champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
sábado, 28 de octubre de 2017
Cartó, cartró, de vime
domingo, 18 de febrero de 2024
Esporle - Escumar
Esporle, s. m., esporle, droit de lods, d'investiture, dû par le vassal en cas de vente, pour obtenir l'approbation du seigneur.
Ni dar, ni balhar... ab meis esporle.
Tit. de 1413, de S. Eulalie de Bordeaux.
Ni donner, ni bailler... avec moitié esporle.
Avant deytz esporles et cens.
Tit. de 1464. Bordeaux, bibl. Monteil.
Esporles et cens avant-dits.
Ni dar ab meis cens ni ab meis esporle.
Tit. de 1330. Bordeaux, bibl. Monteil.
Ni donner avec moitié cens ni avec moitié esporle.
Cent sols de Bordeu d' esporle.
Tit. de 1310. DOAT, t. CLXXIX, fol. 149.
Cent sous de Bordeaux d'esporle.
ANC. FR. Bailla pour esporle et devoir deux lances... Bailla pour esporle vingt sols.
Reg. des hommages d'Aquitaine. Du Cange, t. VI, col. 667.
Esporle ou reconnoissance.
Tit. de 1330. Bordeaux, bibl. Monteil.
2. Esporlar, v., payer le droit d'esporle.
Recebre en lur affevatz et per affevatz, et dar a esporlar... e deven li deytz affevatz esporlar et far dreyt.
Tit. de 1386. Bordeaux, bibl. Monteil.
Recevoir en leurs feudataires et pour feudataires, et donner à payer l'esporle... et doivent lesdits feudataires payer l'esporle et faire droit. Deu esporlar e far dreit.
Tit. de 1402. Bordeaux, bibl. Monteil.
Doit payer l'esporle et faire droit.
(N. E. Esporles, Esporlas, Mallorca.)
Esporta, Sporta, s. f., lat. sporta, besace, panier, corbeille.
Enans penria l' esporta
Qu'ieu no li defenda mas gens.
Boniface de Castelane (Castellane): Guerra e trebalhs.
Je prendrais la besace avant que je ne défende mes gens contre lui.
Cel qu' a plena l' esporta
D' avol gazaing.
(chap. Aquell que té plena la esporta de mal guañ; cartó, cartró, cóvec, sistella, canasta, normalmén fet de vime, típic del fematé o fematera, vore El femater de Vicente Blasco Ibáñez; jota la fematera – Miguel Fleta.)
Boniface Calvo: S'ieu dirai.
Celui qui a la besace pleine de méchant gain.
Tota esporta de figas.
(chap. Tota esporta de figues.)
Cartulaire de Montpellier, fol. 117.
Tout panier de figues.
Sportas si fan d'el.
(chap. Les esportes se fan d'ell : vime, vímec.)
Eluc. de las propr., fol. 222.
Paniers se font de lui.
CAT. Esporta. ESP. Espuerta. PORT. Esporta. IT. Sporta.
2. Esportella, s. f., lat. sportella, sac, besace, bissac.
Esportellas ni pa ni moneda.
Trad. du Nouv. Test. S. Marc, ch. 6.
Besaces ni pain ni monnaie.
Fui en gitat en esportella per fenestra.
Trad. de la 2e Ép. de S. Paul aux Corinthiens.
J'en fus jeté dans un sac par la fenêtre.
ANC. CAT. Esportella. ESP. Esportilla. IT. Sportella.
(chap. Banasta, pl. banastes; si van traure per la finestra a un home, seguramén siríe en algo mes gran que la canasta, cartró o cartó, sistella. La banasta té dos cornaleres com lo nas de Doña Rogelia.)
Esposcar, v., arroser, asperger.
De bon vi l' esposcaretz
La carn, qu'en aisi 'l guerretz...
Los hueills l' esposcatz de vinagre.
(chap. De bon vi li arruixaréu la carn, que aixina lo sanaréu...
Los ulls li esquicharéu en vinagre; guerretz : gueriréu : sanaréu, curaréu; lat. aspergere : esquichá, arruixá, bañá com un aspersó, lo que fa lo mossen en l' aigua beneita, esparsí.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Vous lui arroserez la chair de bon vin, vu que vous le guérirez ainsi... Vous lui aspergez les yeux de vinaigre.
- Rejaillir.
Am tant una gran font eyssi
D' ayga con hanc aital non vi...
E esposquet lur per la cara.
Trad. d'un Évangile apocryphe.
En même temps sortit une grande fontaine d'eau comme jamais telle on ne vit... et leur rejaillit par le visage.
Espuma, Spuma, s. f., lat. spuma, écume.
Espuma es dita, quar l'ayga la escup.
(chap. Se diu espuma, perque l'aigua la espute : escupiñe.)
Spuma d' argent sana nafras.
(chap. La espuma d' argén, plata, sane nafres, ñafres, ferides.)
Eluc. de las propr., fol. 154 et 184.
Est dite écume, car l'eau la crache.
Écume d'argent guérit blessures.
ESP. Espuma. IT. Spuma. (chap. Espuma, espumes; vi espumós, vins espumosos, beguda espumosa, begudes espumoses; v. espumá, espumejá, fé espuma: espumejo, espumeges, espumege, espumegem o espumejam, espumegéu o espumejáu, espumejen; espumat, espumats, espumada, espumades.)
2. Despumar, v., écumer, épurer.
Part. pas. Quan no es be despumada.
Eluc. de las propr., fol. 272.
Quand elle n'est pas bien écumée.
ESP. PORT. Espumar. IT. Spumare.
3. Escuma, s. f., écume.
L'aigua...
Per destorser torna escuma.
Deudes de Prades, Auz. cass.
L'eau... par détordre devient écume.
Fig. Qui pros fon, ara s'en repen,
Et es ben d' avols escuma.
Alegret: Ara pareisson.
(N. E. La avols escuma está en Calaceite, es la Ascuma, asociación catalanista del Matarraña, disfrazada de cultural para recibir tantas subvenciones como sea posible. Su presidente actual es un Luisico Companys en potencia, un pez gordo, pero que muy gordo; se llama Juaquinico Monclús, a veces escribe Montclús, de Montecluso.
su presidente honorífico es un mentecato catalán de los de aúpa;
sus miembros (y miembras) van oliendo el pastel, algunos o algunas le hincan el diente, pero en total son una panda de modorros.)
Qui fut preux, maintenant s'en repent, et est bien de méchante écume.
CAT. PORT. Escuma. IT. Schiuma.
4. Escumar, v., écumer.
L' abato a terra e lo fan trebalhar de pes e de mas, e escumar la boca.
Liv. de Sydrac, fol. 75.
L' abattent à terre et le font agiter de pieds et de mains, et écumer la bouche.
Fig. Lo fan escumar en luxuria. V. et Vert., fol. 85.
Le font écumer en luxure.
Ieu sui selh qu' els motz escuma,
E sai triar los auls dels avinens.
Alegret: A per pauc.
Je suis celui qui écume les mots, et sais trier les mauvais des convenables.
Part. pas. Mesclar l' etz ab tan de mel,
Qu' er escumatz premeiramen.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Vous le mêlerez en même temps de miel, qui premièrement sera écumé.
CAT. PORT. Escumar. IT. Schiumare.
sábado, 16 de junio de 2018
Vocabulari Penarroja Tastavins, Matíes Pallarés
Publicado en el "Butlletí de Dialectología Cagalana",
IX, 1921, págs. 69-72.
http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/11/69/11pallares.pdf
https://xarxes.wordpress.com/2017/06/27/vocabulari-de-pena-roja-per-maties-pallares/ (una de les seues webs en xarxa de Ignacio Sorolla Amela) Vocabulari de Pena-roja, per Maties Pallarés.
Matíes escribíe Penarroja y varians, Ignacio Sorolla Vidal, naixcut y malcriat a Pena Rubea, fique lo guionet en ves de doble RR que recorde a la grafía castellana y a la aragonesa, ya u fee Desiderio Lombarte Arrufat, de Peñarroya de Tastavins, roya o roja en aragonés.
Tan Matíes com Desiderio NO relasionen les paraules nostres en les aragoneses u ocsitanes, sol en les catalanes, (eren grans erudits) pos be, moltes tenen enllás a léxic aragonés, ocsitá, o textos dins de esta web.
Sempre se pot un aprofitá de les tontades que escriu consevol catalaniste, pero si les escriu lo idiota dotó en sossiollingüística Ignacio Sorolla Amela, fa mes goch.
Copy paste de la seua web:
Una de les coses més bones de les temporades en què els grupuscles ultra-xapurrianistes se mobilitzen és que, com has de tindre a mà en tot moment los avals sobre la denominació i natura de la llengua catalana a la Franja, sovint trobes altres avals que fan créixer la col·lecció. En esta ocasió (re)trobo el vocabulari pena-rogí, que m’unfle el patriotisme local, i és accessible en línia. Quantes paraules s’hauran perdut des d’eixe 1921?
/ ¿Cuántes desde 1196 ?
¿Haurá lligit lo inútil este algún texto com estos:
https://historia-aragon.blogspot.com/2020/09/15-16-de-enero.html
"... Creheu ab gran dolor e congoxa recau en nosaltres tal pensament que sentissem la dita Majestat per reparacio de tals prejudicis no voler retornar lo Senyor Princep en la vegueria de Leyda don lo ha tret pero cove saber quen ha esser prestament del och o no..."
https://langueoccitane.blogspot.com/2020/09/och-hoc-oc.html
/
Podeu acompanyar la lectura en les indagacions sobre la literatura de la Franja fetes per Hèctor Moret, que tracten a fons la figura de Pallarés.
Esquerra paraula nostra, del chapurriau, dreta descripsió en catalá del bò
A
adés, adv.: ara fa poc.
afant, m.: afany, tribulació.
aladre, m.: arada.
albada, f.: música que toca a la primera hora del matí.
albenc, m.: forat o escletxa de les roques.
alifara, f.: menjada acompanyada de disbauxa i divertiment.
apegar, v.: comanar-se una malaltia d'altra persona.
asclar, v.: estellar la llenya o altra cosa sòlida.
aubelló, m.: desaiguador o claveguera.
averia, f.: el gallinam i tota clase de bestiar domèstic.
B
bacó, m.: porc; xorc.
bada, f.: escletxa.
/ balagosto /
baló, balons, m.: pantalons curts, molt usats.
bardissa, f.: esbarzers i mates punxants que es posen damunt les parets, estables, coberts, etcètera.
bàssia, f.: gaveta de fusta que serveix als paletes per a preparar el ciment, guix, etc., i als pagesos per a donar menjar als porcs.
bassiol, m.: tronc de fusta buidat del mig que serveix d'abeurador al bestiar.
batolla, f.: 1. Barra per a fer caure les nous, ametlles, etc.
2. Instrument per a batre els llegums.
batollar, v.: 1. Fer caure les nous, ametlles, etc. 2. Batre els llegums fent caure el gra i aixafant la palla.
bellota, f. gla.
bocinada, f.: cop, bufetada, etc.
borboll, m.: l'ebullició de l'aigua en els saltants i revolts.
borralló, m.: 1. Tros de llana o d'estopa separat del borrissol.
2. Volva grossa de neu.
bos, m.: el morrió dels gossos.
botja, f.: nom genèric per a anomenar les mates petites, com
l'espígol, la farigola, etc. / bocha
C
cabals, m.: béns, riquesa, benestar. / caudales
calcigar, v.: trepitjar amb els peus. / palsigá
canalobre, m.: estalactita de glaç que es forma pels saltants
d'aigua quan glaça molt.
canella, f.: aixeta.
cantal, m.: pedra o roc.
canut, m.: canó de posar agulles.
caramanyola, f. carabassa vinera.
carassa, f.: careta de disfressar-se.
cardar, v.: pentinar llana. / avui en día se pentine un atra clase de llana cuan se carde a Penarroija
carronya, f.: persona o cosa dolenta o roïna.
cartró, m.: petita canastra de vímets.
catxo, adj.: baix, acotat. Es diu d'un sostre i d'una persona que camina esquena-plana. / cacho, cachet, cachotet
cimal, m.: cada una de les branques de l'arbre que neixen del tronc.
còdol, m.: pedra cantelluda.
cofí, m.: esportí d'espart que serveix per a posar la pasta de
les olives mòltes que s'ha de destinar a la premsa.
convoiar, v.: tractar amb molta amabilitat una persona.
cormull, m.: la quantitat de gra compresa del ras de la mesura per amunt.
cremaller, m.: graella per a posar les teies de fer llum.
curro, ad.: 1. Esguerrat a qui falta una mà o un braç. 2. Persona presumida.
D
desjunyir, v.: teure del jou les mules i els bous. / juñí es ficals o ficales al jou
desgana, f.: falta de gana, pèrdua dels sentits per defalliment.
devesa, f.: lloc destinat a pastura del bestiar.
dula, f.: ramada de bèsties d'una mateixa espècie, formada pels caps de bestiar de cada casa que juntament van a pasturar a l'ampriu.
dur, m.: espès, atapeït. / du, com lo ges, alchez a la bássia
E
eix!: interjecció per a significar fàstic.
eli! ali!, interjecció: així, així; a poca diferència.
emborollar, v.: embullar, embolicar, destorbar. / embrullo
engordir, v.: engreixar.
engorjar, v.: fer menjar per força. / engargallá lo minjá
enrunar, v.: cobrir amb terra alguna cosa. Un Pallarés ho fa a Penarroja amb una Volvo mixta.
enze, m.: animal tomany.
ert, adj.: encarcarat de fred. / carpit, carpidet
escull, m.: bon aspecte. "Fa bon escull": està sa i té salut.
escullós, adj.: fi, sa, de bona presència i bon color.
espill, m.: mirall. / obra en valencià de Jaume Roig
espitralat, adj.: espitregat; que va amb el pit descobert. / despitralat, pitral, pit
eu!: interjecció antiga molt usada. / au a cascala ! Hala en aragonés
F
facilon, adj.: fanfarró, presumit.
faldetes, f.: faldilles.
falòria, f.: mentida, engany.
falló, adj.: enutjat.
fenàs, m.: fanal, classe d'herba. / Fenassera , ... fenasseres, quan no quedarà res ... quedarà la paraula, quedarà. / Quantes paraules s’hauran perdut des d’eixe 1921? Cuántes ne queden?
feram, m.: mot per a insultar una persona. / afaram, béstia de cárrega ñirviosa
folia, f.: 1. Tontería, ximplesa. / fool inglés /
2. Quarteta que es canta mentre es balla.
forro, adj.: anar...: anar sense càrrega.
G
gaita, f.: instrument semblant al sac de gemecs, però sense sac.
gandaia, f.: ret, no xarxa com la web de Íñigo Sorolla Amela, còfia. / a Valderrobres, mote de Granja Briansó y família
garriga, f.: bosc de carrascots o alzines petites.
garrut, adj.: garrell.
gavarnera, f.: roser bord. / picaesquenes, paregut a la romiguera, gabarrera

gel, m.: aigua glaçada.
gema, f: rovell de l'ou. / yema
gom, adj.: ple. / de gom a gom
gord, adj.: gras. / gort, gorda , gros, grossa
granera, f.: escombra. / agraná, agrano, agranes, agrane, agranem o agranam, agraneu o agranau, agranen
grupa (anar a la): muntar un home i una dona en una cavalcadura.
Al DCVB podeu vore que ix País Valencià, ya veéu lo rigurós que es este dicsionari escomensat per Mossen Alcover, mallorquí
GRUPA f. Gropa (val.). Dient ja vaig per ella, aur, girà la grupa, Rond. de R. val., 41. Per dute jo a la grupa | te aguarda mon poltro blanch, Llorente Versos, ii, 125. Especialment: a) Parella d'home i dona que van encavalcats en un mateix cavall formant part d'una cavalcada en certes festes populars del País Valencià.
J
joquer, m.: lloc on dormen les gallines i altres aus. / allí aon se ajoquen les lloques, cloques o gallines ponedores.
jou, m.: 1. Instrument de fusta que es posa al coll del parell quan llaura.
2. El vel que es posa als nuvis quan es casen.
jupa, f.: gec.
justador, m.: l'armilla.
LL
llanda, f.: llauna.
llavar, f.: rentar la roba. / per ejemple, al safarech de Penarroija, voltat de flos. llavar se parece mucho a lavar. /

llenç, m.: tela de cànem. / llansol, lienzo
llépol, adj.: llaminer. / laminero, laminera
lleus, m.: pulmons.
llord, adj.: brut, bonyegut, mal treballat.
http://dcvb.iec.cat/results.asp?Word=llord&Id=89328&search=llord
Etim.: del llatí lūrĭdu, ‘fosc’, ‘lívid tirant a negre’, o més aviat d'una forma llatina *lōridu en comptes de lūridu, segons Coromines (BDC, xix, 37).
M
/ malea / brosquill
malesa, f.: dolenteria. / maleses (fe)
malfarjat, adj.: mal endreçat.
manducar, v.: menjar.
mano, m.: germà. S'aplica de petit a gran. / maño, maña
manoll, m.: ram de flors o d'altra cosa que s'aguanta amb la mà.
/ títul de un llibre editat per la Ascuma de un pastoret drogadicte y alusinat que encara seguix al gran Khan : ca : gos : Arturico Quintana Font; crec que se diu Julio Micolau Burgués y es de La Fresneda.
manyós, adj.: intel·ligent, industriós. / mañós , mañosa, tindre trassa
massetja, f.: fona. / massecha, honda como la de David contra Goliat
milorxa, f.: grua.
moixó, m.: ocell petit. / muixó , muixonet, catalá en bigot, ojo muixonot
moragues, f. pl.: olives cuites al caliu. Les preparen mol be los maños Moragrega al hotel restaurán La fábrica de Solfa, quin sol fa a Beseit, la Margarita Celma Tafalla fique lo puntet de sal.
morca, f.: solatge de l'oli. / solada
P
peüc, m.: mitjó que sols tapa el peu.
picaport, m.: anella de picar a la porta.
/ pigot. Pájaro carpintero, pico picapinos / piñerol , pinyerol
pigota, f.: verola. / viruela
pimpollada, f.: bosc o extensió de pins joves i ufanosos.
pitança, f.: cada un dels menjars que es donen en l'àpat.
priló, m.: columna o pedestal que sosté alguna creu de terme o alguna imatge. / piló
Q
quera, f.: core que destrueix la fusta. / corcó, s'ha querat lo barró de melis, mos caurá la barraca de Queretes, paregut a la termita
quimera, f.: mania. / com la franja, paísos cagaláns, diada de la franja, abunde esta manía a Penarroija grássies a Ignacio Sorolla Amela pero la paraula no sé si encara se diu en lo significat de manía.
R
rabosa, f.: guineu. / rabosí de Valderrobres, rabosa de Ráfels
ras, adj.: llis, desembarassat. "Passar la nit al ras."
recapte, m.: tota classe de menjars i viandes.
renc, m.: rengle. / un renc o reng de amelés, ringlera, renglera, línia
recta.
reuca, f.: filera de rossins o muls lligats l'un a la cua de l'altre.
ribàs, m.: marge.
romer, m.: romaní. / lo romeret a la boca ... (y lo sigarro)
S
saduritja, f.: sajulida. / saduricha, ajedrea en castellá
saurí, m.: persona que falsament diu que veu ço que està ocult, encara que sigui sota terra, mentre no ho cobreixi roba blava. / zahorí que trobe aigua, com Ángel de Valjunquera (que bon sel tingue)
Zahorí cast., çaurí val. De zoharí, adj. de zohra, "Lucifer, Venus, stella" en R. Martín. Dozy. El nombre zoharí, que significa propiamente servidor del planeta Venus, fue dado a los geomancios por los astrólogos a consecuencia de la estrecha analogía de sus procedimientos en el estudio de los datos por los cuales conduce aquel planeta, según cuentan, al conocimiento de las cosas ocultas. (como el agua subterránea) V. Aben Jaldún, Proleg., 1, 209.
sem, adj.: dessubstanciat, defectuós; fruita que ha perdut el suc, el color i el gust. / s' ha semat la carbassa, no me miros que me semo.
sonrós, adj.: mandrós.
sus!: crit per a esquivar els gossos.
sutja, f.: l' engrut de la llana. / suncha
T
taleca, f.: saca, sac, sarró.
tany, m.: cada una de les estelles en què es parteix el tronc amb
la destral.
teca, f.: porquería. / brutíssia
toll, m.: sot i dispòsit d'aigua que es forma en els rius.
tort, m.: borni.
totxo, m.: garrot, bastó, boscall. / tocho, tochada es un cop en un tocho.
