Mostrando las entradas para la consulta emperaire ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta emperaire ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 11 de abril de 2024

Lexique roman; Image, Ymage, Emage - Indiger


Image, Ymage, Emage, s. f., lat. imaginem, image.

Loc. A la ymage de la sancta Trinitat. V. et Vert., fol. 40.

(chap. A la imache de la santa Trinidat.) 

A l'image de la sainte Trinité.

- Statue, figure.

L' image de sus de la tor. V. de S. Honorat. 

La figure du haut de la tour.

Cum fes la molher de Loth, per que fon mudada en ymage de sal.

V. et Vert., fol. 99. 

Comme fit la femme de Loth, par quoi elle fut changée en statue de sel.

Uns argentiers... fazia emages d'argent. 

Trad. des Actes des apôtres, ch. 19. 

Un argentier... faisait statues d'argent.

ANC. CAT. Imatge, image. ESP. Imagen. PORT. Imagem. IT. Image.

(chap. Imache, imaches.)

2. Ymagena, Emagena, Hemagena, Esmajena, s. f., image.

Ymagena a la semblansa de Dieu. Liv. de Sydrac, fol. 10.

Image à la ressemblance de Dieu.

Aytantost demostret si la emagena de la cara.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 2.

Aussitôt se montra l'image de la face.

- Statue, figure.

Hemagena que era gran, tota daurada. Philomena.

Statue qui était grande, toute dorée.

Fig. Paraula es esmajena de coratge, quar cals es l'om, tals es sa paraula. Trad. de Bède, fol. 2.

La parole est l'image du coeur, car quel est l'homme, telle est sa parole.

IT. Imagine.

3. Imaginatio, Ymagination, Emagenassio, s. f., lat. imaginationem, imagination, idée.

La tersa vigor entre nos 

Se ditz imaginatios.

Brev. d'amor, fol. 53. 

La troisième qualité entre nous se dit imagination. 

Cant se engoysset a la ymagination de sa mort.

V. et Vert., fol. 36. 

Quand il se tourmenta à l'idée de sa mort.

- Image, figure.

Met dins sa mayo

L' emagenassio

Del semblan e 'l parven.

Nat de Mons: Si Nat de Mons. 

Met dans sa maison l'image et l'apparence de la ressemblance.

CAT. Imaginació. ESP. Imaginación. PORT. Imaginação. IT. Imaginazione, immaginazione. (chap. Imaginassió, imaginassions; v. imaginá.)

4. Ymaginatiu, adj., lat. imaginativus, imaginatif.

La ymaginativa virtut. Eluc. de las propr., fol. 20. 

La puissance imaginative. 

CAT. Imaginatiu. ESP. PORT. IT. Imaginativo, immaginativo. (chap. Imaginatiu, imaginatius, imaginativa, imaginatives.)

5. Ymaginari, adj., lat. imaginarius, imaginaire.

Diversas formas et semlansas ymaginarias. Eluc. de las propr., fol. 77. Diverses formes et ressemblances imaginaires. 

CAT. Imaginari. ESP. PORT. Imaginario. IT. Immaginario. (chap. Imaginari, imaginaris, imaginaria, imaginaries.)

6. Ymaginable, adj., imaginable. 

De quascu ponh en el ymaginable. Eluc. de las propr., fol. 107.

De chaque point imaginable en lui. 

CAT. ESP. Imaginable. PORT. Imaginavel. IT. Immaginabile. 

(chap. Imaginable, imaginables.)

7. Imaginar, Ymaginar, Emaginar, v., lat. imaginari, imaginer, figurer. Emaginar et elevar son entendement. Leys d'amors, fol. 148. 

Imaginer et élever son entendement. 

Los pessamens que nostre cor ymagina. V. et Vert., fol. 62. 

Les pensées que notre coeur imagine. 

Part. pas. Sentensa cocirada et emaginada. Leys d'amors, fol. 150. Sentence considérée et imaginée. 

Yeu ai vist moltas vegadas, 

De nuech, causas imaginadas, 

Que mi venien en figura 

D' angel o d' altra creatura.

V. de S. Énimie, fol. 53. 

J'ai vu plusieurs fois, de nuit, des choses figurées, qui me venaient en forme d'ange ou d'autre créature. 

CAT. ESP. PORT. Imaginar. IT. Imaginare, immaginare. (chap. Imaginá, imaginás: yo m' imagino, imagines, imagine, imaginem o imaginam, imaginéu o imagináu, imaginen; imaginat, imaginats, imaginada, imaginades.) 


Imper, Empier, s. m., lat. imperium, empire, pouvoir, commandement.

Meri et mixt imper.

Tit. de 1468. Hist. de Languedoc, pr., t. V, col. 37.

Pur et mixte pouvoir.

Fig. Sobre totas a de beutat l' empier.

Gausseran de S. Leidier: Puois fin' amors.

A sur toutes l'empire de beauté. 

IT. Impero. (chap. Imperi, imperis; poder, manamén. ESP. Imperio.)

2. Emperi, Enperi, s. m., lat. imperium, empire, pouvoir, commandement.

Grans enperis es esser emperador de se. Trad. de Bède, fol. 3. 

Grand empire c'est être empereur de soi.

No vuelh de Roma l' emperi.

A. Daniel: Ab guay so.

Je ne veux l'empire de Rome.

Sai conquerir l' emperi alaman.

Aimeri de Peguilain: En aquel temps.

Conquérir ici l'empire allemand.

CAT. Imperi. ESP. PORT. IT. Imperio. (chap. Imperi, imperis.)

3. Emperaire, Emperador, s. m., lat. imperatorem, empereur, chef.

Ieu no vuelh reis esser ni emperaire.

(chap. Yo no vull sé rey ni emperadó.)

Peyrols: Ben dei chantar. 

Je ne veux être roi ni empereur. 

Belh senher Dieus, si feyssetz a mon sen, 

Ben guardaratz qui faitz emperadors.

Peyrols: Pus flum Jordan. 

Beau seigneur Dieu, si vous faisiez à mon sens, vous regarderiez bien qui vous faites empereurs. 

Al emperador dreiturier, 

Frederic.

B. de Ventadour: En aquest. 

A l'empereur juste, Frédéric. 

Fig. Reys del cortes e dels pros emperaire. 

Bertrand de Born: Mon chan fenisc. 

Roi des courtois et des preux empereur. 

Gran senhoria te donarai, si es emperayres de te mezeys.

