Mostrando las entradas para la consulta chugá ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta chugá ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 14 de noviembre de 2018

Santistebe de Llitére

VOCABULARIO DIALECTAL LITERANO (HUESCA) (Caza y pesca, juegos y albañilería) El vocabulario seleccionado pertenece a Santistebe de Llitére (Huesca). En esta ocasión nos ocuparemos de la terminología de la caza y de la pesca, del léxico de los juegos infantiles y de la albañilería.

ANTONIO VIUDAS CAMARASA

También interesante http://www.iea.es/documents/73041/25a56146-8f6b-4f01-835e-7444b5f2d262

1.0. LA CAZA Y LA PESCA

La caza y la pesca son dos diversiones que gustan al hombre del campo; en La Litera el deporte más practicado es el de la caza. Los distintos términos municipales han sido señalados por unos letreros que indican coto. Los cotos que hay en La Litera pertenecen a las sociedades de cazadores constituidas en cada pueblo. La caza se practica, sobre todo, en invierno, siendo frecuentes las capturas de jabalíes en esa época. En este apartado analizaremos el léxico relacionado con la caza y la pesca. Hay un refrán popular que compara el riesgo de accidente que tienen el cazador y el pescador con el peligro que corren las personas cuyo oficio consiste en cocer yeso y cal; el refrán dice: Pescadó y cazadó, cocedó de ches y cal, a morí al hespital. El nombre genérico de los pájaros es el de mixó, /muixó/ mientras que el gorrión recibe el nombre de torrodá, comŭn a las hablas aragonesas y ribagorzanas; /PARDAL/