V
verdanc, m.: rebrot llarg i prim de l'arbre. (rechito, pullís)
verga, f.: vara o bastó llarg, prim i flexible que es fa dels rebrots d'arbres o verdancs.
(Dels Missatges de verga de la cancellaria.
vespra, f.: vigília d'una festa. (vespera)
vesprada, f.: el temps que va del migdia al vespre.
X, en chapurriau (occitan) CH:
xarc, m.: bassal. / charco
xec, m.: noi. / cheic, chaic, aik, eik, etc.
xixa, f.: carn. / chicha, se li diu als chiquets o chiquetes
xorlo, adj.: mal vestit.
domingo, 18 de noviembre de 2018
dicsionari chapurriau - castellá, E
| eclesiástic, eclesiastics | eclesiástico, eclesiásticos |
| ecografía | ecografía |
| ecografíes | ecografías |
| ecológic, ecologics | ecológico, ecológicos |
| economía, economíes | economía, economías |
| económic, economics | económico, económicos |
| económica, económiques | económica, económicas |
| edat, edad | edad |
| edats, edads | edades |
| Edificá – edifico, edifiques, edifique, edifiquem o edificam, edifiquéu o edificáu, edifiquen – edificaría – edificara – edificaré |
| edificar | |
| edificada, edificades | edificada, edificadas |
| edificassió | edificación |
| edificassions | edificaciones |
| edificat, edificats | edificado, edificados |
| Edifissi – Cómo se dice edificio en chapurriau ? - Edifissi – Ya sé que es difícil, pero cómo se dice? | edificio |
| editorial (per ejemple, Cossetánia Edissions) | editorial |
| editorials | editoriales |
| educá | educar |
| educades | educadas |
| educassió | educación |
| educat, educats | educado, educados |
| efecte, efectes | efecto, efectos |
| efectivamen | efectivamente |
| efectuada, efectuadas | efectuada, efectuadas |
| efectuat, efectuats | efectuado, efectuados |
| efeméride, efemérides | efeméride, efemérides |
| eficás | eficaz |
| eficassia | eficacia |
| efímera, efímeres | efímera, efímeras |
| égloga, églogues | égloga, églogas |
| éissa, eissa, eixa | esa |
| eissadella, eixadella (vore cavegueta), eissadelles, eissadelleta | azada |
| eissamplides | ensanchadas |
| eissamplit | ensanchado |
| eissamplit, eixamplit, enchamplit, fet mes ample | ensanchado, hecho más ancho |
| éisse, eisse, eixe, ixe | ese |
| eissecá, eixecá, eissecás, eixecás | levantar, levantarse |
| eissugamans, eixugamans, toalla per a eixugás les mans | toalla para las manos |
| eissugás, eixugás (les mans) | secarse (las manos) |
| eissugue, eixugue (se) | se seca |
| eix ! Becs ! interjecsió per a demostrá fástic, escrúpol. | Eix ! Interjección para demostrar asco. |
| eixa | esa |
| eixadella | azada |
| eixam, eixams de abelles, abella | enjambre de abejas |
| eixamplín (g) | ensanchando |
| eixecá, aixecá, alsá, eixecás, aixecás, alsás – yo me eixeco, eixeques, eixeque, eixequem o eixecam, eixequéu o eixecáu, eixequen – si yo me eixecara, eixecares, eixecare, eixecarem, eixecareu, eixecaren – yo me eixecaría, eixecaríes, eixecaríe, eixecaríem, eixecaríeu, eixecaríen - | levantar, levantarse |
| eixecabe, eixecáe | levantaba |
| eixecada | levantada |
| eixecades | levantadas |
| Eixécal ! | Levántalo ! |
| eixecála | levantarla |
| eixecáli la falda | levantarle la falda |
| eixécam | levántame |
| eixecán (g) | levantando |
| eixecánli | levantándole |
| eixecánse | levantándose |
| eixecarán | levantarán |
| eixecare | levantara |
| eixecarem | levantaremos |
| eixecaren | levantaran |
| eixecat | levantado |
| Eixécat ! | Levántate ! |
| eixecats | levantados |
| eixeco | levanto |
| Eixequéutos ! | Levantaos ! |
| eixérrit , fem, femé | estiércol, fiemo |
| eixida | salida |
| eixides | salidas |
| eixíe | salía |
| eixíem | salíamos |
| eixíen | salían |
| eixim | salimos |
| eixín (g) | saliendo |
| eixirá | saldrá |
| eixirán | saldrán |
| eixiríe | saldría |
| eixíssen de la carretera | salirse de la carretera |
| eixit | salido |
| eixits | salidos |
| eixos | esos |
| éixos, eixes, eixos, eixes | esos, esas |
| eje, ejes | eje, ejes |
| ejecussió | ejecución |
| ejecutá | ejecutar |
| ejecutaríen | ejecutarían |
| ejecutiu, ejecutiva, ejecutius, ejecutives | ejecutivo, ejecutiva |
| ejecutós | ejecutores |
| ejemple | ejemplo |
| ejercicio, ejersissi, ejercicios, ejersissis | ejercicio, ejercicios |
| ejersí | ejercer |
| ejersín | ejerciendo |
| ejersínles | ejerciéndolas |
| ejérsit | ejército |
| elecsió, elecsions | elección, elecciones |
| eléctric, eléctrica | eléctrico, eléctrica |
| electrissidat | electricidad |
| electrodoméstic, electrodomestics | electrodoméstico, electrodomésticos |
| elefán, elefans, elefanta, elefantes | elefante, elefantes, elefanta, elefantas |
| elegán, elegans, eleganta, elegantes | elegante, elegantes |
| eleganmen | elegantemente |
| elegit (triat, vore triá) | elegido |
| elemén, elemens | elemento, elementos |
| elemental, elementals | elemental, elementales |
| elevá | elevar |
| elevánse | elevándose |
| elevassió | elevación |
| elevats | elevados |
| elevo | elevo |
| eli! ali!, interjecsió: així | así, así |
| eliminá: elimino, elimines, elimine, eliminem o eliminam, eliminéu o elimináu, eliminen; eliminat, eliminats, eliminada, eliminades | eliminar |
| elíptic, elíptica | elíptico, elíptica |
| ell, ells, ella, elles | él, ellos, ella, ellas |
| elocuén | elocuente |
| elocuenmen | elocuentemente |
| elocuensia | elocuencia |
| embadurná | embadurnar |
| Embadurnaben, embadurnáen | embadurnaban |
| embaixades, embajades | embajadas |
| embaixadó, embajadó, embaixadós, embajadós | embajador, embajadores |
| embalo (me), agarro molta velossidat | me embalo, cojo mucha velocidad |
| Embarás, embarassos | Embarazo, embarazos |
| embarassada | embarazada |
| embarcá, embarcás | embarcar, embarcarse |
| embarcarem | embarcaremos |
| embarcassió, embarcassions | embarcación, embarcaciones |
| embargat | embargado |
| embargo (sin) | embargo (sin) |
| Embassadó, embut, embassadós, embuts | embudo |
| embastida (construcsió), andamio | andamio |
| embaucadó, embaucadós, embaucadora, embaucadores | embaucador |
| embebénse | bebiéndose, absorbiendo |
| embebíen | bebían, absorbían |
| embelesadó | embelesador |
| embescut, embegut | embebido, absorto, empapado, enfrascado, ensimismado, concentrado, extasiado, abstraído, absorto, alucinado, centrado, atento |
| embestí | embestir |
| embestínlo | embistiéndole |
| embobat, abaubat, embobats, abaubats; vore baubo | embobado, embobados |
| embolic, embolics, embroll, lío, maraña, follón, barullo, confusió, desorden, embuste, invensió, bola, bulo, mentira, trola | embrollos, líos |
| Embolicá - embolico, emboliques, embolique, emboliquem o embolicam, emboliquéu o embolicáu, emboliquen – embolicat, embolicada, embolicats, embolicades – embolicán / embolíca (imperatiu) | liar, envolver |
| embolicada, embolicades | liada, envuelta, liadas, envueltas |
| embolicáe, embolicabe | liaba, envolvía |
| embolicál | liarlo |
| embolicámos | liarnos |
| embolicán (g) | liando |
| embolicánles | liándolas |
| embolicánse | liándose |
| embolicare | liara, liase |
| embolicás | liarse, envolverse |
| embolicat, embolicats | liado, envuelto, liados, envueltos |
| emborollá, embrollá, embullá, embolicá, destorbá / embroll, embolic | embrollar, embrollo, lío, maraña, follón, barullo, revoltijo, confusión, desorden, enredo, embuste, invención, bola, bulo, mentira, trola |
| emborrascat, emborrascats | emborrascado, emborrascados |
| emborroná | emborronar |
| Emboscada, emboscades | emboscada, emboscadas |
| embossá, embossás | embolsar - atascar, atascarse |
| embossinat, embossinada, per un bossí (mos de algo) | atragantado, atragantada |
| Embotá – ficá a la bota - mellá, despuntá, achatá, desafilá, - ofuscás, insensibilisás, atontás | embotar, mellar, achatar, desafilar, despuntar, enromar, ofuscarse, insensibilizarse, acorcharse, anquilosarse, atontarse |
| embotarem | embotaremos |
| embravit, embravits | embravecido, embravecidos |
| embriagá | embriagar |
| embriagabe | embriagaba |
| embriagadó, embriagadós, embriagadora, embriagadores | embriagador, embriagadores, embriagadora, embriagadoras |
| embriagat, embriagats | embriagado, embriagados |
| embrió, embrions | embrión, embriones |
| embroll, embolic | embrollo, lío, maraña, follón, barullo, revoltijo, confusión, desorden, enredo, embuste, invención, bola, bulo, mentira, trola |
| embromat, embromats, abromat, abromats | con niebla |
| embruixada, embruixades | embrujada, embrujadas |
| embruixáu, embruixéu; embruixá | embrujáis |
| embrutá (brut), embrutí; vore brut | ensuciar / ver sucio |
| embrutisquen, embrutixquen | ensucien |
| embuste, mentira | embuste, mentira |
| embustero, embustera, mentirós, mentirosa, mentira, embuste | embustero, mentiroso |
| embusteros, embusteres | embusteros, embusteras |
| embutí | embutir, meter |
| embutíe | embutía, metía |
| embutíen | embutían, metían |
| embutiguere | embutiera, metiera |
| embutínse | metiéndose |
| embutit, embutits | embutido, embutidos |
| embutix (se, s´) | mete (se) |
| embutixgo (me, m´) | me meto |
| emergensia, emerjansia | emergencia |
| emergensies, emerjansies | emergencias |
| emergí | emerger, sobresalir, aparecer, flotar, brotar, asomar, germinar, manar, manifestar, nacer, surgir |
| emigrá | emigrar |
| eminansia, eminensia | eminencia, eminencias |
| eminén, eminens | eminente, eminentes |
| emissora, emissores | emisora, emisoras |
| emita, ermites, per lo camí vert que va a la ermita | ermita, ermitas, por el camino verde que va a la ermita |
| emitíe | emitía |
| emitíen | emitían |
| emitixgo | emito |
| emolumens, salari, sueldo, jornal, remunerassió, cuota, habés, pago, paga, soldada | emolumentos, salario, sueldo, jornal, remuneración, cuota, gaje, haberes, pago, paga, soldada |
| emossió / emosió | emoción |
| emossioná | emocionar |
| emossionada, emosionada | emocionada |
| emossionál | emocionarlo |
| emossionán | emocionante |
| emossionat | emocionado |
| emossione, emosione | emociona |
| emossions, emosions | emociones |
| empach, empachs | empacho, empachos |
| empalagá, empalagós, empalagosa | empalagar, empalagoso, empalagosa |
| empalagaben | empalagaban |
| empalissada, valla, seto, ras, barrera, estacada, tapia, vallat | empalizada, valla, seto, cerca, barrera, estacada, tapia, vallado, cercado |
| empalmá | empalmar |
| empalme, empalmes | empalme, empalmes |
| empanada, empanades – vore aplastades, aplanades | empanada, empanadas – aplastadas |
| empanánlo | empanándolo, aplastándolo |
| empañá, empañás | empañar, empañarse |
| empañe | empaña |
| empapá (vore amerá) | empapar |
| empapabe | empapaba |
| empapades | empapadas |
| empapat, chopet, chopo, amerat | empapado |
| empapussá, atiborrá | empapuzar, engullir, hartar, atiborrar, hinchar |
| empapussáls | empapuzarlos |
| empapussat, empapussada, empapussats, empapussades | empapuzado, empapuzados, empapuzada, empapuzadas |
| empapusse | empapuza |
| emparellá | emparejar |
| Empastrá – empastrás – empastro, empastres, empastre, empastrem o empastram, empastréu o empastráu, empastren – empastrán – empastrara, empastrares, empastrare, empastrarem, empastráreu, empastraren - | aplastar |
| empastrada | aplastada |
| empastrat | aplastado |
| empastre, empastres, de emplastrum – l'arrós s'ha eixugat y ha quedat fet un empastre – de empastrás, ell se empastre contra la paret – enfermedat de les mules a les barres, la dentadura, lo empastre o fava es una enfermedat que sels fa a les mules prop de les dens. | Emplasto – de aplastarse - golpearse : él se aplasta contra la pared. |
| empatía | empatía |
| empeltá – empelto, empeltes, empelte, empeltem o empeltam, empeltéu o empeltáu, empelten – empel, empeltat, empeltada – empeltán – empeltara, empeltares, empeltare, empeltarem, empeltáreu, empeltaren | injertar |
| empeltre, oliva, olivé – un empel es un rechito de un ábre que s´ha de plantá y después empeltá, o un abret jove | oliva variedad empeltre |
| empendre | emprender, reprender |
| empéndrel | emprenderlo |
| empéndrels | emprenderlos |
| empeñá | empeñar |
| empeñabe | empeñaba |
| empeñada, empeñades | empeñada, empeñadas |
| empeñat, empeñats | empeñado, empeñados |
| emperadó, emperadós | emperador, emperadores |
| empichorán, empijorán (de pijó, pichó) | empeorando (peor) |
| empijorán | empeorando (peor) |
| empinada | empinada |
| empinades | empinadas |
| empináe, empinabe | empinaba |
| Empinás – yo ting un animalet que ni té os ni té espina y en sentí auló de pichina se empine y se fique dret | empinarse |
| empinat, empinats | empinado, empinados |
| Empleá, empleás - empleo, emplées, emplée, empleém o empleam, empleéu o empleáu, empléen – emplearé, emplearía, empleara | emplear, usar |
| empleabe, empleáe | empleaba |
| empleades | empleadas |
| empleáen, empleaben | empleaban |
| empleáles | emplearlas |
| empleám, empleém | empleamos |
| empleán (g) | empleando |
| empleat, empleats – mal empleat! | empleado, empleados – lástima (mal empleado) ! |
| Emplumá - empenachá, castigá, arrestá, processá, prossesá, empapelá | emplumar, empenachar, castigar, arrestar, procesar, empapelar |
| emplumat | emplumado |
| empobrí, empobrís | empobrecer, empobrecerse |
| empobrit, empobrits, empobrida, empobrides | empobrecido, empobrecidos, empobrecida, empobrecidas |
| empobrixen | empobrecen |
| emporta (que yo me) | que yo me lleve |
| emportá, emportás | llevar, llevarse |
| emportada, emportades | llevada, llevadas |
| emportáe, emportabe (se) | llevaba (se) |
| emportáen, emportaben | llevaban |
| emportám | llevarme |
| emportámela | llevármela |
| emportámol | llevárnoslo |
| emportánse | llevándose |
| emportánsel | llevándoselo |
| emportaré | llevaré |
| emportaren | llevaran, llevasen |
| emportaríe | llevaría |
| emportaríen | llevarían |
| emportás | llevarse |
| emportássel, emportassels | llevárselo, llevárselos |
| emportássela, emportásseles | llevársela, llevárselas |
| emportat | llevado |
| Empórtat | llévate |
| Empórtateles | llévatelas |
| emporte (se, s´emporte) | lleva (se) |
| emportem o emportam | llevamos |
| emporten | llevan |
| emportes | llevas |
| emportéutola | lleváosla |
| emporto | llevo |
| empotrá | empotrar |
| empotrada, empotrades | empotrada, empotradas |
| empotrat, empotrats | empotrado, empotrados |
| emprén | emprende |
| emprendedó o emprenedó, emprendedós o emprenedós, emprendedora o emprenedora, emprendedores o emprenedores; empendre | emprendedor, emprendedores, emprendedora, emprendedoras; emprender |
| emprenén | emprendiendo |
| empreng | emprendo |
| empreñá, empreñás | enfadar, enfadarse |
| emprés | emprendido |
| empresa, empreses | empresa, empresas |
| empresonat, a la presó | aprisionado, en la cárcel, preso |
| empuñá | empuñar |
| En mí, en tú, en ell, en ella, en natros, en vatros, en ells, en elles – en coche | conmigo, contigo, etc – en coche |
| enaigües / en aigües | enaguas / con aguas |
| enaigüetes | enagüillas |
| enamoraben | enamoraban |
| enamorades | enamoradas |
| enamoramén | enamoramiento |
| enamoramens | enamoramientos |
| enamorán (g) | enamorando |
| enamoránse | enamorándose |
| enamoraríe | enamoraría |
| enamorás | enamorarse |
| enamorat | enamorado |
| enamorats | enamorados |
| enamorautos o enamoreutos | enamoraos |
| enana, enanes | enana, enanas |
| enanet, enanets | enanito, enanitos |
| enano, enanos, com Jordi Pujol lo mafiós | enano, enanos |
| enarboláe, enarbolabe (se) – se alterabe | se alteraba, enarbolaba |
| encá, encara, vore texto de Ricart Garcia Moya | aún |
| encabritat, encabritats | encabritado, encabritados |
| encadenades | encadenadas |
| encaixá, encajá | encajar |
| encaje, encajes – No es lo mateix mich metro de encaje negre que un negre te encajo mich metro. | encaje, encajes |
| encalada, encalades, encalat, encalats – pintat en cal, cals | encalada |
| encaminá, encaminás | encaminar, encaminarse |
| encaminabe, encamináe | encaminaba (él, ella) |
| encaminare | encaminara, encaminase |
| encaminás | encaminarse |
| encaminat, encaminats | encaminado, encaminados |
| Encamino – me fico en camí | Encamino – me pongo en camino |
| encán, encanto, encans, encantos | encanto, encantos |
| encaná, encanás (de plorá) – les campanes tamé se poden encaná - – de tan plorá, se va encaná, no li ixíe la veu | Pasmarse o quedarse envarado por la fuerza del llanto o de la risa. - Las campanas también pueden encanarse |
| encanáe o encanabe (se) | se pasmaba por el llanto |
| encantá, encantás | encantar, quedarse como encantado, ensimismado |
| encantabe o encantáe | encantaba |
| encantada | encantada |
| encantades | encantadas |
| encantadet, encantadets | encantadito, encantaditos |
| encantadó, encantadós | encantador, encantadores |
| encantáe, encantabe | encantaba |
| encantáen o encantaben | encantaban |
| encantamén, encantamens | encantamiento, encantamientos |
| encantat, encantats | encantado, encantados |
| Encante – me encante : me enchise | Encanta – me hechiza |
| encanten | encantan |
| encaparrás (de caparra) | encaparrarse, ponerse tozudo con algo, metérsele algo en la cabeza a alguien (de caparra : garrapata) |
| encaparrás, ficásseli una cosa al cap an algú (tossut) | metérsele algo en la cabeza a alguien (tozudo) |
| encará, concará, encarás, concarás | encarar, concarar, encararse |
| encara, encá | aún |
| encaráen, encaraben (se) | Se encaraban |
