Mostrando las entradas para la consulta descarat ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta descarat ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 26 de julio de 2024

1. 9. De cóm Pedro Saputo va pintá la capella de la Virgen de la Corona.

Capítul IX.

De cóm Pedro Saputo va pintá la capella de la Virgen de la Corona.

De cóm Pedro Saputo va pintá la capella de la Virgen de la Corona.

O u hay ensomiat o u hay vist; yo crec que es lo segón. ¡Y en quina ocasió y cóm u vach vore! Encara me bull la sang y me se ensén lo coraje de pensáu. ¡Cobart! Allí debía morí, allí debía acabá, que esta va sé la seua intensió o lo seu aturdimén. Pero me va salvá l'ángel antic de Pedro Saputo perque sabíe que passán lo tems había de tindre la inspirassió de escriure la seua vida. Agraíxco la seua protecsió, y cumplixco lo encárrec de la Providensia.  

Tenen los de Almudévar, a la part del poble que mire cap a Saragossa, un santuari y capella de la nostra Siñora de la Corona a un puch o eixecada aon a un atre tems estáe lo castell dels moros

Y com la habíen renovat de la seua dixadesa y ruines van volé tamé pintala, buscán pera la obra un pintó mol afamat de Huesca, Raimundo Artigas, home melancólic, estreñit de genio, coló de fel, sec de carn, llarc de coll y cla de barbes; éste va demaná tressentes libres jaqueses per lo seu traball en la condissió que ell ficaríe los colós y l'aigua llimpia.

un pintó mol afamat de Huesca, Raimundo Artigas, home melancólic, estreñit de genio, coló de fel, sec de carn, llarc de coll y cla de barbes

U va sabé lo chiquet Pedro Saputo y se va alegrá mol perque volíe sabé de pintura, faltanli entre atres coses vore la compossisió y mescla dels colós, ya que al dibuix habíe arribat al extrem de primor y fassilidat. Va aná al mestre Artigas y li va di que lo prenguere com aprendís y criat; y la primera vegada no va volé. Pedro va rogá, suplicá, y veénlo sempre du li va di una mica enfadat pero templadamén:

- Miréu, pos, siñó mestre Artigas, que vullguéu o no vullgáu yo hay de sé lo vostre discípul; y si no, lo vostre mestre. 

Lo va mirá entonses lo mestre Artigas, va menejá lo cap y va contestá: 

- Yo tos admitixgo, chiquet Pedro, perque me es impossible fé un atra cosa obliganme una forsa secreta que no sé lo que es; pero entén que sirás lo meu discípul mentres sápigues menos que yo y may lo meu mestre encara que arribos a pintá milló que Miguel Ángel, perque per an aixó han de passá mols añs y yo soc ya vell, que ting sixanta y nou añs, y an ixa hora que me buscon al món. 

Y tots se van admirá de que lo mestre Artigas li haguere contestat tan blanamen, perque ere de condissió mol aspra, de voluntat absoluta y de opinió forta y asserada.

Van escomensá, pos, a pintá; y lo primé que lo mestre li va enseñá va sé a moldre los colós; y Pedro li preguntáe moltes vegades cóm se mesclaben y quina diferensia ñabíe dels que portáen oli als que no ne dúen, en atres coses del art. Lo mestre Artigas se importunabe, pero unes vegades de bona gana, y atres de mala, satisfée al discípul; y alguna tamé se quedabe mut o li allargáe una clatellada per resposta. Pero ell no se aburríe ni arredráe, sino que cada día procuráe servil en mes afissió y tornáe a les preguntes.

Habíen demanat los del consell al mestre Artigas que primé pintare parres y muixons y después lo que vullguere; y va pintá a la faixa del altá a la má dreta un abre en una parra y mols muixons an ella picán los raíms; y a la punta de un sarmén que fée eixí per un costat va pintá un corv. Li va di entonses Pedro: 

- Siñó mestre Artigas, si me done llissensia li diré una cosa que observo an esta pintura. La hi va doná, y va di:

Lo corv. Edgar Allan Poe.

- Astí hau pintat un corv a la parra, y los corvs mes van als muladás que a les viñes. Una garsa quedaríe milló. Se va assombrá lo mestre Artigas per l'atrevimén del discípul, y li va maná que callare y no sen ixquere de moldre los colós. Va passá un rato, y un atra vegada va di Pedro Saputo:

- Pos encara si me donáreu llissensia diría un atra cosa, siñó, mestre meu. 

- No te la dono, va contestá éste mol alsada la veu. 

- Es una cosa sense importansia, va replicá lo sagal: volía di a vostra mersé que lo corv té que pesá tan com una gallina o poc menos; y de raó hauríe de fé inclinás eixe sarmén solt, y la vostra mersé lo ha pintat tan tiesso com si fore de asser o lo corv estiguere fofo. Al sentí aixó va sé tan gran la rabia del mestre Artigas, que no podén atiná en les paraules va acudí al cacharro dels colós que teníe entre les mans y la hi va aviá en molta furia, chafanse en trossets contra enterra perque lo chiquet va esquivá lo tiro, y va di:

- No vull pintá mes, perque eres un llauradó, un descarat, un insolén, un perillán, un grandíssim bellaco. Y va cridá al poble, y ajuntanlos a la plassa los va di, que mentres tingueren al poble al atrevit de Pedro Saputo, no pintaríe la capella. Entonses Pedro Saputo va demaná llissensia pera parlá y va contá lo que habíe passat en lo seu mestre; y li van doná la raó y lo van aprobá, y no van volé que sen aniguere del poble.

- Pos men aniré yo, va contestá mol emborrascat lo mestre Artigas. 

- Anéu en hora bona, van cridá tots; pero que no se pinto la capella. Y Pedro Saputo eixecán la veu desde una pedra va di al poble: 

- Si lo mestre Artigas sen va y vatres voléu yo pintaré la capella. 

- ¡Que la pinto, que la pinto!, va cridá lo gentío. Y lo justissia y lo consell en los prohomens del poble van encarregá la pintura a Pedro Saputo. Ell entonses mol contén va di:

- Ara miréu, poble de Almudévar; yo pintaré la capella de la nostra Siñora de la Corona, pero me hau de doná lo mateix que li donáeu al mestre Artigas. Y lay van prometre. Los va preguntá qué volíen que pintare, y no sabíen qué dili. Y va torná a preguntáls: 

- ¿Voléu que pinta lo que veéu o lo que no veéu? 

Y van contestá tots: 

- Lo que no veém. 

- Pos yo, va di ell, u pintaré, y tos ha de agradá.

Inmediatamen sen va aná cap a la capella y va borrá lo que habíe pintat lo mestre Artigas, que ere poca cosa. Tres mesos va está pintán, y va acabá l' obra y va di al poble a la plassa: 

- La pintura está acabada. Ara vull que la ermita estigue vuit díes uberta pera que vaiguen a vórela tots los del poble, grans y minuts, sabuts y ignorans, y que si algú trobe defectes a la pintura me los digue pera enmendáls. Y van aná tots a vórela y ningú va trobá cap falta, sino al contrari, lo alabáen mol y díen: 

- ¿Cóm sap fé aixó lo fill de la pupila, que es un chiquet y ningú la hi ha amostrat? Pero li van di que no enteníen les escenes que habíe pintat ni la intensió de ixos cuadros. Y ell los va di: 

- Escolteume, fills de Almudévar: yo tos vach preguntá si había de pintá lo que veéu o lo que no veéu, y me vau contestá que pintara lo que no veéu. Pos be: segons ixa paraula, yo tos hay pintat a un lienzo dos cuadros; la un es un olivá, y l’atre una viña, que són coses que pera vore teniu que aná a Huesca y al Semontano; pero lo que es al vostre lloc no les veéu per dixats y dropos

Al atre lienzo ñan dos cuadros mes; la un es una dona de casa seua mol asseada y cuidada, mol atenta, modesta y aplicada a la seua faena y a la inteligensia de les coses del gobern doméstic, la volten dos chiquets y una chiqueta, fills seus mol grassiosos, llimpios, asseats, ben vestits y criats; que tamé es cosa que no veéu al vostre poble. Al atre ña una sogra y una nora minchán les dos a un plat mol concordes, amigues y ben animades entre elles: cosa que tampoc veéu a la aldea. Per lo voltán y per l'aire ñan bosques, fieres y muixons, nugols, y atres coses segons me s'anáen ocurrín, importabe poc que foren estes o datres. Y a dal a la bóveda o sel de la capella hay pintat a María Santíssima en les mans tancades perque no ña an este poble qui les óbrigue en orassions devotes y sinseres, y la obligo a obriles pera dixá caure damún de vatres les bendissions de que les porte plenes.

Al sentí esta explicassió se van quedá tots espantats de la sabiduría de les pintures, y van cridá mol rato en gran ardó y jubileu: 

- ¡Es verdat!, ¡es verdat! ¡Viva Pedro Saputo! ¡Viva lo fill de la pupila! ¡Viva la honra de Almudévar! Y lo van agarrá y lo van portá a muscles a casa seua alabanlo y cantán a la seua gloria y lo van presentá a sa mare y li van di que ere la dona mes dichosa del món. Ella lo va ressibí plorán de goch, y va doná a tots les grassies per aquell favor que mostraben a son fill.


Original en castellá:

Capítulo IX.

De cómo Pedro Saputo pintó la capilla de la Virgen de la Corona.

O lo he soñado o lo he visto; yo creo que es lo segundo. ¡Y en qué ocasión y cómo la vide! Aún me hierve la sangre y se me enciende el coraje de pensarlo. ¡Cobarde! Allí debí morir, allí debí acabar, que ésta fue su intención o su aturdimiento. Pero me salvó el ángel antiguo de Pedro Saputo porque sabía que andando el tiempo había de tener la inspiración de escribir su vida. Agradezco su protección, y cumplo el encargo de la Providencia.

Tienen los de Almudévar, a la parte del pueblo que mira a Zaragoza, un santuario y capilla de Nuestra Señora de la Corona en un pueyo o montecillo donde en otro tiempo estuvo el castillo de los moros. Y como la hubiesen renovado de su vetustad y ruinas quisieron también pintarla, buscando para la obra un pintor muy afamado de Huesca llamado Raimundo Artigas, hombre melancólico, estreñido de genio, bilioso de color, seco de carnes, largo de cuello y claro de barbas; el cual pidió trescientas libras jaquesas por su trabajo con la condición que él pondría los colores y el agua limpia.

Súpolo el niño Pedro Saputo y se alegró mucho porque quería saber de pintura, faltándole entre otras cosas ver la composición y mezcla de los colores, puesto que el dibujo había llegado al extremo de primor y facilidad. Fue al maestro Artigas y le dijo le tomase por su aprendiz y criado; y la primera vez no quiso. Porfió Pedro, rogó, suplicó, y viéndole siempre duro le dijo un poco despechado pero templadamente. - Mirad, pues, señor maestro Artigas, que queráis que no queráis yo he de ser vuestro discípulo; y si no, vuestro maestro. Miróle entonces el maestro Artigas: meneó la cabeza y respondió: - Yo os admito, niño Pedro, porque me es imposible otra cosa obligándome una fuerza secreta que no sé lo que es; pero entended que seréis mi discípulo mientras supiéredes menos que yo y nunca mi maestro aunque lleguéis a pintar mejor que Miguel Ángel, porque para eso han de pasar muchos años e yo soy ya viejo, que tengo sesenta y nueve, y a esa hora que me busquen en el mundo. Y todos se admiraron de que el maestro Artigas le hubiese respondido tan blandamente, porque era de condición muy áspera, de voluntad absoluta y de opinión fuerte y acerada.

Comenzaron, pues, a pintar; y lo primero que el maestro le enseñó fue a moler los colores; y Pedro le preguntaba muchas veces cómo se mezclaban y qué diferencia había de los que llevaban aceite a los que no llevaban, con otras cosas del arte. El maestro Artigas se importunaba, pero unas veces de buena gana, y otras de mala, satisfacía al discípulo; y alguna también se le quedaba mudo o le alargaba un pescozón por respuesta. Mas él no se aburría ni arredraba, sino que cada día procuraba servirle con más afición y tornaba a las preguntas.

Habían pedido los del concejo al maestro Artigas que primero pintase parras y pájaros y después lo que quisiese; y pintó en la faja del altar a la mano derecha un árbol con una parra y muchos pájaros en ella picando las uvas; y en la punta de un sarmiento que hacía salir por un lado pintó un cuervo. Díjole entonces Pedro: - Señor maestro Artigas, si me dais licencia diré una cosa que observo en esta pintura. Diósela, y dijo: - Ahí habéis pintado un cuervo en la parra, y los cuervos más van a los muladares que a las viñas. Asombróse el maestro Artigas por el atrevimiento del discípulo, y le mandó que callase y no saliese de su molimiento de los colores. Pasó un rato, y otra vez dijo Pedro Saputo: - Pues aun todavía si me dieseis licencia diría alguna otra cosa, señor, maestro mío. - No te la doy, respondió éste muy alzada la voz de punto. - Es una friolerilla, replicó el muchacho: quería decir a vuestra merced que el cuervo debe pesar tanto como una gallina o poco menos; y de razón había de hacer inclinar ese sarmiento suelto, y vuestra merced le ha pintado tan tieso como si fuese de acero o el cuervo estuviese fofo. Al oír esto fue tan grande la ira del maestro Artigas, que no pudiendo atinar con las palabras acudió al cacharro de los colores que tenía entre las manos y se lo tiró con mucha furia, rompiéndose en menudos pedazos contra el suelo porque el niño hurtó el cuerpo al tiro, y dijo: - No quiero pintar más, porque eres un labrador, un descarado, un insolente, un malsín, un grandísimo bellaco. Y se fue de aquel paso y llamó al pueblo, y ayuntado en la plaza dijo, que mientras tuviesen en el lugar al atrevido y vano de Pedro Saputo, no quería pintar la capilla. Entonces Pedro Saputo pidió licencia para hablar y contó lo que había pasado con su maestro; y le dieron la razón y lo aprobaron, y no quisieron que se fuese del lugar. - Pues me iré yo, respondió muy aborrascado el maestro Artigas. - Idos enhorabuena, gritaron todos; mas que no se pinte la capilla. Y Pedro Saputo levantando la voz desde una piedra dijo al pueblo: - Si el maestro Artigas se va y vosotros queréis yo pintaré la capilla. - ¡Que la pinte, que la pinte!, gritó la multitud. Y el justicia y el concejo con los prohombres del pueblo encargaron la pintura a Pedro Saputo. Él entonces muy contento dijo: - Agora mirad, pueblo de Almudévar; yo pintaré la capilla de Nuestra Señora de la Corona, pero me habéis de dar lo mismo que dabais al maestro Artigas. Y se lo prometieron. Preguntóles qué querían que pintase, y no sabían qué decirle. Y tornó a preguntarles: - ¿Queréis que pinte lo que veis o lo que no veis? Y respondieron todos: - Lo que no vemos. - Pues yo, dijo él, lo pintaré, y gustaros ha por mi cuenta.

Inmediatamente se fue a la capilla y borró lo que había pintado el maestro Artigas, que era aún poco y no muy en su lugar. Tres meses estuvo pintando, y concluyó la obra y dijo al pueblo en la plaza: - La pintura está acabada. Agora quiero que la ermita esté ocho días abierta para que vayan a verla todos los del lugar, grandes y chicos, sabios e ignorantes, y que si alguno encuentra defectos en la pintura me los diga para enmendallos. Y fueron todos a verla y nadie halló falta alguna, sino al contrario le alababan mucho y decían: - ¿Cómo sabe hacer esto el hijo de la Pupila, que es un niño y nadie le ha enseñado? Pero le dijeron que no entendían las escenas que había pintado ni la intención de aquellos cuadros. Y él les dijo: - Oídme, hijos de Almudévar: yo os pregunté si había de pintar lo que veis o lo que no veis, y me respondisteis que pintase lo que no veis. Pues bien: según esa palabra, yo os he pintado en un lienzo dos cuadros; el uno es un olivar, y el otro una viña, que son cosas que para ver tenéis que ir a Huesca y al Semontano; pero lo que es en vuestro lugar no las veis por vuestra mucha desidia y cobardía. En el otro lienzo hay otros dos cuadros; el uno es una mujer de su casa muy aseada y cuidadosa, muy atenta, modesta y aplicada a su labor y a la inteligencia de las cosas del gobierno doméstico, rodeándola dos niños y una niña, hijos suyos muy graciosos, limpios y bien vestidos y criados; que también es cosa que no veis en vuestro lugar. En el otro hay una suegra y una nuera comiendo las dos en un plato muy concordes, amigas y bien animadas entre sí: cosa que tampoco no veis en el lugar. Por ahí alrededor y por el aire hay bosques, fieras y pájaros, nubes, y otras cosas según me iban ocurriendo, como quiera que importaba poco fuesen éstas u otras. Y arriba en la bóveda o cielo de la capilla he pintado a María Santísima con las manos cerradas porque no hay en este pueblo quien se las abra con oraciones devotas y humildes, y la obligue a abrirlas para dejar caer sobre vosotros las bendiciones de que las trae llenas.

Al oír esta explicación quedaron todos espantados de la sabiduría de las pinturas, y gritaron mucho rato con grande ardor y júbilo: - ¡Es verdad!, ¡es verdad! ¡Viva Pedro Saputo! ¡Viva el hijo de la Pupila! ¡Viva la honra de Almudévar! Y le tomaron y le llevaron en hombros a su casa alabándole y diciendo cantares en su gloria y lo presentaron a su madre y le dijeron que era la mujer más dichosa del mundo. Ella le recibió llorando de gozo, y dio a todos las gracias por aquel favor que mostraban a su hijo.

viernes, 5 de octubre de 2018

TERSERA JORNADA. NOVELA TERSERA.