V. et Vert., fol. 33.

Je te donnerai grande seigneurie, si tu es empereur de toi-même.

CAT. Emperaire, emperador. ESP. PORT. Emperador. IT. Imperatore. (chap. Emperadó, emperadós.)

4. Emperairitz, s. f., lat. imperatrix, impératrice.

Portava armas imperials, e s fazia apelar emperaire, e sa molher emperairitz. V. de P. Vidal. 

Portait armes impériales, et se faisait appeler empereur, et sa femme impératrice.

Car l' emperairitz m' en somo.

Folquet de Marseille: Tan mov. 

Car l'impératrice m'en somme.

Fig. Maires de Dieu, Verges emperairitz. 

R. Gaucelm: Ab grans treballs. 

Mère de Dieu, Vierge impératrice. 

CAT. Emperatris (N. E. Emperatriu). ESP. Emperatriz. PORT. Imperatriz. IT. Imperatrice. (chap. Emperadora, emperadores.)

5. Emperial, Imperiau, Enperiau, adj., lat. imperialis, impérial. 

Ricas armas e cadeira e campolieit emperial. V. de P. Vidal.

Riches armes et siége e tente impériale.

Quan Mos Senher m' ac pres de lei assis

Sobr' un feutre enperiau.

Bertrand de Born: Ges de disnar. 

Quand Mon Seigneur m'eut près d'elle assis sur un tapis impérial.

Mantelh plus qu' emperials. 

Raimond de Miraval: Tug silh que. 

Manteau plus qu'impérial. 

ANC. CAT. Emperial, imperial. ESP. PORT. Imperial. IT. Imperiale. 

(chap. Imperial, imperials.)

6. Imperatiu, adj., lat. imperativus, impératif.

Auctoritat... imperativa. Eluc. de las propr., fol. 9.

Autorité... impérative.

- Substantiv. Terme de grammaire.

Imperatius es aquel que om commanda. Gramm. Provençal.

(chap. L' imperatiu es aquell que hom (se) mane. Vine, minja, fes, corre, vola, dis, fica, puja.)

L' impératif est celui qui commande homme.

CAT. Imperatiu. ESP. PORT. IT. Imperativo. (chap. Lo tems imperatiu, imperatius, una frasse imperativa, orassions imperatives.)

7. Inperar, Emperiar, v., lat. imperare, commander, gouverner. Substantiv. L' emperi s'en poira clamar 

Delh e del sieu emperiar.

G. Figueiras: Ja de far. 

L'empire pourra en appeler de lui et de son commander. 

Part. prés. Princep inperant. Eluc. de las propr., fol. 2. 

Prince gouvernant. 

CAT. ESP. PORT. Imperar. IT. Imperare. (chap. Imperá, maná, goberná: impero, imperes, impere, imperem o imperam, imperéu o imperáu, imperen; imperat, imperats, imperada, imperades.)


Impetrar, Empetrar, v., lat. impetrare, impétrer, obtenir.

A fin d' impetrar gratia. Tit. de 1534. DOAT, t. CIV, fol. 313.

A fin d'obtenir grâce.

Privilegis impetrats et a impetrar.

(chap. Privilegis impetrats y a impetrá.)

Tit. de 1261. DOAT, t. LXXIX, fol. 35.

Priviléges impétrés et à impétrer. 

No empetrara ni fara impetrar perdon ni indulgencia.

(chap. No impetrará ni fará impetrá perdó ni indulgensia.)

Tit. de 1318. DOAT, t. XLII, fol. 219.

N' obtiendra ni fera obtenir pardon ni indulgence.

Part. prés. subst. Lo impetrant sera executat. Fors de Béarn, p. 1072.

L'impétrant sera exécuté.

Part. pas. Privileges empetrats.

(chap. Privilegis impetrats.)

Tit. de 1261. DOAT, t. LXXIX, fol. 35. 

Priviléges impétrés.

Totas letras empetradas.

Reg. des États de Provence, de 1401.

Toutes lettres impétrées.

Tota gracia impetrada de la cort de Roma.

Tit. de 1283. Arch. du Roy., J. 323.

Toute grâce impétrée de la cour de Rome. 

ANC. CAT. Empetrar, impetrar. ESP. PORT. Impetrar. IT. Impetrare.

(chap. Impetrá: obtindre, conseguí una grassia, don, demanánla primé o previamen: impetro, impetres, impetre, impetrem o impetram, impetréu o impetráu, impetren; impetrat, impetrats, impetrada, impetrades. Los sans són impetradós y no donadós, perque impetren la grassia a Deu, y es ell qui la done, o no.)

2. Empetrador, s. m., lat. impetrator, impétrant, obtenteur.

Li san son doncx empetrador

D' alcus bes e non donador.

Brev. d'amor, fol. 75.

Les saints sont donc obtenteurs d'aucuns biens et non donneurs. 

ESP. Impetrador. IT. Impetratore. (chap. Impetradó, impetradós, impetradora, impetradores.)

3. Perpetrar, v., lat. perpetrare, perpétrer, commettre, consommer, accomplir.

Part. pas. Quand lo dit gentilhome aguet fait e perpetrat lo dit murtre.

Chronique des Albigeois, col. 4. 

(chap. Cuan lo dit gentilhome habíe fet y perpetrat lo dit assessinat u homissidi; consumat, cumplit. Té sempre un sentit negatiu, roín.)

Quand ledit gentilhomme eut fait et consommé ledit meurtre.

Per malefici perpetrat e fach en la dicha vila. Charte de Gréalou, p. 112.

(chap. Per malesa (malefissi) perpetrada y feta a la dita vila.)

Par maléfice perpétré et fait en ladite ville. 

ANC. CAT. ESP. PORT. Perpetrar. IT. Perpetrare. (chap. Perpetrá: perpetro, perpetres, perpetre, perpetrem o perpetram, perpetréu o perpetráu, perpetren; perpetrat, perpetrats, perpetrada, perpetrades.) 


Impetuosamen, Empetuosamen, adv., impétueusement.

Ni plus impetuosamen. Tit. de 1535. DOAT, t. CIV, fol. 325. 

Ni plus impétueusement. 

Anar en las batalhas saviament, e non pas empetuosamen.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 151. 

Aller dans les batailles sagement, et non pas impétueusement.

CAT. Impetuosament. ESP. PORT. IT. Impetuosamente. 

(chap. Impetuosamen: en ímpetu.) 


Inanicio, s. f., du lat. inanis, inanition, faiblesse.