| encaramánse | encaramándose |
| encarás | encararse |
| encarcarat de fred, encarcarada de fred (vore carpit) | helado de frío, helada |
| encaríe | encarecía |
| encariñás | encariñarse |
| Encariñat, encariñada, encariñats, encariñades | encariñado, encariñada |
| encarnades | encarnadas |
| encarnassió | encarnación |
| encarnat | encarnado |
| encárrec | encargo |
| encarrecs | encargos |
| encarregá | encargar |
| encarregabe | encargaba |
| encarregaben | encargaban |
| encarregada | encargada |
| encarregades | encargadas |
| encarregáe, encarregabe | encargaba |
| encarregáen, encarregaben | encargaban |
| encarregáes, encarregades | encargadas |
| encarregáli | encargarle |
| encarrégam | encárgame |
| encarregán (g) | encargando |
| encarregánles | encargándolas |
| encarregánlos | encargándoles, encargándolos |
| encarregará | encargará |
| encarregarán | encargarán |
| encarregarem | encargaremos |
| encarregaríe | encargaría |
| encarregaríen | encargarían |
| encarregás | encargarse |
| encarregat | encargado |
| encarregat | encargado |
| encarregats | encargados |
| encarrego, encarrego | encargo |
| encarregue | encarga |
| encarreguen | encargan |
| encarselá, empresoná, ficá a la presó | encarcelar |
| encarselat, encarselats, encarselat, encarselats | encarcelado, encarcelados |
| encasquetá | encasquetar |
| encatarrá, encatarrás | costiparse, constiparse |
| encatarrará (se) | costipará (se) |
| encatarrat | costipado, con catarro |
| encatarro (yo me) – en catarro (en Luisico Raxadel de Valdarrores) | yo me costipo – con "catarro", mote de Luis Rajadell de Valderrobres |
| encatarron | encatarren, resfríen |
| enchampá | atrapar, agarrar |
| enchampades | atrapadas, agarradas |
| enchampats | atrapados |
| enchegá, engegá un motor | arrancar un motor |
| enchís | hechizo |
| Enchisá - me enchise (me encante, chifle) | Hechizar, encantar, gustar mucho – me encanta |
| enchisat, enchisada, enchisats, enchisades | hechizado, hechizada, hechizados, hechizadas |
| enchise | hechiza (él, ella) |
| enchisos | hechizos |
| enchochamén (chocho), enfigamén (figa), encoñamén | enchochamiento |
| enchufá | enchufar |
| enchufat, enchufats | enchufado, enchufados |
| enchufe, enchufes | enchufe, enchufes |
| enchumenera, chumenera | chimenea |
| enclavá | clavar |
| enclavat | clavado |
| enclenque, escuchimisat, arguellat, canijo, raquític, birriós, renacuajo (vore cullerot), débil, fluix, cagarniu | enclenque, escuchimizado, canijo, raquítico, birrioso, enfermizo, enteco, renacuajo, débil, flojo |
| encomaná (comanda) | Encargar (en una tienda), encomendar, pedir (pedido) |
| encomanada | pedida |
| encománam | encomiéndame |
| encomanán (g) | encargando |
| encomanánlo | encomendándolo, encargándolo |
| encomanánlos | encomendándoles, encargándoles |
| encomanat | encargado, pedido, encomendado |
| Encomiable, encomiables – elogiable, loable | Encomiable, elogiable, laudable, loable, ponderable, plausible |
| enconá, avivá, aumentá, cabrejá, enfadá, mosquejá, exasperá, incrementá, intensificá | enconar, exacerbar, recrudecer, avivar, aumentar, cabrear, enfadar, exasperar, incrementar, intensificar, enardecer |
| encongí, encongís | encoger, encogerse |
| encongíx | encoge |
| Encorre – perseguí – sel dels animals o de les persones, la cabra se encorre, ya va bona. | estar en celo – perseguir – celo de los animales o de las personas, la cabra está en celo (se corre), “ya va buena” |
| encorrén (g) | persiguiendo, estando en celo |
| encorríen | estaban en celo / perseguían |
| encortinat, encortinats | encortinado, encortinados |
| encorvat, encorvats, encorvada, encorvades | encorvado, encorvados, encorvada, encorvadas |
| encostes (vore a cascarrulles) | a cuestas, a la espalda |
| encrusa, encruses - ferro per a picá la dalla en martell – yunque | hierro para picar la guadaña o dalle – yunque |
| encubert, encuberts | encubierto, encubiertos |
| encubridó, encubridós | encubridor, encubridores |
| encuentro, trobada | encuentro |
| encuentros, trobades | encuentros |
| endabán, a dabán (vore dabán) | alante, delante |
| endemoniat, endemoniats, endemoniada, endemoniades | endemoniado, endemoniados, endemoniada, endemoniadas |
| endeviná, adiviná | adivinar |
| endilgá, endosá, encasquetá, llansá, di, parlá, carregá lo mort | endilgar, endosar, largar, encasquetar, lanzar, decir, hablar, cargar el muerto |
| endilgála | endilgarla |
| endilgarém | endilgaremos |
| Endiñá - yo te endiño, endiñes, endiñe, endiñém o endiñám, endiñéu o endiñáu, endíñen – endiñán (g) – endiñara, endiñares, endiñare, endiñárem, endiñáreu, endiñáren | endiñar |
| Endissió, endissións, inyecsió, inyecsións | Inyección, inyecciones |
| endivia, endivies (hortalisa) – vore enveja | endivia, endivias (hortaliza) |
| endosá, vore endilgá | endosar |
| endú, endús algo | llevarse algo |
| endúen (se) | se llevan |
| enduguere | llevara |
| endurán | llevarán |
| endurida, endurides | endurecida, endurecidas |
| enduríe (se) | llevaría (se) |
| endurínte | endureciéndote |
| endurirá | endurecerá |
| endurit, endurits | endurecido, endurecidos |
| endússen (per a) | llevarse (para) |
| endut, enduts | llevado, llevados |
| enduye, endúe | llevaba |
| enduyen, endúen | llevaban |
| enemic | enemigo |
| enemics | enemigos |
| enemiga | enemiga |
| enemigues | enemigas |
| enemistat, enemistats | enemistad, enemistades |
| energética, energétiques | energética, energéticas |
| energía, energíes | energía, energías |
| enfadá, enfadás - disgustá, cabrejá, enfurí, encolerisá, encrespá, enervá, exaltá, exasperá, irritá, exitá, contrariá, molestá, indigná, fastidiá, incomodá, incordiá, desagradá, cansá, provocá, enconá | enfadar, enfadarse - disgustar, enojar, cabrear, enfurecer, encolerizar, encorajinar, encrespar, enervar, exaltar, exasperar, irritar, excitar, exacerbar, contrariar, molestar, indignar, fastidiar, incomodar, desagradar, cansar, provocar, desazonar, enconar |
| enfadaba (yo) | enfadaba |
| enfadabe | enfadaba |
| enfadáen, enfadaben | enfadaban |
| enfadaríe | enfadaría |
| enfadaríen | enfadarían |
| enfadaríeu | enfadaríais |
| enfadat, enfadats | enfadado, enfadados |
| enfadéu | enfadéis, enfadáis |
| enfado, enfados, cabrech, cabrechos, cabrejos, cabreo, cabreos | enfado, enfados, cabreo, cabreos |
| enfados (no te) | enfades (no te) |
| enfatisá, enfatissá | enfatizar |
| enfermaben, se ficaben doléns | enfermaban |
| enfermé, enfermero, enfermés, enfermeros | enfermero, enfermeros |
| enfermedat, enfermedats | enfermedad, enfermedades |
| enfermera | enfermera |
| enfermeres | enfermeras |
| enfermería, enfermeríes | enfermería, enfermerías |
| enfilá, enfilás, enfilo, enfiles, enfile, enfilém o enfilám, enfiléu o enfiláu, (se) enfílen - alineá, afilerá, ordená, colocá, disposá, situá, encaussá, formá, encará, enfocá, apuntá encaminarse, marchar, dirigirse, pasar, entrar, recorrer, desfilar |
enfilar, alinear, ordenar, colocar, disponer, situar, encauzar, formar, encarar, enfocar, apuntar, encaminarse, marchar, dirigirse, pasar, entrar, recorrer, desfilar |
| enfilán (g) | enfilando |
| enfilat, enfilada | enfilado, enfilada |
| enfoquen | enfocan |
| Enforcá – enforco, enforques, enforque, enforquém o enforcám, enforquéu o enforcáu, enfórquen | pinchar con una horca – ahorcar |
| enforismo, enfadás, atufás, se ha enfadat, se ha atufat, me fico a sen, cabrejás – enfado, enfades, enfade, enfadém o enfadám, enfadéu o enfadáu, enfáden – enfadánse (g) | enfado, enfadarse |
| enfortí | enfortecer |
| enfortíl | enfortecerlo |
| enfortíssen, enfortíxen | enfortecen, se ponen fuertes |
| enfotedó, enfotedora, enfotedós, enfotedores | burlón, burlona, burlones, burlonas |
| enfotén (g) | riéndose, burlándose |
| enfoten (sen) | se ríen, se burlan |
| enfoténsen (ells) | riéndose, burlándose |
| enfoteren, enfotegueren | burlaran, rieran |
| Enfótressen, enfótre – yo men enfótego, enfots, enfot, enfotém, enfotéu, enfóten – enfotría – enfoteguera – enfotré | burlarse, reirse |
| enfotríe | burlaría |
| enfotríen | burlarían |
| enfrascás, abstráures, embebís, consentrás, aplicás, dedicás, entregás, interessás, ficás a algo, ocupás, dedicás en cos y alma, ficá los sing sentits |
enfrascarse, abstraerse, embeberse, concentrarse, aplicarse, dedicarse, entregarse, interesarse, meterse, ocuparse, dedicarse en cuerpo y alma, poner los cinco sentidos |
| enfrasque | enfrasca |
| enfrentá, enfrentás | enfrentar, enfrentarse |
| enfrentades | enfrentadas |
| enfrentamén, enfrentaméns | enfrentamiento, enfrentamientos |
| enfrentás, fé frente | enfrentarse |
| enfrente (se) – enfrente, enfron, en frente, en fron | Enfrenta – enfrente (de) |
| enfrescás | enfrescarse |
| enfrón, enfrente | enfrente |
| enfrontás, enfrentás | enfrentarse, confrontar, encarar, contraponer, carear, indisponer, desunir, contrarrestar, oponer, enemistarse, contender, pelear, luchar, combatir, concurrir, desafiar, rivalizar, afrontar, apechugar, apechar, responsabilizar, plantar cara, hacer frente |
| enfundá | enfundar |
| engabiat, a una gábia, engabiada, engabiats, engabiades | Enjaulado, enjaulada, encarcelado, encarcelada |
| engalaná | engalanar, adornar, acicalar, alhajar, ataviar, empavesar, empenachar, emperifollar, endomingar, ornamentar, adecentar, componer, asear |
| engalanada | engalanada |
| Enganchá, enganchás - yo (me) engancho, enganches, enganche, enganchém o enganchám, enganchéu o engancháu, engánchen - enganchat, enganchada – qué enganche mes que un gancho? Los collóns de un mico, que enganchen com mil y pico. | enganchar – empezar a trabajar |
| enganchada, enganchades | enganchada, enganchadas |
| engancháen, enganchaben | enganchaban |
| enganchat, enganchats | enganchado, enganchados |
| Engancho | Engancho |
| enganchós, apegalós, herba apegalosa | pegajoso, que se enancha o pega |
| engañ, engañs | engaño, engaños |
| engañá, engañás – engaño, engañes, engañe, engañém o engañám, engañéu o engañáu, engáñen – engañara – engañaría – engañaré | engañar, engañarse, mentir, timar, estafar, burlar, fingir, falsear, equivocar, confundir, falsificar, enredar, chasquear, defraudar, desorientar, despistar, encandilar, engatusar, fascinar, liar, seducir, embaucar, aparentar, traicionar, decepcionar, equivocarse, errar, fallar |
| engañabe | engañaba |
| engañadó, burladó, embaucadó, embelesadó, engañabobos, follonero, folloné, liante, lián, lianta, charlatán, fullero, trampós, trapassé | engañador, burlador, embaucador, embelesador, engañabobos, follonero, liante, charlatán, fullero, tramposo, trapacero |
| engañadós, engañadores | engañadores, engañadoras |
| engañáe, engañabe | engañaba |
| engañáles | engañárlas |
| engañám | engañarme |
| engañán (g) | engañando |
| engañánme | engañándome |
| engañaríen | engañarían |
| engañat, engañats | engañado, engañados |
| engañátos | engañaros |
| engañats | engañados |
| engañe | engaña |
| engañém | engañamos |
| engañen | engañan |
| engañon | engañen |
| engañós, engañosos | engañoso, engañosos |
| engañosa, engañoses | engañosa, engañosas |
| engañosamen | engañosamente |
| engarjolá, encarselá, tancá, apresá, préndre, capturá, enchampá, recluí, cautivá, enreixá, contíndre, detíndre, retíndre, lligá, encadená, esposá, lligá de mans y peus, encadená, sujetá, pessigá, ficá entre reixes, ficá a la trena, ficá al trullo (pero no al trull) | aprisionar, encarcelar, encerrar, apresar, prender, capturar, atrapar, recluir, cautivar, enchiquerar, enrejar, contener, detener, retener, aprehender, atar, encadenar, esposar, maniatar, aherrojar, sujetar, coger, asir, poner entre rejas, meter en la trena |
| engarjolat, engarjolat, de garjola, presó | aprisionado, aprisionados |
| engastá, engastá, encastrá, incrustá, ajustá, ensortijá, acoplá, conectá, encadená, uní, trabá | engastar, engarzar, encastrar, incrustar, ajustar, ensortijar, acoplar, conectar, encadenar, unir, trabar |
| engastades | engastadas |
| engastat | engastado |
| engendrá | engendrar, fecundar, procrear, gestar, concebir, reproducir, generar, criar, crear, producir, originar, ocasionar, causar |
| engendrat, engendrats | engendrado, engendrados |
| engerra, engerres – jarra (en anses) que servix per a tíndrey oli, aigua, vi, olives o algún atra cosa – ve de gerra, gerres, pareix que ve del latín gerŭla, cosa per al transport, bota, carretell, pero en contaminassió de lo árabe jarra ‘hídria’ (les formes algerra -> angerra, engerra, que indiquen la aplicassió del artícul arábic AL) | Tinaja, jarra, con asas normalmente |
| engomada, engomades | engomada, engomadas |
| engomat, engomats (de goma) | engomado, engomados |
| engordí, engordís – ficás (mes) gort, gord – en gallego, leite gordo es lleit grassa, en greix – (yo me) engordíxco, engordíxes, engordíx, engordím, engordíu, engordíxen – engordiré – engordiguera – engordiría | engordar |
| engordín (g) | engordando |
| engordiré | engordaré |
| engordire, engordiguére | engordara |
| engordit, engordits – gort, gorts, gord, gords | engordado, engordados – gordo, gordos |
| engordix, engordíx | engorda |
| engorgossada, engorgossades | con la voz tomada |
| engorgossat, engorgossats (pero no afónic) | con la voz tomada (pero no afónico) |
| engorjá, fé minjá per forsa, engargallá lo minjá (vore empapussá) | hacer comer por la fuerza |
| engorrós, engorrosos, molesto, que moleste, pesat, cargán, fastidiós, incordián, difíssil, complicat, enredat | engorroso, engorrosos, molesto, pesado, enojoso, cargante, fastidioso, incordiante, difícil, complicado, enredado |
| engranaje, engranajes, acoplamén, encaje, articulasió, mecanisme, dispositiu | engranaje, engranajes, acoplamiento, encaje, trabazón, articulación, mecanismo, dispositivo |
| engrassada, engrassades | engrasada, engrasadas |
| engrassat, engrassat (de grassa, greix) | engrasado, engrasados |
| engreimén, ensoberbimén, altanería, arrogánsia, jactánsia, presunssió, fanfarronería, chulería, soberbia, vanidat, petulánsia | engreimiento, ensoberbecimiento, endiosamiento, altanería, altivez, arrogancia, jactancia, presunción, fanfarronería, chulería, soberbia, vanidad, petulancia |
| Engreít, engreíts, engreída, engreídes - soberbio, altané, pujadet, arrogán, petulán, jactansiós, orgullós, presumit, cregut, presuntuós, vanidós, chulo, fanfarrón, fantasma | engreído, engreída - soberbio, altanero, arrogante, envanecido, petulante, jactancioso, orgulloso, presumido, creído, presuntuoso, vanidoso, chulo, fanfarrón, fantasma |
| enguañ, anguañ | este año |
| enhorabona, enhorabones | enhorabuena, enhorabuenas |
| enjugassá, enjugassás | enjugazar, enjugazarse |
| enjugassada | ENJUGAZADA, absorvida por el juego |
| enjugassat | ENJUGAZADO, absorvido por el juego |
| enllás, enllásos, enllássos | enlace, enlaces |
| enllassá, fé una llassa | enlazar, unir, ligar, liar, juntar, acoplar, conectar, engarzar, empalmar, combinar, enchufar, conexionar, asociar, emparentar, casar, vincular, relacionar |
| enlluerná, enlluernás (en + llum + erná) | cegar, cegarse por la luz |
| enmarañá, embolicá, enredá, regirá, desordená, desgreñá, confundí, dificultá | enmarañar,embrollar, enredar, revolver, desordenar, desgreñar, confundir, dificultar |
| enmarañánsels | enmarañándoselos |
| enmascarat, enmascarats, enmascarada, enmascarades (vore mascarat) | enmascarado, enmascarados, enmascarada, enmascaradas |
| enmendá, rectificá, reformá, corregí, apañá, arreglá, subsaná, repará, ressarsí, compensá | enmendar, rectificar, reformar, corregir, arreglar, subsanar, reparar, resarcir, compensar |
| enmendáls | enmendarlos |
| enmendaría | enmendaría |
| enmendaríes | enmendarías |
| Enmendat, enmendats | enmendados, enmendados |
| enmendáu | Enmendáis – enmendarlo |
| enmendo, vore enmendá | enmendo, arreglo |
| ennoblí (de noble) | ennoblecer |
| enorme, enormes | enorme, enormes |
| enormemen | enormemente |
| enpresonat | aprisionado, aprisionados |
| enrabiat (vore rábia) | encolerizado, enfadado, etc, ver rabia |
| Enraoná – raoná - discurrí, reflexioná, meditá, pensá, deduí, compéndre, enténdre, analisá, argumentá, inferí, induí | razonar, hablar - discurrir, reflexionar, meditar, pensar, deducir, comprender, entender, analizar, argumentar, inferir, inducir |
| enraonabe | razonaba, hablaba |
| enraonán (g) | razonando, hablando |
| enraóne | razona, habla |
| Enrecorda - espera que men enrecorda | Recuerde - espera que me acuerde |
| enrecordá, enrecordássen, enrecordás | recordar, acordarse |
| enrecordaba | acordaba, recordaba |
| enrecordabe (ell), enrecordáe | acordaba, recordaba |
| enrecordáen, enrecordaben | acordaban |
| enrecordám | acordarme |
| enrecordánmen | acordándome |
| enrecordánsen | acordándose |
| enrecordará | acordará |
| enrecordarán | acordarán |
| enrecordare | acordara |
| enrecordarém | recordaremos |
| enrecordaréu | recordaréis |
| enrecordaríe | acordaría |
| Enrecordat – no men hay enrecordat de dítu | no me he acordado de decírtelo |
| enrecordáten | acordarte |
| Enrecórdaten ! | Acuérdate ! |
| enrecorde (sen) | Se acuerda |
| enrecordém | recordamos |
| enrecorden | se acuerdan |
| enrecordes (ten) | te acuerdas |
| Enrecordéuton | acordáos |
| enrecordo (men) | me acuerdo |
| enrecórdossen vosté de lo que me contáe | acuérdese Ud. De lo que me contaba |