el DCVB documenta este término en Benassal y Morella. Para cazar generalmente se usa la escopeta, pero en ocasiones se usa la técnica de untar con pez besc la verguete y la palanquete para capturar las aves por medio del reclamo A pesar de que está prohibida la caza con el furó siempre hay cazadores que son amigos de la caza furtiva. Esparbé llebré, m. Gavilán. Coll, La Litera, «esparbero»; Haensch, Alta Ribagorza, «esparvé, esparvéro»; Arnal, Alquézar, «esparvero»; Badía, CVAM, «esparvér» eii Benabarre, «esparveret» en Bielsa; Badía, Bielsa, «esparveret»; Ballarín, V. Benasque, «esparbé»; Pardo, «esparvel, esparvero, esparver»; Alvar, Léxico catalán, «esparavé». Mixó, m. Pájaro en general. Coll, La Litera, «michón»; Haensch, Alta Ribagorza, «muxón, muxó»; Ballarín, V. Benasque, «moixón»; Badía, CVAM, «moixó» en Benabarre, «moixón» en Benasque; Ferraz, Alta Ribagorza, «moixón»; DCVB, «mixó» "ocell (Pons, Tamarit de la L., Ll., Balaguer, Pla d'Urgell, Segarra, Conca de Barberá, Penedés, Vendrell, Camp de Tarr.)"; Bosch, Fonz, «mixón»; Barnils, Fraga, «muix6». 276 ANTONIO VILIDAS CAMARASA Torrodá, m. Gorrión. Haensch, Alta Ribagorza, «torrodá, gurrión, pardál»; Badía, CVAM, «torrodá»; DCVB, «torredá, torrodá» '(dialectal) Pardal, teulader (Bonansa, Benavarre, Tamarit de la L., Benassal, Morella". Auxá, v. Ahuyentar. DCVB, «auxar». Esgarrapáde, f. Arañazo, Coll, La Litera, «esgarrapazo»; DCVB, «esgarrapada»; Pardo, «esgarrapada». Runruneá, v. Arrullar. Muzól, m. Mochuelo. Haensch, Alta Ribagorza, «clluc»; Ferraz, Alta Ribagorza, «cluc»; Ballarín, V. Benasque, «clluc»; DCVB, «mussol». Mixonét, m. Pajarillo. Haensch, Alta Ribagorza, «muxonet, moixonet». Gárce, f. Urraca. Haensch, Alta Ribagorza, «garsa»; Ferraz, Alta Ribagorza, «garsa»; Badía, CVAM, «garsa» en Benabarre; Badía, Bielsa, «garsa»; Arnal, Alquézar, «garza»; Ballarín, V. Benasque, «garsa». Esturnéll, m. Estornino, tordo. Coll, La Litera, «esturnell»; Haensch, Alta Ribagorza, «esturnell»; Ballarín, V. Benasque, «esturnell»; DCVB, «estornell»; Llatas, «estornell»; Pardo, «estomell». Chorlovit, m. Chorlito, alcaraván. Coll, La Litera, «chorlovit»; Alvar, Jaca, «cholovita»; Oliva, Sopeira, «xorrolit». Canó, m. Plumón. Ballarín, V. Benasque, «canón». Moíiét, m. Caperuz de la abubilla. Coll, La Litera, «caperuz». • Falcille, f. Vencejo. Coll, La Litera, «falcilla»; Ballarín, V. Benasque, «falsilla»; DCVB, «falzia»; Casacuberta-Corominas, «falcilla»; Alvar, Jaca, «falceta»; Alvar, Léxico actalán, «falsilla». Rulléte, f. Tórtola silvestre. Coll, La Litera, «rulleta»; Pardo, «rulleta». Sisélle, f. Paloma torcaz. Coll. La Litera, «sisella»; Bosch, Fonz, «sisella». Sisót, m. Variedad de ave. Coll, La Litera, «sisot». Culroyét, m. Pitirrojo. Haensch, Alta Ribagorza, «pintarrói»; Ballarín, V. Benasque, «culroyéta»; Llatas, «pipirroyo»; Casacuberta-Corominas, «pitarroy». Terreréte, f. Alondra. Coll, La Litera, «terrereta». Turcázos, m. pl. Palomas torcaces. Coll, La Litera, «turcazo»; Ballarín, V. Benasque, «turcáso»; Alvar, Materiales, «turcazo»; Llatas, «turcazo». Grálle, f. Grajo. El canto del grajo anuncia el viento y se dice: «qu'en fa d'aire que las gralles gralleen molto». Coll, La Litera, «gralla»; Haensch, Alta Ribagorza, «gralla»; Ferraz, Alta Ribagorza, «gralla»; Badía, Bielsa, «gralla»; Badía, CVAM, «gralla» en Benabarre; Ballarín, V. Benasque, «gralla»; DCVB, «gralla»; Pardo, «gralla»; Casacuberta-Corominas, «gralla»; Oliva, Sopeira, «gralla»; Kuhn, «gralla» 21. Perdigót, m. Perdiz macho. Coll, La Litera, «perdigacho»; Ballarín, V. Benasque, «perdigácho»; DCVB, «perdigot»; Pardo, «perdigacho»; Llatas, «perdigacho»; Pardo, «perdigana». Guálle, f. Codorniz. Haensch, Alta Ribagorza, «guálla, guánlla»; Ferraz, Alta Ribagorza, «gualla»; Ballarín, V. Benasque, «gualla»; DCVB, «gualla»; Llatas, «guala». Perdiu, f. Perdiz. Haensch, Alta Ribagorza, «perdiu»; Ferraz, Alta Ribagorza, «perdiu»; Ballarín, V. Benasque, «perdiu»; Alvar, Oroz-Betelu, «perdigana»; DCVB, «perdiu». ANTONIÓ VEIDAS CAMARASA 277 Permudá, v. Cambiar el plumaje las aves y pájaros. Coll, La Litera, «permudar»; Ballarín V. Benasque, «permudá»; González, «premudar»; DCVB, «permudar»; Pardo, «pelmudar»; Kuhn, «premudá» 105. Engreñéte, f. Golondrina. Para imitar su canto se dice: «La engreñete en la mie terrel azŭquer y canele; no ña res...». Cuan canten pel maitino se lis diu as críos que encare están al llit el canto de las engreñetes: «Llevántate podrít, I que t ŭ encá estás al llit, I y yo ya vingo de Madrit». Coll, La Litera, «engolondrina»; Haensch, Alta Ribagorza, «falsilla, bolandrina»; Ferraz, Alta Ribagorza, «bolandrina»; Barnils, Fraga, «engrinéte». Pupŭt, f. Abubilla. En la siguiente estrofa se parafrasea el canto de la abubilla: «Allá adal a la montañel cantabe la pupŭt, I me pensabe que ebe un flaril y ebe el boticari brut... brut... brut...». Coll, La Litera, «puput»; Haensch, Alta Ribagorza, «poput»; Arnal, Alquézar, «porpuz»; Guillén, Orihuela, «parputa»- Magaria, Rioja, «babuta»; DCVB, «puput»; Llatas, «pulput»; Pardo, «puput»; «gurgŭ»; Oliva, Sopeira, «put-put»- Alvar, Jaca, «borbuta-viel barbut», «barbut». Cuculláde, f. Cogullada. Coll, La Litera, «cucullada»; DCVB, «cucullada», 'forma dialectal, per cogullada'. Calvét, m. Pájaro que tiene la cabeza blanca. Mosquéte, f. Variedad de pájaro. Ballarín, V. Benasque, «mosquéta». Chŭte, f. Lechuza. Coll, La Litera, «chuta»; Haensch, Alta Ribagorza, «fabiáca, babiéca»; Ferraz, Alta Ribagorza, «fabiáca»; Barnils, Fraga, «chute»; Pardo, «gata». Engañapastós, m. Aguzanieves, nevetera. Coll, La Litera, «engariapastor», «avellerol»; Haensch, Alta Ribagorza, «engariapastós»; Ballarín, V. Benasque, «engariapastós»; Guillén, Orihuela, «engariapastor»; DCVB, «enganyapastors o enganapastors»; García Soriano, «enganapastor»; Llatas, «enganapastor»; Alvar, Léxico catalán, «engariapastós». Caliándre, f, Calandria. Coll, La Litera, «callandra»; Ballarín, V. Benasque, «calándria»- Alvar, Léxico catalán, «caliandra». Gribe, f. Variedad de ave. Verderól, f. Variedad de pájaro. Ballarín, V. Benasque, «berderol»; Guillén, Orihuela, «berderol forastero»; García Soriano, «verderol»; DCVB, «verderol»; Llatas, «verderol». Cruixidó, m. Variedad de pájaro. Avelleról, m. Abejaruco. Coll, La Litera, «avellerol». Bobó, m. Bŭho. Coll, La Litera, «bobón». Gorgór, m. Gorjeo. Fe la róde, loc. Rondar el macho de los pájaros a la hembra. Piulá, v. Piar. Coll, La Litera, «piular»; Ballarín, V. Benasque, «piulá»; Badía, Bielsa, «piular»; Borao, «piular»; DCVB, «piular»; Llatas, «piular»; Pardo, «piular». Gralleá, v. Graznar. Ballarín, V. Benasque, «graliá»; Pardo, «grallar». Pllŭme, f. Pluma. Ballarín, V. Benasque, «pllŭme». Llébre, f. Liebre. Haensch, Alta Ribagorza, «llébre»; Badía, CVAM, «llebre» en Ansó; Ballarín, V. Benasque, «llébre»; Badía, Bielsa, «liepre»; González, «lliebre»; DCVB, «llebre»; Llatas, «llebre». Llebrót, m. Liebre macho. DCVB, «llebrot». 278 VOCABULARIO DIALECTAL LITERANC) Onso, m. Oso. Coll, La Litera, «onso»; Haensch, Alta Ribagorza, «onso»; Badía, Bielsa, «onso»; Borao, «onso»- DCVB, «onso»; Pardo, «onso»; Casacuberta-Corominas, «onso»; Ku ĥn, «ónso» 104. Verguéte, f. Vergueta, ramita untada con pega usada para cazar pájaros. Coll, La Litera, «vergueta (caer en la)»; Magaya, Rioja, «velgueta». Bescoso, adj. Viscoso, pegadizo. Besc, m. La pez, pega; pegamento hecho con hierbas. Haensch, Alta Ribagorza, «bésc, sébo» el cebo para los peces"; Ballarín, H. Benasque, «besque»; Pardo, «besque». Palanquéte, f. Instrumento usado para cazar pájaros. Coll, La Litera, «palanqueta». Fóne, f. Honda. DCVB, »fona»; Alvar, Léxico catalán, «fóne», «fona». Sendére, f. Red donde se ponen el hurón y los conejos. Coll, La Litera, «sendera»; DCVB, «sendera». Furó, m. Hurón. Ballarín, V. Benasque, «furón»; DCVB, «furó». Cachild, m. Guarida. Cau, m. Madriguera. Haensch, Alta Ribagorza, «cádo, cau»; Magaria, Rioja, «cabo»; Kuhn, «kádo» 117; Alvar, Léxico catalán, «cau»; Casacuberta-Corominas, «cado». Lloriguére, f. Madriguera. Coll, La Litera, «lloriguera»; DCVB, «lloriguera o llodriguera». Encobilá, v. Encamarse la caza. Coll, La Litera, «encubilarse». m. Madriguera. Alvar, Oroz-Betelu, «cado»; DRAE, «cobil» en Aragón, «escondite o rincón»; García Soriano, «cobil». .Encaguá, v. Encamarse la caza. Bertól, m. Red de pescar. DCVB, «bertol». Enguile, f. Anguila. Coll, La Litera, «enguila». Pésque en fil, f. Pesca con el sedal. Péix, m. Pez. DCVB, «peix». Pescáu, m. Pescado. Esfarrusteá, v. Ahuyentar. Esfurreá, v. Ahuyentar. Coll, La Litera, «esfurrear»; Ballarín, V. Benasque, «esfuriá»; Pardo, «esfurrear»; Alvar, Léxico catalán, «esfuriá». .Fé marrañáus, Loc. Maullar. Maulá, v. Maullar. Coll, La Litera, «maular»; Lázaro Carreter, Magallón, «maular» "magullar"; Alvar, Salvatierra y Sigiiés, «maular»; DCVB, «maular, miolar»; Llatas, «maular»; Kuhn, «maular» 242. 2.0. LOS JUEGOS Al estudiar el léxico relacionado con los juegos nos fijaremos en primer lugar en los términos más característicos del juego de cartas y veremos en segundo puesto la terminología que nos introducirá en la cultura popular de los juegos de nirios. En el juego de los naipes hay un léxico peculiar como es el expresado por las palabras siguientes: enchugaldrít se dice de quien es muy aficionado al juego y no puede vivir sin él; cortá y escortá se usan para indicar la acción de levantar las cartas; con el verbo matá se expresa la acción de comer una jugada; • ŭte es la denominación que recibe la sota de los cuatro palos de la baraja; el as de cada palo de la baraja recibe una denominación diminutiva a pesar de ser la carta que mayor dibujo tiene, así los cuatro ases son: el oret (as de oros), la copete (as de copas), bastillo (as de bastos) y la espadille (as de espadas). Los juegos de los nirios tienen la particularidad de turnarse en las distintas épocas del ario; en invierno se juega a cucut, a la tabe, a ñego; en primavera se alterna el juego de los pitos con el de las cartetes. La mayoría de los juegos que anotamos en el vocabulario se han perdido o están a punto de hacerlo debido, en parte, a que gran parte del tiempo libre de los nirios está ocupado por los programas de televisión. 2.1. Las cartas Chugá, v. Jugar. Ballarín, V. Benasque, «chugá»; Haensch, Alta Ribagorza, «chugá»; Badía, CVAM, «chugar» en Ansó, Benasque, «xugar» en Benabarre; Badía, Bielsa, «chugár»; Ballarín, H. Benasque, «chugutiá»; Oliva, Sopeira, «xuar»; Kuhn, «chugár» 37. Choc, m. Juego. Badía, Bielsa, «chuego». Enchugaldrít, adj. Apasionado por el juego. Coll, La Litera, «enjuadrido»; Ballarín, V. Benasque, «enchugardiu»; Pardo, «enjualdrido». Entreteníse, v. prnl. Entretenerse. Pŭte, f. Sota; cada uno de los cuatro palos de la baraja recibe este nombre. Matá, v. Comer una jugada. Trapaceá, v. Cometer trampas. Cortá, v. Alzar en la baraja. Espadille, f. As de espadas. Coll, La Litera, con otro significado; Pardo, «espadilla». Escortá, v. Cortar, alzar. Coll, La Litera, «escortar»; Magaria, Rioja, «escortar» "disminuir el agua de un río, acequia"; DCVB, «escortar»; Llatas, «escortar» "rozar, limpiar las tierras de las matas y hierbas inŭtiles". Bastillo, m. As de bastos; bastón. Copéte, f. As de copas. Oret, m. As de oros. Brésque, f. Brisca, juego. 2.2. Juegos infantiles Baixadó, m. Juego del tobogán; sobre una inclinación del terreno mojada bajan los nirios apoyándose en los pies. Ballarín, V. Benasque, «baixadón»; DCVB, «baixador». Arrastrecŭls, m. pl. Pendiente por donde los nifios bajan arrastrando el culo. Baldeadó, m. Columpio. Badía, Bielsa, «baldeáse» 'columpiarse'. Galondreáse, v. Columpiarse. Brincadó, m. Comba. Bosch, Fonz, «brincadors». Galdrŭfe, f. Peonza. Haensch, Alta Ribagorza, «galdrŭfa»; Badía, Bielsa, «bailadéra»; DRAE, «galdrufa» en Aragón 'trompa, peonza'; Borao,  «galdrufa»; DCVB, «galdrufa» 'baldufa (Bonansa, Tamarit de la L., Fraga)'; Pardo, «galdrufa»; Alvar, Léxico catalán, «galdrufa»; Casacuberta-Corominas, «galdrufa». Tángo, m. Bolo. Borao, «tango». Tábe, f. Juego de nirios; se usa el hueso de la rodilla del cerdo, que recibe el nombre de «tábe»; se lanza al aire y segŭn el lado en que cae se gana o se paga prenda. DCVB, «taba». Pilóte, f. Pelota. Badía, Bielsa, «pilota». Palitrócs, m. pl. Bolos. DCVB, «palitroc»; Alvar, Léxico catalán, «palitrocs». Pítos, m. pl. Juego de las bolas. Ballarín, V. Benasque, «píto»; Badía, Bielsa, «pítos»; Borao, «pítos»; Pardo, «pitón». Borricofálso, m. Se ponen varios nirios agachados colocando la cabeza debajo de las piernas del que está delante; los otros nirios que juegan deben saltar encima de los que están agachados y permanecer allí hasta que el «burro» se deshaga. Coll, La Litera, «burrofalso». Esparteñéte, f. En este juego se sienta un nirio en medio de un círculo; los nirios que están alrededor le pegan con una alpargata. El nirio que está en el centro debe averiguar quién tiene la alpargata. Coll, La Litera, «apargateta». Escampille, f. Este juego consiste en lanzar un palito lo más lejos posible con el impulso de un palo aue sirve de bastón. Billarda o tala. Coll, La Litera, «escampilla»; DRAE, «escampilla» en Aragón y Alicante, «toria, tala»; DCVB, «escampilla»; Pardo, «escampilla». Estrebillo, m. Rayuela. El juego consiste en mover una piedra, a la pata coja, dentro de una especie de jeroglífico. Coll, La Litera, «estrebillo». Cucŭt, m. Escondite, juego. Coll, La Litera, «cucut»; Haensch, Alta Ribagorza, «chugá a cucŭ, chugá a conilléts»; Alvar, Léxico catalán, «cucut». Tataratá, m. Hacer el pino; poner las manos en el suelo y los pies en el aire. Coll, La Litera, «tataratá». Tanganét, m. Rayuela. Coll, La Litera, «tanganet»; Ballarín, V. Benasque, «tanganet»; DCVB, «tanganet»; Pardo, «tanganet»; Llatas, «tanganillo». Rócle, f. Aro aue se hace correr por medio de un hierro que lo dirige. DCVB, «roda». Acompañát, m. Juego de la pindola. Haensch, Alta Ribagorza, «cavall fort»; Badía, Bielsa, «pindola». Maiarréte, f. Juego del pino. Redól, m. Ruedo, círculo. Pardo, «redol»; García Soriano, «rogle»; Llatas, «rogle»; DCVB, «redol»; Guillén, Orihuela, «rogle, rolde»; Arnal, Alauézar, «rolde»; Ferraz, Alta Ribagorza, «redol, roclle»; Ballarín, V. Benasaue, «rolde, roclle». Cartétes, f. pl. El juego consiste en colocar sobre un cuadro hecho en la tierra unos cartoncitos que se obtienen de las cartas de la baraja e ir sacándolas tirando con un pequerio hierro de forma rectangular. 117égo, m. Variedad del juego de ladrones y policías. Se provoca a los policías cantando el estrebillo: «Ñego negó, faríne y segó». Badía, Bielsa, «desembarro»; Bosch, Fonz, «ariego chugar». Baldedse, v. Columpiarse. Badía, Bielsa, «baldeáse»; DCVB, «baldear» 'brandar les campanes (Tamarit de la L.); Bosch, Fonz, «baldeáse». Tauléro, m. Tablero del ajedrez, del juego de las damas. Dómino, m. Dominó. Endivinéte, f. Adivinanza. Bosch, Fonz, «adivineta». Endivinánce, f. Adivinanza. Coll, La Litera, «endivinalla»; Guillén, Orihuela, «adivinalla, adevinalla»; Llatas, «endevinalla». Mórie, f. Mufieca. Haensch, Alta Ribagorza, «murieca, nina, móna»; Badía, Bielsa, «moria»; Bosch, Fonz, «moria». Juéte, m. Juguete. Píto, m. Silbato. Haensch, Alta Ribagorza, «siulét, piulét, fapiól». Fuinéte(fé), Loc. v. Hacer novillos. Coll, La Litera, «fuineta»; Magaria, Rioja, «fuína»; Pardo, «fuchina». 3.0. LA ALBAÑILERIA La albariilería es una rama de la arquitectura popular que, por lo general, aclara problemas etnológicos de una comarca. La manera de imbricar las tejas, el remate de los aleros de las casas, por ejemplo, son datos que indican a qué área antropológica pertenece un pueblo. Las casas de La Litera se acercan más a la construcción aragonesa que a la catalana. En cada pueblo había unos hombres que se dedicaban al oficio de albariil y ellos eran los que, a petición del duerio de una casa, realizaban las reformas deseadas o construían una nueva morada guiados más por el dominio del oficio que por unos planos. En esta sección nos ocuparemos de la terminología propia de la albariilería; hemos dividido el estudio en la terminología general, los instrumentos y los materiales. El yeso se fabricaba en las cheseríes y la materia prima se obtenía de las sierras de yeso que atraviesan La Litera; ahora podemos ver algunas canteras abandonadas y los hornos de cocción parcialmente derruidos. 311. Terminología general Arbariileríe, f. Albariilería; la construcción. Arbariil, m. Albariil. Haensch, Alta Ribagorza, «arbariil»; CVAM, «arbarill» en Benabarre; Llatas, «arbariil»; Barnils, Fraga, «arbariil» Encargát 4de óbres, m. Maestro de obras. Manóbre, m. Peón. Badía, Bielsa, «manobra»; García Soriano, «manobra» 'oficial de albariil'; DCVB, «manobra»; Llatas, «manobrero». Empresári, m. Empresario. Línie, f. Línea. Letrecidát, f. Electricidad. Revozá, v. Revocar. Enchesá, v. Enyesar. Bllanqueadó, m. Pintor de brocha gorda. Bllanqueá, v. Blanquear, faldegar.  Llavá, v. Revestir la pared con yeso. Doná une máno, loc. v. Revestir la pared con yeso. Zarandeá, v. Mover hacia uno y otro lado el cedazo o la zaranda. Llevantá, v. Levantar. Entaruguí, v. Meter tacos de madera en la pared. Llimá, v. Limar. DCVB, «llimar». Llaminá, v. Laminar. Pastá, v. Amasar la argamasa. Ballarín, V. Benasque, «pastá»; Badía, CVAM, «pastar» en Benasque. Martellá, v. Martillear. Ballarín, H. Benasque, «martellá»; DCVB, «martellar». Baixá a péso, loc. v. Levantar una pared siguiendo la plomada. A tájo paréllo, loc. Construir algo a buen ritmo. Coll, La Litera, «tajoparejo(a)»; Quilis, Albacete, «tajo parejo»; García Soriano, «tajo parejo(a)»; Llatas, «tajoparejo(a)». Enrebuñáse, v. prnl. Oxidarse. Coll, La Litera, «enrobinarse»; Guillén, Orihuela, «robinarse, arrobinarse»; Quilis, Albacete, «enrobinarse»; Zamora, Habla albaceteria, «enrobinarse»; Guillén, Orihuela, «enrobinarse»; Pardo, «enrobinarse», «robinarse, robinar»; Llatas, «enrobináse». Rebuñóso, adj. Oxidado. Borao, «reburioso»; Bosch, Fonz, «reburioso». Arrebuñát, adj. Oxidado. Plláno, adj. Llano. Haensch, Alta Ribagorza, «pllano». Giiéco, adj. Hueco. Fóndo, adj. Profundo, hondo. Badía, Bielsa, «fondo»; DCVB, «fondo». adj. Ancho. Ballarín, H. Benasque, «ampllo»; Alvar, Léxico catalán, «amplle». Cŭrto, Adj. Corto. Ballarín, V. Benasque, «curto»; Haensch, Alta Ribagorza, «curt, curta»; Badía, Bielsa, «curto, curter, curta». Apañá, v. Reconstruir, arreglar. Badía, Bielsa, «apariar»; Guillén, Orihuela, «anariar»; Borao, «apariar» 'remendar o componer lo que está roto'; DCVB, «apanyar»; Pardo, «apariar»; Barnils, Fraga, «apariá» Esboldregá, v. Caerse un edificio por defecto de construcción. Ballarín, V. Benasque, «esboldregáse»; Coll, La Litera, «esboldregarse»; DCVB, «esboldregar, esbaldregar»; Pardo, «esboldregar». Afonáse, v. prnl. Hundirse. Badía, Bielsa, «afondarse»; DCVB, «afonar». Foradá, v. Horadar, agujerear. Ballarín, V. Benasque, «foradá»; Borao, «forado» 'agujero'. Cdure, v. Caer. DCVB, «caure»; Alvar, Léxico catalán, «caure». Tamboned, v. Sonido ronco que producen el suelo y la pared de una casa si se les golpea. Coll, La Litera, «tambonear». Esbalzáse, v. Caerse, derrumbase. Coll, La Litera, «esvalzarse»; Ballarín, V. Benasque, «esbalsáse»; DCVB, «esbalçar». Cayése, v. prnl. Caerse. Ballarín, V. Benasque, «cayé, cáyre». Tirá, v. Derribar. DCVB, «tirar». Alvar, Léxico catalán, «tirá». Despllomáse, v. prnl. Desplomarse.  3.2. Herramientas de la construcción Tauló, m. Tablón. DCVB, «tau16». Táule, f. Tabla. Haensch, Alta Ribagorza, «taula»; Ferraz, Alta Ribagorza, «taula»; DCVB, «taula». Tapiére, f. Armazón que se usa para hacer paredes gruesas de adobes. Coll, La Litera, «tapiera»; DCVB, «tapiera»; Pardo, «tapiera». Escóbre, m. Escoplo. Coll, La Litera, «escobre»; DCVB, «escobre» 'bedaina, juntacorrent de taló (Bonansa)'; Casacuberta-Corominas, «escobre». Punchó, m. Punzón. Coll, La Litera, «punchón»; Ballarín, V. Benasque, «punchón»; Borao, «punch6n»; García Soriano, «punchón»; Llatas, «punchón». Eixól, m. Azuela. Coll, La Litera, «ajuelo». Estenaceá, v. Atenazar. Régle, f. Regla. Borao, «regla» listón que usan los albariiles y otros operarios para las alineaciones'. Réglle, f. Regla gruesa de albafiil. Guillén, Orihuela, «regle»; Llatas, «regla». Celíndro, m. Rodillo de pintor. Córde, f. Cuerda. Alvar, Léxico catalán, «corda». Nivél d'áigiie, m. Nivel de agua. Carretó, m. Carretilla. Haensch, Alta Ribagorza, «carretég , brugueta»; Guillén, Orihuela, «carretón»; DCVB, acarreté»; García Soriano, «carretén»; Alvar, Léxico catalán, «carret6»; Kuhn, «carretón», 212. Calderét, m. Artesa. Alvar, Materiales, «caldereta» 'cubo para el agua'; Alvar, Léxico catalán, «calderet» . Kuhn, «calderet» 180. Carrŭche, f. Polea de una sola cuerda. Ballarín, V. Benasque, «carrucha»; Haensch, Alta Ribagorza, «carrucha»; Alvar, Léxico catalán, «carrucha»; Oliva, Sopeira, «carrut»; Barnils, Fraga, «carruche». Morté, m. Mortero, argamasa. Wilmes, Mobiliario, «mortero» 'almirez' p. 216. Macéte, f. Martillo grueso de albañil. Montecárgues, m. Montacargas. Llíme, f. Lima. Lláne, f. Instrumento de albañil usado para revocar. DCVB, «llana»; Boch, Fonz, «llana». Tancá en clláu, loc. v. Cerrar con llave. Ubrí, v. Abrir. Burneá, v. Mover por un extremo un sillar o mole pesada. Coll, La Litera, «burnear». Remolineadó, m. Plancha de madera usada por el albañil. Zaránde, f. Instrumento que se utiliza para cribar la grava. Andámio, m. Andamiaje. Badía, Bielsa, «endamio». PMnche, f. Chapa. Péso, m. Plomada. Picoléte, f. Paletin pequerio del albariil. Borao, «picoleta»; García Soriano, «picoleta»; Pardo, «picoleta». Pasteréte, f. Artesa. Ferraz, Alta-Ribagorza, «pastera»; Guillén, Orihuela, «pastera»; DCVB, «pastereta»; Barnils, Fraga, «pasterete». Pllŭme, f. Grŭa dirigible. Talóche, f. Instrumento usado para revocar con yeso. Magaria, Rioja, «talocha»; DCVB, «talotxa». Ternál, m. Polea usada para elevar las vigas. 3.3. Materiales de construcción Garbancillo, m. Gravilla. Hormigó armát, m. Hormigón armado. Machembrát, m. Ladrillo largo, ancho y poco grueso. Ches, m. Yeso. Ballarin, V. Benasque, «ches»; Haensch, Alta Ribagorza, «chés»; Badia, Bielsa, «chéso»; Ferraz, Alta Ribagorza, «ches»; Arnal, Alquézar, «chesánco». Cimén bllánco, m. Cemento blanco. Cimén pa, rn. Cemento blando. Bóbile, f. Tejar, tejeria. Fondició, f. Fundición. Cimén armát, m. Cemento armado. Cimén, m. Cemento. Ferraz, Alta Ribagorza, «simén»; DCVB, «ciment»; Alvar, Léxico catalán, «simén». Vidre, m. Vidrio. DCVB, «vidre»; Llatas, «vidre». Tócho, m. Ladrillo. Pédre, f. Piedra. Haensch, Alta Ribagorza, «pedra»; DCVB, «pedra». Ches morráno, m. Yeso cristalizado. Enruná,. v. Enterrar, cubrir con escornbros. Badia, Bielsa, «enronarse»; DCVB, «enrunar»; Llatas, «enrunar»; Alvar, Léxico catalán, «enruná». Enrŭne, f. Escombro. Ballarin, V. Benasque, «enruena»; DCVB, «enruna»; Llatas, «enruna»; Pardo, «enruna, enruena, enrona». Desenruná, v. Quitar escombros. DCVB, «desenrunar»; Llatas, «desenrtutar» 4.0. 