En una espéssie de confessió y en puríssima consiénsia una Siñora enamorada de un prohome convéns a un flare, sense donássen ell cuenta, y trobe la manera de conseguí lo que ella vol. 

La Reina, giránse cap a Filomena, li va maná continuá, y Filomena va escomensá a parlá aixina:

Yo vull contátos una burla que va sé mol justamen feta per una hermosa Siñora a un flare mol serio. Tots los seglás (la mayoría mol idiotes y homes de extrañes maneres y costums) se creuen que valen mes que los atres en totes les coses, y que saben mes, cuan tenen menos valor, y com no tenen inventiva per a sustentás com los demés homes, se refugien (arrasséren) aon puguen tindre de qué minjá, com lo gorrino.

To la contaré no sol per a obeí la orden sino tamé per a advertítos de que los religiosos (a qui natros, massa cregudes, los doném massa fe) poden sé y són algunes vegades burlats, no sol per los homes sino per algunes de natres.

A la nostra siudat, mes plena de engañs que de amor o lealtat, no fa encara mols añs, va ñabé una noble Siñora adornada de bellesa y de costums, en altesa de ánimo y en sutils agudeses tan dotada com la que mes. Lo nom, encara que yo lo sápiga, no lo descubriré perque encara viuen algúns que se enfadaríen per contá aixó y enríuremon. 

Ésta, pos, veénse naixcuda de alt linaje y casada en un artessano de la llana (pelaire y mol bon cardadó) perque ere riquíssim, no podíe tráures lo desdén y seguíe pensán que cap home de baixa condissió, per mol forrat que estiguere, ere digne de dona noble. Veén que ell no ere capás de res mes que de distinguí una mescla o fé cusí una tela o discutí en una filandera (cusidora, teixidora) sobre lo que habíe cusit, se va proposá no vóldre de cap manera los seus abrassos mes que cuan no los hi puguere negá, y trobá an algú que li pareguere mes digne de ella que lo teixidó.

Y se va enchochá tan de un mol valén y de michana edat que lo día que no lo veíe no podíe passá la nit sense doná voltes; pero lo home de pro, no donánse cuenta de alló, gens se preocupabe, y ella, que mol prudénta ere, ni per embajada de cap dona ni per carta se atrevíe a félay sabé, tenín temó de que podríen víndreli possibles perills. Y donánsen cuenta que aquell frecuentabe (visitabe) mol a un religiós que, encara que fore sopencoy capsot, no dixabe de tindre fama entre tots de home de molta valía perque ere de santíssima vida, va pensá que aquell podríe sé mol bon migé (intermediari, casamenté) entre ella y lo seu amán. 

Y habén pensat lo que li conveníe fé, sen va aná a una hora oportuna a la iglesia aon ell anabe y, fénlo cridá, va di que cuan li vaiguere be, en ell volíe confessás.
Lo flare, veénla dona de linaje, la va escoltá de bona gana, y ella después de la confessó va di: 

- Pare meu, nessessitaba recórre (recurrí) a vos per ajuda y consell sobre lo que ara sentiréu. 

Yo sé, perque tos u hay dit, que coneixéu als meus paréns y al meu home, pel que soc amada mes que la seua vida, y cap cosa dessicho que ell, com home riquíssim, no mu compro. Per estes coses mes que a mí mateixa lo vull; y dixém apart que u faiguera, pero sol que pensara alguna cosa que contra lo seu honor o gust aniguere, cap dona culpable mereixeríe mes lo foc que yo. 

Ara, un de qui no sé lo nom, pero que me pareix persona de be, y si no estic engañada tos frecuente mol, pito y alt, vestit en bones robes fosques, potsé no sen haigue percatát de la meua intensió, pero no puc assomám a cap porta o finestra ni eixí de casa sense que ell no se fico dabán; y me extrañe que no estigue aquí ara; lo que mol me dol, perque estos comportaméns fan assobín a les dames honestes sé censurades sense culpa. 

Hay tingut al ánimo félay di alguna vegada, pero después may repensat, perque los homes fan algunes vegades les embajades de manera que les respostes són roínes, y náixen paraules, y de les paraules se arribe a les obres; pel que, per a que mal y escándol no se provocaren, mu hay callat, y vach pensá contálay a vosté abáns que a dingú, tan perque me pareix que lo seu amic sou com tamé perque a vos tos está be rependre als amics y als forastés. 

Tos demano en nom de Déu que lo amonestéu y li roguéu que no continúo en estes costums. Ña bastantes dones que estarán preparades per an estes coses y los agradará sé mirades y dessichades per nell o per atres, pero a mí me done engorro, perque de cap manera ting lo ánimo disposat a tal empresa.
Y dit aixó, com si vullguere llagrimejá, va baixá lo cap. 

Lo san flare va compéndre enseguida que parlabe de aquell que coneixíe, y alabán mol a la Siñora per esta bona disposissió, creén que ere verdat lo que diebe, li va prométre (prometí) actuá y que aquell ya no la molestaríe mes, y sabén que ere mol rica, li va alabá les obres de caridat y les limosnes, contánli les nessessidats de la parroquia. A lo que la Siñora va di:

- Tos u rogo per Déu; y si u negare, diéuli en firmesa que soc yo qui tos ha dit aixó y a vos me hay queixat.

Y después, feta la confessió y ficada la peniténsia, enrecordánse dels encomios fets pel flare a les limosnes, omplínli una aumostada de dinés, li va rogá que diguere misses per l´alma de los seus morts; y eixecánse, sen va entorná cap a casa.

Lo home de pro va aná a vore al san flare después de poc tems, com acostumbrabe a féu; después de que de una cosa y de un atra hagueren parlat juns durán un rato, portánlo apart, en molta suavidat li va cridá la atensió sobre les mirades que li dedicabe an aquella Siñora, tal com ella li habíe explicat.
Lo home de pro se va maravillá, perque may la habíe mirat y raríssimes vegades acostumbrabe a passá per dabán casa seua, y va escomensá a ficá excuses; pero lo flare no li va dixá parlá, diénli:

- Ara, no fingíxques extrañát ni gastos paraules en negáu, perque no pots; no hay sabut estes coses per los veíns: ella mateixa, queixánse mol de tú, me u ha dit. A tú estes brometes ya no te están be. Te rogo que te retiros y díxala en pas. 

Lo home de pro, mes espabilat que lo san flare, va compéndre la artimaña de la dona, y fen vore que se avergoñíe una mica, va di que no se ficaríe mes dabán de ella; y separánse del flare, va aná cap a casa de la Siñora, que sempre estabe assomada a una finestreta en finestronetsper vore si passabe. Y veénlo vindre, tan alegre y tan grassiosa se li va enseñá que ell be va pugué enténdre que habíe entés per les paraules del flare les de ella; y de aquell día cap abán, en cuidadet, en plaé seu y en grandíssim gust y consol de la Siñora va aná passán per aquell barri.

La Siñora, después de un tems, ya convensuda de que li agradabe tan com ell an ella, en dessich de enséndrel mes y assegurás del amor que li teníe, buscán lo puesto y lo momén, al san flare va torná, y tiránseli als peus a la iglesia, va escomensá a plorá. Lo flare, veén aixó, li va preguntá en compassió quina novedat portabe. 

La Siñora va contestá:

- Pare meu, les notíssies que porto són de aquell collonassos amic vostre de qui me vach queixá a vos fa uns díes, perque crec que ha naixcut per a fótrem (cabrejám, no penséu mal) y per a fém fé algo pel que may podré ya está contenta ni me atreviré a ficám aquí als vostres peus. 

- ¡Cóm! - va di lo flare - , ¿no ha dixat de molestát?

- Pos no - va di la Siñora -, desde que me vach queixá a vos de alló, com per ressentimén, habénse pres a mal que me hayga queixat a vos, de cada vegada que passabe, crec que después ne ha passat sat per allí. Y vullguere Déu que en passá y mirám ne haguere tingut prou; pero ha sigut tan atrevit y tan descarat que ahí me va enviá a una dona a casa en notíssies seues, y com si yo no tinguera morrals o sintos me va regalá un morralet (escarcela) y un sinturó (com faríe Francisco Correa - Gürtel), lo que me hay pres y mu preng tan mal que crec que si no haguera pensat en lo escándol, y tamé pel vostre amor, hauría armat un abalot (zipizape); pero me hay serenat y no hay volgut fé ni di res sense fétosu sabé abáns. Y ademés de aixó, habénli tornat lo morral y lo sinto a la donota que los habíe portat, per a que los hi tornare an ell, y habénla despachat de mala manera, úspen, arruix, cóla, tenín temó de que se quedare en ells y li diguere que yo los había asseptat, com sé que fan algunes vegades, la vach troná a quirdá (cridá) y enfurruñada los hi vach péndre de la má y tols hay portat a vos, per a que los hi tornéu y li diguéu que no ting nessessidat de los seus regalos, perque, per mersé de Déu, y de lo meu home, ting tans bolsos, morrals, macutos, mochiles y tans sintos y lligues que podría enterrál en ells. Si no se corregíx, lay diré al meu home y a mons germáns, y que passo lo que Déu vullgue; preferixco que ell ressibixque afrentes o alguna vimenada si té que ressibíles que sé difamada per culpa seua; ¡y germá, aixina está la cosa!
Y dit aixó, entre plos, se va traure de daball de la faldeta una presiosa y rica bossa de Givenchy y un valiós y elegán sinturonet y los hi va ficá al flare acorronats a la faldeta; éste, creénse tot lo que la Siñora li diebe, enfadat u va agarrá y va di: 

- Filla, si de estes coses te enfades no me extraño ni te hay de repéndre a tú per naixó; mol te alabo que seguixques los meus consells. Yo lo vach empéndre l´atre día, y ell mal ha cumplit lo que me va prométre; pel que, entre alló y aixó que acabe de fé l´estiraré de les orelles tantes vegades y tan fort que ya no te molestará mes; y tú, en la bendissió de Déu, no te dixos guañá per la ira y no lay digues a cap dels teus, que podríe vindre mol mal. Y no pensos que de aixó te vindrá alguna calumnia, que yo siré sempre, ante Déu y dabán de los homes, testigo firme de la teua honestidat. 

La Siñora va fingí consolás una mica, y dixán esta conversa, com coneixíe la avaríssia del flare y la dels demés, va di:

- Siñó, estes nits me se han aparegut mol mons pares en somnis y me pareix que están en grandíssimes penes y lo que demanen són limosnes, espessialmen ma mare, que me se apareix tan apocadeta que es una llástima vórela; crec que está passán grandíssims patiméns al vórem en esta angustia per culpa de eisse enemic de Déu, y per naixó voldría que diguéreu per les seues almes coranta misses gregorianes y atres orassións, per a que Déu los trague de aquell foc atauladó. 

Y dit aixó, li va ficá a la má un florín. Lo san flare lo va agarrá alegremen, y en bones paraules y en mols ejemplos va alentá la seua devossió y donánli la bendissió la va dixá anássen. 

Y cuan sen va aná la Siñora, sense donánsen cuenta de que li habíe futut lo pel, va enviá a buscá al seu amic; éste, veénlo enfadat, sen va doná cuenta de que ñabíen mes notíssies de la dona, y va esperá a vore qué diebe lo flare. Lo retó, repetínli les paraules que li habíe dit atres vegades y parlánli ara enfadat y casi insultánlo, lo va empéndre mol pel que li habíe dit la Siñora. 

Lo home de pro, que encara no veíe aón volíe arribá lo flare, negabe en poc convensimén que li haguere enviat lo morralet y lo sinto, y lo pare, mol enfadat, va di:

- ¿Cóm pots negáu, mal home? Aquí u tens, que ella mateixa plorán me u ha portat: ¡mira a vore si u coneixes!

Lo home de pro, fen com que se avergoñíe mol, va di: 

- Claro que u reconeixco, y tos confesso que hay fet mal; y tos juro que may mes sentiréu una paraula de aixó, ya que en eixa disposissió la vech.
Les paraules van sé moltes. Al final, lo borregodel flare li va doná la bossa y lo sintet al seu amic, y después de habél adoctrinaty rogat que no se ocupare mes en aquelles coses, y habénlay ell prometut, li va doná llisénsia.

Lo home de pro, contentíssim de la sertesa del amor de la dona, cuan se va separá del flare sen va aná a un puesto desde aon li va enseñá a la Siñora que teníe les dos coses; de lo que la Siñora va está mol contenta. 

Va passá que, per alguna raó, no mol después de aixó va tindre que anássen a Génova lo home de la Siñora. Y en cuan habíe montat a caball pel matí y ya estabe en camí, sen va aná la Siñora aon lo san flare, y después de mol queixás, plorán, li va di:

- Pare meu, ara sí que tos dic que no puc aguantá mes. Com l´atre día tos vach prometre que no faría res que abáns no tos diguera, y per a que cregáu que ting raó en plorá y queixám, vull ditos lo que lo vostre amic, o dimoni del infern, me ha fet este matí poc abáns dels maitines. No sé cóm ha sabut que lo meu home sen ha anat pel matí a Génova, y a la hora que tos hay dit, ha entrat a un jardí meu y per un ábre ha pujat hasta la finestra de la meua cámara, que done al jardí; y ya habíe ubert la finestra y volíe entrá a la cámara cuan yo, despertánme, me hay eixecat de un bot y me volía ficá a cridá, y u hauría fet si no me haguere demanat mersé per Déu y per vos, diénme quí ere; en lo que, al sentíl, per amor vostre hay callat, y despullada com vach náixe hay corregut a tancáli la finestra a la cara, y ell crec que sen ha anat, perque no lo hay sentit mes. Ara, si aixó es cosa que pugue aguantás, diéumu; en cuan a mí, no vull soportál mes, pos per amor de vos ya lo hay aguantat massa.
Lo flare al sentí aixó se va esturrufá com un gat y no sabíe qué di. Moltes vegades li va preguntá si habíe vist be que fore ell y no datre. A lo que la Siñora va contestá: 

- ¡Alabat sigue Déu, com si no lo puguera distinguí an ell de consevol atre! Ere ell, y encara que u negare, no tos u cregáu.


Va di entonses lo flare:

- Filla meua, no ña mes que parlá, que aixó ha sigut massa atrevimén y una cosa mol mal feta, y has fet be en despachál de casa com u has fet. Pero te demano, ya que Déu te ha librat del deshonor, que, aixina com has seguit lo meu consell dos vegades seguides, u fáigues esta vegada, es di, que sense queixát de alló a cap dels teus paréns me dixos fé a mí, voré si puc ficáli freno y serreta an eisse demoni, afaram desenfrenat que yo creía que ere un san; y si puc arribá a apartál de esta bestialidat, be; y si no puguera, desde ara te dono permís y la meua bendissió per a que faigues lo que júsgos com a bo.

- Pos be - va di la Siñora- , per esta vegada no vull enfadátos y tos faré cas, pero procuréu que se guardo de incordiám mes, y tos prometixgo no torná a vindre mes per este assunto. Y sense di res mes, com si estare cabrejada, sen va aná de aon lo flare. Y apenes habíe eixit de la iglesia la Siñora, cuan lo home de pro va arribá, y va sé cridat pel flare; y emportánsel apart, li va di los insults mes grans que may se han dit a un home, hasta desleal y traidó lo va cridá. Éste, que atres dos vegades habíe vist lo que volíen di los renecs de este flare, escoltánlo en atensió, li va contestá:

- ¿A qué ve este enfado, siñó meu? ¿hay crussificat a Cristo? 

A lo que lo flare va contestá:

- ¡Miréu lo pocavergoña, escoltéu lo que diu! Parle ni mes ni menos com si hagueren passat un añ o dos y lo tems li haguere fet olvidá les seues canallades y deshonestidat. ¿En lo ratet que ha passat desde los maitines de avui te sen han anat del cap les afrentes que li has fet al prójimo? ¿aón has estat poc abáns de fes de día?

Va contestá lo home de pro:

- No sé aón hay estat; mol pronte tos ha arribat lo correu.

- Es verdat - va di lo flare - que lo recadé ha vingut: hau cregut que perque lo home no estáe a casa la noble Siñora tos obriríe les … los brassos. ¡Ay, qué majo, quin home mes honrat! ¡Se ha fet sonámbul, obridó de portes y finestres y escaladó de árbres! ¿creus que en la teu ossadía venserás a la santidat de esta dona y de nitet te li pujes a les finestres per un ábre? No ña res al món que la desagrado tan com tú; y tú no pares. Vach a dit una cosa y que no te sápigue mal: hasta ara, no per l´amor que te tingue, sino a instánsies dels meus rogs ha callat lo que li has fet; pero no callará mes: li hay donat permís per a que, si la oféns mes, faigue lo que li paregue. ¿Y qué farás si lay diu a sons germáns?

Lo home de pro, habén entés lo que li conveníe, com milló va pugué y sabé, en moltes promeses va tranquilisá al flare; y despedínse de ell, al arribá la matinada siguién, va entrá per lo jardí y va pujá pel ábre y va trobá la finestra uberta, se va embutí a la alcoba, y se va aviá als brassos de la seua hermosa Siñora, que en grandíssim dessich lo habíe estat esperán, y ella li va di:

- Grássies al siñó flare que tan be te va enseñá lo modo de vindre. Y después, disfrután la un del atre, van parlá y sen van enriure mol de la simplissidat del bruto flare, van parlá mal de la llana, la suncha, les pintes y les cardenches, y juns van está ben a gust. Y u van amañá de tal manera que, sense tindre que recurrí al siñó flare, moltes atres matinades se van ajuntá.

tersera jornada novela cuarta

domingo, 24 de mayo de 2020

APÉNDICE AL LIBRO DE LAS EXEQUIAS.