| enredat, enredats, enredada, enredadas – embolicat - liat, enmarañat, intrincat, laberíntic, confús, complicat, liós, caótic | enredado, liado, enmarañado, embrollado, intrincado, laberíntico, confuso, complicado, lioso, caótico |
| enregistrada, registrada | registrada |
| enreixá | enrejar |
| enreixades | enrejadas |
| enrellissá, rellissá | resbalar |
| enrellissaré, rellissaré | resbalaré |
| enrevessades | enrevesadas |
| enrevessat, enrevessats - complicat, confús, incomprensible, difíssil, intrincat, liat, embarassós, enmarañat, embolicat | enrevesado, complejo, complicado, confuso, incomprensible, difícil, arduo, intrincado, liado, embarazoso, enmarañado, embrollado |
| enric (men) – No men enric de Enric | río (me) – No me río de Enrique |
| enríe (sen) | Se reía |
| enríen (g), enriénsen | riendo, riéndose |
| enriénmos | riéndonos |
| enrigueren | rieran, riesen |
| enrigues (no ten) | no te rías |
| enrigut, enrit, enrist (mon ham) | reido (nos hemos) |
| enriu | ríe |
| enriuen (sen) | ríen (se) |
| enriure, enríuressen – yo men enric de Enric, ten enrius, sen enriu, mon enriém, ton enriéu, sen enríuen | rerir, reirse |
| enríuressen, enriure | reirse |
| enríureten | reirte |
| enriuríe | reiría |
| enrochida, enroigida, enrochides, enroigides | enrojecida, enrojecidas |
| enrochit, enroigit, enrochits, enroigits | enrojecido, enrojecidos |
| enroigíli, enrochíli | enrojecerle |
| enroigíume | enrojecedme |
| enrollá | enrollar |
| enróllat tío – ix a sense notíssies de Gurb en chapurriau | enróllate tío |
| Enroscá – enrosco, enrosques, enrosque, enrosquém o enroscám, enrosquéu o enroscáu, enrósquen – enroscaría – enroscára – enroscaré – Arturo Quintana Font se enrosque la boina, se la fique a rosca | enroscar, poner a rosca, como la boina de Arturo Quintana Font |
| enroscabe | enroscaba |
| enruná - tapá, cubrí en terra alguna cosa, vore enruna | enrunar, RAE : construir o solar con casquijo o escombros. |
| enruna, enrunes - cascots, traballassos, sobres de obra, desperdissis, derribo, brossa, escória, resto | Escombros - enruna. 1. f. Ar. Cascote, escombros o desperdicios que sirven para solar. - cascote, desecho, desperdicio, derribo, broza, escoria, resto, zafra |
| enrunat, enrunats | enrunado, enrunados |
| Ensacá – ensacá les ameles, ensacá un gat y aviál al riu | ensacar, poner en un saco, ensacar a un gato y tirarlo al río |
| ensalmo, ensalmos - en- y salmo : Modo superstissiós de curá en orassións y aplicassió empírica de varies medissines | ensalmo, ensalmos, (De en- y salmo). Modo supersticioso de curar con oraciones y aplicación empírica de varias medicinas |
| ensanginada, ensaginada, saginada, del sagí. Com un mantecat fet en sagí o manteca y aiguardén anissat – generalmén se fan a base de farina, rovell d'ou (yema), sucre y sagí, pero tamé sen fan de pastades en oli. | mantecado con aguardiente |
| ensangrentada, ensangrentades | ensangrentada, ensangrentadas |
| ensangrentat, ensangrentats (de sang) | ensangrentado, ensangrentados |
| ensayá | ensayar |
| ensayán (g) | ensayando |
| ensayo | ensayo |
| ensegá, derivat de segá, del latín CAECARE, 'segá', y este derivat de CAECUS, 'sego' (com Quico lo cèlio de Tortosa). | Encegar - derivado de cegar, del latín CAECARE, 'cegar', y este derivado de CAECUS, 'ciego'. |
| ensegat en fé algo, ofuscat, prinsipalmen per efecte de una passió desmoderada, furiós - Crech que tan solament un altre se'n trobàs que axí pogués tornar ensegat com tu fayst, Corbatxo 84 - La seva muller... tot ho governava, ab uns crits, uns rebufos y uns cops de geni tan promptes y tan encegats, que ab un altre home menos sofert que ell los trastos hagueran anat a l'ayre, Vilanova Obres, iv, 18. «Quan sa dona està encegada, no mira què fa ni què diu» | encegado |
| enseguida, en seguida, de seguida, deseguida, inmediatamen, rápidamen, volán, seguidamen, al momén, a continuassió, después, ara mateix, ipso facto | enseguida, inmediatamente, rápidamente, seguidamente, al momento, a continuación, después, ipso facto |
| ensén | enciende |
| Ensenall - Busquen fenassos per a ensenalls, Pascual Tirado (BSCC, ii, 52). - Objecte fássilmen combustible y destinat a enséndren uns atres | fagina, enjuto, támara, encendedor, botafuego |
| ensendré | encenderé |
| enséndre, enséndres - enseng, enséns, ensén, enseném, ensenéu, ensénen – ensés, ensesa – ensenén – ensenguera, ensengueres, ensenguere, ensenguérem, ensenguéreu, ensenguéren – yo haguera ensés - cremá, insendiá, fótre foc, botá foc, préndre, péndre, alumbrá, fé llum, atisá, avivá, iluminá, inflamá, lluí, abrasá, calentá, insinerá, chamuscá, achicharrá | encender, arder, incendiar, prender, asar, alumbrar, atizar, avivar, iluminar, inflamar, lucir, abrasar, calentar, incinerar, chamuscar, achicharrar |
| enséndreles | encenderlas |
| enséndreli | encenderle |
| enséndrels | encenderlos |
| ensenegada, ensenegades | encaparrada, encaparradas |
| Ensenegás – encaparrás (caparra), ensegás, ficás tossut en fé algo, fótres algo al cap | Encaparrarse – NO es como encenegarse, encenagarse, Meterse en el cieno, Ensuciarse, mancharse con cieno, Entregarse a los vicios. |
| ensenénse | encendiéndose |
| enséng | enciendo |
| enseníe | encendía |
| enseníen | encendían |
| enseñá, mostrá, amostrá | enseñar, mostrar, instruir, adiestrar, educar, criar, adoctrinar, ilustrar, alfabetizar, catequizar, iniciar, explicar, aleccionar, preparar, indicar, mostrar, revelar, descubrir, exponer, exhibir, exteriorizar, señalar, ofrecer |
| enseñabe, enseñáe | enseñaba |
| enseñada, enseñades | enseñada, enseñadas |
| enseñáen, enseñaben | enseñaban |
| enseñáli | enseñarle |
| enseñáls | enseñarles |
| enseñálsu | enseñarselo |
| enseñám | enseñarme |
| enséñam | enséñame |
| enseñámos | enseñarnos |
| enseñán (g) | enseñando |
| enseñánli | enseñándole |
| enseñánlos | enseñándoles |
| enseñanlu, enseñánlay | enseñádoselo |
| enseñansa, adiestramén, dossénsia, instrucsió, educassió, inissiassió, preparassió, catequesis, apostolat, pedagogía, cátedra, magisteri, programa, doctrina, disciplina, sabé, cultura |
enseñanza, adiestramiento, docencia, instrucción, educación, iniciación, preparación, catequesis, apostolado, pedagogía, cátedra, magisterio, programa, doctrina, disciplina, saber, cultura |
| enseñanses | enseñanzas |
| enseñará | enseñará |
| enseñare | enseñara, enseñase |
| enseñaré | enseñaré |
| enseñaríe | enseñaría |
| enseñat, enseñats | enseñado, enseñados |
| enseñátos | enseñaros |
| enseñáulos | enseñadles |
| enseñe | enseña |
| enseñen | enseñan |
| enseños | enseñes |
| enserat, enserats, enserada, enserades (de sera) | encerado (de cera) |
| ensertá, adiviná, atiná, averiguá, descifrá, descubrí, trobá, topás, topetá – la lingüística es una siénsia de si la enserto la endivino , mes o menos com la astrología. | acertar, adivinar, atinar, averiguar, descifrar, descubrir, encontrar, hallar, toparse |
| ensertada | acertada |
| ensertáe, ensertabe | acertaba |
| Ensertat – assertat | acertado |
| Enserto – si la enserto la endivino, si la asserto la adivino | acierto |
| ensés | encendido |
| ensés | encendido |
| ensesa | encendida |
| Enseses – Un borracho agarrat a una farola y cridán que li óbriguen. Passe un atre gat y li díu : seguíx quirdán, que les llums están enseses. | encendidas |
| Ensiam, lletuga | Ensalada, lechuga |
| ensiclopédia | enciclopedia |
| ensimismat, ensimismats, ensimismada, ensimismades – ve de “en sí mismo” castellá | ensimismado, ensimismados, ensimismada, ensimismadas |
| Ensobiná, ensobinás (supino) – la mula s´ha ensobinat - me vach ensobiná y la faena va sé meua de eixecám | caerse en supino, piernas hacia arriba |
| ensolsida, caiguda de una paret, terra, edifissi, mina (solsís) | caída de una pared, tierra, edificio, mina |
| ensombrí (de sombra, umbría) | ensombrecer |
| Ensomiá – ensómio, ensómies, ensómie, ensomiém o ensomiám, ensomiéu o ensomiáu, ensómien – ensomiaría – ensomiaré – ensomiára | soñar |
| ensomiaben | soñaban |
| ensomiada, ensomiades | soñada, soñadas |
| ensomiáe, ensomiabe – Ere un chiquet que ensomiabe un caballet de cartó ... (Machado) | soñaba |
| ensomiáen, ensomiaben | soñaban |
| ensomiám | soñamos |
| ensomián (g) | soñando |
| ensomiará | soñará |
| ensomiare | soñara, soñase |
| ensomiat, ensomiats | soñado, soñados |
| ensomie | sueña |
| ensómio, ensomio | sueño |
| ensómios | sueñes |
| ensopegá, ensopegás, entropessá, trobás en algú (topetá, topetás) | tropezarse (con), tropezar |
| ensordida, ensordides | ensordecida, ensordecidas |
| ensordíe | ensordecía |
| ensordit, ensordits | ensordecido, ensordecidos |
| ensordix | ensordece |
| Ensumá – ensumo, ensumes, ensume, ensumém o ensumám, ensuméu o ensumáu, ensúmen – ensumat, ensumada | olisquear, oliscar, husmear, olfatear, oler, percibir, sentir, notar, advertir, exhalar, desprender, trascender, atufar, heder, apestar, perfumar, aromatizar, despedir, investigar, sospechar, suponer, vislumbrar, barruntar |
| ensumare | olisqueara |
| entablá | Entablar - entarimar, enmaderar, entablillar, recubrir, forrar, comenzar, iniciar, disponer, preparar, acometer, emprender, causar |
| entablillá | entablillar |
| entablillarém | entablillaremos |
| entabuchá, entabuchás – yo me entabucho, entabuches, entabuche, entabuchém o entabuchám, entabuchéu o entabucháu, entabúchen – entabucharé – entabucharía – entabuchára | entabuchar, faltar el aire por culpa del gas, humo, etc |
| entabuchats | entabuchado, falto de aire por culpa del gas, humo |
| entaragañat (lo sel), de taragaña | estar el cielo tapado, como con una telaraña |
| entarimat, entarimats, taulat, taulats | entarimado, entarimados, tablado, tablados |
| ente (ser) | ente (ser) |
| entén | entiende |
| entén | entiende |
| entendrás | entenderás |
| Entendre – enteng o entenc, enténs, entén, enteném, entenéu, enténen – entendría – entenguera – entendré | entender |
| entendrí | enternecer |
| entendrís | enternecerse |
| enteném | entendemos |
| entenen | entienden |
| entenénlos | entendiéndolos |
| entenéu | entendéis |
| enteng | entiendo |
| entengáu, entenguéu | entendáis |
| entenguda, entesa, entengut, entés | entendida |
| entengue | entienda |
| entenguen | entiendan |
| entenguen | entiendan |
| entenguere | entendiera, entendiese |
| entengues | entiendas |
| entenía | entendía |
| enteníe (ell) | entendía |
| enteníen | entendían |
| entenimén, coneiximén, señ, comprensió, juissi, raó, dissernimén, intelecto, inteligénsia, talento, capassidat, agudesa, penetrassió, alcáns, entendederas, mollera, servell, ingenio, avenénsia, reconsiliassió, acuerdo, armonía | conocimiento, entendimiento |
| enténs | entiendes |
| enténu | entiéndelo |
| enterá, enterás | enterar, enterarse |
| enteraba | enteraba |
| enterabe (ell), enteráe | enteraba |
| enterada, enterades | enterada, enteradas |
| enterades | enteradas |
| enterámos | enterarnos |
| enterarán | enterarán |
| enterare | enterara, enterase |
| enteráren | enteraran, enterasen |
| enteraríe | enteraría |
| enteraríen | enterarían |
| enterás | enterarse |
| enterat, enterats | enterado, enterados |
| enterats | enterados |
| enterbolí, de térbol, enterbolís – aigües térboles es un llibre de Silvestre Hernández Carné | enturbiar, enturbiarse |
| enterbolit, enterbolits | enturbiado, enturbiados |
| entere | entera |
| enteresa, firmesa, fortalesa, forsa, energía, hombría, integridat, rectitut, rigor, carácter, determinassió, genio, valor, aguante, aplomo, serenidat | entereza, firmeza, fortaleza, fuerza, energía, hombría, integridad, rectitud, rigor, carácter, determinación, genio, valor, aguante, aplomo, serenidad |
| entero (enterás) | entero (enterarse) – entero, completo es sansé |
| Enterrá – enterro, enterres, enterre, enterrém o enterrám, enterréu o enterráu, entérren – enterraría – enterrára – enterraré – yayo, com vol que lo enterrém? - De sé possible, mort, que tos conec o coneixco ! | enterrar |
| enterra, anterra | en el suelo, en la tierra |
| enterrada | enterrada |
| enterrades | enterradas |
| enterradet | enterradito |
| enterradeta | enterradita |
| enterradó, enterradós | enterrador, enterradores |
| enterrál, enterrála | enterrarlo, enterrarla |
| enterráls, enterráles | enterrarlos, enterrarlas |
| enterramén, enterro, inhumasió, exéquies, sepelio, comitiva, cortejo, acudirém a acompañá a Fulano | enterramiento, entierro, inhumación, exequias, sepelio, comitiva, cortejo |
| enterránla | enterrándola |
| enterrará | enterrará |
| enterraré | enterraré |
| enterrat, enterrats | enterrado, enterrados |
| enterrémla, enterrámla | enterrémosla |
| enterro, enterros | enterramiento, entierro, inhumación, exequias, sepelio, comitiva, cortejo |
| entés, entesos | entendido, entendidos (de acuerdo) |
| entesa, enteses | entendida, entendidas (de acuerdo) |
| entiarra, antiarra | en el suelo, en la tierra |
| entiarro, enterro a Valjunquera, entiarros | enterramiento, entierro, inhumación, exequias, sepelio, comitiva, cortejo |
| entidat, entidats | entidad, entidades |
| entoná | entonar |
| entonáen, entonaben | entonaban |
| entonán (g) | entonando |
| entonat | entonado |
| entono | entono |
| entonses | entonces |
| entopetabe, topetá, ensopegá | encontrarse con alguien o darse con algo |
| entorná, entornássen – ajuntá una porta (entreobrí) | volverse, irse de un sitio a donde se estaba antes - entreabrir, entrecerrar una puerta |
| entornaben (sen) | se volvían |
| Entornada – si es una porta, ajuntada – entreabrir, entrecerrar | entornada, entreabrierta, entrecerrada |
| entornáen, entornaben | se volvían |
| entornáes, entornades | entornadas |
| entornánsen | volviéndose, retirándose |
| entornássen, entorná | volverse, retirarse |
| entorno (men) | me vuelvo |
| Entrá – entro, entres, entre, entrém o entrám, entréu o entráu, entren – entraría – entrara – entraré – entrada acursat | Entrar – entrada acortado |
| entrabe | entraba |
| Entraben | entraban |
| entrada, entrá | entrada |
| entrades | entradas |
| entradó, entradós, pas cap a una finca (entrada); si es en costa, baixadó, baixadós | entrador, paso hacia una finca |
| entráe, entrabe | entraba |
| entráen, entraben | entraban |
| entrán (g) | entrando |
| entrañablemén | entrañablemente |
| Entrañes - órganos, vísceres, tripes, interió, cor, alma, fondo, essénsia, sustánsia, meollo, tuétano, núcleo, sentro, seno, carácter, temperamén, índole, sentiméns | entrañas, órgano, vísceras, tripas, asadura, interior, corazón, alma, fondo, esencia, sustancia, entresijo, meollo, tuétano, núcleo, centro, seno, carácter, temperamento, índole, sentimientos |
| entrare | entrara |
| entraren | entraran |
| entraríen | entrarían |
| entrat | entrado |
| entrats | entrados |
| entráy | entar |
| entre (entrá) | entra |
| entre (prep) tú y yo | entre tú y yo |
| Entrecavá : cavá per damún la terra sembrada, per a tráure les males herbes – espadá | entrecavar |
| entrecavaba | entrecavaba |
| entrecaván (g) | entrecavando |
| entrecavat, entrecavats | entrecavado, entrecavados |
| entrecuix, entre les cuixes | entrepierna, entre las piernas |
| Entrega – que yo entrega | Entrega – que yo entregue |
| Entregá, entregás – entrego, entregues, entregue, entreguém o entregám, entreguéu o entregáu, entréguen – entregaría – entregára – entregaré | entregar, dar, donar, otorgar, ofrecer, adjudicar, prestar, proporcionar, ceder, conceder, confiar, traspasar, transferir, transmitir, suministrar, distribuir, repartir, impartir |
| entregada, entregades | entregada, entregadas |
| entregáe, entregabe | entregaba |
| entregál, entregáls | entregarlo, entregarlos |
| entregáli | entregarle |
| entregám | entregarme |
| entregánli | entregándole |
| entregánse | entregándose |
| entregare | entregara, entregase |
| entregaríe | entregaría |
| entregás | entregarse |
| entregat, entregats | entregado, entregados |
| entrego | entrego |
| entregue | entrega |
| Entregues (plural de entrega) – tú entregues | Entregas (pl) – tú entregas |
| entremesclá, mesclá, confundí o confóndre | entremezclar, mezclar, confundir |
| Entremesclada, entremesclades | entremezclada, entremezcladas |
| entremesclat, entremesclats | entremezclado, entremezclados |
| entremich de atres coses o persones | en medio de otras cosas o personas |
| entren | entran |
| entrená | entrenar |
| entrenada, entrenades | entrenada, entrenadas |
| entrenáls | entrenarlos |
| entrenán (g) | entrenando |
| entrenat, entrenats | entrenado, entrenados |
| Entreobrí – entretancá : trobém al DCVB : La Magdalena mèsse entra duas portas que eran entretancadas e ella de dins scoltaua Jesu Christ, St. Pere Pasqual (ap. Balari Dicc.). | Entreabrir – entornar |
| entressemana, entre semana | entre semana |
| entressuá, de suá | trasudar, “sudor frío” |
| Entressuó, crec que es com la “suó freda” - El De profundis de Tenebres, | qui dóna por, qui dóna febres, | qui fa venir l'entressuor, Colom Nerto 120 | Trasudor, “entresudor”, “sudor frío” |
| Entretán, mentrestán, mentretán : Y mentretant lo passar de les hores ab raons detenia, Alegre Transf. 71. Mentrestant la mare es desfà el pentinat, Ruyra Parada 16. | Mientras tanto |
| entreté | entretiene |
| entretems, per ejemple, de primavera al estiu | entre tiempo |
