rentare | lavara, lavase |
rentarém | lavaremos |
rentaren | lavaran, lavasen |
rentás | lavarse |
rentat | lavado |
rentátos | lavaros |
rentats | lavados |
rente | lava |
renten | lavan |
rentéutos | lavaos |
rento | lavo |
renunsiá | renunciar |
renúnsia, renunsia, renúnsies, renunsies | renuncia, renuncias |
renunsián | renunciando |
renunsiat | renunciado |
renúnsio, renunsio | renuncio |
reñí, riñgo o reñixco, riñs o reñíxes, riñ, reñím, reñíu, reñíxen – ham reñit, un bufeteo reñit, una pelea o riña mol reñida – enganchás en algú, tíndre una enganchada (vore enganchá) – reñir castellá es renegá | pelear, discutir, pelearse |
reñíem | peleábamos |
reñíen | peleaban |
reñín (g) | peleando |
reñiríen | pelearían |
reñit | peleado |
reñits | peleados |
reñíu | peleáis |
reomplí, re + omplí, umplí, torná a omplí, omplí mes | rellenar, re + llenar, volver a llenar, llenar más |
reómpligo | relleno |
repará en algo – repará : arreglá | reparar en algo, darse cuenta de – reparar : arreglar |
reparaben | reparaban |
Reparada | Reparada |
reparára | reparara, reparase |
reparassió, reparassións | reparación, reparaciones |
reparat | reparado |
reparat, tipo de pa de Tamarite : Lo reparat he mol gran. Ya casi no se fa, lo recuit mes petit. Lo reparat lo compraben los pachesos, ne posaben 8 o 10 a un sac u capa defora, y lis aguantabe lo menos 15 díes. Pagaben en una llibreta. Primé entregaben un sac o dos de farina, y después anaben prenguén pa. |
tipo de pan de Tamarite – reparado |
reparats | reparados |
reparéu | reparáis |
repartí | repartir |
repartí, repatixgo o repartixco, repartíxes, repartíx, repartím, repartíu, repartíxen – repartit, repartida, repartissió | repartir |
repartida, repartides | repartida, repartidas |
repartides | repartidas |
repartidó, repartidós | repartidor, repartidores |
repartíen | repartían |
repartíla | repartirla |
repartín (g) | repartiendo |
repartirá bufetades en les dos máns | repartirá bodetones con las dos manos |
repartíssen, repartíxen | reparten |
repartit, repartits, com lo gros de Nadal, que ha eixit mol repartidet per tota España | repartido, repartidos |
Repartíx – Al Matarraña: Pascual repartíe lo correu, Álvaro de Ráfels, Jesús de Queretes, Bernardo de Monroch, la Marisa del pequeño (ella es Micolau de La Fresneda), la dona de Senill, Alicia de Penarroija, un estiu lo vach repartí yo a Ráfels, La Cerollera, Fórnols y La Portellada, después anaba a La Fresneda y li portaba unes cartes a la dona de Tigel, la Rosa. | reparte |
reparto del correu – yo repartixco o repartixgo lo correu | reparto del correo |
repás, repassos | repaso, repasos |
repassá | repasar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar |
repassáe, repassabe | repasaba |
repassán | repasando |
repassaré | repasaré |
repasséu | repasad, repasáis |
repasséutosu | repasáoslo |
repatriassió, repatriassións – Una repatriassió ilegal es per ejemple : fótreli una cassada a Carlitos Puigdemont, aviál a dins de una furgoneta (com la del equipo A) y baixál a la frontera de Fransa en Huesca, hasta la porta de un cuartel de la Guardia Sivil; a la frontera de Cataluña no perque los mossos lo tornaríen a Bélgica, que ne ñan mols que són com la gestapo dels catanazis. Lo mateix en Valtonyc, Marta Rovira, y atres fugats de la justíssia, no sol catalanistes, ne ñan que no u són. | repatriación, repatriaciones |
repén (de) - Es la caussa de mort mes frecuén entre los chapurriaus. - De qué s´ha mort? - De repén. | repente (de) |
Repéndre – torná a empéndre – renegá an algú | reprender, volver a emprender |
repetí, repetís – yo me repetixco o repetixgo, repetíxes, repetíx, repetím, repetíu, repetíxen – repetit, repetida, repetissió – una mentira com la corona catalano aragonesa repetida moltes vegades se pot torná verdat per als que su creuen tot. | repetir |
repetida, repetides | repetida, repetidas |
repetidó, repetidós – a escola - de tele, telecomunicassións | repetidor, repetidores |
repetíe | repetía |
repetíen | repetían |
repetíli | repetirle |
repetín (g) | repitiendo |
repetínli | repitiéndole |
repetínse | repitiéndose |
repetís, repetíx | repite |
repetissió, repetissións | repetición, repeticiones |
repetit, repetits | repetido, repetidos |
repetits | repetidos |
repetixga | repita |
repetixgo | repito |
replá, repláns | rellano, rellanos |
replantá | replantar |
replantáles | replantarlas |
replega, arreplega | recoja |
replegá, arreplegá | recoger |
replegaba | recogía |
replegades, arreplegades | recogidas |
replegaé, replegabe | recogía |
replegáen, replegaben | recogían |
replegál, replegáls | recogerlo, recogerlos |
replegáles | recogerlas |
replégales | recógelas |
replegámos | recogernos |
replegán, arreplegán (g) | recogiendo |
replegarán | recogerán |