APÉNDICE AL LIBRO DE LAS EXEQUIAS. 

Libre de algunes coses assenyalades succehides en Barcelona y altres parts.
Pere Joan Comes. A. M.

Libre 2. Cap. 24. De la malaltia del Senyor Rey En Joan y de la sua mort y de la honrrada sepultura que li fonc feta.

Diumenge que comtavem a X del mes de jener any MCCCCLXXIX sentint e sabut per los honorables consellers que la Majestat del Senyor Rey En Joan se era ajegut de malaltia ab molta febre en una cambra episcopal de la dita ciutat en la qual lo dit Senyor havia pres posada seguint los vestigis e bons costums dels antichs e per retre lo deute que la ciutat acostuma en semblants casos de continent tots V consellers se ajustaren en la casa del consell de la present ciutat e ajustats partiren de la dita casa per viscitar lo dit Senyor lo qual trobaren ajagut en la dita cambra en un llit de camp en lo qual lo dit Senyor acostumava jaure e visitant aquell e sentint la disposcicio sua ab los metges que del dit Senyor havian cura tornaren a la casa de la dita ciutat e de continent trameteren llurs vergues per haver consell de promens de la dita ciutat. E ajustats en la dita casa del consell de XXXII ensemps ab los dits promens lo honorable Miçer Jaume Deztorrent conseller en cap fou expost e notificat lo cas de la dita malaltia demanant en aquells quels volguesen aconsellar e dir llur parer ells consellers com se devian regir en lacte de la malaltia com fos cosa a tots notoria que la ciutat per fer lo que deu e retra lo deute a son Rey e Senyor sentint tals cassos se acostuma interposar e fon consellat quels dits consellers tots o alguna part dells tots jorns duas voltas tant quant la malaltia al dit Senyor duraria devian anar visitar lo dit Senyor e veura e entremetres axi de la indisposicio sua com de metges e medecines com encara de altres coses qui haguesen sguart a la cura e conservacio de la persona del dit Senyor. E que lo hu dels dits consellers romangues tots jorns en la nit acompanyat de dos promens ciutadans tant quant la dita malaltia duras e la dispuscicio requeris. E de fet los dits honorables consellers seguint lo dit parer e consell desliberaren proseguir aquell e per so la nit del matex dia lo conseller en cap en companya de dos honorables ciutadans feu la vella del dit Senyor fins lo dia apres seguent e axi fou tingut lorde de la dita vetlla un conseller y dos ciutadans ço es comensant lo cap sempre y apres los altres ab son orde fins a XIX de dit mes de jener e encara los dits honorables consellers hoyns dir que a Solsona havia un solempne metge jueu trameteren ab correu volant al dit metge fos de continent asi per veure la dita Majestat e esser ensemps ab los que ya y eran en la cura de aquell e lo dit metge de continent rebuda la lletra dels dits honorables consellers fou asi e visita lo dit Senyor e ensemps ab los altres metges hac carrech de la cura del dit Senyor e tots jorns feya relacio als dits honorables consellers de la disposicio del dit Senyor e tant com la malaltia dura tots jorns los dits consellers una vegada ans de dinar e altra apres dinar foren solicits e curosos de visitar lo dit Senyor donant tot endres quant en ells hera en las cossas nescesarias a la salut del dit Senyor.
E lo dimars que comtavem a XII del mes de jener lo dit Senyor Rey confessa e sens çerimonia alguna combrega adorant tant solament lo cors precios de Jesu-Christ consagrat en la missa que un prevere havia çelebrada en la cambra hont lo dit Senyor jeya malalt e lo matex dia lo clero de lo Seu aporta al dit Senyor lo vel de la Verge Maria lo qual esta en un bell reliquiari e adorat per lo dit Senyor aquell li fou posat sobre los ulls e cap.
E lo dilluns que comtavem a XVIII de jener lo dit Senyor aprohismanse a la mort per lo reverent mestre March Bergua del orde dels frares menos fou desenganat de la sua mort las quals cosas lo dit Senyor pres ab molta paciencia e gran esfors sens fer mutacio o moviment algu mostrant esser aconortat de la mort.
Apres lo dimars que comtavem a XIX de dit mes de jener lo dit Senyor vers les III hores de mati perde la paraula e tocades les VII horas del dit dia ans de mitg jorn rete la anima a nostro Senyor Deu qui per sa clemencia laura colocada en son Regne.
E pasat lo dit Senyor de la present vida lo seu cors fou embalsamat e apres vestit en la forma seguent ço es que li mudaren camisa e li vestiren gipo carmesi calsas de grana ben tirades una roba de vellut carmesi folrada de mars gibelins barreta negra al cap e fou tornat sobre lo llit hon lo dit Senyor muri sobre lo qual llit fon posat cubert de un drap brocat de or molt bell e foren posats tres coxins lo hu de brocat e los dos de domas blanch e tench lo dit cors lo cap sobre lo coxi de brocat e fouli posada al cap corona e a la ma dreta ceptre e a la esquerra devia esser posat pom de or ab una creu petita e no fou fet e mes li fou posada la espasa que acostumava portar sobre lo dit Senyor e lo matex dia e poch apres que lo dit Senyor hac retut lo deute de natura a son Creador los dits honorables consellers ajustats en casa de la ciutat per llurs vergues feren ajustar lo consell ordinari de XXXII e ajustat lo dit consell (se lee cousell) per lo honorable conseller en cap fou en aquell exposat lo cas sobre dit de la mort del dit Senyor e demanaren llur consell e acort sobre la cirimonia per los dits honorables consellers en nom de la ciutat servadora e feta la dita propocicio e aguts diversos coloquis entre los dits honorables conseller e consell fou desliberat que totas las cosas que se havian de executar per part de la ciutat e axi del nombre dels promens qui han de ser vestits de gramalles e de la cera com altres coses tocant a la dita sepultura que per part de la ciutat deuen esser fetas fos fet tot axi com es ocostumat.
E lo dimars apres seguent que comtavem a XX de jener MCCCCLXXIX los dits honorables consellers demanats per part dels marmasors del dit Senyor vinguesen al palau Episcopal en lo qual lo dit Senyor retuda la anima a son Creador com desliberasen portar lo cors a la sala del palau Real la qual sala era estada molt bellament e de bells draps empaliada e fou fet al mitg de la dita sala un llit alt ab bancals al entorn e cubert de matalaf sobre lo qual fou posat un bell drap de ras e fou posada una travaca penjada sobre lo dit llit lligada a una de les arcades de la dita sala e al cap del llit fou posada la creu major de la Seu e foren constituhits en la dita sala VIIII altas ço es tres a cascun costat e dos al cap baix de la dita sala e hu sobre lo dit sitial o tribunal en lo qual lo dit Senyor vivint seya en sa cadira Real quant tenia audiencia a sos pobles.
E per quant traure lo cos del dit palau per portarlo a la sala del palau Real qui era aparellada segons damunt apar aquell no recaya en cerimonia fou desliberat que no tingut orde algu de ordenar fos tret lo cos del dit palau Episcopal e aportat al dit palau Real e axi fou fet es ver que los dits honorables consellers ab llurs vergues ab vergues alçades se meteren en lo llur lloch ço es inmediadament tras lo dit cos ab orde sens que altre orde fos servat e fou portat lo dit cos per alguns dels nets e familiars del dit Senyor no servada entre ells orde alguna e exint lo dit cors del dit palau Episcopal lo clero de la Seu tot sol ço es preveres e canonges de aquella ab un ciri de cera blanca cascu en la ma ab la creu alsada devant lo dit cos portaren aquell en la dita sala sobre un llit cubert de un drap de brocat de or e de çeda negre molt bell e vestit lo dit Senyor en la forma damunt dita ab la cara descuberta e alli sobre lo llit demunt mencionat fou mes lo dit drap de brocat e sobre aquell fou posat un coxi de brocat al cap. E en lo cap del dit Senyor tenia corona en la ma dreta çeptre en laltre la espasa e manca lo pom com non tinguesen de fet e estech lo dit cors descarat sobre lo dit llit del dit dia dimecres fins al altre dimecres axi estec VIII jorns e lo vuite jorn fou mes dins duas caxas com comensas a sentir e la derrera fou cuberta de drap vellut de carmesi.
Apres lo dijous ans de la solempnitat de la dita sepultura fou ordenat que fosen carregades les armes del dit Senyor Rey en aquesta forma ço es que feren preparar VIII cavallers ab lurs cavalls ab cubertes de saques e foren fetes IIII banderes Reals duas ab armes de Arago e una ab armes de Sicilia e altra ab armes de Navarra e IIII pavesos ab ditas armas los IIII cavallers portaren les dites IIII banderes ab llurs astes llansades al coll e los dits IIII pavesos ço es bras squerra tots al reves axi que lo que avia de anar alt anave baix als peus e axi matex feren preparar los munteros del
dit Senyor ab llurs corns e vozines de casa ab llurs cans dels quals ni havia vestits de canamas e preparat en la dita forma tots los dits cavallers ço es primerament los qui aportaven les banderes intraren a cavall dins la sala gran del dit palau Real ab las banderes alçades ço es asta en cuxa e axi a cavall voltaren tres vegades lo dit cos del dit Senyor e a la derrera cridant per tres voltas digueren tales o semblants paraules dresant aquelles a M. Rodrigo de Rebolledo Camarlench del dit Senyor. «M. Rodrigo senyor Camarlech X jorns a nostron Rey e Senyor e nol trobam hauriau lons vist. » E fet lo dit crit per los dits cavallers ab plors molt grans per IIII voltas lo dit Camerlenc ab gran crit e molt agrament plorant responent dix «Mort es veulo asi hon jau mort» E los dits cavallers replicant digueren «com mort» e lo dit camarlench dix «hoc mort.» E oyda per los IIII cavalles la resposta llavors los dits IIII cavallers ab crits aspres e ab gran plor brocaren llurs cavalls vers lo dit cos enderrocans ciris e brandoneres e calades les astes de las banderas sobre llurs colls roseguans ditas banderas per terra e axi matex los altres IIII cavallers qui ya estavan preparats prest de la dita sala brocaren llurs cavalls vers o dit cos llansant los pavesos en terra e casi llantsantse de llurs cavalls en terra. E per semblant tots los munteros cornant e los cans odulant e tots ensemps cridans ab crits de plor e llagrimes dients «ahont lo trobarem lo bon Rey. » E fet lo dit acte vereu aqui plos e llamentacions que era gran pietat als hoints e miradors. Apres los dits cavallers ensemps ab los munteros exints del dit palau discorrent tota la ciutat corregueren per totas las plasas les dites armes comensant a la Plaça del Rey.
Disapte a XXX de dit los honorables consellers se ajustaren bon mati en la casa de la ciutat e acompanyats de promens ab caperons vestits anaren al palau del Rey hon lo dit cos era e no deteninse en altres actes colocades primerament XXIIII personas qui havian carrech e eren estades amprades per portar lo dit cos e posat cascu en son lloch despres lo dit cos exint la professo de la dita sala ordenaren los qui en la dita sala foren per acompanyar lo dit cos e totes coses sots lorde seguent.
E primerament ordenaren lluminaria devant lo cos e foren lo nombre dels brondons entre los particulas de la ciutat e del Senyor Rey DCCII. E los del Senyor Rey tenian un senyal Real posat al reves.
Apres anaren los VIII cavallers qui lo dia de dijous havian corregudas las armas a cavall e portavan las ditas banderas rosegant ab llurs escuts al reves al bras.
Apres anaren les creus que foren XIII entre les de les parroquies e monestirs e apres lo clero de las parroquies apres los frares e apres lo clero de la Seu apres los reverent bisbe de Girona vestit episcopalment qui celebra la missa e feu las obsequias e cirimonia apres foren ordenats XXVIII homens de la casa del Senyor Rey qui a peu portaven sengles brondons de çera negra ensesos apres los capellans e altres de la capella del Senyor Rey vestits tots de drap negre ab sengles ciris en la ma ensesos qui anaven salmejant molt devotament.
Apres devant lo cos inmediadament dos canonges de la Seu ab capes ab llur vestit e altros dos derrera lo cos.
Apres vench lo cos ab tots los portants ordenats segons demunt es ver que per rellevar de travalls los convidats del carrech del portar agueren dotze homens pagats per los marmaçors los quals foren vestits de negre ço es cotes e caperuçes tan solament pagades per los dits marmasors. E los dits homens nos mostraven com estiguesen (se lee estignesen, la u y la n se confunden en varios sitios) jus lo bastiment.
Apres ana la Illustre Senyora Infanta relicta del Illustre don Henrich mestre de Sant Iago jerma del dit Senyor Rey ensemps ab tots los nets del dit Senyor.
Don Jaume de Navarra legitim net.
Don Alfonso de Arago fill bastart del Senyor Rey nou succesor del damunt dit Senyor.
Don Felip de Arago - Don Joan de Arago fills bastarts del Illustre don Carles fill quondam legitim del dit Senyor.
Don Joan - Don Ferrando fills de Don Alfonso de Arago fill bastart del dit Senyor.
Apres ana molta gent illustre que per no ser tant llarch e dexat.
E dix la missa major lo reverent bisbe de Girona lo qual feu per semblant lo sermo lo dit dia.
Es ver empero que ans de exir lo dit cos de la sala Real M. Rodrigo de Rebolledo camerlench del Senyor Rey estant dalt en lo bancal del llit fet al dit cos en la sala damunt dita ans que lo dit cos fos mogut en presencia de tots los que alli eran ab gran plor e llamentacio tranca lo sagell del dit Senyor ab martell e encara trenca les vergues dels uxers o aguatzils dient paraulas de dolor pertinents al dit acte.
E totes les coses fins asi fetes per causa de la dita sepultura pagua la marmasoria salvo las lluminarias particulars damunt dites.
E lo matex dia de disapte que contaven a XXX del dit mes de jener los honorables consellers feren convidar per los honorables obres de la dita ciutat acompanyats de dos ab gramalles e caparons vestits en lo entrevall que lo ofici divinal se deya en la Seu per obsequias de la dita sepultura la dita Senyora Infanta e tots los nets del dit Senyor diputats oydors de compte prelats barons nobles homens cavallers gentils homens ciutadans honrats mercaders que lo dia del dilluns primer vinent fosen a la casa de la ciutat hon los honorables consellers se ajustarian pera venir a la Seu a fer honor al aniversari çelebrado per part de la ciutat per anima del Senyor Rey e lo dit aniversari fou fet en la forma acostumada.
Apres lo dijous que contaven a IIII del mes de febrer de MCCCCLXXIX dia assignat en traura lo cors de la Seu per portar aquell al monestir de Poblet en lo qual lo dit Senyor se hera lexat los dits honorables consellers lo dia abans feren fer una crida que lo dit dia pasat mitg jorn no fos algu qui paras obrador ni obris portas de aquells y axi fou fet.
E per semblant los dits honorables consellers per honrrar e honorificar la exida del dit cors e ampraren totas las lluminarias de las confraries de la ciutat la qual fos en gran e copios nombre e mes trameteren los hobres de la present ciutat al vicari del Senyor bisbe de la Seu li plagues trametre a les parrochias fosen lo dit dia ab llurs creus e processo duas horas apres mitg jorn per acompanyar lo dit cos e axi fou fet.
E mes trameteren convidar les damunt ditas XXIIII persones qui eran estades convidades e ordenades portar lo dit cors que lo dit dia o dita hora fosen a la Seu per portar lo dit cors fins al monestir de Valldonzella fora ciutat.
E ordenades e preparades totes les dites coses lo dit dia de dijous vers les tres hores pasat mig jorn lo dit cors fou tret de la dita Seu ab lo matex orde e cerimonia e ab tots los acompanyants qui si trobaren per llurs trats que lo disapte prop pasat era estar portar a la dita Seu per la ecclesiastica sepultura.
E exint de la Seu lo dit cors fou portat e exint per lo portal major girant la via del palau Episcopal fent la via de Sant Jaume e volta vers lo Call e feu la via del portal de Sant Antoni pasant cami dret per la Boqueria e devant lo ospital de Santa Creu e tira fora lo portal fins al monestir de Valldonzella ont per las monjas fou rebut e exint al pati ab Creu processionalment. Es veritat que lo clero de la Seu ne les ordens e parrochies ne llurs creus pasaren ne exiren fora ciutat ans se aturaren dins lo dit portal salvo que lo senyor bisbe de Girona hisque ab los canonges de la Seu fort poch fora lo dit portal e feu absolucio al dit cors e axi sen torna tot lo clero.
E com lo dit cors fou pres lo dit portal cassi devant la casa del monestir de Sant Anthoni XXVI frares del monestir de Poblet qui eran vinguts de llur monestir hisqueren de la dita esglesia de Sant Anthoni ab creu alsada ab llur abat vestit portant mitra e crosa e aqui reberen lo dit cors e metense devant lo cors ab tota la lluminaria demunt dita que era bella cosa de veura tiraren la via de Valldonzella e alli estech aquella nit.
E lo dia apres divendres que comptavem a V de febrer sens çerimonia alguna los dits frares sen portaren lo dit cors a coll de homens estependiats per los dits marmasors e de aqui avant cesa la çerimonia de la present sepultura. /Nota: estependiats: Stipendium (alemán) : beca, ayuda económica /.
Los honorables consellers posaren las gramallas de saques o terlis lo diumenge apres seguent que comtavem a VII del dit mes de febrer e prengueren gramallas negras les quals aportaren fins a IIII de mars apres seguent.
E posades les dites gramalles foren fetes als dits consellers samarres de contray folrades de ales de çathi negre. / Nota: çathi : satén : (nights in white) satin : vellut : terciopelo. /
E fou encara ordenat per los dits consellers que fos feta crida que algu no gosas fasteyar de trompas sons bayls moms ne jochs fins a la Pascha primer vinent donant senyal de dol e tristicia.
/Nota: fasteyar : festejar : festejá : fiesta. Pascha : Pascua. Algu no gosas : nadie osara u osase. /

Archivo de la antigua Diputación de los tres Estamentos de Cataluña, fol. 74 v. del dietario del trienio de 1476 a 79.