INDICE DE PALABRAS 

Acompariát, 2.2. Afonáse, 3.1. Ámpllo, 3.1. Andámio, 3.2. Apariá, 3.1. Arbañil, 3.1. Arbañileríe, 3.1. Arrastreculs, 2.2. Arreburiát, 3.1. Auxá,-1.0. Avelleról, 1.0. Baixá a péso, 3.1. Baixadó, 2.2. Baldeadó, 2.2. Baldeáse, 2.2. Bastillo; 2.1. • Bertól, 1.0. Besc, 1.0. Bescóso, 1.0. Bllanqueá, 3.1. • Bllanqueadó, 3.1. Bóbile, 3.3. Bobó, 1.0. Borricofálso, • 2.2 Brésque, 2.1. Brincadó, 2.2. Burneá, 3.2. Cachiló, 1.0. Calderét, 3.2. Caliándre, 1.0. Calvét, 1.0. Canó, 1.0. Carretó, 3.2. Cartétes, 2.2. Carrŭche, 3.2. Cau, 1.0. Cáure, 3.1. Cayése, 3.1. Celindro, 3.2. Cimén, 3.3. Cimén armát, 3.3. Cimén bllánco, 3.3. Cimén pa, 3.3. Cobil, 1.0. Copéte, 2.1. Córde, 3.2. Cortá, 2.1. Cruixidó, 1.0. Cuculláde, 1.0. Cucŭt, 2.2. Culroyét, 1.0. Cŭrto, 3.1. ch Ches, 3.3. Ches morráno, 3.3. Choc, 2.1. Chorlovít, 1.0. Chugá, 2.1. Chŭte, 1.0. Dómino, 2.2. Doná une máno, 3.1. Desenruná, 3.3. Despllomáse, 3.1. Enguile, 1.0. Enreburiáse, 3.1. Enruná, 3.3. Enrŭne, 3.3. Entaruguí, 3.1. Entreteníse, 2.1. Esbalzáse, 3.1. Esboldregá, 3.1. Escampffle, 2.2. Escóbre, 3.2. Escortá, 2.1. Esfurreá, 1.0. Esfarrusteá, 1.0. Esgarrapáde, 1.0. Espadille, 2.1. Esparbé llebré, 1.0. Esparteriéte, 2.2. Estenaceá, 3.2. Estrebillo, 2.2. . Esturnéll, 1.0. Falcille, 1.0. Fé marrariáus, 1.0. Fé la róde, 1.0. Fóndo, 3.1. Fondició, 3.3. Fóne, 1.0. Foradá, 3.1. Fuinéte (fé), 2.2. Furó, 1.0. Galdrŭfe, 2.2. Galondreáse, 2.2. Garbancillo, 3.3. Gárce, 1.0. Gorgór, 1.0. Grálle, 1.0. • Gralleá, 1.0. Gribe, 1.0. Guálle, 1.0. Grieco, 3.1. Hormigó arrnát, 3.3. Juéte, 2.2. Letrecidát, 3.1. Línie, 3.1. 11 Llaminá, 3.1. Lláne, 3.2. Llavá, 3.1. Llébre, 1.0. Llebrót, 1.0. Llevantá, 3.1. Llimá, 3.1. Llíme, 3.2. Lloriguére, 1.0. Macéte, 3.2. Machembrát, 3.3. Majarréte, 2.2. Manóbre, 3.1. Matá, 2.1. Martellá, 3.1. Maulá, 1.0. Montecárgues, 3.2. Mórie, 2.2. Moriet, 1.0. Morté, 3.2. Mosquéte, 1.0. Mixó, 1.0. Mixonét, 1.0. Muzól, 1.0. Nivél d'áigua, 3.2. fi Ñégo, 2.2. o Onso, 1.0. Orét, 2.1. Eixól, 3.2. Empresari, 3.1. Encaguá, 1.0. Encargát de óbres, 3.1 Encobilá, 1.0. Enchesá, 3.1. Enchugaldrít, 2.1. Endivinánce, 2.2. Endivinéte, 2.2. Engariapastós, 1.0. Engreriéte, 1.0. Palanquéte, 1.0. Palitrócs, 2.2. Pastá, 3.1. Pasteréte, 3.2. Pescáu, 1.0. Pédre, 3.3. Péix, 1.0. Perdigót, 1.0. Perdiu, 1.0. Permudá, 1.0. Péso, 3.2. Pésque en fil, 1.0. Picoléte, 3.2. Pilóte, 2.2. Píto, 2.2. Pítos, 2.2. Piulá, 1.0. Plánche, 3.2. Plláno, 3.1. Pllŭme, 1.0., 3.2. Punchó, 3.2. Pupŭt, 1.0. Pŭte, 2.1. Reburióso, 3.1. Redól, 2.2. Régle, 3.2. Réglle, 3.2. Remolineadó, 3.2. Revozá, 3.1. Róde, 2.2. Rulléte, 1.0. Runruneá, 1.0. Sendére, 1.0. Sisélle, 1.0. Sisót, 1.0. Tábe, 2.2. Tájo parello(a), 3.1. Talóche, 3.2. Tamboneá, 3.1. Tancá en clláu, 3.2. Tanganét, 2.2. Tángo, 2.2. Tapiére, 3.2. Tataratá, 2.2. Táule, 3.2. Tauléro, 2.2. Tauló, 3.2. Ternál, 3.2. Terreréte, 1.0. Tirá, 3.1. Tócho, 3.3. Torrodá, 1.0. Trapaceá, 2.1. Turcázos, 1.0. Ubrí, 3.2. Verderól, 1.0. Verguéte, 1.0. Vídre, 3.3. Zaránde, 3.2. Zarandeá, 3.1. 5.0. 