replegaríen | recogerían |
replegás | recogerse |
replegat | recogido |
replegats, arreplegats | recogidos |
replegue | recoge |
repleguen | recogen |
replená, reumplí, reomplí | rellenar, re + llenar, volver a llenar, llenar más |
replenán | rellenando |
replenat, rellenat, reomplit, reumplit | rellenado |
replene | rellena |
repleta, pleneta, a cormull, de gom a gom | repleta |
replicá – fé una réplica, copiá - no me replicos ! - contestá, contradí, criticá, protestá, alegá, argumentá | replicar, contestar, objetar, contradecir, criticar, protestar, alegar, argüir, argumentar – hacer una réplica |
replique | replica |
repliquen | replican |
repondré, ficaré un atra vegada lo que falte an algún puesto | repondré |
reportache, reportaches | reportaje, reportajes |
reportaje, reportajes | reportaje, reportajes |
repós | reposo |
reposabe | reposaba |
reposada, reposades, descansada, descansades | reposada, reposades |
reposadamen, descansadamen | reposadamente |
repost, repostos de pesses de una máquina, recambis José Mari a Alcañís, López , son pare de Jorge López Esteban | repuesto, repuestos |
reprén | reprende, vuelve a emprender |
repreng, reprenc | reprendo |
repréns | reprendes |
representá, represento, representes, represente, representém o representám, representéu o representáu, represénten – representat, representada (una obra de teatro) – representán | representar |
representabe | representaba |
representán | representante |
representáns | representantes |
representasió, representassió, representasións, representassións | representación, representaciones |
representassió, representassións | representación, representaciones |
representat, representats | representado, representados |
represente | representa |
representen | representan |
reprimíe | reprimía |
reprimín | reprimiendo |
Reprobá – reprobat, reprobada - censurá, desaprobá, criticá, reprochá, condená | reprobar, censurar, desaprobar, criticar, reprochar, condenar, vituperar |
reprobabe | reprobaba |
reprobassió | reprobación |
reprobat | reprobado |
reprobatoriamen | reprobatoriamente |
reprobats | reprobados |
reproben | reprueban |
reprochá, censurá, criticá, condená, recriminá, reprobá, afeá, reconvíndre, renegá, repéndre, empéndre | reprochar, censurar, criticar, condenar, recriminar, reprobar, afear, reconvenir, regañar, reprender |
reprochabe | reprochaba |
reprochaben | reprochaban |
Reprocháls – reprocháles | Reprocharles – (reprocharlas) |
reprochánse | reprochándose |
reprochás | reprocharse |
reproductó, reproductós | reproductor, reproductores |
reproduí | reproducir |
reptán | reptando |
república, repúbliques, com la que va espentolá Luisico Companys, y ara ne volen un atra. No volen rey pero diuen que los reys aragonesos eren catalano aragonesos :) Esta gen son mes sompos a les dotse que a les onse del mateix día. | república, repúblicas |
repudiá | repudiar |
repugná, fé fástic, fé escrúpol | repugnar |
repugnabe | repugnaba |
repugnán | repugnante |
repugnáns | repugnantes |
repugnánsia | repugnancia |
repugne | repugna |
repulsa, repudio – vore repudiá, repugná | repulsa, repudio |
reputá, jusgá, estimá, calificá, conseptuá, considerá, ponderá, valorá, evaluá | reputar, juzgar, estimar, calificar, conceptuar, considerar, ponderar, valorar, evaluar |
reputabe | reputaba |
reputaben | reputaban |
reputada, reputades | reputada, reputadas |
reputaríen | reputarían |
reputassió | reputación |
reputat | reputado |
reputats | reputados |
reputém | reputamos |
requerí, requerixco, requeríxes, requeix, requerím, requeríu, requeríxen – (estás mol) requerit, requerida | requerir |
requeríe | requería |
requeríen | requerían |
requerit | requerido |
requerits | requeridos |
requeríu | requerís, requirirlo |
requerix | requiere |
requeríxen | requieren |
requerixque | requiera |
requesta, demanda – latín request (inglés request) es solissitut, solisitut | demanda, solicitud |
requiem per un llauradó español, novela de Ramón J. Sender (no Sénder) – missa de difuns, morts; | requiem |
requiescat in pace, RIP, que en pau descanso, QEPD | RIP, QEPD |
Res – no tenim res | Nada – no tenemos nada |
res (animal), reses, cap, caps de bestiá | res, cabeza de ganado |
resá | rezar |
resada, resades | rezada, rezadas |
resáe, resabe | rezaba |
resáen, resaben | rezaban |
resám, resém | rezamos |
resán (g) | rezando |
resare | rezara, rezase |
resaren | rezaran, rezasen |
resaríe | rezaría |
resat, resats | rezado, rezados |
rese | reza |
resecs | resecos |
resém o resám | rezamos |
résen | rezan |
reses | rezas |
reséu | rezáis |
reséu o resáu | rezáis |
resguardo, resguardos de compra | resguardo, resguardos |