En aquest dia de dimarts toquades set hores de mati ço es abans de mig jorn la Majestat del Serenissimo Senyor Rey don Johan de immortal memoria fetes totes ordes de christia regonegudament e contrita com a vertader catolich e fet e fermat codicil com dies havia hagues testat fini gloriosament sos derres dies en lo palau del R. bisbe de Barchinona en lo qual lahora residia. En apres lendema dimecres fonch ab solemne professo de totes les Seu parroquies e ordens de Barchinona e acompanyat de prelats magnats familiars deputats de Catalunya consellers de Barchinona e altres molts fonch portat lo seu cors al palau Reyal e major de la dita ciutat e mes en la gran sala en lo mig ab lit pavallo ceptre pom en la ma corona al cap insignies Reyals empaliat de bells draps de or e de ras e construits en dita sala nou altars en los quals tots los matins fins al mig jorns se celebraven misses e totes les Seu parroquies e ordens venien alli dues vegades lo dia demati e pres dinar fent absolutions e orant continuament per la sua anima hon stech fins lo disapte XXX del dit que ab solemne professo fonch portat a la Seu de la dita ciutat de Barchinona en la qual fonch fet solemne offici capell ardent e ab gran luminaria com es de costum en semblants solemnitats. Sermona dit dia lo R. bisbe de Gerona. Lo diluns seguent primer de febrer del dit any per los magnifichs consellers de Barchinona fonch fet solemne aniversari en la dita Seu per la anima del dit ........ Nota. Con la lengueta el encuadernador cortaría indudablemente media linea que falta para terminar este apunte.

Gabrielem Vilell presbyterum severi barcinonensis

miércoles, 14 de noviembre de 2018

dicsionari chapurriau castellá, D

d´ixa, de ixa – dixa de esa – deja
daball, deball, davall, devall debajo
Dabán - del latín vulgar *de-ab-ante - per dabán Delante – por delante
dadivós, desprengut, després, generós, dessinteressat dadivoso
dadivossidat, desprendimén, generossidat, dessinterés dadivosidad, desprendimiento, generosidad, desinterés
dado, dados dado, dados
dal, pujá cap a dal (baixá cap a baix) arriba, ir hacia arriba, subir (bajar hacia abajo)
Dalla , dalles, se piquen en martell y encrusa guadaña, guadañas
dallabe segaba con dalle o guadaña
dalladó, dalladós segador con dalle
dallán (g) segando
dama, dames dama, damas
damissela, damisseles, mosseta, mossetes damisela, mocita
damún encima, sobre
damún (de) – a damún encima (de), encima con el significado de además
dance, dances de Huesca dance, dances, baile, bailes
Dansa – quina dansa ! - ball, bailoteo, ballet, coreografía,
- enredo, intriga, lío, embolic
Danza – vaya danza ! baile, bailoteo, ballet, coreografía
enredo, intriga, lío, embrollo
dansáen, dansaben danzaban
danses danzas
dardo dardo
dardos dardos
datassió, de una fecha datación
dato dato
datos datos
datra otra
datre otro
Datres - de atres otros, otras – de otros, de otras
daván, dabán delante
deambulá deambular
deambulán (g) deambulando
Debaes , de bades gratis, sin pagar
deball, daball debajo
debat, debate debate
debatí, debátre debatir
debatíe debatía
debém debemos, tenemos que
debénli debiéndole
deber, debé, debers deber, deberes
debéu debéis
debidamen debidamente
debíe debía
debíem debíamos
debíen debían
débil - fluix, fluixa, fluixet, fluixeta - apurat, apuradet, apurada, apuradeta - frágil, endeble, enclenque, blan, delicat, blandengue, desnutrit, arguellat, exánime, debilitat, decaigut - cobard, tímit, pussilánime, calsonassos, tímit, insegú débil, frágil, flojo, endeble, enclenque, blando, delicado, blandengue, desnutrido, exánime, debilitado, decaído, desfallecido, cobarde, tímido, pusilánime, calzonazos, timorato, inseguro
debilidat, debilidats debilidad, debilidades
debilitá, debilitás debilitar, debilitarse
debilitades Debilitada, debilitadas
debilitás debilitarse
debilitat, debilitats debilitado, debilitados
débils débiles
debuda, deguda debida
debut, degut debido
dec debo