| entretenen | entretienen |
| entretenén (g) | entreteniendo |
| Entretenguda, entretengudes | entretenida, entretenidas |
| entreteníe | entretenía |
| entreteníen | entretenían |
| entretenimén, entreteniméns - distracsió, diversió, passatems, esparsimén, hobby, afissió, jolgorio, plaé, recreo, joc | entretenimiento, entretenimientos - distracción, diversión, pasatiempo, esparcimiento, hobby, afición, jolgorio, placer, recreo, regocijo, juego |
| entretenínse | entreteniéndose |
| entretés, entretengut, entretingut | entetenido |
| entretesa, entretenguda, entretinguda | entretenida |
| entretíndemos | entretenernos |
| entretindrá | entretendrá |
| Entretíndre, entretíndres – yo me entreting o entretinc, entreténs, entreté, entretením, entreteníu, entreténen – entretindría – entretinguéra – entretindré | entretener, entretenerse |
| entretíndrela | entretenerla |
| entretíndrem | entretenerme |
| entretíndres | entretenerse |
| entretíndretos | entreteneros |
| entretindríe | entretendría |
| entreting | entretengo |
| entretinga | entretenga |
| entretinguda | entretenida |
| entretingue | entretenga |
| entretinguen | entretengan |
| entretinguérem (mos) | entretuviéramos (nos) |
| entretingut, entretinguts, entretengut, entretenguts | entretenido, entretenidos |
| Entreu – entréu | Entrais – Entrad |
| entreuberta, entreubertes | entreabierta, entreabiertas |
| entristí | entristecer |
| entristix | entristece |
| entro | entro |
| entron | entren |
| Entropessá, ensopegá – yo entropesso, entropésses, entropésse, entropessém o entropessám, entropesséu o entropessáu, entropéssen – entropessada, entropessat – entropessára, entropessáres, entropessáre, entropessárem, entropessáreu, entropessáren – entropessán (g) – entropessó, entropessada, entropessá (acursat) – potsé del latín incĭppĭcare | tropezar (con) |
| entropessada (una), entropessades | tropiezo (un), tropiezos |
| entropessán (g) | tropezando |
| entropessará | tropezará |
| entropessáren | tropezaran, tropezasen |
| entropessaríe | tropezaría |
| entropessáu | tropezáis |
| entropésse | tropieza |
| entropessém | tropezamos |
| entropéssen | tropiezan |
| entropésses | tropiezas |
| entropesséu | tropezáis |
| Entropesso | tropiezo |
| entussiasmat, emossionat, apassionat, ardorós, exaltat, entusiasta, delirán, embriagat, eufóric, contén, satisfet | entusiasmado, emocionado, apasionado, ardoroso, exaltado, entusiasta, enardecido, delirante, embriagado, eufórico, contento, satisfecho |
| entussiasme | entusiasmo |
| envá (paret), enváns | tabique, tabiques |
| envalentonás, envalentoná | envalentonarse, envalentonar |
| envecha, enveja | envidia |
| envechada, envejada, envechades, envejades | envidiada, envidiadas |
| envecháe, envechabe | envidiaba |
| envecháli | envidiarle |
| envechat, envejat, envechats, envejats | envidiado, envidiados |
| envechats, envejats | envidiados |
| envéchen, envégen | envidian |
| enveches, enveges | envidias |
| envechós, envechosos, envejós, envejosos | envidioso, envidiosos |
| Envejá – envejo, enveges, envege, envegém o envejám, envegéu o envejáu, envégen – envejára – envejaré – envejaría | envidiar |
| enveja, enveges | envidia, envidias |
| envejats | envidiados |
| envejós | envidioso |
| envejosa | envidiosa |
| envejoses | envidiosas |
| envejosos | envidiosos |
| Envellí – envellixgo o envellixco, envellíxes, envellíx, envellím, envellíu, envellíxen – envelliguéra – envelliría – envelliré | envejecer |
| envellida, envellides | envejecida, envejecidas |
| envellín (g) | envejeciendo |
| envellit, envellits | envejecido, envejecidos |
| envenades (de vena) | vendadas |
| envenenada (veneno) | envenenada |
| Envenenat (veneno) | envenenado |
| envergadura, amplada, tamañ, mida, extensió, dilatassió, altura, amplada, mida o medida, importánsia, relevánsia, realse, trascendénsia, magnitut |
envergadura, amplitud, extensión, dilatación, altura, anchura, medida, importancia, relevancia, realce, trascendencia, magnitud |
| enviá | enviar |
| enviabe | enviaba |
| enviabem, enviáem | enviábamos |
| Enviada, enviades | enviada, enviadas |
| enviáen, enviaben | enviaban |
| enviál | enviarlo |
| enviála | enviarla |
| enviáles | enviarlas |
| enviáli algo per a Nadal | enviarle algo para Navidad |
| enviám | enviamos |
| envíam | envíame |
| envíameles | enviármelas |
| envián (g) | enviando |
| enviarán | enviarán |
| enviaré | enviaré |
| enviaren | enviaran, enviasen |
| enviaríe | enviaría |
| Enviás – Aixó no pot enviás empaquetat aixina | Enviarse – Esto no puede enviarse empaquetado así |
| Enviat, enviát, enviats, enviáts | enviado, enviados |
| enviátos | enviaros |
| enviats, enviáts | enviados |
| envíe | envía |
| envíen | envían |
| enviéu | enviais, enviad |
| enviéumeles | enviádmelas |
| enviéumels | enviádmelos |
| Envíomos vosté | envíenos (ud) |
| enviscá, untá, pringá en visc | enviscar, pringar con pasta hecha de muérdago (visc) |
| enviscat, enviscats, enviscada, enviscades | pringado con visc, muérdago |
| enviudá | enviudar |
| enviudat | enviudado |
| enze, ense : tonto, baubo, rudo (ruc), curt d´entenimén | tonto, bobo, papanatas, rudo, corto de entendederas |
| epicureísme, hedonisme - doctrina segóns la que lo plaé es lo únic o lo prinsipal be de la vida - derivat del griego ἡδονή, plaé | epicureísmo, hedonismo |
| epicúreo, epicúreos - hedonista, sensual, voluptuós, sibarita, gosadó, refinat, comodón | epicúreo, hedonista, sensual, voluptuoso, sibarita, gozador, refinado, comodón, mundano |
| epiléptic | epiléptico |
| Epístola, epístoles – Les epístoles que escribíe Pistoles de Beseit a Thailandia | epístolas |
| Época, époques | época, épocas |
| equilibri, estabilisassió, igualdat, armonía, proporsió, contrapés, simetría, consonánsia, contrapartida, ponderassió, ecuanimidat, sensatés, moderassió, mesura, quietut | equilibrio, estabilización, igualdad, armonía, proporción, contrapeso, simetría, consonancia, contrapartida, ponderación, ecuanimidad, sensatez, moderación, mesura, quietud |
| equip, equips | equipo, equipos |
| equival | equivale |
| equiváldre | equivaler |
| equivalixen | equivalen |
| equivocá | equivocar |
| equivocada, equivocat | equivocada, equivocado |
| equivocadamen | equivocadamente |
| equivocades | equivocadas |
| equivocáles | equivocarlas |
| equivocáles | equivocarlas |
| equivocán (g) | equivocando |
| equivocat | equivocado |
| equivoques (te) | equivocas (te) |
| era, eres de bátre y trillá | era, eras de batir y trillar |
| ere (sé) | era (ser) |
| eren | eran |
| éreu | érais |
| erguit | erguido |
| erissades | erizadas |
| erissó, arissó | erizo |
| erissó, erissóns (vore arissó) | erizo, erizos |
| Erm , erma | yermo, yerma |
| ermitañet | ermitañito |
| ermoña, almoina, limosna, del latín tardá *alemosina, del grecolatín eleēmosyna, del griego eclesiástic ἐλεημοσύνη (eleēmosýnē, «piedad, compassió»). | limosna |
| erossió | erosión |
| erossionades | erosionadas |
| errá | errar, cometer un error |
| errabe | erraba |
| error, se pronúnsie la r final, errors, errá | error, errores |
| ert, encarcarat de fred, fret, carpit, carpidet, gelat, erts, erta, ertes | helado de frío |
| erupsió | erupción |
| Esbadocá – te esbadocaré lo cap de una cassada | agrietar, abrir – te abriré la cabeza de un golpe con el “cas” |
| esbadocáe, esbadocabe | agrietaba |
| esbadocánlo | agrietándolo |
| esbadocat, esbadocada (una caña) | agrietado, agrietada |
| Esbandí - los plats - fé que sen vaigue una cosa que está reunida | enjuagar, aclarar – esparcir, despejar |
| esbarrá, esbarrás – (me) esbarro, esbarres, esbarre, esbarrém o esbarrám, esbarréu o esbarráu, esbárren – esbarrat, esbarrada – esbarrára, esbarráres, esbarráre, esbarrárem, esbarráreu, esbarráren - assustá, acolloní, aterrá, aterrorisá, horrorisá, alarmá, assombrá, enloquí, ahuyentá, expulsá, fótre fora, rechassá, alluñá | espantar, asustar, aterrar, aterrorizar, horrorizar, alarmar, asombrar, enloquecer, ahuyentar, expulsar, echar, rechazar, alejar |
| Esbarrá, esbarrás, espantá, espantás, assustá, assustás – probablem d'un verb llatí vulgar *dis-varare o *ex-varare, ‘fer canviar de direcció, desviar’, que té abundosos representants en els dialectes de la Península Ibèrica (cast. esvarar ‘resbalar’, desbarrar ‘equivocarse, caer en error’, etc.). Cf. la informació que en dóna V. García de Diego (RFE, vii, 120 i ss.). | esbarrarse, espantarse – desbarrar : disparatar, desatinar, desvariar, errar, meter la pata |
| esbarráben, esbarraben, esbarráen (se) | se espantaban |
| esbarrada, esbarrades | espantada, espantadas |
| esbarrapardals, ninot de palla y roba per a esbarrá pardals, esbarramuixóns, estaquirot, espantapájaros | espantapájaros |
| esbarrat, esbarrats | espantado, espantados |
| esbarrejá (los cassadós), esbarrá animals com los jabalíns per a cassáls | espantar animales para cazarlos |
| esbarrejada, de esbarrejá, esbarrá | batida para asustar a los animales y cazarlos |
| esbarro (yo) | espanto, asusto |
| esbatussá | vapulear, varear, golpear |
| esbatussada | vapuleo, vareo, golpes, vapuleada, vareada, golpeada |
| esbatussat | vapuleado, golpeado, vareado |
| esbatússen | vapulean, golpean |
| esbelt, prim, estilisat, fi, elegán, majo, pincho, pito, guapo, garbós, airós, en donaire, delicat, grássil, sutil, ligero | esbelto, delgado, estilizado, fino, elegante, bello, apuesto, garboso, airoso, gallardo, donairoso, delicado, grácil, sutil, ligero |
| esbeltes | esbeltas |
| esbordá la viña , desbordá – esbordo, esbordes, esborde, esbordém o esbordám, esbordéu o esbordáu, esbórden – esbordán – esbordára, esbordáres, esbordáre, esbordárem, esbordáreu, esbordáren – podá la viña y tráureli los brots que sobren | desbrozar, podar la viña y quitarle los brotes que sobran |
| Esbós, esbossos | esbozo, esbozos |
| Escabechá – escabecho, escabeches, escabeche, escabechém o escabechám, escabechéu o escabecháu, escabéchen – escabecharía – escabechára – escabecharé (te) | escabechar, poner en escabeche |
| escabechat (p) escabechada, escabechats, escabechades | escabechado, escabechada |
| escabeche (ficá en), escabeches – ficá en vinagre, oli, all, per ejemple, lo peix verat o varat | escabeche, poner en - conserva, aderezo, adobo, aliño |
| escachí, esquichá | salpicar |
| escachida, esquichada | salpicadura, chorreo, rociada, aspersión, lluvia, chorro, salpicón, salpique |
| escachín (g) esquichán | salpicando |
| Escachit – esquichat, esquichada | salpicado, salpicadura |
| escadors , d'escadors, escudors, desaparellat, que sobre de un conjún, com un calsetí sense parell. | desaparejado, que sobra de un conjunto, como un calcetín sin pareja |
| escafandra, escafandres | escafandra, escafandras |
| Escagarzat , escagarsat (cagá), escagarsada, per ejemple un conill en diarrea, sen moren mols – cagat de temó | Con diarrea, cagado de miedo – aragonés: escagarzo: Flora acuática; muscíneas y talofitas, verdes, filamentosas, que cubren las piedras de un río, en verano sobre todo. |
| escalá | escalar |
| escala (scala latín) | escalera |
| escaldat | escaldado |
| escales | escaleras |
| escaló, escalóns | escalón, escalones |
| escalonades | escalonadas |
| escalóns | escalones |
| escalpel, escalpels, escarpel, escarpels (diferén al escarpe, escalpre) | escalpelo, escarpelo, bisturí, estilete, hoja, lanceta |
| escalpre, escarpe | escalpelo |
| escalpre, escarpe (latín scalprum), escalpret, escarpet | formón, escoplo, cincel |
| escamarrá, escarramá, espatarrá, espatarrás, escarramás, escamarrás, - escamarro, escamarres, escamarre, escamarrém o escamarrám, escamarréu o escamarráu, escamárren | espatarrar, abrirse de piernas |
| escamochá un ábre, tallá totes les branques grosses y dixá sol la forcacha per a que torno a moure. | cortar todas las ramas gordasde |
| Escampá (fem) - descampá, aclarís (lo tems), clarejá, despejás, serenás, calmás | esparcir, descampar, aclarar, clarear, despejar, abrir, serenar, calmar, cesar |
| Escampabe, escampáe | Esparcía, escampaba |
| escampades, escampadetes | esparcidas |
| escampán (g) | esparciendo |
| escampánla | esparciéndola |
| escampánse | esparciéndose |
| escampat (fem), escampada, escampats, escampades | esparcido (fiemo, estiércol), esparcida |
| escampats, escampadets | esparcidos |
| escandalisál | Escandalizarlo, escandalizallo |
| escandalisare | escandalizara |
| escandalisat, escandalisada | escandalizado, escandalizada |
| escándol, escándalo, escándols, escándalos | escándalo, alboroto, vocerío, griterío, barahúnda, jarana, follón, tumulto, confusión, altercado, disputa, gresca, desenfreno, descaro, desvergüenza, inmoralidad, provocación |
| escansiá, abocá vi, serví sidra | escanciar, verter, echar, servir, beber |
| escansie | escancia |
| escantellá, descantellá | descantillar, romper una cosa por el canto. |
| escapá, escapás | escapar |
| escapá, escapás | escaparse |
| escapabe, escapáe | escapaba |
| escapada, escapades | escapada, escapadas |
| escapán (g) | escapando |
| escapánse | escapándose |
| escaparate, escaparates | escaparate, escaparates |
| escaparíen | escaparían |
| Escaparrá, descapsá, escapsá, tallá lo cap – Puix lo carbó y lo demés | que la gent ha de comprar | ho venen al preu que volen, | doncs vaigen a escaparrar! (a cascála) | decapitar, cortar la cabeza – enviar a alguien a cascarla |
| escapat | escapado |
| escapatória | escapatoria |
| escape, escapes | escape, escapes |
| escapulari, escapularis | escapulario, escapularios |
| escarabicha | cucaracha |
| escarbá | escarbar |
| escarbacho, escarbachos / Mote de un pueblo | escarabajo, escarabajos |
| escarbat (animal) | escarabajo |
| escarbat (p) | escarbado |
| escarlata | escarlata |
| escarmén | escarmiento |
| escarmentada | escarmentada |
| escarmentáen, escarmentaben | escarmentaban |
| escarmentat | escarmentado |
| escarmento | escarmento |
| escarpe, escalpre (latín scalprum) | Formón, escoplo, cincel |
| escarramat, escamarrat | abierto de piernas |
| escarransit, escarransida (vore arguellat) | arguellado, delgado, poca cosa |
| escás, escassos, escassa, escasses | escaso, escasos, escasa, escasas |
| escassísima, mol escassa | escasísima |
| escayola, escayoles, escayolista, - estuco, ges, alchés, engessat, lluít | escayola, escayolas, escayolista, estuco, yeso, enyesado, enlucido |
| Escena, escenes | Escena, escenas |
| escenari, essenari, escenaris, essenaris - escena, taulat, taules, plató, escenografía, decorat, marc, ambién, atmósfera, sircunstánsia, contexte | escenario, escenarios, escena, tablas, tablado, proscenio, plató, escenografía, decorado, marco, ambiente, atmósfera, circunstancia, medio, contexto |
| Esclafá , esclafás – (un ou contra enterra) - esclafo, esclafes, esclafe, esclafém o esclafám, esclaféu o esclafáu, escláfen – esclafán – esclafat, esclafada – yo esclafára, esclafáres, esclafáre, esclafárem, esclafáreu, esclafáren | chafar, chafarse, un huevo contra el suelo |
| esclafat | chafado, roto |
| esclafí, fé un soroll sec produít per un cos que se trenque, que de dispare en forsa | chasquir, estallar |
| esclafí, fótre un esclafit | soroll de un cop |
| Esclafit, esclafits | chasquido, estallido |
| Esclafitá , vore esclafí, esclafitada | golpe, chasquido, estallido |
| esclavissades | esclavizadas |
| esclavitut | esclavitud |
| esclavituts | esclavitudes |
| Esclavo, esclau, esclava, esclavos, esclaus, esclaves | Esclavo, esclava, esclavos, esclavas |
| esclop, esclops, latín sclŏppus, sabata de fusta, soc, socs, sueco, suecos - Tros de soca de olivé u olivera, en alguna arraíl y rechitos, per a plantá y empeltá después. | zueco, zuecos, madreña, madreñas, almadreña, almadreñas – trozo de tronco de olivo con retoños o brotes para plantar e injertar. |
| escofanse | calentándose al fuego |
| escofás al foc, calentás | calentarse al fuego - caldear, entibiar, templar, achicharrar, asar, asfixiarse, abrigarse, excitarse, enardecerse, avivarse, exaltarse, enfervorizarse, irritarse, enfadarse, animarse, entonarse, golpear, azotar, pegar, zurrar, apalear, atizar |
| Escola, escoles (latín schŏla) | Escuela, escuelas |
| Escolástic, escolástics | Escolástico, escolásticos |
| escoltá | escuchar, escoltar |
| Escólta ! | Escucha ! |
| Escolta, escoltes | escolta, escoltas |
| escoltá, sentí – escolto, escoltes, escolte, escoltém o escoltám, escoltéu o escoltáu, escólten – escoltat, escoltada – oít (oido) – escoltára – escoltaré – escoltaría | escuchar, oír, escoltar |
| escoltáen, escoltaben | escuchaban |
| escoltála | escucharla |
| escoltáls, escoltáles | escucharlos, escucharlas |
| escoltám | escucharme |
| Escóltam ! | Escúchame ! |
| escoltán (g) | escuchando |
| escoltánlo | escuchándolo |
| escoltánlos | escuchándolos |
| escoltaré | escucharé |
| escoltát, escoltat | escuchado, escoltado |
| escoltats | escuchados, escoltados |
| escolte | escucha |
| escolten | escuchan |
| escoltéu | escuchad, oíd |
| Escoltéume | escuchadme |
| Escolto | escucho |
| escolton | escuchen |
| escombro, escombros | escombro, escombros |
| escomensá, prinsipiá, inissiá, originá, entablá, incoá, inaugurá, empéndre, obrí, fundá, estrená, náixe, generá, aparéixe, surgí | empezar, comenzar, principiar, iniciar, originar, entablar, incoar, dar comienzo, inaugurar, emprender, abrir, fundar, estrenar,nacer, generar,aparecer, surgir |