Vigilia, inanicio.

Per tropa abstinencia et inanicio.

Eluc. de las propr., fol. 27 et 35.

Veille, inanition.

Par excessive abstinence et inanition.

ESP. Inanición. PORT. Inanição. (chap. Inanissió, inanissions: debilidat, fluixera extrema, normalmen per falta de alimén. Los catalans fan aná paraules com feblesa, fransés faiblesse, feble, febla.)


Increpar, Encrepar, v., lat. increpare, réprimander, accuser, apostropher, reprendre.

Part. pas. Increpat de trahition. Fors de Béarn, p. 1093.

(chap. Increpat, acusat de traissió.)

Accusé de trahison.

An encrepat e cargat lo dit conte. Chronique des Albigeois, col. 29.

Ont apostrophé et chargé ledit comte.

ANC. FR.

Puis increpez ceste mort qui nous fraude, 

En luy prouvant par dits philosophaux, 

Comme inutile est son dard et sa faux.

Clément Marot, t. III, p. 283.

Commancèrent à blasmer et incréper... icellui. 

Lett. de rém. de 1416. Carpentier, t. II, col. 852.

CAT. ESP. PORT. Increpar. IT. Increpare. (chap. Increpá: increpo, increpes, increpe, increpem o increpam, increpéu o increpáu, increpen; increpat, increpats, increpada, increpades; acusá, fotre la martellada, inculpá.)


Indi, Endi, s. m., inde, indigo.

Voyez Capmani (Capmany), Coll. Diplom., t. I, P. 378.

Grana e roga e brezilh,

Indi et alun atressi.

Évangile de l'Enfance.

Écarlate et garance et brésil, indigo et alun également.

Indi... bela mixtura de color cerulenca et purpurea.

Eluc. de las propr., fol. 267. 

Inde... beau mélange de couleur azurée et pourpre. 

Si l' endi no s vent en Narbona. Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. LI, fol. 152. Si l' inde ne se vend pas à Narbonne.

- Adjectiv. Violet.

Los sendatz gruecx, indis et blaus.

Bertrand de Born: Quan vey pels.

Les étendards jaunes, violets et bleus.

Sendatz vermelhs, endis e ros.

Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs.

Drapeaux vermeils, violets et rouges.

ANC. FR. Le roy avoit vestu une cotte de samit ynde. Joinville, p. 21.

Et voit sor sa destre mamiele

Une violette nouviele,

Inde paroir sor la car blanche.

Roman de la Violette, p. 34.

Está plorán. No té mamelles.

CAT. Indi. ESP. Indio (chap. blavet; índigo).

Indicar, v., lat. indicare, indiquer.

Om no pot pas indicar.

Trad. du Tr. de l'Arpentage, 2e part., c. Ier. 

On ne peut pas indiquer. 

CAT. ESP. PORT. Indicar. IT. Indicare. (chap. Indicá: indico, indiques, indique, indiquem o indicam, indiquéu o indicáu, indiquen; indicat, indicats, indicada, indicades.)

2. Indicatio, s. f., lat. indicatio, indication.

Usatz en la curacio de tots vostres malautes de pronosticacio e indicatio.

Trad. d'Albucasis, fol. 12. 

Usez dans la cure de tous vos malades de pronostication et indication.

CAT. Indicació. ESP. Indicación. PORT. Indicação. IT. Indicazione.

(chap. Indicassió, indicassions; v. indicá.)

3. Index, s. m., lat. index, index. 

Detz... segon apelam index. Eluc. de las propr., fol. 49.

(chap. Dits... al segón li diém índice.) 

Doigts... nous appelons le second index.

CAT. Indice, ESP. (chap. índice) PORT. Index. IT. Indice.

4. Indicatiu, s. m., lat. indicativus, indicatif, terme de grammaire.

Indicatius es apelatz, quar demostra lo faiz que om fai.

Tems del indicatiu de la prima conjugazo. Gramm. provençal.

Est appelé indicatif, car il indique le fait que l'on fait.

Temps de l' indicatif de la première conjugaison. 

CAT. Indicatiu. ESP. PORT. IT. Indicativo. 

(chap. Indicatiu, indicatius, indicativa, indicatives.)


Indigentia, s. f., lat. indigentia, indigence, besoin.

Si cum no hagues de loc indigencia. Eluc. de las propr., fol. 5. 

Comme s'il n'eût besoin d'espace. 

CAT. ESP. PORT. Indigencia. IT. Indigenza. (chap. Indigensia, indigensies. La Ascuma estaríe en indigensia si no fore per les subvensions que se donen als llepaculs del catalanisme.)

2. Indiger, v., lat. indigere, avoir besoin, manquer de.

Indigeys que sia inscidit.

Que tu indigescas de incizio.

Trad. d'Albucasis, fol. 16 et 15.

Il a besoin qu'il soit coupé.

Que tu aies besoin d'incision.

IT. Indigere. (chap. Nessessitá, tindre nessessidat; indigén, indigens, indigenta, indigentes.)

martes, 17 de octubre de 2023

XXI, Emperaire, per mi mezeis

Emperaire, Carlomagno. rey de los francos desde 768 y emperador de Occidente desde 800 hasta su muerte.

Emperaire, per mi mezeis,

Sai, quant vostra proeza creis,

No m sui jes tardatz del venir,

Que jois vos pais e prez vos creis,

E jovens vos ten baud e freis

Que fai vostra valor doucir.

 

Pois lo fils de dieu vos somo

Qu' el vengetz del ling Farao,

Ben vos en devetz esbaudir;

Contra 'ls portz faillon li baro,

Li plus de conduich e de do,

E ja dieus no 'ls en lais jauzir.

 

Mais entr' els de lai es remas

Ad ops d' Espaingna e del vas;

En devetz ben l' afan soffrir,

E 'ls Sarrazis tornar atras,

E de l' aut orgoill forvenir,

E dieus er ab vos al fenir.

 

Als Amoravis fai conort

Per las poestatz d' outra 'l port,

C' ant pres una tella ad ordir

De drap d' enueia e de tort,

E ditz cadaus c' a sa mort

S fara de sa part desvestir.

 

Mas de lai n' ant blame li ric

C' amon lo sojorn e l' abric,

Mol jazer e soau dormir,

E nos sai, segon lo prezic,

Conquerem de dieu per affic

L' onor e l' aver e 'l merir.