resma, risma, rayma, raima, conjún de vin máns (500 fulles) de papé. - Caxa de paper en què ha XVI raymes, Reua Perp. 1287, p. 372. Nou raymes de paper stimades a rahó de II dobles la rayma, diuyt dobles, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 213). Per una rayma de paper per fer imatges, doc. a. 1514 (BSAL, iv, 304). - de l'árabe rizma | resma |
reso | rezo |
resóldre | resolver |
Resolt de resóldre (un cas, Sherlock Holmes) – dessidit, valén, audás, atrevit, intrépit, osat, diligén, llansat | resuelto, decidido, valiente, audaz, atrevido, intrépido, osado, diligente, lanzado |
resolta, resoltes | resuelta, resueltas |
resoltamen | resueltamente |
resolts | resueltos |
resos | reces |
respecte a | respecto a |
respecte, respectes | respeto, respetos |
respectiu, respectius | respectivo, respectivos |
respectiva, respectives | respectiva, respectivas |
respectivamen | respectivamente |
respetá | respetar |
respetabe | respetaba |
respetable, respetables | respetable, respetables |
respetáen, respetaben | respetaban |
respetál, respetáls | respetarlo, respetarlos |
Respetála, respetáles | respetarla, respetarlas |
respetat, respetats | respetado, respetados |
respeto (yo) | respeto |
respeton | respeten |
respetuosa, respetuoses | respetuosa, respetuosas |
respiacte | respeto |
respiate | respeto |
Respigá – espigá, traure espiga (latín spīcare) – espigás una lletuga de ensiám : créixe massa y fes malbé | respigar, espigar, sacar espiga |
respigabe | respigaba |
respirá | respirar |
respirabe, respiráe | respiraba |
respirada | respirada |
respirán | respirando |
respiraré | respiraré |
respirasió, respirassió | respiración |
respirat | respirado |
respiros (tú) | respires |
resplandó, llumenária | resplandor |
resplandós, llumenáries | resplandores |
respón | responde |
respondrá | responderá |
respóndre, contestá, contesto, contestes, conteste, contestém o contestám, contestéu o contestáu, contésten – contestat, contestada – respong, respóns, respón, responém, responéu, respónen | responder, contestar |
respóndreli | responderle |
respóndrels | responderles |
responíe, contestabe | respondía |
responsabilidat, responsabilidats | responsabilidad, responsabilidades |
responsable, responsables | responsable, responsables |
resposta, respostes, contesta, contestes | respuesta, respuestas |
ressaca | resaca |
ressagats | rezagados |
ressecá | resecar |
ressecá, ressecás | resecar, resecarse |
ressecat, ressec | resecado, reseco |
ressecats, ressecs | resecados, resecos |
ressel | recelo |
ressel | recelo |
resselat | recelado |
ressembrá | resembrar |
ressembrán | resembrando |
ressená | recenar |
ressená, ressopá | recenar |
resséns (te) de una caiguda | te resientes de una caída |
ressentíx | resiente |
ressepsió, ressepsións – A Mallorca vach treballá a la ressepsió del hotel Viva Blue, a Playa de Muro, de nit, de vigilán tenía a Xisco, que vivíe a Inca. Ell parlabe en mallorquí y yo en chapurriau. A Raimundo Lulio, Ramón Llull, tamé l´haguera entés, si haguera naixcut al seu tems. Lo mallorquí de abáns no es tan fássil de enténdre. | recepción, recepciones |
ressepsionista, ressepsionistes | recepcionista, recepsionistas |
ressepsioniste, ressepsionistes | recepcionista, recepsionistas |
resseptada | recetada |
resseptat | recetado |
resseptat | recetado |
resseptes | recetas |
resserva, resserves – vi resserva – resserva de cassa, coto, veda | reserva, reservas |
resservada, resservades | reservada, reservadas |
resserváe, resservabe | reservaba |
resserváen, resservaben | reservaban |
resservám | reservarme |
ressérvam | resérvame |
resservánse | reservándose |
resservat, resservats | reservado, reservados |
resseta, ressetes, ressepta, resseptes | receta, recetas |
ressetabe | recetaba |
resseto | receto |
ressial | recelo |
ressiapta, ressiaptes | Receta, recetas |
ressibí | recibir |
ressibí, rébre – ressibixco, ressibíxes, ressibíx, ressibím, ressibíu, ressibíxen – ressibit o rebut, ressibida o rebuda – ressibirás o rebrás | recibir |
ressibida | recibida |
ressibides | recibidas |
ressibides | recibidas |
ressibidó | recibidor |
ressibíe | recibía |
ressibíen | recibían |
ressibiguéren | recibieran, recibiesen |
ressibíl | recibirlo |
ressibíl | recibirlo, recibirle |
ressibíla | recibirla |
ressibíls | recibirlos |
ressibimén | recibimiento |
ressibín | recibiendo |
ressibín (g) | recibiendo |
ressibínla | recibiéndola |
ressibínlo | recibiéndole, recibiéndolo |
ressibirá | recibirá |
ressibirá | recibirá |
ressibiréu | recibiréis |
ressibiríe | recibiría |
ressibiríe | recibiría |
ressibísquen | reciban |
ressibísquen, ressibíxquen | reciban |
ressibísquen, ressibíxquen | reciban |
ressibit | recibido |
ressibítos | recibiros |
ressibits | recibidos |
ressibits | recibidos |
ressibíu | recibís, recibirlo |
ressibíx | recibe |