ABREVIATURAS Y BIBLIOGRAFÍA Para el desarrollo de las abreviaturas y para la bibliografía del presente trabajo remitimos a nuestro estudio «Terminología de la casa en La Llitére (Huesca)», en Anuario de Estudios Filológicos, III (1980), págs. 279-281. ANTONIO VIUDAS CAMARASA

sábado, 24 de noviembre de 2018

Dicsionari chapurriau castellá, J

(A Valchunquera y La Fresneda se sol pronunsiá CH, com la G)

ja, sol se fa aná per a escriure la rissa, en chapurriau es YA
ja (risa); ya
jabalí, jabalins; jabalina, jabalines jabalí, jabalíes
jactabe (se) jactaba (se)
jactám (vore jactás) jactarme
jactás, alardejá, vanagloriás, pressiás, fanfarronejá, pressumí, ufanás, pavonejás, engreís, farolejá, gallardejá, alabás, ostentá jactarse, alardear, vanagloriarse, preciarse, fanfarronear, presumir, ufanarse, pavonearse, engreírse, farolear, gallardear, alabarse, ostentar
jacuzzi, yacussi jacuzzi
jalá, minjá, fartás, empapussá jalar, comer, hartarse, empapuzar
jaleá, alentá, animá, aplaudí, elogiá, espolejá, exhortá jalear, alentar, animar, aplaudir, elogiar, espolear, exhortar
jaleám jalearme
jamacuco, jamacucos jamacuco, jamacucos
Jamba - Dit mestre aja de fundar quatre pilastres y jambes, ço es donant... dos palms a cada jamba – Cada una de les dos parts laterals verticals que están a una porta. del fr. jambe, ‘cama’. jamba
japonés japonés
japonesos japonesos
jaque, jaques, amenassa, perill, avís, alerta, jugada de ajedrez (escacs) jaque, jaques, amenaza, peligro, aviso, alerta, lance, jugada
jaqueca, jaqueques, mal de cap jaqueca, jaquecas, dolor de cabeza
jaquesos, jaqueses, de Jaca jaqueses, jaquesas, de Jaca
jaqueta, jaquetes chaqueta, chaquetas, chupa, chupas, cazadora, cazadoras
jaqueteta, jaquetetes chaquetilla, chaquetillas
jarabe, jarabes jarabe, jarabes
jardí jardín
jardiné jardinero
jardinera, jardineres jardinera, jardineras
jardinería jardinería
jardinet, jardinets jardincito, jardincitos
jardins jardines
jarra, jarres (vore engerra) jarra, jarras
jarres jarras
jarretes, garretes de un animal, com lo cordé jarretes
jarrón, jarrons jarrón, jarrones
jauja jauja
jauleta, jauletes, gabieta, gabietes jaulita, jaulitas
jefa, jefes jefa, jefas
jefe, jefes, amo, amos jefe, jefes
jerárquic jerárquico
jerigonsa, follón, guirigay, galimatíes, embolic, enredo, algarabía, caos galimatías, jerigonza, embrollo, enredo, algarabía, caos, follón, guirigay
jeringuilla, jiringuilla, jeringuilles, jiringuilles, les fa aná mol lo practicán jeringuilla, jeringuillas
jinete, jinetes, lo que monte un caball jinete, jinetes
joc juego
jocs juegos
jónec, bou jove mol gort, casi com Juaquinico Monclús de la Ascuma toro joven muy gordo
joqué, lloqué, puesto aon dormen les gallines y atres bichos de ploma / allí aon se ajoquen les lloques, cloques o gallines ponedores sitio donde duermen las gallinas
jornada, jornades jornada, jornadas
jornal, jornals jornal, jornales
jornalé, jornalés jornalero, jornaleros
jorobá jorobar
jorobán (g)
jorobat : cheput, geput o jeput; jorobada: gepuda, jepuda, chepuda.
jorobando
jorobado, chepudo, jorobada, chepuda
jota, jotes jota, jotas : baile y canción
jou, jau, jous, jaus - instrumén de fusta que se fique al coll del parell de besties cuan se llaure. Lo vel que se fique als novios cuan se casen. yugo
jove - jovens, joves joven, jóvenes
jovenet, jovenets jovencito, jovencitos
joveneta, jovenetes jovencita, jovencitas
jovial jovial
joya, joyes joya, joyas
joyería joyería
jubilá, jubilás jubilar, jubilarse
jubilada, jubilades jubilada, jubiladas
jubilassió jubilación
jubilat, jubilats jubilado, jubilados
jubiléu, julibéu jubileo, júbilo, fiesta
jubón, jubons (roba) jubón, jubones (ropa)
juche, juches – setse juches mingen feche del penjat de un jusgat juez, jueces
judía, jueva judía
judissial judicial
jues, juez, juche juez, jueces
jueua, jueva, judía; jueves, judíes (pl.) judía (religión); judías


jugá, chugá – jugo, jugues, jugue, juguem o jugam, juguéu o jugáu, juguen – jugat, jugada – si yo jugara, jugares, jugare, jugarem, jugareu, jugaren  jugar
jugabe jugaba
jugada, jugades jugada, jugadas
jugadó, jugadós jugador, jugadores
jugáe, jugabe jugaba
jugáem, jugabem jugábamos
jugán (g) jugando
jugará jugará
jugare jugara, jugase
jugat, jugats jugado, jugados
jugue juega
juguen juegan
juguetería, jugueteríes juguetería, jugueterías
juissi, juissis juicio, juicios
juliol julio
julivert, Petroselinum (En alemán Petersilie) crispum, latín jolium viride. Juliverd – jolverd en ocsitá – A mon cusí Pedro Gil Guimerá li dic Julivert :) perejil
jun junto
junc, jung junco
juncs, jungs juncos
jungla, jungles jungla, junglas
junissen, juñissen, juñixen, ajunten ajuntan, juntan
juns juntos
juntá, ajuntá – ajunta la porta que entre aire!
O que se escape lo gat.
juntar, cerrar la puerta – cierra la puerta que entra aire ! O que se escapa el gato.
Junta, juntes junta, juntas
juntaben, ajuntaben juntaban
juntamén, jun en - ajuntamén junto con – ayuntamiento
juntán (g) ajuntán juntando
juns, ajuntats; yunta = jou o chou de dos animals per a llaurá juntos, ajuntados
jupa, jupes, chupa, chupes, cazadora, cassadora, cazadores, cassadores chaqueta, chaquetas, chupa, chupas, cazadora, cazadoras
jupeta chaquetita, chupa pequeña, chupita
jurá jurar
juráe, jurabe juraba
jurali jurarle
juramén, juramens Juramento, juramentos
jurán (g) jurando
jurats jurados
jurídic, juridics jurídico, jurídicos
jusgá juzgar
jusgabe juzgaba
jusgada, jusgat juzgada, juzgado
jusgál juzgarlo
jusgán (g) juzgando
jusgare juzgara, juzgase
jusgat juzgado
jusgat, jusgats juzgados
jusgo juzgo
jusguéu juzgáis
Just – No es lo mateix just que correcte. Si te fótego lo dit al cul entre just, pero no es lo correcte. Justo – No es lo mismo justo que correcto. Si te meto el dedo en el culo entra justo, pero no es lo correcto.
Justadó, combatién, luchadó justador, combatiente, luchador
justamen justamente
justán (g) – ajustán Justando – ajustando
justet justito
justeta justita
justificá justificar
justissia justicia
justíssima justísima
juvenil juvenil
juvenils juveniles
juventut juventud

miércoles, 16 de agosto de 2017

picho

picho , pichos , canica en castellá

Valderrobres , sinquetes,

Sinquetes les de vidre, boletes les de fang (a Valchunquera)

Boletes y al choc, chugá al gua.

Pam dins , pam fora , pam dal, pam baix eren uns movimens. 

pichó , pijó a La Fresneda, Valjunquera. Tamé es la cría del colom (paloma)



Una canica es una pequeña esfera de vidrio, alabastro, cerámica, arcilla, metal,cristal, acero, piedra, mármol,madera o porcelana​ que se utiliza en diversos juegos infantiles. También se denomina así a algunos juegos en los que se utilizan las canicas. Estos juegos son prácticamente universales, y aunque existen muchas variantes, la esencia es casi siempre la misma: lanzar una o varias canicas para intentar aproximarse a otras o a agujeros objetivo. Cuando se gana una mano se suelen tomar las canicas del otro jugador o de los jugadores contrarios.
Jugadores 1 o más Complejidad Baja Habilidades Destreza 
Además de como juego, las canicas son muy utilizadas para uso industrial, siendo principalmente utilizadas en el interior de los envases de aerosoles y en rodamientos.

dcvb, pitxo



lunes, 9 de noviembre de 2020

JORNADA SÉPTIMA. NOVELA SÉPTIMA.

JORNADA SÉPTIMA. NOVELA SÉPTIMA.

Ludovico li descubrix a doña Beatriz lo amor que li té; ella envíe a Egano, lo seu home, a un jardí, disfrassat com si fore ella, y se gite en Ludovico, que se eixeque y li fot una palissa a Egano al seu jardí.