| escomensaba | empezaba |
| escomensabe, escomensáe | empezaba |
| escomensaben | empezaban |
| escomensábes | empezabas |
| escomensáem, escomensabem | empezábamos |
| escomensáen, escomensaben | empezaban |
| escomensáeu | empezábais |
| escomensamén | comienzo |
| escomensaméns (los) | comienzos (los) |
| escomensán (g) | empezando, comenzando |
| escomensará | empezará |
| escomensarán | empezarán |
| escomensarás | empezarás |
| escomensaré | empezaré, comenzaré |
| escomensáre | empezara, empezase |
| escomensat | empezado |
| escomensats | empezados |
| escoménse | empieza |
| escomensém | empezamos |
| escoménso | empiece |
| escoménson | empiecen |
| escopeta, escopetes | escopeta, escopetas |
| escorcholí, descorcholí (despullat, despullada) | desnudo |
| escórre, escórres – escórrego, escorres, escorre, escorrém, escorréu, escórren – escorrería – escorreguera – escorreré | Escurrir – correrse |
| escorsa (de pi) – latín: scortĕa - Pell o cuberta exterió del trong y branques de les plantes lleñoses. | corteza de un árbol |
| Escoscat, escoscada - persona ordenada y llimpia que va sempre impecable. | escoscado, persona ordenada y limpia que va siempre impecable. |
| escote, escotes, escot, escots – pitral, pitralera, canalet, canal, balcó, balconet, balconada, pechuga, pechúa (Beseit), prorratech (a escote), derrama, prorrata, cuota, partissipassió | escote, escotes, descote, abertura, cuello, busto, seno, prorrateo, derrama, prorrata, cuota, participación |
| escotilla, escotilles (es cotilla = es chafardé, bachillé) | escotilla, escotillas |
| escribanía, escribaníes | escribanía, escribanías |
| escribén, escribéns | escriba, escribas, escribano, escribanos |
| escribíe | escribía |
| escribíen | escribían |
| escribím | escribimos |
| escribín (g) | escribiendo |
| escribínles | escribiéndolas |
| Escric | escribo |
| escrigue | escriba |
| escriguéra (yo) | escribiera, escribiese |
| escriguére (ell) | escribiera, escribiese |
| escrit | escrito |
| Escrita – esta carta está escrita a fecha 12-10-1492 | escrita (carta) |
| escrita (peix), ralla, escrites | escrita, ralla, rallas, escritas |
| escrites | escritas |
| Escritó, escritós | Escritor, escritores |
| escritora, escritores (la gata Christie) | escritora, escritoras (la gata Christie) |
| escrits | escritos |
| escritura, escritures | escritura, escrituras |
| escriure | escribir |
| Escriure – escric, escrius, escriu, escribím, escribíu, escríuen – escriuría – escriguéra – escriuré | escribir |
| escríureu | escribirlo |
| escriuréu | escribiréis |
| escriuríe | escribiría |
| escrius | escribes |
| escrúpol, escrúpols (latín scrupulum) - reparo, miramén, aprensió, asco, remilgo, melindre, delicadesa, afectassió, consiénsia, reconcomio, ressel, prejuissi, esmero, pressisió, sel, exactitut |
escrúpulo, escrúpulos - reparo, miramiento, aprensión, asco, remilgo, melindre, delicadeza, afectación, conciencia, reconcomio, recelo, resquemor, prejuicio, escrupulosidad, esmero, precisión, celo, exactitud, minuciosidad |
| escrutá | escrutar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar |
| Escudella , escudelles, tazón, cazo, plat mol fondo, bol – Aragonés: ESCUDILLAR. Echar el caldo en las sopas, el chocolate en los pocillos o jícaras etc. / de aquí ve la típica escudella "catalana", tan catalana com la sardana, lo ball sardo de Cerdeña, Sardegna. | escudilla, tazón, cazo, plato, cuenco, bol, vasija |
| escudriñá, indagá, investigá, inquirí, mirá, observá, aguaitá, fisgá, rebuscá, bachillejá, furgá | escudriñar, indagar, investigar, inquirir, mirar, observar, fisgar, rebuscar, hurgar |
| Esculapio, meche, dotó, Asclepio o Asclepios en griego | Esculapio (médico) |
| Esculipiá – esculipiat – m´han esculipiat jugán al guiñot al bar de les eres. - escurá, escurat, esculat (Tamarite) | Esculipiar. Dejar a alguien sin nada en un juego en el que se apuesten cosas, por norma general juegos de cartas. |
| escull, bon aspecte, fa bon escull, está sano y tíndre salut | buen aspecto |
| escullós, fi, sano, de bona presénsia y bon coló | fino, sano, de buena presencia y buen color |
| escultura, escultures | "me han esculipiaó jugando a los seises en el casino" |
| escupiñá | escupir |
| escupiñála | escupirla |
| escupiñém | escupimos |
| escurá (los plats) | fregar los platos |
| escurina, escurines, oscurina, oscurines (oscur, fosc) | oscuridad |
| escurrí, escurrís | escurrir, escurrirse |
| escurríen | escurría |
| escursió, excursió | excursión |
| escursións, excursións | excursión, excursiones |
| Escurzó, escurzóns, escursó, escursóns - serp Vipera berus, no sol passá dels 60 cm. de llargada, de coló gris fosc en taques negres, en lo cap triangulá y la picada o fisonada mol venenosa. | víbora, vipera berus. |
| escusa, excusa | excusa |
| escut, escuts | escudo, escudos |
| esfardacho, fardacho , esfardachos, fardachos – vore sargantana | lagarto, lagartos |
| esfelíssia, mal de – embólia, ictus | ictus, embolia |
| esfereta, boleta, esfera minuda | esferita, bolita, bola pequeña |
| esfonrá, esfonrás (paret, edifissi), vore enruná | hundir, hundirse (pared, edificio) |
| esfonrat, esfonrada (enrunat, enrunada, sorsit, sorsida) | pared caída, edificio arruinado |
| esforcá, penjá a la forca | ahorcar |
| esfors, esforsos | esfuerzo, esfuerzos |
| esforsá, esforsás | esforzar, esforzarse |
| Esforsá, esforsás (típic del nostre amic Francisco Escudero, que no se esforse ni per a cagá no sigue que se hérnio) - luchá, pugná, afanás, treballá, bregá, desvelás, fatigás, desvivís, esmerás, intentá, procurá | esforzarse, esforzar, luchar, pugnar, afanarse, trabajar, bregar, desvelarse, fatigarse, desvivirse, esmerarse, intentar, procurar |
| esforsabe, esforsáe | esforzaba |
| esforsaben, esforsáen | esforzaban |
| esforsáe, esforsabe | esforzaba |
| esforsánse | esforzándose |
| esforsare | esforzara |
| esforsaré | esforzaré |
| esforsaréu | esforzaréis |
| esforsat | esforzado |
| esfórsen | esfuerzan |
| esforséutos | esforzaos |
| Esfrega, esfregues, fricsió, massaje | friega, friegas - fricción, masaje |
| esfumá, esfumás - apagás, difuminás, atenuás, borrás, desfés, diluís, dissipás, escurrís, evaporás, colá, escabullís, fugás, fugí, marchá | apagar, difuminar, atenuar, velar, borrar, difuminarse, desvanecerse, diluirse, disiparse, escurrirse, evaporarse, largarse, escabullirse, fugarse, huir, marcharse |
| esfumán (g) | esfumando |
| esfumat | esfumado |
| Esgarrá – rasgá, destrossá, chafá, rajá, descuartissá, despedassá | desgarrar, rasgar, destrozar, romper, rajar, descuartizar, despedazar |
| esgarrada | desgarrada |
| esgarramantes, persona que no fa correctamen la faena que li han manat y provoque una situassió de desorden | desgarramantas, persona que no realiza correctamente la tarea encomendada y provoca una situación de desorden |
| esgarránli | desgarrándole |
| esgarrañá (de esgarrá), ferí en les ungles o en un atra cosa que esgarrape o talle. | arañar, rasguñar |
| esgarrañabe, esgarrañáe | arañaba, rasguñaba |
| Esgarrap, esgarraps | Arañazo, arañazos |
| esgarrapá, ferí en les ungles | arañar |
| esgarrapabe, esgarrapáe | arañaba |
| esgarrapán (g) | arañando |
| esgarrifá / esgarrifós / aixó me esgarrife, yo me esgarrifo, esgarrifes, esgarrife, esgarrifem, esgarrifeu, esgarrifen - Causá estremimén o tremoló convulsiu com efecte del fred, de la fiebre, de un soroll estridén, de una emossió intensa (DCVB) – sensassió cuan la tiza rasque a la pizarra - Efecte que mos causse la llima cuan done en fals (dicsionari de aragonés) | espeluznar, escalofriar, estremecer - Efecto que nos causa la lima cuando da en falso |
| esgarro, esgarros | desgarro, desgarros |
| esglay, esglai – Po, temó, sorpresa – fred, fret | Espanto – frío, escalofrío |
| esglayá, esglayás | tener miedo O frío |
| esglayadet, esglayadeta (vore esglayat) | tener miedo O frío |
| esglayat, esglayada, esglaiat, esglaiada, esglayats, esglayades – esglay, esglai – tíndre temó O fret | tener miedo O frío |
| esgorfa, perchi (Portellada y atres puestos), golfes, algorfa | desván |
| esma, esmo, alé, aliento, respirassió | aliento, respiración |
| esmalt | esmalte |
| esmeralda | esmeralda |
| esmeraldes | esmeraldes |
| esmeránse | esmerándose |
| esmero | esmero |
| esmirriat, esmirriada (vore arguellat) - flaco, enclenque, escuálit, raquític, arguellat, cagarniu, consumit | esmirriado, esmirriada, flaco, enclenque, escuálido, raquítico, consumido, enteco |
| esmochat (ábre), esmochá, talláli a un ábre totes les rames per a que torno a moure o llansá | cortarle a un árbol todas las ramas para que vuelva a lanzar |
| esmolá , esmolet , home que esmoláe pels pobles en una moto y una pedra redona, en una “ocarina” cridáe a la gen | amolar, afilar, afilador - aguzar, afinar, acerar, adelgazar, ahusar, sutilizar |
| esoterisme, esotéric, amagat, ocult, secret, enigmátic, misteriós, impenetrable, com los llibres de Carlos Ollés | Esoterismo – esotérico, oculto, escondido, secreto, enigmático, misterioso, impenetrable |
| Espabil ! | Espabila ! |
| espabilá, avivá, insitá, espolejá, arreá, despertás, despejás | espabilar, avivar, aguzar, incitar, espolear, atizar, despertarse, despejarse |
| espabilá, espabilás - despertá, avivá, insitá, estimulá, espolejá, despabilá, avispás, apañás, valés, adepéndre |
Espabilarse - despertar, avivar, incitar, estimular, espolear, despabilar, avisparse, apañarse, valerse, aprender |
| espabilat, espabilada, espabilats, espabilades | espabilado, espabilada, espabilados, espabiladas |
| espadá, vore entrecavá | entrecavar |
| espai | espacio |
| espais | espacios |
| espala, espales | paletilla, escápula, omóplato, xifoides, paleta, espalda |
| espaleta - escápula, omóplato, xifoides, paleta, espala : esquena (Fondespala) | paletilla, escápula, omóplato, xifoides, paleta, espalda |
| espán, espanto | espanto |
| espantá | espantar |
| Espantall - fantoche, mamarracho, facha, pelele, esbarramuixóns (espantapájaros) |
espantajo, fantoche, mamarracho, facha, pelele, espantapájaros |
| espantám | espantarme |
| espantat, espantát, espantats | espantado, espantados |
| espanto, espán | espanto |
| espantós | espantoso |
| espantoses | espantosas |
| España | España |
| española | española |
| esparadrap, esparadraps | esparadrapo, esparadrapos |
| Espardeña, espardeñes, espardeñeta, espardeñetes, (de espart) - sandalia, abarca, chanclo, sabata | zapatillas de esparto, alpargata, sandalia, esparteña, alpargate, abarca, chanclo, zapatilla |
| esparsí | esparcir |
| esparsís | esparcirse |
| espart (latín spartu), planta gramínea de diferéns espéssies del género Stipa, com la Stipa tenacissima (mol tenás), que té les fulles mol fortes, filiformes, panolla de coló groc y té gran aplicassió com a matéria textil per a la fabricassió de cordes, vensills, calsé (ESPARDeñes), etc | esparto |
| espart, esparts | esparto, espartos |
| esparvé , esparvés / de pares mussols, fills esparavés (Litera) / mussol es tonto a La Litera / mussol, mussola es lo mote de los de Fórnols – eixoriqué | cernícalo, gavilán |
| espasa, espases, espaseta, espasetes | espada, espadas, espadita, espaditas |
| espasmo, espasmos, contracsió, convulsió, tremoló, ataque | espasmo, espasmos, contracción, convulsión, sacudida, temblor, ataque |
| espassial | espacial |
| espassiosa | espaciosa |
| espavilat , espavilada, espabilat, espabilada, espabil | espabilado, espabilada, espabilados, espabiladas |
| espectácul | espectáculo |
| espectáculs | espectáculos |
| espectadó, espectadós, espectadora, espectadores, assistén, concurrén, presén, oyén, concurrénsia, públic, auditori, audiénsia, assisténsia | espectador, asistente, concurrente, presente, oyente, concurrencia, público, auditorio, audiencia, asistencia |
| espectativa, expectativa, esperansa, possibilidat, perspectiva, probabilidat, eixida | expectativa, esperanza, posibilidad, perspectiva, probabilidad, salida |
| espectatives | espectativas |
| especuladó, especuladós | especulador, especuladores |
| especulassió | especulación |
| especulassións | especulaciones |
| espejismo, espejismos | espejismo, espejismos |
| espejismos | espejismos |
| espelletá, despelletá, despellotá | quitar la piel, desollar, despellejar, descarnar, raspar, arañar, desgarrar, criticar, vituperar, murmurar, vilipendiar |
| espelletal, despelletal, tráureli la pell, despellotal | quitarle la piel |
| espelussada, despelussada | despeinada |
| espelussat, despelussat | despeinado |
| espenses (a) , a expenses | a expensas, costas, gastos |
| espenta, espentes | empujón, empujones |
| espenta, espentes, - espentá - espento, espentes, espente, espentém o espentám, espentéu o espentáu, espénten – espentat, espentada – espentára, espentáres, espentáre, espentarem, espentáreu, espentáren – haguera espentat – espentán (g) | empujar |
| espentabe | empujaba |
| espentáe, espentabe | empujaba |
| Espéntam ! A la andruja o columpio | Empújame ! En el columpio |
| espentán (g) | empujando |
| espentánla | empujándola |
| espentánlo | empujándolo |
| Espéntat ! | Empújate ! |
| espentats | empujados |
| espente | empuja |
| espenten | empujan |
| espentes | Empujones – empujas |
| Espentéules | empujadlas |
| Espentéulos | empujadlos |
| espentó, espenta | empujón |
| espentolá | destrozar, romper |
| espentolá, estripá, destripá, chafá, malmétre, fé malbé – ve de péntol (tros) – Tampoc ere estrany que de aquells claus penjare bé un bon péntol de cansalada Pascual Tirado (BSCC, vii, 323) | romper, destripar, estropear |
| espentolada, espentolades | destrozada, destrozadas |
| espentolánse | destrozándose |
| espentolat, espentolats | destrozado, destrozados |
| espentóns, espentes | empujones |
| esperá, aguardá | esperar, aguardar |
| esperaba | esperaba |
| esperabe | esperaba |
| esperábem | esperábamos |
| esperaben | esperaban |
| esperada | esperada |
| esperáe, esperabe | esperaba |
| esperáen, esperaben | esperaban |
| esperáes, esperabes | esperabas |
| esperál | esperarlo |
| esperáls | esperarlos |
| esperám | esperarme |
| esperán (g) | esperando |
| esperánlo | esperándolo |
| esperánlos | esperándolos |
| esperánme | esperándome |
| esperansa, es lo radé que se pert | esperanza, es lo último que se pierde |
| esperánse | esperándose |
| esperanses | esperanzas |
| esperarém | esperaremos |
| esperárem | esperáramos |
| esperaríes | esperarías |
| esperat | esperado |
| espérat, espéra | espérate |
| esperáteu | esperártelo |
| Espere - ell espere - ell es Pere | Espera – él espera - él es Pedro |
| esperém | esperamos |
| esperen | esperan |
| esperéu | esperad |
| esperéutos | esperad (esperaros) |
| esperiánsia, experiánsia, experiénsia | experiencia |
| esperiánsies, experiánsies, experiénsies | experiencias |
| esperimén, esperiméns, experimén, experiméns | experimento, experimentos |
| espero | espero |
| esperon | esperen |
| esperos (no me) | esperes (no me) |
| espés, espesa | espeso, espesa |
| Espessá (espessí) - espesso, espésses, espésse, espessém o espessám, espesséu o espessáu, espéssen – espés, espessa – espessaría, espessaríes, espessaríe, espessaríem, espessaríeu, espessaríen – yo haguera espessat lo chocolate – espessán | espesar |
| espesses, espésses | espesas |
| espesséu | espesáis |
| espessí, espessá | espesar |
| espessial | especial |
| espessial, espessials | especial, especiales |
| espessialidat, espessialidats | especialidad, especialidades |
| espessialisada | especializada |
| espessialisat | especializado |
| espessialmén, espessialmen | especialmente |
| espessials | especiales |
| espéssie, espéssia | especia |
| espéssies | especies |
| espessífic | específico |
| espessífiques | específicas |
| espessíssim | espesísimo |
| espessíssima | espesísima |
| espessó | espesor |
| espetec, espetecs – explosió, tiro, cañonada, escopetada, pet, esclafit, soroll, descárrega – fuet (de casa Tarradellas) | explosión, ruido – fuet |
| espiá | espiar |
| espián (g) | espiando |
| espiaríen | espiarían |
| Espichorrat – chafat – despachurrat ? | Roto – despachurrado ? Estropear una historia o relato por torpeza de quien lo cuenta. |
| espigá, espigás (una planta com la carchofa, ensiam, bleda) | Espigar. Espigarse. Dicho de algunas hortalizas, como la lechuga y la alcachofa: Crecer demasiado y dejar de ser propias para la alimentación por haberse endurecido. |
| Espiga, espigues | Espiga, espigas |
| espigadilla, planta silvestre en espigues, a vegades ne mingen les ovelles y se embossínen perque sels enganche al garganchó. | planta silvestre con espigas |
| espigán (g) | espigando |
| espígol, (vore espigolá, espigolejá) Del lat. spicŭlum, dim. de spicum, espiga | espliego, lavanda, Mata de la familia de las Labiadas, de cuatro a seis decímetros de altura, con tallos leñosos, hojas elípticas, casi lineales, enteras y algo vellosas, flores azules en espiga, de pedúnculo muy largo y delgado, y semilla elipsoidal de color gris. Toda la planta es muy aromática, y principalmente de las flores se extrae un aceite esencial muy usado en perfumería. |
| Espigolá, espigolejá – rebuscá lo que ha quedat después de una cullita – buscá y agarrá espígol pel monte | rebuscar lo que ha quedado después de una cosecha – buscar y recoger espliego (lavanda) del monte. |