ressibixco, ressibíxco | recibo |
ressibíxen | reciben |
ressibíxla | recíbela |
ressibíxles | recíbelas |
ressibíxme | recíbeme |
ressibíxquen | reciban |
ressibo | recibo |
ressibo, ressibos | recibo, recibos, recibí |
ressibos | recibos |
ressidánsia | residencia |
ressidánsia, ressidánsies | residencia, residencias |
ressidánsies | residencias |
ressidén | residente |
ressidén, ressidéns | residente, residentes |
ressidéns | residentes |
ressidénsia, ressidénsies | residencia, residencias |
ressidenta, ressidentes | residenta, residentas |
ressiduos, bassura, enruna, brossa, etc | residuos |
ressién | reciente |
ressienmen | recientemente |
ressiéns | recientes |
ressigná, ressignás | resignar, resignarse |
ressignassió, ressignassións | resignación, resignaciones |
ressignat, ressignats | resignado, resignados |
ressignes | resignas |
ressina, raína | resina |
ressinosa | resinosa |
ressinoses | resinosas |
réssio | recio |
ressistánsia, ressisténsia, ressistánsies, ressisténsies | resistencia, resistencias |
ressistén, ressisténs | resistente, resistentes |
ressistenta, ressistentes (ella, elles) | resistente, resistentes |
ressistí | resistir |
ressistíe | resistía |
ressistiríe | resistiría |
ressistiríen | resistirían |
ressistís | resistirse |
ressistit | resistido |
ressistixco, ressistixgo | resisto |
ressó, eco, sonido que ressone | eco, sonido que resuena |
ressol de ressóldre | resuelve |
ressol de sol, solana, solá, solanera, calina, bochorno, caló, calorina | resol, solanera, bochorno, calor |
ressoldrá | resolverá |
ressóldre | resolver |
ressoll, resoll, ressolls, resolls - rebufit, jadeo, alé, aliento, hálit, ronquit, sofoco | resuello, resuellos, resoplido, jadeo, aliento, hálito, ronquido, sofoco |
ressolusió | resolución |
ressolut, que sap eixí de una situassió mes o menos difíssil, templat | resoluto |
ressoluta, que sap eixí de una situassió mes o menos difíssil, templada | resoluta |
ressolvíe | resolvía |
ressonán | resonando |
ressonánsia, ressonánsies (magnética) | resonancia, resonancias |
ressopá | recenar |
ressultá, ressulte que – ressulto, ressultes, ressulte, ressultém o ressultám, ressultéu o ressultáu, ressúlten – ressultat, ressultada | resultar |
ressultáe, ressultabe | resultaba |
ressumen | resumen |
ressúmen, ressúmens | resumen, resúmenes |
ressumides | resumidas |
ressusitá | resucitar |
ressusitada | resucitada |
ressusitaréu | resucitaréis |
ressusitat | resucitado |
ressusitéu | resucitáis |
resta, restes | resta, restas |
restán | restando, restante |
restaurá | restaurar |
restaurán | restaurante, restaurando |
restauráns | restaurantes |
restaurassió - de restaurán per a minjá - de mobles antics | restauración |
restaurassións | restauraciones |
restaurat, restaurats | restaurado, restaurados |
restituída, restituídes | restituída, restituídas |
restituíli | restituirle |
restituínla | restituyéndola |
restituínlos | redtituyéndolos, redtituyéndoles |
restituít, restituíts | restituído, restituídos |
resto y sumo | resto y sumo |
restregó, restregóns, restregá | restriego, restriegos, restregar |
restringida | restringida |
restringides | restringidas |
resultá, ressultá | resultar |
resultabe, resultáe | resultaba |
resultáe, resultabe | resultaba |
resultám | resultamos, resultarme |
resultán (g) | resultando |
resultaría | resultaría |
resultaríe | resultaría |
resultat, resultats | resultado, resultados |
resulte | resulta |
resultes | resultas |
resultón, que choque, que cride la atensió | resultón |
resumín, ressumín | resumiendo |
resumit, ressumit | resumido |
resumítu | resumírtelo |
retall de roba | retal, corte de ropa |
Retallá – tallá | Recortar – cortar |
retallades | recortadas |
retallán | recortando |
retallarém | recortaremos |
retallat, retallats | recortado |
retalls | retales, cortes de ropa |
retardán | retardante, retardando |
retardat, retrasat, arretrasat | retardado, retrasado |
retardáu | retardáis, retardarlo |
retat | retado |
retén del foc – retén l´aigua | retén del fuego – retiene el agua |
reteníe | retenía |
reteníen | retenían |
retensió, retensións | retención, retenciones |
retina, retines | retina, retinas |
retíndre | retener |
retinguts | retenidos |
retintá, torná a tintá (roba) teñí | retintar, volver a tintar o teñir |
retintaba | retintaba |
retirá, retirás | retirar, retirarse |
retiraben, retiráen | retiraban |
retirada, retirades | retirada, retiradas |
retíral | retíralo |
retírala | retírala |
retirám | retirarme |
retirán | retirando |
retiránse | retirándose |
retirás | retirarse |
retirat | retirado |
retirats | retirados |
retire | retira |
Retiro – a retiro ! | Retiro – a retiro : vámonos hacia casa, al retiro |
retó, móssen, mossén, ej. Mossén Enfoten - lo siñó retó engañe a les criades | cura, rector, mosén |