Esta invensió de doña Isabela contada per Pampínea va sé per tots los de la compañía tinguda per maravillosa. Filomena, a la que lo rey ya li habíe manat que continuare, va di: Amoroses siñores, si no me engaño, crec que tos contaré una história no menos bona. Hau de sabé que a París va viure un home noble florentino, que, per la seua pobresa, se habíe fet viachán, y li habíe anat tan be en lo comers que se habíe fet mol ric. Teníe de la seua dona un fill únic, al que li habíen ficat de nom Ludovico. Y per a que continuare la noblesa del pare y no se dedicare al comers, no lo habíe son pare volgut ficá en cap negossi, sino que lo habíe colocat jun a datres hómens nobles al servissi del rey de Fransa, aon moltes bones maneres y bones coses habíe adeprés. Y están allí, va passá que serts caballés que tornáen del Sepulcro, mesclánse en una conversa de los joves entre los que estabe Ludovico, y escoltánlos raoná entre ells sobre les dames hermoses de Fransa y de Inglaterra y de atres parts del món, va escomensá un de ells a di que de tot lo món que ell habíe voltat y de totes les dones que habíe vist, may ne habíe vist cap tan guapa com la dona de Egano de los Galluzzi de Bolonia, de nom doña Beatriz. En lo que van está de acuerdo tots los seus compañs, que tamé la habíen vist a Bolonia; y escoltán aixó Ludovico, que encara no sen habíe enamorat de cap, se va inflamá en tan dessich de vórela que en atra cosa no podíe fixá lo pensamén; y del tot disposat a aná hasta Bolonia a vórela, y quedás allí si ella volíe, li va doná a entendre a son pare que volíe aná al Sepulcro, lo que va conseguí en gran dificultat. Ficánse per nom Aniquino, va arribá a Bolonia, y tal com va volé la fortuna, al día siguién o en son demá va vore an esta Siñora a una festa, y li va pareixe mes hermosa de lo que habíe pensat; per lo que, enamoránsen de ella, se va proposá no anássen may de Bolonia si no conseguíe lo seu amor. Y pensán cóm su faríe, va dessidí que, si puguere colocás com a criat del home de ella, que ne teníe mols, igual podríe passá lo que dessichabe. Venuts los seus caballs, y colocats los seus criats de manera que estaben be, habénlos manat que faigueren vore que no lo coneixíen, habén fet amistat en lo amo de la fonda aon estáe, li va di que de bona gana entraríe com a criat de algún siñó de be, si sen podíe trobá algún; a lo que va di lo posadé: - Tú valdríes com a criat de un home noble mol apressiat an esta terra, que se diu Egano, té mols criats, y tots los vol pareguts a tú; yo li parlaré.

Y com u va di, aixina u va fé; y va colocá a Aniquino a casa de Egano, y al amo li va agradá mol. Tan be lo va serví que éste se li va encariñá, y sense ell no sabíe fé res; y ademés li va encomaná lo gobern de les seues coses. Va passá un día que, habén anat Egano a cassá en falcóns, y quedánse Aniquino a casa, doña Beatriz, que del seu amor no sen habíe acatat, encara que an ella li agradáe, miránlo an ell y a les seues maneres, moltes vegades lo habíe alabat; se va ficá a jugá en ell al ajedrez, y Aniquino, que volíe agradáli, se dixabe guañá dissimuladamen, de lo que la Siñora faie maravilloses festes.
Y habénse apartat de vórels chugá totes les dames de la Siñora, dixánlos jugán sols, Aniquino va soltá un gran suspiro.

La Siñora, miránlo, va di:

- ¿Qué tens, Aniquino? ¿Tan te dol que te guaña?

- Siñora - va contestá Aniquino -, algo mol mes gran que aixó ha sigut la raó del meu suspirá.
Va di entonses la Siñora: - ¡Ah! Dísmela, si me vols be.

Cuan Aniquino se va sentí «si la volíe be» com sobre totes les coses la volíe, va soltá un atre suspiro mol mes fort que lo de abans, per lo que la Siñora un atra vegada li va demaná que li diguere quina ere la raó de los seus suspiros.

A lo que Aniquino li va di:

- Siñora, crec que tos molestará si to la dic, y ademés ting temó de que u contéu a un atra persona.
A lo que la Siñora va di: - Segú que no me molestará, y pots está segú que res de lo que tú me digues li charraré a dingú may.

Entonses va di Aniquino:

- Pos com aixina me u prometéu, tos u diré.

Y en llágrimes als ulls li va di quí ere ell, lo que de ella habíe sentit y aón, y cóm de ella se habíe enamorat y cóm habíe arribat allí, y per qué habíe entrat com a criat del seu home; y después, en humildat li va demaná que si podíe sé tinguere piedat de ell y li guardare este secreto y dessich; y que, si no volíe fé aixó, que, dixánlo está en lo traje y disfrás que portáe, li permitiguere amála. ¡Oh, dolsó única de sang boloñesa, que digna de lahors has sigut sempre en estos casos! may te vas enorgullí de les llágrimes y los suspiros y sempre has sigut sensible a les súpliques, y als amorosos dessichos doblegable; si yo tinguera dignes lahors per a alabát, may se voríe satisfeta la meua veu.
La noble Siñora, al parlá Aniquino, lo mirabe; y donán plena fe a les seues paraules, en tanta forsa va ressibí per les seues súpliques lo amor a la men, que tamé ella va escomensá a suspirá, y después de uns cuans suspiros va contestá:

- Dols Aniquino meu, anímat: ni dons ni promeses ni lo festejá de nobles o siñós (aixó que hay sigut y soc festejada per mols) may ha pogut moure lo meu ánimo tan que ne vullguera an algún; pero tú, en tan poc tems com han durat les teues paraules, me has fet mes teua que meua soc. Vech que mol be te has guañat lo meu amor, y per naixó te lo dono y te prometixgo que te faré gosá de ell antes de que acabo esta nit que ve. Aixina que, cap a mija nit, vindrás a la meua alcoba; yo dixaré la porta uberta; saps a quín costa del llit dórmigo; vindrás allí, y si estic dormín, sácsam hasta que me desperta, y te consolaré de tan llarg dessich com has tingut; y per a que tu cregues te besaré.

Y ficánli un bras pel coll, amorosamen lo va besá, y Aniquino an ella. Dites estes coses, Aniquino, dixán a la Siñora, sen va aná a cumplí algunes de les seues obligassións, esperán en la alegría mes gran del món que arribare la nit. Egano va torná de la cassera, y cuan va acabá de sopá, com estabe baldat, sen va aná a gitás, y la Siñora detrás de ell; y com habíe prometut, va dixá la porta de la alcoba ajuntada. A la hora que li habíe sigut dita, va acudí Aniquino y en cuidadet va entrá a la alcoba, va tancá la porta per dins, va aná al costat aon dormíe la Siñora, li va ficá la ma al pit y va vore que no dormíe. Ella, cuan va notá que Aniquino estáe allí, li va agarrá la ma en les dos seues y lo va aguantá fort, donán voltes al llit, y despertán a Egano que dormíe; al que li va di:
- No vach volé dit res perque estáes cansat; pero dísme, Egano, ¿a quí tens tú com a milló criat y mes leal de los que tens a casa?
Va contestá Egano: - ¿Qué es assó, dona, que me preguntes? ¿No u saps? No ña ni ha ñagut may datre del que mes men fiara o me fía o vullga, del que men fío y vull a Aniquino. Pero ¿per qué me u preguntes?
Aniquino, sentín a Egano y que parláen de ell, habíe estirat moltes vegades de la ma cap an ell per a soltás, pensánse que la Siñora volíe engañál; pero ésta lo habíe agarrat mol be y lo aguantáe de manera que no podíe soltás.

La Siñora li va contestá a Egano, y va di:

- Yo te u diré. Yo creía que ere com tú dius, y que te ere mes fiel que los atres, pero me ha engañat, perque cuan ten has anat avui a cassá, ell se ha quedat aquí, y cuan li va pareixe be no se va avergoñí de demanám que consentiguera en fé lo seu gust; y yo, per a que esta cosa no tinguera que probát en massa probes, y per a fétel tocá y vore, li vach contestá que me pareixíe be y que esta nit, passada la mija nit, aniré al jardí y lo esperaré a la soca del pi. Yo no porto cap intensió de anáy, pero si tens ganes de vore la fidelidat del teu criat, pots fássilmen, ficánte damún alguna de les meues robes y al cap un vel, aná allá baix a esperál, que estic segura de que acudirá.
Egano, sentín aixó, va di: - Convé que lo veiga.

Y eixecánse com va pugué a la oscurina, se va ficá alguna roba de la Siñora, y se va tapá lo cap, se va atansá cap al jardí y deball de un pi se va ficá a esperá a Aniquino. La Siñora, cuan lo va sentí ya fora de la alcoba, se va eixecá y va tancá la porta per dins. Aniquino, que habíe passat molta temó, y se habíe esforsat en escapás de les mans de la Siñora, y mil vegades an ella y al seu amor y an ell mateix habíe maldit, veén lo que al final habíe fet, va sé lo home mes felís que may va existí; y habén la Siñora tornat al catre, se van despullá y juns van chalá durán un bon rato.

Después, pareixénli a la Siñora que Aniquino no se teníe que quedá mes rato, lo va fé eixecás y torná a vestís, y aixina li va di:

- Dolsos labios meus, ara agarra una bona gayata y vésten al jardí, y fen vore que me habíes requerit per a tentám, com si fora yo mateixa, insultarás a Egano y mel esbatussarás be, y de aixó se seguirá después mol mes plaé.

Se va eixecá Aniquino y va aná al jardí en una bona vara de oró a la ma. Cuan va arribá al pi y Egano lo va vore víndre, se va alsá com si vullguere ressibíl en grandíssima festa, y va eixí a trobál; a lo que va di Aniquino:

- ¡Ah, dona roína, aixina que has vingut! ¿Y te has cregut que yo volía féli al meu siñó esta afrenta? ¡Sigues mil vegades mal vinguda!

Y alsán la gayata, lo va escomensá a esbatussá com a les sigroneres.

Egano, al sentí aixó y notá la gayata a les costelles, sense di res mes va escomensá a fugí, y detrás de ell Aniquino, encara dién:

- Fora, que Deu te porto a la desgrássia, mala pécora; per sert que demá lay contaré tot a Egano. Y Egano, tan pronte com va pugué sen va entorná a la alcoba, y la Siñora li va preguntá si Aniquino habíe acudit al jardí.

Egano va di:

- Ojalá no hi haguera anat, perque creén que eres tú, me ha batut en una vara y me ha dit les mes grans injuries que may se han sentit díli a una dona roína. Yo me extrañaba mol de que ell te haguere dit aquelles paraules en ánim de fé algo que me portare la vergoña; u ha fet perque te va vore alegre y amable, y va volé probát.

- Entonses - va di la Siñora -, alabat sigue Deu perque a mí me ha probat en paraules y a tú en obres; y crec que podría di que yo soporto en mes passiénsia les paraules que tú les obres. Ya que tanta lealtat te té, ña que tíndrel en estima y honrál.

Egano va di:

- Per sert que dius la verdat.

Y después de alló, Egano creíe que teníe la dona mes leal y lo criat mes bo que may habíe tingut un noble; y aixina, después, moltes vegades Aniquino y la Siñora sen van enriure de este fet, y van tíndre molta mes fassilidat per a fé alló que los donabe plaé, tan tems com Aniquino va vullgué quedás en lo seu amo Egano a Bolonia.

martes, 16 de abril de 2024

Lexique roman; Jazer, Jacer - Sojornar, Sejornar


Jazer, Jacer, v., lat. jacere, gésir, coucher, reposer.

Mielhs mi fora jazer vestitz.

G. Rudel: Bel m' es l' estiu.

Il me serait mieux coucher vêtu.

Lainz en las carcers o el jaxia pres. Poëme sur Boèce. 

Là dedans en les prisons où il gisait pris. 

El vas en que Dieu jac baisar.

Deudes de Prades: Si per amar. 

Baiser le tombeau dans lequel Dieu reposa.

Que jagues ab vos un ser.

La Comtesse de Die: Estat ai. 

Que je couchasse avec vous un soir. 

Fig. El cor li jatz 

Escarsetatz.

Esperdut: Qui non. 

Au coeur lui gît avarice. 

Loc. Quar tan astruc non jac sotz cobertor. 

P. Vidal: Ben aia ieu. 

Car aussi heureux ne reposa sous couverture.

Substant. Mais am de vos sol un dezir, 

E l' esperanz' e 'l lonc esper, 

Que de nuilh' altra son jazer. 

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

J'aime plus de vous seulement un désir, et l'espérance et la longue attente, que de nulle autre son coucher.

Part. pas. L' erguelh que a tan longamen jagut 

En lieys.

G. Riquier: Aissi cum selh. 

L'orgueil qui a si longuement reposé en elle. 