decadénsia decadencia
decaigue decaiga
decamerón llibre de Giovanni Bocaccio, en chapurriau a: http://lo-decameron.blogspot.com/ decamerón
decanat, decanats decanado, decanados
decano, decanos de la universidat decano, decanos
decarréguen descargan
decáure, decaure decaer
declará declarar
declara (que yo) declare
declarabe, declaráe declaraba
declaraben declaraban
declaráli declararle
declarán (g) declarando
declaránse declarándose
declarassió, declarassións declaración, declaraciones
declarat, declarats declarado, declarados
declare declara
decliná (a un idioma com lo latín), inclinás, reclinás, carregá, baixá, caure, decaure, menguá, decréixe, debilitás, agotás, acabá, rehusá, rechassá, renunsiá, recusá, repudiá, aburrí Declinar (en un idioma como el latín)- inclinarse, reclinarse, cargar, bajar, caer, descender, decaer, menguar, decrecer, periclitar, debilitarse, agotarse, acabar, rehusar, rechazar, renunciar, recusar, repudiar
declinabe declinaba
decomisá, confiscá, comisá, tráure, fótre, incautá decomisar, confiscar, comisar, aprehender, incautar
Decorat, decorats decorado, decorados
Decoro – de decorá - honor, respecte, reverénsia, honra, estimassió, sircunspecsió, gravedat, puresa, honestidat, recato, pudor de vergoña (pudó de pudina no) decoro, honor, respeto, reverencia, honra, estimación, circunspección, gravedad, pureza, honestidad, recato, pudor
decorós, digne, respetable, dessén, honesto, pudorós, puro, recatat decoroso, digno, respetable, decente, honesto, pudoroso, puro, recatado, circunspecto, grave
decorosamen decorosamente
decréixe, menguá, vore decliná decrecer, menguar
decrépita, decrépit, caduco, decadén, achacós, anticuat, acabat, senil (Senill no) decrépita, caduco, decadente, achacoso, ajado, anticuado, acabado, senil
Decret, decreto, decrets, decretos decreto, decretos
dedicá, oferí, ofrendá, consagrá, destiná, brindá, assigná, dessigná dedicar, ofrecer, ofrendar, consagrar, destinar, brindar, asignar, designar
dedicabe, dedicáe dedicaba
dedicaben, dedicáen dedicaban
Dedicada (dedicá), dedicat, dedicats, dedicades dedicada, dedicado, dedicados, dedicadas
dedicán (g) dedicando
dedicánse dedicándose
dedicat dedicado
dedicatória, dedicassió, oferimén, ofrenda dedicatoria, dedicación, ofrecimiento, ofrenda
dedico dedico
dedique dedica
deduí, descontá, rebaixá, disminuí, restá, inferí, supóndre, suposá, derivá, despéndres, resultá, seguí, concluí deducir, descontar, rebajar, disminuir, restar, colegir, inferir, suponer, derivar, desprenderse, resultar, seguir, concluir
deduída, deduídes deducida, deducidas
deduít, deduíts deducido, deducidos
deduixco deduzco
defecte, defectes defecto, defectos
defectet, defectets defectillo, defectillos
defectuós, que té defectes, defissién, imperfecte, incomplet, malograt, tarat, anormal, fragmentari, carén defectuoso, deficiente, imperfecto, incompleto, malogrado, perfectible, tarado, anormal, fragmentario, carente
defectuosa defectuosa
Defén defiende
Deféndre, deféndres – defeng, deféns, defén, defeném, defenéu, defénen – defendría – defenguera – defendré - ampará, protegí, resguardá, presservá, disculpá, exculpá, excusá, justificá, apoyá, auxiliá, sostíndre defender, amparar, proteger, resguardar, preservar, disculpar, exculpar, excusar, justificar, apoyar, auxiliar, sostener
deféndrel defenderlo
deféndrels defenderlos
deféndret defenderte
defenén (g) defendiendo
defenéu defendéis
defengue defienda
defengut (me han), defensat defendido (me han)
defeníe defendía
defensa, defenses defensa, defensas
defensat defendido
defensó, defensós defensor, defensores
defiacte, defecte defecto
defiactes, defectes defectos
definida, definides definida, definidas
definissió definición, explicación, exposición, descripción, aclaración, tesis, dictamen, decisión, determinación, interpretación
definissións definiciones
definit, definits definido, definidos
definitiva, definitives definitiva, definitivas
defissién, defissienta, defectuós, imperfecte, escás, insufissién, que falte deficiente, defectuoso, imperfecto, escaso, insuficiente, falto
defora, afora, per fora, per defora afuera, por fuera
deformá, desfigurá, desproporsioná, forsá, belcá, alterá, distorsioná, tergiversá, falsejá, manipulá, trampejá, mentí deformar, desfigurar, desproporcionar, forzar, alabear, combar, alterar, distorsionar
tergiversar, falsear, manipular, trampear, mentir
Deformán, deformáns deformante, deformantes
Deforme, deformes, deformat, deformats Deforme, deformes, deformado, deformados
defraudá, de fraude, estafá, timá, engañá, robá, furtá, sablejá, contrabandejá, dessepsioná, desilusioná, frustrá, malográ defraudar, estafar, timar, engañar, robar, hurtar, sablear, contrabandear, decepcionar, desilusionar, frustrar, malograr
defraudada, defraudades defraudada, defraudadas
defraudat, defraudats defraudado, defraudados
degenerassió degeneración
degenerats degenerados
deglussió, ingesta, engullimén, mos, bossí, trago deglución, ingestión, engullimiento, bocado, trago
Degollá – degollada - decapitá, guillotiná, destruí, arruiná, arrassá, eliminá, malográ Degollar – degollada - decapitar, guillotinar, yugular
destruir, arruinar, arrasar, eliminar, malograr
degollat (de gola) degollado
degradada, degradades degradada, degradadas
degradat, degradats degradado, degradados
degüen, deuen deben
degut, debut debido
deidat, Déu deidad, Dios
deificat, fet Déu, deificá - divinisá, sacralisá, santificá, alabá, exaltá, adorá deificado, divinizar, sacralizar, santificar,
alabar, ensalzar, exaltar, adorar, ponderar
Del – de l´aigua, de la cuina – dels cusíns – de los cusíns – de les cusines del, de la, de los, de las
delantal, devantal, delantals, devantals (vore dabán) delantal
deleitá, deleitás – yo me deleito, deleites, deleite, deleitém o deleitám, deleitéu o deleitáu, deléiten – deleitaría – deleitaré – si yo me deleitára deleitarse, agradar, cautivar, atraer, embelesar, encantar, fascinar, seducir, gustar, recrearse, complacerse
deleitabe deleitaba
deleitós, agradable, ameno, grato, delissiós, idílic deleitoso, agradable, ameno, grato, delicioso, idílico
deleitosa deleitosa
deletrechá, deletrejá (de lletra) deletrear
deletreche, deletrege deletrea
delfín, delfíns delfín, delfines
deliberá, meditá, pensá, reflexioná, analisá, considerá, examiná, tratá, debatí, debátre, discutí, disputá, resóldre, dessidí, determiná, acordá, fallá deliberar, meditar, pensar, reflexionar, analizar, considerar, examinar, tratar, debatir, discutir, disputar,
resolver, decidir, determinar, acordar, fallar
deliberabe deliberaba
deliberadamen deliberadamente
deliberaríen deliberarían
deliberassió deliberación, reflexión, meditación, examen, análisis, consideración, razonamiento, debate, discusión, polémica, decisión, determinación, resolución, consulta, elección, fallo
deliberat, deliberats, deliberada, deliberades deliberado, deliberados, deliberada, deliberadas
delicada, delicades delicada, delicadas
delicadamen delicadamente
delicadíssimes delicadísimas
delicat, delicats delicado, delicados
delineán, delineáns delineante, delineantes
delirá, desvariá, alusiná, desbarrá, disparatá, desatiná, ensomiá, fantasejá, ilusioná delirar, desvariar, desbarrar, alucinar, disparatar, desatinar, soñar, fantasear, ilusionar
delirabe deliraba
delíssia, deleite, agrado, gozo, plaé, satisfacsió, gust, regalo – delíssies delicia, deleite, agrado, goce, gozo, placer, satisfacción, gusto, regalo – delicias
delissiós delicioso
delissiosa deliciosa
Delissiosamén Deliciosamente
delissioses deliciosas
dell, de ell, d´ell – dells, de ells, d'ells de él – de ellos
della, de ella, d´ella – delles, de elles, d´elles de ella – de ellas
dels (de + los) de los
delta, deltes com lo del Ebro delta, deltas como el del Ebro
Demá mañana
demaná pedir
demána ! Pide !
demanabe, demanáe pedía
demanaben, demanáen pedían
demanades (no pedides) pedidas
demanáe, demanabe pedía
demanáes pedías
demanálay pedírselo
demanáli pedirle
demanáls pedirles
demanám pedirme
demanámos pedirnos
Demanán (g) pidiendo
demanánles pidiéndolas
demanánli pidiéndole
demanará pedirá
demanarán pedirán
demanaré pediré
demanáre pidiera, pidiese
demanaren, demanáren pidieran, pidiesen
demanaríe pediría
demanaríes pedirías
demanátos pediros
demanats (no pedits) pedidos
demanáu, demanéu pedís, pedid
demanda, demandes demanda, demandas
demane pide
Demanéume pedidme
demano pido
dematí, de matí por la mañana
demén, deméns, que té deménsia, com Enrique Segurana Celma, que té deménsia Senill :) - loco, lloco, enajenat, alienat, chiflat, volat, aventat, chalat, pirat, que sen ha anat demente, dementes, loco, enajenado, alienado, chiflado, vesánico, chalado, pirado, ido
demensiada, demensiades demenciada, demenciadas
demensiat, demensiats demenciado, demenciados
Demés – men has donat de mes (tornat cambi) Demás – me has dado de más (devuelto cambio)
demoni, dimoni, demonis, dimonis demonio, demonios
demoniet, dimoniet, diablet, diablets diablico, diablito
demora, retrás, tardansa, aplassamén, atrassos, dilassió, prórroga, retardo demora, retraso, tardanza, aplazamiento, atraso, dilación, prórroga, retardación, retardo
demostrá (vore amostrá) - declará, manifestá, revelá, siñalá, indicá, expóndre, exhibí, probá, raoná, argumentá, evidensiá, justificá,
enseñá, mostrá
demostrar, declarar, manifestar, revelar, señalar, indicar, exponer, exhibir, probar, razonar, argumentar, evidenciar, justificar, enseñar, mostrar
Demostrada Demostrada
demostráe, demostrabe demostraba
demostráli demostrarle
demóstrali demuéstrale
demostrám demostrarme
demostránli demostrándole
demostraríen demostrarían
demostrassió, demostrassións demostración, demostraciones – manifestación, declaración, muestra, prueba, evidencia, testimonio, argumento, comprobación, explicación, definición, ilustración, ostentación, presentación, exhibición, exposición
demostrat, demostrats demostrado, demostrados
demostratius demostrativos
demostrátos demostraros
demostre demuestra
den, dens diente, dientes
denau, dénau, denou, 19, deneu, déneu 19
Denegá – t´hay dit que no Denegar – te he dicho que no
dengue, melindre, remilgo, afectassión, mojigatería, carantoña – denguera, dengueres dengue, melindre, remilgo, afectación, mojigatería, carantoña
denit, de nit, per la nit por la noche
Denominabe, denomináe denominaba
denominada, denominades denominada, denominadas
denominassió (de orígen) denominación de origen
denominat, denominats, anomenat, anomenats (de nom) denominado, denominados
denostá, agraviá, oféndre, calumniá, denigrá, injuriá, insultá, ultrajá, vilipendiá, humillá denostar, agraviar, ofender, calumniar, denigrar, injuriar, insultar, ultrajar, vilipendiar
denou, denóu 19
densidat, densidats densidad, densidades
dentá, afilá – tráure les dens un chiquet o chiqueta dentar, afilar – sacar los dientes un niño o niña
dentadura, dentadures, barres dentadura, dentaduras
dentera, grima, amargó, enveja, ánsia dentera, grima, amargor, prurito, rabanillo, envidia, ansia
denteta dientecito
dentetes dientecitos
Denunsiá – denúnsio, denúnsies, denúnsie, denunsiém o denunsiám, denunsiéu o denunsiáu, denúnsien – denunsiára – denunsiaré – denunsiaría denunciar
denúnsia, denúnsies denuncia, denuncias
denunsiada, denunsiades denunciada, denunciadas
Denunsián – (p) Denunciante – denunciando
denunsiáns denunciantes
denunsiaré denunciaré
denunsiat denunciado
denunsiém denunciamos
departamén, departaméns, compartimén, compartiméns departamento, departamentos, compartimento, compartimentos
depén depende
depéndre de – yo depeng de, depenc de – depéns, depén, depender de
depéndre, vore adepéndre Depender – aprender
dependríen dependerían
depenen dependen
deport, deports deporte, deportes
deportiu deportivo
deportius deportivos
depósit, depósits depósito, depósitos
depositá, ficá, colocá, guardá, confiá, entregá, consigná, sedimentá, assentá, posá, reposá depositar, poner, colocar, guardar, confiar, entregar, consignar, sedimentar, asentar, posar, reposar
depositada, depositades depositada, depositadas
deposítam deposítame
depositánse depositándose
Depositat, depositats Depositado, depositados
depossisió, destitussió, degradasió, suspensió, separasió, relevo, exposissió, declarassió, testimoni, atestat, evacuassió, defecassió, excremén deposición, destitución, degradación, cesantía, suspensión, separación, relevo, exposición, declaración, testimonio, atestado, evacuación, defecación, excremento
depossisións deposiciones
depravades depravadas
depravassió depravación
depravat, vissiós, pervertit, degenerat, libertino, llissensiós, corromput, degradat depravado, vicioso, pervertido, degenerado, libertino, licencioso, envilecido, corrompido, degradado
deprén, adeprén aprende
deprendrás, adependrás aprenderás
deprenén (g) aprendiendo
deprenen, deprénen aprenden
Deprenéu aprendéis
depreníe aprendía
depreníen aprendían
deprés, adeprés aprendido
depresa, adepresa aprendida
depresió, depressió, declive, concavidat, profundidat, desnivell, barrang, abismo, sima, pressipissi, quebrada, single, abatimén, desalén, desánimo, melancolía, postrassió, postergassió, tristesa depresión, declive, concavidad, profundidad, desnivel, barranco, abismo, precipicio, quebrada, sima, abatimiento, decaimiento, desaliento, desánimo, melancolía, postración, postergación, tristeza
Depressa, de pressa, ting pressa de prisa, tengo prisa
deprimida, deprimides deprimida, deprimidas
deprimit, deprimits deprimido, deprimidos
derivá derivar
deriva, derives, desvío, desorientassió, alluñamén deriva, desvío, desorientación, alejamiento
derivada, derivades derivada, derivadas
derivat, derivats derivado, derivados
derramá, abocá, esparsí, disseminá, escampá, desembocá, desaiguá, afluí, publicá, divulgá, exténdre derramar, verter, esparcir, diseminar, desembocar, desaguar, afluir, publicar, divulgar, extender
derramabe derramaba
derramán (g) derramando
derramat, derramats derramado, derramados
derretí, licuá, liquidá, fundí, desleí, disoldre - enamorás, encariñás, enchochás, emossionás, ficás tendre, ablanís derretir, licuar, liquidar, fundir, desleír, disolver, licuefacer, enamorarse, encariñarse, emocionarse, enardecerse, enternecerse, ablandarse
derretíe derretía
derretíen derretían
derretiríe derretiría
derretix derrite
derribo de derribá, assolá derribo
derribo, derribos, demolissió, destrucsió, afonamén, ruina, vore enrunás, solsit, solsida derribo, derribos, demolición, derribamiento, destrucción, hundimiento, ruina
derrotabe derrotaba
desabrit, que no té gust, dessaborit, insípit, insulso, áspre, jasco, furo, dessagradable, descortés, violén, antipátic, intratable desabrido, insípido, insulso, desaborido, áspero, arisco, desagradable, descortés, rudo, violento, displicente, huraño, antipático, intratable
desaconsejable, desaconsllable desaconsejable
desaconsellán (g) desaconsejando
desaconsellánlay desaconsejándoselo
desafiá, dessafiá, retá, provocá, enfrentás, oposás, opóndres, competí, tíndre una contienda, disputá, rivalisá, reñí desafiar, retar, provocar, enfrentarse, oponerse
competir, contender, disputar, rivalizar
desafiada, desafiades desafiada, desafiadas
desafián (g) desafiante, desafiando
desafiánlo desafiándolo
desafiát, desafiat, desafiats desafiado, desafiados
desafinat, desafinats, que no está afinat, dissonán, chirrián, destemplat desafinado, desafinados, disonante, chirriante, destemplado
desafortunades desafortunadas
desafortunat, desafortunats desafortunado, desafortunados
desagradá, disgustá, fastidiá, oféndre, molestá, irritá, repugná, asquejá, enfadá, incomodá desagradar, disgustar, fastidiar, ofender, molestar, irritar, repugnar, asquear, enfadar, enojar, incomodar
desagradaben desagradaban
desagradat desagradado
desagradátos desagradaros
desagraída, desagraídes desagradecida, desagradecidas
desagraít, desagraíts desagradecido, desagradecidos
desagraviat, desagraviats desagraviado, desagraviados
desahogá, desfogá, (des aufegá) aliviá, consolá, tranquilisá, franquejás, confiás, obrís, expansionás, explayás, sinserás - divertís, obrí, desbloquejá, ampliá, enxamplí, despejá, descongestioná desahogar, desfogar, aliviar, consolar, tranquilizar, franquearse, confiarse, abrirse, expansionarse, explayarse, sincerarse, divertirse, abrir, desbloquear, ampliar, ensanchar, despejar, descongestionar
desahogabe, desfogabe desahogaba
desahogada, desfogada, desahogat, desfogat desahogada, desfogada, desahogado, desfogado
desahogadamen, desfogadamen desahogadamente
desahogám, desfogám desahogarme
desahogánse, desfogánse desahogándose
desahoguéu, desfoguéu (des aufeguéu) desahoguéis
desaigüe, desaigües desagüe, desagües
desalmat, desalmats desalmado, desalmados
desamparada, desamparades desamparada, desamparadas
desamparat, desamparats desamparado, desamparados
desanimá, desalentá, descorassoná, desmoralisá, acobardí, amilaná, anonadá, apocás, desunflás, desinteressás, dissuadí, convénse de no fé desanimar, desalentar, descorazonar, desmoralizar, acobardar, amilanar, anonadar, desfallecer, deshincharse, desinteresarse, disuadir, convencer
desanimat, desanimats desanimado, desanimados
desaniméu desaniméis
desapareguda, desaparegudes desaparecida, desaparecidas
desapareguéu desaparezcáis
desaparegut, desapareguts desaparecido, desaparecidos
desaparéis, desapareix desaparece
desaparéisse, desaparéixe desaparecer
desaparéissen, desaparéixen desaparecen
desapareissén, desapareixén (g) desapareciendo
desapareisseríen, desapareixeríen desaparecerían
desapareix desaparece
desaparéixe, desapareixe (vore aparéixe, apareixe) – desaparéixco, desaparéixes, desaparéix, desapareixém, desapareixéu, desaparéixen – desapareixería – desapareixquéra – desapareixeré desaparecer
desapareixíe desaparecía
desaparissió desaparición
desaprensiu, desaprensius, desaprensiva, desaprensives - aprofitat, sínic, pocavergoña, ventajista, granuja, inmoral, sensevergoña, caradura desaprensivo, desaprensivos, desaprensiva, desaprensivas - aprovechado, cínico, desvergonzado, ventajista, granuja, inmoral, procaz, sinvergüenza, caradura
desapressiat, sense apréssio desapreciado, sin aprecio
desaprobá desaprobar
desaprobo desaprobo
desarrollá, dessarrollá – exténdre, desenrollá, desembolicá, desplegá, aumentá, incrementá, amplificá, fomentá,
creixe, progresá, evolussioná, prosperá, perfecsioná, florí, germiná, madurá, explicá, exposá, expóndre, explayá
desarrollar, extender, desenvolver, desenrollar, desliar, desplegar, acrecentar, aumentar, incrementar, amplificar, fomentar,
crecer, progresar, evolucionar, prosperar, perfeccionar, florecer, germinar, madurar, explicar, exponer, explayar
desassossiego, neguit, ñirviossidat, intranquilidat, nerviosisme, inquietut, ánsia, afán, desvel, anhel, incomodidat, malestá, disgust desasosiego, intranquilidad, nerviosismo, inquietud, ansia, desvelo, desazón, afán, anhelo, incomodidad, malestar, disgusto
Desastrat, dessastrat, dessastrats, dessastrada, dessastrades - desaliñat, desastrós, acsiomo, brut, araña, sarrapastrós, catastrófic, calamidat desastradas, desaliñado, desastroso, andrajoso, harapiento, sucio, zarrapastroso, catastrófico, calamitoso
desastrós, desastrosos desastroso, desastrosos
desastrosa, desastroses desastrosa, desastrosas
Desat 17 dessat 17
desatinán (g) desatinando
desaufego, desfogo desahogo
desautoridat desautoridad
desbocadamen desbocadamente
desbocat, desbocada, desbocats, desbocades desbocado, encabritado, enloquecido, trastornado, desvergonzado, descarado, deslenguado, lenguaraz
desbordá, esbordá, esbordo, esbordes, esborde, esbordém o esbordám, esbordéu o esbordáu, esbórden – esbordán – esbordára, esbordáres, esbordáre, esbordárem, esbordáreu, esbordáren ver esbordá
desbordabe desbordaba
desbordán (g) desbordando
desbravá, fé que no sigue bravo, amansí, amansá, domá, amaestrá, domesticá, aplacás, desfogás desbravar, amansar, domar, amaestrar, domesticar, aplacarse, desahogarse, hacer que no sea bravo
desburrá (a Pedro Saputo), fé que no sígue mes burro, enseñá desasnar, hacer que no sea más asno
descabellada, descabellades descabellada, descabelladas
descabellat, descabellats descabellado, descabellados
descalabro, descalabros – descalabramén, ferida, adversidat, contratems, perjuissi, infortunio, pérdua, revés, desastre descalabro, descalabros, descalabramiento, herida,adversidad, contratiempo, perjuicio, infortunio, pérdida, revés, desastre
descalificá descalificar
descalificál descalificarlo
descals, descalsos descalzo, descalzos
Descalsá, descalsás descalzarse
descalsa, descalses descalza, descalzas
descalses descalzas
descalsos descalzos
descáns, descansos descanso, descansos
descansá, lo contrari de cansá, cansás descansar, lo contrario de cansar, cansarse
descansabe, descansáe descansaba
descansada descansada
descansáen, descansaben descansaban
descansán (g) descansando
descansat descansado
Descanséu ! Descansad !
descansillo, descansillos descansillo, descansillos
descanso, descáns descanso
descanson en pau (pas) descansen en paz
descansos descansos
descantellá, trencá una cosa pel cantell, canto. descantillar, romper una cosa por el canto.
descantello, escantello descantillo
descapsá, escapsá, traure lo cap, tallá lo cap – descapsá un ábre: talláli les branques de mes amún, per a que ne torno a traure de mes joves. descabezar, decapitar
descarat, descarats descarado, descarados
descárrec, descárrecs descargo, descargos
descárrega descarga
Descarregá - dispará, ametrallá, fussilá, tirá, desembarcá, fondejá, baixá, depositá, almassená,
liberá, aliviá, eximí, mitigá, relevá, golpejá, atissá, propiná, pegá, desembocá, afluí
descargar, disparar, ametrallar, fusilar, tirar, descerrajar, desembarcar, fondear, alijar, bajar, depositar, almacenar,
liberar, aliviar, eximir, mitigar, relevar, golpear, atizar, propinar, pegar, desembocar, afluir
descarregades descargadas
descarregue descarga
descartá, descartás descartar, descartarse
descartable, descartables descartable, descartables
descarto descarto
desclavá (lo contrari de enclavá, clavá) desclavar
desclavál desclavarlo
descodificá descodificar
descodificassió, descodificassións descodificación, descodificaciones
Descodifico Descodifico
descojuntá, descoyuntá – dislocá, desencajá, desencaixá, desquissiá, desarticulá, luxá, tórse,
agotá, cansá, fatigá, extenuá
descoyuntar
descojunte descoyunta
descombregá, excombregá, condená Descomulgar, excomulgar, condenar
descombregada, excomulgada excomulgada
descombregats, excomulgados excomulgado
descompóndre descomponer
descomponén (g) descomponiendo
desconeguda, desconegudes desconocida, desconocidas
desconegut, desconeguts desconocido, desconocidos
desconeixen desconocen
desconfiá desconfiar
desconfiaben desconfiaban
desconfiades desconfiadas
desconfiansa desconfianza
desconfiat desconfiado
desconfiats desconfiados
Desconsert – quin desconsert cuan se va canselá lo consert de Miguel Ríos a Beseit - confusió, guirigay, desorden, turbassió, ofuscassió, desorientassió, desbarajuste, trastorn desconcierto, confusión, desorden, turbación, ofuscación, desorientación, desbarajuste, trastorno
desconsertat, desconsertats desconcertado, desconcertados
desconsiderada, desconsiderades desconsiderada, desconsideradas
desconsideradamen desconsideradamente
desconsiderat, desconsiderats desconsiderado, desconsiderados
Desconsol – quin desconsol a casa lo consolet de Beseit - masdebunyol.com , aflicsió, angustia, pesá, pena, tristesa, ploreres, abatimén, amargura, desaliento, desánim desconsuelo, aflicción, angustia, pesar, pena, tristeza, abatimiento, amargura, desaliento, desánimo, desfallecimiento
desconsolá desconsolar
desconsoladamen desconsoladamente
desconsolades desconsoladas
desconsoladíssima desconsoladísima
desconsolánse desconsolándose
desconsolat, desconsolats desconsolado, desconsolados
desconsoléu desconsoléis
descontá descontar
descontén, poc o gens contén - disgustat, afligit, fastidiat, malhumorat, molesto, contrariat,
desagrado, disgust, enfado, pesá, preocupassió, contrariedat, dessepsió - desconténs
descontento, poco o nada contento, disgustado, desavenido, afligido, fastidiado, malhumorado, molesto, contrariado, desagrado, disgusto, enfado, enojo, pesadumbre, preocupación, contrariedad, decepción
descontenta, descontentes descontenta, descontentas
descontrolat, descontrolats descontrolado, descontrolados
descorcháe o descorchabe (traíe lo suro de la botella) – descorchá descorchar, sacar el corcho (suro)
descorcholí, despullat , en pilotes, en piloteta (Litera) desnudo, desnuda, en pelotas, en pelota
descortés descortés
descortesos descorteses
descripsió descripción
descriure describir
descrusen descruzan
descubert, descubiart descubierto
descuberta descubierta
descubrí, descubrís descubrir, descubrirse
Descubrí, descubrís, revelá, manifestá, mostrá, exhibí, exteriorisá, inventá, investigá, creá, trobá,
destapá, despullá, desvestí, sorpréndre, pessigá, enchampá, agarrá, pillá, peixcá, desenmascará, explorá, conquistá, colonisá
descubrirse, revelar, manifestar, mostrar, exhibir, exteriorizar, revelar, inventar, investigar, crear, hallar
destapar, desnudar, desvestir, sorprender, atrapar, coger, pillar, pescar, desenmascarar, explorar, conquistar, colonizar
descubríe descubría
descubríen descubrían
descubriguera (yo) descubriera (yo)
descubriguere descubriera, descubriese
descubríla descubrirla
descubrils descubrirlos
descubrimén descubrimiento
descubrín (g) descubriendo
descubrínla descubriéndola
descubrínlo descubriéndolo
descubrínu descubriendo algo
descubrirán descubrirán
descubríu descubrís, descubrirlo
descubrix descubre
descubrixco descubro
descubríxme descúbreme
descubrixques descubras
descuidá, abandoná, desaténdre, marginá, postergá, aplassá, omití,
distráures, adormís, olvidás, despreocupás, desaliñás (de roba)
descuidar, abandonar, desatender, marginar, postergar, omitir, orillar, distraerse, dormirse, olvidarse, despreocuparse, desaliñarse
descuidabes descuidabas
descuidades descuidadas
descuidáe, descuidabe descuidaba
descuidat, descuidats descuidado, descuidados
descuide descuida
Descusí – descusíxco, descusíxes, descusíx, descusím, descusíu, descusíxen – descusiría – descusiré – descusiguera - soltá, desapegá, deslligá, desuní descoser, deshilvanar, soltar, despegar, desatar, desunir
descusíe descosía
desde desde
desdén, vore desdeñós desdén
desdeñós, que té desdén, pujadet, arrogán, altiu, despectiu, despressiadó, fret desdeñoso, altanero, arrogante, altivo, despectivo, despreciativo, displicente, esquivo, frío
desdeñosa desdeñosa
desdeñosamen desdeñosamente
desdí, desdís - desmeréixe, desmillorá, deslluí, decaure, decliná, desvalorisás,
retractás, negá, rectificá, abjurá, arrepentís, enmendá
desdecir, desdecirse, desmerecer, desmejorar, deslucir, decaer, declinar, desvalorizarse,
retractarse, negar, rectificar, abjurar, arrepentirse, enmendar
desdichat, desdichats, desgrassiat, desafortunat, fracassat, desventurat, infelís, misserable, lamentable, fatal, trágic desdichado, desdichados, desgraciado, desafortunado, fracasado, desventurado, infeliz, mísero, aciago, lamentable, fatal, infausto, trágico
desdichuná (des + dichú), (desdijuná), amorsá desayunar
desdichunaré, amorsaré desayunaré
desdichune, amorse desayuna
desdichuni, amorsá desayuno
desdíu desdice
desdoblegá, adressá desdoblar, enderezar
desdoblegánlo desdoblándolo
desembarcá desembarcar
desembarcán (g) desembarcando
Desembossat, desembossada (de paraules), que se fa sense embós o dissimulo Desembozado, desembozada, que se hace sin embozo o disimulo
desembre, diciembre diciembre
desempastá, desempastás (un quixal), traure un empaste desempastarse
desempastánse desempastándose
desempeñabe desempeñaba
desencadenánlo desencadenándolo
desencantánsen desencantándose
desenfadat, desenfadats desenfadado, desenfadados
desenfado, desenfados desenfado, desenfados
desenganchá desenganchar
desenganchánlo desenganchándole
desengañ, desengañs desengaño, desengaños
desengañám desengañarme
desengañarém desengañaremos
desengañaréu desengañaréis
desengañás desengañarse
desenllás, desenllássos desenlace, desenlaces
desenrunada, treta fora de la enruna sacada fuera de la enruna : escombros
desenvainá desenvainar
desenvainabe, desenvaináe desenvainaba
desenvolt desenvuelto
desenvoltes desenvueltas
desenvoltura, desenvoltures desenvoltura, desenvolturas
desert, deserts desierto, desiertos
desértic, desértics desértico, desérticos
desesperá desesperar
desesperabe desesperaba
desesperades desesperadas
desesperál desesperarlo
desesperála desesperarla
desesperán (g) desesperando
desesperansa desesperanza
desesperassió desesperación
desesperat, desesperats desesperado, desesperados
desespere, lo que espere desespera, el que espera
desespero desespero
desfá deshace
desfach deshago
desfáigue deshaga
desfán deshacen
desfará deshará
Desfé – desfés la neu Deshacerse – deshelarse la nieve
desfée deshacía
desféen deshacían
desfém deshacemos
desfén (g) deshaciendo
desfés deshacerse
desfet, desfets deshecho, deshechos
desfeta, desfetes deshecha, deshechas
desfigurat, desfigurats desfigurado, desfigurados
desfilagarchá deshilachar, deshilar, deshacer, desflecar
desfilagarchat, desfilagarchada deshilachado, deshilachada
desfile, desfiles desfile, desfiles
desfissi, neguit, agitassió agitación, nerviosismo
desfogám desahogarme, desfogarme
desfogat desahogado, desfogado
desfullades, desfullat – Cuan a Adán li va caure la fulla se va quedá desfullat y despullat, descorcholí, y Eva desfullada y despullada deshojadas, deshojado
desgana, desganes desgana, desganas
desganat, desganats desganado, desganados
desgarbat, desgarbats, desgarbada, desgarbades - desproporsionat, sanbalandrán, samalandrán, samalamdrán, desgarbat, llarguirut, patós, torpe, sense garbo desgarbado, sin garbo, desgalichado, desproporcionado, larguirucho, patoso, torpe
desgel, deschel deshielo
desgraná desgranar
desgranán (g) desgranando
desgrássia, desgrássies – Quina desgrássia ténen a La Codoñera de tíndre a José Miguel Gracia Zapater, Tomás Bosque y Arturico Quintana rondán per allí desgracia, desgracias
desgrassiada, desgrassiades desgraciada, desgraciadas
Desgrassiadamen desgraciadamente
desgrassiadiet desgraciadillo
desgrassiadieta desgraciadilla
desgrassiat, desgrassiats desgraciado, desgraciados
desgrássie (lo) desgracia (lo)
deshaussiat, deshaussiats, deshaussiada, deshaussiades - incurable, que se mor, desalojat desahuciado, deshauciados, desahuciada, desahuciadas - incurable, moribundo, desalojado
deshonestamen deshonestamente
deshonestidat deshonestidad
deshonestíssimamen deshonestísimamente
deshonrá, desprestigiá, difamá, desacreditá, afrentá, agraviá, ultrajá, injuriá, calumniá, denigrá, desvirgá, desflorá, violá deshonrar, desprestigiar, difamar, desacreditar, afrentar, agraviar, ultrajar, injuriar, calumniar, denigrar, envilecer, escarnecer, desvirgar, desflorar, violar
deshonrabe deshonraba
deshonrat, deshonrats, deshonrada, deshonrades deshonrado, deshonrados, deshonrada, deshonradas
desilusió, desilusións desilusión, desilusiones
desilusionat, desilusionats desilusionado, desilusionados
desinfectá desinfectar
desinfectán desinfectante, desinfectando
desinteressat, desinteressats, desinteressada, desinteressades desinteresado, desinteresados, desinteresada, desinteresadas
desintrincá, lo contrari de complicá, enmarañá, embarullá, embolicá, embrollá, tergiversá desintrincar, contrario a complicar, enmarañar, embarullar, embrollar, tergiversar
desjuñí, traure del jou les mules y los bous. / juñí es ficáls o ficáles al jou desyuntar, quitar la yunta
desleals desleales
desleí , dissoldre , desfé desleír, disolver, deshacer
deslise (se), desllise se desliza
Deslligá - soltá, desanugá (desfé lo nugo), desamarrá (barco) desatar, desligar, desanudar - soltar, desanudar, desasir, desamarrar
deslligáu desatáis
deslliguen desatan
desllisán (g) rellissán deslizando
Desllísen (se) deslizan (se)
Deslliso (me) deslizo (me)
desllissá, derivat de llis, desllissá una carta per daball de la porta – Rellissá resbalar, derivado de liso, deslizar, deslizarse
deslluída deslucida
deslluít deslucido
desmandat, desobedién, que no creu, insolén, rebelde desmandado, desobediente, insolente, díscolo, indócil, rebelde
desmanegat, desmanegada (una cosa, persona, sense mánec) sin mango, roto
Desmayada, desmayades desmayada, desmayadas
desmayás desmayarse
desmayat, desmayats desmayado, desmayados
desmaye (se) se desmaya
desmedida, desmedit - desmessurat, desproporsionat, exagerat, exessíu, enorme, colossal desmedida, desmesurado, desproporcionado, exagerado, excesivo, enorme, colosal
desmedidamen desmedidamente
desmesuradamen desmesuradamente
desmontá desmontar
Desmonto desmonto
desmoralissassió desmoralización
desnaturalisá, alterá, deformá, transformá, cambiá, desfigurá, falsejá, desterrá, extrañá, deportá desnaturalizar, alterar, deformar, transformar, cambiar, desfigurar, falsear, desterrar, extrañar, deportar
desnaturalisada, desnaturalisades desnaturalizada, desnaturalizadas
desnaturalisat, desnaturalisats desnaturalizado, desnaturalizados
desobeí desobedecer
desobeít desobedecido
desocupat, desocupats desocupado, desocupados
desollámos desollarnos
desconfiansa desconfianza
desordenadamen desordenadamente
desordenat, desordenats desordenado, desordenados
despach, despachs, - cuan me despachos despacho, despachos – cuando me despidas
despachá (del treball) despedir del trabajo
despachál, despachála despedirlo, despedirla
despachám despedirme
despachán (g) despidiendo
despachats despedidos
despachém despedimos
despacho despido
despachos despidos
despedassá, descuartissá, desmembrá, destrossá, mutilá, maltratá, perjudicá despedazar, descuartizar, desmembrar, destrozar, mutilar, maltratar, perjudicar
Despedí, despedís - partí, separás, aussentás, marchá, anássen, expulsá, destituí, llissensiá, fótre fora, eliminá, soltá, llargá, aviá, aventá, dispará, despéndres, selebrá, conmemorá, homenachejá, honrá, festejá despedir, partir, separarse, ausentarse, marcharse, irse,
expulsar, destituir, licenciar, echar, eliminar, soltar, largar, arrojar, disparar, desprender, - celebrar, conmemorar, homenajear, honrar, festejar
despedida, despedides despedida, despedidas
despedíe despedía
despedíl, despedíla despedirlo, despedirla
despedím despedirme
despedín (g) despidiendo
despedínse despidiéndose
despedíssen, despedíxen despiden
despedit despedido
despegá despegar
despegue, despegues despegue, despegues – tú despegas
despejá, despejás despejar, despejarse
despejada, despejades despejada, despejadas
despejám despejarme
despejat, despejats despejado, despejados
despelletá, despellotá, espelletá, traure la pell, descarná, raspá, esgarrapás, desgarrá - criticá, murmurá desollar, despellejar, descarnar, raspar, arañar, desgarrar, criticar, vituperar, murmurar, vilipendiar
despellotada, despellotades desollada, desolladas
despellotat, despellotats desollado, desollados
despelussada, despelussat, despelussades, despelussats mal peinada, mal peinado
despenchá, despenjá descolgar, descender, arriar, bajar, apear, soltar, tirar,
aparecer, sorprender, caer, presentarse
despencháu, despenjáu descolgáis
despendolá, despendolás, desmadrás Despendolar - Desmandar o sembrar el desorden con una actitud poco seria y desinhibida, o de manera alocada y sin control se despendolaba cada vez que sus padres marchaban de casa. Desmadrar
despendolada, despendolades despendolada, despendoladas
despendolat, despendolats Despendolado
despéndres desprenderse
Despenjás – A Fredes, están mon pare, van aná a minjá a un restaurán aon teníen cuixots penjats, sen va despenjá un y li va fótre a un home al muscle, lo va dixá estamordit. L´haguere pugut matá. descolgarse, caerse algo (colgado)
despenjo descuelgo
despensa, rebost despensa
despentinats despeinados
despeñat, despeñats despeñado, despeñado
desperdigat, desperdigats desperdigado, desperdigados
desperdissiáe desperdiciaba
desperdíssios (no) desperdicies (no)
desperesás, de perea desperezarse
desperfecte, deterioro, avería, defecte, tacha, detrimén, perjuissi desperfecto, deterioro, daño, avería, defecto, tacha, detrimento, perjuicio
desperfectes desperfectos
despert, desperts despierto, despiertos
despertá, despertás despertar, despertarse
desperta, despertes despierta, despiertas
despertabe despertaba
despertada despertada
despertadó, despertadós despertador, despertadores
despertáen, despertaben despertaban
despertám despertarme
despertán (g) despertando
despertánla despertándola
despertánlo despertándole
despertánse despertándose
despertarán despertarán
despertaríe despertaría
despertat despertado
desperte (se) Se despierta
desperten despiertan
desperto (me) me despierto
despiart, despiarta despierto, despierta
despiarte (se) despierta (se)
despiarten (se) se despiertan
despiarto (me) me despierto
despiece, despieces despiece, despieces
despilotán despelotándose
despilotás, ficás en pilota, despullás desnudarse, ponerse en pelota
despistat despistado
despistats despistados
desplassaben, desplassáen desplazaban
desplassamén desplazamiento
desplassen desplazan
desplay, de esplai, de esplay despacio
desplayet despacito
desplegánla desplegándola
desplegánlo desplegándolo
despoblades despobladas
desprén desprende
desprengut, desprenguts desprendido, desprendidos
despreníen desprendían
despreocupats despreocupados
despressiá despreciar
despressiabe despreciaba
despressiable despreciable
despressiables despreciables
despressiál despreciarlo
despressiál despreciarlo
despressiála despreciarla
despressiaríe despreciaría
despressiat, despressiats despreciado, despreciados
despressiátos despreciaros
despréssie, despressie desprecia
despressio, despressios desprecio, desprecios
después después
despullá desnudar
despullada desnuda
despullades desnudas
despullán desnudando
despullánla desnudándola
despullánse desnudándose
despullare desnudara
despullaren desnudaran
despullás desnudarse, ponerse en pelota
despulles (les) los despojos
despulléulo Desnudadle
despulls (los) los despojos
despusahir, después ahí, antesahí anteayer
despusdemá, después demá pasado mañana
desriñonat, desriñonats desriñonado, desriñonados
dessafío, reto, dol, provocassió, rivalidat, riña, combate, bravata, enfrentamén, opossisió, competénsia desafío, reto, duelo, provocación, rivalidad, contienda, pelea, combate, bravata, enfrentamiento, oposición, competencia
dessamparo, abandono, desvalimén, soledat, orfandat, indigénsia, menesterosidat, pobresa desamparo, abandono, desvalimiento, soledad, orfandad, indigencia, menesterosidad, pobreza
dessangrat, dessangrats desangrado, desangrados
dessarrollá, desarrollá desarrollar
dessarrollo, dessarrollos dessarrollo, dessarrollos
dessastre, dessastres – caixó de sastre desastre, desastres – cajón de sastre
dessat, desset, 17 17
dessatiná, desatiná - desbarrá, disparatá, errá, equivocás desatinar, desbarrar, disparatar, errar, equivocarse
dessatino, desassert, disparate, dislate, despropósit, nessedat, barbaridat, equivocassió, error, absurdo, locura desatino, desacierto, disparate, dislate, despropósito, necedad, barbaridad, equivocación, error, yerro, absurdo, locura
desseá, dessichá desear
dessearíe, dessicharíe desearía
dessechá, destriá, excluí, rechassá, descartá, desestimá, despressiá, menospressiá, apartá, aviá, aventá, repudiá, aburrí desechar, excluir, rechazar, descartar, desestimar, despreciar, menospreciar, apartar, arrojar, repudiar
dessembolso, dessembolsos desembolso, desembolsos
dessén, desséns decente, decentes
dessendén, dessendéns descendiente, descendientes
dessenfocada desenfocada
dessenfocat desenfocado
dessengañs desengaños
desséns decentes
dessénsia decencia
dessentes decentes (ellas)
desseos, dessichos deseos
desseosamen, dessichosamen deseosamente
desseossíssim, dessichossíssim deseosísimo
Dessepsió, dessepsións decepción, decepciones
dessesperada, desesperada desesperada
dessiart, dessert, dessiarts, desserts desierto, desiertos
dessiat, dessat, desat, deset 17
dessich, dessichs deseo, deseos
dessichá, desseá desear
dessichaba deseaba
dessichabe (ell) deseaba
dessichaben deseaban
dessichada deseada
dessicháen, dessichaben deseaban
dessichán (g) deseando
dessichánli deseándole
dessicháre deseara, desease
dessicharía desearía
dessichat deseado
dessichat deseado
dessichats deseados
dessicháu, dessichéu deseáis
dessiche desea
Dessichen desean
dessiches deseas
dessichéu deseáis
dessicho (yo) deseo
dessichos deseos
dessichos deseos
dessichós deseoso
dessichoses deseosas
Dessidí – dessidixco, dessidíxes, dessidíx, dessidím, dessidíu, dessidíxen – dessisiguera – dessidiré – dessidiría decidir
dessidia, abandono, negligénsia, abulia, dixadés, descuido, desgana, desinterés, inapeténsia, gossina, perea, manta, vagánsia, dropina desidia, abandono, negligencia, incuria, abulia, dejadez, descuido, desgana, desinterés, inapetencia, holgazanería, pereza, vagancia
dessidida decidida
dessidida, dessidides decidida, decididas
Dessididamén decididamente
dessidíe decidía
dessidiguera (yo) decidiese, decidiera
dessidiguere (ell) decidiese, decidiera
dessidím decidirme, decidimos
dessidínse decidiéndose
dessidiré decidiré
dessidís decidirse
dessidit, dessidits decidido, decididos
dessidix decide
dessidixca decida
Dessidixco decido
Dessidíxte decídete
dessifrá, descifrá descifrar
dessifrat, descifrat descifrado
Dessifro, descifro descifro
dessigualdat, dessigualdats desigualdad, desigualdades
Dessilusió, Dessilusións desilusión, desilusiones
déssim, déssims décimo, décimos
déssima, déssimes décima, décimas
dessimal, dessimals decimal, decimales
dessintegradó desintegrador
dessintegrám desintegrarme
dessintegrassió desintegración
dessintegro, desintegro desintegro
dessisió decisión
dessisions decisiones
dessistit, desistit (ham) desistido (hemos)
dessustansiat, dessustansiada, una persona sense suc ni muc, sense sustánsia desustanciado, desustanciada
desta, de esta, d´esta de esta
destacabe, destacáe destacaba
destacamén, destacaméns destacamento, destacamentos
destacat destacado
destapámela destapármela
destapánla destapándola
destapat destapado
Destaque – de estaques Destaca – de estacas
Deste, de este, d´este de este
destello, destellos, resplandó, llumenária, chisparrada, fogonada, sentelléo,
- indissi, assomo, siñal
destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal
destilada, destilades destilada, destiladas
destilán (g) destilando
destilat, destilats destilado, destilados
destiná destinar
destinabe destinaba
destinada destinada
Destinada, destinades destinada, destinadas
destinat, destinats destinado, destinados
destino, destí, destinos, destíns destino, destinos
Destorbá, destorbás – molestá – fes malbé algo – cambiá lo orache a mal tems. estorbar, estropearse
destornilladó destornillador
destral, destrals hacha, hachas
destresa, destreses destreza, destrezas
destronat, destronada, despistat, despistada despistado, despistada
destrossa, destrosses destrozo, destrozos
destrossá, fé a trossos, estrossá destrozar
destrossada destrozada
destrossades destrozadas
destrossades destrozadas
destrossám destrozarme
destrossán (g) destrozando
destrossats destrozados
destructora, destructó destructora, destructor
destruí, assolá, solsí, etc destruir
destruída destruida
destruíl destruirlo
destruíla destruirla
destruím destruimos
destruímla destruyámosla
destruirá destruirá
destruíxquen destruyan
desullá la viña per a que trague menos sarmentets quitar los “ojos” a la viña para que saque menos sarmentillos.
Desullás - esforsás mol mirán una cosa que no se veu be (vore ataullá) – enlluernás Desojarse – esforzarse mucho mirando una cosa que no se ve bien – cegarse por la luz
desvalit, desvalits, abandonat, desamparat, inerme, desatés, indefenso, impotén, indigén, pobre, menesterós, míssero desvalido, desvalidos,abandonado, desamparado, inerme, desatendido, indefenso, impotente, indigente, pobre, menesteroso, mísero
Desventura, desventures desventura, desventuras
desventurat, desventurats, desdichat, desgrassiat, infelís, desafortunat, desamparat, indigén, míssero, desvalit desventurado, desventurados, desdichado, desgraciado, infeliz, infortunado, desamparado, indigente, mísero
desventurats desventurados
Desviá – desvío, desvíes, desvíe, desviém o desviám, desviéu o desviáu, desvíen – desviara – desviaría – desviaré desviar
desviabe desviaba
desvián (g) desviando
desviánse desviándose
desviasió, desviassió, desvío, bifurcassió, forcacha, desviassió, derivassió, varián, indiferénsia, despego, desagrado desviación, desvío, bifurcación, desviación, derivación, variante, indiferencia, frialdad, esquivez, despego, desagrado
desvío, desvíos desvío, desvíos
detall, detalle, detalls, detalles detalle, detalles
detalladamen detalladamente
Detectá – detecto, detectes, detecte, detectém o detectám, detectéu o detectáu, detécten – detectaría - detectára – detectaré detectar
detecto detecto
detectó detector
deteneulo, deteníulo detenedlo
detengut, detenguda, detingut detinguda detenido, detenida
detenguts, detinguts detenidos
deteníen detenían
detensió, alto, parada, paralissassió, interrupsió, demora, dilassió, retrás, atrás, atasco, impedimén, estassionamén,
apresamén, arresto, captura, encarselamén, enpresonamén, redada, dilassió, tardansa
detención, alto, parada, paralización, interrupción, demora, dilación, retraso, atraso, atasco, impedimento, estacionamiento, apresamiento, arresto, captura, encarcelamiento, redada, dilación, tardanza, prolijidad
detergén, detergéns detergente, detergentes
deterioro, desperfecte, imperfecsió, desgast, deslustre, avería, rotura, destrossa, inutilisassió deterioro, desperfecto, daño, imperfección, menoscabo, desgaste, deslustre, avería, rotura, destrozo, inutilización
determiná determinar
determiná determinar
determinabe determinaba
determinada, determinades determinada, determinadas
determinadamen, en determinassió determinadamente
determinassió determinación
determinat, determinats determinado, determinados
determinátos deteminaros
detestá, yo detesto : me fa vómit, me fa escrúpol, no me agrade gens, me fa fástic, no me chauche gens, etc detestar
detesto detesto
Detíndre – deting, deténs, deté, deteném, detenéu, deténen – detindría – detinguéra – detindré detener
detíndrel detenerle
detíndrela detenerla
detíndres detenerse
detingudes detenidas
detingue detenga
detrás detrás
Déu Dios
Deu – Déu – Déu deu está al sel Debe – Dios – Dios debe estar en el cielo
Deu , diau 10
deu (ell) – número 10 Debe – 10 diez
deudes, deutes, del latín dēbĭtu : degut, debut deudas
deudó, entrampat, insolvén, defissitari, que té deudes o deutes deudor, entrampado, insolvente, deficitario
deudós deudores
deuen deben
Deure – dec, deus, deu, debém, debéu, déuen (dégüen a Valjunquera) – debut, degut, debuda, deguda – deuría – deguéra, deguéres deber
deuríe debería
deuríem deberíamos
deus debes
Déus Dioses
deus (tú me) debes (tú me)
deute, deuda deuda
deutes, deudes deudas
Devall, davall, deball, daball debajo
devaneo, devaneos - delirio, desatino, desconcierto, dislate, disparate, barbaridad, locura,
amorío, flirteo, galanteo, romance, aventura, distracción, pasatiempo
devaneo, devaneos, delirio, desatino, desconcierto, dislate, disparate, barbaridad, locura, amorío, flirteo, galanteo, romance, aventura, distracción, pasatiempo
devantal (deván, debán, dabán, debán), delantal delantal (delante)
devantals, delantals - del latín vulgar *de-ab-ante (dabán) delantales
devesa, lloc destinat a pastura del bestiá, dehesa, prat dehesa, prado
devorá, jalá, minjá, engullí, zampá, tragá, - aniquilá, cremá, abrasá, corcá, atacá, arruiná, assolá, sorsí, destruí, despedassá devorar, comer, engullir, zampar, tragonear, aniquilar, jamar, tragar, quemar, abrasar, corroer, atacar, arruinar, asolar, destruir, despedazar
devoráe o devorabe devoraba
devoráls devorarlos
devórals devóralos
devoron devoren
devossió, fervor, piedat, religiosidat, venerassió, unsió, apego, afissió, inclinassió, entussiasmo devoción, fervor, piedad, religiosidad, veneración, unción, apego, afición, inclinación, entusiasmo
devossións devociones
Devot, devoto, devotos - beato, fervorós, piadós, pío, adicte, afissionat, apegat, incondissional, inclinat, secuaz, seguidó, partidari devoto, devotos – beato, fervoroso, piadoso, pío, adicto, aficionado, apegado, incondicional, inclinado, secuaz, seguidor, partidario
devota devota
devotamen devotamente
Devotes – de botes Devotas – de botas
devotíssim, devotíssims devotísimo, devotísimos
devotíssima, devotíssimes devotísima, devotísimas
Devuit 18 18
Di - dic, dius, diu, diém, diéu, díuen – diguera – diría – diré decir
día (di) decía
día, díes día, días
día, díes día, días
diable, dimoni - lucifer, maligne, Satanás, Satán, Luzbel, Mefistófeles, Belcebú, Leviatán, anticristo – Es conegut lo dimoni de Queretes diablo, demonio, lucifer, maligno, satanás, satán, luzbel, mefistófeles, belcebú, leviatán, anticristo
diables, demonis, dimonis diablos, demonios
diablets de La Portellada, grup de correfocs, que fan corre lo foc y la pólvora, tapats en capiróns en cogulla. diablitos de La Portellada, grupo de “correfocs”, que hacen correr el fuego y la pólvora, tapados con capirotes con capucha o cogulla.
Diablura, diablures diablura, diabluras
diabólic, diabólics, diabólica, diabóliques, satánic, horrible, maligne, pervers, terrible, horrendo, siniestro diabólico, diabólicos, diabólica, diabólicas, satánico, horrible, maligno, perverso, terrible, horrendo, siniestro
diábolo Diábolo - El diábolo (comúnmente llamado diablo y también conocido como el diablo de dos palos) es un juguete de malabaristas, cirqueros y payasos.
diagnóstic, diagnóstics diagnóstico, diagnósticos
diagnosticá diagnosticar
Diagonal, atravessat, oblicuo, sesgat, crusat, transversal diagonal, atravesado, oblicuo, sesgado, cruzado, transversal
dialecte dialecto
dialectes dialectos
dialectología, estudi de dialectes y llengües dialectología
diálogo, diálec, diáleg, diálogos, diálecs, diálegs diálogo, diálogos
diamán diamante
diamáns diamantes
diapassón, aparato preferit de Francisco Celma Tafalla, ascumita de pro diapasón, monocordio, tono
diari diario
diária diaria
diáries, diaries diarias
diaris diarios
diau, deu 10
diba, día, dieba (yo) decía
dibe, díe, diebe (ell) decía
dibuix, dibuixos dibujo, dibujos
dibuix, dibuixos, apún, apunte, croquis, esquema, boceto, esbós, ilustrassió, pintura, retrato dibujo, dibujos, apunte, bosquejo, croquis, esquema, boceto, esbozo, ilustración, pintura, retrato
dibuixá, pintá, delineá, sombrejá, descriure, esbossá, esquematisá, perfilá, retratá, tatuá, trassá, rayá dibujar, pintar, delinear, sombrear, describir, esbozar, esquematizar, perfilar, retratar, tatuar, trazar, rayar, bosquejar
Dibuixada dibujada
dibuixáe, dibuixabe dibujaba
dibuixán de dibuixos, dibuixáns – dibuixán (g) dibujante, dibujantes – dibujando
dibuixat dibujado
dibuixos Dibujos – dibujes
dibujades, dibuixades dibujadas
dibujat, dibuixat dibujado
dic digo
dichaus, dijous jueves
dichós dichoso
dichosa dichosa
dichuná, fé dijú – desdichuná : amorsá Ayunar – desayunar
Dicsionari, Dicsionaris diccionario, diccionarios
dictabe dictaba
didáctic, didáctics didáctico, didácticos
díe decía
dieba decía
dieba, día (yo) decía
diebe (ell, ella) decía (él, ella)
diebem, diébem decíamos
dieben, diében decían
diém decimos
díem decíamos
dién diciendo
díen decían
diénles diciéndolas
diénles diciéndolas, diciéndoles a ellas
diénli diciéndole
diénlos diciéndolos
diénse diciéndose
díes (di) decías
díes, de día días
dieta, dietes dieta, dietas
diéu decís
diéuli decidle
diéulos decidles
diéume decidme
diéume decidme
diezmo, diezmos, contribussió, impost, tassa, tribut, arbitri, primíssia diezmo, diezmos, contribución, impuesto, tasa, tributo, primicia
difamá, de fama, calumniá, denigrá, desacreditá, injuriá, infamá, ultrajá, desprestigiá, vilipendiá difamar, calumniar, denigrar, desacreditar, injuriar, infamar, ultrajar, desprestigiar, vilipendiar
difamála difamarla
difamassió, difamassións (vore difamá) difamación, difamaciones
diferén, diferéns, diferenta, diferentes diferente, diferentes
diferéns diferentes
diferénsia diferencia
Diferensiá – diferénsio, diferénsies, diferénsie, diferensiám o diferensiém, diferensiáu o diferensiéu, diferénsien diferenciar
diferensiassió, diferénsia diferenciación, diferencia
diferensiat diferenciado
diferénsien diferencian
diferénsies diferencias