| espill, espills – obra en valensiá de Jaume Roig | espejo, espejos |
| espills | espejos |
| espina, espines | espina, espinas |
| espinac , espinacs, espinall, espinai, espinalls, espinais | espinaca, espinacas |
| Espinilla, espinilles | Espinilla, espinillas |
| espinós, espinosa | espinoso, espinosa |
| espirá, expirá | Expirar, morir, fallecer, agonizar, fenecer, perecer, diñarla, estirar la pata, irse al otro mundo, finalizar, terminar, acabar, concluir, finiquitar |
| espiritán (lo va dixá) | lo dejó espiritando - agitar, conmover, irritar, adelgazar, consumirse, enflaquecer |
| espíritu | espíritu |
| espiritual | espiritual |
| espirituals | espirituales |
| espíritus | espíritus |
| espitralat, despitralat, espitralada, despitralada, que va en lo pit descubert, pitral, pit, escotat, escotada | con el pecho al descubierto, escotada |
| esplaná, explaná – vore explanada | allanar |
| esplanada, explanada (pla) | explanada, llano |
| esplanades, explanades | explanadas |
| esplanadeta, explanadeta (planet) | llanito, terreno llano (plano) |
| esplanissada (a la esquena), esplanissades | manotazo en la espalda (con la mano abierta) |
| esplay, de esplay, esplai, de esplai, desplay, desplai, esplayet, desplayet | despacio, lento |
| espléndida | espléndida |
| espléndidamen | espléndidamente |
| espléndit | espléndido |
| esplendó, la académia del chapurriau llímpie, pulíx y done esplendó. | esplendor, brillo, resplandor, brillantez, fulgor, encumbramiento, gloria, riqueza, celebridad, fama |
| esplendorós, esplendorosos, esplendorosa, esplendoroses | Esplendoroso, esplendorosos, esplendorosa, esplendorosas |
| esplicá, explicá | explicar |
| esplicáls, explicáls | explicarlos |
| esplicálsu, explicálsu | explicárselo |
| esplicán, explicán (g) | explicando |
| esplicánli, explicánli | explicándole |
| esplicaré, explicaré | explicaré |
| esplicasió, explicassió, esplicassións, explicassións | explicación, explicaciones |
| esplico, explico | explico |
| esplique, explique | explica |
| espliquen, expliquen | explican |
| esplotaén, explotáen, explotaben | explotaban |
| espola | espuela |
| espolechán, espoleján (g) | espoleando |
| espolejá | espolear |
| espolejadora | espoleadora |
| espolejánlo | espoleándolo |
| espolejat | espoleado |
| espolejats | espoleados |
| espoles | espuelas |
| espolsá, espolsá, traure lo pols | desenpolvar |
| Espolsá, espolsás (pols y als ábres lo polen) – espolso, espolses, espolse, espolsém o espolsám, espolséu o espolsáu, espólsen – espolsat, espolsada – espolsán – espolsaría, espolsaríes, espolsaríe, espolsaríem, espolsaríeu, espolsaríen – yo te haguera espolsat | quitarse el polvo – en plantas : soltar el polen |
| espolvorechéu, espolvoregéu | espolvoreais |
| esponcha, esponja (se ponúnsie la J com a taronja) | esponja |
| esponja, esponges | esponja, esponjas |
| esponjabe | esponjaba |
| esponjáe, esponjabe | esponjaba |
| espontáneamen | espontáneamente |
| espontaneidat | espontaneidad |
| esporgá, tráureli a un abret o ábre les branques inútils. | quitarle a un arbolito o árbol las brancas (ramas) inútiles |
| Esporgat, esporgada, esporgats, esporgades | ver esporgá |
| Esporta, esportes, cartó, cartró, cabás, sistella, seró | espuerta de mimbre, capazo, cesto, esportilla, sera, serón |
| Esportó, cartó (cartró) de vime, esportóns | espuerta de mimbre |
| esposat (detingut), desposat (casat) | esposado (detenido), desposado (casado) |
| esposes | esposas |
| espossisió, expossisió | exposición |
| Espotegá tamé se diu a rebuscá, doná voltes a una cosa, com pa no fé algo. No espotegos tan y ficat a agraná". | remolonear |
| espullissá , despullissá, traure pullíssos (vore pullís) | quitar los chupones de un árbol |
| espuma, espumes | espuma, espumas |
| espumeján | espumeante |
| espumós | espumoso |
| espumosa | espumosa |
| Esqueis, esqueix, esqueissos, esqueixos, part de un ábre per a replantá - empel, rechito, brot | esqueje, parte de un árbol para replantar, vástago, injerto, acodo, brote, pimpollo, tallo |
| esquella, esquelles, vore esquellotada | esquila, esquilas, cencerro, cencerros |
| esquellot, esquella gran, esquellots | esquila grande, campana para vacas y cabras |
| esquellotada, broma en esquelles, esquellots, als ressién casats – esquellotades | esquilada, broma con esquilas, cencerros, a los recién casados. |
| esquena , espala, esquenes, espales, Fondespala (Fon de Espala, Foz espalla ? Antigamén) | espalda, paletilla, Fuentespalda |
| esquerda | grieta |
| esquerdes | grietas |
| Esquerra – zurda | izquierda |
| esquerra, esquerres – los de la ASCUMA son catanazis de esquerres | izquierda, izquierdas |
| Esquerro – zurdo | izquierdo |
| Esquí, esquís | Esquí, esquís |
| esquiadó, esquiadora | esquiador, esquiadora |
| esquichá | salpicar |
| esquichada, esquichades | Salpicadura, salpicaduras, cuando te salpica algo |
| esquilá, tallá lo pel o la llana, trasquilá, rapá, pelá | esquilar, cortar, trasquilar, rapar, pelar |
| esquiladó, esquiladós (com J.A “billotero” de La Fresneda, Ángel de Valjunquera lo zahorí qepd, Tomás de Lledó) | esquilador, esquiladores |
| esquilat, pelat - trasquilat, rapat | esquilado, pelado – cortar, trasquilar, rapar, pelar |
| esquilmá, empobrí, disminuí, arruiná, arrassá, agotá, explotá, exprimí, destruí, dañá, fé mal | esquilmar, empobrecer, disminuir, arruinar, arrasar, agotar, explotar, exprimir, destruir, dañar |
| Esquilmos – no dixaré que tú me esquilmos | Esquilmes – no dejaré que tú me esquilmes |
| esquirol, esquirols (ardilla, ardilles) | ardilla, ardillas |
| esquirola, esquiroles | escarola, escarolas |
| esquirola, esquiroles (ensiám) | escarola, tipo de lechuga |
| esquiváls | esquivarlos |
| esquivat, esquivada | esquivado, esquivada |
| essagerat, exagerat, essagerada, exagerada | exagerado, exagerada |
| esse | ese S |
| essenari | escenario |
| essenes | escenas |
| essensial | esencial |
| essensialmén | esencialmente |
| esses (dos esses, SS) | eses SS |
| Está – estic, estás, está, estém o estám, estéu o estáu, están – estat, estada – estiguera, estigueres – estaría, estaríes – están (g) | estar |
| estaba | estaba |
| estabe o estáe | estaba |
| estábem, estabem | estábamos |
| estaben | estaban |
| estabes | estabas |
| estábeu | estabais |
| estabilidat, estabilidats | estabilidad, estabilidades |
| estabilisá | estabilizar |
| estabilisassió | equilibrio, estabilización, igualdad, armonía, proporción, contrapeso, simetría, consonancia, contrapartida, ponderación, ecuanimidad, sensatez, moderación, mesura, quietud |
| Establí – establixco, establíxes, establíx, establím, establíu, establíxen – establiguéra – establiré – establaba – establiría | establecer |
| establím | establecerme |
| establimén | establecimiento |
| establimén, establessimén, establiméns, establessiméns - instaurassió, creassió, fundassió, assentamén, comers, almassé, tenda, botiga, ofissina, industria, empresa, sossiedat |
establecimiento, instauración, creación, fundación, asentamiento, comercio, almacén, tienda, oficina, industria, empresa, sociedad |
| establiméns | establecimientos |
| establís | establecerse |
| establit, establida | establecido, establecida |
| estaca, estaques | estaca, estacas |
| estadístic | estadístico |
| estadística | estadística |
| estadístiques, un dels forts de Ignacio Sorolla Amela de Penarroija de Tastavins, no pregunte a qui sap qué contestará, pero se autodenomine sientífic (es lingüista y sociólogo) y aixina íxen les encuestes com ell vol. | estadísticas |
| estáen, estaben | estaban |
| estáes, estabes | estabas |
| estáeu, estábeu | estábais |
| estafa | estafa |
| estafada, estafat, estafades, estafats | estafada, estafado, estafadas, estafados |
| estafadó, estafadora | estafador, estafadora |
| estafadós, estafadores | estafadores, estafadoras |
| Estafám – esta fam | Estafarme – esta hambre (fame) |
| estafán (g) que es gerundio, frasse típica dels polítics. | estafando que es gerundio, frase típica de los políticos |
| estafes | estafas |
| estáfon | estafen |
| Estalactita, estalactites | Estalactita, estalactitas |
| estall, a estall, a destall - treball a preu fet - Se obliguen a pintar al fresch a estall lo cap de la dita capella, 1472 (Archivo, v, 380) | destajo (a), trabajo a precio pactado |
| estallá | estallar |
| estallabe | estallaba |
| estám, estém | estamos |
| estamordí, aturdí, dixá com mort (está mort), sense sentits. | aturdir, dejar como muerto, sin sentido(s). |
| estamordit, estamordida – a mon germá Tomás li va fótre una cossa una mula guita y lo va dixá estamordit. | sin sentido, aturdido, como muerto |
| estamordíxen | aturden |
| estampabe | estampaba |
| estampada, estampades | estampada, estampadas |
| estampat | estampado |
| estampats | estampados |
| estampí, estampís | golpear, golpearse |
| estampit, estampits | golpe, golpes |
| están | están |
| están (ells) | están |
| están (g) | estando |
| estang, estangs, estanc, estancs | estanco, estancos |
| estanque, estanques | estanque, estanques |
| estánse | estándose |
| estánsia | estancia |
| estánsies | estancias |
| estantería, estanteríes | estantería, estanterías |
| Estañ – este añ | Estaño – este año |
| estañadó, estañadós | el que suelda con estaño |
| estaquirot (plantat com un), estaquirots | espantapájaros, algo que no se mueve, estafermo, espantajo, bobalicón, bobo |
| estará | estará |
| estarán | estarán |
| estaré | estaré |
| estáre, estiguére | estuviese, estuviera |
| estarém | estaremos |
| estárem, estiguérem | estuviésemos |
| estáren, estiguéren | estuvieran, estuviesen |
| estaréu | estaréis |
| estáreu, estiguéreu | estuviéseis |
| estaríe | estaría |
| estaríen | estarían |
| estaríeu | estaríais |
| estás | estás |
| estassió | estación |
| estassións | estaciones |
| Estat, estats | Estado, estados |
| estátic, estátics | estático, estáticos |
| estática | estática |
| estátiques | estáticas |
| estátos | estaos |
| estatra, esta atra, eixa atra | estotra, esta otra |
| estatre, este atre, eixe atre | estotro, este otro |
| estátua | estatua |
| estátues | estatuas |
| estatura, alsada, estatures, alsades | estatura, estaturas |
| estauviá (Tamarite), paregut a aforrá – estauviá la vida : salvá la vida | Ahorrar – salvar la vida |
| estém | estamos |
| estenalla | tenaza |
| estenalles | tenazas, mordazas - pinzas, tenacillas, alicates, sacaclavos |
| Estenazes , tenasses, mordasses - pinses, tenassetes, alicates | tenazas, mordazas - pinzas, tenacillas, alicates, sacaclavos |
| esténdre, esteng o estenc, esténs, estén, esteném, estenéu, esténen – esténdres, yo me hay estés tot lo llarg que soc, ell se va esténdre tot lo llarg que ere | extender, tender la ropa, extenderse, caerse |
| estenedó | tendedero |
| estenedós | tendederos |
| estenen | extienden, tienden |
| estenén (g) la roba | extendiendo |
| estenénla | extendiéndola |
| esteníen | extendían |
| estés, estesa, estesos, esteses – an terra | Extendidos – en el suelo |
| éstes, éstos, estes, estos | estas, estos |
| esteses, escampades, caigudes | extendidas – en el suelo |
| estesos, escampats, caiguts | extendidos – en el suelo |
| estétic, estétics | estético, estéticos |
| estética, estétiques | estética, estéticas |
| estic | estoy |
| estiga | esté |
| estigáu, estiguéu | estéis |
| estigue | esté |
| estiguém | estemos |
| estiguen | estén |
| estiguera (yo) | estuviera, estuviese |
| estiguére | estuviera, estuviese |
| estiguérem | estuviéramos, estuviésemos |
| estiguéren | estuvieran, estuviesen |
| estígues | estés |
| estiguéu | esteis |
| estil, estils | estilo, estilos |
| estima | estima |
| estimá, vóldre, “amá” - estimo, estimes, estime, estimém o estimám, estiméu o estimáu, estímen – estimat, estimada, estimassió | amar, querer, estimar |
| estimabe | estimaba |
| estimades | estimadas |
| estimánse | queriéndose, estimándose |
| estimassió | estimación |
| estimat | estimado |
| estimats | estimados |
| estímul | estímulo |
| estímul, estímuls | estímulo, estímulos |
| estimulá | estimular |
| estímuls | estímulos |
| estinsió, extinsió – A Beseit se van extinguí los gamuñs. | extinción |
| Estíra ! | estira, tira ! |
| estirá, estirás, allargá, exténdre, esténdre, dilatá, tensá, agrandá, prolongá, ampliá, engreís, desperesás | estirar, estirarse - alargar, extender, dilatar, tensar, agrandar, prolongar, ampliar, engreírse, envanecerse, desperezarse, desentumecerse |
| estirabe | estiraba |
| estiraben | estiraban |
| estirada | estirada |
| estirades | estiradas |
| estiráen, estiraben | estiraban |
| estirán (g) | estirando, tirando |
| estirat | estirado |
| estirats | estirados |
| estirém | estiramos |
| estiro | estiro |
| estirpe | estirpe |
| estisorada, estisorades | tijeretazo, tijeretazos |
| estisores, estirores, tisores, tirores, estisora, estirora | tijeras, tijera |
| estiu | verano |
| estius | veranos |
| estocada, estocades | estocada, estocadas |
| estofat, estofats | estofado, estofados |
| estolladó , estanca (que no dixe passá l'aigua), estolladós de la séquia | tajadera principal de la acequia |
| estolviá, estalviá, estauviá, aforrá, gastá menos | ahorrar, gastar menos |
| estolviaríe, aforraríe | ahorraría |
| estomagán, molesto, cargán, fastidiós, insoportable, antipátic, pesat, corcó | estomagante, molesto, cargante, fastidioso, insoportable, antipático, latoso, pesado |
| estómec, estómecs | estómago, estómagos |
| estopa, part basta que se separe del lli (lino) y del cánem (cáñamo) al trencáls o pentináls | estopa |
| estopeng, estopenc , estopenca (per ejemple la carn) – jasco en aragonés – de la estopa | que no se puede tragar, seco, duro, se hace bola |
| estoque | estoque |
| estorbá, vore destorbá | estorbar |
| estorbat, destorbar | estorbado, estropeado |
| estorbéu o estorbáu | estorbáis, estropeáis |
| estorbo, estorbos | estorbo, estorbos |
| estornudá | estornudar |
| estornudabe | estornudaba |
| Estornut, estornuts | Estornudo, estornudos |
| estorrufen | erizan, encrespan |
| éstos, éstes, estos, estes | estos, estas |
| estossolá , tossoló = tozolón – yo me estossolo, me hay estossolat, estossoles, estossole, estossolém o estossolám, estossoléu o estossoláu, estossólen – estossolada – estossolaría, estossolaríes, estossolaríe, estossolaríem, estossolaríeu – yo me haguera estossolat – estossolán (g) | caerse y darse un buen golpe (incluso matarse) |
| estossolábem (mos), estossoláem | nos caíamos y nos dábamos un buen golpe |
| estossolat | caído y golpeado |
| estrafalari, estrafalaria, estrafalaris, estrafalaries | estrafalario, estrafalaria, estrafalarios, estrafalarias |
| estral, estrals, destral, destrals, estraleta, estraletes, destraleta, destraletes, astral, astrals | hacha, hachas |
| estrals, destrals, astrals | hachas |
| estranché, extrangé, estranchera, extrangera | extranjero, extranjera |
| estranchés, extrangés – Mote de La Portellada (lo portell) | extranjeros |
| estrañ, extrañ | extraño |
| estraña, extraña | extraña |
| estrañada, extrañada | extrañada |
| estrañat, extrañat | extrañado |
| estraordinári, extraordináris | extraordinario, extraordinarios |
| estraordináries, extraordináries | extraordinaria, extraordinarias |
| estrapalussi, estrapalussis, soroll al caure algo, vajilla | ruido al caer algo, vajilla |
| estrasa (papé de) | estraza (papel de) |
| estrat, estrats | estrado, estrados |
| estrel, estrella | estrella |
| estrel, estrella | estrella |
| estrella, estel, estrel | estrellas |
| estrelles, estels, estrels | estrellas |
| estreñimén (en rumano : constipado crec) | estreñimiento |
| estreñit, estreñida | estreñido, estreñida |
| estrepitós, estrepitosa, estrepitosos, estrepitoses, que fa mol soroll o ruido. | estrepitoso, estrepitosa |
| estret, estreta | estrecho, estrecha |
| estretes | estrechas |
| Estretí, fé mes estret – estretixgo, estretíxes, | estrechar |
| estretíssim, estretíssims | estrechísimo, estrechísimos |
| estretíssima, estretíssimes | estrechísima, estrechísimas |
| estretó, estretóns | Paso estrecho, estrechos |
| estrets (los del Parrissal de Beseit) | estrechos (los del Parrizal en Beceite) |
| estrictamen | estrictamente |
| estricte, estricta | estricto, estricta |
| Estronchiná (troncho = trong de la col) - estronchino (yo), estronchines, estronchine, estronchiném o estronchinám, estronchinéu, estronchináu, estronchínen – si yo estronchinara – estronchinaré – estronchína ! | destrozar, hacer trizas, cansarse, apalear |
| estronchinat, desfet (tamé baldat = mol cansat) | roto, muy cansado |
| estropajo, fregador, lampazo, bayeta, estraza, desecho, andrajo, guiñapo |
estropajo, fregador, lampazo, bayeta, estraza, desecho, andrajo, guiñapo |
| estropeche, se fa malbé | se estropea, se echa a perder |
| estructural | estructural |
| estuari, estuario, estuaris, estuarios | estuario, estuarios |
| estudiá (adepéndre) | estudiar, aprender |
| estudiabe o estudiáe | estudiaba |
| Estudiáen o estudiaben | estudiaban |
| estudiáls, estudiáles | estudiarlos, estudiarlas |
| estudián (g) | estudiante, estudiando (g) |
| estudiáns | estudiantes |
| estudiará | estudiará |
| estudiára | que yo estudiara, estudiase |
| estudiarán | estudiarán |
| estudiárem | estudiáramos |
| estudiat | estudiado |