reto, retos | reto, retos |
retocá | retocar |
retocán | retocando |
retorn | retorno |
retorná, torná, retrossedí, reculá, reintegrás, reingresá, restituí, reintegrá, reembolsá | retornar, regresar, volver, retroceder, tornar, reintegrarse, reingresar, restituir, devolver, reintegrar, reembolsar |
retórse, retórses – vore retortigá | retorcer, retorcerse |
retorsíe | retorcía |
retorsudes | retorcidas |
retortigá, retortigás - retortigat, retortigada - yo me retortigo lo turmell, tú te retortígues, retortígue, retortiguém o retortigám, retortiguéu o retortigáu, retortíguen | retorcer, retorcerse (un tobillo) |
retortigáe, retortigabe | retorcía |
retortigat | retorcido |
retortigats | retorcidos |
retortigó, retortigóns | retortijón, dolor, pinchazo, contorsión, retorcimiento, contracción, convulsión |
retortigóns | retortijones |
retós | rectores, curas |
retrás | retraso |
retrasá | retrasar |
retrasada, retrasades | retrasada, retrasadas |
retrasat, retrasats | retrasado, retrasados |
retrasos | retrasos |
Retratá : fé retratos, pintures y tamé fé fotos en una cámara de retratá | retratar |
retratán | retratando, haciendo fotos |
Retratat – m´han retratat, m´han fet un retrato o una foto | Retratado |
retratats | Retratados |
retratiste, fotógrafo, pintó - A Beseit, Elías Gil, Arsenio Giró Abella, Bruno Durán Goffard | retratista, fotógrafo, pintor |
retribuída, retribuídes | retribuída, retribuídas |
retribuít, retribuíts | retribuído, retribuídos |
retró, retróns – tro, trons | retrueno, retruenos – trueno, truenos |
retronabe, retronáe | retronaba |
retronen | retruenan |
reuca, filera de machos o mules lligats la un a la coa del atre – reuques | hilera de mulos o mulas atados uno a la cola del otro |
reúll (de) | reojo (de) |
reullada, reullades | mirada de reojo, miradas |
reuma, enfermedat dels óssos y juntes, articulassións - Emilio Giner Serret de Beseit es reumatólogo a Saragossa | reuma |
reumatoide | reumatoide |
reumplí | rellenar |
reuní | reunir |
reunida, reunides | reunida, reunidas |
reuníe | reunía |
reuníem | reuníamos |
reuníen | reunían |
reuniguérem | reuniéramos, reuniésemos |
reuniguéren | reunieran, reuniesen |
Reuním – Vull reuním en tú – mos reuním demá | Quiero reunirme contigo – nos reunimos mañana |
reunín (g) | reuniendo |
reunió | reunión |
reunións | reuniones |
reuniré | reuniré |
reunísco, reuníxco | reuno |
reuníssen, reuníxen | reúnen |
reunit, reunits | reunido, reunidos |
revelá, revelo, reveles, revele, revelém, reveléu, revélen – revelat (un carret, un secreto), revelada | revelar |
reveladora, reveladores | reveladora, reveladoras |
revelassió, revelassións | revelación, revelaciones |
revelat, revelats | revelado, revelados |
revelátu | revelártelo |
revele | revela |
revelen | revelan |
reveléu o reveláu | reveláis |
reventá, reventás – yo me revento, reventes, revente, reventém o reventám, reventéu o reventáu, revénten - reventat (tamé un macho mol cansat de traballá), reventada, reventó | reventar |
reventat, reventats | reventado, reventados |
revente | revienta |
revento | reviento |
reventó, reventóns | reventón, reventones |
reveránsia | reverencia |
reverendo, reverendos | reverendo, reverendos |
reverenmen | reverentemente |
reverensiá | reverenciar |
reverénsia | reverencia |
reverensiat | reverenciado |
revés | revés |
revesos | reveses |
revíndre, revíndres – revíndres la neu : desgel | deshelar, deshelarse, derretir – deshielo |
revínguen (se) | derritan, deshielen |
revisá | revisar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar |
reviscolá, rebiscolá, re + viure, reviure | recuperarse, revivir |
reviscolada | revivida |
reviscolál | revivirlo |
Reviscolál , reviscolá, torná a una persona, animal, planta a la vida | revivirlo |
revisió, revisións | revisión, revisiones |
reviso | reviso |
revista, revistes | revista, revistas |
Revíure, reviví, reviscolá, rebrotá, rechitá, renáixe, ressusitá, reaparéixe, reavivá, evocá, rememorá, recordá, invocá, reconstruí | revivir, rebrotar, renacer, resucitar, resurgir, reaparecer, reavivar, evocar, rememorar, recordar, invocar, reconstruir |
revíurel (revivíl) | Reanimarlo, revivirlo |
revíurela (revivíla) | Reanimarla, revivirla |
revivíe | revivía |
revivíen | revivían |
Revocá, anulá, ressindí o rescindí, derogá, canselá, disóldre, abolí, cessá, invalidá | revocar, anular, rescindir, derogar, cancelar, disolver, abolir, cesar, invalidar |
revocat, revocats, revocá: anulá, rescindí, derogá, canselá, disóldre, abolí, cessá, invalidá | revocado, revocados, revocar |
revolcá, revolcás per enterra, refregás, tirás, embrutás | revolcar, revolcarse por el suelo, echarse, restregarse, tirarse, ensuciarse, rozarse, revolverse |