 

Trop si van entr' els cobeitan

Aicill que vergoigna non an,

E s cuian ab l' anar cobrir;

Et eu dic lor, segon senblan,

Qu' el cap derrier e 'ls pes avan

Los coven dels palaitz issir.

 

Per pauc Marcabrus non trasaill

De joven, can per aver faill

E cel qui plus l' ama acuillir,

Can venra al derrier badaill,

E mil marcs non daria un aill,

Si lor fara la mortz pudir.

 

Ab lavador de Portegal

E del rei navar atretal,

Ab sol que Barsalona i s vir

Ves Toleta l' emperial,

Segur poirem cridar reial,

E paiana gen desconfir.

 

Si no fosson tan gran li riu,

Als Amoravis fora esquiu,

E pogram lor o ben plevir,

E s' atendon lo recaliu

E de Castella 'l seingnoriu,

Cordoail farem magrezir.

 

Mas Fransa, Peitau e Beriu

Aclina un sol seignoriu,

Venga sai dieu son fieu servir;

Qu' eu no sai per que princes viu,

S' a dieu no vai son fieu servir.

 

Marcabrus.

miércoles, 18 de octubre de 2023

XXXII, Ja de far un nou sirventes

XXXII.


Ja de far un nou sirventes

No quier autre ensenhador,

Que ieu ai tan vist et apres

Ben e mal e sen e folhor,

Qu' ieu conosc blasme e lauzor,

E conosc anta et honor;

E conosc que malvat labor

Fan Lombart de l' emperador.


Quar non lo tenon per senhor

En aissi com deurian far,

E si 'lh non repaira enves lor

En breu per sas antas venjar,

L' emperi s' en poira clamar

D' elh e del sieu emperiar,

Se laissa tolre ni mermar

Lo dreyt qu' elh deu adreyturar.


E si l' emperaire reman

Que non cobr' er so qu' om li tol,

Jamais de bon pretz sobeiran

Non aura tan com aver sol;

E doncx clars estic son lansol;

Qu' ieu auzi dir a mon auiol

Que qui non dona so que 'l dol

Mantas vetz non pren so que s vol.


Mas l' emperaire poderos

A tan de sen e de saber

Que s' elh repaira enves los,

Apoderat ab son poder,

Ja nulh no s' auzara mover

Que no fassa tot son voler;

E prec dieu que m' o lais vezer 

A mon pro et al sieu plazer.


Guillaume Figueiras.

viernes, 24 de abril de 2026

Reire, Reyre - Detras

Reire, Reyre, adv., lat. retro, arrière, postérieurement, de nouveau.

Non deu reyre maldire. Regla de S. Benezeg, fol. 18.

Ne doit pas arrière médire.

Las attestations presas... non si podon recensar, ni reire auzir.

Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 542.

Les attestations prises... ils ne peuvent être recensés, ni être entendus de nouveau.

Reine ausir... reire examinar. Statuts de Provence. BOMY, p. 201.

Ouïr postérieurement... examiner postérieurement.

Adv. comp. Noble Arnal Baras, senher de Reduer, filhs en reire del noble, etc.

Charte de Gréalou, p. 60.

Noble Arnal Barras, seigneur de Beduer, arrière-fils du noble, etc.

Que avia sa en reire.

Tit. de 1246. Arch. du Roy., comtes de Toulouse.

Qu'il avait çà en arrière.

Tota obligansa sai en reire facha. Tit. de 1270 de la famille Gasc.

Toute obligation çà en arrière faite.

Que sia estat negligens de sa en reyres. Leys d'amors, fol. 88.

Qui soit été négligent de çà en arrière.

Coma es acostumad d' aissi en reire.

Tit. du XIIIe siècle, Arch. du Roy., J, 310.

Comme il est accoutumé d'ici en arrière.

Prép. Pueys l' estaquetz, quan l' aguetz reire vos.

Passio de Maria.

Puis vous l'attachâtes, quand vous l'eûtes derrière vous.

Buou... geta reyre si, quatre passes, sa egestios. Eluc. de las propr., fol. 240.

Boeuf... jette derrière soi, quatre pas, sa déjection.

Voyez Garar, v°. Garda; Rendre, v°. Renda.

(chap. Detrás, detrás de, cap atrás, etc.)

Boadella, cul, culo, bandera, estelada, Reire, Reyre

2. Redier, adj., dernier.

En lo redier tractat. V. de S. Honorat.

Dans le dernier traité.

Vai t' en a la part rediera.

(chap. Vésten a la part d'atrás, de detrás.)

Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, c. 37.

Va-t'en à la partie dernière.

(chap. Radé, radés, radera, raderes; zagué, zagués, zaguera, zagueres a La Codoñera. Vore lo pun 7.)

Agón está lo del finestró ? Gracia Zapater, Codoñera


3. Reiratge, Reyratge, s. m., arrérage.

Li dreytz, o reyratges. 

Autres reiratges, o dreytz.

Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 13 et 14.

Les droits, ou arrérages.

Autres arrérages, ou droits.

4. Areire, Arreire, Areyre, Areires, adv., arrière, en arrière.

Arreire s trais per miels salhir enan.

Folquet de Marseille: Ai! quant.

Arrière se retire pour mieux sauter en avant.

Mes li la corona en la testa e trames lo areyre que fezes complir lo peccat.

V. et Vert., fol. 98.

Lui mit la couronne sur la tête et le transmit en arrière pour qu'il fit accomplir le péché.

Ilh tornero areires, e repauzero se V dias. Liv. de Sydrac, fol. 4.

(chap. Ells van torná cap atrás, y van reposá sing (5) díes.)

Ils retournèrent en arrière, et se reposèrent cinq jours.

Prov. Qui avan no garda, areyre cay. Leys d'amors, fol. 138.

Qui en avant ne regarde, en arrière tombe.

ANC. FR. Une heure avant, une heure arrières.

G. Guiart, t. II, p. 169.

CAT. Arrera. (chap. Atrás, cap atrás.)

5. Areyrage, Arreyrage, s. m., arrérage.

Rendas e reyrerendas,... e areyrages.

Terrier de la Confr. du Saint-Esprit de Bordeaux, fol. 187.

Rentes et arrière-rentes,... et arrérages.

Que aquels dits deutors non sian tenguts de pagar los dits arreyrages.

Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 426.

Que ces dits débiteurs ne soient tenus de payer lesdits arrérages.

(chap. Atrás, atrasos; llogué atrasat, interesos atrasats, renta atrasada, rentes atrasades.)