ANC. FR. Gesir est ennuieuse chose,

Quant l'en ne dort ne ne repose. 

Roman de la Rose, v. 2407. 

Et la géut deux nuicts.

Monstrelet, t. II, fol. 188. 

Braz à braz jurent sur la couche. Fables et cont. anc., t. IV, p. 171.  

CAT. Jaurer. ESP. Yacer. PORT. Jazer. IT. Giacere. (chap. Gitá, gitás; descansá, reclinás, tombás.)

2. Jatz, s. m., gîte.

En Proensa soi tornatz

Morir, cum lebres en jatz.

P. Vidal: Tant me.

En Provence je suis retourné mourir, comme le lièvre en gîte.

CAT. Jas. (chap. Cachapera, cachaperes; cau, caus; llit, llits.)

3. Jasier, s. m., couche, lit.

La nuh, quant gens dormia en son jasier.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 111. 

La nuit, quand la gent dormait dans son lit.

4. Jassilhas, Jacillas, s. f. pl., couches.

Lo temps yssamens que las donas son en jassilhas, devon cessar de la obra de matrimoni. V. et Vert., fol. 93. 

Le temps pareillement que les dames sont en couches, elles doivent se priver de l'oeuvre de mariage. 

Hauras malas jacillas. Leys d'amors, fol. 29.

Tu auras mauvaises couches.

Loc. La femna quant leva de sas jassilhas.

Tit. de 1283. DOAT, t. XCI, fol. 212. 

La femme quand elle relève de ses couches.

5. Jassina, s. f., gésine.

Mays la donna non pot suffrir 

Lo greu mal, per que vay morir 

En la jassina del enfant.

V. de S. Honorat. 

Mais la dame ne peut souffrir le mal pénible, c'est pourquoi elle va mourir en la gésine de l'enfant.

6. Jazedor, s. m., coucheur, qui a le même lit, sodomiste.

Ni li jazedor de mascles. Trad. de la Ire Ép. de S. Paul aux Corinthiens. 

Ni les coucheurs avec mâles.

7. Ajazer, Ajayre, v., accoucher.

Al jorn on s' ajayra. V. de S. Honorat.

Au jour où elle s' accouchera. 

Subst. El temps que son prop de lur ajazer. V. et Vert., fol. 93. 

Au temps où elles sont près de leur accoucher.

CAT. Ajaurar.

8. Adjacent, adj., lat. adjacentem, adjacent.

Terras a ellas adjacents.

Los dichs contats de Provensa e de Folcalquier et las terras adjacens.

Statuts de Provence. BOMY, p. 47 et 213. 

Terres adjacentes à elles.

Lesdits comtés de Provence et de Forcalquier et les terres adjacentes.

CAT. Adjacent. ESP. Adyacente. PORT. IT. Adjacente. (chap. Adjassén, adjassens, adjassenta, adjassentes.)

9. Ajacencia, Ajhacencia, s. f., lat. adjacentia, adjacence, contiguité, environs, alentours.

Las davan dichas ajacencias.

Dins aquestas sobredichas ajhacencias.

Tit. de 1248 et de 1207. Arch. du Roy., J. 323.

Les devant dites adjacences.

Dans ces susdites adjacences.

(chap. Adjassensia, adjassensies.)

10. Ajacillar, v., coucher, renverser, tenir à terre.

D' on Engan estai em pes, 

E Leyautatz s' ajacilla.

Bernard de Venzenac: Lanquan. 

D'où Tromperie est en pied, et Loyauté se tient à terre.

11. Sosjazer, Sotzjazer, v., lat. subjacere, être soumis, être inférieur. 

Ni lor pessa sosjassa a neguna luxuria. Trad. de Bède, fol. 32. 

Ni que leur pensée soit soumise à aucune luxure. 

Part. prés. Quatre tons principals et quatre sotzjazens. 

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Quatre tons principaux et quatre étant inférieurs. 

CAT. Sotsjaurer. IT. Soggiacere. (ESP. Subyacer.)

12. Subjacent, adj., lat. subjacentem, soumis, inférieur.

Subjacent ses oppressio. Eluc. de las propr., fol. 9. 

Soumis sans oppression.

(chap. Subjassén, subjassens, subjassenta, subjassentes; sumís, sumisos, sumisa, sumises; inferió, inferiós.)

13. Subjecio, Subjection, s. f., lat. subjectionem, sujétion, assujétissement, soumission.

Presec la dicta cieutat e mes a subjecion.

Genologia dels contes de Tholoza, p. 13.

Il prit et mit à sujétion ladite cité.

Fidelitat et subjectio de las gens dels treys estats.

Tit. de 1424. Hist. de Lang., t. IV, pr., col. 421.

Fidélité et soumission des gens des trois états.

CAT. Subjecció. ESP. Sujeción. PORT. Sujeição. IT. Suggezione.

(chap. Subjecsió o sujecsió, subjecsions, sujecsions.)

14. Subjet, Suget, Sosget, Soget, s. m., lat. subjectus, sujet, subordonné. 

Qu'el maistre s' aire ab sos sosgetz. Trad. de Bède, fol. 56. 

Que le maître s'irrite avec ses subordonnés. 

Aver... argent, outra rason et dever, dels subjetz.

Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 181. 

Avoir... outre raison et devoir, argent des sujets.

Que tolt los sugets. Titre de 1025.

Qui ôte les sujets.

Adjectif. Al pople soget. Doctrine des Vaudois.

Au peuple sujet.

CAT. Subjecte. ESP. Sujeto. PORT. Sujeito. IT. Soggetto.

(chap. Sujet, sujets, sujeta, sujetes; subordinat, subordinats, subordinada, subordinades; vassall, vassalls, vassalla, vassalles.)


Joc, Juec, Juoc, s. m., lat. jocus, jeu, amusement.

No m platz tan nulz autre jocx.

P. Raimond de Toulouse: Era pus.

Ne me plaît tant nul autre jeu.

Fes se joglar per ochaison qu' el perdet tot son aver a joc de datz.

V. de Gaucelm Faidit. 

Se fit jongleur par occasion qu'il perdit tout son avoir au jeu de dés. 

Fig. Vos farai lo dous joc sentir 

Qu'entre amigua et aman 

Si fai.

J. Esteve: L'autr' ier. 

Je vous ferai sentir le doux jeu qui se fait entre amie et amant.

- Au jeu des échecs, ce mot servait à désigner les différentes pièces du jeu.

Aissi cum dels escas lo rocs

Val mais que l' autre joc no fan.

G. Adhemar: Ben fora. 

Ainsi comme la tour des échecs vaut plus que les autres pièces ne font.

Loc. Aco es jocx onratz,

Que no s tanh jocx d' azar

Mas ad home avar.

Arnaud de Marsan: Qui comte. 

C'est un jeu honoré, vu que jeu de hasard ne convient qu'à homme avare.

Per que m'a fag lo joc del fol,

Que so que dona pueissas tol.

Guillaume de Berguedan: Amicx. 

C'est pourquoi m'a fait le jeu du fou, qui reprend ensuite ce qu'il donne.

Juoc de mas engenra bregas. Liv. de Sydrac, fol. 10. 

Jeu de mains engendre querelles. 

Bastir 

Solatz de jocx partitz.

Amanieu des Escas: En aquel mes.

Établir soulas de jeux-partis. 

ANC. FR. Fui en grant doutance d'un jeu-parti. 

Le Roi de Navarre, chanson XLIII.

Com cel qu' al jogar si cofon, 

Que joga e non pot joc aver.

G. Faidit: S' om pogues.

Comme celui qui se confond à jouer, qui joue et ne peut avoir jeu.

Quo 'l joguaire fai

Que sec juec perdut, e 'l te.

Elias de Barjols: Un atretal. 

Comme fait le joueur qui suit jeu perdu, et le tient. 

A cada joc metam un croy baron. 

T. de Faure et de Falconet: En Falconet. 

A chaque jeu mettons un lâche baron. 

Si 'ls enviatz en loc 

No 'n puesca hom far joc.

Arnaud de Marsan: Qui comte. 

Si vous les envoyez en un lieu, qu'on n'en puisse faire jeu.

Meton nostras molhers en joc.

Marcabrus: A l' alena. 

Mettent nos femmes en jeu. 

Adv. comp. A joc maior jogatz.

Arnaud de Marsan: Qui comte. 

Jouez à jeu majeur (gros jeu).

Que vai jogan a joc estes.

Guillaume de Berguedan: Ben ai. 

Qui va jouant à jeu étendu. 

CAT. Jog. ESP. Juego. PORT. Jogo. IT. Gioco, giuoco. (chap. Joc, jocs; v. jugá.)

2. Joguet, s. m. dim., petit jeu, minauderie.

Fornicatios de la concoeira es conoguda en la compositio de sos vestimens, e el ris e el joguet de sa bocha. Trad. de Bède, fol. 40.

La fornication de la concubine est connue en l'arrangement de ses vêtements, et au ris et au petit jeu de sa bouche.

(chap. Juguet, juguets.)

3. Joguaire, Joguador, s. m., joueur.

Atressi m pren com fai al joguador 

Qu'al comensar jogua maestrilmen.

Aimeri de Peguilain: Atressi m. 

Tout ainsi il me prend comme il fait au joueur qui au commencer joue habilement. 

Adj. Quar mantas vetz homs jogaires 

Per jogar esdeve laires.

Brev. d'amor, fol. 128. 

Car maintes fois homme joueur pour jouer devient larron.

CAT. ESP. Jugador. PORT. Jogador. IT. Giocatore, giucatore, giuocatore.

(chap. Jugadó, jugadós, jugadora, jugadores.)

4. Jogar, v., lat. jocare, jouer.

Mezura m fai soven laissar 

De manh rir' e de trop jogar.

Garins le Brun: Nueg e jorn. 

Raison me fait souvent cesser de maint rire et de fort jouer.

S'en joga, coma lo cat de la rata. V. et Vert., fol. 71.

S'en joue, comme le chat de la souris.

Que jogava un joc grossier.

Le Comte de Poitiers: Ben vuelh que. 

Qui jouait un jeu grossier. 

Fig. S'ieu sui traitz, temps mi don Dieus qu'ieu veia 

Que d'aital juec posca jogar a lor.

Lanfranc Cigala: Ges eu non sai. 

Si je suis trahi, que Dieu me donne le temps que je voie que de même jeu je puisse jouer avec eux.

- Folâtrer, s'amuser.

An belas donzelas ab que podon jogar. Roman de Fierabras, v. 3387. 

Ont belles donzelles avec qui ils peuvent jouer. 

Part. prés. A ley d'enfan, cui la candela platz, 

Que s' art jogan. 

R. Jordan Vicomte de S. Antonin: Abril. 

A manière d'enfant, à qui la chandelle plaît, lequel se brûle en jouant. Part. pas. Ai ab tal joguat e ris

Dont anc guaire no m' azautey. 

G. Adhemar: Ieu ai ja. 

J'ai joué et ri avec tel dont oncques guères je ne m' accommodai.

CAT. ESP. Jugar. PORT. Jogar. IT. Giocare, giucare, giuocare. (chap. Jugá, chugá: jugo, jugues, jugue, juguem o jugam, juguéu o jugáu, juguen; jugat, jugats, jugada, jugades.)

5. Joglar, Juglar, s. m., lat. joculator, jongleur.

Sui folhs chantaires cortes,

Tals qu'om m'en apela joglar.

Rambaud d'Orange: Escotatz. 

Je suis fou chanteur courtois, tel qu'on m'en appelle jongleur.

Unas novas vos vuelh contar 

Que auzi dir a un joglar.

R. Vidal de Bezaudun: Unas novas. 

Une nouvelle je veux vous conter que j'ouïs dire à un jongleur.

Juglar viel, nesi, badoc. 

T. de G. Rainols et G. Magret: Maigret. 

Jongleur vieux, niais, benêt.

ANC. FR. A jugleors oï en m' effance chanter. Roman de Rou, v. 2108. 