diferenta, diferentes diferente (ella)
diferentes diferentes (ellas)
diferiénsia, diferénsia diferencia
dificultat dificultad
dificultats dificultades
dificultós, dificultosos dificultoso, dificultosos
dificultosa, dificultoses dificultosa, dificultosas
difíssil, difíssils difícil, difíciles
difissilmen difícilmente
difíssils difíciles
difún, difúns difunto, difuntos
difunta, difuntes difunta, difuntas
difusió, difussió difusión
diga diga
digáu digáis
digerí digerir
digestió, digestións digestión, digestiones
digital, digitals digital, digitales
digná dignar
digna, dignes digna, dignas
dignamen dignamiento
dignat, dignats dignado, dignados
Dignáutos, dignéutos ! Dignaos !
digne, digno, dignes, dignos digno, dignos
dignéu dignais
dignidat, dignidats dignidad, dignidades
digníssim dignísimo
digníssima dignísima
digue, dígue diga
diguém, digám digamos
diguen digan
diguéra (yo) dijera, dijese
diguére (ell) dijera, dijese
diguéren dijeran, dijesen
diguéres dijeras, dijeses
diguéreu dijérais, dijeseis
digues digas
diguéu digáis
dijú, dijús ayuno, ayunos
dilapidá, codolejá, matá an algú a pedrades, despilfarrá, malgastá, derrochá, dissipá dilapidar, matar a alguien a pedradas, despilfarrar, malgastar, derrochar, disipar
Dílay - ña per a dílay a Cocoti (Beseit) Decírselo – expresión de Beceite
dili decirle
diligén diligente
diligenmen diligentemente
diligénsia, diligénsies – dilijánsia diligencia, rapidez, presteza, celeridad, prontitud, atención, celo, cuidado, esmero, interés, procedimiento, solicitud, actuación, aplicación, actividad, correo, posta, coche, carruaje
diligentíssim diligentísimo
Dilluns , Dimarch , Dimecres , Dichaus, diviandres, dissabte , dumenche (Torrevelilla, Valjunquera), dimats, dijous, divendres, domenge lunes, martes, miércoles, jueves, viernes, sábado, domingo
dilluns, fabes a muns, dimats, fabes a grapats, dimecres, fabes seques, dijous, fabes en ous, divendres, fabes tendres, dissapte, fabes en recapte, domenge, lo moc te penje lunes, habas a montones, etc
dils decirles
dilu, dílay decírselo
dím decirme
dimach, dimats martes
dimaná, originá, prossedí, províndre, emaná, náixe, ixí, eixí dimanar, originar, proceder, provenir, emanar, nacer, salir
dimanáen dimanaban
dimats martes
dimecres miércoles
dimensió, dimensións dimensión, dimensiones
diminuta, mol minuda o menuda, diminutes diminuta, diminutas
dimoni, demoni demonio
dimoniet diablillo
dimonieta diablilla
dimonis demonios
dímosu decírnoslo
dimpués, después después
dina coma (mediodía)
diná comer a mediodía
dinaba comía
dináe, dinabe comía
dináen, dinaben comían
dinán (g) comiendo
dinás comidas
dinat comido
Dinen comen
dines comes
dinés dinero, dineros
dingú, ningú nadie
dins dentro
dintre, a dins, dins dentro
diptongassió, diptongassións diptongación, diptongaciones
diputada, diputades diputada, diputadas
diputat, diputats diputado, diputados
dirá dirá
direcsió, direcsións dirección, direcciones
directa, directes directa, directas
directamen directamente
directe, directes directo, directos
directó, directós director, directores
directora, directores directora, directoras
dirém diremos
diréu diréis
diría diría
diriactes, directes directos, directas
dirichíe, dirigíe dirigía
dirichís, dirigís dirige
dirichisque, dirigíxque dirija
diríe (ell) – Quí u diríe ! Diría – Quién lo diría !
diríem diríamos
diríen dirían
diríeu diríais
Dirigí – dirigixco o dirigxgo, dirigíxes, dirigíx, dirigím, dirigíu, dirigíxen – dirigiguéra – dirigiré – dirigiría dirigir
dirigida, dirigides dirigida, dirigidas
dirigíen dirigían
dirigíli dirigirle
dirigíls dirigirlos, dirigirles
Dirigím – a mí – natros dirigím dirigirme – dirigimos
dirigímos dirigirnos
dirigín (g) dirigiendo
dirigínse dirigiéndose
dirigit, dirigits dirigido, dirigidos
dirigix dirige
dirigixco, dirigixgo dirijo
dirigíxen dirigen
dirigixes diriges
dirigíxquen dirijan
Dis ! - Estes coses no poden dis Di ! - Estas cosas no pueden decirse
discipliná, disciplinás disciplinar, disciplinarse
disciplinabe disciplinaba
discípul discípulo
discípuls discípulos
discressió, prudénsia, tacto, tacte, sircunspecsió, moderassió, resserva, sagassidat, secreto, sensatés, tino, tiento discreción, prudencia, tacto, circunspección, mesura, moderación, reserva, sagacidad, secreto, sensatez, tino
discret, discrets discreto, discretos
discreta, discretes discreta, discretas
discretamen discretamente
discretíssim, discretíssims discretísimo, discretísimos
discretíssima, discretíssimes discretísima, discretísimas
disculpá disculpar
disculpa, disculpes disculpa, disculpas
disculpes disculpas
disculpes disculpas
disculpo disculpo
discurrí, pensá, raoná, reflexioná, calculá, cavilá, conjeturá, deduí, inferí, meditá, suposá,
- fluí, transcurrí, transcórre, deslissás, marchá, corre, caminá, aná
discurrir, pensar, razonar, reflexionar, calcular, cavilar, conjeturar, deducir, inferir, meditar, suponer,
fluir, transcurrir, deslizarse, marchar, correr, caminar, andar, ir
discurríe discurría
discurríen discurrían
discurrín (g) discurriendo
discurrís, discurrix – Aixó no pot discurrís o cavilás Discurre – esto no puede discurrirse o cavilarse
discurrisco, discurrixco, discurrixgo discurro
discurrit, discurrits discurrido, discurridos
discurs, discursos discurso, discursos
discussió, discussións discusión, discusiones
Discutí – discutixgo, discutíxes, discutíx, discutím, discutíu, discutíxen – discutiría – discutiré – discutiguera discutir
discutím discutimos
discutín (g) discutiendo
discutit, discutits discutido, discutidos
disdichuná, desdichuná, amorsá desayunar (des + ayunar)
disfrás disfraz
disfrassá, disfrassás disfrazar, disfrazarse
disfrassada, disfrassades disfrazada, disfrazadas
disfrassás disfrazarse
disfrassat, disfrassats disfrazado, disfrazados
disfrasse disfraza
disfrutá, chalá, passáu be, gosá, divertís, alegrás, regocijás, contentás, deleitás, - tíndre, posseí, utilisá, persibí disfrutar, gozar, divertirse, alegrarse, regocijarse, contentarse, deleitarse, tener, poseer, utilizar, percibir
disfrutabem, disfrutáem disfrutábamos
disfrutáen, disfrutaben disfrutaban
disfrutála disfrutarla
disfrútales disfrútalas
disfrútals disfrútalos
disfrután (g) chalán disfrutando
disfrutarém, chalarém disfrutaremos
disfrutat, disfrutats disfrutado, disfrutados
disfrutáu, disfrutéu – disfrutáu Disfrutáis – disfrutarlo
disfrute disfruta
disfrutém, chalém disfrutamos
disfruten, chalen disfrutan
disgregá, separá, escampá, desuní, desarticulá, descompóndre, desintegrá, desmembrá, desparramá, dissossiá, dividí, repartí, desgraná disgregar, separar, esparcir, desunir, desarticular, descomponer, desintegrar, desmembrar, desparramar, disociar, dividir, repartir, desgranar
disgregaben, disgregáen disgregaban
disgust, disgustos disgusto, disgustos
disimuladamen disimuladamente
dísla díla
dísli Dile !
díslo dilo
díslos diles
dísme dime
dísme dime
dísme dime
disminuí disminuir
disminuída disminuida
disminuídes disminuidas
disminuíe disminuía
disminuiríen disminuirían
disminuít disminuido
disminuíx disminuye
disminuíxco disminuyo
dispara dispara
dispará (fótre una escopetada) disparar
disparada disparada
disparades disparadas
disparáe, disparabe disparaba
disparála dispararla
disparat, disparats disparado, disparados
disparatades disparatadas
disparatat, disparatats disparatado, disparatados
disparate disparate
disparats disparates
dispensari dispensario
dispóndre, disposá disponer
disponibilidat disponibilidad
disposá disponer, arreglar, organizar, acondicionar, colocar, establecer, habilitar, instalar, montar, ubicar, pergeñar, preparar, aprestar, aderezar, armar, aviar
disposaba disponía
disposada, disposades dispuesta, dispuestas
disposáe, disposabe disponía
disposamos disponernos
disposán (g) disponiendo
disposás disponerse
disposat, disposats dispuesto, dispuestos
dispose dispone
disposes dispones
disposéu disponéis
disposissió disposición
dispositiu, dispositius, dispositivo, dispositivos dispositivo, dispositivos
disposo dispongo
disposos dispongas
disputá disputar
dispután (g) disputando
disputarán disputarán
Dispute – dis pute a Maella y vorás Disputa – di puta (con la a pronunciada e) en Maella y verás
Dissa, dixa deja
dissá, dixá dejar
Dissabde , dissapte sábado
dissabe, dixabe dejaba
dissaben, dixaben dejaban
dissabes, dixabes, dixáes dejabas
dissáe, dissabe, dixáe, dixabe dejaba
disseñá