6. Dereire, Dareyre, prép., derrière, en arrière, par derrière.

Qui dereir' autrui

Cavalgua, non baiza qui vol.

(chap. Qui detrás de un atre cavalgue, no bese a qui vol.)

Amanieu des Escas: Dona per cui.

Qui derrière autrui chevauche, ne baise pas qui il veut.

Met si dareyre algu fort aybre. Eluc. de las propr., fol. 240.

(chap. Se fique detrás de algún fort abre, albre, arbre.)

Se met derrière aucun fort arbre.

Cat. Derrèra, darrera. (chap. Detrás (de))

7. Derrier, Derrer, Derier, Derer, Darrier, adj., dernier.

Quan venra al derrier badaill.

(chap. Cuan vindrá al radé badall : cuan estirará la garra.)

Marcabrus: Emperaire.

Quand il viendra au dernier bâillement.

Auiatz la derreira chanso

Que jamais auziretz de me.

(chap. Escoltéu la radera cansó que may mes escoltaréu de mí.)

Giraud le Roux: Auiatz la.

Écoutez la dernière chanson que jamais vous ouïrez de moi.

Subst. An ne mais li derrier

Qu' ieu que n' ai fag lonc badatge.

B. de Ventadour: La doussa.

En ont davantage les derniers que moi qui en ai fait longue attente.

Adv. El cap derrier e 'l pes avan,

Lor coven dels palaiz issir.

Marcabrus: Emperaire.

La tête derrière et les pieds avant, il leur convient de sortir des palais.

Di 'l que, d' anz e deriers,

Tal amor ai clausa e centa.

B. Zorgi: Entro.

Dis-lui que, de devant et (de) derrière, tel amour j'ai clos et ceint.

An mes derer so qu' anava denan.

(chap. Han ficat detrás lo que anabe dabán.)

H. Brunet: Pois lo dreich.

Ils ont mis derrière ce qui allait devant.

Adv. comp. En derreir, perseveransa de totz be. Trad. de Bède, fol. 16.

En dernier, persévérance de tous biens.

En darrier fo fahtz papa. Cat. dels apost. de Roma, fol. 199.

(chap. Al final va sé fet Papa; pera postre. Lo cardenal que parle chapurriau, Omella de Queretes, no ha sigut elegit Papa al radé cónclave.)

Papa Roma,Francisco, cardenal Omella, Queretes, Cretas

En dernier il fut fait pape.

Subst. No s' en gauzish al en derrier. Leys d'amors, fol. 65.

Ne s'en réjouit pas à la fin.

ANC. FR. Ilz trouvèrent ledit Loiz de Bueil qui, par cas d'aventure, estoit demouré plus derrier. Œuvres d'Alain Chartier, p. 152.

CAT. Derrer, darrer. (chap. Radé, radés, radera, raderes.)

8. Derreiramen, adv., par derrière, dernièrement, en dernier.

Ab que m fier derreiramen. 

Lanfranc Cigala: Un avinen.

Avec quoi elle me frappe par derrière.

Aquel a cui es la causa messa en penhora derreiramen.

Trad. du Code de Justinien, fol. 88.

Celui à qui la chose est mise en gage dernièrement.

(chap. Raderamen; per detrás. A Ignacio Sorolla Vidal y Manel Riu Fillat los agrade mol esta paraula.)

Ignacico Sorolla Vidal, Natxo Sorolla Mela, sossiollingüista, Penarroija de Tastavins, xarxes.wordpress.com

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.

9. Deren, adj., dernier.

Adv. comp. Pueis en deren, levet las mas. Passio de Maria.

Puis en dernier, leva les mains.

10. Derrairia, s. f., fin, achèvement.

Adv. comp. Lur dis a la derrairia. Brev. d'amor, fol. 177.

Leur dit à la fin.

(chap. A les raderíes, al fin o final, al cap del tems.)

11. Dereiran, Darrairan, (Darreiran) adj., dernier.

La darreirana volontat del testator. Cout. de Gourdon, de 1244.

(chap. La radera voluntat del testadó : qui fa lo testamén; últim, últims, última, últimes.)

La dernière volonté du testateur.

Si... alcuna derairana dispozition fara.

(chap. Si... alguna radera disposissió fará - o faiguere.)

Statuts de Montpellier, de 1258.

Si... aucune dernière disposition il fera.

12. Aderairar, Aderrairar, v., arriérer.

Non... aderairaray las fazendas del cossalat (cossolat) per las mieuas.

(chap. No... retrasaré o atrasaré les faenes del consulat per les meues.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 83.

Non... arriérerai les affaires du consulat pour les miennes.

- Rétrograder, reculer.

Quar paratges

Si vai aderrairan.

B. Sicard de Marjevols: Ab greu.

Parce que parage se va rétrogradant.

13. Reiropios, adj., rétif.

Bestia espaventosa o reiropia.

Trad. du Code de Justinien, fol. 41.

Bête peureuse ou rétive.

14. Retroencha, s. f., retroence, sorte de poésie.

La prima retroencha d' En Giraud Riquier.

Titre de la pièce de Giraud Riquier: Pus astres.

La première retroence du seigneur Giraud Riquier.

Aissi cum es de cansos e de verses e de pastorellas e de retroenchas.

V. de G. Riquier.

Ainsi comme il est de chansons et de vers et de pastorelles et de retroences.

Voyez Gra.

15. Atras, adv., du lat. a retro, arrière, en arrière, à la renverse.

Torn atras quan cug anar enan.

(chap. Torno cap atrás cuan crec aná cap abán.)

G. Faidit: Mantas sazos.

Je retourne en arrière quand je crois aller en avant. 

Si per so vauc atras o avan,

No m' en rancur, ans m' es tot bon e belh.

P. Cardinal: Totz temps.

Si pour cela je vais arrière ou avant, je ne m'en chagrine, au contraire tout m'est bel et bon.

CAT. ESP. (atrás) PORT. Atras. (chap. Atrás, que igual u vorás; cap atrás. Los cangrejos no van cap atrás com los catalanistes, caminen de gairó, de costat.)

Los cangrejos no van cap atrás com los catalanistes, caminen de gairó, de costat.

16. Detras, adv., derrière.

D' autres an 1 huelh davant, d' autres detras.

(chap. Datres (uns) tenen un ull dabán, datres (los atres) detrás.)

Lett. de preste Jean à Frédéric, fol. 3.

D'autres ont un oeil devant, d'autres derrière.