| estúdien (ells, elles) | estudian |
| estudio | estudio |
| estudis (los) | estudios (los) |
| estufa, estufes | estufa, estufas |
| estupenda, estupendes, estupendo, estupendos | estupenda, estupendas, estupendo, estupendos |
| estúpida, estúpit, estúpides, estúpits | estúpida, estúpido, estúpidas, estúpidos |
| estupidíssim, estupidíssims, estupidíssima, estupidíssimes | estupidísimo, estupidísimos, estupidísima, estupidísimas |
| estupor, estupefacsió, sopor, son, letargo, insensibilidat, adormís | estupor, estupefacción, sopor, letargo, insensibilidad, adormecimiento |
| esturrufá (lo pel) – me se esturrufe – esturrufat, estorrufat, estarrufat, esturrufada, estarrufada, estorrufada – esturrufen – esturrufára – esturrufaría - | erizarse, encresparse el pelo |
| Esturrufat, esturrufats, esturrufada, esturrufades | encrespado (pelo), erizado |
| etapa, etapes, fasse, período, siclo, divisió, classe, grado, grau, trayecte, tram, tros | etapa, etapas, fase, período, ciclo, división, clase, grado, trayecto, tramo, trecho |
| etcétera, etc. | etcétera, etc. |
| Etern, eterns, eterna, eternes (eternum latín) | eterno, eterna, eternos, eternas |
| etérnamen | eternamente |
| eternidat | eternidad |
| etimología, orígen de les paraules | etimología, origen de las palabras |
| etimológicamen | etimológicamente |
| eu, au, interjecsió antiga mol empleada / au a cascála ! Hala a cascála ! | Interjección – hala a cascala ! |
| Europa | Europa |
| europeu, europea | europeo, europea |
| evacuats | evacuados |
| evaluáen o evaluaben | evaluaban |
| evén, evento, evéns, eventos (musicals) - sucesso, acontessimén, fet, imprevist, sircunstánsia | evento, eventos, suceso, acontecimiento, hecho, imprevisto, circunstancia |
| evidén, evidenta | evidente |
| evidenmén, evidenmen | evidentemente |
| evidentíssima, mol evidén | evidentísima, muy evidente |
| evitá, eludí, obviá, fugí de, sortejá, soslayá, esquivá, librás, escaquejás, impedí, perturbá, obstaculisá, prevíndre | evitar, eludir, obviar, rehuir, sortear, soslayar, esquivar, librarse, escaquearse, impedir, perturbar, obstaculizar, prevenir, precaver |
| evitabe | evitaba |
| evitaben | evitaban |
| evitála | evitarla |
| evitáls | evitarlos |
| evitán (g) | evitando |
| evitánla | evitándola |
| evitaríe | evitaría |
| evitat | evitado |
| evitáu (vatres) – No podrás evitáu ! | evitáis- No podrás evitarlo ! |
| evite | evita |
| evito | evito |
| evocá, recordá, enrecordássen, invocá, rememorá, aludí, despertá, reviure, víndre a la memória, sugerí, insinuá | evocar, recordar, invocar, rememorar, aludir, despertar, revivir, traer a la memoria, sugerir, insinuar |
| evocassió | evocación |
| evolusió, evolussió | evolución |
| evolussioná, evolusioná – transformá, cambiá, dessarrollás, progressá, créixe, maniobrá, móures | evolucionar, transformar, cambiar, desarrollarse, progresar, crecer, maniobrar, moverse |
| evolussione | evoluciona |
| ex (latín ĕx – que ere algo pero ya no u es) – ex ! (fástic, del latín fastidium) | ex, que era algo pero ya no lo es – ex ! (asco) |
| exactamén | exactamente |
| exacte, exacta, exactes | exacto, exacta, exactos, exactas |
| exactitut, just aixina, pressisió, puntualidat, fidelidat | exactitud, justeza, precisión, puntualidad, fidelidad |
| exagerat, exagerada | exagerado, exagerada |
| exaltála | exaltarla |
| exaltassió, exitassió, acaloramén, efervessénsia, entussiasmo, emossió, elevassió, elogio, alabansa, glorificassió |
exaltación, excitación, acaloramiento, efervescencia, entusiasmo, emoción, enardecimiento, encumbramiento, elevación, elogio, alabanza, glorificación |
| exaltat, apassionat, ruén, ardén, entussiasta, fanátic (fan), radical, hincha | exaltado, apasionado, ardiente, entusiasta, fanático, radical, hincha, fan |
| exámen, exámens | examen, exámenes |
| examiná | examinar |
| examiná | examinar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar |
| examiná, investigá, comprobá, reconéixe, inspecsioná, averiguá, indagá, observá, analisá, estudiá, verificá, mirá, otejá, ataullá, concursá, opositá, concurrí, sométres, passá, patí | examinar, investigar, comprobar, reconocer, inspeccionar, averiguar, indagar, observar, analizar, estudiar, verificar, mirar, ojear, concursar, opositar, concurrir, someterse, pasar, sufrir |
| examinála | examinarla |
| examináls | examinarlos |
| examinán (g) | examinando |
| examinará | examinará |
| examine | examina |
| Examino | examino |
| examínon | examinen |
| Excavadora, excavadores - retro, oruga, giratória – Tomás Excavaciones, Germáns Guimerá, Valderrobres, segóns Beto del bar les eres de Beseit, “esgarrapaciones” | excavadora, excavadoras, retroexcavadora, oruga, giratoria, retro |
| exclamá, clamá, cridá, bramá, proferí, prorrumpí, lamentás | exclamar, clamar, gritar, vocear, imprecar, proferir, prorrumpir, lamentarse |
| exclamabe | exclamaba |
| exclamán (g) | exclamando |
| exclamassió | exclamación |
| exclamassións | exclamaciones |
| exclame | exclama |
| excluíts | excluídos |
| excluíx | excluye |
| exclusió | exclusión |
| exclussiu, únic, repressentatiu, característic, propi, peculiá, personal, original (com lo orinal = bassí de Valderrobres) | exclusivo, único, representativo, característico, propio, peculiar, personal |
| exclussiva | exclusiva |
| excluyén, excluyéns | excluyente, excluyentes |
| excusabe | excusaba |
| excusán (g) | excusando |
| excusánles | excusándolas |
| excusánse | excusándose |
| excusat | excusado |
| excuse (se) | se excusa |
| exelén | excelente |
| exeléns | excelentes |
| Exelénsia - altesa, eminénsia, exelentíssim, ilustríssim, grandiossidat, magnifissénsia, sublimidat | excelencia, alteza, eminencia, excelentísimo, ilustrísimo, grandiosidad, magnificencia, sublimidad |
| exelénsies | excelencias |
| exéntric | excéntrico |
| exepsió, exepsións - exclusió, irregularidat, raresa, anormalidat, singularidat, privilegio, distinsió, favor, prerrogativa | excepción, excepciones - exclusión, irregularidad, rareza, anormalidad, singularidad, privilegio, distinción, favor, prerrogativa |
| exepte | excepto |
| exeptuán, exepte | exceptuando, excepto |
| exés, superabundáncia, abundánsia, ñabén massa, superávit, les sobres, colmo (cormull), sobrán, exagerassió, abús, violénsia, desorden, libertinaje | exceso, superabundancia, demasía, superávit, sobra, colmo, sobrante, exageración, abuso, violencia, desorden, libertinaje |
| exessíu, com lo verdang del negre del whatsapp - exagerat, desmessurat, exorbitán, formidable, gigán, jagán, abundán, sobrat, massa, enorme, soberbio | excesivo, como la verga del negro del whatsapp - exagerado, desmesurado, exorbitante, formidable, gigantesco, abundante, sobrado, demasiado, enorme |
| exguardiá, exguarda, ex-guarda, ex guarda | ex guarda, ex guardián |
| exhalá, emaná, chumá (aigua) despedí, despéndre, llansá, emití, expulsá | exhalar, emanar, despedir, desprender, lanzar, emitir, expulsar |
| exhibí, expóndre, mostrá, manifestá, ostentá, enseñá, presentá, publicá | exhibir, exponer, mostrar, manifestar, ostentar, enseñar, presentar, publicar |
| exhibirá | exhibirá |
| exhortánlos (demanánlos que faigueren algo, exigínlos) | exhortándoles, exigiéndoles |
| exigí, demaná (pedí no !), reclamá, demandá, requerí, reivindicá, conminá, exhortá | exigir, pedir, reclamar, demandar, requerir, reivindicar, conminar, exhortar |
| exigíx | exige |
| exigíxen | exigen |
| exili, exilis - desterrá, desterro, expatriassió, deportassió, expulsió, confinamén, dessarrailá | exilio, exilios, destierro, extrañamiento, expatriación, deportación, expulsión, confinamiento, desarraigo |
| exiliat, exiliats | exiliado, exiliados |
| existén, existéns | existente, existentes |
| existénsia | existencia |
| existénsies | existencias |
| existí | existir |
| existíe | existía |
| existíen | existían |
| existiguére | existiera |
| existix | existe |
| existíxen | existen |
| existixgue | exista |
| Éxit , éxits, victória, triunfo, glória, fama, consecussió, culminassió, selebridat, renom, notoriedat | éxito, éxitos, victoria, triunfo, gloria, fama, consecución, culminación, celebridad, renombre, notoriedad |
| éxit, éxits | éxito, éxitos |
| exitá, excitá - enséndre, apassioná, entusiasmá, estimulá, moure, activá, insitá, impresioná, seduí, animá, instigá, irritá, provocá, marejá, molestá, picá, inquietá, exasperá, fótre negre | excitar, encender, apasionar, entusiasmar, estimular, agitar, activar, incitar, impresionar, seducir, animar, instigar, irritar, provocar, molestar, inquietar, exasperar, enardecer |
| exitáda, exitada | excitada |
| exitáles | excitarlas |
| exitaríe | excitaría |
| exitassió, exitassións | excitación, exitaciones |
| exitat | excitado |
| exitats | excitados |
| expectán | expectante |
| expectassió | expectación |
| expectativa | expectativa |
| expectatives | expectativas |
| expedién | expediente |
| expedissió | expedición |
| experiénsia, experiánsia | experiencia |
| experiénsies, experiánsies | experiencias |
| experimén, experiméns | experimento, experimentos |
| experimentá | experimentar |
| experimentades | experimentadas |
| experimentám | experimentamos |
| experimentaréu | experimentaréis |
| experimentat | experimentado |
| experimentáu | experimentáis |
| experimento | experimento |
| Expert, experts | Experto, expertos |
| expertes (elles) | expertas |
| expertíssim, mol expert | expertísimo |
| expirá, morí, morís, anat als atres, agonisá, diñála, estirá la pota o garra, anássen al atre món, finalisá, acabá, concluí, finiquitá | expirar, morir, fallecer, agonizar, fenecer, perecer, diñarla, estirar la pata, irse al otro mundo, finalizar, terminar, acabar, concluir, finiquitar |
| expirán (g) | expirando |
| expiren | expiran |
| explanada | explanada, llano, llanura, planicie, pradera, playa, cancha, plaza, explanación |
| Explanada, esplanada, explanades, esplanades - pla, planet, planíssie, prat, playa, cancha, plassa, explanassió | Explanada, explanadas – llano, llanura, planicie, pradera, playa, cancha, plaza, explanación |
| explicá | explicar |
| Explicá , explicás – yo me explico, expliques, explique, expliquém o explicám, expliquéu o explicáu, explíquen – explicaría – explicaré – explicára | explicar |
| explicabe, explicáe | explicaba |
| explicarém | explicaremos |
| explicaréu | explicaréis |
| Explicassión, explicassións | explicación, explicaciones |
| explicat | explicado |
| explicats | explicados |
| explicáu | explicarlo |
| Explícau ! | Explícalo ! |
| explicáutos | explicaos |
| explico | explico |
| explícos | expliques |
| explique | explica |
| expliquéu | expliqueis |
| explorá, inspecsioná, rastrejá, indagá, investigá, sondejá, analisá, reconéixe, auscultá, estudiá, examiná, inquirí, tantejá | explorar, inspeccionar, rastrear, indagar, investigar, sondear, analizar, reconocer, auscultar, estudiar, examinar, inquirir, tantear |
| exploráe o explorabe | exploraba |
| explosió, explossió, explossións, explosións | explosión, explosiones |
| explotá, estafá, engañá, defraudá, abusá, empleá, aprofitá, utilisá, comersialisá, explossioná, petá, estallá, detoná, reventá | explotar, estafar, engañar, defraudar, abusar, emplear, aprovechar, utilizar, comercializar, explosionar, estallar, detonar, reventar |
| explotassió | explotación |
| expóndre, explicá, manifestá, referí, plantejá, formulá, afirmá, alegá, declará, descriure, raoná, arriesgás, aventurás, comprométres, sacrificás, representá, mostrá, exteriorisá, interpretá |
exponer, explicar, explanar, manifestar, referir, plantear, formular, afirmar, alegar, declarar, describir, razonar, arriesgarse, aventurarse, comprometerse, sacrificarse, exhibir, representar, mostrar, exteriorizar, interpretar |
| expóndreli | exponerle |
| exponénse | exponiéndose |
| exportá (a fora, al extrangé) enviá, véndre, facturá, negossiá, trasladá, transportá | exportar, enviar, mandar, vender, facturar, negociar, trasladar |
| exportaben | exportaban |
| exporten | exportan |
| exposat | expuesto |
| exposen | exponen |
| expresá, ecspresá | expresar |
| expresám | expresarme |
| Expresamén - explíssitamen, manifestamen, claramen, intensionadamen, espessialmen, aposta | expresamente, explícitamente, manifiestamente, claramente, intencionadamente, especialmente, adrede, aposta |
| expresat | expresado |
| expresáu | expresáis |
| exprese | expresa |
| expresió, expresións | expresión, expresiones |
| expressíu, expresíu - vehemén, viu, efusiu, afectiu, comunicatiu, elocuén, ubert, cariñós, cordial, típic, indicatiu, reveladó, significatiu, característic | expresivo, vehemente, vivo, efusivo, afectivo, comunicativo, elocuente, abierto, cariñoso, cordial, típico, indicativo, revelador, significativo, característico |
| expressiva, expresiva | expresiva |
| expressividat | expresividad |
| exprimí, comprimí, pressioná, prensá, apretá, masserá | exprimir, estrujar, comprimir, presionar, prensar, apretar, macerar |
| exprimíntos | expriméndoos |
| expulsá, aventá, aviá, tirá, arrojá, despedí, destituí, desterrá, deportá, exiliá, proscriure, eliminá | expulsar, echar, arrojar, despedir, destituir, desterrar, deportar, proscribir, expeler, eliminar |
| expulsán (g) | expulsando |
| expulsat, desterrat, deportat, despedit, aventat, aviat, destituít, eliminat | expulsado, desterrado, deportado, despedido, echado, destituido, eliminado |
| expulsats | expulsados |
| expulso | expulso |
| expurgassións, expurgassió, expurgo, expurgá - purificá, purgá, llimpiá, depurá, corregí, enmendá, rectificá | expurgaciones, expurgación, expurgo - purificar, purgar, limpiar, depurar, corregir, enmendar, rectificar |
| exquisites, exquisita, exquisit, exquisits | exquisitas, exquisita, exquisito, exquisitos |
| Exséntric - raro, extravagán, ridícul, estrafalari, incongruén, maniátic, singulá, original, dessentrat, desviat, desplassat | Excéntrico - raro, extravagante, ridículo, estrafalario, incongruente, maniático, singular, original, descentrado, desviado, desplazado |
| exténdre, esténdre - esténdres an terra tot lo llarc que un es – estés, estesa | Extender – caerse en el suelo todo lo largo que uno es – extendido, extendida |
| exteníe | extendía |
| extens, extenso, extensa, extenses | extenso, extensos, extensa, extensas |
| extensamen | extensamente |
| extensió | extensión |
| Exterió , exteriós | Exterior, exteriores |
| exterió, ecsterió – la X se sol pronunsiá “sh” en chapurriau, en algunes exepsións com EX- | exterior |
| Exterioridat, exterioridats - exterió, apariénsia, porte, ostentassió, pompa, boato | Exterioridad, exterioridades - exterior, apariencia, porte, ostentación, pompa, boato |
| exteriorisá | exteriorizar |
| exteriorissassió, manifestassió, expresió, comunicassió | exteriorización, manifestación, expresión, comunicación |
| exterminá | exterminar |
| exterminen | exterminan |
| extern | extern |
| externa | externa |
| extés, estés, extesa, estesa – estesina – dilatat, desarrollat, holgat, folgat, gran, espassiós, ample, frecuén, habitual, generalisat, tombat, tirat, caigut, llarg – llarc – San Estés | Extendido - dilatado, desarrollado, holgado, grande, espacioso, amplio, frecuente, habitual, generalizado, tendido, tirado, yacente, tumbado, echado – San Estés : Se han estés = Se han tumbado, caído |
| Extíndre - esparsí, dispersá, desparramá, desperdigá, expandí, dilatá, allargá, estirá, desplegá, prolongá, ampliá, agrandá, aumentá, enxamplí, enchamplí, propagá, divulgá, difundí - difóndre, narrá, popularisá, publicá, explayás, enrollás, desahogás | extender- esparcir, dispersar, desparramar, desperdigar, expandir, dilatar, alargar, estirar, desplegar, prolongar, ampliar, acrecentar, agrandar, aumentar, ensanchar, propagar, divulgar, propalar, difundir, narrar, popularizar, publicar, explayarse, enrollarse, desahogarse |
| extinguí | extinguir |
| extinguís | extinguirse |
| extinsió | extinción |
| extrangé, mote de los de La Portellada, estrangé, extrangera, estrangera | extranjero, extranjera |
| extrañ, extrañs | extraño, extraños |
| extrañá | extrañar |
| extraña, extrañes | extraña, extrañas |
| extrañabe | extrañaba |
| extrañamen | extrañamente |
| extrañe | extraña |
| extrañém | extrañamos |
| extrañesa, assombro, admirassió, sorpresa, perplejidat | extrañeza, asombro, admiración, sorpresa, perplejidad |
| extraordinari, extraordinaris | extraordinario, extraordinarios |
| Extraordinária, extraordináries | Extraordinaria, extraordinarias |
| extraterrestre, extraterrestres | extraterrestre, extraterrestres |
| extravagán | extravagante |
| extravagánsia | extravagancia |
| Extraviat, extraviada - perdut - pervertit, corromput, depravat, descarriat, traspapelat, despistat, desorientat, destronat | Extraviado, extraviada - pervertido, corrompido, depravado, descarriado, perdido, traspapelado, despistado, desorientado |
| extrem, extrema, extrems, extremes – punta, puntes | extremo, extrema – punta, puntas |
| extrem, extrema, extrems, extremes | extremo, extrema, extremos, extremas |
| extremeña, extremeño, Extremadura | extremeña, extremeño, Extremadura |
| extremidat, extremidats | extremidad, extremidades |
| Eyaculá, córres (vore encorre) | eyacular, correrse |
https://chapurriau.blogspot.com/2018/11/dicsionari-chapurriau-castella-f.html