disseñadó de coches com Carlos Rallo Badet lo cohet
diseñar
disseño, disseños, disseñ, disseñs diseño, diseños
dissimul, dissimulo, dissimuls, dissimulos disimulo, disimulos
dissimulá disimular
dissimulabe disimulaba
dissimulada, dissimulades disimulada, disimuladas
dissimuladamen disimuladamente
dissimulála disimularla
dissimulán (g) disimulando
dissimulánli disimulándole
dissimularíe dissimularía
dissimulat, dissimulats disimulado, disimulados
dissipá disipar, esfumar, desvanecer, aclarar, evaporar, borrar, clarificar, desaguar, desaparecer, eliminarse, esclarecer
Dissipada disipada
dissiplina, dissiplines disciplina, disciplinas
dissiplináries disciplinarias
dissípul, discípul, dissípuls, discípuls discípulo, discípulos
díssom, díxom parlá déjeme Ud.
dissonán, dissonáns disonante, disonantes
dissonánsia disonancia
dissuadí disuadir
distabe distaba
distán distante
distáns distantes
distánsia distancia
distánsies distancias
distinguí distinguir
distinguida distinguida
distinguides distinguidas
distinguíe distinguía
distinguín (g) distinguiendo
distinguínlo distinguiéndolo
distinguit distinguido
distinsió distinción
distintiu distintivo
distorsió distorsión
distorsionánse distorsionándose
distracsió distracción
distracsións distracciones
distraguére distrajera, distrajese
distraíe distraía
distraurás (te) distraerás
distráure, distráures distraer, distraerse
distráurel distraerlo
distraurém distraeremos
distret (distraigut, distragut) distraído
distreta distraída
distretamen (distraigudamen) distraídamente
distribuí distribuir
Distribuixco distribuyo
distribussió distribución
disyuntiva, alternativa, dilema, opsió disyuntiva, alternativa, dilema, opción
dit Dicho – dedo
dit (de la má), dits , dit del verbo di, dites Dedo, dedos – dicho, dichos
dita, dites dicha, dicho
dites, com los dichos del “bicho” de Valderrobres per a San Antoni dichos
ditet dedito
dítos deciros
dits Dedos – dichos
Díu – Aixó no has de díu may Decirlo – Esto no tienes que decirlo nunca
diu, díu Dice – decirlo
diuen dicen
divendres viernes
diverses diversas
diversidat diversidad
diversió diversión
diversións diversiones
Divertí, divertís – yo me divertixgo o divertixco, divertíxes, divertíx, divertím, divertíu, divertíxen – divertiguéra – divertiré – divertiría divertir
divertíe divertía
divertíen divertían
divertím divertirme
divertimén, diversió divertimento, diversión
divertínse divirtiéndose
divertit, divertits divertido, divertidos
divertítos divertiros
divertíxen divierten
Diviandres , divendres viernes
dividí dividir
dividides divididas
dividíe dividía
dividínli dividiéndole
dividínlo dividiéndolo
dividís dividirse
dividíssen, dividíxen dividen
dividit, dividits dividido, divididos
dividíx divide
dividíxen dividen
divinidat, divinidats divinidad, divinidades
divisá, ataullá, vore divisar
Divisa, divises, moneda, monedes Divisa, divisas, moneda, monedas
divisió, divisións división, divisiones
dixa deja
Dixá – dixo, díxes, díxe, dixém o dixám, dixéu o dixáu, díxen – dixára – dixaré – dixaría dejar
dixabe, dixáe dejaba
dixaben, dixáen dejaban
dixada, dixades dejada, dejadas
dixadesa dejadez, negligencia, pereza, abandono, desgana, desinterés, apatía, desidia, incuria, indolencia, apatía, vagancia, desaliño, suciedad, descuido, abandono, desamparo
Dixáe, dixabe dejaba
dixáen, dixaben dejaban
dixál, dixáls dejarlo, dejarlos
dixála dejarla
dixáles dejarlas
dixám dejarme
díxam déjame
dixámos dejarnos
díxamos déjanos
dixán (g) dejando
dixánla dejándola
dixánlay dejándoselo
dixánlo dejándolo
dixánmos dejándonos
dixánse dejándose
dixánsu dejándoselo
dixará dejará
dixára dejara, dejase
dixarán dejarán
dixarás dejarás
dixaré dejaré
dixáre, dixare dejara, dejase
dixarém dejaremos
dixáren dejaran, dejasen
dixáres dejaras, dejases
dixáreu dejárais, dejáseis
dixaría dejaría
dixaríe (ell) dejaría
dixaríen dejarían
dixás dejarse
Díxat agarrá ! déjate coger !
dixat, dixats dejado, dejados
dixátos dejaros
dixats dejados
Dixáu Dejarlo – dejáis
dixe, díxe - d´ixe, de ixe Deja – de ese
dixéula dejadla
dixéulo dejadlo
Doblá – vore doblegá doblar de doble
doblada, de doble – doblegada es de doblegá Doblada de doble – doblada de curvar
dobláen, doblaben doblaban
Doblála – doblegála doblarla
Doblat – vore doblegat doblado
doble (decálitro), 20 litros, se medíen olives y atres productes (fesols) per volumen doble (decalitro)
doblegá doblar, curvar
doblegada, doblegades doblada, curvada, dobladas, curvadas
doblegán doblando
doblegánlos doblándolos
doblegat, doblegats doblado, curvado, doblados, curvados
doblego doblo, curvo
doblen doblan
Dobles dobles
doblés, dinés (a Mallorca per ejemple) dinero, dineros
Doblón, doblóns (moneda antiga) Doblón, doblones
dochena, dotzena, dotsena docena
doctamen doctamente
docu-ficsió docu-ficción
documén, documéns documento, documentos
documéns documentos
documentá documentar
documental, documentals documental, documentales
documentám documentarme
documentassió documentación
dol, dols duelo, duelos
dóldre, senté, patí, afligís, apessadumbrás, apiadás, atormentás, compadéixes, tíndre condol, lamentás doler, lastimar, sentir, sufrir, padecer, afligirse, apesadumbrarse, apiadarse, atormentarse, compadecerse, condolerse, lamentarse
Dolén – latín dŏlĕnte, que té doló enfermo
dolénli, fénli mal doliéndole
doléns enfermos
dolénse dolíendose
dolenta, dolentes, dolenteta, dolentetes enferma, enfermas, enfermita, enfermitas
dolentet, dolentets enfermito, enfermillo
dólgue duela
dolguen duelan
dolguere doliera, doliese
dolgut dolido
dolíe dolía
dolíen dolían
doló, mal – ting mal de cap – quin mal de quixals – lo doló de pédre an algú (dol) Dolor – tengo dolor (mal) de cabeza – qué dolor de muelas – el dolor de perder a alguien (duelo)
dolorida, dolorides dolorida, doloridas
dolorit, dolorits dolorido, doloridos
dolorós, dolorosos doloroso, dolorosos
dolorosa, doloroses dolorosa, dolorosas
dolorosamen dolorosamente
Dolós – nom Dolores, catalanisat Dolós, afectíu Doloretes Dolores – Dolores
dols dulce
dolsa, dolses dulce, dulces
dolsaina, dolsaines, llaminadura, llaminadures, lleminadura, lleminadures, vore llamí (llépol, golut) golosina, golosinas
dólsamen dulcemente
dolsíssim, dolsíssims dulcísimo, dulcísimos
dolsíssima Dulcísima
dolsíssimamen dulcísimamente
dolsíssimes Dulcísimas
dolsíssims dulcísimos
dolsó dulzor
dolsos dulces, golosinas
Domá, adomá domar
domála (a una yegua) domarla
domenche domingo
Domenches – los domenges son una partida a Beseit, aon está lo polígono industrial a cormull de empreses (ironía ON) domingos
domenge, domenges domingo
doméstic, doméstics doméstico, domésticos
Doméstica, doméstiques domésticas
domesticat, domesticats domesticado, domesticados
dominá dominar
dominabe dominaba
dominada dominada
dominada, dominades dominada, dominadas
dominades dominadas
domináen, dominaben dominaban
dominál dominarlo
dominán (g) dominando
dominassió, domini, sometimén, sumissió, poder, autoridat, imperi, supremassía, absolutisme, dictadura, abús, opresió dominio, dominación, sometimiento, sumisión, poder, autoridad, imperio, supremacía, absolutismo, dictadura, abuso, opresión
dominat, dominats dominado, dominados
domini, dominis dominio, dominios
dominó dominó
domissili, domissilis domicilio, domicilios
domos (que tú) domes (domar)
don, dons – siñó, com lo meche que teníem a Beseit, Javier de Luna Condón, don Javier. don, dones – señor
Doná – dono, dónes, dóne, doném o donám, donéu o donáu, dónen – donat, donada – si yo donára, donáres, donáre, donárem, donáreu, donáren – yo donaría, donaríes, donaríe, donaríem, donaríeu, donaríen – donán (g) dar
Dona – mullé – dona ! Mujer – esposa – da !
donabe daba
donabem, donáem dábamos
donaben, donáen daban
donades dadas, donadas
donáe, donabe daba
donál darlo
donála darla
donálay dárselo
dónali dale
donáli an ell darle a él
donáls un regalo darles un regalo
donám darme
dónam la ma dame la mano
donámela dármela
dónamels dármelos