Adv. comp. Quant er so denan detras,

L' avol bo, e bo malvatz.

Garins d'Apchier: Cominal vielh.

Quand elle sera c'en devant derrière, les méchants bons, et les bons méchants.

CAT. ESP. Detras (detrás). PORT. Detraz. (chap. Detrás - de; a detrás ting la franja, entre les molles del cul.)

qui no te conégue que te compro, burro, Cándido, Juan Valera

lunes, 19 de febrero de 2024

Esser; (verbo sé - está)

Esser, v., lat. esse, être.

Ni vuelh esser en luec d' emperador.

(chap. Ni vull sé : está al puesto d' emperadó.)

Emperaire, Carlomagno. rey de los francos desde 768 y emperador de Occidente desde 800 hasta su muerte; Esser

Berenger de Palasol: Mais ai de. 

Ni ne veux être en place d'empereur. 

Cen tantz soi miels vostre que mieus. 

Arnaud de Marueil: Dona genser. Var. 

Je suis cent fois plus vôtre que mien. 

Li respont: Yeu suy qui suy.

(chap. Li va respondre: Yo soc qui soc; ego sum qui sum.)

Ignacio Sorolla Vidal es sossiolingüista, catalanista, imbéssil, aragonés

V. de S. Honorat.

Lui répond: Je suis qui je suis. 

Tals es savis apellatz 

Que fai e ditz de grans foldatz.

Pistoleta: Manta gent.

Tel est appelé sage qui fait et dit de grandes folies.

Artur Quintana Font; Tals es savis apellatz Que fai e ditz de grans foldatz.

Ar em al freg temps vengut.

Azalais de Porcairagues: Ar em al.

Maintenant nous sommes venus au temps froid.

ANC. FR. En Calabre emes arrivet.

Roman de Protheslaus. 

La genser etz qu'om puesc' el mon chauzir.

B. de Ventadour: Ab joi mov. 

Vous êtes la plus gente qu'on puisse choisir au monde.

Seyner, qui est vos? V. de S. Honorat.

Seigneur, qui êtes-vous?

Mal ome foren, a ora sunt peior. Poëme sur Boèce.

Furent méchants hommes, maintenant sont pires.

Quar s'ieu era en Proensa... 

Quar s'ieu era de lai mar veramen. 

Peirols: Pus flum Jordan. 

Car si j' étais en Provence... Car si j' étais vraiment de là la mer.

Mas elh era sobre totz elegitz.

Giraud de Calanson: Bel senher. 

Mais il était élu sur tous. 

ANC. FR. D'ung tertre qui près d'iluec iere... 

Et avec ce qu'ele iere maigre, 

Iert ele povrement vestue. 

Roman de la Rose, v. 108, 206, 207.

Si eravatz XXXIIII,

Si seriatz vos tuit pres e mort.

Roman de Jaufre, fol. 102. 

Si vous étiez vingt-quatre, vous seriez ainsi tous pris et tués.

Eran tuit ric en s'amor.

Folquet de Marseille: Si cum sel. 

Tous étaient riches en son amour.

Silh que s' eran en vostre servir mes. 

G. Faidit: Fort chausa. 

Ceux qui s' étaient mis en votre service.

ANC. FR. Et est revenuz aus puceles

Qui tant ierent vaillans et belles. 

Fables et cont. anc., t. III, p. 414.

Perdud' ai la bellazor 

Dona qu' anc fos ni er jamais.

Gavaudan le Vieux: Crezens fis. 

J'ai perdu la plus belle dame qui oncques fut ni sera jamais. 

ANC. FR. Vassalment ferrez,

Si eren descunfi li culvert renéez. 

Roman de Horn, fol. 18. 

S'il ont avoir à grant plenté, 

Jà por ce miex ne lor en iert.

Fables et cont. anc., t. II, p. 346.

Vos voletz qu'ieu sia amaire.

B. de Ventadour: Amors e que. 

Vous voulez que je sois amant. 

Sol que bona fos la fis, 

Bos sai qu' er lo comensamens.

B. de Ventadour: Ab joi mov. 

Pourvu que la fin fût bonne, je sais que le commencement sera bon.

Ai! Dieu! ara fosson trian

Li fals drut e 'l fin amador!

B. de Ventadour: Non es meravelha. 

Ah! Dieu! que maintenant fussent-ils triés les faux galants et les purs amants!

S'ieu saubes la gent encantar, 

Miei enemic foran enfan.

B. de Ventadour: Quant erba vertz. 

Si je savais enchanter la gent, mes ennemis seraient enfants.

A l'exemple des langues anciennes, la langue des troubadours employa souvent le verbe esser dans la forme impersonnelle.

Imperson. En son plazer sia,

Qu' ieu sui en sa merce. 

B. de Ventadour: Lanquan vey. 

En son plaisir soit, vu que je suis en sa merci. 

Bels m' es qu' ieu chant en aiselh mes. 

B. de Ventadour: Bels m'es. 

Il m'est beau que je chante en ce mois. 

ANC. FR. Vray est que tant qu'il vescut, ilz redoubtèrent sa puissance en armes. Amyot. Tr. de Plutarque, Vie de Pompée.

Exclam. Las trompas van, e la poestat cria:

“Demandem li jovent e cortezia,

Pres e valor!" E totas cridon: "Sia!" 

Rambaud de Vaqueiras: Truan mala. 

Les trompettes vont et l'autorité crie: "Demandons-lui jeunesse et courtoisie, mérite et valeur!" Et toutes crient: "Soit!" 

Conjonct. Ab mon cor me sui ben acordatz 

De ben amar, sia sens o foldatz. 

Rambaud d'Orange: Si de trobar agues. 

Avec mon coeur je me suis bien accordé de bien aimer, soit sens ou folie. Loc. Vuelh saber, quan m'en irai, 

Cum es de vos ni cossi us vai.

P. Rogiers: Senher. 

Je veux savoir, quand je m'en irai, comment il est de vous et comment vous va.

Ailas! que n' er si no m secor?

Arnaud de Marueil: A guisa de fin. 

Hélas! qu'en sera-t-il si elle ne me secourt? 

Ab amor m'er a contendre.

B. de Ventadour: Amors que. 

Il me sera à disputer avec l'amour. 

ANC. FR. Et es à estre nostre roy et seigneur.

Monstrelet, t. I, fol. 70.

Senhors, a Dieu siatz.

Bertrand d'Allamanon: Lo segle. 

Seigneurs, à Dieu soyez. 