revolcaben, revolcáen | revolcaban |
revolcadó, revolcadós : puesto aon se revolquen los jabalíns o atres animals salvaches | lugares para revolcarse jabalíes u otros animales |
revolcánme | revolcándome |
revolcánse | revolcándose |
revolcaríe | revolcaría |
revolcaríen | revolcarían |
revolotechá, revolotejá | revolotear |
revolotechaben, rebolotecháen, revolotejaben, revolotejáen | revoloteaban |
revolotechán, revoloteján | revoloteando |
revolotechat, revolotejat | revoloteado |
revolotechen, revolotegen | revolotean |
revolotegen | revolotean |
revolotejá | revolotear |
revolotejaben, revolotejáen | revoloteaban |
revolotochen | revolotean |
revolt, revolts - trastocat, turbulén, alterat, confús, embolicat, intrincat, embrollat | revuelto, revueltos, trastocado, turbulento, agitado, alterado, confuso, embrollado, intrincado |
revolta, revoltes | revuelta, revueltas |
revolussió, revolusió | revolución |
revolussionari, revolussionaris, com Fidel Castro, que una vegada assessinat Batista y pujat al poder ya se va acabá la revolussió cubana | revolucionario, revolucionarios |
revora – a la revora de la tassa se veu la marca de pintalabios | en el borde de la taza se ve la marca de pintalabios |
revores | bordes |
revulsiu | revulsivo |
rey, reys – als reys magos sels diu los reixos | rey, reyes – reyes magos |
rezagat, rezagats (Mezquín), a la zaga, ressagat, ressagats | rezagado, rezagados, atrasado |
riada, riades, creixcuda de un riu | riada, riadas, crecida de un rio |
Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, Ribagorza, antic Ripacurtia | Ribagorza |
ribás, ribássos, ribaz (Mezquín) – lo márge, márgens solen sé de pedra | ribazo, separación de dos bancales a diferente altura, los márgenes suelen ser de piedra |
ribell, ribells, llibrell (latín labrĕllu) : ressipién de fang cuit, com un plat gran, de forma troncocónica invertida, mes ample que alt, y que servíx per a escurá los plats, rentás los peus, posá coses en remull, etc | lebrillo, barreño |
ribera, riberes de un riu (latín rīparĭa), riba, cuenca - Ribera del Tastavins: subcomarca del Matarraña que atravesse lo riu Tastavins y comprén los munissipis de La Portellada, Fórnols, Ráfels, Fondespala, Penarroija, Monroch y Torredarques - Ribera del Ebre: comarca atravessada de NO a SE pel riu Ebro y situada entre lo Camp de Tarragona, la Terra Alta, lo Baix Aragó, lo Maestrat y lo Mar Mediterráneo; la seua capital es Tortosa, aon se parle valensiá dialecte tortosí | ribera de un río, cuenca |
riberes, ribes | riberas |
ric, rics – lo ric de Queretes | rico, ricos – el rico de Cretas |
rica, riques | rica, ricas |
rictus, contracsió, crispamén, espasmo, gesto | rictus, contracción, crispamiento, espasmo, gesto |
ricura (es una) | es una ricura |
ridícul, ridícula | ridículo, ridícula |
ridículs, ridícules | ridículos, ridículas |
rién | riendo |
riesgo, risc | riesgo |
riesgos, riscos | riesgos |
rifá | rifar |
rifa, rifes | rifa, rifas |
rifáen | rifaban |
rifaríen | rifarían |
rifle, rifles | rifle, rifles |
rígid, du, endurit, agarrotat, almidonat, áspre, tenso, tiesso, réssio, erecte, ressistén, sólit, ert | rígido, duro, endurecido, agarrotado, almidonado, áspero, tenso, tieso, recio, erecto, resistente, sólido, yerto |
rígida, rígides | rígida, rígidas |
rigidés | rigidez |
rígids | rígidos |
Riglos, poble, vore mallos | (los mallos de) Riglos |
rigó, rigor | rigor |
rigurós, rigurosos | riguroso, rigurosos |
rigurosa, riguroses | rigurosa, rigurosas |
Rindiela ! Redéu ! Rediela ! | Rediós ! |
rinoceronte, rinocerontes (rino : nas) | rinoceronte, rinocerontes |
riñó, riñóns, riñonada - fon del riñó del Pantano de Pena | riñón, riñones |
riques, ríques | ricas |
riquesa | riqueza |
riqueses | riquezas |
riquíssim, riquíssims | riquísimo, riquísimos |
riquíssimamen vestit | riquisimamente vestido |
riquíssimes | riquísimas |
risá | rizar |
risáe, risabe | rizaba |
risáen, risaben | rizaban |
risat, risats | rizado, rizados |
riscla, riscles (fusta) que se enclaven a la pell. Mon yayo díe : ya la traurém cuan nevo | astilla, astillas |
riscles | astillas |
risco, riscos, single, singles, tall, talls | risco, tajo, despeñaperros, cortado |
rissa | risa |
risses | risas |
risseta, rissetes | risita, risitas |
rissotada, rissotades | risotada, risotadas |
rissotades | risotadas |
ritme, ritmo, ritmes, ritmos | ritmo, ritmos |
rito religiós | rito |
Riu - a la vora del riu no te fáigues lo niu | Río – a la vera del río no te hagas el nido |
ríu, sen enriu, de riure o enríuressen | ríe |
riuada, riuades, riada, riades | riada, riadas, crecida de un rio |
riuen | ríen |
riuet, riuets | riachuelo, río pequeño, riachuelos, ríos pequeños |
riurás | reirás |