donán (g) dando
donán, donanta, donáns, donantes donante, donante femenino
donánla dándola
donánlay dándoselo
donánles dándolas
donánlo dándolo, donándolo
donará dará
donára diera, diese
donarán darán
donare (ell) diera, diese
donarém daremos
donaren, donáren dieran, diesen
donaréu daréis
donaríen darían
donás darse
donás cuenta, acatás darse cuenta, percatarse
donat dado, donado
donáteles dártelas
donátels dártelos
donatos daros
donáu darlo
done da
doném damos
donen dan
donéume dadme
donéumel dádmelo
donéumela dádmela
Dónos – cuan tu me dónos (donos) cuando tu me DES
donota, donotes mujerona, mujer grandota
donsella, donselles doncella, doncellas
Donselleta, donselletes doncellita, doncellitas
dorada, dorades dorada, doradas
dorat, dorats, d´OR + at dorado, dorados, de ORO + ado
dorm duerme
dórmen duermen
dormí dormir
Dormí - dórmigo, dorms, dorm, dormím, dormíu, dórmen dormir
dormía, dormiba dormía
dormida, dormides, adormida, adormides dormida, dormidas
dormíe dormía
dormiguéra durmiera, durmiese
dormilón, dormilóns dormilón, dormilones
dormilona, dormilones dormilona, dormilonas
dormím dormimos
dormín (g) – Es lo mateix está adormit que está dormín, pero no es lo mateix está futut que está fotén. durmiendo
dormirán dormirán
dormiré dormiré
dormiríe dormiría
dormiríen dormirían
dormís, adormís dormirse
dormisque, dormixque duerma
dormisquen, dormixquen duerman
dormisques, dormixques duermas
dormíssen, dormíxen duermen
dormit, dormits, adormit, adormits dormido, dormidos
dormitori dormitorio
dormitoris dormitorios
dormíu dormís
Dorms duermes
dorondón, paora, broma, boira, niebla tipos de niebla
dos 2
dosséns 200
dossénsia, enseñansa, educassió, instrucsió, la mostra (de amostrá) docencia, enseñanza, educación, instrucción
dosséntes 200
dóssil, sumisso, ben cregut, obedién, manso, accesible, afable, disciplinat, dúctil, maleable dócil, sumiso, obediente, manso, accesible, afable, disciplinado, dúctil, maleable
dóssila dócil femenino
dossiletes docilillas
dossis dosis
dotá, assigná, proporsioná, consedí, doná, sedí, entregá, adjudicá, proví dotar, asignar, proporcionar, abastecer, conceder, donar, ceder, entregar, adjudicar, proveer
dotat dotado
dotats dotados
dotche, dotse, dotze 12
dote, dotes dote, dotes
dotó, siñó dotó, doctó, meche, dotora no ne ñabíen antes, mechesa, dotós, dotores, meches, mecheses doctor, médico
dotora doctora, médica
dotos dotes (que tú)
dotós doctores, médicos
dotse, dotze Doce, 12
dotsena docena
Dotsenes – dotse dotsenes Docenas – doce docenas
Dragó, dragóns – tipo de fardacho que se minge les polilles dragón, dragones – tipo de lagarto que se come las polillas
drama, drames drama, dramas
Drap, Draps – los draps, grup de música (Penarroija de Tastavins), en miembros catanazis aragonesos com Alejandro Romero Rivases o Ignacio Sorolla Amela , ara escriuríen ELS draps – tela, teixit, género, retall Trapo, trapos, paño, tela, tejido, género, retal, recorte, harapo, pingajo, pingo, velamen
drapejats trapeados
drapet, drapets trapito, trapitos
drapot trapo (despectivo)
dressera, dresseres, adressera, adresseres atajo, atajos
dret, drets, dreta, dretes En pie, derecho, derechos, derecha, derechas
dreta, dretes derecha, derechas
droga, drogues droga, drogas
dromedario, dromedarios, Ignacio Sorolla Amela sap que ñan mes camellos que dromedarios al Matarraña. dromedario, dromedarios
dropina, gandulería, haraganería, gossina, indolénsia, ociossidat, perea vagancia, gandulería, haraganería, holgazanería, indolencia, ociosidad, pereza
dropo, dropa, dropina – mes dropo que Francisco Escudero vago, vaga, vagancia
Dú, du – duc, dus, du, duém, duéu, dúen – dut, si yo duguéra, duguéres, duguére, duguérem, duguéreu, duguéren - vore verbo portá – está mol du llevar, traer / está muy duro
du, dura, dus, dures duro, dura, duros, duras
Du, espés, atapeít, com lo ges, alchez a la bássia duro, espeso
ducha, duches – te duches ducha, duchas – te duchas
duche (se) ducha (se)
Dudá – dudo, dudes, dude, dudém o dudám, dudéu o dudáu, dúden - dudaría – dudaré – dudaría dudar
duda, dudes, dubte, dubtes duda, dudas

dudáe, dudabe dudaba
dudán (g) dudando
dudém dudamos
dudes dudas
dudéu dudáis
Dudo dudo
dudos dudes
dudós, dudosos dudoso, dudosos
dúe, duye llevaba
dúen llevaban
dueña, ama, dueñes, ames dueña, ama, dueñas, amas
dúes, portabes llevabas, traías
duie, duye, dúe llevaba
Dula - ramat de bestiá de una mateixa espéssie, formada pels caps de bestiá de cada casa que se porten a pasturá juns. dula
Dumenche , domenge domingo
duplicála duplicarla
duplicat, duplicats duplicado, duplicados
duque, duques duque, duques
duquesa, duqueses duquesa, duquesas
durá durar
dura, dures dura, duras
durabe duraba
duradé, que dure duradero
duráe, durabe duraba
duráen, duraben duraban
durán durando, durante, traerán
durare durara
duraríe duraría
Durassió, durada duración
dure dura
durém traeremos
duren duran
dures duras
duresa dureza
durets duritos
duríssia callo en la piel
duríssies a la pell callos en la piel
duríssim durísimo
duríssimamen durísimamente
duríssimes durísimas
Duro, duros, moneda – Aixó no val un duro Duro, duros – Esto no vale un duro
dus traes, llevas
duya, duia (yo) llevaba, traía
duyen, dúen llevaban