Sire, ge fot un bon juglere. Roman du Renart, t. II, p. 111.

ANC. ESP.

De la virgo Maria ovo muy grant taliento 

De seer so joglar, trovar por rima è cuento 

Los sos duelos et loores que foro mas de ciento.

Loor de Berceo, Cop. 23.

ANC. CAT. Joglar. CAT. MOD. ESP. MOD. Juglar. IT. Giocolare, giocolaro.

(chap. juglar, juglars.)

6. Joglaret, s, m. dim., petit jongleur, jongleret.

Vi per cortz anar 

De joglaretz petitz 

Gen caussatz e vestitz.

Giraud de Borneil: Per solatz. 

Je vis aller par cours de petits jonglerets gentiment chaussés et vêtus.

E 'l croy joglaret novelh, 

Enueyos e mal parlan.

Aimeri de Peguilain: Li fol e 'l put. 

Et les vils petits jongleurs nouveaux, ennuyeux et mal parlant.

(chap. Juglaret, com Tomás Bosque de La Codoñera, juglarets.)

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.

7. Joglaressa, s. f., jongleresse.

Que neguns joglar ni neguna joglaressa non auze anar a novias de jorns ni de nueg. Cartulaire de Montpellier, fol. 138.

Que nul jongleur ni aucune jongleresse n'ose aller à noces de jours ni de nuit.

ANC. ESP.

La gulhara juglara dixo quel' llamaria. Arcipreste de Hita, cop. 870.

ESP. MOD. Juglaresa.

8. Joglaresc, adj., joglaresque, de jongleur, bouffon.

Fez bons descortz e fez sirventes joglaresc, que lauzava l' uns e blasmava los autres. V. d'Augier. 

Fit bons discords et fit sirventes joglaresques, vu qu'il louait les uns et blâmait les autres.

Fetz sirventes joglaresc de lauzar los pros e de blasmar los malvatz.

V. de Folquet de Romans. 

Fit sirventes joglaresques pour louer les preux et pour blâmer les mauvais. 

ANC. CAT. Joglaresch.

9. Joglaria, Juglaria, s. f., jonglerie, métier de jongleur. 

Selhs cuy desplay joglaria.

Bernard de tot lo mon: Be m'agrada. 

Ceux à qui déplaît jonglerie. 

Senher, ieu soy us homz aclis 

A joglaria de cantar.

P. Vidal: Abril issic. 

Seigneur, je suis un homme adonné à la jonglerie pour chanter.

- Tromperie.

Laus mensongiers es juglaria.

T. de Rodrigue et de R.: Ar chauses. 

Louange mensongère est jonglerie.

ANC. ESP.

Mester trago fremoso, non es de joglaria

Bien se è bien entiendo esta su joglaria.

Poema de Alexandro, cop. 2 et 655.

ANC. CAT. Joglaria, juglaria. (chap. Juglaría, com lo antic mester.)

10. Ajoglarir, v., faire jongleur, rendre jongleur. 

Con aquel sabers el s' ajoglari. V. de Hugues de S.-Cyr. 

Avec ce savoir il se fit jongleur.

(chap. Ajuglarí, ajuglarís, fés juglar.)

11. Enjoglarir, v., rendre jongleur, faire jongleur. 

Anc pois nos enjoglarim, 

Vos ni eu non sai auzim 

Tan bos motz far ab nulh rim. 

T. de G. Rainols et de G. Magret: Maigret. Var. 

Oncques depuis que nous nous fîmes jongleurs, vous ni moi ici n' ouïmes faire si bons mots avec nulle rime.

Dreitz es q'ieu t' enjoglarisca.

Le Dauphin d'Auvergne: Joglaretz. 

Il est juste que je te fasse jongleur. 

Part. pas. Enjoglaritz s'en son ja cen. 

Pierre d'Auvergne: Chantarai. 

S'en sont faits jongleurs déjà cent.

(chap. Enjuglarí, enjuglarís.)

 

Jocunditat, s. f., lat. jucunditatem, plaisir, joie, agrément. 

Mont d' alegre et jocunditat.

Mont de... jocunditat.

Eluc. de las propr., fol. 160 et 161.

Montagne d' allégresse et de plaisir.

Montagne de... plaisir.

CAT. Jocunditat. ESP. Jocundidad. PORT. Jucundidade. IT. Giocondità, gioconditate, gioconditade (N. E. La Gioconda).

(chap. Chalera, jocundidat, alegría, plaé, cachondeo.)

JORNADA NOVENA. NOVELA DÉSSIMA.

Joli, adj., joli, coquet, agréable.

Voyez Denina, t. III, p. 137.

En ayssi es del fol vielh que s fai jolis e alegres. Liv. de Sydrac, fol. 42.

Par ainsi est du vieillard fou qui se fait coquet et joyeux.

Tant era bella e jollia. Roman de Blandin de Cornouailles.

Tant elle était belle et jolie.

ANC. FR. Que n'avoie encor esté onques

Si jolif cum je fui adonques.

Roman de la Rose, v. 684.  

ANC. CAT. Joliu.

Los catalans tenim mes proximidat genética en los fransesos

2. Joliament, adv., joliment, agréablement, coquettement.

Cantava joliamen 

Un cant d'amors.

Roman de Blandin de Cornouailles. 

Chantait joliment un chant d'amour.

3. Jolivetat, s. f., joliveté, agrément, coquetterie.

La jolivetatz es molt perilhoza, quar sy un savis hom era jolis, el seria mesprezatz entre la gen, et encolpatz de fulhia.

Cossi alcuna vetz s' esmov jolivetatz el cor d'ome, e esdeve jolis e alegres.

Am sos afaitamens de sa jolivetat. Liv. de Sydrac, fol. 76 et 42.

La coquetterie est fort dangereuse, car si un homme sage était coquet, il serait méprisé parmi la gent, et accusé de folie.

Comme quelquefois coquetterie s'émeut au coeur de l'homme, et il devient coquet et joyeux.

Avec ses ajustements de sa joliveté.

ANC. FR. La conduisant en grand joliveté jusques au monstier.

Contes d'Eutrapel, fol. 89.

Adviser où il pourra trouver manière d'avoir ses plaisirs et trouver ses jolivetez selon l' estat dont il est. Les Quinze Joyes de Mariage, p. 15. Facent en lor priveté 

Tretoute lor joliveté.

Roman de la Rose, v. 14538.


Jorn, Jor, s. m., du lat. diurnus, jour, clarté, lumière. 

Estatz sus e levatz,... 

Qu' el jorns es aprochatz 

E la nueg ten sa via.

Folquet de Marseille: Vers Dieus el. 

Soyez debout et levez-vous,... car le jour est approché et la nuit tient sa voie.

Tantost com lo clar jorn si fai. V. de S. Honorat. 

Aussitôt comme le clair jour se fait.

- Division du temps dont la durée est de vingt-quatre heures.

Los VI jorns de la semana.

Gavaudan le Vieux: L'autr'ier. 

Les sis jours de la semaine. 

ANC. FR. Seient numbré li nostre jurn. 

Kar mil an en tes oilz si cume jurn d'ier. 

Anc. trad. du Psautier, Ms. n° I, ps. 89.

- Espace du matin au soir. 

Lanquan li jorn son lonc en mai.

G. Rudel: Lanquan li jorn. 

Lorsque les jours sont longs en mai.

Cen vetz prec Dieu la nueg e 'l jor. 

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Cent fois je prie Dieu la nuit et le jour. 

ANC. IT. E le travagli c' abbo notte e jorno. 

Dialetto napolet. (napoletano, napulitano), p. 72.

Tassoni, Redi, Ménage, font observer que tous les anciens auteurs italiens se sont servis de jorno. 

ANC. CAT. Jorn. IT. MOD. Giorno. 

Loc. Livra huous e formatge

A jorn carnal.

Bertrand de Born: Bel m'es quan. 

Livre oeufs et fromage à jour gras. 

Jorns obraris de la setmana. V. et Vert., fol. 2. 

Jours ouvrables de la semaine.

Jorns escur, jorns de tenebras, 

Jorns de sobeyrana tristor.

Contricio e penas ifernals.

Jour obscur, jour de ténèbres, jour de souveraine tristesse.

Trag nueg et jorn greu martire.

Augier: Per vos belha. 

Je traîne nuit et jour pénible martyre.

Per que m'en deg esforsar jorn e ser. 

G. Riquier: Ieu cuiava. 

C'est pourquoi je dois m'en efforcer jour et soir.

Que ja pueis viva jorn ni mes.

B. de Ventadour: Non es meravelha. 

Que jamais ensuite je vive jour ni mois.

Al cel s'en es poiada, on sera jornz et ans... 

Que no pausa ni fina jorn que Dieu aia fag.

V. de S. Honorat. 

Au ciel s'en est montée, où elle sera jours et ans... 

Qui ne repose ni finit jour que Dieu ait fait. 

Adverbial. Una vetz lo jorn. 

Sept vegadas lo jorn.

V. et Vert., fol. 28. 

Une fois le jour. 

Sept fois le jour. 

Cen vetz muer lo jorn de dolor.

B. de Ventadour: Non es meravelha. 

Cent fois le jour je meurs de douleur.

Adv. comp. S'ieu anc jorn fui gays ni amoros. 

Folquet de Marseille: S'al cor plagues. 

Si jamais je fus gai et amoureux. 

ANC. FR. Oncques jour de sa vie le desloyal traïteur ne fut plus courroucé. Hist. de Gérard de Nevers, 2e part., p. 21. 

A cui deman tot jorn secors.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

A qui je demande toujours secours.

A totz jorns m'etz plus bel' e plus plazens. 

Folquet de Marseille: Tan m'abellis. 

A chaque jour vous m'êtes plus belle et plus agréable.

ANC. FR.

Tot asséur porras toz jors par France aler. Roman de Rou, v. 4494.

Mas quascun jorn m'en vengues maus.

B. de Ventadour: Chantars no pot. 

Mais que chaque jour m'en vînt mal. 

E s vai m' amors doblan 

A quascun jorn del an.

B. de Ventadour: Lo gens temps. 

Et se va mon amour doublant à chaque jour de l'année.

de jorn en jorn melluyran. 

P. Raimond de Toulouse: No m puesc sufrir. 

De jour en jour améliorant.

ANC. FR. De jurn en jurn.

Anc. trad. du Psaut., Ms. n° I, ps. 95. 

Nég. expl. No m pogui jorn de leys partir. 

Richard de Barbezieux ou Deudes de Prades: Be m cuiava. 

Je ne me pus un (seul) jour séparer d'elle. 

ANC. FR. Mais ne la tint jour sans guerre. 

Fables et cont. anc., t. II, p. 228.

(chap. Día, díes.)

2. Mieg jorn, miey jorn, s. m., midi, milieu du jour. 

Er pus negres entor mieg jorn 

Que ges non es boca de forn.

Los XV signes de la fi del Mon. 

Sera plus noir vers midi que n'est point bouche de four.

Tant clar fon inz e tot entorn, 

Com es lo soleill a miey jorn.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Fut aussi clair dedans et tout à l'entour, comme est le soleil à midi.

Loc. Pus clar mil tans ve Dieus los pessamens del cor continuyamens, que non fan los huelhs dels homes la taca del vestir a bel mieg jorn.

V. et Vert., fol. 94. 

Plus clair mille fois Dieu voit continuellement les pensées du coeur, que ne font les yeux des hommes la tache du vêtement au beau milieu du jour.

- Vent du midi.

Mieg jorn, segon l'escriptura, 

Es caut, humit per natura.

Brev. d'amor, fol. 41. 

Le midi, selon l'écriture, est chaud, humide par nature.

- L'un des quatre points cardinaux.

Ves miey jorn es l'isla...

Daves miey jorn 

Corsari sarazin...

L' enfant an assautat.

V. de S. Honorat. 

Vers le midi est l'île...

Devers le midi corsaires sarrasins... ont assailli l'enfant.