riure, enriure, enríuressen, - yo men enric, tú ten enrius, ell sen enriu, natros mon enriém, vatros ton enriéu, ells sen enríuen – mon ham enrit | reír, reírse |
rius | ríos |
rius | ríes |
rival, rivals | rival, rivales |
rivalidat | rivalidad |
rivalisen | rivalizan |
rivals | rivales |
Robá – robo, robes, robe, robém o robám, robéu o roabáu, róben – robára – robaré – robaría | robar |
roba, robes | ropa, ropas |
robabe, robáe | robaba |
robades | robadas |
robála | robarla |
robáles | robarlas |
robáli | robarle |
Robám – robém | robarme, robamos |
robámos | robarnos |
robán | robando |
robaren | robaran, robasen |
robaríe | robaría |
robaríen | robarían |
robat, robats | robado, robados |
robell, rovell – robell o rovell del ou, la yema | Óxido – yema del huevo |
robellat, rovellat | oxidado |
robelló, rovelló, lactarius deliciosus | níscalo, lactarius (deliciosus) |
robellóns | níscalos |
robém, robám | robamos |
Robes – tú robes | Ropas – robas |
robes (tú) | robas |
robeta, robetes | ropita, ropitas |
roble, rore, robre | roble (quercus) |
robo | robo |
róbon robot (ve del checo o eslavo /rábota/ : trabajo) |
roben robot |
robota, robotes per a fé draps | ropajo, ropajos |
roca, roques | roca, rocas |
roch, roijos – Monroch | rojo, rojos |
rocha, roches | roja, rojas |
rochos | rojos |
rocós | rocoso |
rocosa | rocosa |
rocoses | rocosas |
rocosos | rocosos |
rodáe, rodabe | rodaba |
rodamén, rodaméns | rodamiento, rodamientos |
Rodán – vore redolá | rodando |
rodare | rodara, rodase |
rodarém | rodaremos |
Rodat – un “canto rodado” es un bolo de riu, canto rodat no se diu | rodado |
rode | rueda |
rodech, rodeo, rodechos, rodeos | rodeo, rodeos |
rodechá, rodejá | rodear |
rodechaba, rodejaba | rodeaba |
rodechabe | rodeaba |
rodechaben, rodejaben, rodecháen, rodejáen | rodeaban |
rodechada, rodechades | rodeada, rodeadas |
rodecháe | rodeaba |
rodechán | rodeando |
rodechat, rodechats | rodeado, rodeados |
rodeche, rodege | rodea |
rodege | rodea |
rodegen | rodean |
rodegen | rodean |
rodejá | rodear |
rodejabe, rodejáe | rodeaba |
rodeján | rodeando |
rodéjat de gen bona | rodéate de gente buena |
rodejat, rodejats | rodeado, rodeados |
roden | ruedan |
rodense, de Rodas (Decamerón), rodenses | rodense, de Rodas |
rodera, marca de roda | marca de rueda |
roderes, marques de rodes | marcas de ruedas |
rodes | ruedas |
rodillo, rodillos | rodillo, rodillos |
rog, ruego, rogs, ruegos | ruego, ruegos |
Rogá – rogo, rogues, rogue, roguém o rogám, roguéu o rogáu, róguen – rogaría – rogaré – rogára | rogar |
rogabe, rogáe | rogaba |
rogaben, rogáen | rogaban |
rogáli | rogarle |
Rogán – a Déu rogán y en la massa aná picán | Rogando – a Dios rogando y con el mazo dando |
rogánla | rogándola |
rogánlay | rogándoselo |
rogánli | rogándole |
rogánlos | rogándoles |
rogánme | rogándome |
rogarás | rogarás |
rogat | rogado |
rogats | rogados |
Rogelio, Roger, Ruggiero, en catalá /rugé/ en inglés /róger/ - Rogelio Guimerá Urquizú, germá de mon yayo Tomás del rufo | Rogelio |
roglada, roglades, rogle, rogles – a una roglada hay trobat sis rovellóns y dos babosos | círculo, circunferencia, trozo de terreno más o menos circular |
rogle, rogles - en un rogle (roglada) hay trobat sis rovellóns y dos babosos | círculo, circunferencia, trozo de terreno más o menos circular |
rogo | ruego |
rogue | ruega |
roguém | rogamos |
roiges, roches | rojas |
roija, roiges – Penarroija de Tastavins, per les seues peñes roiges, no les seues penes roiges, encara que tenen a un pena roch | roja, rojas |
roín, ruín, roíns, ruíns, roínes, ruínes | malo, ruín, malos, ruines, mala, malas |
roll, rolls (vore trucol) | rulo, rulos |
rollá, passá lo roll | allanar el suelo con un rulo |
rollo, rollos, tabarra, tabarres | rollo, rollos |
romana : balansa, báscula (del latín statera rormāna) – Les chiques de este poble s´han comprat una romana per a pesás les mamelles dos vegáes a la semana |
balanza romana, báscula |
románic | románico |
romániques | románicas |
romanos, románs | romanos |
romansé, que sol conte romanses (per a no picá) | romancero, que cuenta romances (para no picar) |
romansechá, romansejá | romancear, contar romances |
romansechán, romanseján | romanceando |
romansechat, romansejat | romanceado |
romansera | romancera |
romántic, romántics | romántico, románticos |
romántica, romántiques | romántica, románticas |
romé, romés | romero, romeros |
romeret, romerets | Romero, romerito, romeritos |
romiguera, garrabera, gabarrera, garravera, gabarrera - vore picaesquenes | zarza, zarzamora |
rompeguére | rompiera, rompiese |
rómpre – rómpego, roms, rom, rompém, rompéu, rómpen – rompría – rompeguéra – rompré | romper, empezar |
ron | ron |
roncá | roncar |
ronca (veu), ronques | ronca (voz) |
roncáe, roncabe | roncaba |