ANC. FR. Et je m'en vois; à Dieu soiez.

Roman du Renart, t. II, p. 352. 

Substantiv. Arma es facha de tal for 

Que sos essers sera jasse.

Nat de Mons: Al noble rey. 

L'âme est faite de telle sorte que son être sera toujours.

Car nulhs essers non es aytals. Brev. d'amor, fol. 10.

Car nul être n'est tel.

Part. prés. Essent trop tenre e frevol, non poc obtenir.

Doctrine des Vaudois. 

Étant trop tendre et faible, il ne put obtenir.

On trouve parfois estre pour esser, mais si rarement, qu'on peut croire que c'est une licence poétique. 

Mais amatz dos buous et un araire 

A Monferrat, qu'alhors estr' emperaire. 

Elias Cairel: Pus chai la fuelha. 

Vous aimez plus deux boeufs et une araire à Montferrat, qu'être ailleurs empereur.

Les divers temps et modes du verbe esser, joints à d'autres verbes, produisirent des passifs composés.

Per mantas guizas m' es datz 

Joys e deport e solatz.

Alphonse II, Roi d'Aragon: Per mantas. 

Par maintes manières m'est donné bonheur et amusement et agrément.

Ja per el nostre secret

Non er saubutz.

Le Comte de Poitiers: En Alvernhe. 

Jamais notre secret ne sera divulgué par lui. 

Qu'el bes que m faria 

No fos saubutz per me.

B. de Ventadour: Lanquan vey. 

Que le bien qu'elle me ferait ne fût divulgué par moi.

CAT. Esser, ser. ESP. PORT. Ser. IT. Essere.

(chap. sé: soc, eres, es, som, sou, son; siré, sirás, sirá, sirem, siréu, sirán; si yo haguera sigut; si yo siguera, sigueres, siguere, siguerem, siguereu, sigueren; siría, siríes, siríe, siríem, siríeu, siríen; etc.)   

amics del chapurriau, amigues, Cortes de Aragón, esser; sé o está

2. Essentia, s. f., lat. essentia, essence.

Nos non trobam negun nom que pertanga a la essencia de Dieu tan be co fay aquest: Qui es. V. et Vert., fol. 39.

(chap. Natros no trobam cap nom que pertangue a la essensia de Deu tan be com fa este: Qui es.)

Nous ne trouvons aucun nom qui appartienne à l' essence de Dieu aussi bien comme fait celui-ci: Qui est.

Declara la essencia del nom, so es sa materia e sa forma.

Leys d'amors, fol. 44. 

Déclare l' essence du nom, c'est-à-dire sa matière et sa forme.

CAT. Essencia. ESP. Esencia. PORT. Essencia. IT. Essenzia. (chap. Essensia.)

3. Essencial, adj., essentiel.

Quant a sa essencial perfeccio, haura perpetual duracio.

Eluc. de las propr., fol. 106. 

Quant à sa perfection essentielle, il aura perpétuelle durée.

D' escencial pluralitat.

Brev. d'amor, fol. 7. 

De pluralité essentielle.

Tota dictios ha doas formas: la una es essentials e l' autra es accidentals.

Leys d'amors, fol. 7. 

Tout mot a deux formes: l'une est essentielle et l'autre est accidentelle.

CAT. Essencial. ESP. Esencial. PORT. Essencial. IT. Essenziale. (chap. Essensial, essensials.)

4. Essencialment, adv., essentiellement.

So unidas, indivisas essencialment.

Eluc. de las propr., fol. 3. 

Sont unies, indivises essentiellement.

CAT. Essencialment. ESP. Esencialmente. PORT. Essencialmente. 

IT. Essenzialmente. (chap. Essensialmen.)

5. Entitat, s. f., entité.

De sa entitat, de sa qualitat... Per sa propria entitat.

(chap. De sa entidat, de cualidat... Per sa propia entidat.)

Fi et comensament don pren nombre sa entitat.

Eluc. de las propr., fol. 156 et 279. 

De son entité, de sa qualité... Par sa propre entité. 

Fin et commencement dont prend nombre son entité.

CAT. Entitat. ESP. Entidad. PORT. Entidade. IT. Entità, entitade, entitate.

(chap. Entidat, entidats.)

6. Entamens, adv., par la même raison, par cela même.

Car fon primayrans dimentge, entamens 

Colem lo nos.

P. de Corbiac: El nom de. 

Parce qu'il fut le premier dimanche, par cela même nous le célébrons.

7. Nien, Neien, Nient, s. m., néant, rien.

Defora resplandis,

E dins val meyns que niens.

(chap. Afora resplandix, y adins val menos que no res.)

P. Cardinal: Pus ma boca.

Il brille au-dehors, et au-dedans vaut moins que rien.

Be sai que tot quan fas es dretz niens. 

Folquet de Marseille: Tan m'abellis. 

Je sais bien que tout ce que je fais est juste néant. 

Loc. M'a fait ric home de nien.

B. de Ventadour: Chantars no. 

De rien elle m'a fait homme puissant. 

De Dieu qu' es ton senhor, 

E t'a format de nien.

P. Cardinal: Tartarassa. 

De Dieu qui est ton seigneur, et t'a formé de néant.

Vos m'avetz fag de nien.

G. Faidit: Ab chantar. 

Vous m'avez fait de néant.

Loc. Los negocis del mon li semblon aytant co un bell nient.

V. et Vert., fol. 65. 

Les affaires du monde lui semblent autant comme un beau rien.

- Adverbial, nég. expl., point, nullement, aucunement.

Ella medesma telset so vestiment, 

Que negus om no pot desfar nienz. 

Poëme sur Boèce. 

Elle-même tissa son vêtement, que nul homme ne peut défaire aucunement.

Vencutz no sui nien. 

T. de Savari de Mauleon, de G. Faiditz et de H. de la Bachelerie: Gauselms tres.

Je ne suis nullement vaincus.

ANC. FR. Fame est de trop foible nature: 

De noient rit, de noient pleure. 

Fables et cont. anc., t. III, p. 466.

Ke tote est noiant devenue 

E à bien poi tote perdue.

Roman de Rou, v. 496. 

ANC. CAT. Nient. IT. Niente. (ESP. Nada. Chap. res, no res, gens.)

8. Nienteza, s. f., nullité.

En aysso cofessava sa nienteza, sa pauretat, sa vileza.

(chap. En aixó confessabe sa nulidat, sa pobresa, sa vilesa o humildat.)