Tempransa garnis lo castell de vas mieg jorn contra calors destempradas.

V. et Vert., fol. 47.

Tempérance garnit le château devers le midi contre chaleurs immodérées.

ANC. FR. L'heure de mi-jour est passée.

Rabelais, liv. IV, chap. 49.

Laquelle trouvoit beau dormir jusque à mi-jour.

Trad. des Épîtres d'Horace, liv. I, p. 283. 

ANC. CAT. Mitjorn. IT. Mezzo giorno. (chap. Michdía, michdíes; michdiada, michdiades. ESP. Mediodía.)

3. Jornada, s. f., journée, l'espace du matin au soir.

Loc. El l' apela de batalha, e es tengut de luy respondre e de luy tenir la jornada. L'Arbre de Batalhas, fol. 228. 

Il l'appelle en bataille, et il est tenu de lui répondre et de lui tenir la journée.

- Espace de chemin parcouru dans un jour. 

Sela montanha dura IIII jornadas del lonc e IIII d' ample.

Liv. de Sydrac, fol. 3.

Cette montagne dure quatre journées de long et quatre de large. 

Loc. Cavalca sas jornadas tro que fom en Ongria. V. de S. Honorat.

Il chevauche ses journées jusqu'à ce qu'il fût en Hongrie. 

Tan van per lor jornadas tro foro a Paris. 

Roman de Fierabras, v. 5060. 

Tant vont par leurs journées jusqu'à ce qu'ils furent à Paris.

ANC. FR. Ce pays de Normandie contient six journées de long, de quarre et de large. Monstrelet, t. III, fol. 32. (N. E. quarre, en alemán: quer.)

Tant chevaucha l' emperères Baudoins par ses jornées, qu'il encontra les messages. Villehardouin, p. 100. 

Vint par ses journées jusques en la ville de Liborne.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 235.

Richart é sa gent par jurnées 

Repairèrent à lur cuntrées.

Roman de Rou, v. 7367.

CAT. ESP. PORT. Jornada. IT. Giornata. (chap. Jornada, jornades, com les deu del Decamerón en chapurriau.)

4. Jornal, Jornau, s. m., journée.

Com son fag trist mei jornal, 

Pos no us vi com far solia.

B. Zorgi: Mout fai. 

Comme sont devenus tristes mes journées, depuis que je ne vous vis comme j'avais coutume de faire. 

Totz hom qu' en folla s' enten, 

En fol despen sos jornals.

Hugues de S.-Cyr: Estai ai.

Tout homme qui s'affectionne à folle, dépense en fou ses journées.

- Occupation, travail de la journée.

Et jornals novem ad ipsas vineas, et jornals duos ad messes colligendas, et jornals duos ad ipsa era. Marca Hisp., app., titre de 964. 

Et neuf journées pour les vignes, et deux journées pour recueillir les moissons, et deux journées pour l'aire.

Aus, tu que tos jornals loias, 

E pueis del obrar t' enuoias!

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Entends, toi qui loues tes journées, et puis t'ennuies du travailler!

De jornals de buous o de carretas. V. et Vert., fol. 13. 

De journées de boeufs ou de charrettes. 

Pus no m fauc autre jornal, 

Farai una decretal.

P. Cardinal: Un decret. 

Puisque je ne fais autre journée, je ferai une décrétale. 

Loc. fig. Fenitz es santz Macrobis, complit a son jornal.

V. de S. Honorat. 

Mort est saint Macrobe, il a accompli sa journée. 

Fols es qui s' estaca 

Ab viella tira jornal. 

T. de Bernard et de Jausbert: Jausbert. 

Est fou qui s'attache avec vieille traîne journée.

Adv. comp. D' autra causa no m sove

Mas de lieys servir a jornal. 

Folquet de Marseille: Ab pauc ieu. 

Il ne me souvient d'autre chose excepté de la servir sans cesse.

ANC. FR. Qu' oisillons à chanter s' essaient

Qui n'ont cure d'autre journel.

G. Guiart, t. II, p. 248. 

CAT. ESP. PORT. Jornal. IT. Giornale. (chap. Jornal, jornals; jornalé, jornalés, jornalera, jornaleres.)

5. Jornal, Jornau, adj., du jour, du matin.

N' es tals re l' estela jornals. V. de S. Honorat. 

L'étoile du jour n'est telle chose. 

Si cum l' estella jornaus.

Richard de Barbezieux: Atressi com.

Ainsi comme l'étoile du jour.

ANC. FR. Moult desirroie à vooir l' estoile jornal, pour la nuit qui trop me duroit. Rec. des hist. de Fr., t. VI, p. 157.

C' estoit au point que la nuict hyvernale

Approche plus de l' estoile journale.

Œuvres de Du Bellay, fol. 441.

CAT. Jornal. IT. Giornale.

6. Jornalmen, adv., en un jour.

No us poiria mentaure, ni dire jornalmens,

Los caps de las estorias, ni los aterramens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Je ne vous pourrais rappeler, ni dire en un jour, les commencements des histoires ni les achèvements. 

CAT. Jornalment. IT. Giornalmente. (chap. Diariamen. ESP. Diariamente.)

7. Ajornament, s. m., ajournement, citation, terme de jurisprudence.

D' ajornament que seria faits per lo baile o per so comandament,... l' om de la vila deu esser creuts per son sagrament, si es ajornat o no.

Charte de Montferrand, de 1240.

Touchant la citation qui serait faite par le bailli ou par son commandement,... l'homme de la ville doit être cru par son serment, s'il est cité ou non.

(chap. Ajornamén, ajornamens; sitassió, sitassions; terme de jurisprudensia.)

8. Ajornar, v., faire jour, luire, briller, éclairer.

Quan lo sol clau ni s' ajorna.

A. Daniel: Anc ieu non l' ac. 

Quand le soleil se cache et brille. 

D' on par soleils duesc' al jorn que ajorna.

A. Daniel: Lanquan. 

D'où paraît le soleil jusqu'au jour qu'il éclaire.

- Citer, ajourner, terme de jurisprudence.

Part. pas. Esser ajornat per plait. Charte de Montferrand, de 1240.

Être ajourné pour plaid. 

ANC. FR. Tote noit se gaitièrent de si k' à l' ajorner. 

Roman de Rou, v. 4263. 

Au matin qant il ajorna.

Roman du Renart, t. II, p. 292. 

Ço fu à l' ajorner, à l'aube apareissant. Roman de Rou, v. 4816. 

Jusqu'à demain qu'il ajorna. Fables et cont. anc., t. IV, p. 96. 

ANC. CAT. Ajornar. IT. Aggiornare. (chap. ajorná.)

9. Sojorn, Sejorn, s. m., séjour.

Del sojorn d' Anglaterra 

L' an ahoras dos ans lunhat.

Bertrand de Born: Ieu chan. 

Du séjour d'Angleterre ils l'ont maintenant éloigné deux ans.

- Repos, délassement.

Mais volon la guerra qu' el sojorn ni la patz.

Guillaume de Tudela.

Veulent plus la guerre que le repos et la paix. 

Fig. Galop e trot e saut e cors... 

Seran mei sejorn derenan.

Rambaud d'Orange: Ges sitot. 

Galop et trot et saut et course... seront mes délassements désormais.

- Soulagement.

El dans n' es pros, e'l mals n' es bes 

E sojorns cui plus mal en trai.

P. Rogiers: Tant ai mon. 

Le dommage en est profit, et le mal en est bien et soulagement à qui plus en souffre de mal. 

M' amenon gaug e sejorn.

G. Raimond de Gironella: La clara. 

M' amènent joie et délassement. 

Loc. Ar ai conquist sojorn en banh; 

Ben autamens soi albergatz.

P. Vidal: Neu ni gel. 

Maintenant j'ai conquis repos en délices; je suis hébergé bien hautement. 

ANC. FR. Qui si t'a pris et asservi 

Et te tormente sans sejor.

Roman de la Rose, v. 4253.

O moi coucheroiz à sejor.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 201. 

Se tint à Bresse en tous plaisantz séjours.

J. Marot, t. V, p. 151.

Vous, mes bons disciples et quelques autres folz de séjour, lisant les joyeulx titres. Rabelais, Prologue du Ier liv.

ANC. ESP. De palos è de pedradas ovo un mal sojorno. 

Arcipreste de Hita, cop. 747.

ANC. CAT. Sojorn. IT. Soggiorno.

10. Sojornadit, Sejornadit, adj., oisif, indolent, paresseux.

Flacx e vans e sojornaditz.

Bertrand de Born: Pus lo gens. 

Flasque et vain et paresseux.

Los reys deschauzitz 

E 'ls croys baros sejornaditz. 

Bernard de tot lo mon: Be m' agrada. 

Les rois déconsidérés et les lâches barons indolents.

11. Sejornadament, adv., en repos. 

Ergulosir fay lo servent,

Qui 'l te trop sejornadament.

Libre de Senequa.

Fait enorgueillir l'esclave, celui qui le tient trop en repos.

12. Sojornar, Sejornar, v., séjourner, reposer, délasser.

Sojorna a la Tor.

Bertrand de la Tour: Mauret. 

Séjourne à la Tour. 

Cant lo castel fo pres, no i volgran sojornar. Guillaume de Tudela.

Quand le château fut pris, ils n'y voulurent pas séjourner.

Astrucs sojorn' e jai, 

E malastrucs s' afana.

B. de Ventadour: Quan la. 

L'heureux repose et gît, et le malheureux se fatigue. 

Nuls hom no i sojorna ni no i dorm despulhatz. Guillaume de Tudela. 

Nul homme n'y repose ni n'y dort dépouillé.

Cant lo pros cavalier ha vencut lo torney, ell s'en torna repausar a son ostal, e recrear e s sojornar per I lonc temps. V. et Vert., fol. 102.

Quand le preux chevalier a vaincu le tournoi, il s'en retourne reposer en son hôtel, et récréer et se délasser pour un long temps.

Delieyt me e m sojorn e m repaus. 

Berenger de Palasol: Tan m' abelis. 

Je me délecte et me délasse et me repose.

- Faire reposer, soulager.

Tot l'ivern lo deu sojornar, 

Que non prenda pic ni agassa.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Tout l'hiver doit le faire reposer, qu'il ne prenne pic ni agasse.

Si pensa que luecs es 

De 'ls enfantz sojornar, 

Car per lo cavalcar 

Podian esser lassat.

V. de S. Honorat. 

S'il pense qu'il y a lieu de faire reposer les enfants, car par le chevaucher ils pouvaient être fatigués.

- Se complaire.

Quar en s'amor me delieit e me sojorn.

B. de Ventadour: Be m'an perdut.

Car en son amour je me délecte et me complais.

Quar en donar se sojorna e s banha. 

P. Vidal: Ma volontatz. 

Car à donner il se complaît et se délecte. 

Substantiv. 

De totz clergues m' es grieus lur sojornars. 

R. de Tors de Marseille: Ar es ben. 

De tous les clercs m'est pénible leur reposer.

Part. pas. Montan en las selas dels destriers sojornatz.

Roman de Fierabras, v. 2244. 

Montent sur les selles des destriers reposés. 

ANC. FR. Ne séjournent jamais leurs terres. Comines, liv. I, p. 513. 

Vingt et six jours en plaisir et lyesse 

Le roi Louys séjourna sa noblesse 

Dedans Millan.

J. Marot, t. V, p. 183. 

De chapons cras et séjornez. Roman du Renart, t. III, p. 294. 

Frère Thibaut, séjourné, gros et gras. Clément Marot, t. III, p. 65. 

Cent pallefrois en bon point et séjornez. 

Roman français de Fierabras, l. II, p. II, ch. 7. 

ANC. CAT. D'aquest pensar me sojorn e m delit.

Ausias March: Axi com cell.

L'ANC. CAT. employait aussi sejornar.

IT. Soggiornare. (chap. Descansá, relajás; sojorná.)