roncán (g) | roncando |
Roncarás – ronca que roncarás | roncarás |
rondá | rondar, salir de fiesta |
ronda, rondes | ronda, rondas |
rondallé, rondallés, rondallera, rondalleres | que ronda mucho |
rong, ronc (sonido) | ronco (sonido) |
ronque | ronca |
ronquit | ronquido |
ronquits | ronquidos |
ronroneo, sonido que fa lo gat | ronroneo de un gato |
roquerol, mote de Beseit, de roca, roquerola la dona | mote de Beceite, de roca |
roquerut, roqueruts | roquizo, pedregoso |
roques | rocas |
roqueta, roquetes / Roquetes a Tarragona | roquita, roquitas |
roquissal, roquissals | terreno rocoso |
rosa, roses | rosa, rosas |
rosada, rosades – cuan se gele : gebra, escarcha | rocío, rocíos – cuando se hiela : escarcha |
rosada, rosades (coló) | rosada, rosadas |
rosadet (vi) | vino rosado |
rosadeta, rosadetes | rocío ligero |
rosari, rosaris - Va acabá com lo rosari de la aurora | rosario, rosarios |
rosat (vi) | rosado (vino) |
Rosca, rosques, en forma de rosco 0, com la rosca de Pascua (la mona es un pastel) | rosca, roscas, rosco, rosca de Pascua (la mona es un pastel) |
rosé, rosés | rosal, rosales |
rosse, rose - lo rosse fa lo cariño, rosses | El roce hace el cariño – roces |
rossegá fusta – en les dens | arrastrar (madera) – roer con los dientes |
rossegadós, rossegá, arrossegá https://chapurriau.blogspot.com/2017/09/rossegados.html | personas que arrastraban madera desde el monte hasta donde se cargaba |
rossegál | arrastrarlo, roerlo |
rossegán (g) | arrastrando, royendo |
rossego | arrastro, roo |
rossegó, rossegóns – de pa (cuscurro) | Arrastres – coscurro, cuscurro de pan |
rosseguém | arrastramos, roemos |
rossí, rossíns - jamelgo, penco, burro, cabalgadura, jaco, caball – torpe, rudo, tosco, sáfio, ignorán – Rossinán de Don Quijote | Rocín, rocines - jamelgo, penco, asno, cabalgadura, jaco, caballo, matalón, torpe, rudo, tosco, zafio, ignorante |
rossigá, vore rossegá | roer, arrastrar |
Rostí - rostixgo, rostixes, rostix, rostím, rostíu, rostíxen – rostiría – rostiguéra – rostiré | asar |
rostoll, rostolls : bancal aon s´ha cossechat o segat y sol quede una mica de palla | rastrojo, rastrojos |
rostro, cara | rostro, cara |
rot | eructo |
rotá, roto, rotes, rote, rotém, rotéu o rotáu, roten (de rot) – girá sobre lo seu eje (la terra) | Eructar – girar sobre su eje |
rotet – lo chiquet ha fet lo rotet después de mamá | eructito, regüeldito – el niño ha eructado después de mamar. |
rots | eructos, regüeldo |
rótul, rotuls | rótulo, rótulos |
rótula, rótules (del ginoll, genoll) | rótula, rótulas (rodilla) |
rotuladó | rotulador |
rovellán (g) | oxidando |
rovellare | oxidara, oxidase |
rovellat, rovellada | oxidado, oxidada |
rovelló, rovellóns (bolet) – de rovell, rovellat, pel coló verdós que sels fa | níscalo, lactarius (deliciosus) |
rovellonera, rovelloneres, aon íxen bastáns rovellóns en rogle o en poquet tros | donde salen rovellones, níscalos, en círculo o en poco trozo |
rubia, rubies | rubia, rubias |
ruc, antic ruch, burro, rucs, antic ruchs, burros – A Beseit un home li va enseñá lo verdang a una dona y ella va cridá : Aixó no es un home, aixó es un ruc ! - Com un ruch (ruc) ple de caparres, Martí G., Tip. mod. Ii, 161. | rucio, burro – En Beceite un hombre le enseñó la verga a una mujer y ella exclamó : esto no es un hombre, esto es un rucio (burro) ! |
Ruda, herba que put, fa una auló mol forta (ve de ruta – arraíl ?), es abortiva, aclaríx la sang. | ruda (hierba) http://www.botanical-online.com/efectos_secundarios_ruda.htm |
rudamen | rudamente |
rudesa | rudeza |
rudo, tosco, bruto, ordinari, áspre, basto, zote,sopenco, descortés, grossero, obtús, romo, torpe, sáfio | rudo, tosco, brusco, ordinario, áspero, basto, zote, zopenco, descortés, grosero, obtuso, romo, torpe, zafio |
ruella, roella, ababol, ruelles, roelles, ababols | amapola |
ruén, mol calén, que creme mol | muy caliente, ardiente |
ruéns | muy calientes, ardientes |
ruénta, mol calenta, que creme | muy caliente, ardiente, que quema |
ruentíssim | extremadamente caliente, ardiente, que quema |
ruentó | calor extremo |
ruentós | calores extremos |
rugit | rugido |
rugits | rugidos |
rugós | rugoso |
rugosa, rugoses | rugosa, rugosas |
rugosos | rugosos |
ruidera, sorollina | mucho ruido |
ruido, soroll | ruido |
ruidos, sorolls | ruidos |
ruín, roín | malo, ruín |
ruina | ruina |
ruines | ruinas |
ruíns, roíns | malos, ruines |
rumbo, rumbos | rumbo, rumbos |
rumiá (una cabra) | rumiar (una cabra) |
rumor, rumó - A Beseit ña una casa que se diu Rumó | rumor |
rumors, rumós | rumores |
rural, rurals | rural, rurales |
ruralissassió | ruralización |
rústic | rústico |
rustíes, rostíes | asabas |
rustisses, rustixes, rostixes | asas (de asar) |
rutinari, rutinaris | rutinario, rutinarios |