V. et Vert., fol. 90.

En cela il confessait sa nullité, sa pauvreté, son humilité.

9. Anientar, v., anéantir.

Part. pas. Lurs esperitz s'es totz anientatz. V. et Vert., fol. 56.

Leur esprit s'est tout anéanti.

Maisos trop richa er anientada per ergoil.

Trad. de Bède, fol. 73.

Maison trop riche sera anéantie par orgueil.

ANC. FR. Ceste cité sera essillie u néandie.

Roman de Rou, v. 3401. 

Tenant un dard, semblant tout néantir. 

Cl. Marot, t. II, p. 323. 

IT. Anientare. (chap. Tornás no res.)

10. Absentar, v., absenter.

Volontiers s'en part 

Casqus e s'en absenta.

Leys d'amors, fol. 28. 

Chacun volontiers s'en sépare et s'en absente. 

Sels que se absentarian de la vila per deutes.

(chap. Aquells que se aussentaríen de la vila per deutes, deudes.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 204.

Ceux qui s' absenteraient de la ville pour dettes. 

CAT. ANC. ESP. Absentar. ESP. MOD. Ausentar. PORT. Absentar, ausentar. IT. Assentare. (chap. Aussentá, aussentás: yo me aussento, aussentes, aussente, aussentem o aussentam, aussentéu o aussentáu, aussenten; aussén, aussens, aussenta, aussentes; aussentat, aussentats, aussentada, aussentades.)

11. Absencia, s. f., lat. absentia, absence.

No devon aver dan per la lor absencia. 

Trad. du Code de Justinien, fol. 10.

Ne doivent avoir dommage à cause de leur absence.

CAT. ANC. ESP. Absencia. ESP. MOD. Ausencia. PORT. Absencia, ausencia. IT. Absenzia, assenzia. (chap. Aussensia, aussensies.)

12. Absens, adj., lat. absens, absent. 

Si el es absens, so es en altra terra.

(chap. Si ell está aussén, aixó es a un' atra terra.)

Trad. du Code de Justinien, fol. 84.

S'il est absent, c'est-à-dire en autre terre. 

Fos absens del dugat de Guiayna.

Tit. de 1310. DOAT, t. CLXXIX, fol. 207.

Fut absent du duché de Guyenne

CAT. Absent. ANC. ESP. Absente. ESP. MOD. Ausente. PORT. Absente, ausente. IT. Assente. (chap. Aussén, aussens, aussenta, aussentes; está aussén : no hi está.)

13. Absensa, s. f., absence.

Fos absens del dugat de Guiayna... e en sa absensa.

Tit. de 1310. DOAT, t. CLXXIX, fol. 207.

Fut absent du duché de Guyenne... et en son absence.

IT. Absenza, assenza. 

14. Presentar, v., lat. praesentare, présenter.

Lo cossel deu los presentar als senhors de Condom.

Cout. de Condom.

Le conseil doit les présenter aux seigneurs de Condom. 

CAT. ESP. PORT. Presentar. IT. Presentare.

15. Presentacio, s. f., lat. praesentatio, présentation. 

Aprop la dita presentacio.

Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 261. 

Après ladite présentation. 

Ordenet lo dit testaire que la presentacio, etc.

Tit. de 1294. DOAT, t. XLI, fol. 187. 

Ordonna ledit testateur que la présentation, etc. 

Ses presentation del senhor.

(chap. Sense (la) presentassió del siñó.)

Cout. de Condom.

Sans présentation du seigneur.

CAT. Presentació. ESP. Presentación. PORT. Presentação. 

IT. Presentagione, presentazione.

16. Present, adj., lat. praesentem, présent.

D' aquo que es preterit o endevenidor o pot esser, ha tanta sciencia cum si era prezent. Eluc. de las propr., fol. 5. 

Il a une connaissance aussi grande de ce qui est passé ou à venir ou peut être, que si c'était présent. 

Presen lor cancelier.

(chap. (están) Presén lo seu cansellé.)

Leys d'amors, la Loubère, p. 49. 

Leur chancelier présent. 

Adv. comp. Ieu de present parti d'el.

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 

Sur-le-champ je me séparai de lui. 

Aysso sia assatz quant a prezent.

Eluc. de las propr., fol. 13. 

Que cela soit assez quant à présent. 

CAT. Present. ESP. PORT. IT. Presente. (chap. Presén, presens, alguna vegada se fa aná presenta per a dona, presentes.)

17. Prezencialment, adv., présentement, actuellement.

Cum Dieus conoga... las causas futuras prezencialment...

Prezencialment... Tot aquo que sap, el sap prezencialment, so es a dire que d' aquo que es preterit o endevenidor o pot esser, ha tanta sciencia cum si era prezent. Eluc. de las propr., fol. 5. 

Comme Dieu connaît... les choses futures présentement... Tout ce qu'il sait, il le sait actuellement, c'est-à-dire qu'il a une connaissance aussi grande de ce qui est passé ou à venir ou peut être, que si c'était présent.

ESP. PORT. Presencialmente. IT. Presenzialmente. (chap. Presensialmen)

18. Presentatiu, adj., présentant des formes.

Virtut viziva... propriament aprehensiva e presentativa.

Eluc. de las propr., fol. 14. 

Qualité visible... proprement sensible et présentant des formes.

19. Representacio, s. f., lat. repraesentatio, représentation.

Per speculativa contemplacio et declarativa representacio.

(chap. literal: Per especulativa contemplassió y declarativa representassió.)

Eluc. de las propr., fol. 1.

Par contemplation spéculative et indicative représentation.

- Représentation, reproche.

Si alcus d'aquels, efflatz per aventura d'alcun ergoil, sera atrobat dignes de representacio, sia 'n castiat.

Regla de S. Benezeg, fol. 38. 

Si aucun de ceux-là, enflé par aventure de quelque orgueil, était trouvé digne de reproche, qu'il en soit châtié.

CAT. Representació. ESP. Representación. PORT. Representação. 

IT. Rappresentazione. (chap. Representassió, representassions.)

20. Representatiu, adj., représentatif, qui représente.

De totas causas cum un miralh representativa.

Semlansas de las creaturas representativas.

Eluc. de las propr., fol. 150 et 10. 

Représentative de toutes choses comme un miroir. 

Les formes qui représentent des créatures. 

CAT. Representatiu. ESP. PORT. Representativo. IT. Rappresentativo. (chap. Representatiu, representatius, representativa, representatives.)